¿A quién beneficia?

Artículo de Opinión de Enrique Ruiz, Portavoz del PP en Alcoy

Aún estoy esperando respuesta a las preguntas que le formulé al alcalde sobre la prórroga del contrato de abastecimiento de agua aprobada en el último pleno con los votos a favor del PSOE y Ciudadanos y la abstención de Podemos. Las preguntas eran claras: ¿a cambio de qué se amplía el contrato? y ¿a quién beneficia esta decisión? No encontré ni en el pleno ni tampoco después respuestas que justificasen la prórroga forzosa. El Gobierno, después de 9 años al frente del Ayuntamiento, ha sido incapaz de plantear siquiera una propuesta de modelo de gestión del agua.

Nos hallamos ante la ampliación de un contrato que, según el propio concejal de Obras, Jordi Martínez, “no está en los niveles de calidad y eficiencia que merecen los alcoyanos” (según decía en 2007) y sobre el que “no existe instrumento para controlar el trabajo y los beneficios de la empresa adjudicataria” (como aseguró en 2019). En lugar de poner solución a esta situación denunciada por el propio PSOE, la decisión es seguir como estamos. No hacer nada. Muy propio del Gobierno de Francés.

Con estos precedentes, un Gobierno responsable, además de evitar que le caducase el contrato, encargaría una auditoría del servicio para determinar el volumen del descontrol que ha denunciado el propio PSOE. Un ejemplo de tal descontrol, según hemos constatado, es el hecho de que los técnicos del Ayuntamiento no hayan podido aprobar ni una sola de las liquidaciones anuales presentadas por Aqualia en los últimos 20 años.

En lugar de afrontar el vencimiento de un contrato básico para la ciudad, el Gobierno de Francés sigue enredando con la creación de una empresa pública que, según los técnicos, es inviable por la delicada situación económica del Ayuntamiento. La misma, por cierto, que ya quedó paralizada en un primer intento en 2017. Por eso es incomprensible que siga mareando sin aportar una solución de futuro a la ciudad.

Sabiendo como sabe el PSOE de la inviabilidad de la empresa pública, es difícil entender su negativa a convocar un nuevo concurso. Al no hacerlo, el Gobierno impide a los alcoyanos obtener un mejor servicio a mejor precio. Se opone a que el Ayuntamiento se beneficie de la competencia entre empresas y, además, pueda resolver los problemas detectados durante 20 años de gestión privada.

En 2000, Aqualia pagó un canon inicial de 3 millones de euros por la adjudicación del contrato. En otros municipios similares a Alcoy, ese tipo de canon supera actualmente los 10 millones. En Pontevedra, la empresa que se ha adjudicado el contrato ofreció 110 millones, 48 de ellos en obras. ¿Por qué el PSOE priva al Ayuntamiento de ese ingreso que permitiría renovar las infraestructuras de la red o realizar obras para mejorar la calidad de vida de los ciudadanos?

No será porque la red de agua de Alcoy no necesita modernizarse. La mitad de esa red (90,6 kilómetros) es de fibrocemento y fundición, materiales que ya no se utilizan y que, por tanto, deben ser sustituidos. Además, el 51% de los contadores supera los 10 años de antigüedad. Es decir, que están para cambiar. Es una nueva paradoja en la Smart City que trata de vendernos el Gobierno. Un nuevo concurso concedería al Ayuntamiento la posibilidad de obtener recursos para acometer estas mejoras. Si no se realizan con ese canon, ¿las tendrán que pagar los vecinos de Alcoy a través de sus recibos o a través de una nueva tasa de infraestructuras?

El PSOE debe explicar a quién beneficia la prórroga forzada por su irresponsabilidad, desidia y dejadez. Desde luego a quien no beneficia es a los ciudadanos de Alcoy, que pagan por un servicio de hace 20 años. Ni tampoco beneficia al Ayuntamiento, que no renueva la red de agua ni mejora su delicada situación económica. La prórroga es un castigo a los vecinos de Alcoy. El PSOE debe explicar a cambio de qué se produce este castigo.

Las apariencias engañan

Artículo de Opinión de Enrique Peidro, miembro de Ciudadanos Alcoi

Estamos en junio, hace un tiempo típicamente primaveral, los días alargan cada vez más, y el confinamiento domiciliario al que nos obligó la pandemia parece casi un mal recuerdo del pasado. Cualquier persona que haya salido a pasear el pasado viernes o sábado por la tarde, sobre las 19’00 en adelante, por la Avenida de la Hispanidad o se acerque a dar un vistazo a la Plaça de Dins se habrá encontrado con una ciudad en pleno bullicio, con una actividad frenética en bares y terrazas, donde salvo por el pequeño detalle de las mascarillas, nadie diría que todavía estamos en estado de alarma y que esto todavía no ha terminado. Es más, Alcoy transmite la sensación de ser una ciudad próspera, feliz, en la que todo el mundo nada en la abundancia y los perros se atan con longanizas.

Pero las apariencias, engañan. En cuanto agudizas el oído y escuchas alguna de las conversaciones que transcurren en esas terrazas, no tardarás en oír a mucha gente lamentándose de que todavía no han cobrado ni un solo euro del ERTE y que no saben cuándo se podrán reincorporar a su puesto de trabajo. Por supuesto, otros tantos se afligen sobre la dolorosa pérdida de algún familiar. Y cada cual cuenta cómo ha vivido esta experiencia, qué ha hecho para superar los momentos más duros y difíciles del encierro, etc. Quizá, la imagen inicial no corresponda con la realidad…

Así que salimos de ese entorno y nos vamos a continuar nuestro paseo por una de las calles más emblemáticas de nuestra ciudad: la Alameda Camilo Sesto, centro neurálgico de la actividad comercial de Alcoy. Y el panorama que nos encontramos tampoco corresponde con esa imagen bucólica que nos habíamos formado: tiendas cerradas y con el cartel de “Se traspasa” en sus escaparates, otras tantas que anuncian la liquidación de todos sus productos por cierre inmediato, y alguna que otra, cerrada también, y sin ningún cartel que nos dé la más mínima explicación… aunque todos la intuimos. También las hay abiertas, afortunadamente. Algunos venturosos comercios, han sido capaces de superar este duro revés y siguen al pie del cañón, al menos por el momento.

Pero dejamos de fijarnos en estos factores, ya que la economía, pese a ser una parte fundamental de la vida de una ciudad, no es todo. Vamos a disfrutar de nuestro paseo, sin más. Y, a poco que nos fijemos, vemos que la limpieza de las calles vuelve a dejar mucho que desear (¿vuelve? ¿es que alguna vez ha dejado de ser así?). Tengo la sensación de que los excrementos caninos han sido los grandes beneficiados de esta cuarentena. Hace apenas unos meses “casi” se habían extinguido de nuestras calles, pero con el confinamiento, se terminaron las campañas informativas del ayuntamiento, las denuncias a los propietarios que no los recogían, las amenazas con multas… y curiosamente han vuelto a proliferar de manera milagrosa. Los parques y jardines están feos y descuidados y se aprecian muchas carencias en el mantenimiento de las infraestructuras de la ciudad (aceras, carreteras, barandillas…).

Esta es la ciudad en la que vivimos, una ciudad de contrastes. Y me pregunto… ¿se ha hecho todo lo que se podía por parte de los responsables? Suponiendo que sí, ¿será suficiente con todo lo que se está planteando para remediar la situación a la que nos ha conducido esta pandemia? ¿Qué proyecto tiene este gobierno para reflotar la ciudad e impulsar su crecimiento?

Preguntas fundamentales cuya respuesta no es baladí. Basta dar un vistazo a los medios de comunicación para conocer las iniciativas que se plantean desde todos los grupos políticos. Lo que nos lleva a una última pregunta, que más que una cuestión se convierte en un deseo: que no quede solamente en palabras y buenas intenciones, sino una realidad pronta y efectiva.

I tant que tenim idea!

Article d’opinió de Aranza de Gracia, Regidora de Polítiques Inclusives a Alcoi 

La paraula ‘política’ té diferents definicions i cadascú es queda amb la que vol. A mi les que m’agraden ressaltar i les que marquen el meu full de ruta són aquestes: És la ciència que tracta el govern i l’organització de les societats humanes, així com l’activitat dels que governen o aspiren a governar els assumptes que afecten la societat o a un país.

I això és el que el govern municipal del qual forme part fa cada dia. Treballar, treballar per la ciutat i, per descomptat, treballar amb coneixement i sabent què tenim davant. I ho sabem perquè estem al carrer i coneixem la realitat de la ciutat i dels seus veïns i veïnes. Perquè, senyora Obiol, fer política no és quedar-se a un púlpit des del qual donar lliçons, des del qual parlar i parlar sense saber del que parla, ni és enganyar als ciutadans.

S’atreveix a dir que “el govern municipal no té ni idea de quines són les circumstàncies i la realitat que estem vivint a Alcoi” i que “si no saben quins són els nostres problemes, com estan governant? Amb imaginació?”. Doncs, no, evidentment que no. Nosaltres sí que sabem quines són les necessitats i problemes de les persones que vivim a Alcoi, i per això desenvolupem les accions necessàries per a cobrir-les. Una altra cosa és si vosté vol saber quines són aquestes necessitats, perquè per la seua actitud jo diria que no.

En diferents ocasions hem convidat a Guanyar Alcoi a passar pel departament de Polítiques Inclusives i dedicar un poc del seu valuós temps a conéixer la realitat de la població i valorar el treball que es realitza, perquè només passant-se per les mans aquestes qüestions es pot tenir una aproximació al que es viu a la nostra ciutat.

Però no, eixa invitació mai s’ha fet efectiva. No han xafat el departament ni m’han demostrat el mínim interés per conéixer la realitat de la població. Només volen saber quin és l’índex de pobresa a Alcoi i quan se’ls facilita la xifra tampoc ho veuen clar. També dubten de l’Institut Nacional d’Estadística? Dubten també del Portal Estadístic de la Generalitat? És que a part de vostés ningú fa res bé en aquest món?

Mire, senyora Obiol. I tant que sabem com viuen els nostres veïns i veïnes, i ho sabem perquè estem amb ells, perquè parlem amb ells, perquè els escoltem i estem al seu costat. Tampoc li apanya que li passem dades sobre la feina que fan els serveis socials, quan aporten uns indicadors bàsics per saber on estem. Mire, darrere d’eixes xifres hi ha persones. Persones que tenen nom, amb les que hem parlat per saber què necessiten i a partir d’ací buscar solució no sols al problema urgent que pateixen, sinó també treballar per intentar canviar les circumstàncies que els han portat a la seua vida actual. I en la feina diària posem el cap, però també el cor, perquè només així podem apropar-se a les persones que viuen moments difícils.

Vosté prefereix quedar-se en la fredor d’una xifra que quan se li facilita tampoc la convenç, que baixar a peu de carrer i passar-se per les mans la realitat. Però tranquil·la, nosaltres tenim molt clar el camí, i no és més que seguir fent una política constructiva, perquè és l’única manera de beneficiar als ciutadans. Altres, com Guanyar Alcoi, s’encarreguen de fer una política de blanc i negre.

Objecció de consciència

Article d’Opinió de Fonèvol 

Moltes voltes quan les dones demanen avançar un poc en els drets que tenen a les festes d’Alcoi, la directiva de les filaes contesta que no poden fer res perquè l’Associació de Sant Jordi no els ho permet.

No sabem si estan d’acord amb l’ASJ i la posen com a excusa o si de deveres pensen que l’ASJ és injusta i compleixen les seues normes a contracor.

Ja posats ens agradaria demanar a les filaes que es plantegen les normes de l’Associació de Sant Jordi, que sigen objectors de consciència, que traguen al carrer esquadres mixtes i que visquen un trage uniforme. Després si els castiguen a triar els últims les entradetes haurà valgut la pena, avançar en la igualtat s’ho val.

Fa 23 anys les esquadres eren de festers, ni mixtes ni res, es triava per roda.

Fa 23 anys els trages no eren masculins, eren trages de fester i va ser quan van obligar a fer els femenins quan es va passar a anomenar-los masculins.  El trage és el que identifica a la filà, quan una persona pensa amb una filà a la seua ment no apareix la figura del disseny femení, és el trage de fester el que primer li ve al cap.

En els últims anys les filaes han d’oferir moratòries a les dones quan van canviant els vestits femenins per a que cada volta s’assemblen més a l’oficial.

Ja està bé!

Empresa pública per el 2023?

«No ens dona temps, i la regla de despesa pública ens ho ha impossibilitat», diu el govern de Toni Frances.

Que «ara» no dona temps, és obvi. Malgrat l’interés i les exigències de Compromís i altres partits de l’oposició per arribar a aquest punt amb els deures fets (informes de municipalització, alternatives al contracte, plantejament d’empresa pública), al que cal afegir iniciatives ciutadanes com la Iniciativa Ciutadana per la Gestió Pública de l’Aigua d’Alcoi, el govern socialista aplega sense fer els deures. Ha suspés, en juny a suspés.

Arribem a juny amb propostes als ciutadans d’Alcoi i acords al Ple sense complir per part dels socialistes i ara a més, una pròrroga de contracte perjudicial per als alcoians. Pròrroga sense capacitat de noves inversions en manteniment de la xarxa, pròrroga sense possibilitat de canvi dels centenars de quilòmetres de canonades de Fibrociment, pròrroga sense ajustar els rebuts per fer més equitatiu el consum a les famílies.

Fins ara, l’empresa pública alcoiana, condició “sine qua non” de Podem per aprovar els pressupostos de 2020, no es pot constituir. L’Ajuntament d’Alcoi actualment ha superat el sostre de la despesa pública, i té els comptes «controlats» per Madrid, i això impedeix legalment la creació d’empreses públiques.

Aquest escenari no sembla que vaja a canviar en un futur pròxim a causa de la crisi per la COVID19. El govern municipal haurà de garantir el benestar social de les alcoianes i alcoians. Les previsions socioeconòmiques per a la ciutat, són núvols negres, 6000 aturats, 4000 en ERTE’s, 800 famílies assistides per Càritas i Creu Roja, que ens obligaran a fer un sobreesforç per no deixar a ningú darrere (és la voluntat de tots) i deixaran les arques municipals en situació complicada. Excedirem la regla de la despesa per ajudar als nostres veïns? Qui ens assegura que no ens impediran crear una empresa pública igual que en 2017 després d’haver-ho aprovat al Ple?

Però encara tenim més preguntes que no ens saben contestar: la prorroga ve per a quedar-se? I després del període legal de pròrrogues, passarà com al contracte de la brossa que ha estat en situació anòmala diversos anys? Que farem quan ens confirmem que no podrem fer l’empresa pública ni l’any 2021 ni el 2022, com sembla que passarà? Tindrem ja el informe que tantes vegades Compromís ha demanat sobre la idoneïtat de la municipalització del servei d’aigües?

Pot ser com ja estarem pròxims a les eleccions municipals de 2023 tornen a deixar-ho damunt la taula perquè la següent corporació prenga la decisió més adient. No ens estranyaria, sols cal recordar les paraules del regidor Martínez fa un any al ple “podria haver una majoria absoluta d’un partit que no pretenguera en cap moment municipalitzar” pot ser, aquest partit siga el seu?

La seua estratègia és deixar passar el temps, com estan demostrant, bones paraules que no ens creiem, almenys nosaltres. Mentrestant, l’empresa gaudirà de pròrrogues, que perjudicaran de forma important els alcoians i que al Ple de juny s’ha tornat a fer palés.

Els nostres drets no són mercaderies

Article d’opinió de Sandra Obiol Francés, Portaveu de Guanyar Alcoi

El passat divendres al plenari Guanyar va proposar que es debatira i s’acordara la gestió pública del servei d’aigua potable i del transport de viatgers. El govern de Toni Francés va votar NO i crec que ja és hora que ens explique realment què i qui guanya amb aquesta decisió.

Perquè des de Guanyar tenim molts arguments per a defensar que es remunicipalitze la gestió dels serveis a les persones. Comencem per saber qui gestiona aquests serveis, només cal entrar als seus webs.

Aqualia és una empresa de gestió de l’aigua participada pel FCC (51%) i pel grup australià IFM Investors (49%). En l’actualitat presta servei a més de 25 milions d’usuaris en 1.100 municipis de 17 països. En l’exercici 2018, la companyia va facturar 1.115 milions d’euros i mantenia una cartera de negoci propera als 15.000 milions d’euros. Per cert, una empresa que forma part de la patronal de l’aigua, la mateixa que en plena Covid-19 han clamat al cel reivindicant el seu dret a deixar a les persones sense aigua si no podien pagar la factura. Presenten xifres impactants però resulta que tots els alcoians/es els estem pagant la factura de la llum en el bombament de Sant Antoni i a més ho estem fent sense saber-ho, perquè el govern del PSOE ha decidit que és millor pagar-ho dels pressupostos municipals, dels diners de totes i tots, que no carregar-ho al compte de l’empresa.

Parlem ara de Vectalia que treballa per a 100 administracions públiques i té 800 clients privats. I que en 2019 va superar els 200 milions d’ingressos. I que amb eixes xifres afirma que no ha pogut renovar la flota dels autobusos, i això significa que tenim vehicles massa vells el que suposa una menor  seguretat i qualitat del servei.

Molts beneficis privats i molt poc rendiment ciutadà. I és que el mercat no està pensat per a gestionar els drets ni les necessitats de les persones. Són totalment incompatibles. I dia rere dia ho veiem a la nostra vida quotidiana i reflectit als mitjans de comunicació. I senzillament perquè els drets de les persones no són mercaderies. Els ciutadans no som clients. Perquè si som clients, com defensa el PSOE, sempre hi haurà clients Premium, i per tant sempre hi haurà clients (persones) que mereixeran un tracte preferencial a costa del tracte precari que els hi donarà a altres. I sé que això s’accepta perquè, amb aquesta falsa meritocràcia sobre la que s’ha construït la nostra societat capitalista, pensem que qui ho té s’ho mereix. Pitjor, pensem que amb sort nosaltres també serem Premium. Però això que és una fal·làcia total: segur que no ho acceptem tan fàcilment si parlem que per aquestes empreses els municipis també s’ordenen d’eixa manera.

Ja us he assenyalat el gran nombre de clients que tenen aquestes empreses. I sabeu que Alcoi, tot i la propaganda del govern del PSOE, és una població envellida i en la part baixa si ens ordenem per riquesa. Per tant estem parlant que Alcoi i els seus serveis segurament no són preferents per aquestes empreses, perque tenen clients més rics als que atendre. Potser així podem començar a entendre que si han de renovar la flota de busos però al mateix temps han de guanyar diners i repartir beneficis entre els seus accionistes, doncs prefereixen cuidar més a poblacions més joves, més riques, més fortes, amb més habitants.

La ideologia del màxim benefici econòmic per a uns pocs que duu aparellada l’acció d’un pitjor servei, d’una vida pitjor, per a qui no interessa. I les decisions i les accions que duu endavant el govern de Toni Francés mostren que no els importa prendre decisions per a enfortir aquesta ideologia, potser perquè Alcoi, el seus veïns i veïnes, no els interessen tant com diuen.

La lliçó de la nostra indústria

Article d’opinió de Toni Francés, Alcalde d’Alcoi

Estem a punt de complir tres mesos des que es declarara l’estat d’alarma per la crisi de la Covid-19, mirem arrere i ens adonem dels duríssims moments que mai podrem oblidar, a la vegada que treballem pel present i futur de la nostra ciutat, en un escenari diferent del que havíem previst abans de declarar-se la pandèmia.

El que hem viscut ens deixa moltes lliçons que hem d’aprendre i que ens permetran eixir d’aquesta crisi reforçats i més preparats, com a persones i com a poble. L’individualisme que venia guanyant terreny a la societat pre-Covid ha de deixar pas al treball conjunt, perquè és la fórmula que millors resultats ens dóna. Hem pogut comprovar que el que fa una persona de manera individual beneficia als altres, i eixe és el camí a seguir.

Una lliçó ens l’ha donada la indústria. Una indústria que sempre hem considerat imprescindible en la nostra economia i la de les nostres comarques, i que ara ha demostrat la seua capacitat de reinvenció per adaptar-se a les noves circumstàncies. I, a més, ho ha fet en un temps rècord.

La indústria tèxtil ha fabricat mascaretes i bates, la de cosmètics gels hidroalcohòlics, i la de plàstic mampares de protecció. Productes tots més que necessaris en aquesta pandèmia i que en molts moments han estat difícils de trobar. Junt amb aquestes empreses, moltes d’elles pimes que han dedicat hores, esforços i recursos a portar endavant aquesta producció, també hem de destacar l’important paper que suposa tenir en Alcoi a AITEX, l’Institut Tecnològic del Tèxtil, que ha pogut certificar amb absoluta celeritat productes bàsics en la lluita contra la Covid-19. Un Institut Tecnològic que invertirà 29 milions d’euros en la seua nova seu al barri de Batoi, les obres començaran en unes setmanes, permetrà duplicar l’espai respecte a les instal·lacions actuals i al que li agraïm i donem suport per aquesta iniciativa tan important per a la ciutat.

Comarques com les nostres i poblacions com la nostra han d’impulsar un procés de reindustrialització i diversificació per a reduir la dependència de l’exterior, i les administracions hem de donar-los suport. D’aquesta crisi podem treure una oportunitat de generar ocupació i riquesa.

Per això, des de l’Ajuntament d’Alcoi treballem en dos projectes per afavorir la implantació d’empreses, que estan immersos en els procediments perquè vegen la llum al més prompte possible. Un d’ells és el parc tecnològic en Rodes, destinat a promoure eixa nova economia basada en la transformació digital que viu la nostra societat i que nosaltres anem impulsant a través de l’estratègica Smart City.

Com també estem treballant en el procediment perquè el parc empresarial en Pagos siga una realitat, en una zona junt a l’autovia, d’alt valor afegit i connectada a serveis necessaris. Un parc empresarial respectuós amb el medi ambient, que permetrà no només atraure a indústries d’Alcoi, sinó també a altres de fora, que veuran en aquesta zona un potencial per al seu negoci.

Les administracions superiors són bàsiques per a portar endavant una regeneració necessària per a afrontar un present i futur que ningú havia pogut preveure fa tres mesos, i on la nostra indústria ha de jugar un paper determinant.

Que no t’enganyen!

Article d’opinió de Javier Sansalvador Pérez, Militant del Col·lectiu 03820-Compromís per Cocentaina

L’Ajuntament de Cocentaina va aprovar per unanimitat  dijous 28 de Maig l’inici de la demolició i construcció del nou col·legi Sant Joan Bosco, la qual cosa és una noticia fantàstica per a la comunitat educativa i per al poble de Cocentaina després de 30 anys.

A ma casa sempre m’han dit que quan algú parla s’ha d’assegurar de dir la veritat, sinó, es parla ‘foradat’. Quan escoltava el ple, vaig sentir perplex com l’alcaldessa del meu poble deia el següent: ‘Lo que han fet vostès ha sigut anar al despatx d’uns arquitectes que treballen per a este Ajuntament per a dir-los que anaren al seu partit, a Col·lectiu 03820-Compromís, a explicar-los el projecte. A mi això, em pareix una falta d’educació democràtica’. Aquesta acusació, o per a mi difamació, la va realitzar cap al regidor Paco Payá, de Col·lectiu 03820-Compromís, el qual a l’instant va negar la mateixa i li va suggerir que anara amb la persona que li ho havia dit a Ràdio Cocentaina a afirmar tan greu afirmació.

Fer una afirmació tan greu sense tindre evidències de què això veritablement és així, és molt greu. O és que l’alcaldessa de Cocentaina juga a fer bulos i dir notícies falses? Vaja, actua com l’extrema dreta al Congrés: amb desqualificacions, insults i dient públicament informacions falses.  Això sí que és una falta d’educació democràtica!

Malgrat eixa afirmació de l’alcaldessa del nostre poble, m’agradaria deixar palés des d’aquestes línies que des del Col·lectiu 03820-Compromís SEMPRE hem estat a favor de la unificació del col·legi. Cal destacar que ens haguera agradat que l’actual edifici del Bosco 2 es puguera conservar i no haja de ser enderrocat. Per això, vam buscar alternatives per construir el centre unificat en un altre espai. En política tot no val. I menys, que la màxima representant del nostre poble vaja fent eixes difamacions sense cap rigor ni cap trellat. Sempre amb el Bosco! Sempre estem al costat de les lluites justes. I sempre ho estarem!

Podem suspendre els sentiments ?

Article d’Opinió d’Hipòlit Borràs, membre de la Filà Almogàvers i President de la Junta de Festes de Cocentaina entre 2017 i 2019

Hores després de veure’s obligats a suspendre les festes d’agost

Estem vivint moments molts difícils per culpa d’aquesta pandèmia que ens ha tocat passar. Són situacions desconegudes, inesperades, que ni la persona més pessimista podria arribar a pronosticar que passarien.  Però dia a dia i molt a poc a poc, el nostre està costant-nos, anem assimilant que res serà  igual i ens adonem que  el que abans era una cosa habitual, senzilla i normal, ara ja no ho és. Abraçar-se, besar-se, donar-se la mà, parlar amb algú, passejar,  dinar amb la família, anar a la filà, sopar amb els amics, fer la compra setmanal i un llarg etcètera, ara hauran d’esperar  i no sabem quan podrem fer-les de nou.

D’una manera directa, tot açò està afectant el dia a dia de la nostra vida, els nostres costums, les nostres tradicions i, com no,  les nostres festes, i en particular, les que en el mes d’agost dediquem al nostre Patró Sant Hipòlit, que tan arrelades tenim.

La Festa s’ha apagat de colp, com la flama d’un ciri en un pastís d’aniversari. Hem d’assimilar que l’any 2020 ha passat o passarà a ser uns dels anys més tristos de la història de les nostres Festes, del nostre poble i del nostre món.

Però l’únic que sé cert és que aquesta situació tan greu no podrà amb els nostres sentiments, uns sentiments que mai seran suspesos, ni ajornats, perquè són forts i poderosos i perquè, estic segur,  el proper dissabte 8 d’agost, a les 7 del matí, el suau so de la trompeta que trenca el murmuri de la gent a la plaça de la Vila per anunciar que la Festa, de nou, torna a nàixer, ressonarà en el nostre interior, així com les primeres notes d’eixe pasdoble dianer que envairà amb força el nostre cor que tindrem obert al sentiment.

Recordarem, pas a pas, el ritual de posar-nos el trage de fester per a encaminar-nos cap a la Plaça de la Vila, a trenc d’alba, sentint la brisa fresca d’un matíagostenc.

I la vida, sense aturar-se, seguirà el seu camí, els quatre càrrecs i les seues filaes, i tots els festers farem volar, una vegada més, la nostra imaginació. Serà el moment de tancar els ulls i recrear tot allò que ara encara és un somni, però que en breu es farà realitat, perquè la festa, sense cap dubte, tornarà i el soroll eixordador dels arcabussos, anunciaran l’arribada del nostre Patró a l’església i recordaran les passades gestes i al conqueridor.

Per tot això mai es podran suspendre eixos sentiments tan forts que tenim i seran els que guardaran la festa en el nostre interior,  i allí esperarà que torne a esclatar amb tota la seua força, per recórrer, un altra vegada, tots els nostres carrers i places, acompanyats per la música festera que serà l’encarregada d’anunciar als quatre vents i que s’escolte des del Montcabrer a l’Aitana que la FESTA contestana ha tornat a nàixer.

PS: He votat suspendre les festes per l’imperatiu sanitari de la Covid-19.

Estos políticos…….

Artículo de Opinión de Rafael J. Valls Buitrago

Nuevo artículo después de no sé cuantos y los políticos siguen sin bajarse el sueldo. Ahora ya empiezan a oírse por todas las radios y televisiones y todo sigue igual que antes del 14 de Marzo.

Que si yo, que si tú, que vamos a salvar el país, que la desescalada, y vamos todos volviendo a la normalidad con el permiso del señor coronavirus y ellos también van volviendo a su normalidad natural que no es otra que hablar y hablar. Los desatinos continúan, el sin cesar de ayudas públicas continúa pero ahora con mas y mas ayudas sociales, lo cual está bien. Y empezamos con los inventos de los impuestos, como si ello fuera una novedad. El Estado se erige en el mantenedor oficial de todo y así debe ser en épocas de crisis, pero continuamos sin tener un plan de recuperación económica. Nada de nada. Pero queda muy bien dar a diestro y siniestro dinero para la subsistencia, e insisto que ello es lo correcto en época de crisis. Pero al final lo que vale es lo seguro, como el empleo, como la economía, como la recuperación económica, como el día a día que es lo mas importante para vivir dignamente para propios y ajenos. Ninguna explicación sobre las pifias de los dineros de las mascarillas que ya no se  ha sabido nada. Ni de donde se han comprado realmente, ni quien ha sido el responsable de las pifias. Una incógnita no despejada y mucho dinero en ello. El tema de las residencias de ancianos silenciado. La falta de material sanitario para proteger a quienes nos protegen sin aclarar. Las pensiones de los funcionarios pasan al depender del fondo de la seguridad social, como si el fondo de la seguridad social pudiera soportar mas carga. Y ahora empezamos, como antes decía con los inventos impositivos. La tasa covid. Y se vuelve a la carga con la necesidad de que los que mas tienen han que pagar mas, cuando esto está mas que claro, pero meterse con las grandes marcas internacionales es asunto delicado pues igual se falla en el intento. Y todo esto viene a cuento porque lo que mas indigna, lo que realmente enerva es el que se empiece a urdir en las mentes de los políticos el sacar dinero de un saco rato, pero hay que sacarlo como sea. Cuando la realidad es tan fácil, como menos políticos, menos salarios, menos asesores, menos secretarios, menos  subsecretarios y tola la parafernalia que les rodea. Lo sensato y para empezar es el que la clase política de ejemplo con su propio comportamiento. Pero todos los políticos sin distinción de colores. Y así se empieza a ahorrar para poder pagar los desempleos y ayudas sociales necesarias en estos momentos. Y después pero solo después ya veremos los impuestos. Menos políticos, menos gastos innecesarios en todo su contexto, y mayor seguridad para las pensiones a las que ya van echando el ojo y poco a poco irán mermando. Invertir en la ciencia y los científicos y no en tanto político. Pensiones dignas e intocables en lugar de salarios indignos para quien si siquiera saben ponerse de acuerdo para sacarnos del apuro actual mediante un plan sólido. Políticos sometidos al pueblo, y no al revés. Salarios de los políticos solo necesarios en base al Estatuto del funcionariado, pues no son otra cosa que funcionarios que no se examinan para ello. Poner orden primero en casa para exigir después al resto. Y tener muy claro que la clase política está al servicio del pueblo y no convertirse en una clase de élite a lo que todos miran como algo superior. Son políticos y nada mas y algunos porque no saben mas para ser otra cosa. Si no se gestiona bien  el momento no vamos a levantar cabeza, y la cosa es seria. Y mientras dure la situación y sigan habiendo muertes tengan la dignidad aquellos que nos representan de lucir una corbata negra y hablar de usted al pueblo cuando se dirijan por los medios. Son pequeños detalles que dicen mucho del que no los hace. Otro día mas. Ahora contención del gasto es lo que procede.