El que no pot ser

Article d’ Antonio Matarredona, Coordinadora Comarcal de Pensionistes 

La noticia es “El Coronavirus pren força a les Comarques Centrals” i la noticia la dona ahir al telediari de mig dia A Punt, i ho fa amb està infografia i amb la locutora dient-ho ALCOI ESTA AMB RISC EXTREM.

I A Punt amb tots els respetes no es un mig més, no, es la nostra TV. Pública i per tant altaveu de la Generalitat.

Dons bé, ahir tots el ciudatans i ciudatanes  de les Comarques Centrals que vaem vore el telediari i amb més concret a Alcoi vaem saber que teniem una incidencia molt elevada de contagis, un hospital molt ple, i una UCI pràcticament ocupada.

I fins ahí.

A hores d’ara no coneixem si van a prendes noves restriccions, si va a incrementar-se la vigilància, si és cambia en algo la situació perquè lo que es clar es que tal com anem no podem seguir, ni  tampoc amb la incertesa de si les mesures, que es clar no funcionen, van a seguir igual. Ningú de ninguna administració ha dit algo al respecte.

La Coordinadora de Pensionistes Alcoià Comtat esta formada en la seua inmensa matjoria per dones i hòmens que pateixen altres patologies es a dir som gent de risc a mès amb filles i fills, amb nets i netes, i per lo tant estem estem especialment preocupats per la situació, per el descontrol de la situació amb realitat.

La Coordinadora está fent tot un egersici de responsabilitat i hem evitat desde el inici de la pandemia fer concentracions al carrer i exagerat la limitació de contactes socials, però que ningú s’enganye motius en tenim i de sobra per estar més que molestos i ara no serà per la defensa del Sistema de Pensions, no, será per la defensa de la Sanitat Pública digna i adecuadament dotada de mitjos humans i materials. Será perquè crèiem fermament que la informació no genera alarma i SÍ la desisformacio i SI la incertesa.

Hem demostrat i de sobra la nostra ferma aposta per el dialec i la negociació, crec es mereixem al meins el respete degut nosaltres i la resta convivents a esta ciutat i a tots el pobles de la nostra ben volguda comarca.

No som uns més, podem ajudar i cuán ha segut menester ho hem fet, la lluita contra la Covit 19 per a nosaltres és esencial, a tot el Estat el més pasat es van abonar més de 35.000 pensions meins degut al falleiximens dels beneficiaris.

No, no es mereixem mos ignoren.

No es mereixem saber per A Punt que estem molt mal, tant que estem en RISC EXTREM.
… Pero sembla que no pasa res, ni sabem si pasará.

Acabe, som dialogants però no tontos.

Tot és molt complicat

Article d’opinió de Sandra Obiol, regidora de Guanyar Alcoi

Comissió informativa del govern d’Alcoi. Preguntem al regidor de cultura per què no estem inclosos al circuit de concerts Sonora de l’Institut Valencià de Cultura. Resposta: és molt complicat adequar la nostra programació a les demandes d’aquest circuit.

Reunió sobre pressupostos amb l’alcalde i la regidora d’Hisenda. Afirmem que ens serà complicat aprovar uns pressupostos si continua havent-hi prop d’un milió d’euros dels diners de les alcoianes i alcoians que és concedit a dit. Resposta: hem intentat canviar-ho però és molt complicat.

A la mateixa reunió amb la regidora d’Hisenda sobre l’ordenança de taxes municipals i preus públics. Les famílies monoparentals no són tingudes en compte, sí les nombroses. Si considerem que el seu risc de pobresa duplica el de la població en general, pensem que no s’està protegint a la població d’Alcoi de la vulnerabilitat. Resposta: no es pot fer. Però si hi ha ajuntaments que ho fan! Doncs no es pot fer.

Continuem a la mateixa reunió. Plantegem gravar als automòbils que tinguen majors emissions contaminants. No es pot fer, no es pot mesurar això. Però hi ha ajuntaments que ho fan, no ens inventem res del que proposem, no som tan creatius malauradament. No es pot fer. La DGT ens dóna mecanismes per a fer-ho. Hauríem de demanar documentació, no es pot fer.

I així tot, constantment, cansinament. No es pot fer. És molt complicat. No es pot fer. És molt difícil. No ho demaneu més.

I em pregunte quin benefici té això per a la nostra ciutat. Una ciutat que any rere any va perdent oportunitats d’oferir una vida digna i decent a tots i cadascun dels seus habitants. Una ciutat que ja no pot estirar més el mite del que va ser al passat per donar-li sentit al que és en el present. ¿On ens duu aquesta manera de treballar d’un govern que des de fa 9 anys està decidint per nosaltres, per les nostres vides i la vida dels nostres fills i filles? Si canviar les condicions de vida de la població d’Alcoi és tan complicat i només es limiten a sortejar els problemes per a que no els esguiten, mentre fan rodes de premsa o es lamenten amb auto-condescendència a les xarxes socials del seu dur treball, què fan ací?

12 regidors/es. 9 assessors/es. Centenars de treballadors/es públics. Més tota l’ajuda externa que necessiten i que paguem els alcoians i alcoianes, com per exemple un contracte amb un bufet d’advocats per a que els facen informes jurídics quan consideren necessari.

Potser pensen que per a nosaltres, les persones d’a peu, ens resulta senzill sobreviure al dia a dia. Pensen que no és complicat per als comerciants i empresaris alçar la persiana cada matí? Que no ho és per als joves encarar el seu futur en una situació dramàtica? O per als pares i mares cuidar dels seus fills/es quan la feina, cada vegada és més precària, deixa poc temps per a criar?

És desolador comprovar a cada reunió, a cada plenari, que els nostres governants no tenen ganes de canviar les coses per tal de millorar-les. Que confien poc en la seua capacitat per a fer que la realitat que habitem puga ser més amable. Que no es veuen capaços de convertir les coses complicades en fàcils o, quan menys, en reals. I pense que ja és hora que els ciutadans i ciutadanes d’aquesta ciutat els hi preguntem: per a què voleu estar al govern?.

Carta de Agradecimiento del Sector Comercial de Alcoy

Artículo de Opinión de Rafael Pérez, Presidente de ACECA

La Asociación Comarcal de Empresarios del Comercio de Alcoy (ACECA) con la colaboración de la Asociación de Turismo Alicante Interior, quieren agradecer a las empresas que han confiado en nosotros, colaborando con el pequeño y mediano comercio de nuestra ciudad. En estos tiempos no es fácil encontrar la forma de mantenerse en pie, pero gracias a todos aquellos que se han interesado en apoyar la economía de Alcoy y Comarca, estamos resistiendo.

Ayudando al pequeño comercio local, te ayudas a ti mismo. Estamos encantados de que este mensaje haya calado de tal forma en aquellas empresas que han decidido colaborar ofreciendo vales a sus empleados para compras en nuestros comercios asociados como regalo, sabiendo la dificultad que supone reunirse y organizar cenas o comidas de empresa. Complementar los incentivos en estas fechas con los tickets para comprar en nuestra zona, hace ver que, realmente, estamos sensibilizados con lo que supone esta situación. Cada pequeño gesto es un gran paso para la reactivación de nuestra economía.

Todos los años, desde que decidimos asociarnos para cuidar lo nuestro, intentamos, de todas las formas posibles, crear campañas que ayuden a interiorizar el mensaje en cada uno de nosotros. Es por esto, que nos enorgullece comprobar que hay organizaciones y, sobre todo, personas, que lo han hecho de forma directa, permitiendo la dinamización del comercio.

Estamos más unidos que nunca: empresas, empresarios, organizaciones y consumidores.Sigamos resistiendo y evitando que esta situación nos supere. En esta lucha, todos estamos en el mismo bando. Si seguimos remando en la misma dirección, conseguiremos nuestro objetivo.

No nos caben tantos agradecimientos como quisiéramos.

Gracias, gracias, gracias. Entre todos hacemos ciudad.

Secciones Sindicales del Sindicato FESEP y SPPLB

Comunicado de las Secciones Sindicales del Sindicato FESEP y SPPLB

Las Secciones Sindicales del Sindicato FESEP y SPPLB, por medio de la presente nota de prensa:

INFORMAN

Que en las recientes declaraciones de prensa vertidas en diferentes medios de comunicación por parte del señor concejal delegado de personal D. ALBERTO BELDA, se informaba a la ciudadanía que el pleno extraordinario del Ayuntamiento, suprimía con el único voto a favor del partido PSOE, las compensaciones a los policías locales que se prejubilaban.

Manifestaba igualmente, que el Consell Juridic Consultiu advertía que los pagos eran ilegales al cobrar la pensión integras los agentes; que los policías locales se jubilan a los 55 años con el 100% de sus horas y de su pensión.

Desde esta Sección Sindical, debemos rectificar las afirmaciones del Sr. Alberto Belda e indicarle si desconoce como concejal del área de personal, que ningún policía se jubila a la edad de 55 años y que los premios por jubilación anticipada que han anulado desde su grupo político, lo eran para todo funcionario municipal que se jubilara de forma anticipada y no solo dirigidas al colectivo policial.

Recordarle, que la jubilación anticipada de los policía locales, viene estipulada por una Ley aprobada a nivel nacional y que la misma se reconoce a los 60 años y siempre que se tengan 36 años de servicio en el cuerpo.

Tampoco señala que para acceder a dicha jubilación, todos los policías locales del territorio nacional cotizan un mayor porcentaje a la Seguridad Social en aras a esa prejubilación a la que algunos pueden acceder si se reúnen todos los parámetros exigidos.

Tampoco indica en sus declaraciones, que el informe del Consell Juridic Consultiu no es vinculante y lo ha hecho propio, llevándolo a Pleno para anular el artículo que se encontraba en vigor desde el año 2002, sin el apoyo del resto de partidos políticos

No declara en su nota informativa, que su decisión de no abonar las cantidades económicas marcadas en el convenio laboral, fueron demandadas en los tribunales competentes por diversos funcionarios afectados, sentencias que fueron ganadas por los demandantes y que desde el gobierno del PSOE no ejecutaron las mismas y pasaran a ejecución forzosa declarada por la Administración de Justicia.

Manifiesta, que esta retribución será incluida ahora en un complemento de productividad para aquellos casos que se corresponda, sospechando con esta declaración que lo serán para todo personal afín a sus intereses.

Con todo ello, queda clara la falta a la verdad y transparencia en sus declaraciones del Sr. Alberto Belda, entendiendo desde esta Sección Sindical que siente una animadversión hacia los funcionarios y en especial hacia el cuerpo de la Policía Local.

Desde su inicio en el cargo de Concejal de Personal, el Sr. Belda a eliminado por imposición y sin la aprobación de la parte social en las mesas de negociación, derechos consolidados desde hace lustros por los trabajadores.

El gobierno municipal del Ayuntamiento de Alcoy (PSOE), debería eliminar de sus siglas la “O” de obrero, ya que en la administración que gestiona y en muchos sectores de la población, al obrero o trabajador lo tiene totalmente olvidado.

Sr. Belda, deje de faltar a la verdad y retírese de la vida política desde la cual no da crédito a las siglas del partido que dice pertenecer.

Retortijones en el alma

Artículo de Opinión de Quique Ruiz, portavoz del PP en Alcoy

La verdad acorrala a Antonio Francés. La consellera de Sanidad, Ana Barceló, ha afirmado por escrito que el alcalde de Alcoy estuvo puntualmente informado sobre la evolución de la Covid 19 en Alcoy durante todo el estado de alarma. Es decir, la consellera ha desmentido lo que Francés afirmaba durante los peores momentos de la crisis, cuando se escondió tras la falta de información y de competencias para no intervenir en el gran problema que la ciudad padeció durante la crisis: el fallecimiento de 73 personas en la residencia geriátrica DomusVi.

La respuesta de la consellera no puede ser más contundente: estuvo en contacto con el alcalde de Alcoy durante la vigencia del Estado de alarma por vía telefónica, “con el fin de informar de todo lo relacionado con la pandemia por Covid 19 que pudiera afectar al municipio, así como para responder a las dudas que pudieran surgir”.

De acuerdo con estas palabras, Antonio Francés tuvo toda la información a su disposición. Información que le reivindicaban tanto familiares como los grupos de la oposición. Información que tuvo que reclamar el Ayuntamiento, como institución, a través de una moción aprobada por unanimidad a propuesta del Partido Popular. Ahora, con la respuesta de la consellera en la mano, comprendemos que todo fue un macabro teatro por parte de Francés.

Hace una semana le pregunté directamente al alcalde quién mentía: él cuando en plena crisis decía que no sabía nada o la consellera ahora que asegura que sí ofrecía información. No hubo respuesta. Como tampoco la hubo para las víctimas y sus familiares en los peores momentos del drama de Oliver. No en vano el colectivo manifestó abiertamente que “también hemos echado en falta durante esta crisis al Ayuntamiento, al que pedimos que ejerciese de mediador para tener conocimiento de lo que estaba pasando en el geriátrico. No recibimos respuesta. No encontramos la atención y el interés que necesitábamos en momentos duros. Nos hubiese gustado recibir una llamada de aliento y apoyo por parte del alcalde”.

¿Qué tipo de persona es capaz de esconderse tras una mentira para no intervenir en uno de los peores dramas de la ciudad que dice gobernar? Una catástrofe de estas características reclamaba un alcalde sensible al drama que padecían las familias. Un alcalde que demostrara un mínimo de humanidad para entender la necesidad de afecto, estima y proximidad a los familiares que requería una situación terrible. Un alcalde que, en lugar de esconderse tras evasivas, reivindicase a la Generalitat, en nombre de toda la corporación municipal, las demandas de los ciudadanos.

En aquella situación de máxima crueldad, la ciudad necesitaba un alcalde que tuviera claro que todo cuanto pasa en el municipio le incumbe. Aunque no tuviese competencias directas. Pero Alcoy, como comprobamos ahora, se encontró con un alcalde que prefirió decir que no sabía nada. Adoptó una actitud que resulta incomprensible para quien asume el compromiso de trabajar por sus vecinos. Como resumió el periodista Ramón Climent: “Y provoca retortijones en el alma cuando el presidente de la asociación de familiares se lamenta porque, en 90 días de denuncias y lamentos, no han recibido ni una sola llamada del alcalde”.

La memoria de las víctimas y el sufrimiento de sus familiares merece, al menos, alguna explicación por parte de Antonio Francés. Sería un mínimo gesto para demostrar, al menos, que la ciudad no está gobernada por un alcalde con tal sangre fría que es capaz de anteponer sus intereses políticos a los de los ciudadanos en momentos de terrible dificultad.

Saber quin centre tindrem depén de la ciutat que volem

Article d’opinió de Pablo González, regidor de Guanyar Alcoi

El primer dia que vaig seure amb el regidor Jordi Martínez per a tractar de la conversió del centre en zona preferent de vianants li vaig dir que amb nosaltres no tindria cap problema amb este assumpte. Enteníem que compartíem objectius com reduir l’ús dels cotxes i augmentar l’espai per a les persones amb tots els beneficis que això comporta. I al final sembla que sí que n’hem tingut de problemes.

Eixe primer dia també li vaig proposar fer una reunió conjunta amb tots els grups polítics per a buscar les millors idees. Però no ho ha fet, perquè el Sr. Martínez preferix anar fent reunionetes per separat on pot dir el que l’interessa a cadascú per acabar fent després el que més li convinga. I per descomptat tampoc ha obert un procés de participació ciutadana previ perquè, i ho demostra dia a dia en cada intervenció que fa, no confia que els alcoians tinguen criteri suficient per a decidir. Ni tan sols en la jornada de mobilitat oberta organitzada pel govern va donar veu als assistents. Per a què, devia pensar el regidor, si jo ja ho sé tot.

Fa anys que observe com actua el Sr. Jordi Martínez, quin futur està decidint per la meua vida i la vida dels que estime. I sempre veig que s’actua amb superficialitat i superioritat encara que s’enfronten a qüestions molt complexes, com és esta. Perquè al capdavall el que els interessa és semblar que fan coses i que prenen decisions. Que no ens diguen que no prenem decisions!, va vindre a dir l’alcalde al passat plenari. Ara, que eixes decisions siguen encertades, com que això requerix reflexionar, pensar, preguntar i escoltar, ja no els interessa tant. A més això comporta temps i supose que això els en lleva per a prendre altres decisions i fer-se fotos.

Nosaltres, a Guanyar Alcoi, volem una ciutat per a les persones. I per tant preferim uns carrers amb molt pocs cotxes. També al Centre. I com que diem que volem una ciutat per a les persones el que no ens agrada és que estes presses per fer peatonal el nostre Centre quan ja duem dècades de retard, dificulte en excés la vida als pocs residents que té. I, encara que hem votat a favor, ens preocupen moltes coses que si no es resolen ens faran dubtar del nostre vot:

– Ens preocupa que a les, poques, persones residents al centre se’ls dificulte més la vida del que ja ho és. Se’ns ha dit que es treballarà en fórmules per a prioritzar l’aparcament de residents a la zona. De moment no tenim res però el problema ja existix i s’agreuja amb cada obra que es fa.

– Ens preocupa que es diga que es faran aparcaments dissuasoris com hem demanat, per a dissuadir, no per a atraure cotxes, però que ho tinguen previst, com han assegurat, només en moments especials de l’any (festes, bàsicament).

– Ens preocupa que l’horari de càrrega i descàrrega siga suficient per a les necessitats dels comerciants. Se’ns ha promés que s’ha acordat amb ells.

– Ens preocupa que el trànsit augmente en carrers estrets circumdants i siga pitjor el remei que la malaltia. Entenem que l’objectiu de la peatonalització no és moure el trànsit d’un lloc a un altre i que s’ha de treballar en altres mesures per a dissuadir de l’ús del cotxe i promoure el transport públic i alternatiu. Se’ns diu que es treballarà en eixes mesures.

– Ens preocupa que la limitació d’accés als residents siga excessiva i que certes necessitats de les persones que viuen al centre, o que vulguen viure al centre, es veieren limitades o impossibilitades. I volíem trobar solucions per a eixes necessitats. Parle de necessitats, no de gustos o canvis d’hàbits i costums sinó que se’ls dificulte en excés realitzar accions quotidianes.

Vigilarem que se solucionen totes estes preocupacions que sabem compartim amb moltíssima gent. El govern de Toni Francés i ens hauria de dir quin centre volen. Si un centre per a terrasses els caps de setmana o per a veïnes i veïns que visquen tot l’any. Perquè el resultat és molt diferent.

De moment, a l’inici de les primeres obres a la costera del Gurugú, relacionades amb la peatonalització, ja hi ha hagut falta d’informació prèvia a la ciutadania, i en concret a aquells que podia provocar-los més problemes. Segurament des del govern li llevaran importància a eixa falta d’informació, com sempre fan. Ens demanen que confiem en ells però ens costa. Si en accions senzilles com esta demostren poca responsabilitat i eficàcia a l’hora de planificar i també falta de preocupació per les persones a qui afecten les seues decisions, què faran en projectes més complexos?.

El lleó, la bruixa i l’armari. Les Cròniques d’Insània

El lleó 

El Casal de Sant Jordi és una fera que ara està dormint, malauradament enguany no hem tingut festes i el futur és incert. Este període letàrgic el podem aprofitar per pensar amb calma la manera d’acollir a la festa totes les dones que ho desitgen.

Ara que bona part de la societat assumeix que les festes de moros i cristians han de ser de totes les persones, que cada volta més gent està d’acord amb que les dones han de ser tan protagonistes com els hòmens, el govern municipal d’Alcoi podria obrir un debat sobre la manera de fomentar la participació de les dones en igualtat.

La igualtat ha de ser un tema transversal que no afecte només a la regidoria que té el seu nom sinó que impregne a tots els departaments de l’Ajuntament, també al de festes. És el que pretenia el Pla d’Igualtat, esperem que s’estiga avançant tot i que no es vegen els canvis, esperem que li donen un nou impuls aprofitant la migdiada del lleó.

La bruixa 

A la primera dona festera d’Alcoi l’han cremat (en sentit figurat) com a les bruixes medievals, però ha sigut a foc lent: no fas Diana, no fas esquadra, no portes el banderí, fem com si no existires.  

Una part de la gent de la filà, tant hòmens com dones, troben mal afavorir a unes quantes joves perquè participen prompte en una esquadra però els sembla totalment normal que una dona porte vint-i-tres anys en la filà sense haver gaudit d’eixe goig.

El fet que haja deixat la filà Alcodians i que no haja transcendit deixa clara la política de l’ASJ i de la seua filà des del primer dia: anem ofegant-la poc a poc. Ella ha estat a l’altura de les circumstàncies i ha sigut coherent, ells no.

L’armari 

Ni el govern municipal ni l’ASJ ens han dit mai quantes dones de ple dret hi ha a la festa, sembla que no ho volen saber.

L’última excusa és que comptar les dones i els hòmens per separat els sembla discriminatori, així amaguen el fet que hi ha menys dones, moltes menys, que hòmens.

Conèixer quantes hi ha ajudaria a saber si la cosa està millorant, seria un bon paràmetre per avaluar els canvis. Però fins i tot filaes que estan per la igualtat li ballen l’aigua als segregadors i ens amaguen les xifres.

Obriu les portes de l’armari i deixeu-nos veure el que guardeu dins, que mantindre’l tancat és insà.

Fonèvol

#donesalafesta

#untrageunafilà

Per un nou contracte social

Article d’opinió de Manuela Pascual Ruiz, Secretària General de CCOO Comarques Centrals

Aquest 7 d’octubre es commemora la 13a edició de la Jornada Mundial pel Treball Decent (#JMTD20). Una jornada reivindicativa i de mobilització en la qual el sindicalisme internacional i CCOO reclamaran treball digne, amb drets i seguretat, i un nou contracte social.

Aquesta JMTD està marcada per la pandèmia mundial de la COVID-19, amb terribles efectes sobre la salut, l’economia, l’ocupació, els ingressos i la igualtat de gènere, en un món ja fracturat pel fallit model de globalització que perpetua i augmenta la desigualtat i la inseguretat de la classe treballadora.

El TREBALL DECENT ha de ser el centre de les accions dels Governs per a recuperar el creixement econòmic i la construcció d’una nova economia mundial que done prioritat a les persones.

En la línia que estableixen l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, en particular el ODS 8, el moviment sindical internacional i CCOO insten els Governs que incloguen en els seus plans de recuperació:

  • Ocupació, treball segur, amb drets i protecció social.
  • Salaris mínims vitals.
  • Protecció social universal també per a les treballadores i treballadors en l’economia informal.
  • Serveis públics universals i de qualitat en sanitat, educació i cures.
  • Igualtat en la participació econòmica de les dones, tots els grups racials, migrants i joves, i la seua protecció enfront de la discriminació.
  • El dret universal a la llibertat sindical i la negociació col·lectiva.
  • Garanties de salut i seguretat en el treball.
  • Transicions justes respecte al clima i la tecnologia.

Suport públic a les empreses condicionat a:

  • Manteniment de l’ocupació en les empreses.
  • Prohibició dels paradisos fiscals.
  • Diàleg social i mesures de transició justa acordades amb les treballadores i treballadors i els seus sindicats.

Solidaritat mundial per a assegurar que els països vulnerables disposen de l’assistència financera directa que necessiten per a donar forma a un millor futur per a tota la seua ciutadania:

  • Extensió de l’alleujament del deute per als països més pobres i vulnerables de fins a dos anys.
  • Un fons mundial per a la protecció social, amb una garantia de cinc anys per als països més pobres.

Sols així serà possible recobrar la confiança en la democràcia i traçar el camí cap a un nou contracte social.

Las fiestas, cuando se pueda

Artículo de Opinión de Antonio Matarredona, Coordinadora Comarcal Pensiones Públicas 

La ansiedad por las fiestas, las celebraciones, la temeridad de  minusvalorar a un virus que demuestra su letalidad por la facilidad de contagio, por su virulencia y por los efectos secundarios. Las reuniones demasiadas veces no necesarias, y la excesiva confianza en saltarse las indicaciones de los sanitarios no respetando las distancias de seguridad o el uso de mascarilla.

El empeño egoísta en volver a una normalidad de “no pasa nada”. Conduce a que acabe sucediendo el desastre, porque desastre es tener que cerrar la Universidad Politécnica de Valencia, más de 25.000 alumnos por una innecesaria fiesta, porque desastre es que ahora mismo Valencia enfrente su mayor rebrote, porque desastre es que esten en peligro los famíliares o allegados en muchos casos seguro personas de riesgo…

Hemos superado un año sin fiestas, hemos sobrevivido a un verano sin playa, y todo ello lo hemos podido hacer porque la alternativa es el vértigo del riesgo, de la enfermedad y sus consecuencias en demasiados casos demoledoras cuando no la propia muerte.

Si, en demasiadas ocasiones se nos hace sentir mal porque parece no está de moda extremar las precauciones, pues lo siento porque la relajación de demasiados nos ha traído de nuevo a unas cifras de afectados y fallecidos insoportables.

Porque las negligencias las pagamos a la postre todas y todos, pero más los que venimos con el lastre de “otras patologías” los llamados “de riesgo”, y somos muchos aunque bastantes menos por desgracia después de haber logrado salir de la primera ola.

Y termino, olvidémonos de salir de la crisis brutal, de que se active la economía, con el virus por libre eso no va a ser posible, y no lo digo yo lo dicen varios ministros y el propio presidente, pero añado eso no es cosa de políticos, la derecha neoliberal aquí representada por el PP se equivoca al anteponer la economía, porque el virus no distingue, infecta, mata, destruye puestos de trabajo y para la actividad económica.

Seamos sensatos y esperemos a la eficacia de una vacuna, porque seguir por el camino que vamos es un suicidio colectivo.