Opinión

A l’edifici tot era estrany, poquíssimes persones i totes amb mascareta, la meua sensació era de tornar i a la vegada de no haver-me’n anat mai. Sols que ara, cada vegada que toques un pom d’una porta, un botó a l’ascensor, imagines els virus corrent per les teues mans i el teu cos. Com si a casa estiguérem protegits, o no passara igual quan anem a comprar.

Així i tot, i encara que sone frívol, he de reconéixer que la meua preocupació profunda està canviant, i ha passat de ser una preocupació per la salut dels meus a convertir-se, a més, en una preocupació més social.

Potser perquè la setmana passada una família pròxima ens colpejava a l’ànima quan ens deia que només tenien per comprar creïlles perquè treballaven en negre abans del dia D i s’han quedat sense res… literalment, sense res!

Potser perquè comencen a fer-se anàlisis apocalíptics respecte al futur econòmic que ens espera.

Potser perquè una crisi personal, social, sanitària i econòmica d’este tipus requereix un canvi de manera d’entendre la vida i el món i no “veig” suficients llums en la foscor. Sí, hi ha més consciència solidària amb els aplaudiments de les 8, però a la vegada es ratllen i tiren àcid als cotxes de les persones sanitàries que viuen prop, com si foren apestades. Sense oblidar les fake news i trolls que ixen per totes bandes. Empresaris lluint de fer mascaretes i donacions però a la vegada reclamant a l’Estat que baixe el sou als funcionaris per a què ells no perden beneficis, o pitjor, esquivant els impostos, eixos que mantenen la sanitat pública. Em rebolica la panxa recordar que fa pocs mesos, eixos mateixos empresaris, lluïen sense pudor, per les xarxes socials, els seus viatges de nous rics al voltant del món. Empreses que han fet un ERTE i estan fent treballar en B a alguns dels seus empleats. Agressivitat, molta agressivitat en les xarxes…

I per altra banda, no puc evitar pensar en el després? Em venen al cap les paraules d’Inyaki de ja fa anys i que, sense que ell ho sàpiga, s’han convertit en un mantra a la meua vida: “No faces normal una situació que no ho és”.

I ara què serà “normal”? No abraçar-nos ni besar-nos? Anar sempre i totes les persones amb mascareta i guants posats? Tots els bars tancats, sense cinemes, ni teatres, ni concerts, ni viatges de vacances. “Normal” serà que els pares hagem de fer de pares i mestres dels nostres fills i filles? “Normal” serà treure-li hores a la son per poder tele-treballar? I això sense tindre en compte les persones que estan passant greus dificultats econòmiques, i estan en la mateixa tempesta, però navegant en un vaixell que s’enfonsa.

Això serà “normal”? Em resistisc a pensar-ho, i no puc evitar pensar en els períodes de postguerra, on la “normalitat” és un bé escàs. No estic preparat per això, si ara cada vegada que isc de casa a comprar torne desanimat i rebolicat i amb molt de neguit. No estic preparat però caldrà preparar-se.

Lucia sempre em diu que no està bé dir “famílies normals”, sinó “normalitzades”, i ho he acceptat, encara que sempre m’ha sonat a eufemisme, però revisant la definició de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua trobre la paradoxa que “normalitzar” es defineix com “Fer normal, o seguir la norma”.

I pense que potser, a partir d’ara, haurem d’incomplir la màxima d’Inyaki, i, si volem sobreviure, haurem de “fer normal” allò que no ho és. Molt al nostre pesar.

La veritat és que estem des de fa ja més de 40 dies confinats a casa, amb un insofrible munt de víctimes pel COVID-19, com també milers d’afectats i afectades. Abans de res, vaja la meua solidaritat amb tots ells i elles, i el meu (nostre) més sentit condol per a totes aquelles persones que hagen perdut un ser estimat per aquesta pandèmia. El meu reconeixement per a totes les persones treballadores que sempre han estat, estan i estaran, no sols en aquests moments complicats i difícils, sinó sempre, perquè ells i elles han fet possible la prosperitat, la cohesió i la riquesa del nostre país. A totes les persones en aquest període de confinament que estan complint rigorosament les normes establides en aquest. I no podem oblidar a les dones, xiquets i xiquetes que són els que mes pateixen la violència en aquests moments de confinament, trobant-se indefenses davant tal situació.

Enguany a diferència d’uns altres no podrem omplir els carrers de la nostra comarca, ni del nostre país, però continua sent el 1r de maig, on la nostra celebració i reconeixement al món del treball en general, i especialment a totes aquelles persones que han perdut l’ocupació durant aquests mesos, Comissions Obreres va ha continuar estant present també en aquest 1r de maig.

Quan començàvem a poc a poc a pujar aqueix pendent tan difícil després d’una devastadora crisi econòmica i social de pèrdua de drets, ens arriba novament una greu crisi sanitària que sens dubte tindrà greus conseqüències econòmiques; on en tot just dos mesos s’han perdut definitivament més ocupacions que en tot el període de crisi en el 2009-2012.

Així ho confirmen les xifres: més de 600 expedients temporals a la nostra comarca, més de 2000 persones afectades des que es va decretar l’Estat d’Alarma pel Govern, a part dels permisos que els treballadors i treballadores en algun cas hauran de recuperar abans de finals de l’any, per manar-los a casa amb aquest al anomenat permís retribuït. Molt s’ha parlat de les conseqüències tan negatives per a l’economia, si, segur. Però i en l’aspecte social com quedaran les persones i les famílies? Per això des de CCOO insistim en la necessitat d’abordar totes dues qüestions simultàniament.

Comissions Obreres fa temps que ve plantejant als Governs, tant estatal, com a autonòmic, mesures econòmiques, sens dubte, però molt especialment socials per a la protecció de les persones,  econòmiques, posant rendes bàsiques vitals, d’emergència, o mínimes com es vulga dir així com proveir d’alimentació saludable a persones necessitades, polítiques de lloguer d’habitatge, atenció a persones sense llar, dependència, teleassistència, serveis públics essencials, etc. Mesures, totes elles, que han de posar-se en marxa més prompte que tard, ja que són moltes les persones i famílies que s’han quedat sense protecció, prestació o cap ingrés.

En quan als treballadors i les treballadores afectats pels Expedients Temporals d’Ocupació, les mesures que hem acordat al costat de Governs i Patronal, són primer la garantia de la no destrucció de més ocupació, fent els processos productius més flexibles, implementar quantitats de 150€ com a complement a la prestació de desocupació, sempre que no s’hagen millorat aquests per acord amb la direccions de les seues empreses, atès que les persones que han passat a formar part de la desocupació veuran minvat el seu salari en un 30%. Per això, des de CCOO hem insistit que s’havia de protegir també a aquest col·lectiu que veurà els seus ingressos minvats.

Vull aprofitar per a reconèixer el treball i esforç que estan realitzant les persones treballadores del SEPE (Servei Públic dOcupació) per a gestionar al més prompte possible els expedients sol·licitats i que puguen els treballadors i treballadores cobrar la prestació per desocupació el mes prompte possible, malgrat la falta de recursos humans i materials en els quals es troben.

Aquesta crisi sanitària ha posat de manifest moltes coses: la falta de EPIs, (Equips de Protecció Individual), de persones professionals en els nostres serveis públics (especialment en el sanitari), les nefastes conseqüències de les produccions externalitzades. Jo no sé vostès, però recorde aquelles reformes laborals imposades que van vindre a retallar drets i serveis públics. Dèiem des de CCOO que les retallades en els serveis públics essencials en matèries com a salaris, ocupació, formació i mitjans anava a repercutir molt negativament en l’atenció a la ciutadania, el propi bloqueig a l’accés a l’ocupació pública (no cobrint-se cap plaça malgrat les necessitats), les privatitzacions… Aquelles vagues convocades manifestant el nostre desacord amb aquestes mesures imposades. Si, sens dubte, d’aquells vents aquests llots.

El model econòmic productiu d’externalitzar la producció a països on els costos laborals són més rentables, on la seguretat i salut, entre altres qüestions, és més laxa, ara hem pogut comprovar que no ens ha anat del tot bé. Per això ara tenim una oportunitat per a aprendre de tot això, per a quan isquem d’aquesta pandèmia es treballe d’una altra manera, amb altres perspectives econòmiques i socials, reforçant el que ens és molt necessari per a l’economia i per a les persones. Salaris i ocupació digna és sinònim de beneficis econòmics i socials. S’hauria d’aconseguir un Pacte d’Estat o similar per a remuntar aquesta situació tan negativa com qüestió ineludible. També en l’àmbit europeu s’hauria de donar majors mostres d’una integració i coordinació en l’àmbit social i econòmic, de cooperació en la crisi, per a no quedar relegada únicament a qüestions econòmiques monetàries i de control dels dèficits.

El 1r de Maig és el dia internacional dels treballadors i les treballadores. Enguany, com he dit, en aquesta circumstància tan excepcional i al seu torn preocupant, tornem a estar al costat de les persones que pitjor l’estan passant, i que a més del coronavirus, continuen les desigualtats i injustícies en el món, les guerres que subsisteixen, la situació dels refugiats, la fam i la vulneració dels drets humans, continuaran sent objectius del moviment sindical i de les persones progressistes.

CCOO sempre estarà al costat de les persones treballadores, també en aquests moments i ací, des que es decretarà l’Estat d’Alarma pel Govern, com moltes altres persones i entitats, hem estat al peu del canó, amb la nostra presència, amb els nostres telèfons, correus electrònics etc., Per a atendre més de 400 consultes i intervencions davant d’aquesta situació a la nostra comarca, per a assessorar en els múltiples expedients i situacions generades.

És de justícia mostrar el nostre reconeixement als centenars de delegades i delegats de CCOO, que han hagut d’afrontar negociacions amb les seues empreses per a salvaguardar la continuïtat d’aquestes i els llocs de treball.

Són moments d’espentar tots i totes en la mateixa direcció. De deixar els partidismes, de fer política amb majúscules. Això és el que exigim. Per això es fa necessari que d’aquesta situació hem d’eixir totes i tots junts, no pot quedar-se ningú arrere. D’ací el nostre compromís com a sindicat de classe, amb la participació i propostes en els plans econòmics i socials que estan i es planejaran des de les nostres administracions mes pròximes, junt a patronals i partits polítics. Aquest és el nostre compromís i voluntat.

Visca el primer de maig. Dia dels treballadors i les treballadores del món.

Des del primer moment l’Ajuntament d’Alcoi ha estat al costat de la ciutadania, amb mesures socials i econòmiques extraordinàries per tal d’atendre les noves necessitats que s’han manifestat a conseqüència de la crisi sanitària. Som l’administració més propera i estem amb ells, facilitant-los ajuda per poder pal·liar les conseqüències d’una situació terrible i perquè ningú es quede arrere. I ací continuarem, donant suport als veïns i veïnes. Perquè només hi ha una forma de lluitar i guanyar, i és fer-ho junts, com també necessitarem el suport de totes les administracions.

Treballem per millorar el present d’una situació greu, però també per aportar solucions de futur, per garantir que tots puguem tornar a la vida d’abans de la millor manera possible. Per tot això hem preparat un primer paquet d’accions sota el nom de ‘Reactiva Alcoi’, que inclou mesures socials i de suport al teixit econòmic front a les conseqüències de la Covid-19. Destacar que 2,3 milions són ajudes directes en l’àmbit econòmic i social, que anirem ampliant perquè és un document viu i dinàmic, que anirà adaptant-se a les conseqüències d’una crisi de la qual ara per ara no sabem quan ni com eixirem.

En l’àmbit econòmic ‘Reactiva Alcoi’ està pensat especialment per a autònoms i micropimes, amb ajudes pels qui hi han hagut de suspendre la seua activitat per l’estat d’alarma o que en el primer mes d’aquest estat l’han vista reduir en un 50% respecte a la mitjana dels sis mesos anteriors. A més, des de l’Ajuntament es prioritzarà el pagament a proveïdors d’aquests col·lectius.

El comerç detallista és un dels sectors econòmics més afectats per la crisi de la Covid-19, per això treballem junts en accions per impulsar la compra de proximitat, mentre que en l’àmbit tributari aplicarem diferents bonificacions i ajornaments, que anirem concretant ben aviat.

Un sector que veurà reactivar l’ocupació a Alcoi i comarca amb accions municipals és la construcció, ja que tenim previst contractes menors per 1,2 milions d’euros, que per les seues característiques beneficiaran als professionals d’Alcoi i comarca, mentre que abans de l’estiu haurem concursat altres obres per import de 5 milions d’euros i als que concorreran les empreses interessades.

En parlar de l’àmbit social, que hem reforçat des del primer dia, puc assenyalar que destinem 600.000 euros a ajudes d’emergència, una xifra que s’ampliarà d’acord amb les necessitats, a la vegada que disposem de 330.000 euros per atendre el servei d’ajuda a domicili, que ha augmentat un 20% a conseqüència de la crisi. Els menors que habitualment tenen beca de menjador segueixen rebent a casa un càtering de menjar saludable.

Fa ja uns anys que l’Ajuntament d’Alcoi té bonificacions per ajudar al pagament de tributs a les famílies amb ingressos inferiors a 12.000 euros, i ara les reforcem amb unes ajudes per donar resposta a les necessitats actuals.

Els escolars estan seguint els seus estudis des de casa i per reduir la bretxa digital en famílies vulnerables, l’Ajuntament ha subministrat 52 tauletes tàctils i connexió a internet a alumnes de Primària, a la vegada que en col·laboració amb la Generalitat s’ha facilitat l’accés a internet a 40 famílies alcoianes.

I com comentava abans, des del primer moment estem treballant des de serveis socials per fer front a la situació generada per la crisi, un departament en el qual hem reforçat el personal per atendre amb celeritat les demandes que ens arriben.

Perquè no podem oblidar que la gravetat de moltes situacions requereix rapidesa, i amb eixa premissa gestionem tot el necessari per què aquest primer paquet de mesures de ‘Reactiva Alcoi’ arriben a qui les necessita com més prompte millor. Ja estem ultimant la tramitació i quan es puguen sol·licitar es farà públic perquè tots els ciutadans tinguen la informació necessària per a acollir-se a unes mesures que s’aplicaran de manera immediata. Perquè el nostre objectiu no és altre que reactivar Alcoi de la forma més ràpida possible.

Dentro del confinamiento al que estamos sometidos se suceden una gran cantidad de situaciones que es preciso reflexionar pues si ya para los adultos empieza a ser una penuria dura de soportar, pensemos en los jóvenes y más si cabe en los niños. Los jóvenes que se asoman a las ventanas, ponen su música a elevado volumen, se gritan de una casa a otra y utilizan frenéticamente el whatsapp y las redes sociales son dignos de atención pues la fuerza de su juventud y la rebeldía connatural que conlleva la edad hace que sean un colectivo al que sin duda hay que comprender aunque por lo que vamos viendo, ellos mismos son autosuficientes para evaluar su propia ansiedad y gestionarla adecuadamente a la vista de como lo están llevando. Por tanto un aplauso cálido para ellos. Pero otra cuestión no menos importante son los niños, esos pequeños sujetos que no paran quietos ni un momento y saltan por las camas, sofás y sillones, se agarran a los barrotes de los balcones y gritan lo que les sale, y saludan a los pocos viandantes y se apoderan de las casas y de todo su interior y que hay que sujetar en horarios estrictos de enseñanza, gimnasia, manualidades, distracciones que han de inventar los padres acordes al perfil de cada uno, sus llantos desesperados por acercarse a sus amiguitos tan cerca y tan lejos, sus prohibidas salidas al parque, sus interminables horas de televisión, sus riñas con sus hermanos, su sumisión poco deseada a los dictados de los padres, hace que todo ello los coinvierta en algo muy especial y muy esencial.

Especial porque sin razón y con sentido común todavía no formado han de someterse día a día a  lo dicho y esencial porque es muy importante analizar sus comportamientos para adivinar en un futuro que ha podido ocasionar un posible cambio en sus vidas. El coronavirus nos somete a un esfuerzo mental muy grande, y es lo que nos prima para amainar nuestros impulsos y ansiedades pues está claro que perder la concentración es darle ventaja al virus. Pero ello llevado a mentes en formación es esencial como digo, pues el que el virus nos someta a la tortura del confinamiento al final terminará aunque con consecuencias añadidas de bienestar social,  pero no prestar atención a la consecuencias añadidas que pudiera ocasionar a los niños es algo que nos concierne a todos, pues de nuestro comportamiento y de nuestro ejemplo ellos serán los niños del coronavirus solamente, pero solo deben ser eso.

No hay que perder de vista ni por un instante que logre tal virus hacer mella mas allá de lo necesario y toca pues que cuidemos de los niños con gran acierto para que sus mentes ahora sometidas sean todo lo libres que deben ser cuando todo pase y medir cada instante cualquier gesto o reacción extraña para que todo sea lo normal que era antes y todo se convierta en mejor para después. No tengo ninguna duda de que a todos nos cambiará la situación pero hemos todavía de empujar mas nuestro empeño para que el final sea una liberación y una vuelta a la normalidad. Que lo vivido será un mal recuerdo y evitar que nuestros jóvenes y nuestros pequeños se conviertan en los niños del coronavirus mas allá de lo que se espera y se pretende. A por ello pues con valor, con tesón y con amor….mucho amor.