La presentació de càrrecs obri camí cap a la Festa d’Alcoi 2025

Alcoi s’endinsa en la setmana gran del Mig Any i inicia el compte arrere cap a les pròximes Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi, una trilogia que tindrà lloc en els primers dies del mes de maig a causa que la Setmana Santa cau l’any que ve tardana en el calendari. Ahir va tindre lloc la presentació de càrrecs i de nou es van viure moments d’alegria i il·lusió a l’hora d’efectuar un merescut reconeixement als qui seran els màxims protagonistes dels festejos durant 2025.

La cerimònia va tindre lloc en el Teatre Calderón, com és habitual, i va estar conduïda per Pau Acosta en qualitat de Secretari de l’Associació de Sant Jordi. Van sonar fortes ovacions en el recinte cultural per a Martín Bellver Sevila, Sant Jordiet 2025 per la Filà Domingo Miques, i aquest va rebre la bandera de mans del seu predecessor en el càrrec; Mauro Abellán Bravo. La gala va avançar amb la presentació dels mateixos càrrecs, tasca que assumiran Salvador Albero (Capità Cristià per la Filà Aragonesos), Indalecio Carbonell (Capità Moro de la Filà Abencerrajes), José Cortés (Alferes Cristià de la Filà Andalusos) i Ana Gisbert (Alferes Moro de la Filà Marrakesch i primera dona en la història de la Festa d’Alcoi que exercirà aquesta funció). Tots ells van rebre elogis i felicitacions per part dels representants de les seues respectives Filaes però també de les autoritats locals i el nombrós públic de l’àmbit de la Festa que omplia per complet el Teatre.

Les paraules del president de l’Associació de Sant Jordi (Francisco García) i de l’alcalde de la ciutat (Toni Francés) va tancar una presentació que, amb algunes modificacions respecte a l’any anterior, va mantindre el format estrenat en 2023 en celebrar-se una setmana abans del dia gran del Mig Any. Amb la interpretació de l’Himne de Festes va culminar la part més protocol·lària i la vetlada va seguir amb gran ambient festiu en un sopar celebrat en el Círculo Industrial.

Així serà la següent eliminatòria del Campionat de Cotos del Mig Any d’Alcoi

El Campionat de Cotos del Mig Any avança i ahir dijous va tindre lloc una nova eliminatòria, la qual es va celebrar en la seu de la Filà Mossàrabs que en el pròxim 2025 traurà al carrer l’Esquadra del Mig. Un bon nombre de persones va voler seguir de prop la partida i no es va perdre la segona fase d’un torneig que cada any desperta gran expectació.

Els resultats van quedar de la manera següent:  Domingo Miques 3-Ligeros 2, Creuats 2-Navarros 3, Judios 3 – Muntanyesos 0, Cordó 3-Guzmanes 0, Chano 3-Cides 0, Junta Directiva 3-Abencerrajes 1, Andalusos 3-Realistes 2 i Marrakesch 3-Barbarescos 2. D’aquesta manera passen a quarts de final dos Filaes del bàndol cristià, cinc del bàndol moro i la Junta Directiva. La partida serà dimarts que ve en la seu de la Filà Chano, Esquadra del Mig Mora de 2025.

Visita al Sanatori de Fontilles

El primer cap de setmana d’octubre ve replet d’activitat festera dins de la programació del Mig Any de les nostres Festes de Moros i Cristians. Demà dissabte serà la 74 edició de la visita al Sanatori de Fontilles a la qual acudiran els càrrecs festers de 2024 en una jornada en la qual destaquen actes com la Diana, la cercavila per a acompanyar a la imatge de Sant Jordi, l’eucaristia solemne, el dinar popular i la gran Entrada de la vesprada. Enguany hi ha alguna novetat en una tradició que arranca aquesta mateixa nit amb la clàssica ‘Olleta’ que serveix per a calfar motors “s’ha canviat la visita als pavellons abans de la missa per a així no interferir en l’activitat quotidiana dels residents“, explica estava setmana en COPE ALCOI Paco Nicolau; president de la Penya Fontilles.

També el dissabte, a partir de les 18:30h, es durà a terme el IV Certamen d’Interpretació de Música Festera en el Teatre Calderón. En la cita participaran el Cercle Musical Primitiva d’Albaida, la Unió Musical San José de Calasanz de Castelló i la Unió Musical La Nucia.

El Pregó convida a les festes en honor a la patrona d’Alcoi, la Verge dels Lliris

La setmana gran de la patrona d’Alcoi segueix el seu curs i ahir dimarts va ser el torn del Pregó que va servir per a anunciar l’arribada dels dies centrals de les festes en honor a la Verge dels Lliris. La cita va tindre lloc a l’església de Sant Maure i Sant Francesc a la vesprada després de la celebració d’una missa solemne que va comptar amb l’acompanyament musical de l’Orquestra Simfònica Alcoiana.

En aquesta ocasió l’Arxiconfraria de la Verge dels Lliris va apostar per la Germana María Fons Signats per a ser la Pregonera, religiosa que actualment forma part de la comunitat que mora en el Convent del Sant Sepulcre. La Germana María, en la seua intervenció, va animar a gaudir de la festivitat de la patrona i va instar a acostar-se a ella tenint-la present sempre a cada moment de les nostres vides. A més va tindre present en les seues paraules al Papa Joan Pau II assenyalant que “dir Espanya és a dir María” en relació a la profunda devoció que se li professa a la Mare de Déu en cada territori del país.

El tridu, pòrtic de l’ofrena i la romeria

Després del Pregó, hui arranca el tridu que estarà predicat enguany pel sacerdot alcoià Don Ignasi García Miralles. Aquest últim va ser ordenat sacerdot el passat 22 de juny en la Catedral de València celebrant la seua primera eucaristia una setmana després en la parròquia de Sant Roc i Sant Sebastià. Cada jornada del tridu començarà a les 20:00h amb el res de la sabatina, per a donar pas a la santa missa, i els diferents dies tindran una dedicatòria específica sent el del dimecres en homenatge als matrimonis que compleixen tant cinquanta com vint-i-cinc anys de casats. El dijous tindran protagonismes els associats a l’Arxiconfraria, amb imposició de medalles als qui passen a formar part de l’entitat per primera vegada, i el divendres estarà dedicat a la joventut amb presentació dels més xicotets a la patrona.

Els Algars van celebrar les seues festes populars a principis d’agost

La pedania contestana de Els Algars ha celebrat les seues festes estiuenques i ho ha fet amb un complet programa d’activitats que van arrancar el 30 de juliol amb l’ornamentació dels carrers. No va faltar el cinema d’estiu, amb la projecció de diverses pel·lícules dirigides al públic infantil i juvenil, i ja el  divendres 2 d’agost va començar el gruix de la programació amb un concurs vespertí en el qual es van premiar tant la millor truita com la millor ensalada russa.

Un jurat triat per la junta de Festes, i format per cinc components, va triar la proposta més valorada percebent el guanyador un lot de formatge, xoriço i vi. La jornada va finalitzar amb un sopar popular i ja el dissabte 3 d’agost van destacar proposades com a jocs populars o la ‘banyà’ amb la qual es va fer front a les altes temperatures d’aquell matí. A la vesprada es va celebrar una cercavila de fanalets i va començar a funcionar la Fira Andalusa de la qual van gaudir residents en la pedania, però també veïns d’Alcoi o Cocentaina que es van acostar per a gaudir dels festejos. Un nou sopar popular va tancar els actes donant pas al diumenge 4 d’agost i en aquest dia es va dur a terme a les onze del matí la missa en honor a la Verge del Rosari i Sant Camilo; patrons de Els Algars. L’eucaristia de campanya va estar oficiada pel rector de Santa María de Cocentaina, Don Eduardo Rengel, i després d’ella van tindre tot el protagonisme un parc aquàtic i una fira infantil amb inflables “han sigut uns festejos molt participatius i animem al veïnat al fet que continue treballant per a mantindre viva aquesta tradició incorporant més novetats”, va significar l’edil de pedanies del Consistori contestà; Javier Sansalvador.

Les festes de les pedanies de Cocentaina es reprenen a la tardor amb les celebracions en Penella i el Poble Nou de Sant Rafel.

Bequeteros i Cavallets renoven la tradició de ‘L’Ambaixada dels Tomaques’

Les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina compten amb actes únics que marquen la diferència amb la resta de poblacions de les nostres comarques que duen a terme aquests festejos. Un d’ells és la clàssica ‘Ambaixada de les Tomaques’, una cita que té lloc cada Dia del Alardo i que sempre és molt esperada tant pels contestans com pels visitants que s’acosten fins a la Vila Comdal per a descobrir aquesta singularitat.

El seu origen radica en el fet que anys arrere totes dues formacions eren considerades “Filaes de Cavalleria” i per tal condició eren les encarregades d’obrir la processó o tancar actes com la Diana o l’Entrada. A més, no podien disparar en la jornada del Alardo i davant aquesta situació van decidir crear la seua pròpia batalla tenint com a munició les tomaques de l’horta contestana que en aquesta època de l’any eren abundants. Així va nàixer una Ambaixada satírica que ha tingut lloc al migdia en una nova ubicació, el recinte Fira al costat del Centre Cultural El Teular, i que ha transcorregut sota un sol de justícia. Les altes temperatures no han minat l’ànim de les dues Filaes protagonistes de l’Ambaixada i ambdues han entrat en una dura batalla de tomaques res més finalitzar el parlament irònic que han pronunciat Paco Castillo, icònic ambaixador dels Cavallets, i David Javaloyes que s´ha estrenat de forma brillant en el càrrec. Un bon capbussó, per a llevar-se les llavors de damunt i la clàssica foto de família entre els valents guerrers que han protagonitzat el combat, van posar fi a aquesta cita tan idiosincràtica de la Festa contestana.

 

Després d’aquesta peculiar batalla, la capital del Comtat esgota ja les últimes hores de les Festes de Moros i Cristians del 2024. A les 18:00h serà l’Estafeta i la posterior Ambaixada Cristiana donant lloc a un nou tret d’arcabusseria que finalitzarà amb l’hissat de l’emblema de la creu a la part alta del castell. Després tindran lloc l’Acció de Gràcies en el Monestir de la Mare de Déu del Miracle i el posterior retorn de la imatge xicoteta de Sant Hipòlit Mártir a l’església del Salvador. La jornada acabarà amb un sopar de germanor de totes les Filaes en la Plaça del Mercat.

La Presentació d’Armes, l’acte genuí de la Festa de Cocentaina

Sant Hipòlit Mártir, patró de Cocentaina, acapara totes les mirades en aquest diumenge 11 d’agost ja que té lloc la seua festivitat dins de les Festes de Moros i Cristians que la Vila Comtal celebra des de divendres passat. Després de la Segona Diana d’aquest matí, els actes s’han traslladat als carrers del barri antic que fins a ben entrat el migdia han registrat un gran ambient festiu.

Al migdia les Filaes de càrrec, acompanyades de la Junta de Festes i els majorals  de Sant Hipòlit d’enguany, s’han concentrat en la plaça del Pla per a iniciar des d’allí l’ofrena floral al Sant a l’església de Santa María. Els Capitans i Abanderats del 2024 han rebut al pas pel carrer Major nombrosos aplaudiments i també mostres de reconeixement després dels espectaculars boatos que van oferir en la desfilada de l’Entrada d’ahir. La comitiva l’ha tanncada una representació de la Corporació Municipal encapçalada per l’alcalde de la capital del Comtat; Jordi Pla.

Seguidament a l’església de Santa María ha tingut lloc la missa major que ha estat oficiada per Monsenyor Don Ernesto Brotons, Bisbe de Plasència, i amb una forta vinculació amb Cocentaina. Al costat d’ell han estat representants de la Germandat Sacerdotal del municipi, els rectors del Salvador (Don Javier Sanchiz) i de Santa María (Don Eduardo Rengel) o el Guardià del Convent dels Franciscans (Fra Fernando Fuertes). A més, els càrrecs han ocupat un lloc destacat en el temple al mateix temps que han sigut els encarregats de realitzar les ofrenes fins a l’altar major.

Finalment, el matí del dia de Sant Hipòlit ha conclòs amb la Presentació d’Armes als Capitans i Abanderats. Adolfo Calafat Ferrándiz (Capità Cristià dels Maseros), Pablo León Vidal (Capità Moro dels Muladís), Aina Errando Calleja (Banderera Cristiana de la Filà Cavallers de Llúria) i Luís Rade (Banderer Moro dels Kabilenyos); s’han situat en l’estrada col·locada davant l’Ajuntament i des d’allí han rebut les felicitacions dels festers i les festeres de les setze Filaes. Les quals han desfilat davant ells presentant les seues armes.

Els actes del dia del patró segueixen aquesta vesprada amb la solemne processó, a partir de les huit i quart, amb la imatge de Sant Hipòlit i la seua Relíquia.

L’ Abanderat tanca l’Entrada amb un emotiu record als Kabilenyos absents

Les Entrades dels bàndols de la creu i de la mitja lluna han arribat al seu fi a Cocentaina amb el pas de la Filà Kabilenyos, formació fundada en 1916 i que en aquest 2024 ostenta el càrrec d’Abanderat en les forces mahometanes. El guió de la Filà i les esquadres oficials, acompanyades de la Banda Música Nova de Palomar, han obert un boato que ha captivat des del primer moment a tot el públic que presenciava la desfilada.

El desplegament de fantasia dels Kabilenyos va seguir amb el pas de l’heràldica del càrrec, la bandera mora amb el seu portador a cavall i la presència de l’Ambaixador Moro, càrrec que assumeix en aquesta ocasió Luís Reche. Un primer ballet d’Alicia Montava, acompanyat per diversos xiquets, va obrir camí a l’arribada de l’Abanderat mentre la música oriental a ritme de la percussió no deixava de sonar pel Passeig del Comtat i la plaça del Pla. Les notes de la peça ‘Yamuna’, d’Antoni de la Asunción i interpretada per la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet, va advertir de l’arribada d’un bon nombre de guerrers àrabs disposats a conquistar estar terres del Comtat així com dels cavallers que li donen màxima protecció al Banderer. I en unes hortes fèrtils com les de Cocentaina, banyades pel Riu Serpis, no podia faltar un homenatge a l’aigua amb un grup d’aiguaders que va donar pas a un nou ballet ideat per la coreògrafa contestana Alicia Montava i fins i tot a danses protagonitzades per les més xicotetes. Tot això, igual que en la resta del boato, sense deixar de costat la percussió i la música tradicional de dolçaina. També ha destacat l’Ambaixador Moro, Luís Reche, amb el portador de la bandera, obrint camí a un dels protagonistes d’aquest final de l’Entrada Mora.

Luís Elías Rade Moreyra, Abanderat Moro, va arribar a les portes del Palau Comtal sobre una carrossa i lluint un ric disseny confeccionat per l’empresa alcoiana El Molinar. Al costat d’ell tota la seua família destacant la presència de la seua dona Eva Elsa Landini com a favorita i els seus fills com rodelles (Damián, Priscil·la i Lucas). Els aplaudiments i vítols cap al càrrec no van deixar de sonar mentre la Unió Musical l’Aranya d’Albaida interpretava amb força la marxa mora ‘Kabilye’ de Francisco Valor Llorens. La guinda la va posar una impactant Esquadra de Negres que han ideat l’empresa contestana Al-Azraq al costat de dos festers Kabilenyos com Kike Alcaraz i Pau Olcina. Els va acompanyar en tot moment l’Ateneu Musical de Cocentaina, interpretant composicions com ‘Ana María’ de Saül Gómez i Soler o ‘Xavier El Coixo’ del recordat músic murer Joan Garcia Iborra. Un magnífic colofó a un boato que ha retut homenatge a aquells Kabilenyos absents que van aportar el seu granet d’arena per tal que  la Filà continue ben present encara hui en la Festa contestana.

Les terres del Comtat guien al Capità Moro Muladí

La nit ja ha caigut sobre Cocentaina en aquest dissabte 10 d’agost i, amb tota la il·luminació especial encesa en el Passeig del Comtat i El Pla, han començat a desfilar en l’Entrada les forces de la mitja lluna. La Colla de Dolçaines i Tabals ‘Mal Passet’ ha obert de nou la comitiva acompanyant a l’estendard amb l’emblema de la Federació Junta de Festes de Moros i Cristians, així com a l’estendard amb la imatge de Sant Hipòlit Mártir.

El guió de la Filà Muladís ha anunciat l’arribada de la Filà que enguany exerceix la Capitania mora i per a obrir boca el públic ha aplaudit amb força a les dues esquadres oficials acompanyades per la Unió Musical de L’Orxa, banda fundada en 1834 i que porta vint anys acompanyant a aquesta formació festera contestana. I després d’això hem viatjat ràpidament fins a les terres del Comtat de la mà d’un boato que ha retut homenatge a la comarca, les muntanyes que circumden els seus pobles i els seus antics pobladors. La ‘Porta del Comtat’ ens ha transportat precisament fins a 1274, una època plena de lluites entre els exèrcits cristians de Jaume I i les tropes musulmanes del cabdill Al-Azraq.

La primera parada ens ha portat fins a la Vall de Travadell amb un homenatge al blat i l’elaboració de pa artesà que tan importantt ha estat en poblacions d’aquesta zona del Comtat com Benimarfull, Benillup o Millena. Després hem arribat fins a la Vall de Perputxent, amb el Castell de L’Orxa albirant en el més alt, i en aquesta ocasió ha sigut molt aplaudit un ballet de Alicía Montava que ens recordava la producció vitivinícola d’aquest punt de l’interior d’Alacant. El camí pel Comtat ens ha acostat després a la Vall de Seta posant en valor l’oli i la recollida de l’oliva tan present en poblacions com Benimassot, on la família del Capità Moro manté forts vincles. L’aigua que antany regava els camps contestans procedent de la Font de la Palitzana, pròxima al Convent dels Pares Franciscans, ha acaparat després tot el protagonisme amb un ballet de joves molt aplaudit al llarg del trajecte de l’Entrada.

Minuts després l’imponent Castell de Penella, des d’on a l’horitzó s’albira Cocentaina, ha donat pas a l’arribada triomfal dels Muladís acompanyant al màxim representant de les forces mahometanes. Patricia i Laura, esposa i filla del Capità, acompanyades de les seues Dames; han sigut les primeres a desfilar acompanyades de la Unió Musical de Castalla als sons de Caíd del compositor d’Ontinyent Saül Gómez i Soler. Era tan sols l’avantsala de tot el que encara estava per arribar. Un grup d’aristocràcia Muladí s’ha presentat davant Cocentaina com a defensors de la cultura i la saviesa sota el lema: ‘La força de la terra, el valor de la paraula’ obrint passe a Pablo León Vidal, Capità Moro 2024. Al costat del seu fill Álvaro i els seus cinc consellers, ha lluït un ric disseny de l’alcoià Juan Climent que ha estat confeccionat per Creaciones Germanísimo també de la capital de l’Alcoià. La peça Capytan de Saül Gómez i Soler, interpretada per l’Agrupació Musical d’Ontinyent, ha acompanyat al Capità en una entrada triomfal a Cocentaina que serà recordada durant molts anys. A més, Pablo León ha fet una nova referencia a la cultura i al món de les lletres de la mà d’una carrossa en la qual es podien veure pergamins amb textos de Vicent Andrés Estellés, Andreu Valor, Juanfran Ferrándiz, Ibn Batuta, Iván Carbonell, Jordi Raúl Verdú, o Gerard Mur.

I com a colofó una imponent Esquadra de Negres, formada íntegrament per dones, en la qual predominaven els tons verds i roig propis de la Filà. L’ Ateneu Musical de Cocentaina els ha guiat fent sonar Als Berebers de José Pérez Vilaplana; Ben Al Sahagui, de FranciscoValor Llorens i El Moro del Sinc, de Rafael Giner Estruch. Sense cap dubte un final apoteòsic per a la brillant capitania de Pablo León Vidal en la Filà Muladís.

El Capità de la Filà Muladís obre pas a la resta de formacions festeres del bàndol moro i darrere d’ell desfilen les Filaes Manta Roja, Mudèjares, Guàrdia Jalifiana ‘Sahorins’, Berberes ‘Els Borts’, Bequeteros i Llana abans de rebre l’Abanderat de la Filà Kabilenyos.

Una Abanderada Cristiana que posa en valor el paper de la dona a la història

L’Entrada Cristiana de Cocentaina avança en aquesta vesprada calurosa del mes d’agost i a l’equador de la desfilada ha arribat el moment d’aplaudir el pas de l’Abanderada de les tropes de la creu, càrrec que recau  enguany en la Filà Cavallers de Llúria i en la persona d’Aina Errando Calleja. El banderí i l’esquadra oficial, acompanyada de la Banda Instructiva Musical d’Alfarrasi, han obert el camí a un boato molt especial on la Filà ha volgut posar en valor l’important paper de la dona a la història que dona origen a aquestes Festes de Moros i Cristians.

Tot l’acompanyament s’ha articulat entorn de la figura de Saurina d’Entença i de Montcada, esposa de l’almirall Roger de Llúria, posant a més especial èmfasi al segell que va deixar la protagonista en la construcció d’elements del patrimoni medieval de Cocentaina com el Palau Comtal, la torre gòtica del Castell o l’ermita de Santa Bàrbara. Per aquest motiu s’ha pogut veure un grup d’arquitectes de l’Edat mitjana planificant les esmentades construccions i un espectacular ballet de la contestana Alícia Montava que ha recreat aquesta tasca culminant amb la reconstrucció del mateix castell que serveix d’emblema de la Vila Comtal.

Els avisos des de diferents torres de vigilància han advertit els batallons de Cavallers de Llúria formats per gent de la mateixa Filà però també de formacions de Templaris procedents de localitats properes com Muro o Albaida. L’Ambaixador Cristià, Aitor Pascual, al costat del portador de la bandera han anunciat l’arribada de l’Abanderada sobre una guerrera carrossa. Aina Errando Calleja, encarnant el paper de Saurina d´Entença i de Montcada, no ha deixat de saludar el públic acompanyada de cinc conselleres de la seva cort portant alguns dels seus més preuats objectes personals. L’encarregada de custodiar l’estendard de la creu ha lluït un disseny molt guerrer, ideat per Ernesto Ferrándiz, de la signatura contestana Al-Azraq, mentre la Música Primitiva Apol·lo d’Alcoi va sonar la marxa AinaLaura creada per l’ocasió per Francisco Valor,

El punt final d’aquest original boato l’ha posat la impressionant escuadra de negres formada pels més joves de la Filà Cavallers de Llúria, Ideada també per Ernesto Ferrándiz d’Al-Azraq, amb Pablo Gontan com a cap batedor, han pres amb il·lusió el Passeig del Comtat al costat de la Unió Musical Artística d’Ontinyent que no ha deixat d’interpretar la marxa cristiana Nÿda del mateix Francesc Valor Llorens. Les Filaes Contestanos, Contrabandistes i Cavalleria Ministerial han tancat el pas de les tropes cristianes per donar pas al bàndol moro en una nit que encara té moltes sorpreses per oferir-nos.

El Capità Masero que surt en defensa de Cocentaina davant l’atac musulmà

A les set en punt de la vesprada ha arrancat l’Entrada Cristiana de Cocentaina des dels voltants del Convent dels Pares Franciscans, una desfilada que ha encapçalat la Filà Maseros per ser la formació que ostenta la capitania al bàndol de la creu. L’esmentada Filà, una de les més antigues de la Festa contestana, ha tret al carrer un original boato basat en la defensa de Cocentaina que van fer els antics pobladors de la Vila davant l’atac musulmà del 1304 i que va culminar amb l’incendi de la mateixa.

Un ballet infantil, en el qual els més xicotets juguen mentre els majors treballen el camp, ha obert la comitiva donant pas a l’esquadra oficial de la Filà acompanyada de peces emblemàtiques per als Maseros com Manta, Forca i Festa o Bere de Francisco Valor Llorens. Un nou ballet, centrat ara en la recollida de l’espart, ha acaparat després totes les mirades abans de donar pas a l’heràldica del Capità. Aquesta ha precedit l’arribada dels cavallers del màxim representant de les forces de la creu, el qual no ha tardat a fer la seua entrada triomfal a la capital del Comtat en una vesprada d’agost marcada per les altes temperatures.

Adolfó Calafat Ferrándiz, Capità Cristià 2024, ha desfilat lluint un impressionant disseny que ha agradat molt al públic i que ha ideat Javier Sellés Moltó al mateix temps que Roberto Pérez s’ha encarregat de la confecció. Al costat d’ell han estat la seua esposa, Zoraida Castelló, i la filla de tots dos; Emma. Els tres han saludat sense parar al públic que presencia l’acte assegut a les cadires repartides al llarg del trajecte de la pròpia Entrada mentre sonava de fons la marxa cristiana Zoremm de Francisco Valor interpretada per la Unió Musical Contestana. D’aquesta manera han encarnat els qui envia com a avançada l’almirall Roger de Llúria davant l’imminent arribada dels moros de Granada que cremaran els murs de Cocentaina fent que els seus habitants siguen coneguts per sempre com a Socarrats.

Una milícia massera ha donat pas a l’esquadra especial de la capitania, la qual no ha deixat ningú indiferent. Javier Sellés s’ha encarregat també del disseny, igual que Roberto Pérez de la confecció, posant música a la desfilada l’Ateneu Musical amb lespeces Azcona de Juan Antonio García Gallardo i Xamarcai de Francisco Valor Llorens. Després del Capità, l’Entrada Cristiana segueix amb el pas de les Filaes Creuats, Almogàvers i Gentils abans de l’arribada de l’Abanderada de la Filà Cavallers de Llúria.