Opinión

COPE Alcoy > Opinión

El Sr. Francés o el reflex de Sedano

Opinión

Article d’opinió de Màrius Ivorra, portaveu de Compromís Alcoi

Allà pel 2007 el regidor Toni Francés criticava l’alcalde del moment Jordi Sedano, posterior aliat, que en una dècada de govern sedanista l’atur havia augmentat en 900 persones i atribuïa l’increment a la falta de polítiques econòmiques municipals. El regidor Toni Francés destacava «… la incapacitat per crear sòl industrial i la falta de polítiques ambicioses …».

Han passat anys, molts anys, concretament 13 des d’aquestes declaracions, i han passat coses, moltes coses, entre d’altres aquell regidor ara és l’alcalde, i la situació d’Alcoi no ha millorat, més aïna anem costera avall sense frens.

Allà pel 2007, a Alcoi hi havien 3.500 aturats hui 6.000. Allà pel 2007, a Alcoi hi havien 60.700 habitants hui 58.994. Allà pel 2007, a Alcoi hi havia 1.217.000 m2 de polígons, i hui els mateixos. De 2007 ençà hem perdut habitants, quasi un 3% de població, ens ha augmentat l’atur en 2.500 persones, un 71%, i els metres quadrats de polígons i/o parcs tecnològics «estranyament» són els mateixos.

Des que governa Francés l’atur no ha baixat mai de 5.000 persones a la ciutat. Es considera que Alcoi té un atur estructural del 21% de la població activa, una verdadera barbaritat per a un #Alcoienpositiu. En aquell moment, el Sr. Francés destacava la incapacitat del govern del PP, hui considerarà la seua pròpia incapacitat/incompetència per tirar endavant aquesta ciutat?

Que s’ha fet d’aquell regidor que bramava? Que s’ha fet d’aquelles promeses de polígons industrials? Que s’ha fet per Alcoi? Ha acabat imitant el que criticava? On estan els 500 llocs de treball promesos a les últimes eleccions?

Malauradament l’alcalde Francés ha aplicat l’estratègia «mejor no meneallo» és a dir, millor deixar les coses com estan, sense resoldre ni insistir.

La major desgràcia que podem patir els ciutadans per part dels polítics que governen, a banda de la corrupció, és la manca de voluntat per fer. L’exagerada i única voluntat de guanyar les eleccions no per canviar les coses sinó per perpetuar-se en el govern és un clar exemple de la lògica socialista a Alcoi. Un exemple clar el podem veure l’últim any abans de les eleccions on sembla que tiren la casa per la finestra per agradar als «votants» i després tornen a la inactivitat.

Un altre exemple, sagnant, és el projecte de Rodes. Després d’incomplir la paraula i modificar unilateralment el projecte acordat amb Compromís, ens presenta una obra arquitectònica on s’eleven els costos una barbaritat, 11 milions; sembla un cul de sac on cap tot i la projecció tecnològica i la de creació de treball han passat a una millor vida. Rodes ha passat de ser la gran esperança i motor econòmic de la comarca, a un contenidor de fum.

Els socialistes ens aboquen a una ciutat de museu que viu de records del passat i d’una glòria cada vegada més llunyana. Sr. Francés sense un projecte clar cap on anem, sense voluntat de fer, sense ganes, sense capacitat, les conseqüències són continuar perdent població, l’augment de l’atur i la desaparició d’empreses.

El curt terminisme i l’obsessió electoral dels socialistes ens porta al desastre com a ciutat.

Maneras y maneras

Opinión

Artículo de Opinión de Marcos Martínez, edil de Ciudadanos Alcoi

Que el PP acuse, critique o denuncie al PSOE sin que el criterio o el rigor de las informaciones  acabe de ser del todo exacto, no es sorpresa para nadie, ya que tienen por costumbre disparar contra todo lo que se mueve. El éxito que esta estrategia les pueda aportar está por ver, pero tampoco sorprendería demasiado que todo se diluyera en el aire. Lo que sí es más novedoso es que, queremos suponer que por un ligero estado de impotencia, disparen al bulto sin plantearse siquiera qué es lo que quieren cazar y por ello, insisto, el criterio queda en entredicho.

Cuando se nos presentó el borrador del Reglamento de Participación Ciudadana a todos los grupos políticos, insisto, a todos, se nos dio un plazo de 15 días para presentar nuestras propuestas y negociarlas con la responsable del área, Teresa Sanjuan. Es una lástima que a los populares, en especial a la señora Payá, que estuvo en el anterior Grupo popular y que había trabajado el documento en la anterior legislatura, “se les pasara”, como ella misma manifestó, presentar sus propuestas en tiempo y forma como hubiera sido lo correcto, votando en contra y presentando alegaciones a posteriori.

Lo realmente vergonzoso es que, además, se permitan criticar a quienes, como Ciudadanos, hicimos los deberes en su día, a los que por norma optamos por aportar y construir, y no al contrario. Considerar enemigos a los que no piensan igual o actúan diferente no era uno de los principales defectos del Grupo popular, pero quizás nuevas alianzas locales hayan hecho calar en los populares otras inquietudes.

La participación ciudadana en los plenos no solo ha sido, es y será posible siempre, sino que es imprescindible. Asociaciones, colectivos, sindicatos, plataformas, partidos sin representación y vecinos en general participan cuando lo consideran oportuno y nadie les va a negar ese derecho, así como la posibilidad de pertenecer a diversos órganos municipales. Ahí estaremos desde Cs para garantizarlo.

Ciudadanos apoyó un documento con el compromiso de que esté abierto a nuevas aportaciones y mejoras, del que ya tenemos una base y que todos podemos y debemos completar y mejorar. Si los populares nos hubieran expuesto sus propuestas, habríamos sido todo oídos, pero no ha sido el caso.

Hay maneras y maneras de hacer las cosas, y maneras y maneras de expresarlas. Como decía Tom Clancy, “prefiero hablar con personas que hacen cosas que con personas que critican las que otros hacen”.

Sumem des de l’anonimat

Opinión

Article d’opinió de Sara Mejías, assessora del Govern Municipal

Arran l’últim comunicat de premsa del Partit Popular, no sé, si en primer lloc mostrar la meua sorpresa o més bé donar-los les gràcies.

Resulta que el PP denuncia pràctiques partidistes durant el confinament en referència a l’atenció telefònica del 900. I la meua pregunta és: la ciutadania sabia quin personal portava la línia? Doncs jo mateixa us responc: no. Així que gràcies al Partit Popular, tot el veïnat d’Alcoi acaba d’assabentar-se que l’equip de govern ha sigut l’encarregat d’atendre a les més de 6.700 cridades que va rebre la línia en les 10 setmanes que va estar en funcionament durant la crisi de la Covid-19.

Aleshores, algú pot explicar-me on està l’interés partidista quan en cap moment s’havia fet públic? Però ells encara van més enllà, i s’atreveixen a dir que hem convertit una crisi sense precedents en un acte de precampanya electoral. I és més, afegeixen que es van oferir a col·laborar però a la volta diuen que eixa tasca l’hauria d’haver realitzat el funcionariat de l’Ajuntament. Així doncs, com quedem? Doncs, sabeu? Amb aquestes paraules només demostren que el PP no ha estat a l’altura de la situació.

La posada en marxa del 900 va ser un encert, va ajudar moltíssimes persones en moments molts complexos. I des d’ací, vull agrair als meus companys i companyes la seua tasca i dedicació per no deixar mai de treballar intensament pel nostre poble.

Segurament, aquesta crisi ha sigut un dels moments més difícils que he viscut al món de la política però també és cert, i estic molt orgullosa d’això, que hem respost amb grandesa, lideratge i valentia davant la ciutadania quan més ho necessitava. No ha sigut gens fàcil, perquè si hi ha un peatge que resulta ser el més difícil de tots en aquest tipus de situacions, és el desgast personal, el del nostre entorn, el de la nostra gent però mai oblidem que estem al servei del ciutadà.

Ací no es tracta de saber qui ha fet o ha deixat de fer. Es tracta de sumar, de donar la confiança que la ciutadania està esperant de nosaltres com a polítics, de tornar a conquerir allò que hem pogut perdre i poder fer-ho units i amb força.

Almenys així entenc jo la política, continuar construint sense destruir, perquè la meua vocació és que cada dia Alcoi siga un lloc millor. Continuaré transformant des de tots els àmbits de la meua vida, les idees en fets, canviant a millor la vida de la ciutadania. Però no hem d’oblidar que la lluita contra la Covid-19 continua i estic convençuda, que eixirem junts. Article d’opinió de Sara Mejías, assessora del Govern municial socialista d’Alcoi.

Hem perdut, de moment

Opinión

Article d’opinió de Sandra Obiol i Pablo González, regidores de Guanyar Alcoi

Encara no tenim sentència en ferm, però ja sabem que hem perdut el recurs que vam interposar a l’Ajuntament d’Alcoi per reclamar un repartiment d’assessors entre els grups de la corporació diferent. I mentre valorem si recorrem o no la sentència, us volíem explicar quines són les raons que hi ha al darrere d’aquesta denúncia, perquè sabem que sembla una cansina baralla entre partits, però és més que això.

Hem presentat la denuncia perquè necessitem tindre un suport en la nostra feina, òbviament. Sobretot si pensem que la maquinària burocràtica d’un ajuntament està feta a propòsit per a no poder atendre res més que a expedients i tràmits, quan el nostre únic objectiu és millorar la vida dels alcoians i alcoianes. Però sobretot ho hem denunciat perquè no ens sembla just i, com estem a un país democràtic, tenim tot el dret del món a defensar allò que pensem just, tot i que sabíem, com ha passat, que podríem perdre. Us contem què ha passat:

  1. Els grups municipals a Alcoi només poden tindre un total de 12 assessors en conjunt. El PSOE, com a grup de govern, decideix que se’n queda 9 i que reparteix la resta entre els grups de l’oposició. Aquesta decisió és arbitrària, no aporten cap explicació ni justifiquen la feina que fan aquests assessors que, punt important, estan pagats pels diners dels alcoians i alcoianes. I de fet, la sentència no diu res al respecte.
  2. Clar, si només han deixat tres contractes d’assessors i som 6 grups més, els comptes no ixen. I el PSOE defensa, a diferència de com s’ha fet sempre (i del que defensen per a d’ells en la Diputació d’Alacant), triar repartiment per vots i no per nombre de regidors. La solució és clara: PP, Compromis i Ciudadanos tenen un assessor. I amb dos regidors ens deixen fora a nosaltres i a Podem. Però no passa res, perquè ja han pensat una solució per al seu soci preferent: al recent creat Observatori de l’Habitatge i que presideix Podem posen a treballar a una funcionària, membre de la candidatura d’aquest partit, que abans ho feia a serveis socials. I ens deixen a nosaltres fora del repartiment. Fora del repartiment d’uns diners, recordem, que vénen dels impostos de totes les alcoianes i alcoians, tot i que el nostre govern ho oblida de manera sistemàtica.

Nosaltres reclamem primer per canals interns de l’Ajuntament. No atenen les nostres queixes. I només ens queda la via judicial on, per cert, ja s’han resolt casos semblants a favor de postures com la nostra. És cert que no ha sigut així aquesta vegada. Però eixa possibilitat ja la contemplàvem. Ja som majors i hem vist massa coses en aquesta vida per a saber que tindre la raó no significa necessàriament que te la donen, almenys a la primera.

Però tot i el disgust que suposa perdre, ja us deixem clar que ho tornaríem a fer, perquè el que hi ha al darrere de tot açò és el nostre desacord a que es facen servir els recursos públics en benefici d’un partit i de les seues maniobres per acumular més poder. Perquè al capdavall d’aquesta decisió del PSOE nosaltres veiem la intenció de castigar a qui és incòmode; i nosaltres, per l’allau de desqualificacions i insults que rebem cada dia, ho hem de ser i molt per al PSOE. I així deixen a Guanyar, en una decisió que mai s’havia produït a l’Ajuntament d’Alcoi, sense recursos per a fer la seua feina de fiscalització del govern amb la intenció de dificultar aquesta feina.

I nosaltres, encara que podríem perdre, vam fer servir el dret que té qualsevol ciutadà a defensar el que pensa just a través del sistema judicial. I eixe capacitat de decidir per nosaltres mateixos, tot i que no ens isca bé, és massa valuosa com per a no fer-la servir. I ara decidirem si recorrem o no, hem de valorar bé els costos que hi suposa, com sempre ens passa als que tenim poc. El PSOE això no ha de decidir, mireu si no és injust, perquè el procés judicial el paga amb els diners de tots els alcoians i alcoianes.

En definitiva, passe el que passe estem plenament confiats en la tesi que defensa Rebecca Solnit al seu libre “Esperança dins la foscor”: no sabem quan ni com però estem convençudes que l’espurna de les coses fetes des d’un profund sentiment de justícia i democràcia acabarà encenent consciències. I no tenim cap altre objectiu que contribuir a construir un Alcoi millor, un món millor.

La hora de las ciudades medias: una oportunidad para Alcoy

Opinión

Artículo de Opinión de Quico Cantó, edil del PP en Alcoy

La crisis del Covid 19 ha modificado la forma de entender las ciudades. Todo lo que hasta ahora ofrecían las grandes capitales y que constituían su valor añadido se ha convertido, tras la pandemia, en problemas. De ahí que el distanciamiento sanitario impuesto por el coronavirus abra oportunidades a las ciudades que, despectivamente, han sido llamadas de provincias, descritas siempre como cerradas y tradicionales, al estilo de la Vetusta en La Regenta.

El ninguneo por parte de las grandes urbes se ha acabado. Es el momento de las ciudades medias, sin las grandes concentraciones de población y sin las carencias de servicios que sufren los pueblos. Los debates y reflexiones que se están abriendo en todo el mundo a raíz de la crisis sanitaria se encaminan hacia esa dirección. Hasta el punto de que expertos como el catedrático de Urbanismo José Fariña advierten de la necesidad de “dividir las grandes ciudades en piezas más o menos autónomas capaces de responder individualmente a los nuevos requerimientos de un planeta superpoblado y globalizado”. Es decir, el debate internacional apunta a que las megaurbes se transformen a semejanza de las ciudades medias.

La pregunta es obvia: ¿preferirá el nuevo mundo el modelo original o la copia? El urbanista colombiano Carlos Moreno, desde la universidad parisina de La Sorbona, plantea la ciudad de los 15 minutos, con una visión policéntrica de las ciudades donde desarrollar en distancias cortas las seis funciones sociales urbanas: alojarse, trabajar, aprovisionarse, cuidarse, aprender y descansar.

Es ahí donde aparece la ventaja para las pequeñas urbes. Arquitectos urbanistas como Luis Frade hablan de las oportunidades que en el nuevo tiempo surgen para “ciudades medias de alta calidad”: domésticas y equipadas, tomando como ejemplo a las de los países nórdicos. Ciudades con historia, pero también con futuro, en las que los ciudadanos tengan un propósito para estar (un trabajo), rodeados de espacios verdes y apoyados en las nuevas tecnologías que les sirvan para estar conectados con el resto del planeta.

Estas oportunidades deben apoyarse en la regeneración del sentimiento de amar el lugar donde vives. Y por ahí vamos bien. Ese sentimiento lo poseemos de serie los alcoyanos. Sólo hay que preguntarles a nuestros vecinos cercanos, si creen que estamos orgullosos de ser de Alcoy. Ahora bien, eso no impide preguntarse de forma sincera: ¿es Alcoy un lugar donde vivir, comprar, trabajar, cuidarse, estudiar y divertirse?

No tenemos grandes distancias que cubrir a bordo de masificados transportes públicos. Poseemos, si lo cuidamos y potenciamos, un comercio de proximidad variado que nos permite prescindir de grandes y repletos centros comerciales. Y tenemos el privilegio de estar rodeados por dos parques naturales.

Disponemos de las infraestructuras culturales necesarias para ofrecer una programación cultural de calidad y de carácter cosmopolita. Estar orgullosos de lo propio no debe ser obstáculo para estar abiertos al resto de oferta cultural española y mundial. Sobre todo porque no debemos perder de vista la posibilidad de que los desplazamientos puedan quedar muy limitados. Esa restricción nos puede situar en el mapa de turismo de proximidad, por lo que debemos convertir nuestra oferta en una opción económica complementaria de la que disfrutamos en la Costa Blanca.

Pero, principalmente, hemos de potenciar la industria. Existe un mercado nacional y europeo que puede abastecerse desde nuestras fábricas y de aquellas que debemos ser capaces de atraer con nuevo suelo industrial y, además, con una oferta de ciudad media de alta calidad para vivir. La clave está en apoyar los nuevos proyectos empresariales (no celebrar su retirada, como lamentablemente está haciendo el Gobierno local) y conseguir que los fondos de inversión, presentes en muchas de nuestras firmas, encuentren un clima favorable para el desarrollo de su trabajo, no demonizarlos desde ideologías trasnochadas.
En definitiva, desde el Ayuntamiento de Alcoy debemos trabajar duro para situarnos a la vanguardia del nuevo modelo de ciudad que los expertos plantean tras la compleja realidad que nos deja el coronavirus. Debemos transformar la ciudad para alcanzar metas reales aprovechando las nuevas oportunidades. Ahí va a estar el Partido Popular: trabajando para conseguir nuestro objetivo de conducir a Alcoy hacia un futuro esperanzador, más allá de eternas e incumplidas promesas electorales.

Orgulloses i visibles

Opinión

Article d’opinió de Javier Sansalvador, Secretari Comarcal de Ponts d’Igualtat a Cocentaina

Cada persona és lliure de viure la seua orientació sexual de la manera que vulga. Assumir el respecte a allò no normatiu es cosa de totes.

Des de ben xicotets ens ensenyen a que l’amor vertader és cosa d’un home i una dona. Ens socialitzen en una heterosexualitat normativa en la qual allò normal es que ens agrade el sexe biològic contrari del qual nosaltres tenim. Aquest fet, patent a la nostra societat, denota que necessitem avançar en igualtat en la diversitat i que hem d’educar amb mirada LGTBI.

Ser gai o ser lesbiana a les nostres comarques cada vegada esta més ‘acceptat’ per part dels ciutadans i ciutadanes, però també és cert que encara tenim el complexe rural de que millor que siga el fill o la filla de l’altre i que no siga en la meua família. Diem que avancem en l’acceptació però, realment és així? De veritat s’educa en igualtat i en respecte a la diferència? O seguim perpetuant models heterosexuals de família que res tenen a veure amb la configuració actual de les famílies…

Podríem parlar del canvi en la configuració de les families al segle XXI, o dels avanços que el col·lectiu LGTBI esta experimentant poc a poc però veritablement, del vull parlar-vos és de la necessitat de reivindicació i de lluita col·lectiva.

Ponts d’Igualtat vam nàixer fa menys d’un any per part d’un grup de gent implicada en els drets de les persones LGTBI. Creiem que es necessari que les poblacions que conformen el nucli central de les comarques de l’Alcoià i El Comtat siguen capdavanteres en la seua defensa.

Durant aquests temps hauràs vist que hem dut a terme activitats i campanyes en defensa del col·lectiu LGTBI. Aquest 28 de Juny, celebrarem un orgull reivindicatiu des de les nostres cases, per què acabem d’eixir d’una pandèmia i pensem que per responsabilitat ho hem de fer així.

Prompte podrem tornar a eixir als carrers a reivindicar els drets LGTBI , per que encara que aquesta vegada ens quedem a casa, durant tot l’any tenim l’oportunitat de treballar per avançar en una societat més igualitària, inclusiva i sense cap tipus de fòbia cap a qualsevol persona pel simple fet d’estimar.

Les promeses per a Rodes o com desorientar a la ciutadania

Opinión

Article d’opinió de Pablo González, regidor de Guanyar Alcoi

És sempre important fer memòria, però més en el cas dels projectes que els nostres governants ens prometen que seran un revulsiu per a la nostra ciutat, i per tant, per a les nostres vides. L’illa de Rodes és un cas paradigmàtic en això de prometre.

Ha sigut un espai utilitzat pels governs d’Alcoi per a prometre grans projectes o per a defenestrar-los. El PSOE de Sanus tenia enllestit a finals dels anys noranta un projecte d’auditori, amb el seu finançament necessari i tot dels governs central i autonòmic per a construir-lo. Va arribar Peralta i es va encarregar de guardar-ho tot a un calaix i vetar-ho per a afavorir la remodelació del Teatre Calderón i adjudicar-la a constructors corruptes. Han passat vint anys des d’allò.

Als primers mesos de la passada legislatura, en 2015 des de Guanyar Alcoi ja vam demanar que es consolidaren els edificis de Rodes. Res es va fer i el 2017 es va haver d’apuntalar d’urgència una zona de l’illa per risc de caiguda. Des del PSOE s’ha anat jugant a anunciar al llarg dels anys que Rodes era el seu projecte estrela i a fer promeses que han anat incomplint: En 2015 anunciaven una partida per a redactar un projecte per a l’illa. A 2016 prometien que el 2017 s’executaria. En 2017 deien que era un dels reptes a fer fins a 2019. Fins a estiu de 2018 no van començar els treballs per a evitar el seu deteriorament. I en 2019, any electoral, continuava sent una promesa a la campanya.

Des de Guanyar Alcoi hem tractat de donar resposta a este gran continent sense contingut. Vam proposar la passada legislatura que Rodes es convertira en un espai destinat a la cultura, una fàbrica de cultura i coneixement, un centre cultural polivalent. Enteníem que per la naturalesa de l’espai era el lloc ideal per a un museu de la industrialització i del modernisme punter però també que fora un nodus de coneixement i creativitat capaç d’atraure el talent i on tot plegat es poguera combinar i integrar. Clar, un espai exitós ha de perseguir una idea i concretar un concepte. I des del PSOE, amb este espai, han anat donant pals de cec.

Una vegada l’espai es va redefinir com a predominantment empresarial, des de Guanyar Alcoi vam voler concebre la nova àrea com un Barri Empresarial al voltant de l’illa de Rodes, on s’entreteixiren diversos serveis (empresarial, comercial, esportiu, recreatiu, etc.) i amb una elevada qualitat dotacional i ambiental, sempre escoltant les demandes dels veïns i veïnes. Tampoc sabem si eixe serà el projecte definitiu.

Durant tot este temps hem vist com anaven presentant diferents projectes i el contingut anava canviant segons passaven els anys. O no han tingut mai un projecte concret i definit d’allò que volien per a Rodes o han anat canviant-lo per a acontentar als diversos grups segons els convenia. Per exemple, què ha sigut de Rodes Futura i d’aquella empresa sueca que es va anunciar junt amb Compromís que dinamitzaria el contingut de l’illa? Quan hem anat criticant esta indefinició se’ns ha acusat de voler confondre però són ells els qui han anat desorientant a la ciutadania jugant indistintament entre el continent i el contingut, plantejant uns usos en uns moments, negant-ne altres i temps després anunciant el contrari del que havien dit. Ara han presentat el projecte per a la reforma arquitectònica, el continent, on també es definixen alguns usos, però que no estem segurs que no vagen a variar. Perquè fins i tot Toni Francés va dir a la presentació de la setmana passada que respecte al contingut el que estava contant eren només pinzellades de tot el que aniria allí.

No podem més de tanta indefinició i tanta confusió. Els alcoians i les alcoianes mereixem respostes clares. Segurament d’ací a poc temps presentaran un document complet explicant-ho tot. Així podran dir que no tenim raó. Però també serà perquè els que fem oposició responsable no ens conformem i insistim exigint-los públicament que facen alguna cosa més que vendre projectes indefinits. Així i tot, és difícil pensar que si per al govern de Toni Francés el que allí vulguen fer és un element cabdal de la nostra ciutat no ho tinguen ja fet després de 9 llargs anys de govern. Fa temps ja que pensem que no tenen cap projecte cert per al benestar col·lectiu d’Alcoi.

Les arrels de Podem

Opinión

Article d’opinió de Cristian Santiago, Portaveu de Podem Alcoi

Marina, Maria, Ximo, Raquel, Peque, Josep, Jordi, Tino, Toni, Nicole, Jesus, Enrique, Vicenta, Sonia, Andreu, David, Gina, Miquel, Bea, Julián, Ana, Juan, Joana, María José, Ivan, Trini, Núria, Andrea, Aarón, Mari Carmen, Jordi, Isabel, Pilar, Naiara, vosaltres sou les arrels de Podem en Alcoi. I és davant les adversitats, quan es coneix realment a la gent. A totes vosaltres, i a les 2400 persones que ens vau donar la confiança per a construir un Podem i un projecte de ciutat fort en Alcoi, mil gràcies per tot i per tant.

Ara fa un any que PODEM arribava a l’ajuntament d’Alcoi amb un equip de persones valentes i compromeses pel seu poble. Persones amb tota una vida dedicada a la defensa dels drets de les majories socials. Arribàvem amb l’objectiu de ser una ferramenta útil i transformadora en les institucions. De treballar per un Alcoi feminista, solidari i ple d’oportunitats. Que posara la vida al centre de les polítiques públiques, tinguera cura del seu entorn natural i la protecció animal i que posara en valor la cultura i el patrimoni. No veníem a fer el de sempre. Veníem a fer d’altres coses.

Des de llavors, hem estat en contacte permanent per a treballar de forma conjunta les propostes que hem liderat des de Podem en Alcoi. Propostes de les quals, vosaltres, sou les principals protagonistes.

És emocionant veure la quantitat d’iniciatives que hem encapçalat durant el darrer any. Veure com ens hem deixat la pell per a transformar la ciutat, guanyar al virus i posar la vida al centre de les polítiques públiques en cada una de les nostres propostes.

És cert que ara, venen moments difícils, però des de Podem estem convençudes que podem liderar la reconstrucció econòmica i social de la nostra terra. Des dels nostres municipis. La dreta no ens dona treva i no deixen d’atacar-nos. No ens volen als governs. Ens volen fora. Però els tornarem a demostrar que no podran amb nosaltres, perquè totes juntes som més fortes i perquè som una organització valenta que mai donarà l’esquena al seu poble.

En aquesta nova etapa de reconstrucció, haurem d’estar més unides que mai per a continuar impulsant la reconstrucció de la nostra terra des dels nostres municipis i en coordinació amb l’acció dels nostres governs. Hem d’estirar amb totes les nostres forces, per aconseguir relocalitzar a la nostra indústria, recuperar els sectors estratègics i reforçar el nostre autogovern.

Davant d’aquest nou escenari, a Alcoi hem de continuar encapçalant una oposició crítica i responsable, constructiva i propositiva. Fugint de la vella política del desgast i el conflicte permanent, i que tinga la capacitat d’assolir i construir acords amplis que milloren el dia a dia de la gent.

I tot, des d’una perspectiva de proximitat que ens permeta avançar cap a un nou model de ciutat i de país que estiga al servei del seu poble. Afronte amb garanties els nous reptes del futur com són les desigualtats socials i l’emergència climàtica. I estire així, els límits dels Governs, dels quals formem part, i els aprope al nostre projecte polític ampli, transformador i emancipador.

Quan ens diguen que no es pot, digueu-los que ho hem provat i Sí que es pot. #SíSePuede.

Millorar el present, garantir el futur

Opinión

Article d’opinió de Toni Francés, alcalde d’Alcoi

Acabem de complir el primer any de la legislatura 2019-2023, un any intens i dur, però que també ens ha servit per a demostrar la capacitat que tenim els alcoians i les alcoianes de treballar units, superant tots els obstacles que tinguem en el camí. Un any en el qual han vist la llum projectes il·lusionants per millorar la nostra ciutat, però en el que també hem patit els efectes de la borrasca Glòria i la crisi sanitària, social i econòmica provocada per la Covid-19, i han perdut la vida veïns i veïnes nostres, el que sens dubte mai podrem oblidar.

La pandèmia ens ha fet afrontar, i encara ho fem, situacions desconegudes, i hem hagut de prendre decisions en temps rècord, buscant sempre el millor per als alcoians i alcoianes i treballant per aportar certeses en uns moments de molta incertesa. Per això, des del primer moment hem treballat en mesures socials i econòmiques destinades a pal·liar les conseqüències de la pandèmia sota el nom de Reactiva Alcoi. Perquè d’això es tracta, de què la nostra ciutat isca reactivada d’una crisi que ningú podia imaginar, que ho faça en el menys temps possible i que no quede gent enrere.

Parlar de coses positives que podem traure d’aquesta pandèmia sembla impossible, però no ho és. Perquè ens ha servit per a aprendre i ens hem adonat que junts som més forts, les alcoianes i els alcoians ens han mostrat la cara més solidària, els xiquets i xiquetes ens han donat una lliçó de responsabilitat complint amb el confinament amb una actitud excel·lent, i les empreses s’han adaptat a les noves necessitats, mostrant la seua capacitat de reinvenció.

L’habitatge ha estat prioritari en la nostra política i hem obert l’Oficina d’Atenció i Rehabilitació del Centre d’Alcoi, a la vegada que s’ha signat un conveni amb la Conselleria d’Habitatge per a la revisió d’edificis de més de cinquanta anys ubicats en aquest barri, com també ha vist la llum l’Observatori per l’Habitatge Públic.

Tot el que hem viscut els últims mesos ens ha de servir per a avançar en els nostres objectius per a aquesta legislatura. En el discurs que vaig fer en la constitució de la Corporació deia que aquests quatre anys serien determinants en el desenvolupament de projectes que reforcen el lideratge de la ciutat en tots els aspectes i que incideixen directament en el benestar de les persones, en el foment de l’ocupació, en l’educació i en la ciutat en general.

Doncs bé, en aquest primer any de legislatura ja hem posat en marxa diferents projectes encaminats a aconseguir els nostres objectius. Aquest dijous passat es feia pública la proposta que convertirà l’antiga fundició de Rodes en un parc tecnològic i sociocultural, per al que està previst que les obres comencen a primers de l’any que ve. Un projecte de vital importància, transformador i revulsiu, que realça el patrimoni arquitectònic i que vindrà a impulsar nous models econòmics. Precisament, entre les iniciatives que acollirà Rodes està Districte Digital, que facilitarà atraure empreses, talent, i fomentar l’activitat econòmica, així com el primer CDT (Centre de Turisme) d’interior de la província d’Alacant, que permetrà un impuls al sector.

En parlar d’obres voldria remarcar que l’esperada ampliació del poliesportiu Francisco Laporta i la coberta de la pista exterior estan en marxa i van a bon ritme.

Com a ciutat innovadora, hem fet passos endavant per a avançar com a ciutat intel·ligent, de la mà de l’oficina Smart Office i amb un impuls al Pla Director Smart City, amb projectes socials per millorar la vida de les persones. Perquè viure en una ciutat intel·ligent ens aporta avantatges en el medi ambient, en la seguretat, en la mobilitat i en l’obtenció d’estalvis energètics, entre molts altres beneficis. En parlar de la mobilitat, els esforços es centren a aconseguir que els vianants guanyen terrenys als vehicles, tant amb l’eix per a ciclistes i vianants com en el procés de peatonalització del Centre.

La cultura i l’educació són bàsiques per al present i futur de qualsevol societat i en aquest primer any de legislatura tenim accions tan importants com haver sigut nomenada capital cultural valenciana, condicionar els centres educatius públics gràcies al Pla Edificant i incrementar l’oferta de Formació Professional, fonamental per a les nostres indústries.

Tot açò només és una part de la feina que aquest Ajuntament ha portat a terme en el primer any de legislatura, i junts podrem portar endavant tots els projectes que tenim i que ens permetran consolidar un model de ciutat integradora, intel·ligent i sostenible. En definitiva, una ciutat referent.

Malestars sense resposta

Opinión

Article d’opinió de Sandra Obiol Francés, regidora de Guanyar Alcoi

L’altre dia mentre la meua filla i jo esperàvem a l’exterior d’una botiga, en aquestes cues de la nova normalitat, vaig poder escoltar una conversa entre mare i fill d’uns 8-9 anys. Una conversa estremidora en la qual la mare li explicava al seu fill que sí, que sabia que eixos diners eren seus, i que els hi tornaria, però que ara els necessitaven a casa. “Cuando la mamá esté más desahogada te los devuelve”.

És una conversa que per repetida, per coneguda, no és menys dolorosa. O no ho hauria de ser. És una conversa que ha format part de la quotidianitat de la gent treballadora sempre, però que en les crisis encara es sent més. I mai, mai, hem viscut una crisi com aquesta en què ens trobem ara.

Per eixe motiu crec que els representants polítics, com és el meu cas ara, hem de donar respostes reals a aquestes persones. No podem pensar que una vegada en fase 3 se’ns acaben els problemes i podem parlar de la vida com si res no haguera passat. No podem deixar de conèixer la gran diversitat de maneres de viure i de problemes que tenen els nostres veïns i veïnes i tractar de buscar solucions. A vegades pense que ja és molt en verbalitzar-les, perquè això els dóna visibilitat i reconeixement, perquè malauradament als polítics institucionals se’ls presta massa atenció. Parlar de pobresa, parlar de conciliació, parlar de drets fonamentals, parlar de precarietat laboral… parlar de tot açò és precís per a reflexionar i donar solucions. Malauradament la dinàmica de funcionament de la política institucional fa que ens submergim en baralles i lluites que no sempre responen a ajudar a millorar la vida de les persones, sinó a altres interessos. Però ja em perdonareu, em negue a participar en aquestes dinàmiques. Almenys permeteu-me el dret a queixar-me.

Ara bé, no podem estar a soles en aquesta queixa. Necessitem al nostre costat als mitjans de comunicació que donen veu als malestars de les persones, que facen d’altaveu de la realitat i que matisen i qüestionen les proclames propagandístiques dels partits polítics. I també, sobretot, necessitem a les persones. Necessitem a una societat civil organitzada que a Alcoi tenim com han demostrat els èxits de la defensa de l’Aqüifer del Molinar o de la Font Roja front a l’amenaça d’aquell hotel. Però que cal que tinguem cura i que alimentem constantment a aquesta societat civil per a que també puga contribuir a que el benestar de les persones siga l’única fita a aconseguir per part dels representants de la política institucional, que és on es prenen les decisions que ens afecten i que motllegen la nostra vida quotidiana.

Perquè si no ho fem nosaltres, ho faran altres, com hem vist en la capacitat de manipulació i apropiació dels malestars de la gent per part de l’extrema dreta. Perquè ja podem negar-se a votar les propostes de la ultradreta al plenari o farcir les nostres xarxes socials dient que som antifa. Si no reconeixem el malestar quotidià de les persones i tractem de donar-los solució real sense que això signifique generar altre malestar a les persones més vulnerables, no tenim res a fer. I no podem permetre que aquesta nova normalitat accentue les pitjors formes de l’antiga normalitat.