Últimes Notícies

El passat hivern van ser notícia els canvis en el servei d’autobús que connecta les nostres comarques amb València, unes...

Les proves de Selectivitat han deixat molt bons resultats en el conjunt de les comarques de l’Alcoià i el Comtat....

El Consorci de Bombers de la Diputació d’Alacant ha implementat un dispositiu especial d’emergència per a l’estiu, amb la finalitat...

Hui dimarts hem destacat que augmenta la demanda per a formació de persones adultes a Alcoi. També hem fet balanç...

Paco García, nou president de l’Associació de Sant Jordi d’Alcoi

Paco García Carrillo, fester de la Filà Judios i fins ara vicepresident de l’Associació de Sant Jordi, va ser elegit anit nou president de la màxima entitat festera. Relleva en el càrrec a Juan José Olcina, el qual es va acomiadar emocionat d’aquesta responsabilitat després de huit anys al capdavant del Casal “gràcies als quals heu plorat amb mi en els moments més difícils i als quals heu estat al costat del meu en els instants amb més alegria“, va dir en la seua última intervenció davant el món de la festa.

El nou president va rebre 34 vots mentre que Luís Sorolla va obtindre 18 i Juan Antonio Canalejas 1 segons es va destacar en la recta final de l’Assemblea de l’Associació de Sant Jordi després de realitzar-se el corresponent escrutini. Paco García no va deixar de percebre mostres d’afecte i suport després de ser nomenat com a principal dirigent de la institució, i va marcar alguns dels principals objectius que vol complir a curt termini “cal reunir-se amb tots per a tirar cap avant i treballar en una mateixa direcció” va manifestar en la seua primera declaració d’intencions. En el procés electoral d’ahir es va renovar parcialment la Junta Directiva i al recentment elegit president de l’acompanyaran Tomás Cantó com a vicepresident segon, Víctor Hugo Ribes com vicescretario i Raúl Ponsoda com a tresorer. A ells se li uneixen com a vocals Antonio Arques, Enrique Villar, Silvia Gómez i Manuel Llorca.

Els elegits rebran prendran possessió del càrrec el diumenge al matí en el transcurs d’una missa solemne que se celebrarà a l’església de Sant Jordi a partir de les 10:30h. A la vesprada ja participaran en el seu primer acte oficial, la Processó del Corpus Christi, i aquesta donarà principi des de la parròquia de Santa María una vegada finalitze l’eucaristia prevista per a les 18:30h.

Batalla final entre Moros i Cristians per a posar el punt i seguit a les Festes de Muro

El punt i seguit a les Festes de Muro el va posar ahir dilluns el conegut com a ‘Dia dels Trons’, una jornada marcada per l’escenificació de la lluita entre moros i cristians. La jornada va arrancar a les deu i mitja del matí amb la representació de la humorística ‘Ambaixada del Tonell’ que, un any més, van protagonitzar les Filaes Llana i Mare de Déu a les portes de l’Ajuntament.

Allí, en la Placeta Molina, les dues formacions es van enredar en un encreuament dialèctic ple de sàtira i humor on no van faltar referències a qüestions d’actualitat com les obres dutes a terme en la seu de la Mare de Déu o l’ampliació del local de la Llana que s’ha materialitzat l’any en el que precisament la formació ostenta el càrrec d’Abanderat Moro. També l’amnistia es va colar en la popular Ambaixada i no va faltar la menció a la calor que en eixe moment del matí ja estrenyia amb més de vint graus. Álvaro Cascant es va estrenar com a Ambaixador del bàndol moro mentre que en el cristià va continuar assumint aquesta responsabilitat Carlos José Llorens. Malgrat els desacords inicials sobre la conquesta de les fèrtils terres de Muro i el tonell objecte d’aquesta disputa, la batalla verbal va finalitzar amb un significatiu acord entre totes dues parts el principal punt de les quals era acudir seguidament a la Filà Mare de Déu a degustar un bon esmorzar regat amb el vi de l’esmentat barril.

El ‘Dia dels Trons’ va tindre reservats més actes com l’Ambaixada Mora matinal, declamada per Ricard Sanz, mentre que a la vesprada va ser el torn dels cristians en un parlament pronunciat per Pepe Vilaplana. Abans de tots dos actes va destacar la batalla d’arcabusseria, per a la qual es van emprar més de dos-cents quilos de pólvora, i que va finalitzar amb victòria de les forces de la mitja lluna en el matí. Ja a la vesprada, com mana la tradició, van véncer els de Jaume I hissant el seu emblema a la part alta de les torres del Castell de Festes que s’alça en la Plaça Matzem.

La ‘Retreta’, amb els clàssics ‘Farolets’, va culminar el dia abans de donar pas a l’últim sopar de Festes. Finalment va haver-hi una actuació musical en El Matzem que va servir per a acomiadar la primera part d’uns festejos abans que acabaran oficialment el pròxim cap de setmana amb els actes de La Pujà de la Mare de Déu.

Les hosts de la mitja lluna protagonitzen una brillant Entrada a Muro

Muro va viure ahir la primera de les jornades centrals de les seues Festes de Moros i Cristians en honor a la Verge dels Desemparats. Un intens dia que va començar en trencar l’alba amb la Diana i que va continuar entrat el matí amb la cercavila de les Clavarieses seguit de la posterior missa que aquestes últimes dediquen a la patrona murera en la seua Ermita. El tret d’una Mascletà va posar fi als actes matutins abans de donar pas a un dels moments més esperats del dissabte 11 de maig.

I és que a les cinc en punt de la vesprada, amb una temperatura de 25 graus, va arrancar l’Entrada Mora, quasi en els voltants de l’Ermita de Sant Antoni, per a discórrer per les avingudes de València i País Valencià fins a arribar al carrer Josep Bono. La desfilada, una vegada travessada aquesta última via, va enfilar el tram final després de passar per la Plaça El Matzem.

La música tradicional de La Xafigà, acompanyant al banderí de la Junta de Festes, va obrir la comitiva donant pas a la Filà Marroks que en aquest 2024 exerceix el càrrec de Capità Moro. Immediatament després el públic va poder gaudir d’un original boato en el qual la formació festera va voler plasmar al carrer la història dels mateixos Marroks i la seua travessia pel desert fins a arribar a les terres de Muro per a la seua conquesta. Espectacles de foc, genets portant banderes i un oasi en moviment van ser els primers elements que van despertar les ovacions en una vesprada calorosa que anava cobrint-se a poc a poc de núvols des de la Penya El Frare. Diverses esquadres especials, amb espectaculars dissenys, van donar pas a un nou ballet que va acompanyar a Ricard Sanz sobre camell en el paper d’Ambaixador de les forces mahometanes. Danses orientals van ser l’avantsala de la Capitana Mora 2024, la qual va desfilar sobre una gran carrossa en la qual destacava una plataforma sostinguda per columnes. Patrícia López va lluir un ric disseny elaborat pel jove creador contestà Saül Santonja Miralles, que va agradar moltíssim a tots els que contemplaven la pròpia Entrada, i va desfilar acompanyada de l’Agrupació Musical d’Ontinyent interpretant la peça Fergana del compositor Saül Gómez i Soler.

 

Després d’aquest apoteòsic inici, el pas de les tropes àrabs va seguir amb les Filaes Realistes, Verds, Moros del Rif i Tariks. En aquest últim moment va aparéixer una lleugera pluja, que va escampar ràpidament, i que a penes va interferir en una Entrada Mora que va tancar de manera brillant la Banderera de la Filà Llana. En aquesta ocasió la formació festera va apostar per un boato en el qual va voler representar una gran festa palatina amb balls infantils, música oriental, danses morunes i espectacles de foc. Esquadres especials i la carrossa de les dames van cedir el testimoni a una coreografia del ballet d’Elena Tudela que va obrir el camí a la pròpia Banderera Mora. Lídia Ferrándiz va desfilar també en una senyorial carrossa al costat de l’Ateneu Musical de Cocentaina, lluint un disseny en el qual predominaven els tons daurats, i rebent també l’afecte del públic que presenciava els últims compassos d’un multitudinari acte en el qual van prendre part més de mil persones.

 

L’anomenat Passeig Cristià, en el qual les tropes de la creu van repartir gran quantitat de regals des dels camions, va donar pas a la processó de La Baixà de la Mare de Déu des de la seua Ermita a la parròquia de Sant Joan Baptista. Una nou espectacle musical en El Matzem va acomiadar la primera jornada dels festejos.

Les Festes converteixen a Muro en epicentre de la comarca

L’Entrada Mora va reunir ahir a Muro a una àmplia representació institucional de la comarca encapçalada pels diputats provincials Ismael Vidal (Partit Socialista i alcalde Fageca) i Carlos Pastor (Partit Popular i portaveu del PP a Alcoi). Van acompanyar a l’alcalde de Muro, Vicent Molina, el vicealcalde d’Alcoi (Álex Cerradelo) i els primers edils de Cocentaina (Jordi Pla), Almudaina (Pau Navarro), Quatretondeta (Alejandro Montava), Agres (María García), Alfafara (Toni Cloquell), Gaianes (Agustín Martínez), Penàguila (Salvador Català), Beniarrés (Francisco Sellés), Millena (César García), Benilloba (José Ramón Martí); entre altres. També van destacar regidors i regidores dels diferents partits representats en les corporacions municipals de les poblacions de l’Alcoià i el Comtat, el contestà Rafa Briet (director del Gabinet del Secretari d’Estat de Política Territorial) o Javier Sendra (alcalde de Planes i Secretari Autonòmic de Medi Ambient i Territori).

Com afectaria a les Festes d’Alcoi la proposta del Papa d’una data fixa per a la Setmana Santa?

A principis del passat mes d’abril va transcendir la notícia, en tots els mitjans de comunicació internacionals, que el Papa Francesc pretén fer realitat “un canvi històric” que tindria un important impacte en les celebracions de Setmana Santa. I és que el Pontífex ha posat sobre la taula la possibilitat que el Tridu Pasqual quede fixat en una mateixa data tots els anys per a unificar així la celebració de la Pasqua entre tots els cristians, catòlics i ortodoxos.

La idea podria ser una mera anècdota però té un gran calat en la nostra societat actual donat que de de la data de la Setmana Santa depenen tradicions anteriors a la Quaresma com els Carnestoltes o costums posteriors a Pasqua tan arrelades com el Corpus Christi. I si traslladem aquesta qüestió a l’àmbit local s’obri un important front en relació a les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi perquè, com per tots és sabut, La Glòria pregona la trilogia en honor a Sant Jordi en Diumenge de Resurrecció.

Cal recordar que, la Pasqua de Resurrecció és el diumenge immediatament posterior a la primera lluna plena de la primavera (després de l’equinocci de març) i es fixa emprant el càlcul de la Lluna plena astronòmica. D’aquesta manera, la Setmana Santa pot ocórrer tant al març o a l’abril, variant cada any les seues dates i fins ara, no coincidint de manera consecutiva. La modificació a la qual el Papa ha obert la porta encara no està concretada i podrien remenar-se opcions com adaptar el calendari  gregorià al julià, o viceversa, o buscar una data de Pasqua fixa, que podria fer coincidir tots els anys el Diumenge de Resurrecció en el segon o tercer diumenge d’abril.

Si això passara, Alcoi es veuria obligada a fer canvis importants en la Festa i caldria debatre qüestions significatives com un hipotètic avançament de La Glòria a principis d’abril, celebrar els Moros i Cristians sempre en l’últim cap de setmana d’aquest mes o endarrerir-los més enllà fins a la primera setmana de maig.

Uns futuribles que no passen desapercebuts per als representants polítics de la nostra ciutat. A això es referien aquesta setmana en el #TiempoDeAnálisis de COPE ALCOI Jordi Martínez (portaveu del PSOE i edil de Festes) i Kico Cantó (regidor del Partidor Popular):

 

 

De prosperar la iniciativa del Papa, contemplariem també com en diversos anys el 23 d’abril es veuria afectat per la Setmana Santa quedant fora de la trilogia. Una situació que ja s’ha donat en 2024, any en què la festivitat de Sant Jordi va caure en el Dia del Descans després d’avançar les Festes a cap de setmana i dia en què es van dur a terme diversos actes religiosos a la ciutat per a rendir un merescut homenatge al patró.

La raó per la qual les Festes d’Alcoi tampoc coincidiran en 23 d’abril l’any 2025

Acabades les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi del 2024 toca ja pensar en les de l’any que ve. Ja es coneix el nom els qui exerciran alguns dels principals càrrecs però una cosa que encara està per ratificar són les dates en les quals se celebrarà la trilogia en honor a Sant Jordi. Això es proposarà en l’Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi, prèvia a la festa del Corpus Christi, i després serà l’Ajuntament qui confirme o plantege altres alternatives.

No obstant això, per a 2025 és totalment clar que els Moros i Cristians no coincidiran en 23 d’abril. I és que la Setmana Santa caurà molt tardana en el calendari i això farà que el Diumenge de Pasqua de Resurrecció siga ni més ni menys que el 20 d’abril. Eixe dia eixirà La Glòria al carrer anunciant una Festa que, com ha passat en moltes ocasions amb una situació similar, s’haurà d’ajornar al primer cap de setmana de maig perquè així hi haja temps suficient per a celebrar els habituals actes previs. El dia de la festa litúrgica del patró quedarà, per tant, molt allunyat de les Festes i quan s’ha donat aquesta circumstància en anys anteriors s’ha aprofitat aquest dia per a dur a terme la processó del trasllat de Sant Jordi ‘El Xicotet’ des del temple del patró a l’església de Santa María.

El fet que les Festes tornen a ser en cap de setmana l’any vinent, tal com ha passat en 2024, augura una gran participació i permet de nou que els alcoians que viuen fora puguen gaudir plenament dels diferents actes de la trilogia. Però, com veu la ciutadania que portem dos anys consecutius sense que el 23 d’abril coincidisca amb la mateixa trilogia?. En COPE ALCOI hem eixit al carrer i hem constatat que hi ha una opinió majoritària:

 

Cal recordar que l’última vegada que es van celebrar les Festes de Moros i Cristians el primer cap de setmana de maig va ser en 2019. En aquell any Pasqua va ser el 21 d’abril i la trilogia es va endarrerir als dies 4, 5 i 6 de maig. Al mig vam tindre una Glòria Major i Infantil que, de manera inèdita, van eixir al carrer en la vesprada del dissabte 27 d’abril degut a la pluja que va marcar la Setmana Santa i per a evitar coincidir amb les Eleccions Generals i Autonòmiques que van ser diumenge 28 d’abril.

La Filà Ligeros festeja en l’Entrada Mora d’Alcoi els seus 150 anys en la Festa

Després del pas del Capità Moro, l’Entrada de les forces de la mitja lluna segueix el seu curs en la vesprada d’aquest dissabte 20 d’abril i fa uns instants ha sigut el torn del pas de la Filà Ligeros. Aquesta formació està d’aniversari enguany perquè compleix 150 anys de presència en les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi després que la seua fundació quedarà materialitzada l’any 1873.

A aquesta efemèride arriben amb 455 socis i tenint entre les seues files, per exemple, a David Antolí com a Sergent Major del bàndol moro. La seua aparició es va forjar en el context de la Revolució del Petroli i en el seu transitar per la Festa han superat avatars de la història en episodis com els de la Segona República, la Guerra Civil, la Dictadura Franquista o la transició cap a l’actual Democràcia. També han sigut testimonis de fets insòlits com la pandèmia de la COVID-19, la qual va obligar a suspendre la trilogia en honor a Sant Jordi en els anys 2020 i 2021. Ni més ni menys que 150 anys prenent la nostra carrers cada abril que festegen en aquesta Entrada Mora amb una icònica Esquadra Especial que ha sigut dissenyada per Ignacio Trelis mentre que Tocats de Dani Pinillos s’ha encarregat de la seua confecció. Durant tot el trajecte els acompanya l’Agrupació Musical L’Avanç del Campello interpretant peces festeres com a L’Entrà dels Moros, de Camilo Pérez Monllor, un clàssic de la música festera que no pot faltar en una vesprada d’abril com la de hui.

L’aniversari de la Filà Ligeros coincideix també amb els 100 anys de la fundació de la Filà Mossàrabs, la qual també ha recordat aquest matí la celebració traient al carrer una Esquadra Especial. En aquesta Entrada Mora ens queden encara molts moments per viure després del pas del Capità Moro i l’Esquadra de l’aniversari dels Ligeros. I és que al pas de la totalitat de les Filaes de la mitja lluna, se li uneixen l’Esquadra del Mig de la Filà Domingo Miques o l’Alferes Moro de la Filà Abencerrajes.

‘Avant l’Entrà dels Moros !’

El ritual ha tornat a complir-se. A les cinc en punt de la vesprada directius de l’Associació de Sant Jordi han donat l’ordre perquè arranque l’Entrada del bàndol moro. La desfilada, com és habitual sempre, s’inicia en El Partidor, i recorre el carrer Sant Nicolau fins a arribar a la Plaça d’Espanya per a enfilar després Sant Llorens i concloure en País Valencià.

 

Els heralds i trompeters han obert la comitiva i després d’ells ja hem vist una de les principals novetats de la vesprada igual que ja ha succeït aquest matí. I és que la Policia Nacional compleix en aquest 2024 ni més ni menys que 200 anys de presència a Alcoi, i per a celebrar-ho prenen part de manera especial en aquestes Festes de Moros i Cristians. S’encarreguen d’obrir l’Entrada Mora i Cristiana amb una unitat especial de cavalleria procedent de València i vestida de gala per a l’ocasió. Una iniciativa que busca retre homenatge al Cos Nacional de Policia dins d’un dels actes més esperats de la Festa alcoiana «vam fer la proposada mesos arrere i considerem que és una bonica manera de recordar l’efemèride al carrer. Ho fem, a més, en les Festes de Moros i Cristians que tanta transcendència tenen en l’aspecte turístic i econòmic, unes celebracions que són un emblema d’aquesta ciutat«, comentava a principis d’abril Jesús Sánchez, inspector Cap de la Policia Nacional en la capital de l’Alcoià.

En aquesta Entrada Mora totes les mirades se centren en la Filà Mudèjars, que exerceix el càrrec de Capità amb Jordi Peidro, mentre que la Filà Domingo Miques trau al carrer l’Esquadra del Mig. Els Ligeros recordaran el seu 150 aniversari en la Festa amb una Esquadra Especial i en els Judios veurem a Mauro Abellán Bravo; Sant Jordiet 2024. La vesprada finalitzarà amb l’arribada de Kiko Cano Arjona, Alferes Moro de la Filà Abencerrajes.

La impactant Esquadra Especial culmina la alferecía dels Aragonesos

Les ovacions finals del boato guerrer que ha acompanyat a la Filà Aragonesos se les ha emportades una espectacular Esquadra Especial dissenyada per l’alcoià Juan Climent. El pas dels seus integrants l’ha acompayat l’Agrupació Musical d’Agullent interpretant la marxa cristiana Mesnada de Saül Gómez i Soler.

En el disseny predominava el color roig en una invocació al dimoni a través del foc. El públic, que encara esperava en les cadires presenciat la desfilada, ha aplaudit sense parar aquesta demostració de força dels Dimonis Templers; fil argumental entorn del qual ha girat tot l’acompanyament de l’Alferes Cristià 2024.

Una original Esquadra Especial plasma als carrers d’Alcoi els 100 anys dels Mossàrabs

Les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi d’aquest 2024 estan plagades d’efemèrides i una d’elles la trobem en el bàndol cristià. I és que la Filà Mossàrabs compleix 100 anys des de la seua fundació, un fet que segons les cròniques de la Festa es va produir en 1924 eixint per primera vegada al carrer en els actes de la trilogia de 1925.

Cal recordar que la Filà Mossàrabs s’anomena afectuosament com Els Gats i aquesta denominació es deu al fet que aquests animals estaven molt presents en la seua antiga seu a l’espera de les sobres de menjar que els procurava l’humanitari conserge o els contertulians que acudien a les modestes instal·lacions. Al llarg de la història han protagonitzat fites destacades com la remodelació integral del seu traje, que es va produir en 1953, i el disseny del qual li va ser confiat a l’artista i fester alcoià Rafael Guarinos Blanes. A més sempre han destacat per una nodrida participació de xicotets en les Entrades mentre que mai han faltat a la tradicional visita al Sanatori de Fontilles pel Mig Any. Aquest centenari el celebren amb una Esquadra Especial, dissenyada i confeccionada per Roberto Pérez, que ja recorre els carrers del Centre d’Alcoi als sons de la marxa cristiana L’Ambaixador Cristià de Rafael Mullor Grau i interpretada pel Cercle Musical Primitiva d’Albaida ‘El Gamell’. També compten amb un guió commemoratiu d’aquesta efemèride tan especial que signatura José M. Terol.

Els Mossàrabs també arriben a aquest Centenari gaudint d’una excel·lent salut perquè compten amb 499 socis. El seu Primer Tro és Matías Pablo Mas Gisbert i en Festes els acompanya sempre la Societat Musical La Primitiva de Palomar. És sens dubte un dels moments destacats d’una Entrada Cristiana que encara espera més instants significatius com el pas de l’Esquadra del Mig, que recau en la Filà Vascos, o l’arribada de l’Alferes Cristià dels Aragonenes Santiago Castelló Brotons.

Un Capità d’origen berber, principal bastió dels Alcodianos per a defensar la Vila

L’Entrada Cristiana ha començat amb l’arribada triomfal de la Filà Alcodianos, la qual assumeix en aquest 2024 el càrrec de capità de les tropes de la creu. La formació festera, que porta amb orgull el nom dels habitants de la nostra ciutat, ha desplegat una ostentació guerrera per a acompanyar a Daniel Cano Canales; la persona que assumeix la responsabilitat de guiar a l’exèrcit de Jaume I per a la defensa de la Vila.

La recreació d’un mercat de poble, Dames i Cavallers han sigut part important d’un boato en el qual han destacat també tres coreografies molt aplaudides pel públic. Es tracta de la posada en escena Serra de Mariola del Ballet Elit de Gabriel Amador, La Coronació de Danses Al-Azraq i Pedra de la Batalla del Ballet Gawazi. Tots aquests elements han advertit de la presència dels rodelles del Capità, paper que assumeixen Nico i Daniela que al mateix temps són els fills de Dani Cano. La favorita i esposa del càrrec, Judith, ha ocupat un lloc central al costat del representant de les tropes de la creu lluint aquest últim un impressionant disseny de César Vilaplana. La Música Primitiva Apol·lo d’Alcoi ha interpretat la marxa cristiana Nÿda, de Francisco Valor Llorens, interpretada per a aquesta ocasió al costat del grup de música tradicional La Degollà. Un dels moments més significatius de la Capitania dels Alcodianos s’ha viscut quan el Capità Cristià ha arribat a la Plaça d’Espanya i la seua mateixa Filà li ha fet lliurament de les claus de la ciutat en un 2024 en el qual es compleixen cinquanta anys des que ells s’encarreguen d’organitzar aquest màgic instant. Han sonat amb força les campanes de l’església de Santa María i els xicotets Adriana Serra i Lorenzo Pastor li han fet lliurament de les esmentades claus de la fortalesa rodejats per Paco Ferrero en la funció de Alcaide. Els Alcodianos, en el seu desplegament de forces, han volgut seguir un fil argumental que conta la història d’un jove rebel d’origen berber que creix entre els murs de la Vila d’Alcoi i que després es converteix en peça clau de la batalla per a fer front a les tropes d’Al-Azraq.

El punt i final a aquesta impressionant capitania cristiana l’ha posat una guerrera Esquadra Especial dissenyada per l’alcoià Juan Climent. L’Agrupació Artístic Musical El Treball de Xixona i la Colla El Rebuig han interpretat la marxa cristiana Làcrima, de Saül Gómez i Soler, fusionada amb els forts aplaudiments d’un públic rendit a tot el que els Alcodianos han tret al carrer.