Últimes Notícies

La publicació especial que ha llançat COPE ALCOI amb motiu de les Festes de Moros i Cristians d’aquest 2024 ha tingut...

L’equip de Cope Alcoi posa a la disposició dels ciutadans el telèfon de l’oient. A partir d’ara, a través de...

Hui dimarts t’hem contat que els sindicats majoritaris criden a la mobilització demà en ocasió del Primer de Maig. També...

Els problemes que estan causant les obres del Roserar és una de les notícies que hem destacat en aquest dimarts....

Descargar Els Capitans
Cerol original

El Castell de Festes d’Alcoi comença a aparéixer per la Plaça d’Espanya

Ha començat març i Alcoi s’endinsa ja en els preparatius cap a les seues pròximes Festes de Moros i Cristians en un any en què tot s’avança perquè La Glòria cau serà el 31 d’aquest mes en caure la Setmana Santa avançada en el calendari. L’ornamentació festera ja ha començat a aparéixer pels carrers de la ciutat i un dels primers elements que ha pres la Plaça d’Espanya és el Castell de Festes.

Els operaris s’afanyaven aquest matí en la col·locació de les tarimes sobre les quals quedara muntada la fortalesa i en els pròxims dies anirà prenent forma l’estructura d’aquesta. Finalment es col·locaran les torres i merlets que coronen l’escenari on discorren actes tan esperats com les Ambaixades del dia del Alardo, el Contraban o l’Aparició de Sant Jordiet en els minuts finals de la trilogia en honor a Sant Jordi. El mateix castell de Festes estarà llest per al 31 de març, Diumenge de Glòria, i l’endemà ja presidirà el descobriment del Cartell creat enguany per Joan Castejón.

També demà començarà la col·locació de l’Enramada de Festes i aquesta estarà llesta en uns quinze dies tal com va avançar en COPE ALCOI el regidor Jordi Martínez. Tot això després que s’haja tret a concurs el muntatge i retirada de la decoració després d’anys en què aquestes tasques les ha fetes la mateixa Brigada Municipal d’Obres. Les llums també s’encendran el 31 de març i s’il·luminaran així cada nit en les tres setmanes prèvies a les Festes de Moros i Cristians. Curiosament, enguany continuaran en marxa un dia després d’acabar els festejos, el dimarts 23 d’abril; per a retre homenatge així al patró en un dia en què hi haurà diversos actes religiosos en el seu honor coincidint amb la festivitat litúrgica.

Ix a concurs el muntatge de l’Enramada i el Castell de Festes d’Alcoi

L’Ajuntament d’Alcoi ha tret a concurs la instal·lació i el desmuntatge de l’Enramada de les nostres Festes de Moros i Cristians. Les empreses interessades a optar a la licitació tindran un termini de tres setmanes per a presentar les seues ofertes, des de la publicació de l’anunci en la Plataforma de Contractació Pública, i l’empresa que resulte finalment adjudicatària assumirà també la col·locació del Castell que serveix d’escenari per a les Ambaixades.

Aquest contracte, amb la possibilitat de ser prorrogat dos anys més, té un valor de més de 400.000 euros i amb l’adjudicació del mateix es pretén tant muntar com retirar les infraestructures festeres dins del termini i en la forma corresponent. De fet en el document s’especifica que les tasques s’hauran de realitzar en quinze dies naturals perquè tot estiga llest de cara al primer d’abril, data en la qual sol descobrir-se el cartell de Festes en la façana de l’Ajuntament.

Una adjudicació necessària després del retard d’enguany 

Cal destacar que aquesta adjudicació arriba després que enguany l’Enramada de Festes fora retirada dels carrers d’Alcoi entrat el mes de setembre, ni més ni menys que cinc mesos després de les Festes de Moros i Cristians i fins i tot una vegada havia passat mig any des del muntatge de la il·luminació. Aquesta situació es va produir a causa de l’alta càrrega de treball de la Brigada d’Obres de l’Ajuntament, situació que impedia als operaris realitzar aquestes labors tal com havien fet fins ara. Per a això fou necessari licitar un contracte específic, per la nova Llei de Contractes, i una vegada resolt el tràmit van arrancar els treballs per a llevar els arcs lluminosos.

Curiosament l’Enramada es va retirar a meitat de setembre i a escassos dies de la Romeria en honor a la Verge dels Lliris. Aquest fet va provocar que en una mateixa setmana convisqueren en un tram del carrer de Sant Nicolau l’Enramada de Sant Jordi i les banderes de les Festes de la patrona.

Les quotes de la SGAE asfixien a les associacions de Festes de Moros i Cristians

Les Associacions de Moros i Cristians han alçat la veu per a mostrar el seu malestar pels excessius preus que han de pagar a la Societat General d’Autors (SGAE) de cara a fer front a les quotes per l’ús de la música en les desfilades que acompanyen a les tropes de la creu i de la mitja lluna. Una reivindicació que va cobrar força el passat cap de setmana durant la celebració de la Fira Expofiesta que va tindre lloc a la ciutat d’Alacant.

Des de la Unió Nacional d’Entitats Festeres (UNDEF) assenyalen que des que va esclatar la pandèmia s’han incrementat els preus en un 5% per als municipis que celebren Festes de Moros i Cristians al mateix temps que expliquen que això suposa un important perjudici per a les Associacions de les poblacions en les quals tenen lloc estos festejos. A més xifren en 18.000 euros la quantitat que algunes localitats han arribat a pagar per la música que sona en tres dies de Festa “nosaltres el que deixem clar és que els Moros i Cristians no poden ser l’aneguet lleig perquè les nostres quotes són les més altes que la de la resta de festes populars. Estem per damunt de les Falles, les Fogueres i fins i tot la Setmana Santa de Sevilla“, manifestava en COPE ALCOI Pepa Prats; presidenta d’esta institució. Prats feia referència també a les mesures que es volen adoptar de cara a combatre aquesta situacióremetrem esta setmana una carta al Govern Central i al Defensor del Poble en el qual demanarem que s’intervinga com més prompte millor perquè este context asfixia a moltes entitats festeres“, conclou.

Finalment la UNDEF destaca que són uns huitanta els municipis que es veuen afectats per aquestos alts preus en les quotes de la SGAE. A les nostres comarques destaca, per exemple, Muro mentre que altres localitats com Cocentaina van signar en el seu moment convenis amb la mateixa Societat General d’Autors perquè estos alts preus no foren un llast per a entitats com la Junta de Festes.

Així serà el Mig Any d’Alcoi 2023. Horaris, novetats i talls de trànsit

Alcoi viu aquest cap de setmana el dia gran del Mig Any de les seues Festes de Moros i Cristians, una jornada que se celebrarà amb intensitat aquest dissabte 21 d’octubre. La cita arriba amb importants novetats després que l’Associació de Sant Jordi haja decidit canviar el format dels actes que transcorren en un dia que marca sempre l’equador de cara a la pròxima trilogia festera.

Un dels canvis més destacats el trobem en el Concurs d’Olleta que, igual que va succeir en 2021 durant la pandèmia, tornarà a celebrar-se al migdia en La Glorieta. El resultat està previst al voltant de les 14:30h i a partir d’ací l’activitat seguirà en les Filaes o en el mateix parc municipal on les Filaes podran estar fins a les 20:00h. A les 18:00h començarà un nou horari de Entraetes i les mateixes Filaes desfilaran des de Sant Nicolau o País Valencià a intervals de mitja hora seguint el següent horari. Per Sant Nicolau baixaran fins a la Plaça d’Espanya Llauradors (18:00h), Magenta (18:30h), Chano (19:00h), Almogàvers (19:30h), Guzmanes (20:00h), Cides (20:30h), Verds (21:00h), Llana (21:30h), Navarros (22:00h), Creuats (22:30h), Cordó (23:00h), Barbarescos (23:30h), Ligeros (00:00h) i Aragonesos (00:30h). Des de País Valencià arrancaran els Muntanyesos (18:00h), Realistes (18:30h), Benimerins (19:00h), Tomasinas (19:30h), Mudèjars (20:00h), Alcodianos (20:30h), Abencerrajes (21:00h), Domingo Miques (22:00h), Vascos (22:30h), Andalusos (23:00h), Asturianos (23:30h), Judíos (00:00h), Marrakesch (00:30h).

Canvis en el trànsit en el Centre

La celebració del Mig Any implicarà també canvis en el trànsit rodat del Centre d’Alcoi. El dissabte 21 d’octubre, a les 12:00h, quedarà tallada el carrer Sant Nicolau romanent oberta la Plaça d’Espanya i estant habilitat el desviament cap a la Zona Alta pel carrer Torre Maçanes. A partir de les 17:00h, abans de l’inici de les ‘Entraetes’, serà ja difícil accedir al Centre perquè quedarà totalment tancat al pas de vehicles.

El Campionat de Cotos obri la programació d’un renovat Mig Any a Alcoi

Ha començat el mes d’octubre i Alcoi ja ha iniciat la commemoració del Mig Any de les seues Festes de Moros i Cristians amb una intensa programació que va arrancar diumenge passat en La Glorieta. Allí, en el cèntric parc municipal, es va celebrar el tradicional Concurs de Pintura a l’aire lliure en el qual van prendre part un bon nombre de xiquets.

Després d’aquest inici, ahir va arrancar el tradicional Campionat de Cotos en la seu dels Antics Alumnes dels Salesians i la primera eliminatòria va comptar amb gran assistència de públic. Les diferents partides van donar els següents resultats:  Cides 3 – Unió Musical 0, Berberiscos 3 – Tomasines 1, Llana 3 – Domingo Miques 1,  Mudèjars 2 –  Andalusos 3, Chano 0 – Navarros 3, Muntanyesos 2 – Benimerins 3, Abencerrajes 1 – Creuats 3, Realistes 2 –  Asturians 3,  Vascos 2 –  Marrakesch 3, Ligeros 3 – Junta Directiva ASJ 2, Verds 3 – Primitiva 0, Guzmanes 3 – Judíos 2, Aragonesos 2 –  Almogàvers 3, Llauradors 2 –  Mossàrabs 3, Cordó 2 –  Magenta 3 i  Alcodianos 3-Nova 2. Amb aquest escenari, els aparellaments per a huitens de final queden de la següent manera: Cides-Berberiscos, Llana-Andalusos, Navarros-Benimerins, Asturianos-Creuats, Marrakesch-Ligeros, Verds-Guzmanes, Almogàvers-Mossàrabs i Alcodianos-Magenta. La cita tindrà lloc aquest dimecres 4 d’octubre, a les 20:15h, en la seu de la Filà Domingo Miques per ostentar l’any vinent l’Esquadra del Mig en el bàndol moro.

El torneig seguirà el dimarts 10 d’octubre amb els quarts de final, en la seu de la Filà Vascos, mentre que la semifinal serà el 16 d’octubre en els Abencerrajes per exercir el càrrec d’Alferes Moro. Finalment el dimecres 18 d’octubre es durà a terme la final d’aquest singular campionat en la Filà Mudèjars, la qual assumeix la capitania en el bàndol moro.

Les principals dates del Mig Any 2023 

Dins del programa del Mig Any destaquen les representacions del sainet fester, emmarcades sota la posada en escena Els Nostres Sainets, que durà a terme el Quadre Artístic de l’Associació de Sant Jordi el divendres així com aquest pròxim dissabte. El dia 14 d’octubre serà la Presentació de Càrrecs en el Teatre Calderón, a partir de les 19:30h, i una altra de les novetats destacades serà el Concurs d’Olleta en La Glorieta que es fallarà al migdia del dissabte 21 d’octubre iniciant-se les ‘Entraetes’ a partir de les 18:00h pels carrers del Centre. Els actes acabaran amb una Missa d’Acció de Gràcies el dimarts 31 d’octubre, a partir de les 20:30h, a l’església de Sant Jordi.

La decoració de la festa de la patrona d’Alcoi arribarà a temps per a la Romeria

El fet que l’Enramada de les Festes de Moros i Cristians seguisca encara instal·lada als carrers de la ciutat ha propiciat que a principis de setembre no estiga col·locada l’ornamentació de les celebracions en honor a la Verge dels Lliris. Aquest fet ha sigut criticat durant la setmana per partits polítics com el PP i VOX, formacions que han denunciat la situació i que han demanat explicacions al Govern Local sobre l’esmentat tema.

Precisament l’executiu municipal avançava ahir que l’Enramada festera començarà a ser retirada a partir del diumenge a la nit quasi set mesos després del seu muntatge, una situació que fins al moment mai havia passat. El motiu es deu al fet que l’Ajuntament ha hagut de traure a concurs la retirada ja que a la Brigada d’Obres, que sempre feia aquestes tasques, li era impossible executar el procés per acumulació de tasques. Jordi Martínez, regidor de Festes, va indicar que es treballa en un contracte per al muntatge i desmuntatge de l’Enramada de cara als pròxims anys, que inclourà també la progressiva remodelació de les parts de l’Enramada més desgastades. També s’elaborarà un contracte per al muntatge i desmuntatge, en concret, del Castell de Festes.

Sobre l’ornamentació de les Festes de la Verge dels Lliris, Martínez va detallar que anirà muntant-se progressivament a mesura que es vaja llevant l’Enramada. L’objectiu és que el divendres puguen estar les banderes en la Plaça d’Espanya i el carrer de Sant Nicolás, principals escenaris per on transcorren els actes en honor a la patrona del pròxim cap de setmana:

 

El regidor de Festes va recordar que eixes banderes de la Verge dels Lliris seguiran col·locades en el Centre per a la Setmana i Fira Modernista que arranca el 18 de setembre. Una vegada passe aquesta festivitat serà moment d’engalanar els carrers per al 9 d’Octubre i l’objectiu és que comence prompte la instal·lació de l’enllumenat de Nadal amb la finalitat que estiga llest a principis de desembre.

Els cristians recuperen la Vila de Cocentaina abans de la fi de les Festes

Les últimes hores de les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina han estat reservades per a una nova batalla entre les tropes de la creu així com les forces de la mitja lluna. Passades les 18:30h s’ha efectuat l’Estafeta, en la qual els cristians han demanat recuperar la Vila, sent rebutjada la petició de manera contundent pels sarraïns.

Immediatament després ha arribat l’Ambaixador de la creu al Pla, encarnat per David Pascual Bonet, i ha iniciat el diàleg amb el representant de les hosts mahometanes. Els cristians han insistit en que Cocentaina havia de tornar a ser cristiana i davant la falta d’acord han instat amb força als seus per a prendre les armesxoqueu els armes contra la roca, alceu els banderes cristianes, salvem ja Cocentaina. Crideu a tot pulmó, Desperta Ferro, Desperta!”, va dir contundentment l’Ambaixador.

Després d’això ha començat l’última batalla d’arcabusseria de les Festes, més breu de l’habitual per la falta de kilos de pólvora, i igual que al matí els arcabussos han donat pas a la lluita cos a cos. Capitans, Banderers i Ambaixadors han pres les armes davant el castell resolent-se el combat a la part alta de la fortalesa amb la victòria dels cristians. Aquesta fita ha quedat materialitzat amb l’alçament de l’ensenya de la creu a la torre més alta de l’emblemàtic Castell de Festes.

En silenciar-se els arcabussos, ha arribat el torn de la solemnitat amb l’acte d’Acció de Gràcies a Sant Hipòlit Mártir i la Mare de Déu del Miracle dins del Monestir de les Clarisses. Després dels parlaments s’ha materialitzat el traspàs de càrrecs, responsabilitat que assumiran en 2024 les Filaes Maseros i Muladís en les capitanies mentre que Cavallers de Llúria i Kabilenyos seran els banderers. Després del cant del Flevit Amare, ha començat el trasllat de la imatge xicoteta de Sant Hipòlit Mártir propietat de la Filà Manta Roja fins a la parròquia del Salvador. El volteig de les campanes ha rebut al sant i dins de l’església s’ha tornat a pronunciar una oració per part del rector del Raval; Don Javier Sanchiz. Els últims instants de les Festes han estat reservats al cant de l’himne del patró abans dins de l’església abans de donar pas a un sopar de germanor de totes les Filaes que es duu a terme aquesta nit en la Plaça del Mercat.

Bequeteros i Cavallets compleixen amb la tradició de “L’Ambaixada dels Tomaques”

Un dels actes més emblemàtics del dia del Alardo a Cocentaina és l´Ambaixada de les Tomaques que protagonitzen les filaes Cavallería Ministerial i Bequeteros. El seu origen radica en el fet que anys arrere totes dues formacions eren considerades “Filaes de Cavalleria” i per tal condició eren les encarregades d’obrir la processó o tancar actes com la Diana o l’Entrada. A més no podien disparar en la jornada del Alardo i davant aquesta situació van decidir crear la seua pròpia batalla tenint com a munició els fruits de l’horta contestana, és a dir, les tomaques.

Un any més el particular ritual s’ha repetit i al migdia d’aquest dilluns, en el solar situat al costat de l’accés a la Ronda Sud i en els voltants del Poliesportiu Municipal, ha tingut lloc la peculiar ambaixada en la qual no han faltat els parlaments marcats pel bon humor i la ironia. També s’ha fet referència a la necessitat de buscar una ubicació més cèntrica per a l’Ambaixada i fins i tot no va faltar esment als problemes burocràtics que han impedit que algunes Filaes pogueren disparar en el Alardo. De fet Cavallets i Bequeteros han convidat a Contrabandistes així com Kabilenyos, les dues afectades,a poder sumar-se a aquesta singular batallada.

Finalment, sense temps per al descans, ha començat la cruenta lluita que ha finalitzat amb un bon remull d’aigua per a retirar els efectes de la tomaca. Després d’aquesta peculiar batalla, la capital del Comtat esgota ja les últimes hores de les Festes de Moros i Cristians del 2023.

L’exercit de la mitja lluna pren Cocentaina en el matí de l’últim dia de Festes

En la jornada d’aquest dilluns 14 d’agost, vespra de la festivitat de La nostra Senyora de L’Assumpció, arriben a la seua fi les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina en honor a Sant Hipòlit Mártir amb la celebració del Dia del Alardo. En aquest últim es recreen les batalles entre les tropes de la creu i les forces de la mitja lluna, que donen origen a les celebracions, i el matí ha començat en despuntar el dia amb les guerrilles a les faldes de la Serra de Mariola.

A les onze del matí s’ha efectuat l’Estafeta, en la qual els moros han demanat la rendició de la Vila als cristians, però en ser rebutjada la proposta ha emprés una veloç carrera per a advertir als seus de la negativa. Trompetes i percussió han anunciat l’arribada dels sarraïns al Pla on l’Ambaixador, paper encarnat enguany per Joan Aura, ha entaulat un intens diàleg amb el seu homòleg cristià. Els àrabs no han pogut convéncer als hereus de Roger de Llúria i l’Ambaixada ha conclòs amb l’ordre de calar foc a les muralles contestanes per a recordar així l’incendi de 1304 que va cremar en aquell moment la VilaAlà ho vol, per tossud, infidel i insolent vaig fugir veurás cremar la Vila de Cocentaina. Soldats, per Mahoma, incendieu es castell”, resa en el text de les citades Ambaixades que s’ha recitat i que va escriure en 2006 Iván Carbonell Iglesias. Amb aquest instant simbòlic s’han recordat també uns fets històrics que van propiciar que els veïns de la capital del Comtat siguen coneguts encara hui com “Socarrats”.

El calorós matí ha seguit amb la batalla d’arcabusseria, per a la qual finalment s’empraran més de 300 quilos de pólvora durant tota la jornada, i després d’aquesta ha arribat el moment de la lluita armada cos a cos entre els càrrecs. Finalment els moros han vençut a la part alta del castell hissant l’ensenya de la mitja lluna a la torre més alta de la fortalesa.

Benilloba, Festa i activitat al carrer durant l’estiu

Benilloba és un municipi situat a la comarca del Comtat a 520 metres d’altitud també enmig de la vall formada per les  serres de  Mariola, Almudaina, Alfaro, la Serrella i la Serreta. També està prop de la Serra d’Aitana, i situat en el marge dret del riu Frainos, conegut popularment com a riu de Penàguila.

Actualment té més protagonisme turístic amb la construcció d’habitatges de segona residència, però Benilloba ha destacat sempre per l’existència de fàbriques tèxtils sent un dels pobles més pròspers de les nostres comarques.

Benilloba mereix una escapada en la qual gaudir de la seua gastronomia, les seues festes o el seu paisatge.

En el seu terme municipal són interessants les rutes senderistes:

  • El Salt de Benilloba,  una bonica cascada que ha creat un entorn molt bell, al qual sumem l’encant de l’antiga estació hidroelèctrica del mateix nom
  • El Barranc de Cuixot, amb un aqüeducte i on trobaràs un antic molí fariner i un aqüeducte construït en 1794
  • El Tossal d’Espinós, sent aquest un emblema municipal, ja que antigament se situava una creu de fusta en el seu cim, i les vistes al municipi són immillorables
  • I qualsevol camí et permetrà caminar entre antics “masos”, molins al costat del riu i fer-te alguna foto en el safareig. I també tindran oportunitat de gaudir en les seues coves calcàries subterrànies!
  • Si passegem pel seu nucli urbà podem gaudir de l’encantadora tradició dels retaules de ceràmica, que normalment representen al sant al qual està dedicada el carrer i de  la seua Església de la Nativitat de La nostra Senyora de Benilloba, del segle XVII i estil neoclàssic.

Quant a les seues festes patronals, Benilloba celebra en gran els seus Moros i Cristians en honor a Sant Joaquim entre el 14 i el 17 d’agost. Destaquen actes com la humorística ‘Nit de l’Olla’, l’Entrada de les tropes de la creu i les forces de la mitja lluna, les celebracions religioses en honor al patró o les Ambaixades. Altres festejos són la popular Aurora del Dia de Sant Vicent, el mercat tradicional de Divendres Sant o les Danses Típiques de setembre que omplin de música tradicional els carrers del municipi.