Últimes Notícies

L’equip de Cope Alcoi posa a la disposició dels ciutadans el telèfon de l’oient. A partir d’ara, a través de...

Hui t’hem contat que Lorxa inicia el procés per a canviar la seua denominació en valencià. També hem recordat que...

Les tempestes dels últims dies estan deixant importants registres de pluges a Alcoi i a les nostres comarques després de...

Alcoi continua avançant en la implantació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE). L’Ajuntament, segons informen des del Govern Local, ...

Descargar Els Capitans

Iñaki Lekumberri “afronte amb molta il·lusió la responsabilitat de dirigir l’Himne”

El músic i compositor contestà Iñaki Lekumberri Camps ha sigut designat per a dirigir l’Himne de Festes de Cocentaina durant la interpretació d’aquest, un acte que està previst per a la vesprada de hui divendres 11 d’agost i que servirà d’avantsala a la trilogia festera en honor a Sant Hipòlit Mártir. Amb aquest instants començaran unes Festes de Moros i Cristians que estaran en marxa fins dilluns que ve amb un ampli programa d’actes.

Lekumberri, que va iniciar la seua prolífica carrera en la Societat Ateneu Musical, és actualment director de la Unió Musical d’Alcoi i afronta aquest repte amb enorme il·lusió perquè tindrà oportunitat de guiar tant a músics com a tot un poble en un instant que defineix com a màgicsempre l’he viscut des de la perspectiva de músic, enfront del Palau Comtal, i fer-ho enguany sobre la tarima serà molt especial perquè durant els minuts que dura la interpretació només música i veu tenen el protagonisme. És com si tot es parara per a iniciar la Festa”, explicava el protagonista en COPE ALCOI en els dies previs a la Nit de l’Olla. Cal recordar que l’Himne de Festes, la lletra del qual va idear el poeta Gerard Mur mentre que el compositor José Insa Martínez li va posar la música, sonarà a les 20:00h de hui divendres en El Pla sent interpretat per l‘Ateneu Musical, la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet així com les bandes que acompanyen a les quatre Filaes de càrrec de 2023: Unió Musical de Vilanova de Castelló (Cavalleria Ministerial), Va unir Musical El Deliri de Gorga (Gentils), Va unir Musical de Llutxent (Plana) i Societat Musical de Beniarrés (Guàrdia Jalifiana “Sahorins).

Després d’aquest instant l’activitat es trasllada a les seus de les Filaes per a degustar la típica Olleta  Contestana abans que donen principi les últimes “Voltetes” del cicle fester. Aquestes arrancaran a partir de les 22:30h des de la part alta del Passeig del Comtat i seguiran aquest ordre: Muladís, Cavallers de Llúria, Contestanos, Maseros, Almogàvers, Gentils, Creuats, Contrabandistes, Cavalleria Ministerial, Bereberes “Els Borts”, Manta Roja, Bequeteros, Llana, Mudèjars, Guàrdia Jalifiana “Sahorins” i Kabilenyos. La jornada que obri el pòrtic a les Festes finalitzarà amb una revetla en la Avinguda del País Valencià a l’altura de l’entrada a la Avinguda del Ferrocarril.

El trasllat del Sant Hipòlit del Raval obri la porta cap a la Festa de Cocentaina

A escasses 24 hores perquè comencen les Festes de Cocentaina, ha tingut lloc un dels actes que cada any endinsa el municipi en els dies grans dels seus Moros i Cristians. Es tracta del trasllat de la imatge xicoteta de Sant Hipòlit Mártir, que es guarda en la Parròquia del Salvador, fins al Monestir de la Mare de Déu del Miracle per a presidir així l’acte d’Acció de Gràcies del dia del Alardo al costat de la patrona contestana.

Abans de la processó, s’ha dut a terme una missa solemne en l’esmentada església del Salvador en la qual els càrrecs festers d’enguany han rebut la medalla del patró. Seguidament, i amb l’acompanyament musical de la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet, ha començat el trasllat en el qual també han pres part els estendards de les Filaes de càrrec al costat dels banderins de la Junta de Festes així com del sant. La figura del patró, que és propietat de la Filà Manta Roja, ha sigut portada per representants de les esmentades Filaes de càrrec, mentre que Capitans (Marcos Castelló i Marcos Giner) i Abanderats (Juan Luís Mahiques i Pascual Botella) han ocupat un lloc d’honor en la comitiva. La Junta de Festes, amb el seu president Rafael Monar al capdavant, ha tancat la processó en la qual també han pres part l’alcalde (Jordi Pla) i el regidor de Festes (Javier Sansalvador).

La peça La Batalla de Sant Hipòlit, de Xavier Richart, ha guiat el pas de Sant Hipòlit pels carrers del Raval i un tram del Passeig del Comtat fins a arribar al Pla. Allí el patró ha sigut rebut amb el volteig de les campanes del Monestir de les Clarisses al mateix temps que una traca acompanyava l’entrada del Sant dins del temple. Sant Hipòlit ha sigut col·locat en l’altar major, davall de la Mare de Déu del Miracle, i ací romandrà totes les Festes presidint fins i tot demà la festivitat de Santa Clara de Asís

Juan Luís Mahiques i Pascual Botella, dos Abanderats que esperen l’arribada de la Festa de Cocentaina

Les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina tornen a comptar amb quatre noms propis que acapararan totes les mirades durant la trilogia festera en honor a Sant Hipòlit Mártir que se celebra de l’11 al 14 d’agost. En el cas dels Abanderats, són en aquesta ocasió dos dels protagonistes més joves i tots dos compten amb una destacada trajectòria en l’àmbit de la Festa contestana que els fa mereixedors de la responsabilitat que tenen entre mans.

La Filà Gentils ha confiat en Juan Luís Mahiques Zaragoza la tasca d’exercir el càrrec d’Abanderat Cristià, una faceta que el protagonista assumeix després de més d’una dècada de plena dedicació a una formació festera a la qual va arribar de manera anecdòtica l’any 2005. I és que el que va començar sent una participació ocasional en l’acompanyament de l’Esquadra de Negres de la capitania d’aquell any, va acabar convertint-se en la integració definitiva en una Filà la indumentària de la qual és fidel a la vestimenta del patró Sant Hipòlit. El ‘Xulu’ o el ‘Obispo’, com afectuosament criden els Gentils a l’Abanderat, va prendre la decisió de fer aquest càrrec animat per dos components de la Filà que no van deixar d’insistir-li en això “Marcos Monar i Sergio Moncho són els responsables que jo estiga ací. M’ho van proposar tantes vegades que al final vaig acceptar, perquè en realitat és una cosa que m’il·lusionava molt”, explicava en l’espai #LaNostraFesta de COPE ALCOI. Juan Luís Mahiques ha apostat per un boato pensat per Mónica Morillo en el qual hi haurà referències a Roma, fent-se menció així a la denominació de la Filà, mentre que Ropería Ximo s’encarrega de la confecció de tots els dissenys, així com de l’Esquadra Especial. La Unió Musical El Deliri de Gorga posarà les notes al pas de l’Abanderat Cristià, interpretant la peça ‘Antebellum’ del contestà Francisco Valor Llorens, i tant Mónica Mahiques com Beatriz Lobo estaran al seu costat com a favorites.

Per la seua part la Guàrdia Jalifiana «Sahorins» ha apostat per Pascual Botella Montava per a representar el càrrec d’Abanderat Moro, precisament en una Filà a la qual pertany també des que va vindre al món. Pascual és fill i net de membres d’aquesta formació festera, va ser Publicador Infantil en 2013 i 2014 al mateix temps que va viure de prop el que és exercir un càrrec perquè fa deu anys el seu germà Dimas també va ser el Banderer amb tan sols catorze anys. En aquesta ocasió Pascual ha esperat una miqueta més de temps, fins als 19, per a afrontar amb il·lusió una tasca que per a ell és més que especial “soc la tercera generació de Sahorins i si soc ací és pels meus pares, però també pels meus avis i oncles, ja que tots ells em van inculcar l’amor per la Festa de Cocentaina. Tot això li ho vull dedicar a ells de manera molt especial”, indicava també en COPE ALCOI el protagonista. Pascual Botella també ha confiat en Ropería Ximo per a dissenyar el boato, així com el tratge que lluirà en les pròximes Festes, sent aquesta firma l’encarregada també de confeccionar l’Esquadra de Negres. Sobre l’esmentat boato tampoc ha volgut revelar molta informació i l’única pista que aporta és que tindrà molt a veure amb la Filà animant a que la gent no es perda l’Entrada del 12 d’agost. Finalment, la Societat Musical ‘Mestre Orts’ de Gaianes l’acompanyarà en l’Entrada amb la marxa mora ‘Al-Wazir’ del mestre d’Ontinyent Saül Gómez i Soler.

Tant Juan Luís Mahiques com Pascual Botella compten ja els dies que queden perquè arranquen les Festes de Moros i Cristians contestanes d’aquest 2023. Ací pots escoltar tot el que ens han ex0licat abans de Festes en una edició especial de l’espai #LaNostraFesta:

La presentació de la Revista inicia el compte arrere cap a la Festa contestana

El pati d’armes del Palau Comtal de Cocentaina va acollir divendres passat la presentació de l’edició 2023 de la Revista de les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Hipòlit Mártir, una publicació sempre esperada i que recopila gran quantitat d’informació d’interés. Natxo Ferrándiz, vicepresident de Culte en la Junta de Festes i fester de la Filà Cavallers de Llúria, va ser l’encarregat de conduir un acte marcat també per les altes temperatures.

En primer lloc es va descobrir la portada de la Revista, la qual reprodueix en aquesta ocasió un quadre del recordat escultor contestà Agulló de Cocentaina i que precisament fou portada de la revista l’any 1973. La peça era propietat de Javier Sancho, fester de la Filà Manta Roja, i ara ha sigut cedida a la màxima entitat festera. Després es va desgranar el contingut de l’edició d’enguany en la qual trobem els habituals saludes institucionals, la crònica de les festes passades, la memòria d’activitats de la Junta de Festes o el programa d’actes. També figuren articles sobre el patró, aspectes curiosos de Cocentaina o el seu Festa, el record cap als festers difunts, informació de les Filaes i fins i tot la relació dels protagonistes de les celebracions tant d’enguany com del passat “és una revista en la qual per fi es recupera el format habitual, després de la pandèmia, i com a novetat hem incorporat un apartat per a deixar constància dels nounats que han passat a formar part del cens fester“, explicava el coordinador de la mateixa revista; Marcos Monar.

La vetlada va avançar amb la intervenció del Mantenidor, paper que va assumir aquesta vegada Moisés Sellés, en un discurs en el qual va instar a posar en valor tots els elements que doten d’una idiosincràsia pròpia a les Festes de Cocentaina. També va tindre un record especial cap al Mestre Pérez Vilaplana quan es compleixen 25 anys de la seua defunció. Els parlaments del President de la Junta de Festes, Rafael Monar, i de l’alcalde de Cocentaina, Jordi Pla, van tancar un acte en el qual va sonar finalment l’Himne de Festes.

La Festa de Cocentaina ja coneix als càrrecs de 2023

El compte arrere cap a les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina no es deté i després de La Publicació va arribar el moment de conéixer als màxims protagonistes dels festejos en honor a Sant Hipòlit Mártir del 2023. Dissabte passat 1 de juliol es va dur a terme al pati d’armes del Palau Comtal la presentació dels càrrecs en el transcurs d’una cerimònia que va estar conduïda per la locutora de Ràdio Cocentaina; Miracle Sellés.

Durant la gala es va donar a conéixer a Iñaki Lekumberri Camps com a director de l’Himne de Festes al mateix temps que va veure la llum el cartell de les Festes, creació que enguany ha fet possible l’artista local Ana Reig Castelló. L’obra destaca per la presència de la figura de Sant Hipòlit en la part central, en al·lusió al Monument que la mateixa autora va idear l’any 2000 amb motiu de l’IV Centenari del patronatge del sant, i que s’alça en la Plaça Alcalde Reig. També podem veure duplicat el rostre del patró amb els colors verd i roig fent-se així referència als bàndols de la creu i de la mitja lluna. Completen la composició les 16 Filaes, la silueta del Castell o diverses notes musicals sense oblidar les dates en les quals es desenvoluparà la trilogia.

La vetlada va avançar amb la intervenció del President de la Junta de Festes, Rafael Monar, i després van ser presentats oficialment els quatre càrrecs. En aquesta ocasió les forces mores estan capitanetjades per la Filà Llana, amb Marcos Giner al capdavant, mentre que el jove Pascual Botella serà l’Abanderat de la Filà Guàrdia Jalifiana-Sahorins. Per la seua part el bàndol cristià tindrà a Marcos Castelló com a Capità de la Filà Cavalleria Ministerial i Juan Luís Mahiques serà l’Abanderat per la Filà Gentils. Tots ells van rebre un record commemoratiu de la jornada i després va arribar el torn d’escoltar el mantenidor, paper que enguany va recaure en el franciscà Fra José Manuel Sanchís i el qual va parlar de la seua vinculació a l’emblemàtica Filà Cavallets igual que va fer menció als diferents sentiments que desperta la Festa entre els contestans i les contestanes.

L’acte de Presentació de Càrrecs va finalitzar amb les paraules de Jordi Pla Valor, alcalde de Cocentaina. Un primer discurs davant l’àmbit fester de la Vila Comtal en el qual el primer edil va felicitar a tots els protagonistes de l’acte igual que va animar a gaudir d’unes Festes de Moros i Cristians que se celebraran entre l’11 i el 14 d’agost.

21, 22 i 23 d’abril són les dates proposades per a les Festes d’Alcoi 2024

L’Associació de Sant Jordi ha proposat els dies 21, 22 i 23 d’abril del pròxim any com a dates per a la celebració de les Festes de Moros i Cristians del 2024. Així es va exposar en l’Assemblea General de l’entitat festera, celebrada ahir, i la proposta va ser avalada pels dirigents de la Festa presents en aquesta trobada.

Cal recordar que a l’any que ve el dia del patró coincideix en dimarts pel que la millor opció és avançar una jornada en les dates habituals de la trilogia perquè les Entrades puguen coincidir en cap de setmana. D’aquesta manera es facilita que la gent que resideix fora de la ciutat puga estar en Festes i fins i tot s’afavoreix l’assistència de músics o espectadors a un dels actes més emblemàtics de les Festes. Les dates proposades hauran de ser ratificades ara pel Consell Econòmic i Social (CES), organisme que també haurà de decidir els festius locals de l’any que ve i que previsiblement seran tant el dilluns 22 com el dimarts 23 d’abril.

Crònica i Anàlisi de la Festa 2023

Durant l’Assemblea d’ahir, es va donar lectura a la Crònica de Festes per part d’Ignacio Lara Jornet que fins al moment ha exercit el càrrec de Cronista en la màxima institució festera. A més es va fer una anàlisi de l’última trilogia en la qual el President de l’Associació de Sant Jordi va valorar positivament els actes celebrats l’abril passat encara que va ser contundent en un aspecte «ja n’hi ha prou d’empreses de la indústria festera poc rigoroses que juguen amb els diners i els somnis dels festers. Les Filaes de càrrec han de supervisar al detall per a garantir que els elements que isquen al carrer estiguen en un estat correcte«, va dir Juan José Olcina. Finalment el President va advocar per continuar treballant a eliminar «passejants» de les desfilades, va demanar major implicació en actes com el Alardo, va instar a mantindre el compromís d’eixir al carrer amb el traje fester al complet i va valorar molt positivament la mesura implantanda en El Partidor per a evitar una gran concentració de gent en el moment de L’Arrancà.

Desginados els càrrecs festers de l’any que ve

Finalment ahir es van donar a conéixer les persones que exerciran els principals càrrecs en les Festes de 2024. Mauro Abellán Bravo, de la Filà Judíos, va ser triat com Sant Jordiet mentre que es va anunciar que Antonio Navarro Hernández exercirà de Mossén Torregrossa. Per la seua part Jordi Peidro Tormo serà el Capità Moro de la Filà Mudèjars i Daniel Cano Canales exercirà la funció de Capità Cristià en la Filà Alcodianos. Al costat d’ells estaran Santiago Castelló Brotóns com a Alferes Cristià de la Filà Aragonesos i Quico Cano Arjona serà qui exercisca el càrrec d’Alferes Moro per la Filà Abencerrajes. Les Esquadres del Mig les assumiran Vascos i Domingo Miques igual que hi haurà dues Esquadres Especials. Una en els Ligeros, amb motiu del seu 150 aniversari, i una altra en els Mossàrabs que celebraran el seu centenari.

Nou xiquets opten a ser Sant Jordiet a les Festes d’Alcoi 2024

L’Associació de Sant Jordi ha comunicat en aquest dimecres 7 de juny que un total de nou xiquets opten finalment al càrrec de Sant Jordiet per a les pròximes Festes de Moros i Cristians d’Alcoi del 2024. El termini de presentació de candidatures va finalitzar ahir a la vesprada i l’escollit serà triat demà per sorteig en el transcurs de la segona part de l’Assemblea General del Casal que se celebrarà en les instal·lacions del Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València.

Quant als 9 candidats, cal esmentar que no han transcendit els noms dels mateixos i només es coneixen les Filaes a les quals pertanyen. En aquest sentit cal destacar que 3 aspirants són de la Filà Alcodianos; 2 pertanyen a la Filà Domingo Miques; altres dos són integrants de la Filà Berberiscos; 1 de la Filà Cides i un altre de la Filà Judíos.

El xicotet que resulte triat com Sant Jordiet ja participarà el diumenge 11 de juny en el seu primer acte oficial. Com és habitual prendrà part en la Processó del Corpus Christi, que donarà inici a les 19:30h des de la Parròquia de Santa María, i estarà acompanyat dels càrrecs festers del 2024 així com de l’Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi.

Recordar que el Sant Jordiet de 2023, el contrabandista Nicolás Sánchez Linares, serà qui extraga el paperet en el sorteig d’aquest càrrec fester amb el nom del xiquet que li rellevarà en l’esmentada responsabilitat. Des de la mateixa Associació de Sant Jordi s’ha indicat que aquest moment es podrà seguir per streaming, a partir de les 20’15 hores per mitjà d’aquest enllaç. També demà s’analitzarà l’última edició de la trilogia, es llegirà la crònica de festes, es ratificaran els càrrecs del 2024 i es proposaran les dates per a les Festes del pròxim any.

La batalla entre moros i cristians posa el punt i seguit a les Festes de Muro

Ahir dilluns 15 de maig va arribar el moment de posar el punt i seguit a les Festes de Moros i Cristians de Muro amb l’escenificació de la batalla entre les tropes de la creu i les forces de la mitja lluna. Precisament aquests fets històrics donen origen a unes celebracions que ja gaudeixen del títol de Festes d’Interés Turístic Autonòmic.

La jornada va començar en la Placeta Molina a les 10:30h del matí amb la posada en escena de la tradicional ‘Ambaixada del Tonell’ que, amb enormes dosis d’humor, protagonitzen les Filaes Llana i Mare de Déu. Ambdues entren en un curiós xoc dialèctic per la disputa d’un tonell de vi i, curiosament, l’Ambaixada finalitza amb acord entre ambdues parts marxant després les dues formacions a degustar un bon esmorzar i donar compte del preuat contingut del tonell protagonista d’aquest curiós acte. Ja al migdia es van realitzar les guerrilles d’arcabusseria donant pas a l’Ambaixada Mora, declamada aquesta vegada per Rafa Reig, i que va concloure amb la presa de la fortalesa per part de les hosts mahometanes materialitzant-se aquesta victòria amb la col·locació de la bandera de la mitja lluna en totes les torres.

Ja entrada la vesprada, després d’un bon menjar en la seu de les Filaes, es va representar l’Ambaixada Cristiana protagonitzada per Juanma Colomer. Tampoc va haver-hi entesa entre tots dos bàndols i després de la batalla d’arcabusseria els cristians van reconquerir Muro i van alçar els seus emblemes as Castell de Festes de la Plaça del Matzem. Precisament aquest últim lloc va acollir l’últim instant de Festes, el conegut com ‘sopar de germanor’ entre totes les Filaes que ja s’ha consolidat com una cita imprescindible per a acomiadar la primera part dels festejos abans de reprendre’ls el de setmana que ve amb els actes de ’La Pujà’.

Muro mostra el seu fervor per la Verge dels Desemparats

Les celebracions religioses en honor a la Verge dels Desemparats també van tindre aquest passat cap de setmana un protagonisme destacat durant les Festes de Moros i Cristians de Muro, uns festejos que precisament estan dedicats a la patrona de la localitat. La Mare de Déu va eixir de la seua ermita en la nit del dissabte 13 de maig, després de l’Entrada Cristiana, per a ser traslladada a la Parròquia de Sant Joan Baptista en una processó que malgrat tindre caràcter voluntari va registrar una notable participació.

L’endemà fou el torn de la coneguda com Processó Llarga, la qual va partir del temple parroquial després de l’Entrada Mora, recorrent els carrers del barri antic fins a finalitzar dins de l’església amb el cant de l’himne dedicat a la Verge davant la presència de nombrosos fidels, així com dels principals càrrecs de les Festes d’enguany. La patrona va seguir en la parròquia durant tota la setmana posterior als dies grans dels festejos presidint diferents eucaristies en el seu honor així com els oficis religiosos del quinari.

D’altra banda, les Clavariesas i els Clavaris van dedicar una missa a la Verge dels Desemparats en la seua ermita, durant el matí del primer dia dels Moros i Cristians, al mateix temps que els festers van prendre part activa en l’ofrena floral que se li va tributar a la patrona en l’esmentada parròquia el diumenge al matí. Després d’aquesta, es va oficiar la Missa Major dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats recordant-se en la mateixa que en aquest dia finalitzava l’Any Jubilar que s’ha celebrat en la Diòcesi de València des de maig de 2022 amb motiu del Centenari de l’última coronació de la Geperudeta. Precisament aquesta efemèride es va recordar en la capital del Túria durant el dia anterior amb una sèrie d’actes festius que van resultar ser multitudinaris.

El bàndol moro llueix amb gran esplendor en una gran Entrada a Muro

Les Festes de Moros i Cristians de Muro van seguir aquest diumenge amb l’Entrada de les tropes mores al municipi. Gran quantitat de persones va gaudir del pas de les Filaes en una desfilada que va arrancar puntualment a partir de les cinc de la vesprada.

L’estendard de la Filà Tariks va obrir la comitiva per a donar pas a un original boato que va acompanyar al pas de les forces de la mitja lluna i que va advertir de l’arribada del Capità Moro. Diverses esquadres especials, danses orientals i l’original recreació d’un soc àrab amb els seus mercaders o llocs d’animació van posar en escena el desembarcament de Tarik basat en fets històrics de l’any 711. El Capità Moro, Javier Rodríguez, va arribar sobre una gran carrossa lluint un disseny de tons crus, marrons, rojos i blaus en el qual també destacava un casc de metall així com diversos daurats que recordaven a la indumentària de la formació àrab a la qual representa. La marxa mora ‘Santiago Capità Abencerraje’, de Saül Gómez i Soler, va acompanyar al Capità en una arribada triomfal al poble que va ser rebuda amb la recreació del volteig de les campanes de la Parròquia de Sant Joan Baptista a càrrec de la Colla de Campaners del Comtat.

L’Entrada Mora va seguir després del pas del capità amb les Filaes Marroks i Realistes, aquests últims celebrant enguany el centenari de la seua fundació amb diverses esquadres especials, banderoles al·lusives als càrrecs que han exercit en la Festa, l’heràldica commemorativa i una al·legoria als cavallets de cartó amb els quals desfilaven antany. Després van vindre la Llana i els Moros del Rif abans de donar pas als Verds que enguany exerceixen el càrrec d’Abanderat.

L’ostentació que va acompanyar a Maruja Vilaplana recreava la ciutat perduda de Tasm amb esquadres especials, ballets, amazones i la posada en escena d’una batalla en ple carrer entre moros i cristians. La Banderera va fer la seua entrada a Muro lluint un disseny de tons verds, blancs, ocres i rojos, amb algun detall en daurat; que també recordava a la indumentària oficial de la Filà. Li acompanyaven gent molt especial per a ella, cinc persones que van nàixer quan la protagonista treballava en maternitat de l’Hospital i a la qual li uneix un afecte especial perquè va fer amistat amb les seues mares.

 

D’aquesta manera culminaven unes brillants Entrades que van transcórrer amb normalitat així com sense cap incident. Van ser més de 4.000 les persones que van prendre part en l’acte tant acompanyant al bàndol cristià el dissabte a la vesprada com al moro el diumenge.