Alcalde a temps parcial

Article d’Opinió de Diego Fernández, Membre de Guanyar Alcoi

Per fi s’acaba la legislatura. En poques setmanes s’obriran les urnes i tindrem un nou govern. Les eleccions municipals són quan són, no es poden avançar. Pedro i Ximo no han esgotat el manament, s’han donat per vençuts abans d’hora. Però Toni no, ahí està, fent d’excel·lentíssim alcalde i il·lustríssim diputat provincial, tot alhora, com un ‘jabato’. Sacrificant-se per nosaltres.

A la intimitat, l’imagine comptant les hores, després de quatre anys esgotadors encapçalant un govern minoritari (i poc capacitat). Enfonsat al seient del cotxe oficial, maleint el dia que va acceptar representar les nostres comarques a «la dipu de los pueblos». Tots els sants dimecres de l’any ha de baixar a Alacant! I ho fa per Alcoi, per Alcoi i per 80 mil cotxinos euros a l’any. 57 mil els paguen nosaltres sols i 23 mil junt a la resta dels alacantins, ningú no treballa debades i cal col·laborar per mantenir engreixada aquesta matèria gris.

Més li haurien de pagar, pensarà. I és que mai li agrairem prou el martiri. El roig de torn li va retraure públicament. I, fins i tot, un diari va publicar, a quatre columnes, que cobra més que el president del govern. I què? Per suposat. Toni, va haver de fer una roda de premsa per evitar l’escarni, dimecres no que baixa a la capi. I va explicar, bàsicament, que amb la llei a la mà podria ingressar un 20% més. Gràcies. Que a l’empresa privada se’l rifen, això és de la meua collita, i que d’oposicions públiques no cal ni parlar-ne.

Ell ja va avisar fa temps que se n’anava. Li fa mandra fer de batle. L’esperen fites molt més importants, no ho faria gens malament de ministre. Però Puig l’ha obligat a repetir, serà per a que no li faça ombra. Toni ha deixat caure a la premsa que optarà a presidir la Diputació i la secretaria provincial socialista, no sabem si es cobra a banda. Clar que sí, ja va sent hora que Chulvi es jubile. Però ningú li ha preguntat si exercirà sols els dimecres, si ja té clar que perdrà les eleccions a Alcoi o si es tracta d’acumular salaris, senzillament perquè jo ho valc!

Fora conyes. Mereixem un alcalde millor. Algú que s’hi dedique a jornada completa. Que ho faça per un sou raonable. Un alcalde preocupat per Alcoi, i no per medrar políticament. O millor, mereixem una alcaldessa. Una alcaldessa capacitada, sense hipoteques polítiques i amb un projecte municipalista, per Guanyar l’Alcoi que mereixem.

Joventut sense futur?

Article d’Opinió de Tania Aznar, Candidata de Guanyar Alcoi

Divendres passat m’acostava a la plaça responent a la crida dels joves a la vaga i a les concentracions per exigir que es decrete l“emergència climàtica” i s’actue per revertir la situació. L’activisme climàtic s’ha fet viral i internacional. La seua portaveu, Greta Thunberg, una adolescent sueca de 16 anys, encapçala el moviment estudiantil. Joves conduits per “la ira i la valentia” que segons Sant Agustí són les dues filles precioses de l’esperança: “La ira per com estan les coses i la valentia per a canviar-les”.

Lamentablement, allà a la nostra plaça no hi havia més de quatre valents, alguns “dels mateixos de sempre” i els convocants. Allà érem una dotzena i la mitjana d’edat era d’uns 45 anys, per no dir-ne 50. Què els passa als joves? Dijous van tenir paelles… potser la convocatòria fou precipitada, no sé…  jo no sabia que havien tingut paelles. Jo que tinc 40 anys, i només utilitze el facebook, m’havia assabentat dimecres de la cita, no dic res dels joves amb la traça que tenen amb les xarxes socials! No, el cas és que ja sabia que passaria, eixa percepció m’acompanya des de les mobilitzacions del 15M, al nostre poble la frase “són els mateixos de sempre” és tristament molt coneguda. Eixos “mateixos” són gent que fa ja la seixantena i els joves, ja no tan joves, voltem els 40 (fills de la Constitució ens diuen), hi ha pocs mil·lenials (que hi ha, però… pocs). Per què està el jovent tant desmobilitzat? Desmotivat, passiu, conformista? No hi ha esperança, no senten ira, no són valents?

Doncs la culpa no és seua, es clar que no. És nostra! Tota la vida decidint per ells, els hem dit quina roba posar-se, si han d’escriure amb bolígraf o amb llapissera, si ho han de fer en un quadren de ratlles, de quadres o a un full en blanc… tampoc no els permetem participar de la vida, els projectes i els espais on passen les hores. No tenen veu ni vot a les decisions importants que els afecten, ni a l’escola, ni al barri, ni a la ciutat. No són responsables dels seus actes, no son lliures, no prenen decisions i per tant no assumeixen les conseqüències, són actors passius. Tampoc tenen espais ni temps on puguen relacionar-se a la seva manera, on puguen desenvolupar activitats que els interessen, o que els permeten l’experiència vital d’autogestionar-se, de buscar-se interessos, de preparar-se les activitats, participar en la seva creació, posada en marxa i difusió.

Com podem esperar que la joventut es mobilitze per alguna cosa del que no són responsables? Una joventut molt formada però totalment despreocupada pel que passa al seu voltant. Viuen el present, si es queden sense recursos naturals, sense planeta no és culpa seua, algú vindrà i ho solucionarà. No és això el que els  ensenyem?

Els adults, les institucions educatives i  l’Administració no els fem cap favor, els condemnem a ser actors passius de la societat, és això el que esperem dels nostres xiquets i joves?  Que es conformen amb el que hi ha? Que no siguen capaços de reaccionar? Quina llàstima…joventut sense futur, no només pel planeta que els deixem, sinó perquè no sé si tenen esma per res…

A Guanyar Alcoi confiem en els nostres joves, en les seues capacitats i els reconeixem com a ciutadans de primera, per això demanem un esforç major, més gran: escoltem-los de debò, ajudem-los, proporcionem-los els espais, els temps  i els recursos. Deixem-los ocupar els llocs que necessiten com a infants i joves que són, però també com a ciutadans actius. Hauríem de començar a parlar de  Límits i de Llibertat,  de Drets i Deures. Hauríem de començar a posar-los en situacions en les que troben la necessitat d’assumir responsabilitats.

Els valors democràtics no s’aprenen amb un llibre de text o amb un taller, es viuen.. Han de trobar-se en situacions vitals de les que puguen extreure aquests valors, han d’ensopegar amb problemes per cercar solucions, per necessitar la col·laboració dels altres, per cooperar, organitzar-se, treballar en equip, ajudar als altres… Donar-los  allò que necessiten, però… “ací teniu, fem-ho, comptem amb vosaltres”. Treballem junts, siguem capaços de crear una Comunitat Educativa local, forta, una xarxa educativa on aprofitar-nos els uns dels altres, escoltar-nos i formar-nos junts. Com diu Greta Thumberg “do #whateverittakes”, “fem el que siga necessari” per que no perguen l’esma, el futur és seu.

«Y que hay de lo nuestro»

Article d’Antonio Matarredona, Portaveu Coordinadora en Defensa de les Pensions Públiques

He pogut escoltar a un polític, dels que es poden escoltar sence que produïxca taquicardia i fàstic, una frase que m’ha agradat enormement.

En mig de gent que parla de pistoles, de casi prohibir el valencià, de banderes i llaços dia darrer dia, de masclisme i demagògia pura.

La frase simple i curta es «Y QUE HAY DE LO NUESTRO».
I EIXE I NO ALTRE ES EL MOLL DE LA CUESTIÓ.
QUE HAY DE LO NUESTRO.
Dons bé, de lo nuestro hay que no hay nada.

Hem tengut una ridícula pujadeta de les pensions, si ja se més que amb el 5 anys precedents un 1,7, vos recorde la llum ha pujat un 5%» i no ha parat de pujar. Però RES MÉS ni blindatge de les pensions a la Constitució, ni cap garantía de no tornar el any que ve al 0,25 de» pujada», ni definitiu aboliment del factor de sostenibilitat, i per suposat res de resoldre la brexa a les pensions entre homens i dones i meins resoldre el tremendo agravi de la situació de les viudes…

QUE HAY DE LO NUESTRO.

I eixa es la nostra pregunta a TOTS ELS PARTITS. I VOLEM COMPROMISOS FERMS I NO PARAULES NI POSTUREOS

Estem a disposició de tots, esteu en plena campanya, y si plens de grans frases i promeses, però volem concreció i garanties.

Sabem que no volem tornar arrere, estem farts de sentir parlar de pistoles, de banderes, de llaços, de grans propòsits.

Pero QUE HAY DE LO NUESTRO.
Aci estem, i com hem demostrat disposats a escoltar, disposats a sentar-mos amb qui siga.
PERO TINGAU-HO MOLT CLAR EL NOSTRE VOT NO ES GRATIS, NI ESTEM DISPOSATS A FER-LI LA CAMPANYA A NINGÚ.

LO NOSTRE ES LA DEPENDENCIA, LA SANITAT PÚBLICA, TOT LO PUBLIC…
LO NOSTRE SNYORS I SENYORES SON LES PENSIONS, LES NOSTRES I SOBRE TOT LES DELS NOSTRES FILLS I FILLES.

I NO FER CAMPANYA NO VOL DIR NO FER POLÍTICA, PERQUÈ MOS VA MASA SI ES QUEDEM A CASA, I NO, NO HO FAREM VOTAREM PERO DE UNA VEGADA FARTS COM ESTEM DE VORE EL ESPECTACLE DE QUE DESPRÉS DE TRES ANYS TAMPOC S’ARRIBE A CAP ACORT AL PACTE DE TOLEDO, DE QUE ES PARLE DE TOT MENOS DE PERSONES, VOS RECORDE EL 45% DE LES I DELS PENSIÓNISTES ESTÁN AL UMBRAL DE LA POBREA, EL 80% DE LES VIUDES PER BAIG ELS 800 € MÉS.

QUE HAY DE LO NUESTRO
QUE NI HA DE LO NOSTRE
I JA SABEU, ESTEM ACI

Alcoi Ciutat del Nadal. El nostre Nadal

Article d’Opinió de Raül Llopis, Regidor de Festes en Alcoi

El partit socialista ha treballat durant aquests quatre anys en potenciar especialment el nadal alcoià, creant una marca que unifica i dóna personalitat a una tradició molt nostra: ‘Alcoi, Ciutat del Nadal’, una marca que identifica a tota la ciutat amb una celebració de tots i totes que des del govern s’ha treballat per anar cap a l’excel·lència.

La creació de la marca ve unida a l’èxit dels nous elements, com l’enramada pròpia, que ha suposat una inversió de 150.000 euros. Amb 89 elements nous, que estan distribuïts de la següent manera, 18 en Sant Nicolau i 11 en Sant Llorenç, 13 al País Valencià, 3 en Gonzalo Barrachina, 22 en la plaça d’Espanya i 22 en El Camí.

Un altre element creat és el multitudinari Campament Reial, que en pocs anys ha passat a formar part ja de les nostres tradicions.

Alcoi s’ha convertit en destí indiscutible per viure el Nadal, referent nacional i amb projecció internacional. Rigor, respecte i sentiments s’uneixen per engrandir aquestes festes tan nostres.

El treball s’ha ampliat per tindre activitats durant tot un mes, amb visites guiades de la mà de Tirisiti i funcions durant els caps de setmana de desembre, el Mercat de Nadal ja s’ha consolidat i és un referent a la comarca, a més cal destacar el treball realitzat de forma conjunta i transversal per totes les regidories per tindre una programació completa i unificada que abaste tant els actes tradicionals com els culturals, els turístics, els comercials i també els esportius, ja que 2.000 persones van gaudir amb el Nadal Esportiu, i aquestes són les dades de 2018, amb diferents activitats: Nadal Esportiu, Sant Silvestre, tornejos de bàsquet, minibàsquet, futbol, futbol sala, pàdel i un entrenament amb Néstor Abad.

Tot el treball s’ha vist recompensat, per una banda amb la identificació de la marca. Alcoi sap que és la ciutat del Nadal i ens ho creiem i ho demostrem, açò era primordial, i també amb les xifres espectaculars, tant de visitants als últims anys, multiplicades any rere any i també a les mateixes xarxes socials municipals.

El Nadal no es viu només durant desembre i els primers dies de gener, gràcies al govern socialista, Alcoi homenatja a Tirisiti durant tot l’any, per una banda amb la inversió de 25.000 euros feta per a tindre el parc del Tirisiti i per l’altra amb els 50.000 euros invertits perquè el centre tingués una biblioteca infantil dedicada al ‘venter’ més famós d’Alcoi.

Dones, mares i migrants

Article d’Opinió d’Aroa Mira, regidora de Benestar Social en Alcoi

Fa només una setmana, el món celebrava el 8 de març sortint al carrer per reclamar tots eixos drets que no tenim les dones, evidenciant una desigualtat real que ens afecta en molts àmbits: familiar, laboral, cultural, científic… Es van comptabilitzar fins a 200 raons per eixir al carrer, per cridar que ens mereixem una societat més justa, democràtica i sí, més feminista que vol dir més igualitària per a totes les persones.

Doncs sí, després d’eixe clamor del carrer i d’eixa manifestació humana transversal que ja no va d’idiologies o logos sinó de realitats, de veus, de persones de carn i ossos, de sororitat, el senyor Casado ix, aquest cap de setmana, amb la nova llei de maternitat. I dins d’eixa mal denominada protecció a la maternitat, hi ha una mesura que diu que les dones immigrants irregulars que arriben a Espanya i donen els seus fills en adopció, podran retardar la seua expulsió. ¿En serio?

La mesura, segons el Partit Popular, és una proposta personal de Pablo Casado que encara no s’ha explicat en profunditat, evidentment, difícil d’explicar una barbaritat com aquesta. Primer, cap col·lectiu que treballe amb migrants ha posat sobre la taula que hi haja un problema amb les dones migrants que arriben embarassades i volen donar els seus fills en adopció, una opció com qualsevol altra que poden fer lliurement i que està contemplada per les institucions. Però, realment, eixa és la qüestió? Perquè la cosa sona a què «donem permís de residència a canvi de bebés».

Vull creure que no. Vull pensar que cap ésser humà pot creure que una mare, que ha arriscat la seua vida i la del seu bebé, que ha venut tot el que tenia, que ha sofert allò que no es pot ni tan sols imaginar per arribar a Europa, ho fa per a donar el seu fill en adopció. No serà per tindre una vida millor amb ell? No serà per ser una mare i un fill amb oportunitats? No serà per viure en pau junts?

Pablo Casado ja ens va voler explicar a totes les dones que per finançar les pensions, havíem de tindre més fills. No ens va dir com tindre més fills sense conciliació, sense correponsabilitat, amb sous precaris per la mateixa feina, sense una baixa per maternitat acord a altres països… No, simplement, ens va dir, que parirem! A parir amigues que necessitem obrers que cotitzen! Senyors del Partit Popular, primer, parirem si volem i després, parirem reclamant el que és just. O no parirem, avortàrem, si és eixa la nostra elecció. Farem el que voldrem, dins de la llei, i de les creences particulars que tinga cadascuna, en llibertat.

El Partit Popular ha perdut el nord, o el té més clar que mai: l’extrema dreta. Cal rascar vots i escons, ja ens ho expliquen a un vídeo Epi i Blas, perquè sembla que per al PP a part de ser «màquines de parir» som «bobes» i no sabem com funciona el sistema electoral. Què vergonya! I cap polític popular li dirà a aquest home que ja està bé? Algun d’eixos polítics moderats del PP, que parlen de regenerar la vida política, que vénen a fer el canvi dirà alguna cosa? Supose que no, que callarà donant per bo allò que Pablo Casado diu.

El 8 de març vam alçar la veu, tal vegada d’ací a poc, haurem d’alçar el vot i demostrar que «l’extrema dreta» no es mereix estar al nostre país, que mai aconseguirem millores reals si ara hi ha tres partits que competeixen per ser més radicals, més inhumans… que volen fer-nos creure que la igualtat va de guerres entre homes i dones, quan va de solidaritat. No, senyors del Partit Popular, ni guerra d’homes contra dones, ni guerra de migrants contra espanyols! Igualtat, canvis reals, democràcia i progrés. Ja està bé! Socialment no s’haurien de permetre aquestes declaracions, socialment s’hauria de fer pagar al que juga amb la vida i la llibertat perquè ser humans va d’això, de vida, llibertat i dignitat!.

Ens mereixem la igualtat

Article d’Opinió de Toni Francés, Alcalde d’Alcoi

Parlar del 8 de març i de la vaga feminista és posar al centre de la nostra conversa a totes les persones, a eixe 100% que formem part d’aquesta societat, i no només a aquelles que són dones. Les diferències, les injustícies i les desigualtats mai poden existir si no hi ha algú que les crea i molts altres que les sustenten, ja siga perpetuant l’estat de dominació, o simplement obviant-les i, per tant, deixant que continuen amb la complicitat del seu silenci. La nostra realitat, la que ens envolta i ens fa ser qui som, ens demostra, dia a dia, en molts moments i de maneres diverses, que la igualtat entre dones i homes no existeix, que hi ha molts àmbits, situacions, comportaments, normes i paraules que són injustes cap a eixe 50 i tant per cent de la població que són les dones. Eixa part tan important, eixos milions de dones, que el 8 de març de 2018 ja va evidenciar que «si les dones paren, el món s’atura».

Tots els homes compartim les nostres vides amb dones, siguen mares, amigues, veïnes, companyes, simples desconegudes o persones a les quals respectem… I conviure amb elles, estimant-les i admirant-les però, al mateix temps, tancar els ulls als reptes als quals s’enfronten és covard, és inhumà i és, sobretot, profundament injust. Per això el 8 de Març faré vaga, per demostrar de manera decidida que vull que eixa situació canvie, per posar al debat públic una realitat que no podem permetre. Per posar un gra més en una muntanya, perquè des del fet local es canvia el fet global. I el 8 de març, a les places, als carrers, als llocs de feina, als nostres barris i a les nostres ciutats evidenciarem «que ens mereixem la igualtat».

Hi ha moltes raons: pitjor sous a igual treball, violència de gènere, precarietat, sostres de vidre, falta de co reponsabilitat, manca de conciliació… Els motius són tan amplis que arriben als 200, i tenen a veure amb tot allò que afecta les dones pel motiu de ser dones. De distintes edats, classes socials, ètnia, procedència, professions i estat, eixes dones són tractades de manera diferent, per això, per ser dones, una condició que mai potser una excusa per la discriminació.

Però, tal vegada, una de les més importants, una de les que, com a societat democràtica, ens hauria de preocupar més està relacionada amb la llibertat: les dones es mereixen ser lliures i això no passa. Moltes dones viuen amb por, al carrer o a la mateixa llar, atemorides perquè algú més fort que elles, les domine, les lesione, abuse sexualment d’elles, les mate o, fins i tot, els faça mal ferint allò que més estimen: els seus fills. Paraules molt dures però paraules reals, i mentre siguen reals caldrà dir-les, visibilitzar-les i treballar perquè no hi haja cap víctima més. Per dir ben alt i ben fort que no es pot negar, que parlar de denúncies falses o d’idiologies de gènere és mentir, és fruit de la por de perdre privilegis i és una clara demostració d’aquells que poc els importa la vida humana més enllà de mantenir una realitat que es beneficia només a ells mateixos. És molt mesquí i no pot haver-hi cap excusa, voler negar o justificar la injustificable «violència contra la dona» és social i políticament inacceptable.

Per això, benvingut siga el 8 de març si ens serveix per a posar el focus mediàtic al feminisme però, sobretot, benvinguts siguen tots eixos moments diaris que ens donen l’oportunitat d’evolucionar cap a una societat més igualitària, més humana i millor per a totes i tots, cap a un món de persones sense etiqueta. Convençut que educar als meus fills amb l’exemple de la igualtat és, tal vegada, una de les millors herències que puc deixar-los, el 8 de març faré vaga i ho contaré a qui vulga escoltar-me, estiga d’acord o discrepe, perquè el debat és necessari. Perquè les polítiques i els avanços no poden detenir-se, perquè fer un pas enrere és, en certa manera, decebre a tots aquells que van lluitar per aconseguir aquests drets però, sobretot, a totes aquelles persones que vindran, tinguen el sexe que tinguen, i que indubtablement es mereixen ser iguals, lliures i felices. Ens mereixem la igualtat, el 8 de març i cada dia.

Un simple lavado de cara

Artículo de Opinión de José Miguel Antolí, edil de Ciudadanos Alcoy

Recientemente, el Gobierno Municipal ha anunciado un plan para realizar, durante este mismo año 2019, una inversión cercana a los dos millones de euros en los cinco polígonos industriales que hay en nuestra ciudad.

Como político, empresario y ciudadano de Alcoy (póngalo en el orden que prefieran…) no puedo más que alegrarme por esta noticia, ya que todo aquello que implique mejorar lo que ya tenemos debe ser bien recibido. Sin embargo, es conveniente profundizar un poco en la misma, y ver que “no es oro todo lo que reluce”…

En primer lugar, hay que señalar que una gran parte de lo que desde el consistorio se está vendiendo como “inversión”, en realidad es lo que siempre se ha conocido, simplemente, como “mantenimiento”. Se habla del asfaltado de las vías en todos los casos, y es cierto que esta es una partida importante y necesaria, pero que quizá debería haberse planificado con mayor antelación, antes de que se llegase al grado de deterioro actual que sufren los trabajadores que van a prestar sus servicios a diario en nuestros polígonos. También se habla de la mejora de las conexiones entre varios de ellos y las vías de comunicación que vertebran la ciudad, como es el caso del polígono de la Beniata y la carretera de Alicante, o la conexión de la zona verde con el instituto de Cotes Baixes en aquel otro polígono…Otras “inversiones” que se anuncian están relacionadas con aspectos como la recogida de residuos, la adecuación de una zona verde y la mejora del aparcamiento. También, por supuesto, la construcción de la rotonda sur de acceso a la ciudad, quizá la que mayor impacto pueda tener.

Todo ello nos lleva a formularnos varias cuestiones en Ciudadanos Alcoy. ¿Servirá esto para que nuevas empresas se implanten en nuestra ciudad? Podemos aseverar que la respuesta será no. ¿Se soluciona con esta “inversión” el acuciante problema de suelo industrial que padecemos en Alcoy? De nuevo, rotundamente, no. ¿Ayudará, por lo menos, a que las empresas que operan en nuestra ciudad tengan mejores condiciones y puedan prestar mejor sus servicios? Pues, francamente, tampoco demasiado, por lo que, en nuestra humilde opinión, las actuaciones que van a ejecutarse no son más que un simple “lavado de cara” de unas infraestructuras que necesitan algo más que eso.

Con todo ello no pretendemos criticar esta “inversión”, ni siquiera sugerir que estamos en contra de la misma. Simplemente manifestamos que esto no es suficiente, que hace falta una apuesta mucho más firme y decidida por parte del Gobierno Municipal para impulsar la economía de nuestra ciudad. Y ello pasa indefectiblemente por la creación de nuevo suelo industrial. Ya sabemos que la apuesta socialista es Pagos (y eso, en sí mismo sería motivo para otro artículo de opinión…), renunciando a otros proyectos mucho más ambiciosos que sí que supondrían un importante salto cualitativo para nuestra ciudad.

En cambio, en Ciudadanos Alcoy vamos a apostar decididamente por el crecimiento industrial. Aunque, como ya he dicho antes e insisto ahora de nuevo, valoramos positivamente estas inversiones, pensamos que es necesario planificar otro tipo de actuaciones. Por ejemplo, subvencionar a las empresas que actualmente prestan sus servicios en nuestra ciudad para modernizar sus infraestructuras, renovar maquinaria, adecuar instalaciones… Se trata de empresas que llevan muchos años instaladas en nuestra ciudad y queremos que sigan estándolo muchos más. ¿Por qué no darles una pequeña ayuda para ello? Y, por supuesto, seguir creando las condiciones adecuadas para que nuevas industrias puedan implantarse aquí.

Muchas de estas iniciativas ya las llevábamos en el programa electoral de 2015 y las hemos defendido abiertamente en esta legislatura. Y, por supuesto, volverán a ser uno de los pilares fundamentales de cara a las próximas elecciones, porque creemos que el futuro de Alcoy pasa por ello. 2019 debe marcar un antes y un después en la historia de Alcoy. Queremos que sea el año del cambio, del despegue económico e industrial de nuestra ciudad. Y queremos ser partícipes de todo ello desde el gobierno.

Dones i Política

Article d’opinió de Eli Aleix, Coordinadora Comarcal EUPV

Tinc clar que la consecució de la igualtat requereix propostes d’actuació concretes.

En el cas laboral, es deuen corregir les discriminacions salarials, evitar que la maternitat es convertisca en un obstacle per a l’ascens i evitar els guetos de treballs feminitzats, precaris i mal pagats.

En l’àmbit jurídic, les lleis i mesures contra la violència masclista han d’aconseguir conscienciar a la societat i als poders públics sobre la necessitat de protegir de forma efectiva a les dones i entre  altres coses ens queda pendent la conscienciació contra l’assetjament sexual en l’àmbit laboral i els espais públics, mitjançant mesures sancionadores, però també preventives, que ajuden a visualitzar un problema fins ara ocult o relegat a un segon pla.

Aconseguir que tots quests factors treballen en el sentit contrari al que fins hui no és un tasca fàcil, ni que puga ser inposada per decret. Ha de comptar amb la col·laboració activa i còmplice de la societat i com no de les dones.

Les dones som imprescindibles per posar  fi al masclisme, tenim la responsabilitat de trencar el sostre de vidre perdent la por a ser rebutjades, ridiculitzades o ignorades en aquells espais on tradicionalment a  les dones no se’ns ha tingut en compte, per exemple en el món de la política, encara que cada vegada som més  les dones que participem activament. La política s’ha de feminitzar.

Per lluitar contra la discriminació, la violència masclista, els sostres de vidre, l’explotació laboral, etc,cal la confrontació d’idees i les propostes de com actuar. Per descomptat són els partits polítics i les organitzacions sindicals qui han d’articular i concretar aquestos  objectius. Així que hem de ser valentes i ocupar aquests espais, que ens han sigut negats tradicionalment, sense pors i sense excuses.

Tots els àmbits són importants per lluitar per la igualtat de les dones i aconseguir així la nostra llibertat, com a persones i com a societat.

La política necessita de les dones per donar valor a la nostra democràcia.

Ens volem vives i lliures. El 8 de març totes a la vaga, si nosaltres parem el món s’atura.

De nou, la Plaça d’Al-Azraq

Article d’opinió de Màrius Ivorra, Candidat per Compromís Alcoi

En el Ple d’octubre de 2003 (fa, doncs, més de 15 anys), el grup municipal del BLOC sol·licitava al govern municipal, aleshores en mans del PP, que donada la importància urbanística de l’espai de la plaça d’Al-Azraq, s’obrira a la participació ciutadana o que, en tot cas, es convocara un concurs d’idees entre experts, com es fa en moltes gran ciutats sobre projectes que es consideren importants.

El text literal del prec deia el següent:

No ha de perdre’s de vista que a la plaça hi ha molts metres quadrats per a planejar i constitueix un espai emblemàtic d’un dels barris millors urbanitzats d’Alcoi. Per això qualsevol decisió s’hauria de meditar i debatre sense pressa perquè marcarà per sempre el barri i s’haurien de veure totes les possibilitats i necessitats de la ciutat -i del mateix barri- a curt i a llarg termini (espais dotacionals, aparcaments, zones esportives, llocs de passeig, etc.).

Es demana per tant a l’Ajuntament que tothom participe en eixa reurbanització, suggerint que es medite sobre una fórmula utilitzada en moltes grans ciutats amb veritable èxit: que es que es convoque un concurs d’idees o de projectes entre arquitectes, urbanistes, dissenyadors i col·lectius ciutadans”.

La resposta del govern va ser la següent (còpia literal de l’acta): “Sr.Pastor: las prisas son malas compañeras de viaje, el concurso de ideas se hace cuando no se tienen ideas y que alguien nos diga como se han de hacer las cosas, en cuanto a la participación se puede aceptar el ruego porque ese es el objetivo de este gobierno porque se está haciendo así, pero no porque lo pida el Sr.Blay, sino porque lo entiende así el Gobierno Municipal”.

La primera part de la resposta solament és una mostra d’arrogància (o ignorància, mai se sap) doncs són moltíssimes les ciutats que davant projectes importants com un estadi olímpic, un aeroport, un auditori, una estació de ferrocarril, una remodelació urbanística, o altres, convoquen els respectius concursos perquè despatxos o taller d’arquitectura, urbanisme o enginyeria confeccionen projectes i així poder elegir el que més s’acobla al que els responsables de la ciutat desitgen. No cal fer un llistat de projectes, avui considerats emblemàtics, que s’han portat a terme amb aquest procediment, amb èxit. El sistema també s’ha utilitzat durant dècades per a altre tipus de projectes considerats “menors”: una font, un monument, un edifici…

Però pel que s’ha vist després, la resposta del Sr. Pastor en el sentit que “el concurs d’idees es fa quan no es tenen idees”, donant per suposat que el govern d’aleshores del PP ja tenia idees sobre la plaça d’Al-Azraq, el que ha deixat clar és que no solament no tenien idees sobre el tema, sinó que tampoc no tenien ni idea del que es podia fer, ni voluntat de fer res en eixe moment.

La segona part de la resposta, la de la participació ciutadana, sí la van complir, però no en eixa legislatura, que acabava de començar, sinó cap el final de l’altra (2007-20011), i no ho faria el Sr Pastor sinó la Sra. del Castillo, regidora que va substituir al Sr. Pastor en les responsabilitats d’urbanisme. Efectivament es va fer tot un pla de participació amb els veïns de la zona nord, amb sociòlegs i arquitectes d’Alcoi i forasters. Tot pagat per l’Ajuntament.

D’eixes jornades va eixir un projecte que tenia moltes idees i propostes raonables i interessants (potser altres s’havien de discutir en foros més amples i amb tècnics d’altres camps, com per exemple els de trànsit, que no sé si van participar en les jornades). En qualsevol cas, es va enllestir un bon document com a punt de partida.

Què se n’ha fet de tot això? Encara està tot igual? Ho han tingut en compte els redactors del nou PGOU? S’ha pensat amb algun projecte per a eixe espai per tal de poder demanar diners a la Unió Europea, que té pressupost per dinamitzar ciutats en crisi i activar espais urbanístics de gran valor i projecció social? Quines idees té el govern municipal del PSOE sobre el tema? Ni Sanus va fer res en 21 anys de govern, ni tampoc el PP en 11. Seguirà sent el tema pendent de legislatura en legislatura?.

L’estranya aliança

Article d’opinió de Vicky Llàcer, Regidora de Guanyar Alcoi

Des de l’aprovació dels Pressupostos del 2019 del Govern de Toni Francés amb el PP, tant els de Pablo Casado com el Govern municipal del PSOE, s’estan esforçant per justificar una estranya aliança entre partits que, suposadament, són contraris ideològicament.

El cas és que el PSOE sembla contrariat, per un costat intenta desacreditar al PP dient que és el ‘Partit de la Gürtel’, cert és, però per altra part pacta els Pressupostos amb el ‘Partit de la Gürtel’. El paper d’equilibrisme per justificar-ho entenc que és complicat.

El nostre vaticini, quan déiem que alguns pressupostos del govern de Toni Francés eren uns pressupostos que podria aprovar el PP, s’ha fet realitat. Els d’enguany són uns pressupostos els quals el Govern del PSOE ha preferit rebre el suport del PP que no el de Guanyar Alcoi.

Per altra banda, el nou candidat a l’alcaldia del PP vol argumentar el vot favorable i fa veure que són seues algunes de les propostes que ja han sigut presentades per altres grups de l’oposició i que ja havien estat acceptades pel Govern.

Entenc que el partit de la trama de la Gürtel, tal com l’anomena ara el PSOE alcoià, haja d’apropiar-se de propostes que vagen en benefici de la ciutadania, perquè en eixos temes, com ja han demostrat, ells estan un poc peix. Vegen si no el que està costant revertir les polítiques socials nefastes dels governs autonòmics del PP dels últims vint anys o el forat que van deixar Sedano i cia en l’Ajuntament.

Sense anar més lluny, l’asfaltat i adequació del carrer Pintor Cabrera era una reivindicació del veïnat i que Guanyar Alcoi havia traslladat al govern en diverses ocasions i, davant la nostra demanda, el regidor d’obres es va comprometre a dur-ho endavant quan finalitzaren les obres del carrer Entença.

Tot i tenir el compromís del regidor del Govern, a l’esborrany dels pressupostos no hi havia cap partida específica per a dur a terme aquesta adequació. A mi no em sorprén que el PSOE oblide amb facilitat els compromisos que pren amb la ciutadania, perquè no és la primera vegada que passa, però és que a més, ara arriba el PP, paladí de les causes ciutadanes -entenguen la ironia- per anunciar a bombo i platet que gràcies a ells hi haurà partida pressupostària per adequar el carrer i així solucionar l’oblit que havia patit el Govern. Que també sembla increïble que el govern no haguera previst que el carrer per on anaven a desviar el tràfic d’Entença anara a patir un gran desgast.

El que no diu el PP, imagine que perquè això ja no ven tant, és que la seua proposta no era adequar tot el carrer, sinó fer dos pedaços que solucionaren la papereta amb el menor cost possible. Ja vorem que fan al final i quan.

El PSOE, per la seua banda, vol fer veure que ells milloren els seus pressupostos afegint propostes bones, vinguen del partit que vinguen, però la realitat és que fan mercadeig a canvi de vots. Si no, per què no es va afegir la nostra proposta d’adequar el carrer Pintor Cabrera, per exemple? El Govern de Toni Francés ha hagut d’esperar que el seu nou aliat, el PP, reivindicara la proposta del veïnat que vam dur a l’Ajuntament nosaltres. Estratègia partidista per fer quedar bé a uns que són estranys aliats i mal a altres que treballem les propostes.