Opinión

COPE Alcoy > Opinión

Arrancà de cavall i parà de somera

Opinión

Artículo de Kiko Cantó, edil del PP en Alcoy 

El refranero valenciano nos deja una nueva expresión que parece hecha a medida del Gobierno socialista de Antonio Francés: arrancà de cavall i parà de somera. Se utiliza para “alguna cosa o proyecto que empieza con gran ímpetu y se abandona al poco tiempo”. ¿Las promesas electorales del alcalde, por ejemplo? En demasiadas ocasiones.

Cierto es que este pecado lo han cometido todos los partidos políticos. Pero ello no debe ser excusa para empezar a señalar los flagrantes incumplimientos de una década socialista. Esa es la función que nos asignaron los alcoyanos en las pasadas elecciones e incluso algún concejal del gobierno, en su infinita benevolencia, nos lo señala: “Prompte treballarem tots junts de la mà per Alcoi, amb una oposició fiscalitzadora, clar que sí”.

Fue una arrancà de cavall prometer en 2011 la creación de un centro de recuperación de fauna en la zona del Preventorio que serviría de apoyo al proyecto Canet. O la creación de una gran plaza pública en El Partidor con conciertos, teatro y ferias al aire libre junto con una factoría de artistas y un albergue juvenil en el antiguo colegio de San Antonio.

También lo fue en 2015 comprometerse a dar cuenta anualmente de su función como alcalde en asamblea abierta, a aumentar la llegada del turismo de cruceros, a crear el museo de la industria o constituir una empresa municipal de servicios. En la misma situación se encuentra la creación de un espacio cultural y museístico en la manzana de Rodes.

Ninguna de esas promesas se cumplió nunca durante dos legislaturas y alguna se repitió la pasada primavera, sin rubor alguno, como proyecto para este tercer cuatrienio. Vivimos en un continuo anuncio. Estamos el año 2020, a punto de abandonar la segunda década del siglo XXI, y Alcoy sigue sin tener oportunidades laborales para nuestros jóvenes talentos.

Nuestra gran preocupación es que especialmente el proyecto de Rodes llegue a culminar una parà de somera. Si en mayo del año pasado, en plena campaña, prometía crear 500 empleos, ahora le acaba de sumar 100 más… ¿Ese brioso corcel propagandístico frenará su galope? ¿Volverá a convertirse en un pobre asno sin fuerza? Alcoy no merece ese futuro incierto.

Queridos Reyes Magos

Opinión

Artículo de Opinión de Enrique Peidró, miembro de Ciudadanos

Sí. Ya sé que los Reyes pasaron hace unos días, dejando las casas llenas de regalos para todos, niños y adultos. Y que a estas alturas estarán descansando en aquellas lejanas tierras de Oriente en las que habitan durante todo el año, preparando su siguiente viaje, el 5 de enero del año próximo. Sin embargo, hay algo que no se han llevado consigo, como es la magia de hacernos creer en sueños imposibles, la ilusión por conseguir metas que parecen inalcanzables y la esperanza en que ciertas quimeras se hagan realidad. Por eso, a pesar de que esté ya entrado el mes de enero, escribo aquí mi carta a los Reyes Magos (aunque no tengan que ser necesariamente Melchor, Gaspar y Baltasar) en la que plasmo mis deseos para esta ciudad.

En primer lugar, me gustaría ver hechos realidad muchos de los proyectos de los que se viene hablando desde hace años y que, por unas razones u otras, se han ido posponiendo. Hablo, por ejemplo, de la apertura del CEEM, un edificio que amenaza con declararse en ruinas antes incluso de llegar a ser inaugurado. Promesas de por medio, palabras tranquilizadoras por parte de los responsables, anuncios de fechas y más fechas para su puesta en funcionamiento… y ahí sigue. Cerrado. Y sin una perspectiva clara de que la situación vaya a cambiar en breve. ¿Serán sus majestades tan poderosas como para lograr algo que hace años viene demorándose injustificablemente?

También me refiero, como no, a la celebérrima “Manzana de Rodes”, proyecto necesario, ambicioso, ilusionante, polémico… pero también inconcreto e indefinido. ¡Cuántas discusiones ha habido simplemente para determinar qué hacer con ese edificio! ¿Será 2020 el año en el que esta iniciativa se convierta en realidad? ¿O nos encontraremos con alguna nueva sorpresa que obligue a retrasarlo más?

Podría pedir también por la mejora de las comunicaciones de nuestra ciudad con el exterior, una de las carencias más grandes que tenemos. Proyectos como la rotonda norte, el “bulevar” (o como quiera que se vaya a llamar), por no soñar con fantasías tan maravillosas como una vía férrea propia del siglo XXI.

¡Y qué decir de los futuros museos que van a convertir a nuestro querido Alcoy en un centro de destino de turistas y visitantes, que acudirán en masa a visitar la amplia oferta cultural que vamos a ofertar! ¿Sabéis de qué hablo, verdad? Uno de ellos es el anunciadísimo museo de Camilo Sesto, con el gran legado que ha dejado a nuestra ciudad. Pero no es el único. Recordad que el cauce del río Molinar está destinado a ser un gran Centro de Interpretación de la Industria. Un lugar de peregrinación masiva de turistas que quieren conocer la historia de nuestra ciudad, un monumento a lo que fuimos y ya no somos, un referente para visitantes en la zona del interior de la provincia de Alicante. (Todo esto, que dicho por mí, suena sarcástico, no es invención mía. Haced una rápida consulta a la “maldita” hemeroteca y veréis como las declaraciones de los responsables no andan lejos de lo que yo he escrito).

Y puestos a pedir imposibles, me gustaría también añadir a mi lista de deseos que el gobierno local de Alcoy apueste decididamente por la industria, por la creación de empleo. Está muy bien esto de recordar el pasado con nostalgia, no olvidar de dónde venimos y quiénes fuimos. Pero, parafraseando al gran Woody Allen, tampoco estaría mal interesarnos por nuestro futuro porque, a fin de cuentas, es el lugar donde vamos a pasar el resto de nuestras vidas. En ese sentido, no estaría nada mal que se establezca nuevo suelo industrial en nuestra ciudad, alguno de esos polígonos con los que tanto se ha especulado pero que, cuando no son los unos son los otros, siempre se encuentran con trabas y dificultades para su construcción. Sin olvidarnos del polígono mancomunado que tantas noticias ha generado, pero que no ha dejado de ser una maravillosa fantasía hasta hoy.

Ya por último, sería maravilloso que volvamos a ganar habitantes. Pero a ver si este año lo hacemos con un mayor incremento que el anterior, en el que por primera vez en mucho tiempo, no solamente no perdimos población, sino que incluso se llegó a aumentar… aunque fuera únicamente por 17 personas.

¡Ah! Y, por supuesto… la voluntad. Voluntad de los responsables políticos para pelear por todas estas cuestiones independientemente de colores. Voluntad de los gobernantes locales para impulsar proyectos como el CEFIRE, que se abrió pero no termina de arrancar. Voluntad de quien tenga la potestad de facilitar un espacio permanente en el CADA para la promoción de los artistas locales…

No sé. ¿Estaré pidiendo demasiado?

Habrá España para todas

Opinión

Article d’opinió de Naiara Davó, Síndica d’Unides Podem a Les Corts

Un día histórico. Por primera vez desde 1978, tendremos un gobierno de coalición en España. Un acuerdo para la esperanza. Un acuerdo de gobierno que pone punto y final al largo reinado del bipartidismo y que inaugura un nuevo capítulo en nuestra historia.

Un capítulo que está destinado a escribir el futuro inmediato de nuestro pueblo y que tiene la tarea de reconstruir unos consensos rotos por las elites para avanzar hacia un país con soberanía, justicia e igualdad.

No ha sido nada fácil llegar hasta aquí. En el País Valencià lo sabemos bien. La nuestra es una historia de batalladas derrotas. De un pueblo que ha sido golpeado innumerables veces pero que siempre se ha vuelto a levantar. El País Valencià fue la avanzadilla de los experimentos neoliberales en la época del aznarismo. Modelo de privatizaciones y expropiaciones de lo público para entregarlo a los amigos empresarios de los políticos de turno, que hacían su agosto con el dinero de los valencianos. El modelo Alzira, la Gurtel, el caso Erial,Taula, Brugal, Nóos, la Fórmula 1, Cooperación…Blasco, Fabra, Ripoll y Rus. La Comunidad Valenciana fue el epicentro de la corrupción y del modelo al servicio de unos pocos. El símbolo de la destrucción de lo público.

En el 2015, el País Valencià volvió a levantarse. A ponerse en pie. Tras dos décadas de demoliciones populares, en la Comunidad Valenciana se comenzaba a reparar todo aquello que había destrozado el Partido Popular. Y, en 2019, con la entrada de Unidad Podemos en el gobierno del Botànic, estamos poniéndola en marcha y al servicio de la gente. No es casualidad que justo este 2020 hayamos logrado la gratuidad de la AP7. Mientras Zaplana prorrogaba 20 años los peajes para que los valencianos siguieran engrosando las rentas de las concesionarias privadas, con Podemos en el gobierno las autopistas vuelven a ser de la gente. Dos modelos de país que pueden condensarse en esta visión sobre la AP7. El modelo del PP, un modelo de estafa que le saca el dinero a la gente para abultar los bolsillos de los que más tienen o bien el modelo de Podemos y el Botànic; autopistas con vocación de servicio público, hechas para garantizar el derecho al desplazamiento de los valencianos.

España recoge ahora el testigo del gobierno del Botànic. Un gobierno de coalición, al servicio de la gente y que antepone los intereses de las mayorías ante los intereses de las minorías privilegiadas. Lo dijimos muchas veces durante estos años, hay que botanizar España, exportar el Botànic al conjunto del Estado. Un modelo de éxito con tres ingredientes básicos: la pluralidad política como fortaleza democrática, la honestidad y el buen gobierno para una correcta gestión de lo público y las necesidades de la gente corriente como prioridad estratégica de la acción de gobierno. Tres ingredientes para lograr caminar hacia un horizonte de transformación social profunda que pueda hacer frente a los grandes retos de este siglo XXI.

La derecha española está pagando ahora sus principales errores. Tanto el PP como VOX como C’s intentaron gobernar España enfrentando a los españoles entre ellos. Estrechando la idea de España, confundiendo España con las tertulias de bar de Intereconomía. Cuando en España no cabe ni Catalunya, ni Euskadi, ni los homosexuales, ni las mujeres, ni los trabajadores, ni los jóvenes ni tampoco los migrantes, lo que estás haciendo es convertir España en una idea pequeña, de regate corto y mirada ciega. Frente a esa idea que empequeñece España ahora se abre paso la España real. La España donde cabe Catalunya, que se construye desde su pluralidad política, territorial, ciudadana. Una idea de patria grande donde caben todas sus naciones. Muchos están poniendo el grito en el cielo, pero es un grito mudo. Hoy España es un poco más de todos, hoy la España de la gente, la España que nació el 15M, puede empezar a cristalizarse.

Unidas Podemos ahora gobierna en la Comunidad Valenciana y gobernará también en España. Y una de nuestras principales tareas a abordar desde este 2020 es la de articular la cooperación entre ambos gobiernos. Poner el acento valenciano en el gobierno estatal. Ser capaces de generar círculos virtuosos de cooperación institucional entre gobiernos. Para reforzar el País Valencia, para reforzar España.

No son tiempos fáciles y los retos que vamos a tener por delante son gigantescos. Pero, en Podemos, sabemos bien lo que es enfrentarse a gigantes. Y a mil y un obstáculos que siempre hemos logrado superar. No quisieron que Podemos gobernara, tampoco querrán dejarnos gobernar. Sin embargo, estamos demostrando ser una fuerza de buen gobierno. Construyendo aquí una Comunidad que ya es para todas.

Arranca 2020 y una década para seguir impulsando las transformaciones pendientes. Y ahora sí, con un gobierno aliado en Madrid. La Comunidad Valenciana ya no volverá a ser nunca más un mero observador de lo que ocurre a su alrededor. Ya hemos marcado un rumbo y ahora somos también protagonistas de la España democrática del siglo XXI. Frente a los que quieren España enfrentada, España para unos pocos privilegiados hoy podemos defender que habrá una España para todas. Sí se puede!

La cavalcada de reis de muro: una de les més antigues….i enguany una de les més curtes

Opinión

Article de Carol Ivàñez, regidora de Compromís Alcoi 

El Nadal Murer va de polèmica en polèmica. Primerament la retallada dels llums de Nadal, que els hem tingut instal.lats molt més tard, amb el conseqüent perjudici per al comerç local i a banda hi ha molts menys en dos dels carrers més comercials. Tot siga per estalviar-se uns eurets… que si no, no els arriba per a tots els sous. És una de les conseqüències que té pujar-los un 40%, de 1200€ a 2000 € al mes, que no és poca cosa.

Doncs ara dia 30 de desembre, per a finalitzar l’any amb alegria, ha aparegut a les xarxes socials de l’Ajuntament la informació amb els horaris de les cavalcades de la burreta i reis, i venen amb una xicoteta sorpresa. L’itinerari de la cavalcada ha sofert una important retallada, passant de finalitzar a la plaça Matzem a fer-ho a la Plaça de l’ermita. Així que ja no passarà pels carrers més emblemàtics del nostre poble: carrer Sants, Placeta Molina, Plaça l’Esglèsia i Matzem. No sé d’on ve aquesta idea i espere que no haja sigut per imitar als nostres veïns alcoians. Allí al menys s’ha comunicat amb la suficient antelació per a que la gent puga expresar la seua conformitat o disconformitat. A Muro, en canvi, ens acabem d’assabentar. I què voleu que vos diga? No em sembla correcte, ni el que, ni el com.

A desembre de 2017 vam promoure des de l’Ajuntament l’edició d’un llibre conmemoratiu de la nostra cavalcada, escrit per Joan Josep Pascual Gisbert. Un treball magnífic, on s’explica la importància de la cavalcada murera. Entre altres coses, s’ha conservat la seua estructura quasi intacta. Val, s’han canviat camells per carrosses, però aquest és un altre debat. També per ser una de les més antigues de l’Estat espanyol. Que té mès de 100 anys! De fet, el mateix Joan Josep Pascual va presentar un esborrany de protocol per a establir l’ordre, itinerari i d’altres peculiaritats i preservar així aquest acte emblemàtic. Protocol que va ser aprovat per majoria en Comissió Informativa.

A Muro sempre hem estat orgullosos de la nostra cavalcada i hem participat en ella pràcticament tots els veïns i veïnes, d’una forma o altra. Sempre ens hem implicat, tant des de les associacions que col.laboren en l’organització, els encarregats de la paqueteria, tasca molt complicada, els patges reialsi des de fa uns anys amb campament reial inclòs.

Per a qui no ho contra, es tracta d’un dia molt especial. Els infants estan molt nerviosos, esperant amb il.lusió l’arribada de ses majestats, que venen de la serra desprès d’un llarg viatge. Tots volen pujar a les carrosses a besar als Reis de l’Orient i es monta un xicotet caos, sobre tot a la meitat del recorregut, a l’avinguda de València. Seguiment s’accedeix a la plaça de l’ermita, on es fa l’adoració. Aquest acte es realitzava dins de l’esglèsia i fa uns quatre anys es va traslladar a aquesta plaça per a que més públic poguera gaudir d’aquest moment important. Posteriorment, a l’entrada de l’Ermita, les autoritats reben a ses Majestats i tots entren a l’Ermita repleta de gent per tal d’adorar a la, Mare de Déu i on el senyor retor els dedica unes paraules i felicita a tot el poble. Desprès la cavalcada continua pel casc antici és on es pot gaudir de forma més propera, més intima, més especial i, per a mi, amb més encant. És cert que hi ha menys públic que a altres zones, però nombrosses famílies encara esperen l’arribada dels reis en els balcons de les cases i al carrer. Aquests carrers tenen un encant especial, potser sóc una romàntica i pense que aquestes tradicions s’han de preservar i sóc partidaria de mantindre els recorreguts antics, per on passen les festes i les procesons. Perquè aquestes tradicions són l’esència de qui sóm, i es tracta de donar-li vida al casc antic des de les institucions i no de rematar-lo. Que ja està per desgràcia molt ferit.

Crec que l’actual equip de govern ha errat amb aquesta decisió, sense tindre en compte les sensibilitats dels veïns i veïnes d’aquests emblemàtics carrers. Molts d’ells ja sónmolt majors, però tenen la il.lusió (potser de les poquetes que els queden) d’acollir a fills, nets, nebots i, fins itot, algúnrebesnet, d’esperarjunts a vorer arribaralsReis de l’Orient i vorer com els més xicotets reciten el «tirori-tirori», tal i com ho feien ells a la seua edat.

Guanyar Alcoi vol manifestar el seu profund condol per la mort de Luis Torró

Opinión

Article de Guanyar Alcoi

Luis fou un referent de la lluita antifeixista i del moviment obrer a les nostres comarques i al nostre país. Un home que va fer de la seua incansable militància quotidiana la pedra angular de la millora de la vida de les alcoianes i alcoians. La seua conversa i actitud vital desprenien alhora la fermesa de saber necessària la lluita diària i la tendresa cap a les persones que anava trobant-se en aquesta lluita, sabedor que sense el respecte no hi havia lluita possible.

Volem transmetre una forta abraçada a la seua família, a Elisa, Lluis, Beatriu i Joan. Però volem també transmetre la nostra esperança en poder continuar la lluita que Luis, amb altres companys i companyes de generació, encetaren per a tindre un present i un futur millor per a totes i tots. El seu exemple hauria de dirigir les nostres accions.

La màgia és patrimoni d’uns pocs privilegiats

Opinión

Article de Mauro Colomina, membre de Guanyar Alcoi

La setmana que ve a Alcoi tindrem una obra mestra de teatre que es repeteix any rere any, interpretada per tres reis mags d’Orient, patges, músics, centenars de voluntaris i voluntàries i per la gent que eixim al carrer il·lusionada amb aquesta representació acurada fins al mil·límetre.

Si aquesta nit és màgica, és per l’esforç, dedicació i també molta, molta, il·lusió que inverteixen les persones que organitzen la cavalcada. I també per les persones que any rere any hi participen com a públic.

Hi ha consens en el fet que la Cavalcada és un èxit rotund precisament perquè són unes festes organitzades per als xiquets i xiquetes, amb la innocència i puresa de voler adaptar la nostra visió adulta -i adulterada- a la seua, i no a l’inrevés. I també perquè aquesta festa compta amb el suport majoritari de la societat alcoiana, aquest equilibri tan difícil d’aconseguir en qualsevol àmbit de la vida pública -inclús privada- hem de cuidar-lo en la Cavalcada i això es fa amb participació transparent i oberta, transversalitat i capacitat d’inclusió. Tota decisió que vaja en contra d’aquests principis, a parer meu, va en detriment de la màgia de la Cavalcada i del seu èxit.

És per això, perquè sé que la màgia depèn del conjunt de les persones, que em sorprèn escoltar a l’alcalde que les coses es canvien per a preservar la màgia d’aquest meravellós espectacle. Quan la cosa encertada d’un alcalde que vol deixar un llegat a la seua ciutat és que des de la racionalitat humana es poguera trobar la solució per a preservar aquesta màgia el major temps possible.

L’alcalde parla de màgia, però no de trucs de cartes, parla de la màgia dels demés. Pretén adaptar els sentiments de centenars de persones a la seua realitat, és a dir, un interés electoral amagat de llums, colors i música. I no hi ha debat possible, no serveixen les firmes presentades, tampoc la falta de participació i manca de consens entre els col·lectius que hi participen. No cal dir que ni tan sols s’ha consultat a l’associació de veïns afectada per la retallada de la Cavalcada, aquests, pensarà el Govern, no saben de màgia.

Amb la decisió d’acurtar la Cavalcada es demostra que quasi l’únic símbol legitimador del Govern de Toni Francés són els seus 12 seients al Plenari, no l’opinió de la ciutadania, no la seua participació, tampoc les seues reivindicacions… 12 regidors i regidores d’un Govern decidint de forma precipitada són suficients. Per què ha decidit el govern de Toni Francés fer-ho just ara? Perquè ens creu menors d’edat i amb poca memòria. En quatre anys, ni se’n recordaran, deuen pensar. No importa llavors fer-ho bé, si no l’important és fer-ho en el moment adequat.

Sembla que perquè alguna cosa funcione a Alcoi ha d’estar abarrotada, sempre i de forma continuada. Això no es diu èxit, això s’anomena màrqueting. Molts ens trobem que anem a veure als Reis i la seua comitiva i ens trobem amb una massificació gens sana però, això sí, molt exitosa. I sembla que aquest èxit ha de reproduir-se fins al final, encara que no pugues alçar el braç per saludar a aquell patge que coneixes o al teu Rei preferit, perquè la màgia si no ve acompanyada d’èxit, no existeix, així que pense que la màgia està a sentir-se dintre d’una llanda de sardines.

Potser el Govern quan parla de màgia no parla de màgia exactament i parla d’èxit, del seu èxit, perquè allò que els ha mogut a fer aquest canvi d’aquesta manera són els seus propis interessos. I aconseguir-ho sempre és un èxit. Fer-ho just ara quan han tingut 11 mesos… (o 8 anys que duen governant) és una mostra més que el govern de Toni Francés pensa que els èxits d’Alcoi depenen dels seus èxits únicament i no dels de la societat civil també, i això és molt perillós, perquè Alcoi ha d’anar molt més enllà dels interessos del partit que ens governa, de la visió de la màgia de 12 persones i de la seua precipitació.

Duelo en la Asociación de San Jorge

Opinión

Artículo de la Asociación de San Jorge de Alcoy 

La Junta Directiva de la Asociación de San Jorge quiere hacer llegar estas palabras para comunicar nuestro pesar por la pérdida de D. Octavio Rico Jo…

La Junta Directiva de la Asociación de San Jorge quiere hacer llegar estas palabras para comunicar nuestro pesar por la pérdida de D. Octavio Rico Jover quien presidió nuestra Institución entre 1988 y 1995.

Queremos manifestar nuestro sentido pésame a su familia, a sus amigos y, como no, a los miembros de la Filà Tomasinas de la que formaba parte.

Esperamos que nuestro patrón San Jorge acoja en su gloria a quien se dedicó a trabajar por la fiesta de moros y cristianos, colaborando en cuantas labores se le encomendaron.

Alta política

Opinión

Article d’ Opinió de Sandra Obiol, Portaveu de Guanyar Alcoi 

Dilluns, al plenari extraordinari per aprovar els canvis en el Ban Reial i la Cavalcada 2020, la regidora Carolina Ortiz va dedicar, sencereta, la seua segona intervenció (a la que no se’ns permet respondre) a fer un discurs farcit de mentides i rancúnia en contra de Guanyar, i més en concret, en contra meua. Enfadada, bastant, vaig anar a Twitter i vaig escriure: “Avui al plenari d’Alcoi a la regidora li han escrit un paperet per a que en la seua 2a intervenció (quan ja no li podem dir res) dir que no podem criticar-los perquè som la 2a força menys votada. Alta política”. I continuava: “Això és com dir que Camps ho feia bé perquè els votava molta gent. S’assemblen tant.” Poc després tenia una resposta de l’alcalde, Toni Francés: “Buff, “li han escrit un paperet” que trist que digues això d’una regidora, dubtant de les seves capacitats. Em fas sentir vergonya. Alta política”

I mira, té raó; però no com exposa, i segurament ahí haurà de fer introspecció el nostre alcalde i pensar per què va fer eixa interpretació tan ràpida. És cert, no veig capaç a Carolina Ortiz de fer eixe discurs. La conec poc però sempre m’ha semblat una de les persones més amables i rialleres de la corporació. I va fer un discurs ple de menyspreu cap a nosaltres. Molt diferent al primer que va llegir. A més a més era un discurs calcat del que ja he hagut de suportar des que vaig decidir entrar en política institucional. Una manera d’expressar-se, unes paraules, que he llegit moltes vegades, massa, a les xarxes socials i a articles d’opinió i que entenc que han sigut escrites per algun dels 9 assessors/es que el PSOE té. Ei, i no passa res. Els assessors/es escriuen discursos. No estic descobrint res, ho fan habitualment en tots els partits i institucions. Si el PSOE es nega a que els seus assessors/es els escriguen intervencions, hauran d’explicar per a què necessiten tants d’assessors/es.

Com deia, he escoltat massa vegades eixes paraules plenes d’odi cap a nosaltres, en campanya i després, que moltes vegades han anat acompanyades d’actes en els que s’aprecia venjança, com el fet de ser l’únic grup polític que amb 2 regidors no tenim suport administratiu facilitat pel govern. Una manera de fer política basada en el menyspreu cap a nosaltres i cap a les 2.255  persones que ens han votat. Si tan insignificants diuen que som, per què ens fan tant de cas? ¿Potser per la frustració de que després de dues legislatures i de posar floretes a totes les rotondes, no tenen la majoria absoluta que volien i que sí han obtingut altres companys seus de partit a altres poblacions? ¿Potser perquè els nostres arguments, que no saben respondre més que amb insults, posen en evidència que sí, que fan polítiques de dretes i no d’esquerres? Perquè ser d’esquerres, ser progressista, hauria sigut per exemple treballar durant 11 mesos els canvis en la Cavalcada i parlar amb les entitats implicades en l’organització però també amb les associacions de veïnes i veïns, amb els i les comerciants, obrir mecanismes de participació a les famílies… I no posar, de nou, els interessos de partit per damunt dels interessos d’Alcoi. I això, per molt que m’insulten, no ho poden amagar.

Eixir fullola de moro

Opinión

Artículo de Kiko Cantó, edil del PP en Alcoy 

Desgraciadamente para los alcoyanos, el Gobierno de Antonio Francés nos ha salido fullola de moro en demasiadas ocasiones.

No deja de sorprender cómo las expresiones valencianas definen la situación que vivimos con el Gobierno que desde hace ya más de ocho años está al frente del Ayuntamiento de Alcoy. Una de las que mejor se ajusta al perfil del PSOE alcoyano es Eixir fullola de moro. Según el diccionario normativo de la Acadèmia Valenciana de la Llengua, esta locución se utiliza cuando alguien o algo no responde a las expectativas proyectadas.

Desgraciadamente para los alcoyanos, el Gobierno de Antonio Francés nos ha salido fullola de moro en demasiadas ocasiones. ¿Quién no ha pensado, acólitos del alcalde aparte, que entre los múltiples anuncios del Gobierno haya algunos un poco exagerados? El más claro, quizá, es la calle de Entenza, con una reurbanización bautizada como inteligente. El resultado ha sido una vía hostil, gris, repleta de obstáculos y con las aceras sucias por la invasión de vehículos. No hay más que preguntar a los vecinos.

Bien frustrante es también el balance de la inversión en los polígonos industriales. Tan necesario era el asfaltado de estas zonas como innecesario utilizar el término modernización. Máxime cuando queda por resolver, por ejemplo, la entrada a Cotes Baixes o el acceso al área de Santiago Payá, todavía en precario.

El Gobierno de Francés nos ha salido fullola de moro al proclamar el regreso de la Capitanía de la Guardia Civil cuando depende de un convenio que solo recoge mejoras del cuartel por valor de 50.000 euros a pagar por el Ayuntamiento. O cuando anuncia en plena campaña la construcción de viviendas en El Partidor para después toparse con un portazo en las narices al pedir la financiación necesaria a la Generalitat Valenciana.

La pregunta es obvia: ¿es necesario presentar las iniciativas como algo más de lo que realmente son? ¿Cuándo este Gobierno tratará a los alcoyanos como adultos? La ciudadanía conoce las carencias y problemas de Alcoy. Y es consciente de las dificultades para solucionarlas y, especialmente, para pagar esas soluciones. Edulcorar la realidad solo lleva a la decepción.

Sinceramente, resultaría más creíble un Gobierno que nos hablara del esfuerzo y el trabajo que nos va a costar estar preparados para el futuro. Ser ambiciosos no significa inundarnos con falsas expectativas, con iniciativas que al poco tiempo acaban sepultadas en la memoria por las siguientes. La bola se hace tan grande como el desengaño de los alcoyanos que, con espíritu crítico, echan de menos resultados.

Visto lo visto, y puestos a resignarnos a tener un Gobierno que nos ha salido fullola de moro, nos conformaríamos en que centrara todos los esfuerzos en cumplir con uno de sus múltiples anuncios: la creación de los 500 empleos prometidos en Rodes.

Nadal, esport i infància

Opinión

Article d’opinió de Javi López, Assessor d’Esports Ajuntament d’Alcoi

Des del Centre d’Esports treballem de valent en dies de Nadal perquè tot aquest espai a l’oci que deixa en la nostra infància el proper període vacacional trobe com a alternativa una oferta lúdica, didàctica i per descomptat esportiva. I ho fem sempre amb una predisposició col·laborativa i facilitadora cap a les múltiples propostes d’activitats que ens arriben de les entitats de la ciutat i també, com no podia ser d’una altra manera, creant les nostres pròpies.

Perquè el propòsit per a aquestes dates no és un altre que donar als xiquets opcions diverses que els aproximen a l’activitat esportiva i als hàbits de vida saludables. Aquesta és la idea motriu, l’objectiu que s’accentua en aquestes dates on s’aglutinen els esdeveniments esportius dirigits als més joves, però que és idea i proposta de valor constant a la Regidoria d’Esports.

Per portar avant tot aquest programa esportiu nadalenc és necessari dotar-li d’un impuls econòmic important, es requereix la coordinació i l’esforç de tots els recursos humans i logístics disponibles, però per damunt de tot el que hi ha és una gran voluntat i un compromís ferm amb la societat alcoiana perquè aquesta es desenvolupe i perdure sana i vital.

El Nadal Esportiu 2019, que se celebra els dies 27 i 30 de desembre i 2 i 3 de gener, oferirà als nostres menuts la possibilitat de practicar múltiples activitats en el Complex Esportiu Municipal Eduardo Latorre en una escola nadalenca de multiesport totalment gratuïta que compleix amb els objectius descrits amb anterioritat.

El Torneig de Nadal de futbol 8 (benjamí i aleví), el Memorial Lionel Grau de futbol 11 (infantil i cadet) i el Trofeu Nadal de futbol sala en totes les categories escolars, el Torneig d’Hivern (infantil i cadet) de bàsquet i 3×3 (prebenjamí, benjamí i aleví) de minibàsquet organitzats pel NB Alcoi o el de tennis organitzat pel Club Tenis Mariola a les pistes del Fco. Laporta faran de la pilota protagonista estel·lar per a un ampli nombre de xiquets i xiquetes de la nostra ciutat.

La celebració de la Micromarató (dins de la Mitja Marató d’Alcoi) i les diferents carreres per a menors en la Sant Silvestre Alcoiana integraran als nostres xiquets en dos esdeveniments consolidats a la nostra ciutat i que malgrat tindre en els adults finalitats una miqueta diferents, més competitiu en el cas de la primera i molt més lúdic i festiu en l’última carrera de l’any, de ben segur proporcionaran experiències i moments inoblidables en tots ells.

Les diferents gales nadalenques dels nostres clubs locals de gimnàstica rítmica i artística, l’última jornada de l’any dels Jocs Esportius i altres lligues federades, la segona jornada de la Lliga BMX i la màster class impartida per Néstor Abad aquest pròxim cap de setmana (activitat que inaugura aquest període de l’any) són esdeveniments que conformen tot un programa esportiu de vertigen amb els nostres més xicotets com a protagonistes.

Des del Centre d’Esports convidem a xicotets i majors a participar de tota l’oferta esportiva que la ciutat disposa en aquestes dates assenyalades i ens proposem com a repte immediat continuar treballant amb les mateixes ganes i il·lusió en els pròxims dies perquè Alcoi continue sent ciutat del Nadal… esportiu.