De la peatonalización al racismo

Article d’opinió de Amalia Payá, regidora del PP en l’Ajuntament d’Alcoi

Empezar debatiendo sobre la peatonalización del Centro y acabar hablando de racismo puede parecer increíble. Pero, desafortunadamente, con el Gobierno de Antonio Francés y con el portavoz del PSOE de por medio todo es posible. Así sucedió en la comisión de Gobernación celebrada en la tarde del lunes, en la que se nos dijo que nuestra forma de apoyar la peatonalización es como la del racista que asegura no serlo.

Desde el Partido Popular seguimos dejando claro que somos partidarios de peatonalizar el Centro de la ciudad. Lo saben los vecinos y los comerciantes, con los que nos hemos reunido en diversas ocasiones. Ahora bien, hemos advertido de que la ordenanza que regula esa peatonalización está muy verde. Los hechos corroboran nuestra tesis: el expediente para dictaminar el documento llegó fuera de plazo a la comisión informativa y por lo tanto fuera del orden del día. A prisas y corriendo. Es más, la ordenanza no llegará al próximo pleno porque encima le faltan informes preceptivos.

Hemos hecho propuestas, muchas de ellas incorporadas por el Gobierno no como concesión, sino como vía para mejorar el texto. No obstante, aún queda trabajo por hacer. Un trabajo de participación y de consenso para conseguir un documento que cumpla con los objetivos de una peatonalización: reducir la contaminación, crear entornos agradables, conseguir permeabilidad peatonal y circuitos adecuados para favorecer el encuentro y el apoyo al sector comercial.

Estos deberían ser los objetivos y no lo que, con sus prisas y su falta de planificación, pretende el Gobierno de Antonio Francés: imponer una medida radical, sin perfilar con los vecinos afectados y que aísla a zonas de la ciudad reduciendo la calidad de vida de sus vecinos.

Desde el Partido Popular hemos planteado propuestas y dudas sobre la aplicación de la propuesta de peatonalización del Gobierno socialista. Buena parte de nuestras sugerencias han sido admitidas, por lo que tiene lógica exigir un trabajo de maduración para que el texto sea lo más completo posible. Sobre todo, definir muy bien qué es una zona de prioridad peatonal, concepto introducido a propuesta del PP.

Por otra parte, hemos realizado propuestas que no se han admitido. No entendemos por qué se reduce tanto el horario para acceso de vecinos, por qué los clientes de un establecimiento de hospedaje tienen que informar con anterioridad de los datos del vehículo, cuando en otras ciudades esto se realiza cuando se inscriben. No entendemos por qué se limita el servicio a domicilio de comida a solo dos franjas horarias a mediodía y por la noche, aunque vayan con bicicleta. Aún así, manifestamos nuestra intención de seguir trabajando en aras del consenso para perfilar un texto capaz de aunar la mayor cantidad de voluntades.

Ahora bien, no nos cabe duda alguna de que con un verdadero proceso participativo tendríamos sobre la mesa muchas más aportaciones que contribuirían de manera directa a mejorar la ordenanza de peatonalización.

No obstante, en lugar de hacer un ejercicio de autocrítica, el Gobierno municipal de Antonio Francés opta por la ofensa a nosotros y, por extensión, a cuantos no quieren una peatonalización en estas condiciones. Una peatonalización en la que no se ha aportado ni un solo informe sobre datos del tráfico actual o referente a la contaminación atmosférica o acústica.

Llegar a comparar nuestra posición sobre la peatonalización que propone el Gobierno con la de un racista que asegura no serlo resulta claramente mezquino. Es una descalificación hacia todos los que tienen la “osadía” de opinar dentro de un estado de derecho en un país democrático como es España.

Hui es 1 de Octubre, Día Internacional de les Persones Majors

Hui com els anys precedents estarieu convocats a la Plaça a la caiguda de la vesprada per fer sentir la nostra veu, la nostra existència, la nostra força.

Hui no va a poder ser, un bixo minúscul aconsella sigam prudents i evitem els contagis, i es per això que hem decidit no fer cap mena de concentració.

Però hui no es, no pot ser, un dia de celebració, hui es un dia reivindicatiu, començant per deixar clar que hui no pot ser una excepció ni una singularitat, dia de les persones majors te que ser tot el any, som vulnerables i amb mols casos dependents, i es mereixem el respete de tota una vida de treball per poder deixar un món millor del que es vaem trobar.

Hui fem sentir la nostra veu a uns moments especialment greus per a totes i tots, ens trobem en mig d’una pandemia que ha provocat ja milers de morts especialment a edads avaçades, assistim entre impotents i cabrejats a un desgraciat espectácul de polítics amb especial d’una dreta cada vegada més extrema amb el que “todo vale” per al derribar al govern i als que sembla no importar-los massa la salud ni la principal derivada de destrucció del teixit econòmic con tal de seguir calfant el silló que mira per on els paguem entre tots i totes. Ens trobem amb uns polítics als que sembla que no els importa massa la intolerable situació de les residències de majors, al meins ningú ha asumir cap responsabilitat per el desastre que sembla no té fi. Ens trobem amb una autèntica estratègia de intoxicació posant amb cuestió la vigència de les pensions actuals i més de les futures sence cap interès més enllà de fer negoci. Ens trobem a la fi amb una política sence cor cada vegada més allunyada de la realitat social, del dia a dia, un eixemple evident és la situació més que dolenta de Asistencia Primaria i dels ambulatoris.

Si, hui es un dia reivindicatiu. El ho devem als que malauradament mos han deixat, i són milers, eixe és el millor homenatje que es podem fer seguir amb la lluita per un món més igualitari, més just, per fer que la política siga per a les persones i no al revés.

I ara fem un silencit respectuós, per els milers de companys i companyes que han perdut la batalla contra un virus que segueix ací.

Alcoi com a projecte

Article d’opinió de Sandra Obiol, regidora de Guanyar Alcoi

Parlen a la ràdio l’escriptor Millás i Alba Rico, filòsof, de com és d’important per a les persones tindre un projecte. Posen l’exemple d’una persona que té aliment però deixa per més endavant menjar-se’l, per així poder gaudir-ne’n més; i això, poder tindre un objectiu i projectar-se, atorga significat al seu dia a dia. Somric. Tinc gent estimada que deixen el millor mos de l’entrepà o del pastí per a l’últim moment, per a assaborir-lo més. O que esperen amb deler el gelat que s’han proposat comprar en eixir a passejar.

De seguida, per eixes coses estranyes que té el meu cap, pense amb la peatonalització del nostre centre. De com un projecte beneficiós per a la ciutat i per al conjunt de la ciutadania ha pogut fer-se malbé perquè el govern d’Alcoi no ha mesurat bé els temps ni ha concentrat els seus esforços en argumentar, escoltar i contrargumentar per a que isca endavant. Perquè s’ha empenyat en donar a tastar el projecte abans de que estiguera ben cuinat i el resultat ha sigut tan nefast que molta gent d’Alcoi ja no se’n vol saber res. Tancar els caps de setmana el centre de la manera en com ho han fet ha sigut com un tall de digestió per a aconseguir fer una peatonalització amb un suport suficient de la ciutadania. I si no va endavant la peatonalització, o va endavant malament, no representarà només un greuge, un més, per al govern de Toni Francés sinó per al conjunt del nostre poble, que arriba a aquestes mesures tan bàsiques per al bé de la salut de les persones amb dècades de retard.

Moltes vegades, nosaltres mateixos com a Guanyar, hem dit que el PSOE no té un projecte clar per a Alcoi. Però crec que és més seriós que això. Crec que el problema és que no es veu capaç de dur a terme cap projecte. Perquè Rodes podria ser un gran revulsiu per a la ciutat, clar, si ho feren bé i a temps. Perquè fer una Smart City podria millorar la vida de la gent. Clar, si es fera bé. I és que la regeneració del centre històric seria fantàstica, però ho han de fer bé i, sobretot, a temps. Vull convèncer-me de que volen el bé de la nostra ciutat, però estic convençuda, i una dècada de decisions erràtiques així ho avala, que no tenen clar quin camí seguir per a aconseguir-ho.

Ara bé: la responsabilitat no és només d’aquest govern. Perquè el govern de Toni Francés és a la vegada causa i símptoma de com està Alcoi. Som les persones d’aquesta ciutat les que hem de construir l’horitzó cap al qual caminar juntes i junts, amb les nostres discrepàncies però tenint clar que volem l’Alcoi que ens mereixem, un Alcoi que ens aculla i ens reconforte en aquests temps difícils que ens ha tocat viure. Si nosaltres, com a poble, som capaços de construir eixe projecte col·lectiu, podrem ser la brúixola del nostre govern i no hi tindrà més opció que seguir allò que reclamem. Està en les nostres mans.

Cal recuperar ja tots els horaris del tren Alcoi-València i avançar cap a una mobilitat sense emissions

Article d’opinió de Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció

Amb motiu de la celebració del Dia sense Cotxes, La Carrasca-Ecologistes en Acció demana recuperar ja la freqüència dels servicis de la línia Alcoi-València, que ja eren deficients abans de la COVID-19. Un tren en bones condicions és fonamental per a reduir les emissions i per a vertebrar el territori.

El 22 de setembre conclou la Setmana Europea de la Mobilitat amb la celebració a moltes ciutats del Dia sense Cotxes. Amb motiu d’esta celebració, Renfe ha tret una oferta especial, però la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció d’Alcoi denuncia que esta oferta aprofita de ben poc a moltes poblacions que han vist reduït dràsticament el servei amb motiu del confinament.

És el cas de la connexió ferroviària entre Alcoi i València, que a pesar de la finalització de l’estat d’alarma no ha recuperat els servicis anteriors, que ja eren molt deficients. Així, els horaris s’han reduït a un únic viatge diari entre les dos ciutats (dos en direcció a València els dissabtes i diumenges), cosa que pràcticament impossibilita la utilització d’este mitjà de transport.

Durant l’estat d’alarma els servicis de trens es van reduir al mínim. A partir del 22 de juny, Renfe va anar augmentant les freqüències en els corredors amb un volum major de viatgers, però l’increment no ha arribat a moltes línies. El grup ecologista assenyala que eixe fet està aprofundint encara més les diferències de connexió entre unes poblacions i altres, discriminant zones que ja tenien greus problemes de connexió ferroviària.

Esta situació de desmantellament de trajectes en tren va en contra de la necessària transició ecològica. La Carrasca-Ecologistes en Acció destaca que el tren és la peça clau en una mobilitat sense emissions. A més, per la seua capaciat per a vertebrar territoris, és també vital per a frenar el despoblament dels pobles d’interior.

És el moment, en els plans de recuperació de la crisi de la Covid-19, d’incidir en la millora del tren, amb mesures com electrificar el total de las línies de ferrocarril, fer compatible la infraestructura per a ús tant de trens de mercaderies com de viatgers, millorar l’accessibilitat dels trens per a les persones amb limitacions de mobilitat, incrementar les freqüències i adequar els horaris a les necessitats de les persones usuàries, facilitar l’accés de les bicicletes als trens i augmentar els aparcaments de bicicletes en les estacions.

Paraules d’acomiadament

Article d’opinió de Paula Figuerola, fins ara regidora de Compromís a l’Ajuntament de Cocentaina

El rellotge m’indica que una etapa arriba a la seua fi. Etapa que podria descriure de moltes formes, però la definiré com a apassionant.

Després de cinc anys a l’Ajuntament de Cocentaina renuncie a l’acta de regidora del Col·lectiu-Compromís per motius personals. Malgrat tot açò, vull agrair al veïnat de Cocentaina haver-me permès ser el seu altaveu al consistori. Molt contenta d’haver transmet les seues queixes i inquietuds i molt satisfeta quan et dónes compte que, eixa queixa o inquietud es podia donar una solució, per tal de millorar la vida dels veïns i veïnes, encara que de vegades la solució no estava en la meua mà.

Són molt els moments viscuts durant aquests anys, és per això, que també volia expressar les meues disculpes si en algun moment se m’ha demanat ajuda i no he estat a l’altura que els contestans i contestanes es mereixen. Ser regidora del teu poble és un acte de vocació pública i de millorar. Una vivència que totes les persones haurien de viure-la al llarg de la seua vida. Hores de revisió d’expedients, assistència a comissions i plenaris… Una càrrega de feina totalment voluntària i, al moment, gratificant.

Acabe una etapa de la meua vida amb la consciència tranquil·la en què he donat el millor de mi a qualsevol cosa que li va al càrrec de ser regidora del poble on has nascut i vols viure. Després de 5 anys, continue pensant que primer som les persones front a unes sigles de partit i, més, a un poble com Cocentaina on tots i totes ens coneixem.

I, com no, no podia acabar aquestes paraules sense donar les gràcies a la meua família i amics pel recolzament constant en cada moment i en cada situació. Ells han sigut i són un pilar fonamental i essencial en la meua vida. Ara toca una etapa de parèntesi de reflexió.

Comunicat de la Coordinadora de Pensionistes de L’Alcoià i El Comtat

“De momento en septiembre nada va bien”. Pero lo sabíamos, y lo sabían más los responsables sanitarios, y lo sabían desde marzo cuando ya hablaban de segura segunda ola de contagios.

Y no se han hecho bien los deberes, nadie los ha hecho, unos por relajación excesiva, otros por dejadez en sus funciones. No se ha dotado de los medios adecuados, ni personales ni materiales a Atención Primaria, eran fundamentales los rastreadores y no estaban, era imprescindible reforzar los ambulatorios en primer lugar y de seguido los hospitales y no lo están.

Sobran homenajes y aplausos y falta efectividad y hacer lo que toca con la prioridades debidas.

Y ahora vamos de parches y de improvisación, de mal en peor. Nos confinamos porque lo decretaron, ahora sin tener aparentente ningún plan aquí estamos, sumando positivos, después de un verano que había que vivir lo más normal posible en las playas, y ahora con los colegios y universidades abiertos.

Y sigue siendo cosa de todos, porque el virus no respeta fronteras ni conoce de colores políticos. Distingue eso sí pobres de ricos, zonas abusivamente pobladas de zonas residenciales, y ya afecta a todos a jóvenes y a mayores.

Y seguimos con el baile de cifras pero con una realidad inocultable siguen aumentando los contagios y la consiguiente presión hospitalaria y de ingresos en UCI.

No, no vamos bien, y no parece que hayamos aprendido mucho, por no decir que no hemos aprendido nada, pero seguimos sabiendo que hay que cortar los contagios y acabar con el bicho, porque además si no lo hacemos olvidémonos de la recuperación económica.

Tendremos vacuna cuando la tengamos mientras tanto y no lo olvidemos nos jugamos ni más ni menos que la vida.

DISTANCIA DE SEGURIDAD, LIMPIEZA DE MANOS, MASCARILLA.

Estos políticos…. (2)

Ya estamos en pleno mes de agosto y los políticos ya se han iniciado en sus vacaciones, cobrando sus salarios elevados mas dietas, por supuesto, y no me cansaré de decirlo. Pedro Sánchez en su palacio de Lanzarote gestionando la pandemia desde la distancia y delegando todo a las comunidades autónomas. El presidente de la Generalidad Valenciana, Chimo Puig, en Formentera y por supuesto nuestros políticos municipales también descansando, pues las vacaciones son un derecho que se tiene y, además retribuídas, aunque convendrán conmigo que la mayoría de los NO políticos se han de quedar en su casa porque se han quedado sin trabajo, o porque no tienen vacaciones o simplemente porque no se las pueden pagar.

Y la pandemia avanzando en sus rebrotes que hacen temer un nuevo confinamiento para octubre. Las ayudas de los autónomos que de manera sensacionalista se vendió por la Generalidad Valenciana de 1.500 euros la han percibido solo unos cuantos pues en horas se agotó el presupuesto, los contagios en las residencias de ancianos otra vez en auge y los sanitarios no ya desbordados sino desesperados. Pero estamos en agosto, mes de vacaciones. En Alcoy nuestro Alcalde se disculpa por su mala gestión en la pandemia y ahí queda todo dicho olvidando aquello de: Perdonando demasiado al que yerra se comete injusticia con el que no yerra (Baldassare Castiglione).

Sería bueno que nuestro alcalde ahora en agosto nos informara detalladamente de a cuantos autónomos alcoyanos se les ha concedido la ayuda de 1.500 euros de la Generalidad Valenciana, como dato muy revelador y ello le llevará poco tiempo. Entender otra forma de gestionar los momentos que estamos viviendo no es sensato, pues es precisamente en los momentos difíciles cuando los políticos deben entregar todo y estar al lado de los mas necesitados y del pueblo al que dicen que representan y si no hay vacaciones pues es sencillamente lo que procede cuando las dificultades económicas lo exigen, el país está en quiebra y la salud en peligro. Pero no pasará porque nunca pasa y nadie se rebela haciendo buena la reflexión: Algún día el yunque, cansado de ser yunque, pasará a ser martillo (Mijaíl Bakunin).

Que pasen todos ustedes un feliz verano allá donde estén. Yo voy a continuar con mi guardia localizada en mi despacho y continuar en mis ratos libre abultando la novela que llevo entre manos

Parlem de responsabilitat (sobre el bus d’Alcoi)

Article d’opinió de Pablo González, regidor de Guanyar Alcoi

Us expose un cas que sol passar a qualsevol institut o universitat i penseu bé què faríeu. El cas és que un alumne/a qualsevol ha tingut tot un curs per a fer un treball final però resulta que el dia que s’ha d’entregar diu que no ha pogut perquè el dia anterior va tenir un imprevist greu. Què li diríeu si fóreu el seu professor/a? Us semblaria que té raó, o li diríeu que llàstima però està suspés perquè ha tingut tot un curs i no un dia per a fer-ho. Jo optaria per l’última opció, no només perquè és una mostra d’irresponsabilitat absoluta sinó també perquè és injust per a la resta de companyes i companys que ho han lliurat a temps.

Doncs ara canviem a l’estudiant pel govern de Toni Francés. Canviem el curs per 9 anys de govern que ha tingut per a fer el treball, que no és altre que preparar la renovació del servei de bus que acabava ara després de 20 anys de concessió. I canviem als companys per la ciutadania d’Alcoi. Així podrem entendre quina mostra d’irresponsabilitat i indolència ha mostrat, una vegada més, el nostre govern en no tenir enllestida cap altra alternativa per a un dels serveis més importants de la ciutat amb l’excusa de la Covid-19.

I esta mostra d’irresponsabilitat en els terminis no és l’única a la qual assistim en com estan gestionant els serveis públics de la ciutat, ja ens agradaria. Amb el servei d’aigua, per exemple, el contracte també acabava ara després de 20 anys i tampoc es tenia cap alternativa treballada.

Centrant-nos en el bus, si ens posem a revisar els acords signats al contracte que va modificar el mateix PSOE en 2015 podem veure amb facilitat que:

– No s’ha renovat la flota tal com s’estipulava i ara tenim més del 70% dels autobusos superant l’edat que s’havia marcat. I segons l’empresa, esta falta de renovacions afecta la qualitat i a la seguretat del servei que s’oferix a les alcoianes i alcoians.

– Segons el seu contracte s’havia de crear una comissió mixta, amb participació dels grups de l’oposició, que s’havia de reunir almenys dues vegades a l’any. No s’ha fet. És a dir, que no hi ha inspecció d’un òrgan transparent i democràtic.

– En gener de 2016 s’havia d’introduir un autobús híbrid. No es va fer. Sí que es van fer fotos amb un autobús híbrid, però no era nostre, estava de gira per diferents poblacions. En canvi el que sí que es va fer és pagar amb diners de tots la instal·lació d’unes plaques solars a un autobús sense que cap estudi avale la utilitat d’eixes plaques ni el suposat estalvi o benefici generat.

Amb la informació que disposem i la falta de memòries dels primers 10 anys, hem trobat altres actuacions al llarg dels anys no massa justificades: Autobusos que es retiren sense cap reversió, sense saber on han anat i que després presten el servei a altres localitats, un autobús que es va portar nou anunciant que seria a cost zero però després veiem que s’ha estat pagant per ell o autobusos vells que l’empresa gastava a Alacant i s’introduïxen al nostre servei. Fins i tot, quadrant coses d’ací i d’allà, hem trobat com a l’auditoria que es va fer a 2008 se li va donar informació incorrecta a l’empresa auditora amagant-li per exemple que existia un autobús que devia haver-se renovat amb el nou servei però es va mantenir durant anys funcionant.

Això sense oblidar problemes com que les instal·lacions van passar anys sense tenir unes condicions acceptables fins que a instància d’una denúncia d’un treballador una inspecció de treball va fer un requeriment. Ara, segur que sí que pagàvem per això quan no es feia.

En conclusió, ara ens gastem més diners que fa vint anys (contant la inflació i tot) en un servei amb vehicles envellits més del que toca, que utilitzen menys persones que fa vint anys, quan es va aprovar este contracte que ara hem prorrogat, tot perquè no s’ha fet la feina que s’havia d’haver fet molt, però molt, abans que ens caiguera damunt esta pandèmia.

I davant de totes estes negligències nosaltres, Guanyar Alcoi, hem trobat que la mostra més important de responsabilitat és votar en contra i assenyalar la nefasta gestió del govern de Toni Francés. Abstenir-se davant d’estos fets significa amagar com està sent d’injusta esta manera de treballar per als interessos del nostre poble. I això nosaltres no ho podem acceptar.

Tots els homes del president (De l’associació de Sant Jordi d’Alcoi)

Al llarg dels anys ens hem reunit amb tots els presidents de l’ASJ però no hi ha hagut cap com l’actual.

El primer va dir en la televisió que cap Constitució li havia de dir a ell com fer la seua festa, referint-se a l’absència de dones amb ple dret. I tots els hòmens de les filaes es van quedar satisfets.

Va haver un altre que ens deia que el que estaven fent amb les dones era injust, però que ell només tenia un vot en la junta i que no podia fer res. Estava clar que la justícia per a les dones només era per ell un tema secundari, si la igualtat hagués segut fonamental per ell no hagués aguantat anys i panys presidint una institució discriminadora. És la mateixa excusa que s’ha utilitzat des de fa anys per maltractar les pioneres. Els hòmens diuen que no poden fer res però no es mullen per canviar les coses, segurament així fan callar la seua consciència.

També en va haver un que va reconèixer que en els estatuts de l’ASJ hi havia alguna part que no s’ajustava a la llei, però els hòmens de l’assessoria legal van treballar perquè no es modifiqués res.

Amb el president actual també ens vam reunir una volta, li vam demanar, com als anteriors, que ens digués en número de dones de ple dret que hi havia a les filaes i ens va dir que no el sabia.

Li vam escriure un correu i no ens va contestar, ens ignora? Tal volta no existim per a ell, cap president anterior ho havia fet. Però els hòmens d’algunes filaes saben que existim, uns pocs ens contesten als correus i algun ens ha assegurat que en la seua filà no hi ha dones de ple dret. Ves per on el dia 27 de juny el president va dir en un periòdic que “En la actualidad no hay nada que impida a una mujer participar, ya que todas las filaes tienen festeras de pleno derecho.” Ho sap però no ens ho diu? Menteix? Quan menteix? O els seus hòmens l’enganyen, o ens enganyen a nosaltres, o no acaba d’entendre que ser festera de ple dret vol dir tindre la possibilitat de fer tot el que pot fer qualsevol home.

#quedamoltperfer

El col·lectiu LGTBI, Ponts d’igualtat condemna les difamacions i atacs personals de VOX cap al president del col·lectiu

Article d’opinió de Ponts d’Igualtat

Arran l’article d’opinió del portaveu de Vox Alcoi d’aquesta setmana, els integrants de Ponts d’Igualtat volem condemnar les difamacions i atacs personals realitzats pel regidor i portaveu de la formació ultra cap al nostre president.

Considerem totalment indigne que un representant públic utilitze l’altaveu que li dona la seua representació democràtica per a la desqualificació d’una persona que lidera de forma voluntària i altruista un col·lectiu social de la ciutat.

A hores d’ara el col·lectiu que aquest representant públic anomena “xiringuito”, no ha rebut ajuda econòmica de cap institució pública. Així mateix recordem que, tant el grup polític ultra com el mateix regidor, reben diners públics per faenes com aquesta nota de premsa que ha tardat una setmana a escriure. L’haurà fet la mateixa persona que li escriu les intervencions al ple? Doncs és palesa i notòria la incapacitat i desídia del regidor als plenaris en els temes que afecten la ciutat. La faena altruista de Ponts d’Igualtat, malgrat l’opinió de l’extrema dreta, és ajudar a vora un centenar d’alcoians i alcoianes a poder desenvolupar la seua vida amb la normalitat. Normalitat que el partit ultra nega de forma reiterada. Des de Ponts d’Igualtat condemnem de forma enèrgica les formes feixistes emprades pel representant de la formació ultra per desqualificar a una persona que dedica el seu temps lliure a ajudar als altres de forma altruista i voluntària. Les pràctiques d’assenyalar amb nom i cognoms a persones i col·lectius és per a que altres realitzen la faena bruta com a altres poblacions?

El president de Ponts representa a tots els socis de Ponts d’Igualtat i és la nostra veu. La veu d’aquelles alcoianes i alcoians que consideren que encara que hem avançat en llibertats i drets, cal fer més passos endavant amb valentia perquè dia a dia cap persona puga ser intimidada, insultada o discriminada pel fet d’estimar a qui li done la gana.

Malgrat els avanços en llibertats a hores d’ara la realitat és que existeixen atacs físics, discriminacions en centres de treball, pels carrers, lleis que encara perpetuen la diferència entre les persones heteronormatives i la resta. Negar qualsevol iniciativa que busque la igualtat i amagant-se darrere de la constitució és com permetre que es cometa un delicte per què després serà castigat, un comportament irresponsable i indigne d’un representat públic.