Manifiesto de la coordinadora comarcal de pensionistas

Article d’opinió de Coordinadora de Pensionistes de l’Alcoià i Comtat

EL MOVIMIENTO ESTATAL DE PENSIONISTAS ante las declaraciones del Ministro de Seguridad Social, Sr. Escrivá.

El pasado 25 de enero, convocada por diversas organizaciones de pensionistas de todo el estado, tuvo lugar una importante movilización con un amplio seguimiento en todo el Estado, aunque la pandemia provocó que en algunas localidades se sustituyeran las concentraciones por entregas de firma o acciones en las redes sociales. A pesar de estos condicionantes, la respuesta fue masiva y extensa, con amplios apoyos sociales y fuerte repercusión en la opinión pública.

 Como reacción a las movilizaciones, el ministro Escrivá se ha prodigado en apariciones públicas, para contrarrestar la creciente contestación a sus planes. En ellas, evitó mencionar en todo momento el plan de privatización encubierta, empresa a empresa, que contiene la recomendación 16 del Pacto de Toledo y que de hecho es el verdadero núcleo de la reforma que propone. Tampoco el entrevistador (de una empresa privada) realizó una sola pregunta sobre el tema, a pesar de que la puesta en marcha de esa privatización vía convenios de empresa, supondrá el desdoblamiento de las pensiones en un sistema mixto público-privado, desviando las cotizaciones de la Seguridad Social, lo que traerá como consecuencia el empobrecimiento de las pensiones públicas y la destrucción de la solidaridad del actual sistema de pensiones entre territorios, sectores económicos, tamaño de las empresas, género y generaciones, provocando más desigualdades.

 Se pretende ocultar este grave proyecto, desplegando un enorme bombardeo mediático para tratar de blanquear el contenido del Pacto de Toledo, y que el debate se centre en si el gobierno se propone o no, alargar a 35 años los años computados. Llevan meses lanzando globos sonda en este sentido, intentando que el problema de la privatización de las pensiones esté en el primer plano del debate. Ahora el ministro niega esa iniciativa para tratar de desactivar la movilización y contestación creciente. Es el viejo juego de amenazar con lo peor (35 años) para que nos conformemos con alivio con lo que también es malo (25 años) y posibilite además que algunos saquen pecho por ello. Pero Sr. Ministro, ni 35, ni los 25 años actualmente aprobados. En ambos casos son demasiados años, dados el paro y la precariedad en el empleo existentes en España.

 Ante otra de las reivindicaciones fundamentales del movimiento pensionista, el cierre de la brecha de género, el gobierno ha aprobado ahora el Real Decreto-ley 3/2021 por el que reducen solo en 35€ al mes una diferencia que de media sobrepasa los 400€ al mes. Y respecto a la revalorización de las pensiones, argumenta que ahora se revalorizarán, pero evita decir cómo, mientras que en el Pacto de Toledo se recupera la idea de cambiar el indicador del coste de la vida por el de ingresos de la seguridad social; ingresos que se quieren recortar con la contribución a los fondos privados de empresa, lo que arrastrará hacia abajo la revalorización de las pensiones.

 No nos extrañan las actuaciones de José M. Escrivá, un ministro que viene de servir al sector financiero y en cuyo currículum consta haber sido Jefe Director del Servicio de Estudios y Director General del Área de Finanzas Públicas del BBVA (2004-12), Director para las Américas del Bco. Internacional de Pagos de Basilea (2012-14) o Presidente de la AIREF (Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal, 2014-20) nombrado por M. Rajoy.
Tampoco nos sorprende el comportamiento respecto a nuestro movimiento y reivindicaciones, de algunos medios de comunicación que son en parte propiedad de los bancos que van a ser los grandes beneficiarios de la privatización de las pensiones. Y es que el proyecto de empobrecer y privatizar las pensiones públicas no es un fenómeno irremediable caído del cielo, sino que responde a unos intereses concretos, principalmente del poder financiero que, aunque cambien los gobiernos, mantiene una presión de fondo que persiste e intenta arrebatar derechos a la ciudadanía, empobreciéndola en beneficio de una minoría. La ofensiva privatizadora no se da solo en el campo de las pensiones públicas, sino que también promueve la privatización de la sanidad pública o de las residencias de personas de edad avanzada, tratando de que la gestión de los servicios públicos quede en manos de fondos de inversión especulativos, más preocupados por los beneficios empresariales que por el bienestar de las personas. Las trágicas consecuencias de este proceso privatizador las estamos viendo con la pandemia.

 Hemos de parar la ofensiva programada y constante de los grandes grupos financieros para hacerse con la gestión y utilización en su beneficio del gran pastel que suponen las cotizaciones de la clase trabajadora. Solo la movilización y la presión social puede lograr que el gobierno oiga la voz de la ciudadanía trabajadora en defensa de sus derechos, y descarte empobrecer y privatizar las pensiones públicas, que son un derecho básico, de hoy y de mañana, de toda la gente trabajadora.

 El gobierno de coalición (PSOE-UP), las patronales (CEOE, CEPIME, …) y los sindicatos (CCOO, UGT, …) tienen una gran responsabilidad en la manera en que se resuelva este ataque a las pensiones.

 Es preciso que, en el Parlamento Español, los parlamentarios progresistas se posicionen en contra de los planes de pensiones privadas de empresa, que son un intento de romper con el actual sistema público de pensiones, de reparto y basado en la solidaridad entre generaciones; más en concreto, es necesario que esos parlamentarios voten en contra de las desgravaciones fiscales específicas a esos planes, cuando esa propuesta se presente en el Parlamento.

También es preciso que los dos grandes sindicatos estatales, CCOO y UGT, presionen a la patronal (CEOE y CEPYME) y sobre todo al gobierno, para que no acepten esos planes privatizadores de las pensiones. Además, consideramos que todos los sindicatos deben presionar en los centros de trabajo para conseguir que esos planes no se aprueben en los convenios colectivos.

En esta situación el movimiento de pensionistas sigue decidido a mantener una lucha conjunta y continuada en defensa del sistema público de pensiones. El 25 de enero ha significado un punto y seguido en una campaña de largo recorrido que continuará y se acrecentará cuando las condiciones sanitarias lo permitan. Seguiremos firmemente unidos contra el Pacto de Toledo, continuaremos poniendo en el centro del debate de este país la denuncia del intento de privatizar las cotizaciones y el ataque a las pensiones públicas actuales y futuras. En este sentido convocamos conjuntamente una nueva jornada de movilización para el 1 de marzo, en la que, a una semana del 8 de marzo, pondremos especial énfasis en la poca diligencia con que se está abordando la grave brecha de género. No vamos a permitir que se invisibilice la situación de grave discriminación de casi 5 millones de mujeres jubiladas ni que se manipule con medidas claramente insuficientes.

Sobre l’ordenança del centre

Article d’opinió de Elisa Guillem, Regidora de Compromís Alcoi

Parlar del Centre d’Alcoi és parlar d’una lluita que porta ja massa anys lliurant-se, és parlar de comerciants reclamant un entorn favorable, de veïns i veïnes que en principi no estaven a favor d’una reducció del trànsit, atemorits per l’accessibilitat a les seues llars, és parlar de contaminació o reducció de pol·lució. És parlar d’un procés de conscienciació per una vida sense cotxes, és parlar del retorn del vianant al carrer, de tornar-li el protagonisme de la ciutat a les persones però, sobretot és parlar d’un tema polèmic que, semblava que per fi, comerciants i veïns/es ja estaven d’acord.

Després d’aconseguir que els vertaders protagonistes de la vida del barri es posen d’acord, arriba el tancament parcial del centre i, veient els problemes creats per als veïns, ens trobem una vegada més davant un enfrontament històric.

Que el Centre s’ha de pacificar, que hem de començar a llevar vehicles i contaminació dels nostres barris, és un punt on tots/es estarem d’acord. El problema és com es fa. Mentre qualsevol persona pot comprovar la quantitat de models que hi ha per tot l’Estat, uns d’èxit i altres no tant, sembla que, a Alcoi hem decidit fer les coses, una vegada més, tard i malament.

Tancar el Centre no s’ha de fer de qualsevol manera, això afectarà a tota la ciutat, es tracta de millorar la vida de tots els barris. Per a un bon tancament s’han de tindre clar quina és la situació on és trobem (estudis sobre parc de vehicles; cotxes, furgonetes, busos. Estudis sobre Vehicles de Mobilitat Personal existents VMP, estudis sobre contaminació real als nostres carrers, estudis sobre els patrons de mobilitat tant dels vianants com dels vehicles, i un llarg etcètera), hem de tindre un clar objectiu, saber on volem anar (objectius de reducció de la contaminació, objectius de reducció de temps de transport, reducció d’utilització del transport privat…) i per tant un pla d’acció (pla dels carrers a tancar, pla de transport públic urbà i interurbà, accions per a la millora dels vehicles d’emissions 0 o transports alternatius…). Doncs bé, a Alcoi no sabem on estem, no sabem quanta contaminació tenim, no sabem quants vehicles circules per cada un dels carrers, si ho fan per feina o per motius personals, no sabem quantes bicicles elèctriques tenim i sobretot, el que no sabem és si tindrem bus, quines rutes farà, si passarà pel Centre. Seran autocars menuts o grans? Seran autocars elèctrics? Quines són les estratègies del govern municipal per a estimular la substitució dels vehicles de combustió per vehicles elèctrics o VMP? Tenim pàrquings per a tots aquests vehicles que ja no podran aparcar al carrer? El govern municipal ens parla d’uns pàrquings que són solars, igual és que no tenen confiança en la revitalització del nostre Centre, i per tant de la nostra ciutat, i no esperen que mai ningú vulga construir en aquests espais. Els solars són “parxes”, no són pàrquings.

Però, i sobretot, les accions del Centre han de tindre com a objectiu principal la revitalització del barri, hem d’aconseguir un barri amable, un barri sense trànsit però amb comunicacions suficients per a poder anar a qualsevol altre barri. Un barri on siga fàcil viure, no sols un barri que semble un gran bar el cap de setmana, el model de pacificació del trànsit no pot ser sols un model d’hostalers, o un model de comerciants, ha de ser un model per a viure.

Estem agafant la “ronya” d’un barri, d’uns carrers i passant-la a altres, el problema és que no es té un pla global per a la ciutat, no sabem quina ciutat volem, i el Centre tot i ser el pinyolet de les ciutats, no deixa de ser una part d’aquesta, i per tant, qualsevol acció que s’hi faça, s’ha de pensar de forma global. Les actuacions i millores dels barris s’han de pensar a mitjà i llarg termini però, sobretot s’han de pensar des de la base de la millora de tota la ciutat, hem de millorar els temps de transport, hem de buscar un transport públic ecològic i sobretot tant eficient que els usuaris no necessiten agafar el seu cotxe, i hem de reduir la contaminació per millorar la salut del barri però, no sols del Centre, sinó de tots els barris d’Alcoi.

Amb la nova Ordenança són més els dubtes que ens queden que les solucions, estem apagant focs i ja portem massa anys així, tal vegada hauríem d’aprofitar el fet que anem tant endarrerits per buscar models d’èxit, per realitzar tots els estudis pertinents i crear un pla real, amb possibilitat d’adaptació als futurs canvis de la ciutat, que vindran, i fer les coses, per una vegada, veritablement ben fetes.

Penàguila mon amour

Article d’opinió de Sandra Obiol, Regidora de Guanyar Alcoi

Duem ja dies parlant de la decisió privada de l’alcalde de traslladar-se a la seua segona residència només obriren el confinament perimetral de la ciutat. I a risc d’avorrir-vos volia assenyalar dues qüestions que crec que a penes s’han esmentat.

En primer lloc, em preocupa la sensació d’impunitat que ha de donar el càrrec. És curiós que el mateix Toni Francés ens recorda constantment que no té competències per a prendre decisions, que no té suficients recursos o que simplement no té ganes de dedicar-se a canviar allò que no acaba de funcionar. Però, tot i defensar ell mateix el seu poder reduït, resulta que té el poder suficient per a que ningú li diguera que potser era mala idea anar-se’n a Penàguila quan teníem a Alcoi la situació de la Covid19 disparada. Ha de manar molt quan ningú del seu equip –recordem, 11 regidors/es i 9 assessors/es- no s’atreveixen a dir-li que no és bona idea fugir de la ciutat quan tanta i tanta gent està patint, bé la malaltia directament, bé les seues conseqüències indirectes. Ho vull creure almenys. Perquè si no va ser així, si ninguna d’aquestes persones que l’acompanyen ho va pensar, la desconfiança amb qui ens governa arriba ja a nivells extraordinaris. I es que resulta innegablement que va ser molt mala idea anar-se’n a un altre poble. Ha sigut el mateix Francés qui ha destruït tota l’autoritat que poguera tindre. Ja no té legitimitat per a demanar res a la ciutadania, precisament quan és més necessari. No hi ha dubte que qualsevol petició que a partir d’ara faça a la ciutadania per acomplir les normes a un dels seus vídeos populistes les rialles que generarà seran eixordadores a cadascuna de les llars d’Alcoi.

I en segon lloc, crec que aquesta fugida i sobretot les excuses que va presentar, fan entendre millor com governa la ciutat Francés. Ara podem saber perquè es prenen tantes males decisions i perquè sempre tan tard. Si assumeix que passa, normalment, una bona part de l’any a una caseta de camp, aïllada i ubicada a un altre poble, assumeix que no passeja pels carrers d’Alcoi, que no compra a les seues botigues, que parla poc amb els alcoians i alcoianes. És una simple qüestió de probabilitat: a menys temps a Alcoi menys temps per conèixer-lo, tan senzill com això. I aleshores s’entén que Alcoi segueixa tan ensopida com la va deixar la dreta, que no haja volgut canviar gens ni miqueta les raons que ens generen malestar com a ciutadans/es. S’entén que fins ara no haguem tingut un pla de reconversió industrial, ni s’analitzen i es facen públiques les dades de la Smart City famosa, ni hagen pensat que potser era bo donar suport als joves en la seua precarietat, ni tampoc en una estratègia cultural.

Mentre dediquen esforços i ingents quantitats de diners públics a vendre la il·lusió que tenim un govern eficient i útil, la fugida a Penàguila ha deixat al descobert la realitat del govern que tenim. Ens repetiran mil i una vegades les bondats d’Alcoi, ens volen convèncer que tenim la millor ciutat possible. Però a la que ens girem, resulta que l’alcalde prefereix viure a un altre poble. I el pitjor: ni s’adonen com és de trist.

Un pressupost diferent, però amb color morat

Article d’opinió de Aarón Ferrándiz Santamaría, Regidor de Podem a l’Ajuntament d’Alcoi

El pressupost municipal d’aquest any serà un pressupost diferent. Davant d’un dels pitjors moments, és moment de sumar esforços compartits i d’arribar a acords amplis que ens permetin fer-li front al virus, reactivar la nostra ciutat i no deixar a ningú enrere. Aquest, ha de ser un pressupost que ens ha de servir per tindre la capacitat de protegir a les persones d’aquesta crisi sanitària, econòmica i social.

Per això, des de Podem hem volgut sumar el nostre ADN i donar-li color morat a l’estratègia pressupostària del govern municipal. Tot, per estirar i apropar-lo al nostre projecte de ciutat i millorar el dia a dia de la gent en un moment tan complicat com l’actual.

Per aconseguir-ho, hem presentat més de 30 propostes on la participació ciutadana i la transició ecològica són dos pilars fonamentals entre d’altres propostes de diferents àmbits importants com les polítiques socials, l’habitatge o la recuperació de serveis. I tot amb l’objectiu d’enfortir i millorar l’estat de la nostra ciutat i el benestar de la ciutadania en un moment on ho necessita més que mai.

Entenem que les decisions polítiques no poden reduir-se, exclusivament, a la interacció entre els diferents partits polítics, ni a votar cada quatre anys en les eleccions o un grapat de propostes al web del pressupostos participatius. Hem d’obrir els horitzons i hem d’aplicar els mecanismes adequats que faciliten una participació més real, de qualitat i de forma permanent. A més de ser una qüestió de qualitat democràtica, així ens ho traslladen les diferents associacions veïnals de la ciutat i la ciutadania en general.

També hem volgut destacar la transició ecològica amb l’objectiu de facilitar un desenvolupament sostenible a través de propostes vinculades a l’economia circular, a la reducció i aprofitament de residus i a la transició energètica. La transició cap un model més sostenible no és tan sols una necessitat. És també una oportunitat de revitalització i reactivació econòmica que no podem deixar passar.

A més, ara més que mai, és moment d’enfortir allò públic per tindre la capacitat de protegir a la nostra gent, a les nostres xicotetes i mitjanes empreses, als nostres autònoms. En definitiva, de dedicar tots els esforços possibles i de posar el millor de nosaltres per a tractar d’estar al costat de tantes persones que ho necessiten, en un context com l’actual.

Educació Ambiental per a l’incivisme o per al civisme

Article d’opinió de Jordi Silvestre, Regidor de Transició Ecològica a l’Ajuntament d’Alcoi

Hui 26 de gener se celebra el dia mundial de l’Educació Ambiental a tot el món. Amb motiu d’aquest dia volem fer tota una sèrie de reflexions al voltant d’aquest terme i de la seua utilitat.

Sembla que es parla de l’Educació Ambiental per primera vegada com a resposta a la problemàtica ambiental en la Declaració sobre el Medi Humà, de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà (Estocolm, 1972). A partir d’eixe moment aquesta disciplina va evolucionant a mesura que van augmentant les inquietuds per totes les problemàtiques mediambientals i així una de les definicions més esteses d’educació ambiental es va establir en el Congrés Internacional d’Educació i Formació sobre Medi Ambient, que va tenir lloc a Moscou el 1987.

Després de la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament a Rio de Janeiro l’any 1992, aquesta Educació Ambiental té algunes influències manifestes sobre certs canvis de plantejament, sobretot cap a la sostenibilitat. La nova Agenda 2015-2030 per al desenvolupament sostenible aprovada per Nacions Unides situa en el seu nucli els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Els ODS són universals, transformadors i inclusius i persegueixen l’objectiu de garantir una vida sostenible, pacífica, pròspera i equitativa arreu del món, per a tothom, ara i en el futur. L’educació és, d’una banda, un objectiu en si mateix, el 4, “EDUCACIÓ DE QUALITAT” i, de l’altra, una via per assolir la resta d’ODS. No és només una part essencial del desenvolupament sostenible, sinó també un instrument clau per aconseguir-lo.

Aquest govern es va proposar, com un dels seus principals objectius, desenvolupar l’Educació Ambiental com un instrument per a formar a la ciutadania i implicar-la en els diferents problemes mediambientals i en les seues solucions, participant i decidint sobre aquests. És fonamental fer pedagogia ambiental i tractar temes tan diversos, com Sostenibilitat, Canvi Climàtic, ODS, Agenda 20-30, Reciclatge, Economia Circular i tots els problemes ambientals actuals.

Uns dels principals problemes que estem trobant-nos a la ciutat és la falta de civisme d’alguna part de la ciutadania i els problemes que generen a tota la societat. Estem parlant d’abocadors il·legals, de deixar residus fora dels contenidors i residus que no toquen anar a eixos contenidors, dels excrements dels gossos a les voreres, de les pintades a les façanes i altres infraestructures públiques i de trencar fonts, bancs per a seure’s, baranes i altres. I com es solucionen aquests problemes, alguns proposen més presència policial o més càmeres de vigilància, però totes i tots sabem que eixa no és la solució.

La solució passa per una societat formada, implicada, responsable i participativa i per aconseguir-ho tenim un instrument bàsic i fonamental: l’Educació Ambiental”. Hem de ser conscients que l’educació és la millor ferramenta per aconseguir una societat respectuosa amb el Medi Ambient, amb el nostre entorn, i amb les infraestructures públiques. Si la gent no és capaç d’assimilar que determinats comportaments no tenen cabuda en la societat actual, estem perduts. Però som optimistes i positius i no deixarem de ser-ho mai i per eixa raó treballem amb campanyes de conscienciació, de col·laboració, de participació, de formació, d’implicació de la ciutadania, perquè cada vegada en siguem més i ho creguem de veritat i treballem per canviar hàbits i actituds en millora del medi ambient.

Una de les definicions que més m’agrada de l’educació ambiental és la del llibre blanc de l’Educació Ambiental que diu: “L’educació ambiental és un corrent internacional de pensament i d’acció. La seua meta és procurar canvis individuals i socials que provoquen la millora ambiental i el desenvolupament sostenible”. Aquesta definició és molt completa perquè parla d’acció i de la necessitat de tindre tota una sèrie de gestos, d’accions per a determinats problemes, dels que totes i tots podem aportar i buscar solucions. Així mateix, hem de denunciar quan veiem un vehicle depositant residus on no toca, exigir a les empreses que ens fan reformes o obres a casa que gestionen bé els residus, o quan ens canviem els grans electrodomèstics o els llits, que vaguen a parar on toquen i el mateix podríem dir de l’oli del cotxe … O de coses més senzilles, com no tirar residus als nostres paratges i emportar-nos a casa tot el que hem dut, respectar les zones enjardinades, o les zones reforestades, respectar les voreres i les entrades de les cases i no deixar els excrements i l’orí dels gossos sense més o buidar un pis en una illa de contenidors o deixar sacs de roba o oli de cuina fora dels contenidors. Totes i tots podem aportar, sumar i millorar, perquè sempre ho hem dit, no és més neta la ciutat que més neteja, sinó la que menys embruta.

Som conscients de la gran tasca que es fa des de les escoles i la repercussió que té sobre les famílies. Un dels exemples més clars està amb el reciclatge dels residus, actualment a la nostra ciutat ja tenim la capacitat en origen, des de casa, de separar la gran majoria de residus per a poder fer el millor tractament i gestió i contribuir a una economia circular i a un millor aprofitament dels recursos naturals. A banda dels contenidors tenim un Ecoparc i un servei de recollida a domicili dels voluminosos, per tant no hi ha excusa per llançar els residus on no toca. Es pot al·legar desconeixement, és possible, però per això es fan campanyes informatives, per xarxes i mitjans de comunicació per corregir aquests comportaments.

Seguirem treballant per formar, per educar mediambientalment a la població i totes i tots podem formar part d’aquesta corretja de transmissió cap al nostre entorn i la nostra societat, en la família, en el treball, en els grups d’amigues i amics, en el veïnat, entre d’altres. Des del govern local i el Departament de transició ecològica, tot l’equip que hi formem part, dedicarem gran part del nostre temps a fer pedagogia ambiental i buscar deixar el món a les futures generacions, almenys en el mateix estat que ens l’hem trobat i si pot ser millor, elles i ells segur que ens ho agrairan.

Podem contra la pobresa energètica

Article d’opinió de Cristian Santiago, Portaveu en Alcoi

És una barbaritat que la cobdícia de les elèctriques signifique que la factura de la llum i el gas puge en plena onada de fred. Ens trobem davant d’una situació insuportable causada pel mercat oligopolístic energètic i agreujada per les dificultats econòmiques derivades de la pandèmia i el temporal Filomena. Per tant, no podem deixar més temps aquest servei bàsic per a la vida en mans d’un oligopoli que incrementa els seus megabeneficis «caiguts del cel» i que perjudica especialment a les famílies més vulnerables.

Cal tindre en compte, també, que aquesta problemàtica no és conseqüència de l’última onada de fred, és una qüestió estructural que arrosseguem des de fa temps. Un marc energètic que es comença a gestar amb Aznar i la venta de l’empresa pública Endesa a Enel, propietat de l’Estat italià. Que es consolida amb les respectives reformes de governs del Partit Popular. I es blinda amb les portes giratòries de ministres del PP i del PSOE que acaben asseguts en els Consells d’Administració de les principals empreses del sector. S’afavoreix així un sistema injust de fixació de preu, que va en detriment de les condicions de vida de milions de famílies.

Un context energètic complex però que gràcies a les polítiques valentes dutes a terme pel Botànic i el Govern de coalició contra la pobresa energètica a través d’iniciatives com la Renda Valenciana d’Inclusió, els ajuts per al pagament del subministrament en llars, la prohibició del tall de subministrament en situacions climatològiques extremes o amb un Bo Social Energètic més accessible i extensiu per als que més ho necessiten, ha sigut un poc menys dur. Però no ens podem conformar.

Si realment volem garantir una vida digna i donar suport a les famílies que més ho necessiten, els subministres bàsics no poden estar en mans de l’especulació. Sens dubte, sense perdre de vista els mercats oligopolístics i els seus privilegis i dins de l’estratègia valenciana de canvi climàtic i energia, hem d’ampliar les mesures estructurals davant de les prestacionals que ens permeten ser capdavanters a l’hora d’afrontar la problemàtica de la pobresa energètica d’una forma global. I per aconseguir-ho, el sector públic ha d’encapçalar la gestió dels sectors energètics estratègics a través d’una transició energètica que ens converteixi en productors independents d’energia, afavoreixi les energies renovables i, sobretot, facilite la baixada del seu preu final. Per tot això, des de Podem presentem una proposta al proper ple amb l’objectiu d’anar un pas més enllà en la lluita contra la pobresa energètica.

Los vacuníticos

Artículo de Opinión de Rafael J. Valls Buitrago

Cualquier persona que haga un uso indebido de su cargo en su propio provecho, ya sea público o privado es reprobable.

Todos conocemos de alguno porque ocurre con cierta frecuencia que el poder tiene tendencia a corromper como ya vaticinó en su día Lord Acton, y si no corrompe por lo menos refleja como eres.  Pero es que desde hace ya mucho tiempo que siempre son los mismos los que abusan de sus cargos públicos y coincide vete tu a saber porqué que son cargos políticos. Ahora toca a las vacunas en donde hay una  larga lista de políticos de toda edad y condición que se saltan el protocolo establecido y van como locos a vacunarse incluso saltándose las colas que hemos de hacer los ciudadanos de a pié que pagamos sus sillones inmerecidos.

Hoy es un día que me lo iba a tomar de relax pero viendo las noticias no puedo dejar de enfurecerme ante la situación pues incluso la lista es tan larga que han habilitado un código QR para que en tiempo real se tenga conocimiento de estos abusos por aquellos que temerosos por su vidas son capaces de pisar cabezas cuando en realidad su cargo les obliga justamente a lo contrario. Pero es que además, no sólo no dimiten sino que tampoco les hacen dimitir y les quieren sancionar o dejar de poner la segunda dosis, como si lo que han hecho no fuera suficiente falta para ser expulsado de inmediato de su carrera política junto con un documento bajo el brazo que diga lo ocurrido y cual ha sido el motivo de su expulsión para que nunca jamás puedan ejercer cargos públicos ni privados.

No se puede tolerar tanta inoperancia y tanta tolerancia ante situaciones que antaño suponían un cese inmediato y ser tachados de indignos, deshonestos unido a que su nula capacidad para mantener la honorabilidad deban inmediatamente abandonar su sargos a las buenas o las malas. Los valores que deben distinguir a las personas de bien son innegociables y un cargo privado o público ya ha prometido o jurado su cargo diciendo que velará por tales valores y de lo contrario se les demandará. Pero nada de nada. Todo consentido y aquellos que esperan sus vacunas como agua de Mayo deben continuar esperando porque algunos a los que nos les tocaba el turno les ha robado sus dosis y así vamos soportando día a día los desmanes de quienes deben dar ejemplo con su conducta.

Estos políticos no se merecen el pueblo que gobiernan, se merecen la mas firme repulsa y ser desterrados por inmorales e inhumanos. Y cierro porque se me va calentando la conciencia mientas redacto el artículo, esa conciencia que para esos  políticos corruptos y aprovechados les falta. Y ahora a continuar con mis asuntos profesionales porque con la que está cayendo hay que estar al pié del cañón para ayudar todo lo que se pueda. Por cierto: a estos “vacuníticos” seguro que después de vacunarse alguien le habrá traído un cafetito a su mesa de despacho, algo que también tenemos prohibido el resto de nosotros…..los gobernados.

Enhorabona, Deportivo

Comunicat de l’Ajuntament d’Alcoi

L’Ajuntament felicita el CD Alcoyano per la seua classificació per a Huitens de final de la Copa del Rei

El CD Alcoyano va véncer ahir per 2 a 1 al Real Madrid en el partit de Setzens de Final de la Copa del Rei de futbol. El duel va tindre lloc a porta tancada en el Camp Municipal El Collao.

Des de l’Ajuntament es vol felicitar el Club Deportivo Alcoyano pel seu gran partit en un moment complicat per a la ciutat, els jugadors ho van donar tot per a guanyar. Igualment es vol donar l’enhorabona a l’afició que es va quedar a casa malgrat aquest duel històric.

Militao va avançar als visitants en l’últim minut de la primera part, però l’equip d’Alcoi va demostrar per què de la frase ‘Més Moral que l’Alcoyano’ i no va deixar de lluitar. En el minut 80, Solbes va empatar l’encontre portant el partit a la pròrroga, en la qual mancant cinc minuts per al final Juanan va posar el 2 a 1 en el marcador, quan l’Alcoyano estava amb un jugador menys per l’expulsió de Ramón.

El sorteig de huitens de final se celebra el divendres 22 de gener a les 13 hores. El sorteig serà transmés pel canal de Youtube de la RFEF. S’aparellaran, per sorteig, fins on siga possible, als clubs de categoria inferior amb els de la superior, i així fins a completar els huit enfrontaments.

L’eliminatòria, a partit únic, se celebrarà els dies 26, 27 i 28 de gener de 2021 en les instal·lacions esportives dels clubs de categoria inferior i, si foren de la mateixa, en les dels clubs la bola dels quals siga extreta en primer lloc.

Els equips que estaran en el sorteig són: Rayo Vallecano, Almeria, Girona, Llevant, Sevilla, Valladolid, Granada, Osasuna, Betis, Navalcarnero, València, Vila-real, Reial Societat, Alcoià, guanyador de l’Eivissa vs. Athletic Club i guanyador del Cornellà vs. Barcelona.

Avanzar valora positivament les millores en l’Accessibilitat de la Sala Àgora

Article d’opinió de Amparo Camps, Presidenta d’AVANZAR

Considerem que finalment s’ha aconseguit que les persones amb mobilitat reduïda puguen utilitzar de manera autònoma, com la resta de la població, la sala multiusos amb més activitat de la ciutat, posant fi a una discriminació que atemptava als drets humans.

Considerem que aquesta actuació ha estat el resultat del traball i la reivindicació que des de fa anys ha estat realitzat el nostre col·lectiu.

Aprofitem l’ocasió per a destacar el valor de les aportacions que realitzen els col·lectius socials i la necessitat que es facilite seua la participació, i que en el seu cas s’atenguen les seues propostes.

Per últim volem agrair als col·lectius socials i a la corporació municipal el seu suport en la Declaració Institucional aconseguida el passat plenari, en favor de la moció que va presentar Avanzar amb propostes d’actuacions i participació necessàries, perquè la nostra ciutat es convertisca en Alcoi Human City: una ciutat Accessible i Inclusiva.

Artículo de opinión

Artículo de Opinión de David Abad, concejal de VOX Alcoy

VOX lleva meses denunciando a este Gobierno, desde el Congreso hasta las instituciones municipales, por su pésima gestión de la pandemia, mentiras y engaños, con el fin de seguir manteniendo sus 22 ministerios, sus vicepresidencias, su agenda política y seguir llenando los bolsillos de sus chiringuitos ideológicos, organismos inmigracionistas y ONG´S de todo tipo.

VOX se opondrá a todos los grupos políticos que no se preocupen por todos y cada uno de los españoles, para nosotros no hay españoles de primera, segunda, tercera o cuarta categoría.

El 14 de marzo se declaró el primer ilegal, abusivo e inconstitucional estado de alarma y durante 10 meses ni el gobierno de la nación, ni los gobiernos autonómicos, ni los gobiernos municipales han sido capaces de establecer medidas claras que garantizaran los derechos de todos los españoles para proteger la salud y su vida. Pero al parecer, solo tenían un objetivo, acordar confinamientos, arrestos domiciliarios, cierres de negocios obligatorios, etc.

Y yo me pregunto, ¿por qué algunos no tienen ninguna restricción?, ¿quién es el iluminado que decide que trabajos o negocios son esenciales y cuáles no?, ¿quién dice tu si y tu no?, y así, un sin fin de preguntas por contestar. Todos los trabajos son esenciales porque detrás de cada puesto de trabajo, hay una familia española.

No han sido capaces de crear un plan de contingencia real y efectivo evitando así el cese de actividades y limitaciones de los españoles.

VOX, no está de acuerdo con la limitación al derecho de la actividad empresarial y de los trabajadores, porque con su esfuerzo sostienen este gran país. Grande, por mucho que les pese a unos pocos.

El que gobierna tiene que tomar decisiones y asumir su responsabilidad, no esperar a que otros tomen las decisiones para mover ficha.

Desde VOX, exigimos que las Comunidades Autónomas que tienen la competencia de Sanidad, respondan ante la falta de medidas para evitar la propagación del virus.

Para VOX todoslos españolestienen los mismos derechos y libertades, y ninguna administración pública tiene derecho a prohibir una actividad económica sin indemnizar a todos los afectados.

Lo primero que ha hecho el Gobierno esseñalar a la hostelería, como principal foco de infección, como únicos culpables de la situación, y los verdaderamente responsables han sido unos pocos ciudadanos que incívicamente no han cumplido con sus obligaciones.

En varias ocasiones se ha podido ver en redes sociales, la irresponsabilidad ciudadana en fechas como “Mig Any”, el “Nadal Alcoià”, etc. Algunos se molestaban por no tener celebraciones como en años anteriores, como si el virus no fuera con ellos. Lo cierto es que las circunstancias no lo permitían y desde VOX, siempre hemos manifestado que la seguridad, la salud y la vida, son nuestra prioridad.

La irresponsabilidad de unos pocos, nos está pasando factura a todos. El elevado número de contagios esta semana, nos está costando la salud y la vida.

VOX, no se suma al comunicado del Ayuntamiento de Alcoy y no porque no estemos de acuerdo con que la situación de Alcoy lo precise, sino porque no podemos apoyar las propuestas con base ideológica de los grupos de izquierda, que aprovechan cualquier ocasión para conseguir rédito político.

VOX, se manifiesta firme en sus convicciones y no permitiremos que un comunicado, que solo pretende blanquear la inoperatividad y la falta de decisión del desgobierno autonómico y local, nos haga retroceder y perder el rumbo.

En VOX tenemos un camino marcado y sabemos hacia donde vamos, nada ni nadie nos hará dar un paso atrás.

VOX está con todos los españoles de bien, con España y con la verdadera libertad.