Opinión

I hem dit no al pressupost del govern de Toni Francés. I no ha de ser cap sorpresa. Diem el mateix ací, que al saló de plenaris, que al carrer, que a les nostres assemblees públiques, que als periodistes, que als despatxos. Han sigut moltes les raons, ací us exposem unes poques.

1. És un pressupost que baixa en un 6,9%. El mateix alcalde ha dit que no és un bon pressupost. Però el que no ha dit és que baixa perquè el pressupost de 2019, com que eren eleccions, estava unflat. Perquè tindre durant mesos a un munt d’operaris arreglant carrers i posant floretes a corre-cuita té un preu. I ara ho estem pagant, però clar no el PSOE a soles: ho estem pagant totes i tots. Una vegada més, i ja en van unes quantes, comprovem com els interessos personals i de partit s’avantposen als interessos de la gent d’Alcoi.

2. Ens neguem a entendre el saló de plenaris com un teatre que hem de fer cada mes. Si s’aproven al ple mesures, s’han de traslladar al pressupost. ¿O ens vol dir el govern que no té cap respecte pels debats i els acords que allí es generen? No hem vist cap partida per als serveis de cura infantil en espectacles culturals, ni per a la lluita contra l’obesitat infantil, ni per l’estudi de l’accessibilitat dels edificis i així poder contrarestar la solitud de persones amb mobilitat reduïda, ni per crear l’observatori de condicions de vida, ni per a la lluita contra el joc patològic. Totes propostes nostres, totes aprovades, algunes per unanimitat de tots els grups polítics. Quin sentit té fer aquest paripé? Quin respecte té el govern pels processos democràtics més bàsics?

3. No podem aprovar este pressupost perquè rebaixa el pressupost en serveis socials, quan ja estàvem per baix de la mediana espanyola en despesa social. Hem dit que baixa el pressupost, però clar, no totes les partides d’igual manera: hi ha partides que pugen i malauradament altres, aquelles dirigides a les persones, que baixen prou més que un 6,9%.

4. Votem en contra perquè no hi ha cap partida, zero, per a la remunicipalització dels serveis. Tampoc l’ha aconseguida Podem, només tenen el compromís de començar a parlar d’un calendari. Bé, de moment us dic que al meu calendari dimecres 26 de febrer farem la segona reunió amb els tècnics municipals per treballar en les condicions del contracte de la gestió privada del bus. Comença mal eixe calendari, al nostre entendre.

De fet ja a la roda de premsa de divendres 21 de febrer deia l’alcalde que hi haurà coses que podran fer i altres que no. Quan jurídicament, i vull que quede clar, no hi ha cap impediment en revertir la privatització dels serveis en acabar-se el contracte, enguany, cap ni una.

I volem deixar clar que ni Guanyar, ni prèviament EUPV, som nous en la lluita de que les persones manen en els interessos de les persones. Ja a principis dels 80 Luis Torró va lluitar per a que l’aigua corrent arribara a totes les cases d’esta ciutat. I al principi d’aquest segle EUPV ja va trencar un pacte de govern amb el PSOE, del què el govern de Toni Francés és hereu directe, per no acceptar la privatització de l’aigua i del transport públic, que ara 20 anys després és el mateix PSOE, eixe partit de progrés, qui defensa continuar amb un model privat. Segurament, com ja ens avançava en una jornada el regidor Martínez, ho dissimule amb la proposta d’un soci tecnològic, però han de saber vostès que em llegeixen que ni experts, ni societat civil, ni tampoc els ajuntaments del seu mateix partit, accepten un despropòsit d’aquestes característiques com a remunicipalització: és simplement una fórmula per assegurar encobertament els beneficis a una empresa, beneficis que eixiran de la butxaca de les alcoianes i els alcoians.

5. En plenari i també en comissió informativa ha parlat el senyor Martínez dels problemes estructurals del Pont de Sant Jordi, uns problemes que requereixen una inversió considerable de feina i diners. No trobem cap partida seriosa per a escometre la seua solució, només de manera superficial. I trobem que és un problema important. Per això els diem no, també.

6. I no hi ha cap partida que tinga incidència real per a millorar la precarietat en la que es troba el nostre centre històric. Cap. La que hi ha és per a la seua promoció comercial, no per a solucionar la situació d’un centre que ens cau a trossos. I això ens fa dir no.

7. No hem pogut aprovar el pressupost perquè entenem que és un paper mullat doncs tenen una baixíssim índex d’execució de pressupost. A qualsevol empresa això seria un indicador de pèssima eficiència en la feina. No confiem en que ara executen el que han promès. Estaríem contentíssimes d’equivocar-nos, però.

8. I a més una cosa que crec que és bàsica per entendre com treballa el govern de Toni Francés: si sumem totes les partides que ja tenen nom, és a dir que són donades a dit sense concurrència competitiva i per tant sense garantia de transparència i fiscalització, estem parlant de més d’1.200.000 euros. Que, mira, eixa partida sí que ha pujat un 12% enfront de la baixada del pressupost. I això és clientelisme.

L’alcalde en la Diputació d’Alacant ha denunciat la mateixa discrecionalitat en la manera d’atorgar ajudes per part del PP, però quan arriba ací li deixa d’importar. Per què? Perquè el beneficia a ell i al seu govern. Sí, així és com volen que funcione la política, com sempre, de manera fosca i interessada, fent una xarxa clientelar com si els diners foren seus i no de totes i tots. I nosaltres ens neguem a acceptar-ho perquè si votar a PSOE o a PP no canvia més que superficialment, només que en el discurs, estem abonant el terreny a la ultradreta. I això ens fa massa por com per a deixar-ho passar.

I aquestes són algunes, només algunes de les raons per les que no podem aprovar el pressupost. Raons, per cert, de les quals la ciutadania difícilment se n’assabentarà, som conscients. Ja fa el possible el govern de Toni Francés per a que així siga. Si no, ¿com es pot entendre que es graven els plenaris amb una qualitat d’imatge i so penosa, com si fóra un pàrquing i no un lloc on es decideixen qüestions que afecten a totes i tots els veïns d’Alcoi? Així, tot: com més fosc, millor.

También nos mostró el trabajo de técnicos, profesionales y voluntarios que, con su esfuerzo, consiguieron menguar los efectos de la borrasca.

El Alcoy que el Gobierno, y particularmente el alcalde, presenta como referente de las ciudades inteligentes quedó aislado por la nevada, dejó sin agua durante cuatro días a miles y miles de alcoyanos y vio cómo se hundían edificios del Centro. Todo mientras el señor Francés presumía en Madrid, en el glamour de Fitur, del turismo inteligente que la calle Entenza le reporta a la ciudad. Vaya contradicción.

En pleno siglo XXI, la autovía A7 quedó cortada. La ciudad, incomunicada durante horas. Los propios empresarios han protestado por este hecho. La patronal ha razonado que una ciudad no puede quedar aislada cuando desde muchos días antes hubo previsión de temporal de nieve. De hecho, las máquinas quitanieve, que desde primer momento debían haber estado en la comarca, se quedaron bloqueadas de camino por la caída de un cable.

Muchas dudas quedan en el aire en torno a la incomparecencia del Gobierno ante los problemas de suministro de agua que durante cuatro días padecieron tres barrios de la ciudad. Aparte de que el fallo técnico se había producido en anteriores episodios de lluvia, los ciudadanos sufrieron un desgobierno de la ciudad sin precedentes. 12.810 personas que no podían beber, ni lavarse, ni  cocinar quedaron desamparadas. En lugar de extremar la información, el Gobierno abandonó su responsabilidad y se parapetó detrás de la empresa Aqualia con unos comunicados tan turbios como el agua que llegaba a las casas. ¿Tanto costaba haber colocado carteles en cada uno de los edificios afectados?

El Gobierno fue incapaz de cumplir la obligación del Ayuntamiento como responsable de ofrecer una alternativa para asegurar el suministro. Desde el Partido Popular le pedimos que habilitara camiones cisterna para que los vecinos pudieran tener agua potable. El Gobierno sabía que, al menos hasta el viernes, cuando estuviesen los análisis, no podría consumirse el agua. Y mientras, en contra de la normativa, el Ayuntamiento puso a disposición de los consumidores agua que no cumplía los requisitos de calidad y permitieron, sin apenas ofrecer información, que agua no apta llegara a las viviendas de miles y miles de alcoyanos.

Pero la mayor irresponsabilidad en la gestión la evidenció el Gobierno de Francés con la caída de edificios en el Centro, especialmente por el descontrol en la Inspección Técnica de Edificios. La normativa de estas inspecciones obliga a revisar los edificios que superan los 50 años y repetirlas cada 5 años para mantener un seguimiento. De los edificios caídos, al menos tres se saltaron dos de esas revisiones. Fueron inspeccionados por última vez en 2007 o 2008, según casos. El Gobierno no ha explicado por qué incumplió la ordenanza que le obliga a comunicar y requerir a los propietarios a que sometan sus propiedades a inspección. De haberlo hecho, habría podido saber si estos edificios habían o no pasado la revisión.

La dejadez de funciones del Gobierno, que en 2014 dejó de comunicar a los propietarios que debían pasar la inspección, ha tenido unas consecuencias gravísimas, por mucho que se esfuerce en derivar responsabilidades en los propietarios o en otras administraciones. El derrumbe de los edificios era previsible y evitable. La solución a estos incumplimientos no puede ser derogar la ordenanza que el Gobierno está incumpliendo, dejando en manos de la Generalitat el control del parque de viviendas de la ciudad.

Ese control lo quiere conseguir vía express a través de los técnicos del Instituto Valenciano de la Edificación, que ya han detectado 79 edificios con riesgos estructurales. En apenas un mes han hecho más que el equipo de Antonio Francés por garantizar el patrimonio urbano y la seguridad de los vecinos. Esta intervención trata de corregir a marchas forzadas nueve años de inacción e incumplimientos por parte del Gobierno que han provocado que, en menos de 48 horas, un edificio pase de estar habitado a ser declarado ruina inminente.

La situación que padeció -y padece- la ciudad no fue fruto de un temporal del que, evidentemente, el Gobierno no tiene culpa alguna. La nieve, el viento y la lluvia fueron solo factores sumados a graves carencias de gestión de la ciudad tanto antes como durante la borrasca. El temporal constató el descontrol y la desidia sobre el estado edificatorio del Centro con unas consecuencias catastróficas. Mostró la irresponsabilidad de un Gobierno que puso en riesgo la salud pública de los ciudadanos al ofrecerles agua no apta para el consumo, que los abandonó sin dar alternativas al suministro y que ni siquiera fue capaz de evitar que la ciudad quedase aislada. Fueron hechos muy graves que, desde la serenidad, exigen explicaciones. Las que no han llegado un mes después.

En realitat, que s’aprovara o no esta moció no canviava res a Alcoi. No millorava o empitjorava la vida de les alcoianes. I no ho feia perquè l’objectiu d’esta moció que presentava el grup municipal de Vox ací, i a la resta d’ajuntaments on té representació, no era recordar a les víctimes de l’holocaust i defendre la llibertat de pensament. L’objectiu d’esta moció era rentar-se la cara davant del ridícul que van fer a l’Ajuntament de València en rebutjar una moció de condemna a l’holocaust i a les víctimes dels camps de concentració nazis.

A València la rebutjaven perquè segons Vox la moció «diluía el significado propio del Holocausto judío, basado únicamente en el antisemitismo». I la rebutjaven perquè al text de la moció es parlava de LGTBIfòbia i islamofòbia com a motius de discriminació. Deien literalment que la moció estava «supeditada a los lobbies LGTBI e islámicos» i reiteraven que allò d’incloure «contenido ideológico referente al colectivo LGTBI o al islam en la declaración» restava «el valor y significado del Holocausto». Finalment argumentaven que no havien donat suport a la moció «ya que estaríamos faltando al respeto al pueblo judío.» No són declaracions a viva veu a un plenari ni a una tertúlia, són extractes del comunicat de Vox posterior al rebuig de la moció a València.

Òbviament no cal explicar massa que allò què diuen no és veritat. La mateixa web del camp de concentració d’Auschwitz diu que «En su búsqueda de la «perfección de la raza aria», a la Alemania nazi no le tembló el pulso a la hora de perseguir y castigar la homosexualidad durante el Tercer Reich.» Allí s’explica també com des de maig de 1933 van començar tota una sèrie d’accions contra l’homosexualitat a l’Alemanya nazi. Com es van cremar a una foguera tots els llibres i imatges de l’institut per a la Ciència Sexual de Berlín, com es van tancar bars i revistes, com es va forçar als homosexuals a la clandestinitat, com es van crear «llistes roses», com es va modificar la legalitat per poder perseguir l’homosexualitat i poder així empresonar sense judici als homosexuals i conta com finalment, en abril de 1938 la Gestapo va anunciar que els condemnats per homosexualitat podrien ser deportats a camps de concentració. Entre 1933 i 1945 es van detenir 100.000 sospitosos d’homosexualitat. La meitat condemnats i empresonats. Milers, internats a camps de concentració on se’ls marcava amb un triangle rosa. Si açò no és LGTBIfòbia jo no sé què és ni quins són els criteris de Vox.

A l’esmena que presentàvem miràvem de compensar allò que semblava un joc de Vox en especificar a jueus, gitanos, homosexuals però no especificar res en parlar de conviccions polítiques. I ho féiem perquè a Alcoi sabem massa que a les persones d’ací que tancaven a camps de concentracions allí les tancaven per oposar-se a règims dictatorials, intolerants, per defensar la república i els valors republicans d’igualtat, solidaritat i fraternitat. L’esmena no se’ns va acceptar. Potser no hauríem d’haver entrat a modificar una moció que en el seu origen ja era perversa, sabem que hem de negar-nos a jugar el seu joc però sabem també que hem de fer tots els esforços per evidenciar les seues mentides i afany revisionista de la història.

I amb este tema no es juga. No es juga amb l’horror patit per tanta gent a causa de la intolerància d’uns pocs. No volem que el Saló de Plens de l’Ajuntament d’Alcoi es convertisca en un camp de joc on cada partit vinga a rentar la seua imatge.

Ho dic sempre, em sembla molt important, que des de les institucions no només es prenguen accions per millorar la vida de la ciutadania sinó que també en la forma de comunicar, o en les seues posicions simbòliques, es contribuïsca a legitimar o deslegitimar certs valors. Però amb esta moció no s’estava enviant cap missatge positiu a la ciutadania. Simplement es volia rentar la cara a aquells que so?n intolerants, blanquejar a l’extrema dreta. Potser altres grups tenien dubtes, PP i Ciudadanos es van abstenir, però les persones que conformem Guanyar Alcoi tenim clar que farem tot el possible per frenar els missatges d’intolerància i d’incitació a l’odi que volen transmetre uns i als quals donen suport altres i treballarem per la igualtat, la solidaritat i la fraternitat. Com deia Neil Young «Ens farà falta molt d’amor, per a canviar el món».

Començava una nova època a Alcoi, més esperançadora, més il·lusionant. Tal vegada, per fi, començàvem a tindre un Alcoi del s.XXI i deixàvem enrere la ficció de ser el referent que vam ser al XIX. El projecte era immens: transformar les condicions de vida de les persones de la ciutat. Posar les bases per aconseguir un Alcoi on ens volguérem quedar a viure, però per les oportunitats que ofereix, no per tossuderia.

Han passat 8 anys i mig des d’aleshores. I la desesperança és enorme, punyent, fa mal i tot. Els joves no tenen opcions de treballar ací però tampoc tenen bons serveis per a formar una família i instal·lar-se mentre poden treballar a un altre lloc. La renda per càpita és baixíssima. El centre se’ns cau a trossos, literalment. No tenim cap política cultural més enllà de la que ja teníem gràcies a entitats i artistes que es neguen a abandonar. I amb tot resulta complicat que empresaris i professionals vulguen invertir en una ciutat on no hi ha fe pel seu futur.

Podríem pensar que havia canviat, almenys, el relat. Els mots Smart City, referent, líder, intel·ligent, alcoienpositiu s’entrecreuen en desenes i desenes de fotos i emojis diversos que ens criden a entusiasmar-nos respecte la idea de que podem tindre una vida més bona en aquesta ciutat. De segur que si ens abandonem a escoltar aquesta melodia podem viure més còmodament tot i ser conscients de la realitat. Divendres, al plenari extraordinari sobre els efectes de la borrasca Gloria en Alcoi, vaig constatar malauradament que tampoc el relat ha canviat aquests anys.

El senyor Toni Francés, acompanyat sempre en to i contingut per Jordi Martínez, va barrejar els despropòsits, la manipulació de paraules i fets, i l’arrogància de pensar (i proclamar) que tindre molts vots és sinònim de fer-ho tot bé. Si això és així Camps i Barberà van fer meravelles, perquè els votava moltíssima gent. Més que al PSOE d’Alcoi. De fet sí que aconseguien majories absolutes, absolutíssimes. Tot i que per a mi és més evident que la relació de nombre de vots i excel·lència en la gestió no van de la mà, potser ara Martínez i Francés sí que pensen que el PP dels temps més foscos de la història valenciana recent ho feia rebé.

En els llarguíssims discursos proferits per Francés el divendres passat hi veia reflectit clarament a Sedano, per les coses que deia i per la seua actitud. I no vaig ser l’única que ho va pensar al saló de plenaris, com he comprovat després. Ha acabat sent el millor deixeble d’allò que ens va prometre finiquitar. I és una pena enorme adonar-se que l’esperança que teníem molts, també els que no l’hem votat, de que amb ell poguérem endreçar el nostre futur com a poble s’ha esvaït.