Últimes Notícies

La publicació especial que ha llançat COPE ALCOI amb motiu de les Festes de Moros i Cristians d’aquest 2024 ha tingut...

L’equip de Cope Alcoi posa a la disposició dels ciutadans el telèfon de l’oient. A partir d’ara, a través de...

Hui divendres hem fet balanç de les actuacions que s’han realitzat a Alcoi a través del Pla ARRU. També t’hem...

Hui divendres hem destacat que la Generalitat Valenciana centra els seus esforços a agilitzar els tràmits per a permetre el...

Cerol original
Descargar Els Capitans

La raó per la qual les Festes d’Alcoi tampoc coincidiran en 23 d’abril l’any 2025

Acabades les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi del 2024 toca ja pensar en les de l’any que ve. Ja es coneix el nom els qui exerciran alguns dels principals càrrecs però una cosa que encara està per ratificar són les dates en les quals se celebrarà la trilogia en honor a Sant Jordi. Això es proposarà en l’Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi, prèvia a la festa del Corpus Christi, i després serà l’Ajuntament qui confirme o plantege altres alternatives.

No obstant això, per a 2025 és totalment clar que els Moros i Cristians no coincidiran en 23 d’abril. I és que la Setmana Santa caurà molt tardana en el calendari i això farà que el Diumenge de Pasqua de Resurrecció siga ni més ni menys que el 20 d’abril. Eixe dia eixirà La Glòria al carrer anunciant una Festa que, com ha passat en moltes ocasions amb una situació similar, s’haurà d’ajornar al primer cap de setmana de maig perquè així hi haja temps suficient per a celebrar els habituals actes previs. El dia de la festa litúrgica del patró quedarà, per tant, molt allunyat de les Festes i quan s’ha donat aquesta circumstància en anys anteriors s’ha aprofitat aquest dia per a dur a terme la processó del trasllat de Sant Jordi ‘El Xicotet’ des del temple del patró a l’església de Santa María.

El fet que les Festes tornen a ser en cap de setmana l’any vinent, tal com ha passat en 2024, augura una gran participació i permet de nou que els alcoians que viuen fora puguen gaudir plenament dels diferents actes de la trilogia. Però, com veu la ciutadania que portem dos anys consecutius sense que el 23 d’abril coincidisca amb la mateixa trilogia?. En COPE ALCOI hem eixit al carrer i hem constatat que hi ha una opinió majoritària:

 

Cal recordar que l’última vegada que es van celebrar les Festes de Moros i Cristians el primer cap de setmana de maig va ser en 2019. En aquell any Pasqua va ser el 21 d’abril i la trilogia es va endarrerir als dies 4, 5 i 6 de maig. Al mig vam tindre una Glòria Major i Infantil que, de manera inèdita, van eixir al carrer en la vesprada del dissabte 27 d’abril degut a la pluja que va marcar la Setmana Santa i per a evitar coincidir amb les Eleccions Generals i Autonòmiques que van ser diumenge 28 d’abril.

Un Alferes Abencerraje que guia al guardià d’Al-Azraq en el seu retorn a Alcoi

L’Entrada de les forces de la mitja lluna ha arribat al seu fi fa uns instants amb el pas dels Abencerrajes, Filà que en aquest 2024 ostenta el càrrec d’Alferes Moro. La incessant lluentor de l’ ‘Enramada Festera’ ha guiat la desfilada d’un potent seguici que ha servit per a acompanyar al guardià d’Al-Azraq en el seu retorn a les terres d’Alcoi després d’un llarg exili.

Les Guardianes de la Nit, amb les seues danses orientals, i la Dansa de la Nit han advertit de la presència imminent de l’Alferes Moro en dues posades en escena que han materialitzat al carrer des de la Escola de Ball de Carmina Nadal. Música, percussió, 24 dames i 29 Mujahidins han acompanyat a la princesa Amira sobre cavall, un paper que assumeix María; la filla major del propi Alferes. Kico Cano Arjona ha entrat a la ciutat sobre carrossa, custodiat de prop per la seua filla xicoteta Abril com a favorita, i ho ha fet lluint un impressionant disseny de Santi Carbonell i Victor Ferrer confeccionat per FestAlcoi. Michel Abiétar, del Trencat, s’ha encarregat de materialitzar la resta d’elements del boato mentre que l’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla ha acompanyat a Kico Cano interpretant la marxa mora Qal’at Aryuna del compositor d’Ontinyent Saül Gómez i Soler. El fermall d’or a aquesta alferecía mora l’ha posat una imponent Esquadra Especial, dissenyada també pel Trencat, i que ha recorregut els carrers del Centre d’Alcoi al costat de la Unió Musical de Muro fent sonar les composicions Als Xaparros, de José Rafael Pascual Vilaplana, i Abenserraig de Saül Gómez i Soler.

Sens dubte, un apoteòsic colofó a un viatge que arranca en la Taifa d’Arjona, un dels regnes de taifes d’Al-Andalu; i on residia la família de Abencerrajes ‘banu-sarray’. Precisament el seu al-faris, Yusuf ibn al Sarray, és l’escollit per a guardar la figura d’Al-Azraq en el retorn a una terra entre muntanyes flanquejada per la Serra Mariola i El Serpis en la qual el cabdill musulmà va fer grans proeses.

La Filà Ligeros festeja en l’Entrada Mora d’Alcoi els seus 150 anys en la Festa

Després del pas del Capità Moro, l’Entrada de les forces de la mitja lluna segueix el seu curs en la vesprada d’aquest dissabte 20 d’abril i fa uns instants ha sigut el torn del pas de la Filà Ligeros. Aquesta formació està d’aniversari enguany perquè compleix 150 anys de presència en les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi després que la seua fundació quedarà materialitzada l’any 1873.

A aquesta efemèride arriben amb 455 socis i tenint entre les seues files, per exemple, a David Antolí com a Sergent Major del bàndol moro. La seua aparició es va forjar en el context de la Revolució del Petroli i en el seu transitar per la Festa han superat avatars de la història en episodis com els de la Segona República, la Guerra Civil, la Dictadura Franquista o la transició cap a l’actual Democràcia. També han sigut testimonis de fets insòlits com la pandèmia de la COVID-19, la qual va obligar a suspendre la trilogia en honor a Sant Jordi en els anys 2020 i 2021. Ni més ni menys que 150 anys prenent la nostra carrers cada abril que festegen en aquesta Entrada Mora amb una icònica Esquadra Especial que ha sigut dissenyada per Ignacio Trelis mentre que Tocats de Dani Pinillos s’ha encarregat de la seua confecció. Durant tot el trajecte els acompanya l’Agrupació Musical L’Avanç del Campello interpretant peces festeres com a L’Entrà dels Moros, de Camilo Pérez Monllor, un clàssic de la música festera que no pot faltar en una vesprada d’abril com la de hui.

L’aniversari de la Filà Ligeros coincideix també amb els 100 anys de la fundació de la Filà Mossàrabs, la qual també ha recordat aquest matí la celebració traient al carrer una Esquadra Especial. En aquesta Entrada Mora ens queden encara molts moments per viure després del pas del Capità Moro i l’Esquadra de l’aniversari dels Ligeros. I és que al pas de la totalitat de les Filaes de la mitja lluna, se li uneixen l’Esquadra del Mig de la Filà Domingo Miques o l’Alferes Moro de la Filà Abencerrajes.

‘Avant l’Entrà dels Moros !’

El ritual ha tornat a complir-se. A les cinc en punt de la vesprada directius de l’Associació de Sant Jordi han donat l’ordre perquè arranque l’Entrada del bàndol moro. La desfilada, com és habitual sempre, s’inicia en El Partidor, i recorre el carrer Sant Nicolau fins a arribar a la Plaça d’Espanya per a enfilar després Sant Llorens i concloure en País Valencià.

Els heralds i trompeters han obert la comitiva i després d’ells ja hem vist una de les principals novetats de la vesprada igual que ja ha succeït aquest matí. I és que la Policia Nacional compleix en aquest 2024 ni més ni menys que 200 anys de presència a Alcoi, i per a celebrar-ho prenen part de manera especial en aquestes Festes de Moros i Cristians. S’encarreguen d’obrir l’Entrada Mora i Cristiana amb una unitat especial de cavalleria procedent de València i vestida de gala per a l’ocasió. Una iniciativa que busca retre homenatge al Cos Nacional de Policia dins d’un dels actes més esperats de la Festa alcoiana «vam fer la proposada mesos arrere i considerem que és una bonica manera de recordar l’efemèride al carrer. Ho fem, a més, en les Festes de Moros i Cristians que tanta transcendència tenen en l’aspecte turístic i econòmic, unes celebracions que són un emblema d’aquesta ciutat«, comentava a principis d’abril Jesús Sánchez, inspector Cap de la Policia Nacional en la capital de l’Alcoià.

En aquesta Entrada Mora totes les mirades se centren en la Filà Mudèjars, que exerceix el càrrec de Capità amb Jordi Peidro, mentre que la Filà Domingo Miques trau al carrer l’Esquadra del Mig. Els Ligeros recordaran el seu 150 aniversari en la Festa amb una Esquadra Especial i en els Judios veurem a Mauro Abellán Bravo; Sant Jordiet 2024. La vesprada finalitzarà amb l’arribada de Kiko Cano Arjona, Alferes Moro de la Filà Abencerrajes.

Una original Esquadra Especial plasma als carrers d’Alcoi els 100 anys dels Mossàrabs

Les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi d’aquest 2024 estan plagades d’efemèrides i una d’elles la trobem en el bàndol cristià. I és que la Filà Mossàrabs compleix 100 anys des de la seua fundació, un fet que segons les cròniques de la Festa es va produir en 1924 eixint per primera vegada al carrer en els actes de la trilogia de 1925.

Cal recordar que la Filà Mossàrabs s’anomena afectuosament com Els Gats i aquesta denominació es deu al fet que aquests animals estaven molt presents en la seua antiga seu a l’espera de les sobres de menjar que els procurava l’humanitari conserge o els contertulians que acudien a les modestes instal·lacions. Al llarg de la història han protagonitzat fites destacades com la remodelació integral del seu traje, que es va produir en 1953, i el disseny del qual li va ser confiat a l’artista i fester alcoià Rafael Guarinos Blanes. A més sempre han destacat per una nodrida participació de xicotets en les Entrades mentre que mai han faltat a la tradicional visita al Sanatori de Fontilles pel Mig Any. Aquest centenari el celebren amb una Esquadra Especial, dissenyada i confeccionada per Roberto Pérez, que ja recorre els carrers del Centre d’Alcoi als sons de la marxa cristiana L’Ambaixador Cristià de Rafael Mullor Grau i interpretada pel Cercle Musical Primitiva d’Albaida ‘El Gamell’. També compten amb un guió commemoratiu d’aquesta efemèride tan especial que signatura José M. Terol.

Els Mossàrabs també arriben a aquest Centenari gaudint d’una excel·lent salut perquè compten amb 499 socis. El seu Primer Tro és Matías Pablo Mas Gisbert i en Festes els acompanya sempre la Societat Musical La Primitiva de Palomar. És sens dubte un dels moments destacats d’una Entrada Cristiana que encara espera més instants significatius com el pas de l’Esquadra del Mig, que recau en la Filà Vascos, o l’arribada de l’Alferes Cristià dels Aragonenes Santiago Castelló Brotons.

Un Capità d’origen berber, principal bastió dels Alcodianos per a defensar la Vila

L’Entrada Cristiana ha començat amb l’arribada triomfal de la Filà Alcodianos, la qual assumeix en aquest 2024 el càrrec de capità de les tropes de la creu. La formació festera, que porta amb orgull el nom dels habitants de la nostra ciutat, ha desplegat una ostentació guerrera per a acompanyar a Daniel Cano Canales; la persona que assumeix la responsabilitat de guiar a l’exèrcit de Jaume I per a la defensa de la Vila.

La recreació d’un mercat de poble, Dames i Cavallers han sigut part important d’un boato en el qual han destacat també tres coreografies molt aplaudides pel públic. Es tracta de la posada en escena Serra de Mariola del Ballet Elit de Gabriel Amador, La Coronació de Danses Al-Azraq i Pedra de la Batalla del Ballet Gawazi. Tots aquests elements han advertit de la presència dels rodelles del Capità, paper que assumeixen Nico i Daniela que al mateix temps són els fills de Dani Cano. La favorita i esposa del càrrec, Judith, ha ocupat un lloc central al costat del representant de les tropes de la creu lluint aquest últim un impressionant disseny de César Vilaplana. La Música Primitiva Apol·lo d’Alcoi ha interpretat la marxa cristiana Nÿda, de Francisco Valor Llorens, interpretada per a aquesta ocasió al costat del grup de música tradicional La Degollà. Un dels moments més significatius de la Capitania dels Alcodianos s’ha viscut quan el Capità Cristià ha arribat a la Plaça d’Espanya i la seua mateixa Filà li ha fet lliurament de les claus de la ciutat en un 2024 en el qual es compleixen cinquanta anys des que ells s’encarreguen d’organitzar aquest màgic instant. Han sonat amb força les campanes de l’església de Santa María i els xicotets Adriana Serra i Lorenzo Pastor li han fet lliurament de les esmentades claus de la fortalesa rodejats per Paco Ferrero en la funció de Alcaide. Els Alcodianos, en el seu desplegament de forces, han volgut seguir un fil argumental que conta la història d’un jove rebel d’origen berber que creix entre els murs de la Vila d’Alcoi i que després es converteix en peça clau de la batalla per a fer front a les tropes d’Al-Azraq.

El punt i final a aquesta impressionant capitania cristiana l’ha posat una guerrera Esquadra Especial dissenyada per l’alcoià Juan Climent. L’Agrupació Artístic Musical El Treball de Xixona i la Colla El Rebuig han interpretat la marxa cristiana Làcrima, de Saül Gómez i Soler, fusionada amb els forts aplaudiments d’un públic rendit a tot el que els Alcodianos han tret al carrer.

 

La Primera Diana plasma el despertar d’una nova ‘Festa’ als carrers d’Alcoi

Alcoi ha despertat en aquest dissabte 20 d’abril immersa en les seues Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi. La Primera Diana ja recorre els carrers del Centre d’Alcoi després que al voltant de les sis del matí s’haja produït la màgica arrancà de la desfilada en la Plaça d’Espanya i davant l’Ajuntament de la ciutat. Aquest instant ha estat precedit de la Missa de Festers a l’església de Santa María i del posterior res de l’Ave María a càrrec del titular de les parròquies del Centre i Vicari de Sant Jordi; Don Jesús Fuentes.

El volteig alegre de les campanes les notes de l’Himne de Festes han donat pas a la Filà Alcodianos, Capità Cristià del 2024, que ha iniciat la desfilada sota les ordres del Sergent  de les tropes de la creu; Jordi Seguí. A ells els han seguit els Andalusos i el seu clàssic rodar de navalla, els Asturians, els Cides, els Llauradors als sons del clàssic pasdoble València, els Gusmans i els Vascos. Posteriorment han desfilat les filaes Aragonesos (Alferes Cristià 2024), Mossàrabs, Almogàvers, Navarros, Tomasines, Muntanyesos i Creuats.

Amb el matí ja estrenat han arribat les forces mores i en aquesta ocasió David Antolí, amb gran mestratge, ha iniciat les seues últimes festes com a Sergent Moro guiant a la Filà Mudèjars  que enguany ostenta la Capitania Mora. A continuació han repetit el ritual de la citada arrancà les filaes Llana, Judios, Domingo Miques, Chano, Verds, Magenta, Abencerrajes (Alferes Moro 2024), Cordó, Ligeros, Marrakesch, Realistes, Barbarescos i Benimerins.

La música d’alegres pasdobles ha inundat els cèntrics carrers alcoians en una Primera Diana, amb essència i aroma a 22 d’abril, però que enguany ha tingut lloc dos dies abans de l’habitual en haver-se avançat la trilogia festera al cap de setmana. L’acte ha reservat de nou moments especials com el gir d’esquadres a Sant Jordi davant la seua església i fins i tot el pas per davant del panell ceràmic del patró situat al carrer Sant Jordi.

Kiko Cano, l’Alferes dels Abencerrajes que posarà un brillant colofó a les Entrades

La Filà Abencerrajes és la que ostenta enguany el càrrec d’Alferes Moro i tal responsabilitat recau en mans de Kiko Cano Arjona. La seua història en la Festa és una mica curiosa perquè el protagonista es va iniciar en aquest àmbit dins dels Abencerrajes, al costat dels seus oncles, però quan aquests van deixar de ser membres actius es va passar amb el seu germà als Miqueros. Anys més tard tornaria a la que ha sigut la seua Filà de tota la vida en la qual ara farà realitat un somni amb el qual porta pensant molt temps.

L’Alferes Moro recorda que la idea de fer el càrrec li va començar a rondar fa quasi una dècada “va ser després de l’Esquadra del Mig quan comentem els amics que igual no tindríem una altra opció de fer esquadra junts pel que pensem en un càrrec. Es va comentar però ningú feia el pas a encapçalar el projecte fins que jo em vaig fer avant“, recordava dies arrere en l’espai #LaNostraFesta de COPE ALCOI. Kiko Cano serà l’encarregat de tancar l’Entrada Mora al vespre del pròxim dissabte 20 d’abril i ho farà amb un boato que no deixarà ningú indiferent “el nostre fil argumental gira entorn del guardià d’Al-Azraq i en el retorn a la seua terra natal després d’anys d’exili. Tot això ambientant en la Taifa d’Arjona, en l’antiga Al-Andalus, en una denominació que ret homenatge a la meua família materna a la qual li dec el fet de ser fester“, va dir. Santi Carbonell i Victor Ferrer s’encarreguen del disseny de la indumentària de Cano en un acompanyament on la música cobrarà també un paper essencialtindré amb mi a l’Agrupació Musical Santa Cecilia de Castalla amb la marxa mora ‘Qal’at Aryuna’ de Saül Gómez i Soler“, va destacar.

I el punt final a aquesta enigmàtica escena el segellarà l’Esquadra Especial. La dissenya El Trencat i desfilarà amb la Unió Musical de Muro interpretant peces com Als Xaparros de José Rafael Pascual Vilaplana o Abenserraig de Saül Gómez i Soler.

Ací pots escoltar l’entrevista amb l’Alferes Moro:

Així ve el calendari de ‘Entraetes’ en la setmana que ens endinsa en les Festes d’Alcoi

Alcoi viu la setmana prèvia als dies grans de les seues Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi i a mesura que avancen els dies s’intensifiquen també els actes al carrer. Les ‘Entraetes’ es continuaran succeint pels carrers del Centre de la ciutat fins a la vespra del ‘Dia dels Músics’, jornada aquesta última en la qual la participació de les Filaes en la ‘Entraeta’ és voluntària.

L’última nit d’Esquadres Especials serà el dijous 18 d’abril. Pel carrer Sant Nicoláu desfilarà l’Esquadra de l’Aniversari dels Mossàrabs a les 22:30h, l’Esquadra Especial dels Alcodianos a les 22:50h, a les 23:10h l’Esquadra Especial dels Vascos, l’Esquadra Especial dels Aragonesos a les 23:30h i l’Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi a les 23:50h. Finalment, en País Valencià, serà el torn dels Llauradors a les 22:30h, els Gusmans a les 22:50h, a les 23:10h la Magenta i a les 23:30h els Cids.

A partir d’ací Alcoi s’endinsarà en els dies grans de la trilogia en honor a Sant Jordi, la qual arrancarà el divendres a la vesprada amb l’esperada interpretació de l’Himne de Festes. El dissabte més de 10.000 persones prendran part en les Entrades dels bàndols de la creu i de la mitja lluna mentre que el dilluns acomiadarem els festejos amb l’escenificació de la batalla entre Moros i Cristians.

La Filà Alcodianos compleix 50 anys entregant les claus al Capità Cristià

Un dels moments més significatius de l’Entrada Cristiana de cada any és quan el Capità de les tropes de la creu arriba a la Plaça d’Espanya d’Alcoi i rep les claus del Castell que presideix aquest cèntric punt de la ciutat simbolitzant les muralles de l’antiga Vila medieval. Un instant que protagonitzen des de la Filà Alcodianos i que està acompanyat del volteig de les campanes de l’església de Santa María sense deixar de costat els aplaudiments del públic que presencia les desfilades.

En aquest 2024 es compleixen cinquanta anys des que la mateixa Filà Alcodianos va començar a encarregar-se de la coordinació d’un acte únic i representatiu al qual va arribar casí de manera anecdòtica. Per a això ens hem de remuntar a la primavera de 1974fins a eixa data era la Filà Aragonesos la que ho feia, però com tenien l’Esquadra del Mig, i no eren suficients, ens encarreguem nosaltres potser per ser la formació que porta el nom d’Alcoi o perquè l’any d’abans havíem fet l’Esquadra del Mig i anàvem amb més tranquil·litat en eixes Festes“, explicava en COPE ALCOI Ismael Gisbert com Primer Tro dels Alcodianos.

Gisbert destaca també que des de 1974 el lliurament de claus al Capità Cristià va començar una evolució imparable en el temps “sempre ha sigut un xiquet el protagonista del moment, però a partir de 1984 s’incorpora la figura del Alcaide del Castell, personatge fester contemplat també en l’Ordenança de la Festa. De fet, la Filà té legislada ara la designació de la persona que assumeix aquest paper i entre els noms de Alcaides destaca l’històric Antuán Vicedo que el va exercir durant 16 anys consecutius“, explica. El Primer Tro dels Alcodianos  fa menció a més a un altre fet significatiu dins d’eixa evolució de l’acte “en 1995 va començar a incorporar-se una xiqueta com a acompanyant del xicotet que entregava les claus i en 2006 queda regulat també que una xicoteta el puga fer. Sens dubte un pas avant important en l’avanç cap a la plena igualtat en la Festa“. Finalment, Ismael Gisbert llança un missatge de cara al futur més immediatesperem continuar organitzant el lliurament de claus altres cinquanta anys més i fem una petició a les Filaes de càrrec perquè tinguen en compte aquest moment a l’hora, per exemple, de dissenyar la carrossa del Capità perquè així un moment que dura només cinc minuts tinga la brillantor que mereix“, conclou.

Els Alcodianos van celebrar un acte mesos arrere en la qual van ajuntar a moltes de les persones que han exercit el càrrec de Capità Cristià amb els qui van protagonitzar cada any l’acte de lliurament de claus. Va ser l’aperitiu per a un 50 aniversari que es commemorarà de manera especial al carrer aquest dissabte 20 d’abril, dia en què la Filà tindrà l’honor de celebrar aquesta efemèride entregant les claus al seu propi Capità Cristià.

Consulta ací el llistat de tots els que han sigut protagonistes de l’acte en aquests 50 anys.

A continuació pots escoltar també l’entrevista que vam mantindre amb Ismael Gisbert, Primer Tro de la Filà Alcodianos: