Opinión

Artículo de Opinión de Quique Ruiz, Candidato del PP a la alcaldía

A tres meses para las elecciones el PSOE de Alcoy ha activado la maquinaria de descalificación hacia quien no se ajusta a su propuesta de pensamiento único. Sorprende la virulencia con la que concejales socialistas se han acogido al insulto pueril y fácil ante la falta de argumentos para rebatir una afirmación incontestable: la ciudad va a malgastar un millón de euros en la construcción de una ruta ciclopeatonal entre Batoy y la Zona Norte.

La idea de prolongar la vía verde por el casco urbano es interesante para todos los que pensamos que la movilidad sostenible es uno de los pilares de la política municipal. No lo es, sin embargo, la falta de planificación y coordinación que ha demostrado el Gobierno de Alcoy. Ahí es donde he centrado la crítica, siempre documentada.

Llama la atención que el portavoz del PSOE y concejal de Obras muestre un grado mayúsculo de ignorancia sobre el anteproyecto del bulevar. No se ha tomado la molestia de cotejar la ruta ciclopeatonal que propone su departamento con el diseño de la futura nueva calle, que incluye su propio carril bici. De haberlo hecho, hubiese advertido que la ruta ciclopeatonal, con un coste de un millón de euros, duplica el carril bici previsto en el futuro bulevar entre la Colonia de Aviación y La Salle.

En unos tramos se desarrolla en paralelo. En otros, contempla obras que habrá que demoler cuando se construya la nueva calle. Es el caso del tramo de Escultor Peresejo o la zona de Las Paúlas. Otro tramo de la ruta transcurre por terrenos particulares. Cuando el propietario decida construir, la ruta deberá ser desmontada y desviada. Es una buena muestra del carácter provisional de un proyecto que a Alcoy le costará un millón de euros.

El Gobierno debería haber trabajado para integrar esta ruta en el futuro bulevar y haber sacado el máximo rendimiento a una gran inversión, financiada en parte por la Unión Europea. A los concejales del PSOE, especialmente al de Obras, habría que recordarles que el hecho de que el dinero proceda de subvenciones (siempre surgidas del dinero de los ciudadanos) no legitima su derroche y mal uso. Esos fondos son recursos que la ciudad no va a aprovechar de forma eficiente.

Article d’Opinió de Guanyar Alcoi

Article d’Opinió de Lorena Zamorano, regidora de Turisme a Alcoi

L’assumpte és que any darrere any que portem de legislatura, i amb tot el dret i deure del món, l’únic grup municipal que s’ha interessat minuciosament per les despeses d’una servidora a FITUR i per la meua agenda de treball ha estat el Partit Popular. Des del primer any de regidora, no va deixar de crear-me curiositat perquè precisament el PP o millor dit, sols el Partit Popular em preguntava per les despeses.

La que els parla, entenent com obligació pròpia la rendició de conters davant l’oposició i així ho he fet durant tres anys, millor dit, quatre, perquè aquest també ho faré el pròxim dilluns a la Comissió Informativa pertinent. No obstant això, enguany no he volgut sols rendir conters davant dels representants del poble, sinó que vull exposar-los públicament, nodrits amb alguna data més que ho farà més interessant i instructiu.

Perquè quan el Partit Popular, baix direcció d’Enrique Ruiz qüestiona el cost de determinats projectes com ara l’espot per a la promoció «d’Alcoi ciutat de rodatges» que hem presentat a FITUR, tot i que els professionals del sector cinematogràfic ens han donat l’enhorabona per la qualitat i originalitat del producte, ciutats molt més grans com Elx ens tenen com a referent per a desenvolupar el seu producte film office. Quan pel Patronat de turisme Costa Blanca, i pel mateix diputat de Turisme Eduardo Dolón, se’ns dona l’enhorabona pel treball. Doncs quan després de tot eixe suport inclús de la mateixa societat alcoiana, el Partit Popular qüestiona el cost, entendran que una senta la necessitat de fer-los memòria d’algunes de les despeses del Partit Popular durant el seu govern a FITUR.

Em referiré sols a Fitur, i no al que va costar la desfilada de Moros i Cristians en Nova York, o la del Japó, ni els més de 200.000 euros de dèficit de la Fundació Puentes de Cultura de Fernando Pastor que vam haver de pagar entre tots l’any 2011, quan el forat que ens havien deixat a l’Ajuntament era d’11 milions d’euros i no podíem ni pagar la llum. Tampoc em referiré a l’altre gran projecte de Fernando Pastor, el «Alcoy Congresos» que pagant-los perquè vingueren ja féiem prou. Tot això no em porta hui a escriure. L’interessant crec jo, és mostrar en un cas molt concret, FITUR, quina va ser la política d’uns i quina la d’altres, encara que crec que a aquestes altures està ja tot dit.

Els situe «El Ayuntamiento de Alcoy presenta en Madrid su cabalgata de Reyes Magos » any 2009. Segons la premsa del moment en plena crisis de fons Alcoi presentava a FITUR una representació de la cavalcada de Reis amb destacament de quasi 300 alcoians desplaçats a Madrid.

Pel que fa al tipus de promoció que feia el PP de la ciutat, un criteri polític com un altre que jo no compartisc. Per a mi, i ho dic a títol personal, és una qüestió de dignitat, sóc de l’opinió que s’ha de vindre a Alcoi per veure Festes, Reis i el Tirisiti. L’entorn, els carrers, la gent, els colors, els sorolls, l’olor a festa. Tot junt conforma un estat sensorial que és el que ho fa únic, fora d’aquest escenari que és el nostre poble, tot perd flama i pot convertir-se en estrafolari i molt car. Però ja dic que és la meua opinió personal i no vull amb això desmeréixer la contraria.

Llevat d’això reprén el titular de l'»Información» sobre aquell certamen, «en plena crisi de fondo…» el cost d’aquell any de l’Ajuntament d’Alcoi a FITUR va rondar els 80.000 euros en despeses comptabilitzades per l’Ajuntament. Altres actes organitzats en FITUR 2009 pel govern del PP, i que no sabem qui pagaria, va estar la celebració d’un sopar multitudinari en un reconegut «asador» de la capital, que Alcoi va tancar en exclusiva per a l’ocasió.

FITUR 2009 del Partit Popular vora 80.000 euros.

FITUR 2018 del PSOE 11.000 euros.

Ara fem l’altra anàlisi, el de retorn de la campanya, és a dir, l’increment de visitants.

Si parlem de la repercussió de FITUR 2009 i amb un recurs en promoció com va ser la Cavalcada de Reis, hauríem de mirar el mes de gener del 2010 i posar-lo en relació amb el mateix mes del 2009. El resultat és el següent:

Gener 2009………..369 consultes de turistes a l’oficina de turisme.

Gener 2010…………272 consultes de turistes a l’oficina de turisme.

Ara, fixem-nos amb la comparativa 2018-2019

Gener 2018……….783 consultes de turistes.

Gener 2019………1.570 visites de turistes a l’oficina de turisme.

Eixos són els resultats d’optimitzar els recursos, de programar campanyes anuals de màrqueting i promoció a tots els nivells fugint dels grans esdeveniments, a major glòria del Partit Popular, que ha estat la tònica de les seues polítiques al País Valencià. I així els ha anat, mitja quadrilla en la presó precisament pel «Caso Fitur».

Miren, amb 20.000 euros menys del que es va gastar el PP aquell any a FITUR, la Regidoria de Turisme ha passat l’any sencer. 60.000? euros de pressupost anual tota la legislatura i hem aconseguit enguany la campanya més multitudinària en turistes de la història d’Alcoi.

Jo entenc que ara el partit Popular senta vergonya, però la nova direcció fa com sempre, embrutar als altres perquè ens claven a tots en el mateix pot. Doncs no Quique, ni som, ni fem el mateix. El PSOE sap gestionar i ho fa molt millor sempre que el PP, saben per què, doncs perquè gestiona per a tot poble i no només per als seus. Així que millor llaveu-vos els remordiments de consciència en una altra font.

Artículo de Opinión de Marcos Martínez, Coordinador de CS Alcoy

En estos últimos tiempos es ya difícil sorprenderse por diversas situaciones políticas, y eso que este campo da para mucho. Así pues nos encontramos con las danzas del sable dentro de algunas formaciones, apoyos o pactos singulares, o el insólito baile de candidatos.

Dicho esto, y ya curados de espanto, todavía es posible deleitarse con hechos especialmente significativos. Ya en marzo del año pasado escribía un artículo respecto al tema que hoy me ocupa, el cual titulé “Bienvenidos al Club”. Y ahora debo insistir de nuevo porque hay gente que, como nuestro Paco Martínez Soria, siguen erre que erre con sus atribuciones.

Vaya por delante que lo principal de esta historia es el bienestar de los alcoyanos y el buscar solución a los problemas que puedan encontrarse. Ni es iniciativa de unos, ni ocurrencia de los otros, simplemente es atender las demandas de nuestros conciudadanos. Y, por supuesto, no se trata de afán por “colgarse las medallas”, ni siquiera por conseguir reconocimiento a un trabajo bien hecho.

El semáforo del cruce de Juan Gil Albert con Olivar de la Bassa y Terrassa es una necesidad de los vecinos de Sol i Camp, así como de los trabajadores y usuarios del polígono Cotes Altes, siendo además la salida de la estación de autobuses. Llevado en dos ocasiones al pleno por Ciudadanos (diciembre de 2017 y agosto de 2018),  y presentado otra vez posteriormente por el PP (febrero de 2018). Aprobada en pleno la demanda de Ciudadanos de incluir partida económica en los presupuestos del 2019, gracias a una enmienda nuestra a dicho documento, el PP también la solicita y se atribuye la consecución de dicho semáforo. “¡Bienvenidos al club!”, como ya titulé aquel anterior artículo.

Desde Ciudadanos celebramos que nuestras propuestas tengan esta aceptación, tanto desde el Gobierno Municipal como desde el resto de grupos, ya que entendemos que nuestra #PoliticaÚtilCs es real y sensata. Sin embargo, no estamos seguros de que sea la mejor manera de hacer política para el PP, aunque nos enorgullece que sigan nuestros pasos. En realidad, no es un caso aislado, ya que también lo hicieron con el aparcamiento de la calle Sor Elena Picurelli y La torre de les Maçanes. De todos modos, lo que cuenta es que, al final, los que salen ganando son los alcoyanos.

Tendremos que andar con ojo para que los programas sean originales y genuinos, que no de corta y pega puesto tan de moda por algunos ilustres personajes.

Con la legislatura llegando a su fin y una campaña y comicios a la vuelta de la esquina, habrá que estar pendientes de los resultados, a ver si la gaviota es capaz de acabar orientándose o, quien sabe, acaben siendo la marca blanca de Ciudadanos.

Artículo de Opinión de Quique Ruiz, Candidato del PP a la alcaldía 

El presupuesto de Alcoy para 2019 representa un antes y un después en la gestión municipal. Y no porque el Partido Popular haya conseguido liderar las cuentas con propuestas que serán un revulsivo para la economía y que mejorarán la calidad de vida de los alcoyanos. Lo realmente importante del presupuesto es haber conseguido que un Gobierno tan ineficaz como el que desde 2011 dirige Antonio Francés haya fijado un calendario de ejecución de proyectos.

A propuesta del PP, el PSOE ha señalado fecha para poner en marcha actuaciones clave, una condición básica para que las cuentas hayan podido salir adelante. El logro no es baladí, puesto que en el presupuesto se suceden las iniciativas arrastradas desde hace años. Quizá la más significativa sea la de la rehabilitación de los chalets de la Font Roja, que figura desde 2013.

Pero no es la única. Ahí se mantiene la manzana de Rodes sin disponer todavía de un proyecto claro. Incluso una de las propuestas estrella de las cuentas de 2018, la de poner en valor las pinturas rupestres de La Sarga, la expone sin rubor el Gobierno como uno de los grandes retos para este 2019. Y así pasan los años sin realidades concretas y con la ciudad resignada a perder oportunidades.

A través de la calendarización de propuestas, el PP ha conseguido activar, desde la oposición, la gestión del Ayuntamiento. Y lo ha logrado, desde el trabajo, el diálogo y el consenso, con propuestas lógicas y necesarias. Un buen ejemplo es dar la voz por primera vez a los empresarios para que, a través de un estudio de demanda de suelo industrial, fijen cuáles son sus previsiones de crecimiento a medio plazo. Los datos de ese estudio serán vitales para ofrecerles soluciones en la próxima legislatura.

También fundamental es la creación de la oficina de captación de inversiones, un instrumento para atraer nuevos negocios: desde grandes empresas hasta marcas comerciales, pasando por pequeños centros de trabajo a cargo de profesionales dedicados al ámbito de las nuevas tecnologías.

Esta oficina, además, obliga a Alcoy a pensar qué quiere ofrecer al exterior. Es necesario empezar a trabajar en definir y valorar los notables recursos de la ciudad, así como en generar una política fiscal que convierta a Alcoy en un destino competitivo para los negocios. Solo a través de este novedoso debate seremos capaces de producir el material con el que salir al mercado a captar inversiones. Y ahí va a estar el PP para ayudar al Gobierno local, de la misma forma que esperamos que el PSOE apoye al PP cuando asuma el reto de dirigir el Ayuntamiento.

Economía aparte, el PP ha conseguido con sus propuestas que el Gobierno licite un proyecto global de 500.000 euros para mejorar la accesibilidad de las calles de Alcoy. Hasta ahora la ejecución del plan había sido mínima, con acciones puntuales y, en muchos casos, inconexas. Este 2019 habrá un proyecto concreto y con plazos. El cambio es considerable.

En total, las acciones incluidas en las cuentas a propuesta del PP rondan los 411.000 euros. Es una cantidad limitada pero importante para marcar las pautas de una gestión más eficiente y encaminada a resolver los problemas de los vecinos. Ese, no lo olvidemos, debe ser siempre el fin último.

El voto favorable del Partido Popular al presupuesto no es, ni mucho menos, un cheque en blanco. De ahí el valor del acuerdo firmado que recoge los plazos concretos de ejecución. Ese documento abre la puerta a compartir el desarrollo de los proyectos y permite al PP introducirse de lleno en la gestión de iniciativas que aspiramos a culminar a partir del mes de mayo, cuando los ciudadanos concedan su confianza a una nueva forma de ejercer la política. Una propuesta en la que los ciudadanos de Alcoy estarán situados en el centro para escucharles y ofrecerles alternativas con las que asegurar un futuro mejor.

Article d’Opinió de Toni Francés, Alcalde d’Alcoi

Aquesta setmana l’Ajuntament d’Alcoi ha aprovat el quart pressupost d’aquesta legislatura amb el suport més gran d’aquests últims anys: 3 partits han votat a favor, un es va abstenir i un altre ha votat en contra. La majoria dels representants institucionals dels alcoians van voler que el pressupost es duga a terme demostrant que la política ha de servir per a millorar la vida i que les aspiracions o sentiments personals i els objectius electorals no poden ser un impediment ni posar-se per davant de les necessitats dels alcoians i la ciutat.

Hem aprovat un pressupost de 64,3 milions d’euros, dels que 12,5 milions són inversions, un 70% més que l’any passat. Un pressupost que aposta per les polítiques econòmiques amb un augment del 85% però també per les polítiques socials que pugen un 60%. Un comptes que pensen en la cultura amb les beques residència i els nous tallers de l’IVAM CADA ALCOI o la partida per al Consell de Cultura; la participació ciutadana amb el pacte per al Centre i els pressupostos participatius; en la recuperació del patrimoni històric amb el projecte del Molinar i la recuperació de part de la muralla; en la mobilitat amb la via per a ciclistes i la rotonda d’entrada a Alcoi;  l’educació amb els milions d’euros del pla Edificant; per l’habitatge social amb el projecte «Eres Habitatge» o l’accessibilitat, però, sobretot, un pressupost que millorarà la qualitat de vida de tots els alcoians i alcoianes.

No podem oblidar tampoc, que tanquem el pressupost de 2018 amb un 90% d’execució, una de les més altes de les que es coneixen, havent portat endavant moltes obres i millores necessàries a la ciutat i inaugurant infraestructures que ens tornen a situar com a capital de l’interior.

Al plenari d’aprovació del pressupost vam haver d’escoltar que «mercadegem» amb les propostes però la realitat és tossuda: vam aprovar propostes de tots els grups i les vam incloure, fins i tot abans de saber el vot, perquè era bo per Alcoi. I com dic, la realitat és tossuda perquè les actes dels plenaris d’aquesta legislatura demostren que la majoria de precs i preguntes les hem acceptat i que després, s’han portat a terme. Perquè temes fonamentals per a la ciutat com la brossa o el Pacte pel Centre s’han tret amb molta participació i consens per part de l’oposició. Perquè hem treballat amb altres partits amb projectes tan importants com «Rodes Futura» i perquè hem aprovat diferents plans municipals: accessibilitat, d’igualtat, infància o el pla director Smart City amb acords. Un consens que també hem traslladat a la ciutadania posant en marxa nous òrgans de participació: Mesa del Turisme, Consell de Cultura, Mesa Igualtat, Mesa del Centre o el CLIA entre altres, donant veu a entitats i ciutadans. Com dic, la realitat és la que és, som un govern de consens.

Un consens que per a Alcoi ha sigut constant però que no és el que es veu a altres plenaris de ciutats i municipis. Aquest govern sap que no podem viure d’esquena a la realitat que ens demostra que la situació política actual està marcada per l’aparició de noves forces polítiques la fragmentació del vot però, eixa situació és la que els ciutadans democràticament han volgut i els polítics hem de pactar, negociar, cedir, és a dir, hem de fer política. Els únics partits que podran governar són aquells capaços d’arribar a acords i aquells, que no saben o no volen fer-ho, estan condemnats a desaparéixer. Desapareixeran els partits que demostren incapacitat de sumar, i que no entenen que governar és fer-ho per a tots i no només per aquells que t’han votat.

Som un govern que suma: sumem ciutadans, sumem partits de l’oposició, activitats i projectes, entitats i sumem a altres administracions. Som un govern que escolta i que governa per a totes i tots els ciutadans, fet que molts alcoians ens han reconegut malgrat ser ideològicament distants. Per això, continuarem reivindicant les coses bones d’aquesta ciutat perquè els alcoians vegen tot el que és positiu, perquè estiguen orgullosos de viure a Alcoi, treballant per a millora la seua ciutat des de la paraula i l’acord.

Tenim un bon pressupost, un pressupost que impulsarà Alcoi, uns comptes que ens mereixem les alcoianes i els alcoians i que ens permetrà donar resposta a les seues necessitats. I sí, ens queda molt per fer i molt per somiar, i ho seguirem fent des del consens, des de la suma i des del convenciment que Alcoi és una ciutat important, i ho és gràcies a tots el que treballem per a millorar-la.

Article d’Opinió de Bernardo Pérez, Portaveu de Guanyar Cocentaina

Han passat més de 3 anys des que Guanyar Cocentaina va reunir les associacions de persones amb situació de dependència i mobilitat reduïda perquè participaren en el projecte de fer del Centre Cultural el Teular un espai cultural accessible.

En aquella primera reunió se’n van crear moltes expectatives i il·lusions al voltant de la idea que presentàrem a l’Ajuntament: el receptacle permetria que les persones amb mobilitat reduïda no foren ubicades en espais apartats del pati de butaques i que podrien gaudir dels espectacles en igualtat de condicions que la resta de públic. Era una reivindicació òbvia per tal com totes i tots tenim els mateixos drets, raó per la qual impulsàrem aquesta necessitat inclusiva amb un projecte d’accessibilitat completa al Teular.

Si bé és cert que han estat uns anys dolents pels entrebancs que ens trobàvem a cada pas que féiem (reunions amb l’equip tècnic municipal i amb l’equip de govern, problemes tècnics i arquitectònics per superar, projectes fets i modificats, informes negatius..) no hem renunciat mai a seguir treballant per  fer-ho possible. Sempre hem comptat amb el suport de les persones i associacions afectades i la seua, la nostra, tenacitat no ha decaigut en cap moment i hem intentant durant 3 anys que s’executara l’obra sense massa èxit. Quan arribaren els pressupostos del 2018, ens adonàrem que el projecte del Teular no estava ni tan sols contemplat.

Arribats a aquesta situació, el posicionament de Guanyar Cocentaina estava clar: el nostre vot per  aprovar o no els pressupostos era fonamental. No podíem aprovar uns pressupostos sense el compromís clar d’executar l’obra: ja estàvem farts i fartes de tanta promesa incomplerta per part de l’equip de govern. Aquesta condició per a l’aprovació dels pressupostos va forçar que la reforma del Centre Cultural el Teular s’hi incloguera. Evidentment, a banda d’altres projectes importants que estem duent a terme, el temps ha demostrat que aconseguir aquesta necessària reivindicació sols era qüestió de treball, insistència i voluntat política i, d’això, ens sobra. Ara només ens queda transmetre la nostra satisfacció de fer la feina ben feta i l’emoció de saber que totes les persones podran accedir en igualtat de condicions al Teular per gaudir de les activitats que s’hi oferisquen.

Article d’Opinió de Naiara Davó, regidora de Guanyar Alcoi 

En febrer de 2006 desenes de milers de persones es manifestaven a tota Europa, a Espanya també, contra la directiva Bolkestein. El Parlament Europeu anava a aprovar la privatització i desregularització dels serveis públics. S’obria la porta a convertir els drets i serveis bàsics en simples béns de mercat i a precaritzar, encara més, les condicions laborals.

Una dècada després els taxistes es manifesten amb fermesa per evitar que un servei públic regulat, el taxi, no acabe concentrat en poques mans i amb nefastes condicions laborals per als seus treballadors i treballadores.

Amb l’auge, i la necessitat de fomentar el transport públic i abandonar progressivament els cotxes particulars, sobretot a les grans i mitjanes ciutats, el servei del transport col·lectiu o amb conductor es presenta com una possibilitat de negoci immillorable per a les grans fortunes. 20 noms acumulen més de 10.000 llicències VTC de les vora 13.000 que hi ha.

El perill que el servei públic es diluïsca en mans d’un oligopoli que dicte a toc de capital salvatge les regles del mercat ja està ací. Precarització laboral per a les treballadores, tributació fora d’Espanya per a l’empresa. D’aquella pols, aquest fangs.

Així que no ens enganyen, no estem parlant de la utilització o no de plataformes digitals i cotxes últim model, estem parlant de posar límits per evitar l’abús i la precarització laboral. Ens estem jugant, primerament, les condicions laborals com a treballadors i treballadores, i després els nostres drets com a clients, quan veiem com les «bondats econòmiques i tecnològiques» es convertixen en una alçada de preus desmesurada amb el control d’aquest tipus de transport. Ja ha passat a altres llocs.

No és economia col·laborativa, és fer passar per autònoms el que realment són treballadors i treballadores assalariades. És la resistència a la precarització laboral i a la desigualtat social. És la lluita de les kellys, del veïns i veïnes contra els apartaments turístic no regulats. De les treballadores d’Amazon i les aparadores. És la lluita conta la «uberització», de la nostra societat i les nostres ciutats.

Article d’opinió de Carles Sansalvador, Joves amb Compromís Alcoi

Fa un temps fins ara, he observat un creixement d’esportistes de la nostra ciutat considerable. No negue el treball que fa l’administració competent en aquests temes dins del nostre Alcoi. Així i tot, sempre es troben mancances, i és cert, ningú té la solució per a tot.

Podem veure que a tota la ciutat tenim un gran nombre d’instal·lacions públiques esportives. Pràcticament, tots els barris en tenen un, almenys, públic. D’ells, podem treure exemple, en el barri de Batoi, Caramanxel a la Zona Nord, entre altres. No obstant això, i ja a forma personal, aquests espais són en gran mesura pistes de futbol. No tinc res contra aquest esport, i més tenint un equip amb història a la nostra ciutat. Però cal veure més lluny. I és eixa gran quantitat i qualitat d’esportistes en esports minoritaris de la nostra ciutat, i no és per a menys, hoquei, gimnàstica rítmica i artística, basquet, trial i un llarg etcètera.

Queda clar el nivell que tenim quant a qualitat d’esportistes. Però, pot ser interessant avançar en el següent aspecte. El centre d’esports fa una feina de dinamització important, però note que no hi ha cap relació de barris amb l’esport en si. Vull dir, iniciativa per a desenvolupar activitats esportives utilitzant tots els espais públics d’esport, i no, no vull referir-me als partits de competició que solen fer-se caps de setmana. Sinó que hi haja una connexió més ferma del veïnat amb l’esport, fent així una millora en la convivència i la posada en comú dels valors que ens ensenya l’esport.

Tenim més d’una desena d’instal·lacions públiques i parcs habilitats en alguna pista de futbol o basquet. Però no lleva el fet de veure una petita necessitat, i és un suport a altres esports igual d’importants a la nostra ciutat. Un pavelló esportiu dedicat a la gimnàstica, tant rítmica com artística, una pista per a hoquei, llevat de la que tenim en Laporta, considerar la possibilitat de
tindre un velòdrom municipal, o més si cal, recuperar l’equip de rugbi que vam tindre fa temps.

Això combinant algun barri amb una manca d’instal·lacions esportives, podem donar cabuda i un nou espai per al veïnat, adequant-ho a les seues necessitats, com una piscina de barri o una pista multiesport. Aquesta combinació d’esport amb el veïnat, al meu paréixer, ens fa créixer com a poble, on cada cop més, veig que estem tancant-se de mentalitat. Respecte, amistat, germanor,
són valors que ja no només utilitzes quan practiques un esport, sinó que també ho tenim al nostre dia a dia. Per anar finalitzant, és evident el pes de l’esport estrela a la nostra ciutat, cosa que defense com el que més, però donem-li cabuda a altres esports i fem-ho accessible als veïns. I, qui sap? Tal vegada aquestes iniciatives d’esport i barris, ens puguen donar pòdiums en un futur.
Tota gestió és bona, i tota opinió suma per fer d’Alcoi, a més d’una ciutat per a totes, un gran centre on l’esport i els seus valors ens engrandisquen com a poble.

Article d’Opinió de Cristian Santiago, regidor de Guanyar Alcoi

El darrer dijous es va presentar a Alcoi la Coordinadora del País Valencià per la República de l’Alcoià – Comtat. Un espai necessari de convivència, sororitat, fraternitat. De reflexió i reivindicació política. Que pretén construir alternativa democràtica. Sumar veus. I repensar el nostre país i la nostra democràcia.

Amb la irrupció del 15 M, el moviment feminista i les forces del canvi, arribava l’exigència de més i millor democràcia i el debilitament del règim del 78. Un règim que, albergant al seu centre a la Monarquia, ha tirat a la brossa el pacte constitucional degut als continus escàndols, actituds irresponsables i casos de corrupció  (el Cas Noós, Corina i les presumptes comissions il·legals, els comptes a Suïssa o un discurs de Felip VI propi d’altres èpoques).

Tot una sèrie de corrupteles i actituds irresponsables que han tornat a situar a la monarquia al marge del dret i de la democràcia. I que ens fa pensar si estem disposades a continuar suportant una «Jefatura de l’Estat» caduca, davant d’una de moderna. O si volem un sistema democràtic o un on els drets arriben per fecundació. Perquè la gent comença a estar farta que alguns estiguin per sobre de la llei.

Sense oblidar que, en el seu moment, la monarquia va poder ser vàlida per evitar un cop d’Estat i possibilitar l’entrada de la democràcia, ara la seva permanència és completament qüestionable. En una democràcia consolidada, una de les màximes figures de l’Estat no pot  representar-lo sense passar per les urnes.

Per higiene democràtica ens cal iniciar un procés de reconversió cap a una democràcia moderna, igualitària, respectuosa amb la pluralitat territorial i compromesa amb les llibertats. I una república feminista és la millor garantia per aconseguir-ho.