Com no m’he d’enfadar

Article d’opinió de Sandra Obiol, regidora de Guanyar Alcoi

Es que sempre estàs enfadada. Si continues així et posaràs malalta. Ho dic per tu, eh? No pots fer eixes coses. És que no ho entens. Parles molt bé però estàs equivocada.

Des de que he entrat com a regidora a l’Ajuntament d’Alcoi cada dia, cada dia, he d’escoltar a homes donant-me consells, recomanacions, bonegant-me… No sóc l’única que ho pateix, també he vist amb indignació com es respon amb sorna a les preguntes o propostes d’altres companyes o fins i tot com es qüestiona la seua capacitat en decidir i redactar una moció. Qüestionaments que mai he escoltat fer als homes que ens acompanyen en la corporació municipal. I mira que han demostrat ser capaços de dir autèntiques barbaritats. Però mai se’ls respon amb la condescendència amb que se’ns respon a nosaltres, les dones.

I no són només paraules. Són bromes, converses, apropiació dels espais, maneres de fer, horaris de reunions i actes com si no tinguérem família o amics fora de l’Ajuntament… fets que diàriament ens adverteixen que la política institucional és només d’ells, dels homes. I que nosaltres som només circumstàncies provisionals que han de suportar no siga que queden malament davant de l’opinió pública. Ja sabeu, aparentar que és un lloc igualitari per a poder continuar com sempre: manant només ells.

I no, no és una cosa que depèn de cada persona, perquè si fora així no seríem només les dones les que ho patim. I sí, és molt important. En primer lloc perquè amb eixa actitud desencoratgen a les que podrien acompanyar-nos i a les que vindran. Perquè fan de la política institucional un espai àrid que reclama, en el cas de les dones, no només capacitat mobilitzadora i propositiva com en els homes, sinó la necessitat de recordar-te a tu mateixa cada dia, cada dia, que tens dret a estar encara que es faça el possible per expulsar-te. Per una simple raó: som, almenys, la meitat de la població. La meitat. I sense nosaltres, les dones, les polítiques municipals no poden resoldre els problemes de la societat alcoiana.

Hi ha un llibre fantàstic de Caroline Criado-Perez que posa clarament de manifest amb dades quotidianes que el món està fet per homes i per als homes. I així quan els homes decideixen de què s’ha de parlar i sobre el que s’ha d’actuar no tenen el compte que els busos obliden que els nostres trajectes que no estan basats en el treball remunerat sinó en el treball de cures, ni tampoc les ajudes a les famílies per a poder cuidar als nostres fills. No tenen en compte les nostres dolències mèdiques, ni que les escoles i els seus voltants han de ser espais segurs i lliures de fum, ni que menstruem, ni que tenim la menopausa, ni que ens prenyem i necessitem banys públics més a sovint… Una política municipal que no té en compte totes aquestes qüestions és una política municipal insuficient. Una política que fa mal a les persones. Com mal fan tots els seus comentaris i menyspreus quotidians a les dones que ens atrevim a estar.

I encara pregunten per què m’enfade. El que és sorprenent és com no m’enfade més.

Apretar i engolir

Artículo de opinión de Kico Cantó, edil del PP en Alcoy

Es probable que todavía recuerden cuándo escucharon por primera vez la expresión apretar i engolir. Seguramente fue de niños, delante de algún jarabe imbebible que nos obligaban a tragar. Años después nos sirve para describir la actitud con la que Antonio Francés gestiona Alcoy: conformarse y afrontar con resignación las adversidades. No obstante, se da el curioso caso de que al equipo de gobierno local se le puede aplicar tanto en pasivo como en activo.

Ante sus superiores socialistas en Madrid y en Valencia, Francés y sus concejales son el niño que tiene que tomar la medicación. Se resignan y no quieren molestar con peticiones por mucha falta que hagan. Estos días, entre entradeta y Fira de Tots Sants, ¿habrá tenido tiempo el señor alcalde de hacer un “Biden-Sánchez” y explicarle a Ximo Puig las necesidades del área de salud de Alcoy? ¿Se ha asegurado que existe la partida presupuestaria para la rotonda norte? Esa infraestructura hace falta ya. No podemos esperar a las elecciones de 2023.

En cambio, en Alcoy el gobierno de Francés se convierte en la mano que aplica el bebedizo. En la mano dura que todo quiere imponer por las bravas, obligando a los alcoyanos a no rechistar ante su prepotencia.

La exigencia de crear zonas de bajas emisiones, por culpa de nuestro trazado urbano, puede resultar difícil de aplicar en el centro histórico. Pero en lugar de trabajar en fórmulas imaginativas y consensuadas con vecinos y comerciantes prefieren tirar por la calle de en medio (nunca mejor dicho) y cerrar el tráfico: es lo que hay. ¡A tragar!

Les es más cómodo prorrogar los contratos, como los del autobús, residuos, agua o el teatro Calderón, que licitar nuevos y renovar los servicios. Si por ello hay que pagar alguna multa, pues se paga y a otra cosa. Ale, cap a dins!

Si los vecinos se quejan de la proliferación de palomas, pues se contesta que están trabajando en ello y a otra cosa. Si el PSOE proclama que ese problema no existe es que no existe. Si los colectivos con movilidad reducida se quejan del resultado de las obras que realiza el Ayuntamiento se les dice que no tienen razón. Sólo falta que algún día contesten con un “está todo bien, ¿pasa algo, tío?”.

La década de gobierno de Antonio Francés es un mar de conformismo y resignación, propaganda y grandes anuncios sin contenido de calado. Siempre esperando que nos traigan la subsede de algún organismo público para poder presentarlo como la panacea a todos nuestros males.

Al mismo tiempo, recelan de la iniciativa privada que fue la que puso a Alcoy en el mapa industrial de España y del mundo. Celebraron hasta que el único proyecto empresarial de los últimos años acabara desistiendo. Cierta parte de la gauche divine local sigue anclada en una eterna asamblea universitaria de la Complutense tardo franquista, con posters del Che y toda la caspa de la que la “progresía” es capaz de mostrar. Con esa mochila es muy difícil aplicar las políticas que hicieron de Europa occidental un lugar libre y próspero y que fue el espejo en el que nuestra ciudad se miró en el pasado.

Alcoy progresó con ambición, iniciativa, imaginación, esfuerzo, trabajo constante e importando lo mejor de fuera de este valle. Con la actual política gris, conformista, basada en la espera de ayudas y subvenciones nunca hubiéramos llegado a ser la ciudad moderna, culta e industrial que fuimos. Si el espíritu de los alcoyanos del pasado hubiera sido el del equipo de gobierno de Antonio Francés todavía estaríamos pintando cuevas en La Sarga y ahora sólo nos quedaría la Prehistoria para rememorar. Muy complicado tendríamos poder presumir del pasado porque con taparrabos sería más difícil ocultar las vergüenzas que con chistera y levita.

Cocentaina torna a fer oloreta de Fira

Article de Gabriel Pascual Borrás, Cap d’Informatius de COPE ALCOI 

Els carrers de Cocentaina tenen en aquest dissabte 30 d’octubre una imatge ben diferent de la que presentaven l’any passat en aquesta mateixa jornada. Avui, vies tan emblemàtiques per als contestans com el Passeig del Comtat o El Pla, que ara fa un any despertaren buides i amb ganes de Fira, han obert de nou els ulls i ho han fet plenes d’un ample ventall de paradetes i moderns estands. Son els expositors, nomenats per molts amb estima com Firers, que tornen a la capital del Comtat per a fer un negoci que es fa més necessari que mai després de les conseqüències econòmiques que ens està deixant la maleïda pandèmia de la Covid-19. D’aquesta forma l’esdeveniment torna així als seus orígens de 1346, data en la qual el Rei Pere IV El Cerimoniós va atorgar la celebració d’una Fira amb caràcter anual que ajudara al municipi a superar la delicada situació que patia el poble en aquell moment.

La Fira de Tots Sants, que ha fet créixer i evolucionar la gent de Cocentaina, compleix en aquest 2021 ni més ni menys que 675 anys i torna a demostrar-nos la gran capacitat que té per a reinventar-se i fer front a qualsevol adversitat que se li pose per davant. Al llarg de quasi set segles de vida ha superat epidèmies, guerres, situacions climatològiques adverses, crisis econòmiques o fins i tot suspensions decretades per les autoritats en diversos moments de la història. Ara, amb l’esforç de tots els agents implicats en l’organització, ha plantat cara a la pandèmia del Coronavirus i ha tornat al carrer per a regalar-nos de nou eixa característica oloreta que sempre envaeix Cocentaina quan arriba l’1 de novembre.

És per tant moment de gaudir d’aquesta edició número 675 de la Fira de Fires, tot un exemple de resiliència i una autèntica joia que hem heretat d’uns avantpassats nostres que també recordem amb estima i enyorança quan arriba la festa de Tots Sants.

El Hospital de Alcoy

Artículo de Rafael Valls Buitrago

Desde hace un tiempo que se viene oyendo y leyendo que el Hospital de Alcoy…….se muere y los médicos capitaneados un tanto por el Oncólogo Dr. Alfredo Rizo hacen hincapié en ello, haciendo gala de una profesionalidad fuera de todo contexto. Las llamadas de ayuda y solución realmente agónicas son constantes y ni la administración local ni comarcal ni tampoco los gestores del propio Hospital son capaces de dar solución a algo tan esencial como nuestra salud. Insisto en que son los mismos médicos y mas concretamente el Dr. Rizo quien desde hace un tiempo da la voz de alarma, pero nada, ni por esas.

Al parecer nuestro Alcalde manifiesta que no es su competencia y razón no le falta pero ya es constante en nuestra alcaldía el echar balones fuera cuando algo muy gordo nos acecha. Y no hay que olvidar que estamos hablando de nuestra salud, de nuestra vida, de que se nos diagnostique a tiempo para salvar nuestras vidas, de que los quirófanos funcionen a pleno rendimiento, de que las pruebas se realicen a la mayor brevedad, de disponer de especialistas en cada rama de la medicina, de que sea el Hospital de Alcoy el que se haga cargo de nuestras operaciones y no tengamos que desplazarnos a otras localidades y a otros Hospitales porque no tengamos otro remedio. No es intención mía hacer largo esta artículo que mas es una reflexión y al final todo se reduce a que nuestro Hospital ha perdido prestigio y calidad.

Que nuestras vidas ahora  mismo están inseguras en materia de sanidad. Que la capitalidad comarcal ya no es nada y ni siquiera los alcaldes de otros lugares se preocupan lo suficiente en esta cuestión, pero yo me centro en mi ciudad, en mi Alcoy querido, en ese Alcoy que siempre ha sido modelo y ejemplo de todo y que ahora se ve incapaz de levantar cabeza. Pero es que ahora se trata de nuestras vidas y nuestra salud y que menos que dedicar todos los esfuerzos de nuestros `políticos y nuestro alcalde en mejorar la situación, pero no siendo competencia suya campa tan tranquilo poniendo en riesgo algo tan sagrado como nuestra integridad física. Y ante ello no cabe otros mensaje que el siguiente: señor alcalde y políticos de Alcoy, hagan el favor de dar todo lo que llevan dentro para que nuestra salud esté a salvo y obliguen a quien sea y como sea a que así sea y en cuanto a la Dirección y Gerencia de nuestro Hospital dos cuartos de lo mismo.

Lo contrario hace y hará que ustedes no sean mas que personas ineptas sin derecho a percibir sus sueldos pues sus cargos públicos les exigen lo que ustedes no saben hacer y ello les incapacita absolutamente para sus cargos, pues consentir algo tan grave como lo comentado llega al extremo de definirles no solo inútiles sino mas bien temerarios. Y al pueblo llano recordarles que ante la pasividad de estos talentos indignos se ha convocado una gran manifestación para el sábado 13 de Noviembre al que se deberá acudir sin falta.

Tendremos que hacer gratis el trabajo que otros hace ya mucho tiempo no lo hacen porque ni saben y además lo consienten, así que hay que luchar por lo nuestro y exigirles después a nuestros políticos y directivos del Hospital sus responsabilidades. La Virgen de los Lirios nos ayudará en el intento, porque nadie mas por lo visto, lo hará.

Tres millones a la basura

Artículo de opinión de Quique Ruiz, Portavoz del PP en Alcoy

Los alcoyanos vamos a pagar, y de qué forma, el retraso en la renovación del anterior contrato de la basura y limpieza de calles: tres millones de euros adicionales por los años comprendidos entre 2012 y 2018.

Así lo marca una reciente sentencia judicial que condena al Ayuntamiento a revisar los precios correspondientes a esos años, en los que el contrato, además, estaba caducado. Según la condena, Alcoy debe aumentar en 2,1 millones los importes pagados a la empresa concesionaria y, además, abonarle otros 900.000 euros en concepto de intereses por el retraso en los pagos pendiente. En total, tres millones de euros que vienen a agravar la situación económica del Ayuntamiento de Alcoy.

La condena pone de manifiesto que no hacer nada, tal y como nos tiene acostumbrados el PSOE en los diez años que lleva gobernando, tiene consecuencias. Y muy graves. El pago de estos tres millones es el resultado directo de la desidia y la dejación de funciones del PSOE, que consintió que el contrato caducara en 2012, prórrogas incluidas, y permitió que el servicio se prestase sin contrato durante 6 años. Por lo tanto, si el PSOE hubiese renovado el contrato, no hubiese habido precios que actualizar ni el Ayuntamiento tendría ahora que pagar 900.000 euros en intereses por el retraso en el pago. Sin embargo, el PSOE optó por no hacer nada. Y ahora lo pagamos todos.

Tener actualizado un servicio de en torno a 4 millones de euros anuales debería ser una prioridad para cualquier gobierno responsable. No así para el PSOE de Alcoy, que tardó 7 años en sacar a concurso el nuevo contrato. Los socialistas mantuvieron un servicio diseñado en 1999, es decir, obsoleto. Seguro que todavía recuerdan en qué situación estaba la maquinaria y los contenedores, fruto de la falta de inversiones, así como las quejas que acumulaba el servicio por la falta de limpieza de calles. Poco le importó esta realidad al PSOE, que prolongó este servicio durante 7 años, 6 de los cuales sin contrato por haber caducado.

Contando la condena de tres millones, entre 2012 y 2018 el Ayuntamiento pagó, con el contrato caducado, un precio prácticamente idéntico al que paga hoy en día por el actual servicio. ¿Cuál es la diferencia? Ahora el material es nuevo, al igual que los contenedores, e incluye zonas que, obviamente, no existían en 1999. A todas luces fue un muy mal negocio no renovar el contrato y mantenerlo vencido durante seis años. En este caso la ineficiencia e ineficacia del PSOE afecta directamente al bolsillo de los alcoyanos. Esperamos que al PSOE no se le pase por la cabeza sacarse una nueva tasa, como ha hecho con la de alcantarillado, para arreglar el desaguisado.

Sorprende que al PSOE no le quede otra salida que recurrir, una vez más, al comodín de echar la culpa al Partido Popular. En este caso porque accedió a revisar el precio de la basura en el año 2007, que se toma como referencia en la sentencia. Entonces, el contrato estaba en vigor. Por tanto, poco recorrido tiene esta ocurrencia. Insisto: si el PSOE hubiese hecho su trabajo y hubiese sacado el concurso para renovar el contrato, la ciudad hubiese tenido un servicio nuevo, moderno y con los últimos avances tecnológicos a un precio más competitivo. Lo pudo haber en hecho en 2012. O en 2013. O en 2014. O en 2015. O en 2016. O en 2017. Pero no lo hizo hasta 2018. El PSOE condenó durante 6 años al Ayuntamiento a pagar un dineral por un servicio desfasado. Un dineral que se dispara ahora, además, con la actualización de los precios y, especialmente, con los intereses, que el Ayuntamiento se podría haber ahorrado.

Bien haría el PSOE en no echar balones fuera, asumir responsabilidades y, sobre todo, aprender la lección. No olvidemos que los otros grandes contratos del Ayuntamiento, los del agua y del autobús, vigentes desde el siglo pasado, siguen en prórroga y pendientes de renovar. Veremos qué nos acaba costando.

Discurs institucional 9 octubre Alcoi

Discurs de l’alcalde, Toni Francés

Alcoianes, alcoians. Molt bon dia, molt bon Nou d’Octubre, una jornada en la qual fem palés el sentiment per la nostra terra, per tot allò que ens uneix i ens fa reconéixer com a poble.

Benvinguts a l’acte institucional que celebrem per commemorar de manera especial allò del que exercim cada dia: sentir-nos alcoians i valencians. I com a tal compartim tot allò que ens identifica, recordant el passat, perquè és la nostra història, però sempre des de la mirada al present i la perspectiva del futur, perquè som un poble incansable, treballador, lluitador i digne, que vol per als seus millores i progrés.

Un poble amb unes conviccions fermes, que són la base de la nostra cultura. I Alcoi ha tingut, té i tindrà molt a dir en la cultura, que és referent no sols en la Comunitat Valenciana, sinó que traspassa fronteres, i que ha portat a la nostra ciutat a ser enguany Capital Cultural Valenciana, en un reconeixement a allò que ha fet i està fent, però també a eixes arrels de futur que ens impulsen a continuar apropant la cultura a totes les edats, a continuar treballant perquè siga un dels pilars fonamentals de la nostra vida, ja que això ens fa ser més lliures i solidaris.

Una cultura que en uns temps com els que vivim, colpejats per una pandèmia, s’ha evidenciat més si cap com a essencial i tots hem recorregut a alguna de les seues manifestacions: lectura, escriptura, música, pintura o arts escèniques, d’una llarga llista, per aconseguir uns moments de tranquil·litat i felicitat, per fer-nos evadir d’una realitat que en molts moments ha estat especialment dura. Una cultura que s’ha convertit també en sector econòmic i turístic, amb visitants que venen a Alcoi atrets per una oferta cultural variada, de qualitat i per a totes i tots.

Cada dia hem de lluitar per la nostra llengua, per la nostra cultura, des del treball continuat, però hui és moment de reivindicar-les en veu alta, perquè ens engrandeixen com a persones i com a col·lectiu. I tot això és possible perquè hi ha dones i homes, alcoianes i alcoians que, des de la seua professió i la seua passió, ho converteixen en realitat i hui és moment de retre’ls homenatge, amb aquests Premis Nou d’Octubre.

Perquè la nostra vida és millor amb música i si aquesta brolla d’un piano a les mans de Marisa Blanes, molt millor. Pianista, concertista, investigadora i docent, gaudeix d’una extraordinària trajectòria, reconeguda internacionalment. Marisa, que ha portat el nom d’Alcoi pel món, no ha oblidat mai les seues arrels i treballa per recuperar la memòria de compositors alcoians.

I si parlem de cultura també parlem del CAEHA, del Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics, una entitat que està a punt de complir quaranta anys, i que al llarg de la seua trajectòria ha treballat incansablement per divulgar la història i la cultura de la nostra ciutat, així com per recuperar i conservar el patrimoni.

Els seus membres ens han ajudat a conéixer el patrimoni urbà, el dels nostres voltants i els jaciments arqueològics. Hem conegut més sobre la història d’Alcoi gràcies a conferències, jornades i publicacions. I aquest treball incansable i rigorós ha estat des de la vocació, el compromís i la il·lusió, restant hores a la família i al descans per dedicar-lo a l’estudi i difusió de la història, la cultura, el patrimoni i la societat alcoiana.

Enhorabona i moltes gràcies als premiats en l’apartat individual i col·lectiu, perquè amb la vostra implicació ens feu millor la nostra vida.

Estrenem la reconeixença a títol pòstum amb Francesc Bernàcer, referent en el món de les lletres i la crítica literària, així com en la gestió cultural. Va ser el primer director del Centre Cultural de la nostra ciutat, en els anys vuitanta, on va fer un grandíssim treball i va obrir un camí, com també cal destacar la investigació que va fer sobre Juan Gil-Albert.

I què dir d’ell com a docent. Queda en la memòria d’aquelles generacions que vam tindre la sort de poder seguir des del pupitre les seues explicacions. Paco va ser el meu mestre i el meu amic.

És un home que ha treballat per realçar la cultura de la nostra ciutat, una ciutat que sempre el recordarà, i a qui hui el recordem de manera especial amb aquest Premi Nou d’Octubre i li agraïm eternament la tasca realitzada.

Tres guardons que representen perfectament qui som les alcoianes i alcoians, i vull aplaudir al Consell de Cultura, per les seues decisions en l’elecció anual dels Premis Nou d’Octubre, i pel treball que porten a terme i que es tradueix en iniciatives del món de la cultura que venen a sumar.

Si parlem d’agraïments, hui tenim l’orgull de tindre entre nosaltres a les persones que han fet possible un importantíssim i més que necessari fet, com és portar a terme el procés de vacunació massiu per lluitar contra la Covid-19. En uns moments de moltes incerteses, fa poc més de sis mesos que vam veure una llum, en iniciar-se un procés de vacunació massiu, que, a hores d’ara, fa que el 90% dels nostres veïns i veïnes tinguen la immunització.

Açò és importantíssim, en un dia com el de hui, en què obrim una nova etapa en el procés per tornar a la vida que coneixíem, a la que teníem abans de març de l’any passat. Sense la vacunació no hauríem pogut estar on estem, i encara que hem de ser responsables i prudents, podem afirmar que ja comencem a avançar cap a la vertadera normalitat, i això és gràcies a tots els que sumem perquè siga una realitat.

Per això, vull dirigir-me a aquell percentatge, encara que xicotet, de persones que no s’han vacunat contra la Covid-19, que no han actuat amb el compromís que requereix un temps com el que estem vivint, i demanar-los que es vacunen, ja que amb això no sols es protegeixen a ells mateixos, sinó que també ho fan a totes les persones del seu voltant. Són moments que requereixen responsabilitat i generositat, i vacunar-se és el camí.

El funcionament del vacunòdrom ha estat exemplar, tant per la professionalitat i coordinació, com pel tracte humà, que ha estat fonamental per a tranquil·litzar a eixes persones que anaven amb dubtes i amb por, i la proximitat en la qual els han atés ha estat fonamental per canviar eixe estat d’ànim i eixir convençuts de la importància del pas donat amb la vacuna.

En el mateix moment en què la Generalitat Valenciana concedeix als equips de vacunació l’Alta Distinció pel Nou d’Octubre, la ciutat d’Alcoi també vol reconéixer i agrair la tasca que han realitzat. A totes i tots els que heu estat en aquest procés: sanitaris, Salut Pública, Protecció Civil, Creu Roja, brigades d’obres i elèctrica, moltes gràcies pel vostre benfer. Un agraïment en nom de tot Alcoi i en el meu propi.

I en parlar de noms propis, agraïments i enhorabona, vull parlar d’Iván Gisbert, creador del manifest, amb unes lletres que ens parlen de la nostra història, de la importància i reivindicació de la nostra llengua, de l’educació, de la igualtat, de la solidaritat i de la tolerància.

De la Societat Musical Nova d’Alcoi, que sota la direcció de José Antonio Llinares i Joan Doménech Calaforra, ens ha apropat un variat programa, i ens ha fet gaudir amb la música, com és habitual en tots els seus concerts.

I d’Ajo Valls, per la conducció d’aquest acte destacat del nostre calendari i per la seua professionalitat demostrada.

Sempre ho sent, però hui, des d’ací, ho dic ben fort: Què sort tenim de ser d’Alcoi, de ser d’una terra amb una història que ens fa ser com som, i que a més de recordar d’on venim, lluitem cada dia per un millor present i per un progrés que és garantia de futur.

Tenim moltes coses que ens uneixen i eixe sentiment com a valencians i valencianes, com a alcoians i alcoianes, és el que hem de reivindicar junts, perquè junts serem més forts.

Visca la nostra terra, feliç Nou d’Octubre !.

La mentida del Districte Digital alcoià

Article d’opinió de Màrius Ivorra, portaveu i regidor de Compromís Alcoi

Les mentides constants a les quals ens té acostumats el govern socialista des de fa anys i fa més de deu anys que porta governant, es veuen reflectides amb els constants ‘bombardejos’ de missatges i projectes als mitjans de comunicació, que mai es porten a terme. Projectes per omplir una enciclopèdia on per desgràcia, la majoria no han passat d’un esbós del departament d’arquitectura o de meravelloses infografies que es reaprofiten per a traure rendibilitat electoral i tornar als caixons durant la resta de legislatura.

Dic mentides del govern socialista com per exemple la del Districte Digital. No és nou ni notori l’escepticisme que he mantingut sempre respecte de les promeses que l’alcalde d’Alcoi ha fet al llarg dels anys sobre les bonances que obtindria la ciutat amb el Districte Digital. Aquest projecte es convertia a finals de la passada legislatura i al llarg d’aquesta en la «pedra angular» de tots els canvis econòmics i socials que anava a tindre Alcoi, segons els socialistes. Encara recorde a un Plenari quan el Sr. Francés «Ens acusava d’estar en contra, sols per ser un projecte socialista» o en un altre on «Gràcies a Districte Digital aconseguiríem més de 500 llocs nous de feina a Alcoi».

Mentides socialistes, per quan ens venien pels mitjans de comunicació les reunions amb el MHP Ximo Puig prometent-nos que ens «omplirien» de diners per fer Districte Digital a Alcoi. D’aquestes notícies en trobem als mitjans locals cada poc temps; cada tres o quatre mesos, sols cal tirar d’hemeroteca.

Mentida que finalment es va destapar fa uns dies, al Debat de Política General de la Comunitat Valenciana 2021, on el MHP Ximo Puig feia l’anunci de com s’articularia el Districte Digital. ‘Totes’ les ciutats de més de 50.000 habitants tindran una oficina del Districte, i es feia pública la creació de 6 clústers sectorials innovadors amb finançament públic-privada per a la reactivació econòmica. Ara ve la sorpresa, o no tanta, Alcoi no apareix, Rodes no apareix. Els 6 clústers són Benidorm sobre Turisme; la Vega Baixa, sobre Canvi climàtic; Gandia, sobre Salut; Castelló sobre Transició energètica; Morella, sobre Despoblació i València sobre Smart City.

Amb unes simples i concises declaracions el President va tombar la imatge que portava venent Toni Francés als alcoians durant deu anys. S’ha enfonsat el castell de cartes construït a base de notícies sense contingut i purament electoralistes. Alcoi passava de ser la suposada ‘punta de llança’ de les noves tecnologies i el futur tecnològic a ser una ciutat amb una oficina de tramitació sense cap capacitat de generar economia. Una ciutat més entre altres ciutats, això si, amb un carrer suposadament intel·ligent.

Alcoi, millor dit, el govern de Toni Francés amb tot el seu equip, mal que li pese, no té cap capacitat d’influenciar ni pressionar dintre del Govern del Botànic, però el que encara és més trist, tampoc al seu propi partit. Totes les promeses que ens ha fet Toni Francés on Alcoi és «líder en Smart City», «líder en transició ecològica», «líder en canvi climàtic», «líder en …» s’han aigualit i ens han fet veure la realitat. Alcoi amb el govern socialista no té direcció, no té projecte de ciutat, llevat de quatre infografies i gabinets de premsa, i el MHP Ximo Puig ho ha fet públic.

Encara no hem pogut veure, ni escoltar el nostre alcalde als mitjans de comunicació o al seu gabinet de premsa, força ampli, donant explicacions del perquè ens hem quedat fora dels Clústers; de les inversions privades per a la creació d’empreses que no aplegaran mai a Alcoi. Amb els socialistes hem acabat sent una més entre totes les ciutats de mitjanes d’aquest país.

No estic disposat a claudicar, no estic disposat a la rendició. Continue creient que Alcoi té futur amb la innovació, amb les noves tecnologies, amb les universitats, amb el comerç i amb totes les indústries i treballadors d’aquesta ciutat. L’esperit alcoià encara està present a molts de nosaltres.

Acabarem agarrant mosques

Artículo de Quico Cantó, edil del PP en Alcoy

Utilizamos la expresión popular acabarem agarrant mosques para definir a alguien que se encuentra superado por las circunstancias que lo rodean y que, además, entiende perfectamente que no puede hacer nada por solucionarlo. Ese es el estado en el que está el equipo de gobierno de Antonio Francés tras una década en el poder. Totalmente desnortado, sin un proyecto real para relanzar el empleo en Alcoy, que es la única manera de afrontar nuestro futuro. Potenciar las empresas y la riqueza que generan y que inevitablemente acaba repercutiendo en la ciudad en la que radican. Ocio, cultura, deporte… Todo crece al abrigo de una sociedad floreciente.

La triste verdad es que las industrias se establecen en otras poblaciones mientras aquí nos perdemos en la vorágine de la smart city del alcalde. Promesas, propaganda y presentaciones virtuales continuas de las que nos apartó amargamente la borrasca Gloria y una pandemia que nos situó en el mapa de la tragedia por el terrible drama del geriátrico Domus Vi. En ambos casos la realidad nos golpeaba y el alcalde no fue capaz de reaccionar.

La ausencia, por culpa de la pandemia, del pan y circo del que se aprovechaba el equipo de gobierno local para edulcorar el día a día ha destapado realidades difíciles de asimilar por quien había hecho del buenismo una forma de (no) gobernar. Y los ejemplos se agolpan para demostrar su ineficacia

Sistemas “inteligentes” de carga y descarga que son un desastre y que todavía nadie sabe como hacerlos funcionar. Ayudas como las de las mejoras de los polígonos, que son un maná para otras poblaciones, donde la Generalitat asume hasta el 80% del coste de los proyectos y que, por culpa de la mala gestión socialista, en Alcoy a duras penas llega para pagar el 44% en algunas obras.

Falta de diligencia que consigue que estemos obligados a pagar 2,1 millones de euros a FCC por no renovar con rapidez un contrato tan importante como el de tratamiento de residuos. ¿Pasará lo mismo con el del agua y el del autobús, actualmente en prórroga?

Pero ellos siguen negando la realidad. No escuchan las advertencias de la oposición. Les avisamos de que el carril bici tendría que rehacerse, lo negaron…y ahí están las obras de la estación que lo demuestran. ¿Pasará igual con el nuevo circuito de BMX y el trazado del bulevar que, tal y como también alertamos, pasa por encima según los planos?

Les advertimos de que la ordenanza de peatonalización estaba verde pero la obsesión del alcalde por lucir la agulleta de la agenda 2030 le ha llevado a querer pasar el tráfico de coches y autobuses de San Lorenzo y San Nicolás a Casa Blanca y Sant Jaume. No crean una zona de bajas emisiones…. trasladan el tráfico para esconderlo.

No han solucionado ningún problema relevante durante estos 10 años en el poder y lo peor es que están creando nuevos, como el campo de fútbol construido en terrenos privados o la pérdida de una subvención de 500.000 euros para rehabilitar El Molinar. Mientras, suspiran para que el dinero que destina Europa a paliar los efectos de la crisis les permita seguir maquillando la realidad. Aunque la sociedad alcoyana ya les ha pillado el truco y exige un gobierno que afronte los problemas reales no que intente ocultarlos tras delirios de un futuro feliz y ecológico.

Sí que es posible que la gestión del señor alcalde nos lleve a vivir en sintonía con la naturaleza. Pero no por el trino de los pajaritos en las desiertas calles del Centro, ni por la abundante maleza alrededor del río, sino porque como consecuencia de la nula creación de empleo, de perspectivas de futuro para la juventud y del continúo mirarse el ombligo, por desgracia, si nadie lo remedia (y todavía estamos a tiempo), los que quedemos en Alcoy acabarem agarrant mosques.

La Fira de la il·lusió

Article d’Opinió de Toni Francés, Alcalde d’Alcoi

Escric aquestes línies l’endemà. Eixe dia en què ho tens tot tan recent que sembla que encara ho pots tocar, però que també et permet poder fer una reflexió sobre el que acabes de viure.

És l’endemà de tancar la Setmana i Fira Modernista 2021, un certamen adaptat a la realitat que vivim des de l’any passat i que ha demostrat que la il·lusió, la feina conjunta i la responsabilitat d’entitats, empreses, particulars i de la Regidoria de Turisme ha donat molt bons resultats i ha facilitat retrobar-nos en aquesta cita del calendari dels últims anys. Ha sigut una celebració diferent de les anteriors, però malgrat les circumstàncies hem pogut gaudir de la cultura, l’oci, el patrimoni i, en definitiva, d’una època que té especial incidència en la ciutat i en les alcoianes i els alcoians.

Aquesta edició especial s’ha desenvolupat com a ‘Fira Modernista, la màgia del passat’. I aquesta màgia és la que ha tornat a veure’s als carrers d’Alcoi, on les alcoianes i els alcoians s’han tornat a sumar a una celebració que ha portat fins a la nostra ciutat a nombrosos visitants, que han pogut comprovar la grandesa d’Alcoi i de la seua gent.

Perquè som un poble que quan suma, multiplica els resultats. I encara que semble màgia, la realitat és que eixos bons resultats són fruit del treball, de la constància i de la implicació de moltes persones que, tant particularment, com des de diferents col·lectius, han estat al peu del canó durant mesos, superant obstacles, assajant i aportant el millor per mantindre l’esplendor d’una Fira Modernista que des de la primera edició ha tingut una acollida extraordinària. S’han preparat vestits, actuacions, concursos, lectures, rutes i visites, xarrades, exposicions, gastronomia… i tot això en uns moments en què no és gens fàcil programar i preparar activitats. Però ha quedat demostrat que, junts, és possible.

Quan mire cap a la setmana passada, només puc donar les gràcies a totes i a tots els que han fet possible gaudir d’una nova cita amb el Modernisme, als qui ens han facilitat retrobar-nos i compartir esperances.

Gràcies, Alcoi! Comença el compte enrere cap a la Setmana i Fira Modernista 2022.

¿Aún no te has enterado de que el departamento de Salud de Alcoy se muere?

Artículo de Opinión de los Profesionales Médicos del Departamento de Salud de Alcoy

En el Hospital de Alcoy se hizo la primera cirugía bariátrica de España y fue referente nacional e internacional de cirugía de la obesidad hasta el punto de ejercer la Presidencia de la Federación Mundial del Tratamiento de la Obesidad. Nuestro hospital tiene, sin lugar a dudas, la mejor Radiologia Intervencionista de todos los hospitales comarcarles de la Comunidad. Fue el primer hospital de la provincia en realizar quimioembolizacion hepatica con TACE-DEBIRI (quimioterapia intra metástasis a altas dosis) y el segundo de la Comunidad solo detrás de La Fe. También fue el primero de la provincia y uno de los primeros de la Comunidad en determinar las mutaciones RAS y RAF Y LOS POLIMORFISMOS DPyD de forma autóctona. El Hospital fue el pionero del Registro de tumores de la Comunidad, el primer comarcal en contar con Oncologia Medica y el único comarcal que cuenta con Radioterapia. Este hospital fue el primero de la provincia y uno de los escasísimos comarcarles de España que abordó técnicas de desensibilizacion para administración de quimioterapia a pacientes con alergias a citostáticos.

La historia anterior sigue siendo cierta en el momento actual aunque hay un presente que entorpece la labor cotidiana. La falta de personal deja los tiempos de atención médica en la Atención Primaria en muy insuficientes, las listas de espera de especialidades muy demoradas, los quirófanos cerrados al 50% con listas de espera quirúrgicas de más de 1 año, con demora quirúrgica de tumores cutáneos malignos en 7 meses, con toda la patología tumoral de especialidades como urología, otorrinolaringología y ginecología derivada a otros hospitales. Con casi toda la cirugía oftalmologica también externalizada. Y con una lamentable demora de 11 meses en el programa de detección precoz del cáncer colorrectal (el más frecuente en España si contamos a hombres y mujeres en su conjunto).

Si crees que el Departamento de Alcoy debe continuar por la peligrosa senda del presente, no hagas nada, vamos ya encaminados.

Si, por el contrario, crees que debemos exigir a nuestros gestores de la Sanidad Pública regresar al camino con el que empezó este comentario TE ESPERAMOS EN LA CONCENTRACIÓN DEL PRÓXIMO 1 de Octubre, a las 12:00 h AM EN EL RECINTO DEL HOSPITAL

PLATAFORMA DE MÉDICOS EN DEFENSA DE LA SANIDAD PÚBLICA DEL DEPARTAMENTO DE ALCOY.

MAÑANA NOS PUEDES NECESITAR, AYÚDANOS A QUE PODAMOS ATENDERTE EN PERFECTAS CONDICIONES CONDICIONES