Últimes Notícies

La Colla de Campaners del Comtat va tornar a estar present en les Festes de Moros i Cristians de Muro...

L’equip de Cope Alcoi posa a la disposició dels ciutadans el telèfon de l’oient. A partir d’ara, a través de...

Hui divendres us hem destacat els nous esdeveniments al voltant de l’Alcoyano després que el Club haja emés un comunicat en...

La situació per la qual travessa l’Alcoyano és una de les notícies que marquen l’actualitat d’aquest divendres. Hui us hem...

Descargar Els Capitans

Aplaudida Esquadra del Mig dels Miqueros en l’equador de l’Entrada Mora

L’Entrada Mora d’Alcoi d’aquest 2024 arriba al seu equador amb el pas de l’Esquadra del Mig, càrrec que ostenten enguany en la Filà Domingo Miques. La formació és una de les més antigues del bàndol moro de la nostra ciutat, ja que el seu any de fundació és anterior a 1811, mentre que en aquests moments compta amb 344 socis estant sempre acompanyats en la Festa per la Societat Musical Nova d’Alcoi.

El públic no ha deixat d’aplaudir el pas d’una majestuosa Esquadra Especial, amb referències al disseny oficial de la Filà però també amb elegància i fastuositat, que ha sigut dissenyada per Michel Abiétar de El Trencat i confeccionada per aquesta mateixa empresa dedicada a l’artesania de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. Una Esquadra que ha marcat el camí després del pas del Capità Moro però que també serveix d’avantsala per a l’Alferes de les forces de la mitja lluna, el pas del qual culminarà l’Entrada en la vesprada d’aquest insòlit 20 d’abril. La Banda Primitiva de Callosa d’En Sarrià ha acompanyat als festers en el seu descens des del Partidor fins al final de la Avinguda del País Valencià interpretant la marxa mora Ben Al Sahagui del compositor contestà Francisco Valor Llorens.

Després de l’Esquadra del Mig de la Filà Domingo Migues, l’Entrada Mora segueix amb el pas de les Filaes Judios, Llana, Benimerins, Barbarescos, Realistes, Marrakesch i Abencerrajes. Aquests últims posaran el punt i final a la desfilada amb l’arribada de Kiko Cano Arjona, el qual exerceix el càrrec d’Alferes Moro en aquestes Festes en honor a Sant Jordi del 2024.

Un Alferes Abencerraje que guia al guardià d’Al-Azraq en el seu retorn a Alcoi

L’Entrada de les forces de la mitja lluna ha arribat al seu fi fa uns instants amb el pas dels Abencerrajes, Filà que en aquest 2024 ostenta el càrrec d’Alferes Moro. La incessant lluentor de l’ ‘Enramada Festera’ ha guiat la desfilada d’un potent seguici que ha servit per a acompanyar al guardià d’Al-Azraq en el seu retorn a les terres d’Alcoi després d’un llarg exili.

Les Guardianes de la Nit, amb les seues danses orientals, i la Dansa de la Nit han advertit de la presència imminent de l’Alferes Moro en dues posades en escena que han materialitzat al carrer des de l’ Escola de Ball de Carmina Nadal. Música, percussió, 24 dames i 29 Mujahidins han fet costat a la princesa Amira sobre cavall, un paper que assumeix María; la filla major del propi Alferes. Kiko Cano Arjona ha entrat a la ciutat sobre carrossa, custodiat de prop per la seua filla xicoteta Abril com a favorita, i ho ha fet lluint un impressionant disseny de Santi Carbonell i Victor Ferrer confeccionat per FestAlcoi. Michel Abiétar, de El Trencat, s’ha encarregat de materialitzar la resta d’elements del boato mentre que l’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla ha acompanyat a Kiko Cano Arjona interpretant la marxa mora Qal’at Aryuna del compositor d’Ontinyent Saül Gómez i Soler. El fermall d’or a aquesta alferecía mora l’ha posat una imponent Esquadra Especial, dissenyada també per El Trencat, i que ha recorregut els carrers del Centre d’Alcoi al costat de la Unió Musical de Muro fent sonar les composicions Als Xaparros, de José Rafael Pascual Vilaplana, i Abenserraig de Saül Gómez i Soler.

Sens dubte, un apoteòsic colofó a un viatge que arranca en la Taifa d’Arjona, un dels regnes de taifes d’Al-Andalus; i on residia la família d’Abencerrajes ‘banu-sarray’. Precisament el seu al-faris, Yusuf ibn al Sarray, és l’escollit per a guardar la figura d’Al-Azraq en el retorn a una terra entre muntanyes flanquejada per la Serra Mariola i El Serpis en la qual el cabdill musulmà va fer grans proeses.