Últimes Notícies

Com en cada mes de juliol, els transportistes de la comarca es van reunir en l’ermita de Sant Cristòfol de...

L’equip de Cope Alcoi posa a la disposició dels ciutadans el telèfon de l’oient. A partir d’ara, a través de...

Hui dilluns hem recordat que Lorxa va registrar dissabte passat la temperatura més alta de les nostres comarques amb 43...

Hui dilluns hem recordat que Pablo de Gràcia deixarà de ser president de la Cambra de Comerç d’Alcoi. També us...

Cocentaina proclama als càrrecs de la Festa en una inèdita presentació

L’adversa climatologia va voler fer de les seues i la intensa tempesta que va caure a Cocentaina a última hora de la vesprada del passat dissabte, acompanyada també d’aparell elèctric, va obligar a suspendre la presentació dels càrrecs festers que s’havia previst al pati d’armes del Palau Comtal. Des de la Junta de Festes, amb el suport logístic de l’Ajuntament, van activar ràpidament una alternativa davant la pluja i van decidir traslladar l’acte al Centre Cultura El Teular; mesura que va ser molt aplaudida per tot el món de la festa. I allí va començar la cerimònia a les deu de la nit, una hora després de com s’havia contemplat inicialment, conduïda en aquesta ocasió per la periodista local Anna Cortés i Morant.

Rafael Monar, com a president de la Junta de Festes, va ser el primer a pujar a l’escenari i en la seua al·locució va instar a gaudir dels festejos que la Vila Comtal celebrarà durant el segon cap de setmana d’agost en honor a Sant Hipòlit Mártir. Després es va donar a conéixer a Esther García com a directora de l’Himne de Festes i es va descobrir el cartell anunciador de 2024 entre grans ovacions “he volgut fer una obra gràfica senzilla, en la qual s’intueix la imatge del patró, al mateix temps que faig referència a la meua família per la seua llarga tradició en el disseny i confecció d’indumentària festera” va comentar la creadora, Neus Ferrándiz. A continuació, van ser presentats oficialment els quatre càrrecs festers d’enguany, tasca que exerciran Luís Elías Rade (Abanderat Moro de la Filà Kabilenyos), Aina Errando Calleja (Abanderada Cristiana de la Filà Cavallers de Llúria), Pablo León Vidal (Capità Moro de la Filà Muladís) i Adolfo Calafat Ferrándiz (Capità Cristià de la Filà Maseros). Com és habitual, tots ells van percebre un detall de record per part de la màxima institució festera mentre rebien l’afecte de festeres i festers en una nit especial per a cadascun d’ells que aquesta vegada tenia un caràcter atípic.

La vetlada va avançar amb la intervenció d’Antonio Hipólito Agulló de la Prida, mantenidor de l’acte, i que en el seu parlament va felicitar els càrrecs però també va parlar de la seua trajectòria festera vinculada a les Flaes Almogàvers i Manta Roja. A més, va remarcar el caràcter singular d’alguns actes de la festa contestana com la Presentació d’Armes a capitans i abanderats del matí del Dia de Sant Hipòlit, i va posar en valor la música festera enaltint la figura d’il·lustres compositors com Guastavo Pascual Falcó; autor de l’internacional pasdoble ‘Paquito El Chocolatero’. Les paraules de l’alcalde de la Vila Comtal, Jordi Pla, van culminar aquesta posada de llarg dels principals protagonistes de la Festa 2024 abans de donar pas a les notes de l’Himne de Festes.

A l’eixida del Teular va tornar a ploure, però tots els assistents van poder traslladar-se al pati d’armes del Palau, lloc en el qual va poder celebrar-se ja de mitjanit el tradicional sopar a l’aire lliure en haver escampat el temporal. Si que va quedar suspesa la revetla que estava prevista en la Plaça del Mercat en finalitzar aquest sopar, mentre que en l’escenari del mateix pati es va poder rebre simbòlicament als càrrecs al costat dels seus familiars. Finalment, els protagonistes de la nit van tindre ocasió de signar en el llibre d’honor de la Junta de Festes sent immortalitzats per les càmeres i deixant així per al record una nit diferent amb una presentació de càrrecs condicionada per la pluja que fins ara no havia tingut precedent.

Foto: Marc Pascual i Domínguez- ulldepeix fotografia

Les Festes d’Alcoi de 2025 ja tenen data

Les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi se celebraran finalment al maig, tal com va proposar l’Associació de Sant Jordi en l’Assemblea General que la institució va celebrar el dijous 30 de juny abans de la festivitat del Corpus Christi. Tot això pel fet que la Setmana Santa caurà tardana en el calendari i La Glòria eixirà al carrer el 20 d’abril a l’ésser en eixa jornada el Diumenge de Pasqua.

El Consell Econòmic i Social d’Alcoi (CES) es va reunir fa uns dies en el Saló de Plens de l’Ajuntament d’Alcoi i va confirmar la proposta del Casal, fet que permetrà que la trilogia en honor a Sant Jordi siga els dies 3, 4 i 5 de maig. Els festius locals serà en el dissabte 3 de maig, coincidint amb el Dia de les Entrades, i el dilluns 5 de maig que seran el Dia del Alardo. Queda per resoldre si el 23 d’abril serà festiu o no ja que l’Associació de Sant Jordi va demanar en el seu moment a l’Ajuntament que instara a la Generalitat Valenciana a aprovar la possibilitat d’adaptar un festiu autonòmic a les circumstàncies de la ciutat. Aquesta petició va ser portada al ple en forma de moció i va tirar avant sense comptar amb el suport dels partits de l’oposició “el Consell Econòmic i Social ha ratificat les dates que ha marcat l’Associació de Sant Jordi, que ha sigut present en aquest Consell. Apostem pel diàleg i consens entre la Institució, el CES i el Govern Local i per descomptat que els donarem suport en la moció per a què el dia 23 d’abril siga festiu a la nostra ciutat, és més, pensem que hauria de ser una declaració institucional i que tots els partits ho van assumir i donaren el seu suport“, afirma el regidor de Festes; Jordi Martínez.

Afegir que a la reunió del Consell Econòmic i Social (CES) va assistir un representant de la Junta Directiva de l’Associació de Sant Jordi. Al costat d’ell van estar representants de cada partit polític present en la Corporació Municipal, els sindicats UGT i CCOO, la federació d’empresaris FEDAC, l’associació de comerciants ACECA, la Universitat Politècnica de València, entitats d’ensenyament superior i un representant de la Mancomunitat de l’Alcoià-Comtat.

La Publicació proclama les pròximes Festes de Cocentaina

Cocentaina ja ha anunciat l’arribada de les seues Festes de Moros i Cristians d’aquest 2024 en honor a Sant Hipòlit Mártir, unes celebracions que tindran lloc entre el 9 i el 12 d’agost. La Publicació va ser la protagonista del dissabte 29 de juny i amb aquest acte es dona el tret d’eixida a unes setmanes que conduiran a la Vila Comtal cap a uns festejos sempre esperats per contestans i visitants.

El pregó fester va recuperar aquesta vegada l’horari d’antany, començant a les 18:00h des de la placeta de La Vila, i fins allí van arribar els publicadors adults i infantils de les diferents Filaes de tots dos bàndols des de quasi mitja hora abans de l’inici de la desfilada. Quan el rellotge de la Casa Consistorial va marcar les sis en punt va ser el torn del res de l’Àngelus, en record dels festers difunts, i instants després va arribar un dels moments més esperats de cada Publicació. I és que l’alcalde de la capital del Comtat, Jordi Pla, va tornar delegar en la Junta de Festes l’organització dels Moros i Cristians amb aquest parlament simbòlic al costat del president de l’entitat festera; Rafael Monar:

 

A continuació va sonar l’Himne de Festes, peça la lletra de la qual va crear el recordat poeta Gerard Mur i Pérez i a la qual el compositor José Insa Martínez li va posar música, i després la Unió Musical Contestana es va situar en el centre de la plaça per a interpretar el pasdoble ‘Joano Bartolo’ de l’enyorat compositor Rafael Lledó que ens va deixar a principis d’enguany. La Colla Mal Passet, amb la peça ‘Sant i Faener’ de Francisco Valor, va donar pas als vertaders protagonistes de la jornada.

Els primers a desfilar van ser els publicadors adults del bàndol cristià guiats per Adolfo Calafat Ferrándiz com a formador de la Filà Maseros, formació que a més ostenta la capitania sent precisament ell qui assumeix el paper de màxim representant de les tropes de la creu. Per a l’ocasió va sonar la composició Sergio, d’Antonio Ferrándiz, un altre de les icones de la música festera contestana que al mateix temps era l’avi del mateix formador. Després van arribar els moros, amb Irene Carbonell Valls com a formadora dels Muladís en ser aquesta la formació que exerceix el càrrec de Capità, i aquesta vegada la Unió Musical Contestana va interpretar Al Cel de Francisco Valor.  Tots dos formadors es sentien molt il·lusionats davant tal responsabilitat segons van manifestar als micròfons de COPE ALCOI:

 

 

La Publicació va avançar amb l’ ‘arrancà’ dels publicadors infantils acompanyats per la Unió Musical de Llutxent interpretant l’internacional pasdoble Paquito El Chocolatero composat a Cocentaina per Gustavo Pascual en 1937. Emma Calafat Castelló (Filà Maseros) i Quim Baena Agulló (Filà Muladís) van ser els formadors, rebent grans aplaudiments per part del públic, i els qui van guiar als més xicotets fins a la plaça Alcalde Reig per a realitzar una ofrena floral al monument de Sant Hipòlit Mártir. Tots dos formadors se sentien molt il·lusionats davant aquesta responsabilitat segons van manifestar als micròfons de COPE ALCOY:

 

 

I a la desfilada de La Publicació trobem aquest any un fet significatiu. El 1999 Gema Tortajada es va convertir en la primera dona publicadora de la història de la Festa Contestana a la desapareguda Filà Edetanos. 25 anys després ha repetit experiència a la Filà Guàrdia Jalifiana ‘Sahorins‘:

 

Mentrestant, els publicadors adults van recórrer els carrers del Raval i La Vila fins a arribar a la part alta del Passeig del Comtat. Des d’allí, al costat dels infantils, van desfilar anunciant l’arribada de les imminents Festes fins a acabar l’acte davant l’esmentat monument de Sant Hipòlit Mártir. Durant La Publicació hem parlat també amb Jordi Pla (alcalde de Cocentaina), Javier Sansalvador (regidor de Festes) i Rafael Monar (president de la Junta de Festes):

 

 

 

Aquest intens dia va finalitzar amb les primeres ‘Voltetes’ del cicle fester i una revetla en el recinte firal al costat del Centre Cultural El Teular.

Paco García, nou president de l’Associació de Sant Jordi d’Alcoi

Paco García Carrillo, fester de la Filà Judios i fins ara vicepresident de l’Associació de Sant Jordi, va ser elegit anit nou president de la màxima entitat festera. Relleva en el càrrec a Juan José Olcina, el qual es va acomiadar emocionat d’aquesta responsabilitat després de huit anys al capdavant del Casal “gràcies als quals heu plorat amb mi en els moments més difícils i als quals heu estat al costat del meu en els instants amb més alegria“, va dir en la seua última intervenció davant el món de la festa.

El nou president va rebre 34 vots mentre que Luís Sorolla va obtindre 18 i Juan Antonio Canalejas 1 segons es va destacar en la recta final de l’Assemblea de l’Associació de Sant Jordi després de realitzar-se el corresponent escrutini. Paco García no va deixar de percebre mostres d’afecte i suport després de ser nomenat com a principal dirigent de la institució, i va marcar alguns dels principals objectius que vol complir a curt termini “cal reunir-se amb tots per a tirar cap avant i treballar en una mateixa direcció” va manifestar en la seua primera declaració d’intencions. En el procés electoral d’ahir es va renovar parcialment la Junta Directiva i al recentment elegit president de l’acompanyaran Tomás Cantó com a vicepresident segon, Víctor Hugo Ribes com vicescretario i Raúl Ponsoda com a tresorer. A ells se li uneixen com a vocals Antonio Arques, Enrique Villar, Silvia Gómez i Manuel Llorca.

Els elegits rebran prendran possessió del càrrec el diumenge al matí en el transcurs d’una missa solemne que se celebrarà a l’església de Sant Jordi a partir de les 10:30h. A la vesprada ja participaran en el seu primer acte oficial, la Processó del Corpus Christi, i aquesta donarà principi des de la parròquia de Santa María una vegada finalitze l’eucaristia prevista per a les 18:30h.

Batalla final entre Moros i Cristians per a posar el punt i seguit a les Festes de Muro

El punt i seguit a les Festes de Muro el va posar ahir dilluns el conegut com a ‘Dia dels Trons’, una jornada marcada per l’escenificació de la lluita entre moros i cristians. La jornada va arrancar a les deu i mitja del matí amb la representació de la humorística ‘Ambaixada del Tonell’ que, un any més, van protagonitzar les Filaes Llana i Mare de Déu a les portes de l’Ajuntament.

Allí, en la Placeta Molina, les dues formacions es van enredar en un encreuament dialèctic ple de sàtira i humor on no van faltar referències a qüestions d’actualitat com les obres dutes a terme en la seu de la Mare de Déu o l’ampliació del local de la Llana que s’ha materialitzat l’any en el que precisament la formació ostenta el càrrec d’Abanderat Moro. També l’amnistia es va colar en la popular Ambaixada i no va faltar la menció a la calor que en eixe moment del matí ja estrenyia amb més de vint graus. Álvaro Cascant es va estrenar com a Ambaixador del bàndol moro mentre que en el cristià va continuar assumint aquesta responsabilitat Carlos José Llorens. Malgrat els desacords inicials sobre la conquesta de les fèrtils terres de Muro i el tonell objecte d’aquesta disputa, la batalla verbal va finalitzar amb un significatiu acord entre totes dues parts el principal punt de les quals era acudir seguidament a la Filà Mare de Déu a degustar un bon esmorzar regat amb el vi de l’esmentat barril.

El ‘Dia dels Trons’ va tindre reservats més actes com l’Ambaixada Mora matinal, declamada per Ricard Sanz, mentre que a la vesprada va ser el torn dels cristians en un parlament pronunciat per Pepe Vilaplana. Abans de tots dos actes va destacar la batalla d’arcabusseria, per a la qual es van emprar més de dos-cents quilos de pólvora, i que va finalitzar amb victòria de les forces de la mitja lluna en el matí. Ja a la vesprada, com mana la tradició, van véncer els de Jaume I hissant el seu emblema a la part alta de les torres del Castell de Festes que s’alça en la Plaça Matzem.

La ‘Retreta’, amb els clàssics ‘Farolets’, va culminar el dia abans de donar pas a l’últim sopar de Festes. Finalment va haver-hi una actuació musical en El Matzem que va servir per a acomiadar la primera part d’uns festejos abans que acabaran oficialment el pròxim cap de setmana amb els actes de La Pujà de la Mare de Déu.

Les hosts de la mitja lluna protagonitzen una brillant Entrada a Muro

Muro va viure ahir la primera de les jornades centrals de les seues Festes de Moros i Cristians en honor a la Verge dels Desemparats. Un intens dia que va començar en trencar l’alba amb la Diana i que va continuar entrat el matí amb la cercavila de les Clavarieses seguit de la posterior missa que aquestes últimes dediquen a la patrona murera en la seua Ermita. El tret d’una Mascletà va posar fi als actes matutins abans de donar pas a un dels moments més esperats del dissabte 11 de maig.

I és que a les cinc en punt de la vesprada, amb una temperatura de 25 graus, va arrancar l’Entrada Mora, quasi en els voltants de l’Ermita de Sant Antoni, per a discórrer per les avingudes de València i País Valencià fins a arribar al carrer Josep Bono. La desfilada, una vegada travessada aquesta última via, va enfilar el tram final després de passar per la Plaça El Matzem.

La música tradicional de La Xafigà, acompanyant al banderí de la Junta de Festes, va obrir la comitiva donant pas a la Filà Marroks que en aquest 2024 exerceix el càrrec de Capità Moro. Immediatament després el públic va poder gaudir d’un original boato en el qual la formació festera va voler plasmar al carrer la història dels mateixos Marroks i la seua travessia pel desert fins a arribar a les terres de Muro per a la seua conquesta. Espectacles de foc, genets portant banderes i un oasi en moviment van ser els primers elements que van despertar les ovacions en una vesprada calorosa que anava cobrint-se a poc a poc de núvols des de la Penya El Frare. Diverses esquadres especials, amb espectaculars dissenys, van donar pas a un nou ballet que va acompanyar a Ricard Sanz sobre camell en el paper d’Ambaixador de les forces mahometanes. Danses orientals van ser l’avantsala de la Capitana Mora 2024, la qual va desfilar sobre una gran carrossa en la qual destacava una plataforma sostinguda per columnes. Patrícia López va lluir un ric disseny elaborat pel jove creador contestà Saül Santonja Miralles, que va agradar moltíssim a tots els que contemplaven la pròpia Entrada, i va desfilar acompanyada de l’Agrupació Musical d’Ontinyent interpretant la peça Fergana del compositor Saül Gómez i Soler.

 

Després d’aquest apoteòsic inici, el pas de les tropes àrabs va seguir amb les Filaes Realistes, Verds, Moros del Rif i Tariks. En aquest últim moment va aparéixer una lleugera pluja, que va escampar ràpidament, i que a penes va interferir en una Entrada Mora que va tancar de manera brillant la Banderera de la Filà Llana. En aquesta ocasió la formació festera va apostar per un boato en el qual va voler representar una gran festa palatina amb balls infantils, música oriental, danses morunes i espectacles de foc. Esquadres especials i la carrossa de les dames van cedir el testimoni a una coreografia del ballet d’Elena Tudela que va obrir el camí a la pròpia Banderera Mora. Lídia Ferrándiz va desfilar també en una senyorial carrossa al costat de l’Ateneu Musical de Cocentaina, lluint un disseny en el qual predominaven els tons daurats, i rebent també l’afecte del públic que presenciava els últims compassos d’un multitudinari acte en el qual van prendre part més de mil persones.

 

L’anomenat Passeig Cristià, en el qual les tropes de la creu van repartir gran quantitat de regals des dels camions, va donar pas a la processó de La Baixà de la Mare de Déu des de la seua Ermita a la parròquia de Sant Joan Baptista. Una nou espectacle musical en El Matzem va acomiadar la primera jornada dels festejos.

Les Festes converteixen a Muro en epicentre de la comarca

L’Entrada Mora va reunir ahir a Muro a una àmplia representació institucional de la comarca encapçalada pels diputats provincials Ismael Vidal (Partit Socialista i alcalde Fageca) i Carlos Pastor (Partit Popular i portaveu del PP a Alcoi). Van acompanyar a l’alcalde de Muro, Vicent Molina, el vicealcalde d’Alcoi (Álex Cerradelo) i els primers edils de Cocentaina (Jordi Pla), Almudaina (Pau Navarro), Quatretondeta (Alejandro Montava), Agres (María García), Alfafara (Toni Cloquell), Gaianes (Agustín Martínez), Penàguila (Salvador Català), Beniarrés (Francisco Sellés), Millena (César García), Benilloba (José Ramón Martí); entre altres. També van destacar regidors i regidores dels diferents partits representats en les corporacions municipals de les poblacions de l’Alcoià i el Comtat, el contestà Rafa Briet (director del Gabinet del Secretari d’Estat de Política Territorial) o Javier Sendra (alcalde de Planes i Secretari Autonòmic de Medi Ambient i Territori).

Com afectaria a les Festes d’Alcoi la proposta del Papa d’una data fixa per a la Setmana Santa?

A principis del passat mes d’abril va transcendir la notícia, en tots els mitjans de comunicació internacionals, que el Papa Francesc pretén fer realitat “un canvi històric” que tindria un important impacte en les celebracions de Setmana Santa. I és que el Pontífex ha posat sobre la taula la possibilitat que el Tridu Pasqual quede fixat en una mateixa data tots els anys per a unificar així la celebració de la Pasqua entre tots els cristians, catòlics i ortodoxos.

La idea podria ser una mera anècdota però té un gran calat en la nostra societat actual donat que de de la data de la Setmana Santa depenen tradicions anteriors a la Quaresma com els Carnestoltes o costums posteriors a Pasqua tan arrelades com el Corpus Christi. I si traslladem aquesta qüestió a l’àmbit local s’obri un important front en relació a les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi perquè, com per tots és sabut, La Glòria pregona la trilogia en honor a Sant Jordi en Diumenge de Resurrecció.

Cal recordar que, la Pasqua de Resurrecció és el diumenge immediatament posterior a la primera lluna plena de la primavera (després de l’equinocci de març) i es fixa emprant el càlcul de la Lluna plena astronòmica. D’aquesta manera, la Setmana Santa pot ocórrer tant al març o a l’abril, variant cada any les seues dates i fins ara, no coincidint de manera consecutiva. La modificació a la qual el Papa ha obert la porta encara no està concretada i podrien remenar-se opcions com adaptar el calendari  gregorià al julià, o viceversa, o buscar una data de Pasqua fixa, que podria fer coincidir tots els anys el Diumenge de Resurrecció en el segon o tercer diumenge d’abril.

Si això passara, Alcoi es veuria obligada a fer canvis importants en la Festa i caldria debatre qüestions significatives com un hipotètic avançament de La Glòria a principis d’abril, celebrar els Moros i Cristians sempre en l’últim cap de setmana d’aquest mes o endarrerir-los més enllà fins a la primera setmana de maig.

Uns futuribles que no passen desapercebuts per als representants polítics de la nostra ciutat. A això es referien aquesta setmana en el #TiempoDeAnálisis de COPE ALCOI Jordi Martínez (portaveu del PSOE i edil de Festes) i Kico Cantó (regidor del Partidor Popular):

 

 

De prosperar la iniciativa del Papa, contemplariem també com en diversos anys el 23 d’abril es veuria afectat per la Setmana Santa quedant fora de la trilogia. Una situació que ja s’ha donat en 2024, any en què la festivitat de Sant Jordi va caure en el Dia del Descans després d’avançar les Festes a cap de setmana i dia en què es van dur a terme diversos actes religiosos a la ciutat per a rendir un merescut homenatge al patró.

La raó per la qual les Festes d’Alcoi tampoc coincidiran en 23 d’abril l’any 2025

Acabades les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi del 2024 toca ja pensar en les de l’any que ve. Ja es coneix el nom els qui exerciran alguns dels principals càrrecs però una cosa que encara està per ratificar són les dates en les quals se celebrarà la trilogia en honor a Sant Jordi. Això es proposarà en l’Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi, prèvia a la festa del Corpus Christi, i després serà l’Ajuntament qui confirme o plantege altres alternatives.

No obstant això, per a 2025 és totalment clar que els Moros i Cristians no coincidiran en 23 d’abril. I és que la Setmana Santa caurà molt tardana en el calendari i això farà que el Diumenge de Pasqua de Resurrecció siga ni més ni menys que el 20 d’abril. Eixe dia eixirà La Glòria al carrer anunciant una Festa que, com ha passat en moltes ocasions amb una situació similar, s’haurà d’ajornar al primer cap de setmana de maig perquè així hi haja temps suficient per a celebrar els habituals actes previs. El dia de la festa litúrgica del patró quedarà, per tant, molt allunyat de les Festes i quan s’ha donat aquesta circumstància en anys anteriors s’ha aprofitat aquest dia per a dur a terme la processó del trasllat de Sant Jordi ‘El Xicotet’ des del temple del patró a l’església de Santa María.

El fet que les Festes tornen a ser en cap de setmana l’any vinent, tal com ha passat en 2024, augura una gran participació i permet de nou que els alcoians que viuen fora puguen gaudir plenament dels diferents actes de la trilogia. Però, com veu la ciutadania que portem dos anys consecutius sense que el 23 d’abril coincidisca amb la mateixa trilogia?. En COPE ALCOI hem eixit al carrer i hem constatat que hi ha una opinió majoritària:

 

Cal recordar que l’última vegada que es van celebrar les Festes de Moros i Cristians el primer cap de setmana de maig va ser en 2019. En aquell any Pasqua va ser el 21 d’abril i la trilogia es va endarrerir als dies 4, 5 i 6 de maig. Al mig vam tindre una Glòria Major i Infantil que, de manera inèdita, van eixir al carrer en la vesprada del dissabte 27 d’abril degut a la pluja que va marcar la Setmana Santa i per a evitar coincidir amb les Eleccions Generals i Autonòmiques que van ser diumenge 28 d’abril.

Un Alferes Abencerraje que guia al guardià d’Al-Azraq en el seu retorn a Alcoi

L’Entrada de les forces de la mitja lluna ha arribat al seu fi fa uns instants amb el pas dels Abencerrajes, Filà que en aquest 2024 ostenta el càrrec d’Alferes Moro. La incessant lluentor de l’ ‘Enramada Festera’ ha guiat la desfilada d’un potent seguici que ha servit per a acompanyar al guardià d’Al-Azraq en el seu retorn a les terres d’Alcoi després d’un llarg exili.

Les Guardianes de la Nit, amb les seues danses orientals, i la Dansa de la Nit han advertit de la presència imminent de l’Alferes Moro en dues posades en escena que han materialitzat al carrer des de la Escola de Ball de Carmina Nadal. Música, percussió, 24 dames i 29 Mujahidins han acompanyat a la princesa Amira sobre cavall, un paper que assumeix María; la filla major del propi Alferes. Kico Cano Arjona ha entrat a la ciutat sobre carrossa, custodiat de prop per la seua filla xicoteta Abril com a favorita, i ho ha fet lluint un impressionant disseny de Santi Carbonell i Victor Ferrer confeccionat per FestAlcoi. Michel Abiétar, del Trencat, s’ha encarregat de materialitzar la resta d’elements del boato mentre que l’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla ha acompanyat a Kico Cano interpretant la marxa mora Qal’at Aryuna del compositor d’Ontinyent Saül Gómez i Soler. El fermall d’or a aquesta alferecía mora l’ha posat una imponent Esquadra Especial, dissenyada també pel Trencat, i que ha recorregut els carrers del Centre d’Alcoi al costat de la Unió Musical de Muro fent sonar les composicions Als Xaparros, de José Rafael Pascual Vilaplana, i Abenserraig de Saül Gómez i Soler.

Sens dubte, un apoteòsic colofó a un viatge que arranca en la Taifa d’Arjona, un dels regnes de taifes d’Al-Andalu; i on residia la família de Abencerrajes ‘banu-sarray’. Precisament el seu al-faris, Yusuf ibn al Sarray, és l’escollit per a guardar la figura d’Al-Azraq en el retorn a una terra entre muntanyes flanquejada per la Serra Mariola i El Serpis en la qual el cabdill musulmà va fer grans proeses.

La Filà Ligeros festeja en l’Entrada Mora d’Alcoi els seus 150 anys en la Festa

Després del pas del Capità Moro, l’Entrada de les forces de la mitja lluna segueix el seu curs en la vesprada d’aquest dissabte 20 d’abril i fa uns instants ha sigut el torn del pas de la Filà Ligeros. Aquesta formació està d’aniversari enguany perquè compleix 150 anys de presència en les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi després que la seua fundació quedarà materialitzada l’any 1873.

A aquesta efemèride arriben amb 455 socis i tenint entre les seues files, per exemple, a David Antolí com a Sergent Major del bàndol moro. La seua aparició es va forjar en el context de la Revolució del Petroli i en el seu transitar per la Festa han superat avatars de la història en episodis com els de la Segona República, la Guerra Civil, la Dictadura Franquista o la transició cap a l’actual Democràcia. També han sigut testimonis de fets insòlits com la pandèmia de la COVID-19, la qual va obligar a suspendre la trilogia en honor a Sant Jordi en els anys 2020 i 2021. Ni més ni menys que 150 anys prenent la nostra carrers cada abril que festegen en aquesta Entrada Mora amb una icònica Esquadra Especial que ha sigut dissenyada per Ignacio Trelis mentre que Tocats de Dani Pinillos s’ha encarregat de la seua confecció. Durant tot el trajecte els acompanya l’Agrupació Musical L’Avanç del Campello interpretant peces festeres com a L’Entrà dels Moros, de Camilo Pérez Monllor, un clàssic de la música festera que no pot faltar en una vesprada d’abril com la de hui.

L’aniversari de la Filà Ligeros coincideix també amb els 100 anys de la fundació de la Filà Mossàrabs, la qual també ha recordat aquest matí la celebració traient al carrer una Esquadra Especial. En aquesta Entrada Mora ens queden encara molts moments per viure després del pas del Capità Moro i l’Esquadra de l’aniversari dels Ligeros. I és que al pas de la totalitat de les Filaes de la mitja lluna, se li uneixen l’Esquadra del Mig de la Filà Domingo Miques o l’Alferes Moro de la Filà Abencerrajes.