Opinión

Artículo de Opinión de Enrique Ruiz, Portavoz del PP en Alcoy

Aún estoy esperando respuesta a las preguntas que le formulé al alcalde sobre la prórroga del contrato de abastecimiento de agua aprobada en el último pleno con los votos a favor del PSOE y Ciudadanos y la abstención de Podemos. Las preguntas eran claras: ¿a cambio de qué se amplía el contrato? y ¿a quién beneficia esta decisión? No encontré ni en el pleno ni tampoco después respuestas que justificasen la prórroga forzosa. El Gobierno, después de 9 años al frente del Ayuntamiento, ha sido incapaz de plantear siquiera una propuesta de modelo de gestión del agua.

Nos hallamos ante la ampliación de un contrato que, según el propio concejal de Obras, Jordi Martínez, “no está en los niveles de calidad y eficiencia que merecen los alcoyanos” (según decía en 2007) y sobre el que “no existe instrumento para controlar el trabajo y los beneficios de la empresa adjudicataria” (como aseguró en 2019). En lugar de poner solución a esta situación denunciada por el propio PSOE, la decisión es seguir como estamos. No hacer nada. Muy propio del Gobierno de Francés.

Con estos precedentes, un Gobierno responsable, además de evitar que le caducase el contrato, encargaría una auditoría del servicio para determinar el volumen del descontrol que ha denunciado el propio PSOE. Un ejemplo de tal descontrol, según hemos constatado, es el hecho de que los técnicos del Ayuntamiento no hayan podido aprobar ni una sola de las liquidaciones anuales presentadas por Aqualia en los últimos 20 años.

En lugar de afrontar el vencimiento de un contrato básico para la ciudad, el Gobierno de Francés sigue enredando con la creación de una empresa pública que, según los técnicos, es inviable por la delicada situación económica del Ayuntamiento. La misma, por cierto, que ya quedó paralizada en un primer intento en 2017. Por eso es incomprensible que siga mareando sin aportar una solución de futuro a la ciudad.

Sabiendo como sabe el PSOE de la inviabilidad de la empresa pública, es difícil entender su negativa a convocar un nuevo concurso. Al no hacerlo, el Gobierno impide a los alcoyanos obtener un mejor servicio a mejor precio. Se opone a que el Ayuntamiento se beneficie de la competencia entre empresas y, además, pueda resolver los problemas detectados durante 20 años de gestión privada.

En 2000, Aqualia pagó un canon inicial de 3 millones de euros por la adjudicación del contrato. En otros municipios similares a Alcoy, ese tipo de canon supera actualmente los 10 millones. En Pontevedra, la empresa que se ha adjudicado el contrato ofreció 110 millones, 48 de ellos en obras. ¿Por qué el PSOE priva al Ayuntamiento de ese ingreso que permitiría renovar las infraestructuras de la red o realizar obras para mejorar la calidad de vida de los ciudadanos?

No será porque la red de agua de Alcoy no necesita modernizarse. La mitad de esa red (90,6 kilómetros) es de fibrocemento y fundición, materiales que ya no se utilizan y que, por tanto, deben ser sustituidos. Además, el 51% de los contadores supera los 10 años de antigüedad. Es decir, que están para cambiar. Es una nueva paradoja en la Smart City que trata de vendernos el Gobierno. Un nuevo concurso concedería al Ayuntamiento la posibilidad de obtener recursos para acometer estas mejoras. Si no se realizan con ese canon, ¿las tendrán que pagar los vecinos de Alcoy a través de sus recibos o a través de una nueva tasa de infraestructuras?

El PSOE debe explicar a quién beneficia la prórroga forzada por su irresponsabilidad, desidia y dejadez. Desde luego a quien no beneficia es a los ciudadanos de Alcoy, que pagan por un servicio de hace 20 años. Ni tampoco beneficia al Ayuntamiento, que no renueva la red de agua ni mejora su delicada situación económica. La prórroga es un castigo a los vecinos de Alcoy. El PSOE debe explicar a cambio de qué se produce este castigo.

Artículo de Opinión de Enrique Peidro, miembro de Ciudadanos Alcoi

Estamos en junio, hace un tiempo típicamente primaveral, los días alargan cada vez más, y el confinamiento domiciliario al que nos obligó la pandemia parece casi un mal recuerdo del pasado. Cualquier persona que haya salido a pasear el pasado viernes o sábado por la tarde, sobre las 19’00 en adelante, por la Avenida de la Hispanidad o se acerque a dar un vistazo a la Plaça de Dins se habrá encontrado con una ciudad en pleno bullicio, con una actividad frenética en bares y terrazas, donde salvo por el pequeño detalle de las mascarillas, nadie diría que todavía estamos en estado de alarma y que esto todavía no ha terminado. Es más, Alcoy transmite la sensación de ser una ciudad próspera, feliz, en la que todo el mundo nada en la abundancia y los perros se atan con longanizas.

Pero las apariencias, engañan. En cuanto agudizas el oído y escuchas alguna de las conversaciones que transcurren en esas terrazas, no tardarás en oír a mucha gente lamentándose de que todavía no han cobrado ni un solo euro del ERTE y que no saben cuándo se podrán reincorporar a su puesto de trabajo. Por supuesto, otros tantos se afligen sobre la dolorosa pérdida de algún familiar. Y cada cual cuenta cómo ha vivido esta experiencia, qué ha hecho para superar los momentos más duros y difíciles del encierro, etc. Quizá, la imagen inicial no corresponda con la realidad…

Así que salimos de ese entorno y nos vamos a continuar nuestro paseo por una de las calles más emblemáticas de nuestra ciudad: la Alameda Camilo Sesto, centro neurálgico de la actividad comercial de Alcoy. Y el panorama que nos encontramos tampoco corresponde con esa imagen bucólica que nos habíamos formado: tiendas cerradas y con el cartel de “Se traspasa” en sus escaparates, otras tantas que anuncian la liquidación de todos sus productos por cierre inmediato, y alguna que otra, cerrada también, y sin ningún cartel que nos dé la más mínima explicación… aunque todos la intuimos. También las hay abiertas, afortunadamente. Algunos venturosos comercios, han sido capaces de superar este duro revés y siguen al pie del cañón, al menos por el momento.

Pero dejamos de fijarnos en estos factores, ya que la economía, pese a ser una parte fundamental de la vida de una ciudad, no es todo. Vamos a disfrutar de nuestro paseo, sin más. Y, a poco que nos fijemos, vemos que la limpieza de las calles vuelve a dejar mucho que desear (¿vuelve? ¿es que alguna vez ha dejado de ser así?). Tengo la sensación de que los excrementos caninos han sido los grandes beneficiados de esta cuarentena. Hace apenas unos meses “casi” se habían extinguido de nuestras calles, pero con el confinamiento, se terminaron las campañas informativas del ayuntamiento, las denuncias a los propietarios que no los recogían, las amenazas con multas… y curiosamente han vuelto a proliferar de manera milagrosa. Los parques y jardines están feos y descuidados y se aprecian muchas carencias en el mantenimiento de las infraestructuras de la ciudad (aceras, carreteras, barandillas…).

Esta es la ciudad en la que vivimos, una ciudad de contrastes. Y me pregunto… ¿se ha hecho todo lo que se podía por parte de los responsables? Suponiendo que sí, ¿será suficiente con todo lo que se está planteando para remediar la situación a la que nos ha conducido esta pandemia? ¿Qué proyecto tiene este gobierno para reflotar la ciudad e impulsar su crecimiento?

Preguntas fundamentales cuya respuesta no es baladí. Basta dar un vistazo a los medios de comunicación para conocer las iniciativas que se plantean desde todos los grupos políticos. Lo que nos lleva a una última pregunta, que más que una cuestión se convierte en un deseo: que no quede solamente en palabras y buenas intenciones, sino una realidad pronta y efectiva.

Article d’opinió de Aranza de Gracia, Regidora de Polítiques Inclusives a Alcoi 

La paraula ‘política’ té diferents definicions i cadascú es queda amb la que vol. A mi les que m’agraden ressaltar i les que marquen el meu full de ruta són aquestes: És la ciència que tracta el govern i l’organització de les societats humanes, així com l’activitat dels que governen o aspiren a governar els assumptes que afecten la societat o a un país.

I això és el que el govern municipal del qual forme part fa cada dia. Treballar, treballar per la ciutat i, per descomptat, treballar amb coneixement i sabent què tenim davant. I ho sabem perquè estem al carrer i coneixem la realitat de la ciutat i dels seus veïns i veïnes. Perquè, senyora Obiol, fer política no és quedar-se a un púlpit des del qual donar lliçons, des del qual parlar i parlar sense saber del que parla, ni és enganyar als ciutadans.

S’atreveix a dir que “el govern municipal no té ni idea de quines són les circumstàncies i la realitat que estem vivint a Alcoi” i que “si no saben quins són els nostres problemes, com estan governant? Amb imaginació?”. Doncs, no, evidentment que no. Nosaltres sí que sabem quines són les necessitats i problemes de les persones que vivim a Alcoi, i per això desenvolupem les accions necessàries per a cobrir-les. Una altra cosa és si vosté vol saber quines són aquestes necessitats, perquè per la seua actitud jo diria que no.

En diferents ocasions hem convidat a Guanyar Alcoi a passar pel departament de Polítiques Inclusives i dedicar un poc del seu valuós temps a conéixer la realitat de la població i valorar el treball que es realitza, perquè només passant-se per les mans aquestes qüestions es pot tenir una aproximació al que es viu a la nostra ciutat.

Però no, eixa invitació mai s’ha fet efectiva. No han xafat el departament ni m’han demostrat el mínim interés per conéixer la realitat de la població. Només volen saber quin és l’índex de pobresa a Alcoi i quan se’ls facilita la xifra tampoc ho veuen clar. També dubten de l’Institut Nacional d’Estadística? Dubten també del Portal Estadístic de la Generalitat? És que a part de vostés ningú fa res bé en aquest món?

Mire, senyora Obiol. I tant que sabem com viuen els nostres veïns i veïnes, i ho sabem perquè estem amb ells, perquè parlem amb ells, perquè els escoltem i estem al seu costat. Tampoc li apanya que li passem dades sobre la feina que fan els serveis socials, quan aporten uns indicadors bàsics per saber on estem. Mire, darrere d’eixes xifres hi ha persones. Persones que tenen nom, amb les que hem parlat per saber què necessiten i a partir d’ací buscar solució no sols al problema urgent que pateixen, sinó també treballar per intentar canviar les circumstàncies que els han portat a la seua vida actual. I en la feina diària posem el cap, però també el cor, perquè només així podem apropar-se a les persones que viuen moments difícils.

Vosté prefereix quedar-se en la fredor d’una xifra que quan se li facilita tampoc la convenç, que baixar a peu de carrer i passar-se per les mans la realitat. Però tranquil·la, nosaltres tenim molt clar el camí, i no és més que seguir fent una política constructiva, perquè és l’única manera de beneficiar als ciutadans. Altres, com Guanyar Alcoi, s’encarreguen de fer una política de blanc i negre.

Article d’Opinió de Fonèvol 

Moltes voltes quan les dones demanen avançar un poc en els drets que tenen a les festes d’Alcoi, la directiva de les filaes contesta que no poden fer res perquè l’Associació de Sant Jordi no els ho permet.

No sabem si estan d’acord amb l’ASJ i la posen com a excusa o si de deveres pensen que l’ASJ és injusta i compleixen les seues normes a contracor.

Ja posats ens agradaria demanar a les filaes que es plantegen les normes de l’Associació de Sant Jordi, que sigen objectors de consciència, que traguen al carrer esquadres mixtes i que visquen un trage uniforme. Després si els castiguen a triar els últims les entradetes haurà valgut la pena, avançar en la igualtat s’ho val.

Fa 23 anys les esquadres eren de festers, ni mixtes ni res, es triava per roda.

Fa 23 anys els trages no eren masculins, eren trages de fester i va ser quan van obligar a fer els femenins quan es va passar a anomenar-los masculins.  El trage és el que identifica a la filà, quan una persona pensa amb una filà a la seua ment no apareix la figura del disseny femení, és el trage de fester el que primer li ve al cap.

En els últims anys les filaes han d’oferir moratòries a les dones quan van canviant els vestits femenins per a que cada volta s’assemblen més a l’oficial.

Ja està bé!

Article d’opinió de Toni Francés, Alcalde d’Alcoi

Article d’opinió de Javier Sansalvador Pérez, Militant del Col·lectiu 03820-Compromís per Cocentaina

L’Ajuntament de Cocentaina va aprovar per unanimitat  dijous 28 de Maig l’inici de la demolició i construcció del nou col·legi Sant Joan Bosco, la qual cosa és una noticia fantàstica per a la comunitat educativa i per al poble de Cocentaina després de 30 anys.

A ma casa sempre m’han dit que quan algú parla s’ha d’assegurar de dir la veritat, sinó, es parla ‘foradat’. Quan escoltava el ple, vaig sentir perplex com l’alcaldessa del meu poble deia el següent: ‘Lo que han fet vostès ha sigut anar al despatx d’uns arquitectes que treballen per a este Ajuntament per a dir-los que anaren al seu partit, a Col·lectiu 03820-Compromís, a explicar-los el projecte. A mi això, em pareix una falta d’educació democràtica’. Aquesta acusació, o per a mi difamació, la va realitzar cap al regidor Paco Payá, de Col·lectiu 03820-Compromís, el qual a l’instant va negar la mateixa i li va suggerir que anara amb la persona que li ho havia dit a Ràdio Cocentaina a afirmar tan greu afirmació.

Fer una afirmació tan greu sense tindre evidències de què això veritablement és així, és molt greu. O és que l’alcaldessa de Cocentaina juga a fer bulos i dir notícies falses? Vaja, actua com l’extrema dreta al Congrés: amb desqualificacions, insults i dient públicament informacions falses.  Això sí que és una falta d’educació democràtica!

Malgrat eixa afirmació de l’alcaldessa del nostre poble, m’agradaria deixar palés des d’aquestes línies que des del Col·lectiu 03820-Compromís SEMPRE hem estat a favor de la unificació del col·legi. Cal destacar que ens haguera agradat que l’actual edifici del Bosco 2 es puguera conservar i no haja de ser enderrocat. Per això, vam buscar alternatives per construir el centre unificat en un altre espai. En política tot no val. I menys, que la màxima representant del nostre poble vaja fent eixes difamacions sense cap rigor ni cap trellat. Sempre amb el Bosco! Sempre estem al costat de les lluites justes. I sempre ho estarem!

Article d’Opinió d’Hipòlit Borràs, membre de la Filà Almogàvers i President de la Junta de Festes de Cocentaina entre 2017 i 2019

Hores després de veure’s obligats a suspendre les festes d’agost

Estem vivint moments molts difícils per culpa d’aquesta pandèmia que ens ha tocat passar. Són situacions desconegudes, inesperades, que ni la persona més pessimista podria arribar a pronosticar que passarien.  Però dia a dia i molt a poc a poc, el nostre està costant-nos, anem assimilant que res serà  igual i ens adonem que  el que abans era una cosa habitual, senzilla i normal, ara ja no ho és. Abraçar-se, besar-se, donar-se la mà, parlar amb algú, passejar,  dinar amb la família, anar a la filà, sopar amb els amics, fer la compra setmanal i un llarg etcètera, ara hauran d’esperar  i no sabem quan podrem fer-les de nou.

D’una manera directa, tot açò està afectant el dia a dia de la nostra vida, els nostres costums, les nostres tradicions i, com no,  les nostres festes, i en particular, les que en el mes d’agost dediquem al nostre Patró Sant Hipòlit, que tan arrelades tenim.

La Festa s’ha apagat de colp, com la flama d’un ciri en un pastís d’aniversari. Hem d’assimilar que l’any 2020 ha passat o passarà a ser uns dels anys més tristos de la història de les nostres Festes, del nostre poble i del nostre món.

Però l’únic que sé cert és que aquesta situació tan greu no podrà amb els nostres sentiments, uns sentiments que mai seran suspesos, ni ajornats, perquè són forts i poderosos i perquè, estic segur,  el proper dissabte 8 d’agost, a les 7 del matí, el suau so de la trompeta que trenca el murmuri de la gent a la plaça de la Vila per anunciar que la Festa, de nou, torna a nàixer, ressonarà en el nostre interior, així com les primeres notes d’eixe pasdoble dianer que envairà amb força el nostre cor que tindrem obert al sentiment.

Recordarem, pas a pas, el ritual de posar-nos el trage de fester per a encaminar-nos cap a la Plaça de la Vila, a trenc d’alba, sentint la brisa fresca d’un matíagostenc.

I la vida, sense aturar-se, seguirà el seu camí, els quatre càrrecs i les seues filaes, i tots els festers farem volar, una vegada més, la nostra imaginació. Serà el moment de tancar els ulls i recrear tot allò que ara encara és un somni, però que en breu es farà realitat, perquè la festa, sense cap dubte, tornarà i el soroll eixordador dels arcabussos, anunciaran l’arribada del nostre Patró a l’església i recordaran les passades gestes i al conqueridor.

Per tot això mai es podran suspendre eixos sentiments tan forts que tenim i seran els que guardaran la festa en el nostre interior,  i allí esperarà que torne a esclatar amb tota la seua força, per recórrer, un altra vegada, tots els nostres carrers i places, acompanyats per la música festera que serà l’encarregada d’anunciar als quatre vents i que s’escolte des del Montcabrer a l’Aitana que la FESTA contestana ha tornat a nàixer.

PS: He votat suspendre les festes per l’imperatiu sanitari de la Covid-19.

Artículo de Opinión de Rafael J. Valls Buitrago