Opinión

COPE Alcoy > Opinión

Artículo de opinión

Opinión

Artículo de Opinión de David Abad, concejal de VOX Alcoy

VOX lleva meses denunciando a este Gobierno, desde el Congreso hasta las instituciones municipales, por su pésima gestión de la pandemia, mentiras y engaños, con el fin de seguir manteniendo sus 22 ministerios, sus vicepresidencias, su agenda política y seguir llenando los bolsillos de sus chiringuitos ideológicos, organismos inmigracionistas y ONG´S de todo tipo.

VOX se opondrá a todos los grupos políticos que no se preocupen por todos y cada uno de los españoles, para nosotros no hay españoles de primera, segunda, tercera o cuarta categoría.

El 14 de marzo se declaró el primer ilegal, abusivo e inconstitucional estado de alarma y durante 10 meses ni el gobierno de la nación, ni los gobiernos autonómicos, ni los gobiernos municipales han sido capaces de establecer medidas claras que garantizaran los derechos de todos los españoles para proteger la salud y su vida. Pero al parecer, solo tenían un objetivo, acordar confinamientos, arrestos domiciliarios, cierres de negocios obligatorios, etc.

Y yo me pregunto, ¿por qué algunos no tienen ninguna restricción?, ¿quién es el iluminado que decide que trabajos o negocios son esenciales y cuáles no?, ¿quién dice tu si y tu no?, y así, un sin fin de preguntas por contestar. Todos los trabajos son esenciales porque detrás de cada puesto de trabajo, hay una familia española.

No han sido capaces de crear un plan de contingencia real y efectivo evitando así el cese de actividades y limitaciones de los españoles.

VOX, no está de acuerdo con la limitación al derecho de la actividad empresarial y de los trabajadores, porque con su esfuerzo sostienen este gran país. Grande, por mucho que les pese a unos pocos.

El que gobierna tiene que tomar decisiones y asumir su responsabilidad, no esperar a que otros tomen las decisiones para mover ficha.

Desde VOX, exigimos que las Comunidades Autónomas que tienen la competencia de Sanidad, respondan ante la falta de medidas para evitar la propagación del virus.

Para VOX todoslos españolestienen los mismos derechos y libertades, y ninguna administración pública tiene derecho a prohibir una actividad económica sin indemnizar a todos los afectados.

Lo primero que ha hecho el Gobierno esseñalar a la hostelería, como principal foco de infección, como únicos culpables de la situación, y los verdaderamente responsables han sido unos pocos ciudadanos que incívicamente no han cumplido con sus obligaciones.

En varias ocasiones se ha podido ver en redes sociales, la irresponsabilidad ciudadana en fechas como “Mig Any”, el “Nadal Alcoià”, etc. Algunos se molestaban por no tener celebraciones como en años anteriores, como si el virus no fuera con ellos. Lo cierto es que las circunstancias no lo permitían y desde VOX, siempre hemos manifestado que la seguridad, la salud y la vida, son nuestra prioridad.

La irresponsabilidad de unos pocos, nos está pasando factura a todos. El elevado número de contagios esta semana, nos está costando la salud y la vida.

VOX, no se suma al comunicado del Ayuntamiento de Alcoy y no porque no estemos de acuerdo con que la situación de Alcoy lo precise, sino porque no podemos apoyar las propuestas con base ideológica de los grupos de izquierda, que aprovechan cualquier ocasión para conseguir rédito político.

VOX, se manifiesta firme en sus convicciones y no permitiremos que un comunicado, que solo pretende blanquear la inoperatividad y la falta de decisión del desgobierno autonómico y local, nos haga retroceder y perder el rumbo.

En VOX tenemos un camino marcado y sabemos hacia donde vamos, nada ni nadie nos hará dar un paso atrás.

VOX está con todos los españoles de bien, con España y con la verdadera libertad.

Irresponsables

Opinión

Article d’opinió de Diego L. Fernández Vilaplana, Professor de Geografia i Història a l’IES Andreu Sempere d’Alcoi

Des de Reis es reprodueixen les crides a la responsabilitat. Des de l’Ajuntament d’Alcoi, des de la Generalitat i des del Ministeri de Sanitat ens reclamen trellat davant l’augment de casos de covid. La incidència acumulada als darrers 14 dies és de 492 casos per cada 100.000 habitants a Espanya i de 611 al País Valencià.

L’Organització Mundial de la Salut diu que a partir de 50 casos ens trobem en una situació de risc i recomana restriccions a la mobilitat, per sobre de 250 en risc extrem.

Tots els polítics coincideixen en culpar de la pujada a l’actitud, diguem-ne, laxa davant les limitacions imposades durant el Nadal. És cert, i som conscient, que una part de la població ha relaxat la precaució durant les festes i no sols els més joves, deixem de ser hipòcrites. Però també és veritat que, seguint aquest raonament, les alcoianes i els alcoians hem estat quatre vegades més irresponsables que la resta dels espanyols i hem actuat tres vegades pitjor que el valencià mitjà.

Perquè a hores d’ara, segons la darrera actualització del dimarts dia 12, la incidència a Alcoi és de 1.806. Alguna cosa no quadra. Per cert, hi ha fons, no oficials, que ja parlen d’una incidència propera als 2.500 casos per cada cent mil habitats. Us repte a trobar una xifra semblant en ciutats mitjanes o grans ja no a Espanya, on no la trobareu, sinó a qualsevol país europeu.

Ara per ara, no tenim tots els elements per fer un judici acurat de com ha estat possible aquest desgavell. Fins i tot, a diaris generalistes podeu trobar ací referències molt cridaneres a la situació de la nostra ciutat. I es que el problema radica precisament en la informació. Ja ens va anunciar la Consellera de Sanitat, al mes d’abril quan estàvem tancats a casa, que ens filtraria les dades i ens les oferiria amb comptagotes pel nostre bé. De fet va assegurar Ana Barceló, textualment, que pretenia no preocupar les “persones que estan mirant ara mateix la televisió des de sa casa”. Moltes gràcies per la deferència, però preferim conèixer la realitat.

No tenim totes les dades però en intuïm algunes, molt aclaridores. Just abans del Nadal van comparèixer Toni Francés i Jordi Martínez per anunciar restriccions perquè preveien un augment de casos en breu. En realitat, a aquestes altures, ja sabien que era inevitable. Limitacions tan dràstiques com tancar la biblioteca que tots els nadals està de gom a gom, com sabeu. No van reforçar la flota d’autobusos per assegurar major distància als trajectes, ni van anunciar controls d’aforaments a espais tancats (on es multipliquen els contagis). Mesures que suposaren diners, cap ni una. També van evitar incomodar els negocis que esperaven remuntar en Nadal les dolentes dades econòmiques que arrosseguen des de l’inici de la pandèmia. Ni van preveure noves ajudes a canvi d’una menor activitat.

L’actualització dels casos a nivell local tampoc no va arribar amb puntualitat. Si el dia que tenien marcat informar era festiu s’estalviaven donar-nos els disgust. Així, de sobte, a les portes de Cap d’Any, ens vam trobar encapçalant el sinistre rànquing. El primer edil va haver de gravar un vídeo pregant més restriccions a la Generalitat, recordeu que Francés coneix les dades sempre abans que tots nosaltres però només reacciona quan són públiques, i apel·lant a la responsabilitat individual i col·lectiva. Quan s’ha decretat el confinament perimetral per part del govern autonòmic, sense mesures coercitives, ja és tard. Les xifres son aterradores, no només a Alcoi, també a la resta de la comarca.

Doncs bé, fins ací hem arribat. Culpar a la irresponsabilitat de la ciutadania i amagar-se darrera de la manca de competències municipals va deixar de ser una opció fa mesos. Si l’Ajuntament coneixia el greu risc des d’abans de Nadal hauria d’haver pres mesures o haver-les exigit al seu partit de València.

Els irresponsables són aquells qui mesuren les restriccions en funció de paràmetres econòmics. Perquè les ajudes als sectors vulnerables també depenen de conselleries i ministeris del mateix color polític que les sanitàries. Retardar les restriccions per deixar passar el Nadal es pot quantificar en vides humanes. Les víctimes de la covid ho són també del macabre equilibri que pretenen entre economia i salut. Com s’expliqueu, per exemple, que l’hostaleria estiga tota tancada quan les sales de joc continuen obertes?

La reconeguda incompetència del primer edil i del seu equip és un graó més d’aquesta lamentable història. Preocupats, i ocupats des de fa mesos, exclusivament en mantenir “La màgia del Nadal Alcoià” han deixat passar el temps confiant en que la cosa no anara a més. No hi ha cap secret, senzillament estàvem pitjor que la resta abans de Nadal, però ningú no va voler assumir responsabilitats impopulars. Per a què ens serveixen aquests polítics? Per què reben un sucós salari públic si no fan res?

No sé si coneixeu el que ha passat a Bérgamo, a Itàlia, en l’epicentre de la pandèmia a Europa. On les pressions econòmiques, i els polítics incapaços, van fer que no tancaren a temps, deixant un paisatge de mort devastador. I nosaltres anem camí d’aquesta situació. Ho podeu llegir a Ctxt.

I, per últim, no em resistiré a recordar una dada que, tot i ser pública, encara no he escoltat a cap membre del govern local. Fins a dimarts passat havien mort a Alcoi per covid 134 persones, això suposa una taxa de mortalitat de 2.271 per milió. El doble que la mitjana a Espanya que ocupa el lloc 15 a nivell mundial. Direu que no es poden comparar dades municipals amb estatals, però resulta que San Marino té la meitat de la nostra població. I el país amb major mortalitat del món tampoc no arriba a les nostres xifres. Jutgeu vosaltres mateixa:

Ya está bien

Opinión

Artículo de Opinión de Antonio Matarredona, Coordinadora Comarcal Pensiones Públicas 

La situación es extremadamente grave, no se trata de pedir responsabilidades de como hemos llegado a esto porque son colectivas, no obstante queda demostrado una vez más que los mensajes contradictorios lanzados han generado un falso relajamiento, la reiteración del salvemos la Navidad cuando ya habíamos fracasado estrepitosamente con el salvemos el verano, unido al cansancio que produce la pandemia, han llevado a romper una vez más con las debidas precauciones.

No se puede crear un falso dilema desde el poder político entre salvar la economía o cortar los contagios, porque los que están optando por lo primero están hundiendo la economía y acumulando fallecimientos, las medias tomadas ni son eficaces ni son suficientes y por si faltava algo tampoco se cumplen, la prolongación de las mismas en la actual situación producirá más contagios, más muertes y más destrucción en la economía.

Los titubeos y la falta de liderazgo en los responsables políticos  conduce a una situación ya desbordada y con el virus sin control. En una empresa privada con la actual cuenta de resultados se habría puesto en la calle a los responsables de la estrategia.

Esto no es una cuestión de aguantar, aguantar ¿que? Con una Salud Pública debilitada por años de recortes tanto en recursos materiales como en personal, con una epidemia que ha demostrado hasta la saciedad su peligro y como cortar los contagios, si, a la vieja usanza reduciendo la vida social a mínimos, confinando, ya lo hicimos y funcionó.

Y lo dicen los expertos, y lo dicen los profesionales sanitarios a todos los niveles así no podemos seguir, no se acaba con los contagios con peticiones incluso ruegos de que nos autoconfinemos, ni tampoco con cierres perimetrales que son un coladero, no se corta apelando al buenísmo. No a estas alturas y siendo la peor ciudad de España en índice de incidencia con más de 40.000 habitantes.

 Los contagios se cortan tomando decisiones que han demostrado su eficacia confinando durante dos o tres semanas, hagamos de una vez caso a los expertos.

Pedimos resolución valentía y liderazgo, la situación no admite más dilación porque está costando muchas vidas, demasiadas vidas y no sólo por la maldita Covit.

Hospitales desbordados, el nuestro lo está, intervenciones programadas retrasadas, Asistencia Primaria desarbolada para prestar servicio en el hospital, sanitarios agotados física y mentalmente.Esto es la realidad y es un desatre.

Ni un día más pasándose la pelota entre administraciones porque no nos lo podemos permitir.

Nosotros no tomamos decisiones no nos corresponden, nosotros sólo votamos y esperamos soluciones de aquellos a los que hemos votado por cierto un gobierno de progreso aquí en Valencia y en Madrid, y lo hacemos cada cuatro años nos merecemos llegar hasta entonces vivos y enteros y los más posibles que ya tenemos que pelear a diario con nuestras propias averías.

Trump també passa per Alcoi

Opinión

Article d’opinió de Cristian Santiago, Portaveu de Podem Alcoi

Les escenes que estem veient als EUA, van de la mà del missatge d’odi de Donald Trump, del blanquejament de l’extrema dreta dut a terme pels grans mitjans de comunicació i la covardia dels que no la combaten.

Unes dinàmiques que s’adapten aquí, construint un relat que legitime l’increment d’un clima de crispació, confrontació i coacció per salvar la pàtria davant dels «totalitaristes» d’este govern. I ja sabem que davant dels totalitarismes tot està permès.

Ens cal recordar que vivim en un país on Abascal ha fet una crida contra «el Gobierno traidor, ilegítimo y enemigo». A la qual se sumen altaveus mediàtics bombardejant-nos amb missatges de govern «il·legítim», «criminal» o «dictadura parlamentària». Les fake news com a instrument polític de la ultradreta i membres de les forces armades demanant un cop d’estat, afusellar a 26 milions de persones i cantant himnes nazis per diferents racons del país.

Per això, des de Podem Alcoi, i des del minut u d’aquesta legislatura, hem vingut manifestant que Vox no és un vehicle democràtic vàlid en la institució. I que les seues dinàmiques de la mentida i l’increment de la crispació en són ben perilloses per a la democràcia. Així ho venim defensant, ple rere ple, amb fermesa i coherència i, lamentablement, a voltes, amb alguns partits posant-se de perfil.

Nosaltres no tenim cap dubte, que amb l’extrema dreta no es negocia. Tampoc se li dóna palmadetes en l’esquena ni petons. Se la combat amb democràcia i antifeixisme. No oblidem, que la democràcia mai està assegurada. Aquí tampoc. Perquè des de sempre, l’extrema dreta només ha acceptat les regles del joc democràtic quan li han sigut favorables. I l’assalt al Capitoli de Whashington és un seriós avís a navegants. Tinguem clar, per tant, que la democràcia és fràgil, que es defensa i que també passa per Alcoi. Perquè en política, a l’igual que en l’esport, no tot val.

Estos políticos… (3)

Opinión

Artículo de Opinión de Rafael J. Valls Buitrago

Para empezar y como hago desde un tiempo, dejar constancia que los políticos continúan sin bajarse un céntimo de sus buenos sueldos y además se los incrementan y ello en plena pandemia, crisis económica que está en recesión, con decremento de las pensiones y los incrementos vergonzosos del butano y la luz.

Pero a lo que vamos hoy es a comentar las medidas de la Generalidad Valenciana sobre el confinamiento de Alcoy y las que afectan al resto de los valencianos en los que nuevamente salen como mas perjudicados el sector de la Hostelería. Está bien que se tomen medidas drásticas cuando ello es preciso y ya hace tiempo que se deberían haber tomado pues se veía venir esta nueva situación y quizás tomadas con antelación no hubiera hecho falta llegar el extremo que actualmente venimos de nuevo en sufrir. El legislador, o sea los políticos, han de ser muy precisos cuando publican oficialmente sus intenciones, pero confinar a Alcoy y a un buen número de municipios conlleva el que la decisión sea avalada por las soluciones económicas que conlleva. Pues nada. Absolutamente nada se dice sobre ayudas ni soluciones para empresas y trabajadores y claro otra vez tenemos que ser nosotros mismos quienes hemos de solucionar la cuestión, avanzando vacaciones y quedarse estupefactos ante un cierre total sin comentario alguno acerca de cómo compensar el cierre. Es decir: en que situación quedan los trabajadores afectados en ERTE o bien en ERE, y de momento se les van dando vacaciones. Y las empresas no saben si deben continuar cotizando y los autónomos si deben dejar de pagar impuestos, alquileres y en su defecto que ayudas les corresponden.

Llegar al extremo de legislar de este modo da una visión de los profesionales de la política que nos gobiernan. Quiero que el artículo sea breve y tener muy claro que el político ha de legislar y ha de legislar pensando siempre en el bien y el orden social. En cuanto a legislar bien ya lo he analizado antes y en cuanto al orden social lo único que tenemos son enfrentamientos y odios que ellos mismos generan y nosotros sufrimos y pagamos de nuestros bolsillos. Por tanto el orden social está alterado y se concluye que no aciertan en nada y hemos de preguntarnos si de verdad merecemos tanto indefensión ante tanta impericia o bien somos nosotros los culpables de tanto dislate. Yo desde luego entiendo que nadie tiene la culpa de los desastres naturales pero no soy en absoluto culpable de  la gestión de los mismos y sus desatinos.

Cansada

Opinión

Article d’opinió de Sandra Obiol, regidora de Guanyar Alcoi

Estic cansada. Segur que com totes i tots vosaltres. Cansada de la mascareta i de no poder veure als meus amics tant com m’agradaria. Cansada de no poder anar a un bar fins a les tantes i beure més del que em convindria, i seure al costat de gent que et cau bé encara que no siga del teu nucli de convivència. Cansada de que les meues filles no puguen gaudir de la llibertat que tenien fa a penes un any. I de no saber quina cara fan els meus estudiants.

Per això puc entendre a Toni Francés i al seu govern. No ha de ser gens senzill gestionar una pandèmia. Sobretot quan ni el teu govern, ni el valencià, ni l’espanyol ha fet els deures durant els anys anteriors en enfortir la ciutadania i millorar les seues condicions de vida. Unes condicions de vida que si no foren tan precàries com són segurament ara seria menor l’impacte de la Covid-19 perquè no tindríem tanta gent treballant tantes hores (i per pocs diners), ni en l’economia submergida, ni en feines on és impossible protegir-se. Però no, i no és senzill. Sempre diuen que no és fàcil Toni Francés i el seu govern, i avui els hi done la raó. No ha de ser senzill renunciar a les fotos, notes de premsa i entrevistes que comporta el Nadal alcoià. I ja han perdut les festes de Sant Jordi. No ha de ser fàcil no aparèixer com el salvador d’una de les tradicions que ens uneixen a tots els alcoians com un sol poble. Ni no convertir-se en ambaixador reial davant dels xiquets que tan pateixen, i tan ens fan patir.

I es que senzilla aquesta nova normalitat no és. Però sobretot perquè està l’angoixa d’estar malalt a casa, i encara més, a l’hospital. Està la febra, el dolor muscular, el no poder tastar el dinar i el mal de cap que roman durant setmanes. Està el dolor infinit de perdre un ésser estimat. Està la mort. I això sí que és complicat i sí que cansa. I sí que reclama responsabilitat, de totes i tots nosaltres, però sobretot dels qui ens governen.

Aquestes setmanes hem assistit, de nou perquè ja van massa vegades, al vergonyós espectacle de tindre un alcalde que només mira a altres quan hi ha problemes a resoldre. Mira a conselleria, mira a l’oposició, mira als alcoians, fins i tot mira a altres alcaldes per a bonegar-los. Però no es mira a ell mateix, i com que no es mira no veu que podria haver reclamat mesures restrictives abans i amb més contundència, si es que realment no podia haver fet res ell. Per cert, una cosa que ja li vam demanar en la 1a onada, cap aprenentatge doncs. Sí que podria però, haver augmentat la freqüències dels autobusos en hores punta o fer controlar amb més força l’aforament interior de molts establiments. Com no es mira, no veu tampoc que fer una acte com la burreta és una bona cosa si no suposa que els músics travessen la ciutat en un bus massa ple com per a ser segur.

Estic cansada, com tu, d’aquesta situació. Però també estic cansada de que qui governa pense que les coses que s’han de fer són només aquelles que són senzilles. Ah, i les que donen vots.

2020, el año que marca un punto de inflexión

Opinión

Artículo de Gabriel Pascual, Jefe de Informativos de Cope Alcoy

Nos encontramos en la recta final de este nefasto 2020 y en estos momentos llegar al 31 de diciembre, para tratar de pasar página, se ha convertido en toda una carrera de fondo cuya meta parece que a veces tarda mucho en llegar. Todo andaba más o menos estable en el inicio del último año bisiesto de una década llena de profundos cambios, que han sacudido los cimientos de nuestra sociedad actual, cuando sin casi esperárnoslo apareció en el mundo la tan repetida palabra Covid-19 que nos llevaría a entrar en un periodo en el que sobrevivir como podamos se ha convertido en quizás la tarea más difícil.

La pandemia está haciendo tambalear el mundo pero también ha dejado toda su crudeza en nuestras comarcas de L’Alcoià y El Comtat con cifras considerables de defunciones y una auténtica tragedia vivida en la residencia de mayores Domus Vi de Alcoy, con 73 fallecidos, que empañó más si cabe una primavera lluviosa que distaba mucho de aquellos abriles alegres que ha vivido la ciudad del Serpis en las últimas décadas. Vaya desde aquí el recuerdo especial a todas las víctimas que deja el Coronavirus y también todo el apoyo a sus familiares, especialmente a aquellos que a día de hoy siguen en la lucha para esclarecer lo que nunca debió ocurrir en el geriátrico de Oliver.

El mismo Coronavirus se ha llevado por delante las Fiestas de Moros y Cristianos de Alcoy así como de los municipios de nuestras comarcas, ha obligado a reinventar la Fira de Tots Sants de Cocentaina , nos ha privado de compartir las penas y alegrías con los nuestros, ha cambiado nuestras maneras de vivir la cotidianidad e incluso nos condiciona la forma en la que vamos a disfrutar de estas extrañas navidades. Básicamente se resume así este año gris en el que todo ha cambiado y en el que también hemos cambiado sin darnos cuenta. Mientras hacemos balance de lo malo, y las cosas que ha habido buenas, pensamos ya en un 2021 que seguirá siendo complicado pero al que también podemos doblegar si seguimos mantenido la fuerza y la capacidad de resiliencia que tienen estas tierras enclavadas entre la Mariola, la Aitana, la Serrella y el Benicadell. A lo largo de la historia hemos hecho frente a batallas entre culturas, epidemias, guerras, catástrofes naturales, crisis económicas, enfrentamientos, duras reivindicaciones o grandes baches en sectores como el textil. Ahora estamos demostrando, una vez más, que podemos apartar esta gran losa que aparece en nuestra camino y así lo corroboran, por ejemplo; un tejido industrial que se ha reinventado para atender las necesidades que plantea la crisis sanitaria o unos comerciantes y hosteleros que dan lo mejor de sí en cada jornada para mantener vivos sus negocios.

El aplauso final es para ellos y también para los sanitarios, las fuerzas y cuerpos de seguridad, los que nos atienden cuando vamos al supermercado, los docentes, taxistas o conductores de medios de transporte. Seguro que me dejo a muchos otros más héroes pero antes de que se acabe el papel quiero dedicarles unas últimas líneas a ellos, a los compañeros de cada medio de comunicación de Alcoy y de nuestras comarcas. Todos hemos estado ahí y lo seguimos estando, superando lo más difícil de aquello que ya era muy difícil. Para nosotros, como diría Lluis Llach en uno de sus exitosos temas, que el 2021 que ya llega nos traiga ‘un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg’.

Per què jo també he signat el manifest

Opinión

Article d’opinió de Lluís Torró Gil, ex-regidor i ex-diputat d’EUPV

Sí, és probable que ja ho sapigueu (els d’Alcoi i la contornada, almenys): va circulant un manifest que porta per títol Alcoi serà cultural o no serà i al que ja s’han adherit 301 persones i entitats en el moment d’escriure açò. I no, no tenia cap intenció de justificar la meua adhesió personal. N’hi ha prou amb llegir el text. Si algú signa un determinat escrit, se sobreentén que assumeix com a pròpies les expressions i idees que conté. No crec que puga interpretar-se de cap altra manera.

Açò és tan evident (fins i tot tautològic, podríem dir) que no caldria argumentar res més. Aleshores, perquè justificar l’adhesió? Doncs perquè ahir un amic em va passar un enllaç a una conversa de facebook en la que s’especulava sobre l’autoria de l’escrit. Tot s’iniciava amb l’anunci del regidor de cultura, l’amic Raül Llopis, en el que s’indicava que el Consell de Cultura demanava una reunió amb representants del ‘blog’ on s’havia penjat el manifest, tot indicant que com es tracta d’un blog ‘anònim’ no se sabia quines persones podrien ser les interlocutores.

Em sembla un greu error desviar la discussió cap a si el Manifest és anònim o no. Primer perquè, evidentment, no ho és. Però, a més, allò important no és qui el signa, ni qui el redacta, encara que el pes numèric i qualitatiu dels signants reafirmen la seua credibilitat. El que importa realment és si el que diu el Manifest és cert. Si el que recull el Manifest és un estat d’ànim ben generalitzat en molts ambients culturals de la societat alcoiana. Jo diria que en la majoria, però ni vull tampoc ficar la pota, ni encara menys parlar per totes aquelles persones (moltes) que no han volgut signar per les raons que siga. Desviar l’atenció del contingut és una forma d’eludir responsabilitats.

Una altra cosa és que l’impuls del mateix siga un acte més o menys dirigit (que ho és, evidentment, perquè algú ha de tindre la iniciativa i prendre’s les molèsties de tota la feina que comporta) o més o menys organitzat (que no sembla el cas, ateses les dificultats que ha trobat el regidor a l’hora d’identificar algun interlocutor). Arribats a aquest punt, la pregunta que sorgeix és òbvia: tan important és això? No s’hauria de preguntar el govern com és possible que tanta gent s’haja identificat amb el contingut del Manifest? De veres creuen que n’hi ha prou amb una acció maquiavèl·lica (com insinua la gent vinculada al govern municipal en la conversa de facebook abans esmentada) per trobar una resposta immediata tan ampla?

El contingut del Manifest expressa el desencís generalitzat amb la situació cultural d’Alcoi. Expressa la deriva d’una gestió cultural que des de fa massa temps s’ha preocupat més dels contenidors que dels continguts. Dic bé: gestió. Perquè, malauradament, hi ha massa gestió i massa poca política. Normalment és confon erròniament la política amb el partidisme i se substitueix la política (el disseny d’una sèrie d’accions públiques adreçades a la consecució d’un conjunt definit d’objectius) per la gestió (la resolució dels problemes administratius concrets relacionats amb la realització d’activitats que poden o no ser fruit d’una planificació prèvia). O si ho voleu, expressat d’una altra manera, la gestió acaba amagant la mancança de polítiques.

I vaig acabant. Vaig a centrar-me en el camp que més em preocupa personalment: el patrimoni. Fa uns pocs dies vaig escoltar a la ràdio la llista de museus que l’Ajuntament tancava provisionalment pel tema de la COVID. La llista em va colpir. Vaig comptar, entre sales d’exposicions i museus, fins a huit instal·lacions (potser em quede curt, fins i tot). Com és possible que encara no comptem amb un Museu de la Indústria (o com es vullga dir) a la ciutat bressol de la industrialització valenciana? Mireu com ens hem vantat d’allò de ‘Alcoy, siete siglos de industria’. Per a què? No conec cap població (en els dos sentits del terme: com a lloc i com a col·lectiu de persones) que estiga tan orgullosa del seu passat i que s’haja despreocupat tant del seu patrimoni. Alcoians i alcoianes ens aboquem a les llibreries a adquirir el darrer llibret que s’ha escrit sobre la història local; eixim al carrer vestits d’època a la menor ocasió que se’ns presenta. Però hem permès que s’assole un centre històric que era (i és) un Bé d’Interès Cultural. Ni se’ns passa pel cap que seria raonable conservar (parcialment) i documentar (completament) els vestigis del nostre passat, tan l’immoble (siguen fàbriques o habitatges obrers) com el moble (maquinària, per exemple). D’això en som tots i totes culpables, però la major responsabilitat la tenim els qui hem estat a la política activa i creix en relació al temps en què hem exercit el poder executiu i el grau de responsabilitat que cadascú/na ha detentat. D’això també en parla el Manifest i és una de les raons que m’han decidit a recolzar-lo.

Llegiu què es diu i oblideu, encara que siga per un moment, qui ho diu. No és un problema de manca de voluntat i de treball. Hi ha hagut i hi ha molts bons gestors i, fins i tot, hi hagut moments en els que semblava albirar-se una certa direcció política. Però no és suficient i la societat civil alcoiana (una part d’ella, almenys) ho ha volgut evidenciar. La pilota està (sempre ho ha estat, de fet) a la teulada dels qui tenen el govern i, per tant, la responsabilitat.

Els Càrrecs Festers 2020 al poble d’Alcoi

Opinión

Carta dels Càrrecs Festers d’Alcoi de l’any 2020

La gratitud ha de ser expressada.

Quan som agraïts som verdaderament humils.

Amb aquestes dues frases els Càrrecs Festers del 2020 de les Festes de Moros i Cristians del nostre poble d’Alcoi volen expressar i confirmar el nostre compromís amb el nostre Patró Sant Jordi, l’únic motor de les nostres benvolgudes Festes.

En aquests moments tan difícils que estem passant, volem manifestar la nostra solidaritat més sincera a totes i tots aquells que per les circumstàncies actuals han perdut a un ser estimat.

També volem agrair, al poble d’Alcoi, a l’Associació de Sant Jordi, a l’Excel·lentíssim Ajuntament, a la nostra Regidora de Festes i a les nostres Filaes, el seu suport més sincer en aquests moments complicats.

Bon Nadal i que en el 2021 arriben les nostres il·lusions, que també seran les de vostés.

Gràcies. I una abraçada a tots.

El Sant Jordiet, Capità Moro, Alferes Moro, Capità Cristià, Alferes Cristià i Mossén Torregrosa

Las Navidades que no deben ser normales

Opinión

Article d’opinió de Antonio Matarredona, Coordinadora de Pensionistes de l’Alcoià i Comtat

Estamos ante una pandemia que nadie había previsto y que nadie habia conocido, hemos aprendido mucho sobre cómo combatir la enfermedad, pero parece que hemos aprendido muy poco o nada sobre lo grave de los efectos que causa, tanto físicos como económicos y estamos en un bucle repitiendo los mismos errores.

No se puede apelar al buenísmo y hacerlo además con mensajes contradictorios cuando lo que nos pide el «cuerpo» es mantener el mismo nivel de relaciones y de socializacion de antes de aparecer el bicho porque «eso» era la normalidad. Los responsables tienen que liderar y aplicar las medidas de contención que piden los expertos y eso puede no ser popular pero salva vidas.

La población necesita una información clara, veraz, y sin ningún tipo de adorno para tomar conciencia de la verdadera situación en todo momento, y eso no causa alarma, la alarma la causa la confusión de mensajes y una «ensalada» de cifras que más que aclarar confunden.

El común de la población lo que vive es un desbordamiento en los servicios de Asistencia Primaria que afecta a todo el sistema, lo que vive con sus «otras» patologías es una sensación de preocupación ante un sistema que está volcado en la contención de la Covit, lo que produce el agravamiento incluso el incremento de defunciones en las otras enfermedades.

La población vive entre «salvar el verano» con el desastre de resultado ya conocido, y ahora el «salvar la Navidad» y alguien con autoridad, con liderazgo, tiene que decir de una vez que eso no va a poder ser si queremos celebrar otros veranos y otras navidades. Y se tiene que hacer ya dejándose de apaños y tiritas cuando lo que tenemos es un subida más que notable  de contagios, cuando lo que tenemos es un derrame serio. Cuando no sabemos si esto es un empeoramiento de la segunda ola o el anticipo de la que algunos ya vaticinan como tercera ola.

Y si, vendrán las vacunas pero su efecto no será ni mucho menos inmediato, ni se va a poder vacunar a suficiente gente que produzca una inmunidad de rebaño en tan corto espacio de tiempo. Y si, son la luz al final de túnel pero hay que superar primero el túnel para poder llegar a la luz.

Un apunte final, no vale el postureo ni el mirar la pandemia con la perspectiva de la pérdida o no de votos según que medidas se adopten, no, lo que hay que hacer se tiene que hacer no es política o economía porque ninguna de las dos opciones valdrán de nada mientras no resolvamos la primera, mientras no salvemos la salud.

El Sistema Público de Salud y su fortalecimiento  es ahora mismo la prioridad absoluta, ya lo era pero años de recortes lo han llevado a la situación de debilidad que ahora ha quedado de manifiesto. Todos los esfuerzos tienen que estar dirigidos a la dotación adecuada de medios humanos y materiales. ¿ Por qué no escuchamos las reiteradas llamadas de ayuda que nos están lanzando los que están enfrentado en primera línea esta pandèmia?.

DISTANCIA DE SEGURIDAD, LIMPIEZA DE MANOS, MASCARILLA
EVITAR REUNIONES NO ESENCIALES