McDonald’s: El que mal comença mal acaba

Article d’opinió de Estefanía Blanes, Portaveu de Guanyar Alcoi

Abans que res, bon any a totes.

En aquests dies, supose que com la major part de la gent, he pogut aprofitar per a ajuntar-me amb família i amics. En alguns d’aquests encontres com és normal ixen temes d’actualitat. Entre les converses més comunes ha estat comentar la decisió de mantenir en llibertat als condemnats de La Manada, cosa que resulta incomprensible per a moltes de les persones que no hem estudiat lleis, però que, en canvi, l’assignatura del sentit comú la tenim aprovada.

Un altre dels temes estrela han sigut els resultats de les eleccions andaluses, amb la forta abstenció de l’esquerra i la pujada inesperada d’un partit que no s’amaga en dir que cal acabar amb la llei contra la violència de gènere i eliminar tot pressupost per acabar amb aquesta lacra que patim. Ja hem estrenat l’any amb assassinats i violacions en grup de dones, les dades no fan pensar que les lleis existents són innecessàries.

Tenint en compte que hem entrat en any electoral, sí, un més, però aquest a tres bandes, locals, autonòmiques i europees, comencen les quinieles de quines seran les candidatures dels diferents grups, quins seran els resultats i els possibles pactes de futur.

A l’àmbit estrictament local el tema estrela, indiscutiblement, ha sigut les inacabades obres del carrer Entença i els continus ajornaments en la seua apertura. Mentre no es deixa de repetir que tot va perfecte i no hi ha cap problema.

Però em centraré en un tema que m’han comentat en diverses ocasions, que ha pogut passar desapercebut i que sembla que no s’ha entés, perquè no ho hem explicat suficientment.

Al passat plenari municipal es va aprovar l’execució de la sentència de la demanda que va presentar i guanyar la Colla Ecologista La Carrasca, en referència a la ubicació de McDonald’s a una zona verda. Com se sol dir el que mal comença, mal acaba, ja que és un projecte que neix viciat.

En 2005 quan es va presentar aquest projecte al veïnat ja van sorgir discrepàncies, tant l’associació de veïns de la Zona Nord, com La Colla Ecologista van presentar al·legacions a la modificació del PGOU que es va haver de fer per tal que es poguera licitar la cessió d’ús de part de la zona verda, per a un ús privatiu. És a dir, volien que un espai de tots, es dedicara a un negoci privat. El regidor d’urbanisme d’aleshores Fernando Pastor els va dir que era totalment compatible aquest ús, tal com ja ocorria en altres parcs. Quina diferència hi ha entre un parc amb un quiosc que ven entrepans i begudes o una marquesina amb una ‘M’ que ven hamburgueses? De veres que pensen que la gent som cecs? Algú pensa que és comparable el parc de Cervantes amb una marquesina gestionada per gent d’Alcoi, amb productes autòctons i elaborats localment i una multinacional de menjar ràpid com aquesta amb un pàrquing i un circuit tancat per a vehicles per comprar sense sortir del cotxe? És el mateix el parc de la Glorieta amb un quiosc que pot vendre refrescs i quatre aperitius, amb un establiment com McDonald’s? Mentre la resta d’empresaris de l’hostaleria han de buscar-se les castanyes per poder obrir i mantenir els seus negocis pagant els seus locals a preu de mercat, a aquesta multinacional se li faciliten uns terrenys públics a un preu molt inferior al que s’està oferint al lliure mercat. Negoci redó per a ells, i la ciutadania, com de costum, perdent.

Com pretén l’actual govern del PSOE fer complir la sentència?

La sentència diu que com que és una zona verda s’ha d’impedir la circulació de vehicles al seu interior. El Govern proposa que l’accés de vehicles al McAuto, només al carril del McAuto, es bloquege amb jardineres o bol·lards i tot arreglat. Açò no impedix la circulació de vehicles per l’espai, ja que continuaran accedint vehicles a l’aparcament.

A la sentència s’indica que la cessió d’espai per a la zona privada era de menys de 500 m² però finalment s’han utilitzat 2.500 m². Perquè les superfícies quadren el Govern argumenta que l’aparcament i el parc son d’ús públic i no del restaurant, algú pot creure açò?

La sentència també diu que perquè l’aparcament complisca les normatives ha d’estar situat baix la rasant, el que significa que ha d’estar per davall del nivell de terra, o siga, subterrani. Us preguntareu com justifica el govern el compliment del fet que l’aparcament no es troba baix la rasant. Doncs per fer els càlculs el Govern té en compte que la zona d’actuació no és sols l’espai cedit, sinó que arriba fins a la carretera d’accés a Alcoi que passa per dalt. Després trau la mitjana de l’altura i com que l’aparcament es troba per baix es dóna per correcte.

Les lleis urbanístiques es fan amb una finalitat, la finalitat d’aquesta és que en una zona verda es pot ubicar un aparcament sempre que damunt d’aquest es mantinguen les característiques de zona verda, i clarament en aquest cas no es complix. De veres que a aquesta ciutat no escarmentem, no tenim prou amb la Rosaleda?

Per tant crec que és evident que Guanyar Alcoi no podia fer altra cosa que votar en contra d’aquesta solució que pretén aplicar el govern perquè no creiem que així es done resposta a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de València.

Ara la pregunta de sempre, es demanaran responsabilitats tècniques o polítiques a les persones que van prendre aquesta decisió?

La poción mágica

Artículo de Opinión de Maribel Sánchez, edil de Ciudadanos Alcoy

“Estamos en 2019, la provincia de Alicante gana población y es la tercera de España que más crece. ¿Toda? ¡No! Una aldea poblada de irreductibles alcoyanos resiste hoy y siempre al crecimiento demográfico”.

Como muchos de los lectores habrán reconocido ya, esta es una adaptación libre de las primeras frases de los conocidos cómics que cuentan las aventuras de Astérix y Obelix, unos irreductibles galos que, junto con el resto de los habitantes de su aldea, plantaban cara a los invasores romanos y no se dejaban conquistar por ellos, a pesar de que el resto de la Galia ya había sido ocupada por las tropas de Julio César. Estos simpáticos galos gozaban de una ayuda muy especial: la poción mágica, cuya receta secreta sólo conocía el druida Panorámix y que les proporcionaba una fuerza sobrehumana con la que combatir a los ejércitos romanos.

Desde luego este no es el caso de nuestra particular “aldea alcoyana”. Lamentablemente no disponemos de la poción mágica de los galos para que podamos hacer frente, con garantías de éxito, a todas las posibles adversidades económicas y sociales que se nos puedan presentar. Pero parece ser que sí que tenemos sobre nosotros algún tipo de sortilegio mágico (quien sabe si magia negra, blanca…o roja) que hace que, mientras casi todas las ciudades más grandes de la provincia de Alicante crecen en población, en Alcoy el número de habitantes, no sólo es que no crezca, sino que sigue descendiendo, de manera ininterrumpida, desde hace ya 10 años.

La cuestión es que Alcoy se enfrenta a un problema serio, que puede traer consecuencias muy graves y al que tenemos que prestar la máxima atención. Con pócima mágica o sin ella, tenemos que ser capaces de orquestar políticas encaminadas a invertir esta tendencia, y no vale con echar la culpa sólo al descenso de la natalidad (aunque se trate éste de un dato objetivo) porque este problema no afecta sólo a nuestra ciudad, es un problema general que afecta a todo el país, por tanto, debe haber otros factores que también influyen en esta circunstancia.

Es necesario tener altitud de miras y observar el problema con perspectiva, buscando las causas reales que nos están llevando a este retroceso constante. Es urgente buscar las soluciones más adecuadas y crear las condiciones óptimas para que Alcoy sea una ciudad atractiva para establecerse. No sólo debemos conseguir que las personas no tengan la necesidad de marcharse, si no lo desean, sino también que quieran venir para  quedarse y construir aquí su proyecto vital.

Para conseguir este objetivo, es prioritario que los emprendedores vuelvan a fijarse en Alcoy, porque sólo se podrá lograr si las personas perciben que existe la posibilidad de conseguir un puesto de trabajo. Sin embargo, a día de hoy, el polígono industrial mancomunado, ni está ni se les espera, y del parque tecnológico…¡qué quieren que les diga! También resulta de gran trascendencia la posibilidad de aprovechar al máximo la Universidad así como el resto de recursos académicos con los que contamos. Otro punto relevante es la revitalización del centro, no sólo para que les resulte interesante invertir a los emprendedores (lo que, por supuesto, tiene una enorme importancia) sino también para que resulte atractivo vivir en él.

Pues, nada, lo dicho, no tenemos poción mágica, pero desde Ciudadanos, sí que tenemos ganas de trabajar para intentar, por todos los medios, que Alcoy vuelva a ser una de las ciudades de referencia más importantes de la provincia de Alicante, condición que nunca debió perder.

El gorila invisible

Artículo de Opinión de Enrique Peidró, afiliado a Ciudadanos

El año 1999 dos investigadores de la universidad de Harvard, Christopher Chabris y Daniel Simons,  realizaron un sencillo y llamativo experimento consistente en que unos cuantos estudiantes debían observar un vídeo en el cual dos grupos de personas, unos vestidos con camiseta blanca y otros con camiseta negra se realizaban pases con una pelota de baloncesto, cada equipo con una pelota y entre ellos mismos. Tenían que  contar cuántos pases realizaban los componentes del equipo blanco e ignorar los que hacían los del equipo negro. Durante el juego sucedía algo particular, pues una persona disfrazada de gorila cruzaba la escena durante unos segundos. Una vez terminado el visionado, se preguntaba a los estudiantes por el número de pases dados, pero eso no era realmente importante, porque también se les preguntaba si habían percibido algo inusual en la escena, a lo que más de la mitad de los sujetos encuestados respondió que no.

Este se ha convertido en uno de los experimentos más populares de la psicología debido a su forma sencilla y dinámica de explicar y mostrar cómo percibimos el mundo y las cosas que escapan a nuestra percepción. El fenómeno es conocido como “ceguera por falta de atención” y no se trata de ninguna discapacidad visual, sino, simplemente, un error atencional. Esto sucede cuando el espectador está sobresaturado con estímulos, hay tantos que no puede prestarle atención a todos ellos, por lo que selecciona a cuales dirigir su atención.

Traigo esto a colación porque me temo que esta puede ser la estrategia que va a utilizar el gobierno socialista de Alcoy de aquí a elecciones. Han pasado tres años de preocupante inactividad y ya a finales del año pasado, de golpe y porrazo, empezaron a realizarse obras por toda la ciudad, la cual se llenó de grúas, camiones y obreros que la pusieron “patas arriba”. En algunos casos para darle, simplemente, un lavado de cara muy necesario a una serie de infraestructuras que adolecían del más mínimo mantenimiento  y que se estaban “cayendo a pedazos” como consecuencia de esa dejadez tan característica de los primeros años de legislatura (calle Sant Jaume, calle Casablanca, las protecciones de muchos de nuestros puentes…). En otros para ejecutar proyectos de gobiernos anteriores que parecían olvidados (calle Entenza, tal vez el Bulevar…). Eso en lo que se refiere a política local, porque si analizamos lo sucedido a nivel autonómico, la cosa tampoco cambia. Durante los años anteriores, el gobierno de la Generalitat pasó totalmente de nosotros. Bueno, eso en el mejor de los casos, porque en algunas áreas, como educación, se han tomado un buen número de decisiones perjudiciales para los intereses de nuestra ciudad. Y, sin embargo, ahora que se acercan las elecciones se acuerdan de nosotros (CADA, ciudad amiga de la infancia…) y vienen a hacerse la foto todos juntos y sonrientes, para tapar la inexistente relación que ha marcado la legislatura y hacernos creer que todo es armonía y buena sintonía entre ambas corporaciones.

Parece que con estas actuaciones de última hora pretendan distraer a los alcoyanos, hacernos olvidar que durante los años anteriores no se ha hecho prácticamente nada en la ciudad, que Toni Francés no ha sido capaz de presentar ni un solo proyecto ambicioso en todo el tiempo en que ha estado al frente de la misma para cambiar la dinámica negativa y de decrecimiento en la que estamos sumidos. Y, de todos modos,  hay que señalar que ninguna de las actuaciones anteriormente nombradas servirá para cambiar dicha dinámica. Aunque ellos creen que con unas cuantas acciones a última hora pueden convencernos de lo contrario.

Sin embargo, yo confío en la capacidad de observación y discernimiento de mis conciudadanos. Estoy seguro de que la percepción de la realidad va a ser bien distinta, que no vamos a dejarnos engañar por un truco de psicología básica y no olvidaremos el tiempo que se ha perdido. Confío en que sabremos valorar la labor realizada desde la oposición por partidos como el que yo pertenezco, Ciudadanos,  que ha estado trabajando para presentar un buen número de iniciativas que compensara la falta de un proyecto más ambicioso para nuestra ciudad por parte del actual gobierno socialista. Ojalá que, en esta ocasión, el “gorila” no pase desapercibido.


Les nostres filles

Article d’Opinió de Fonèvol

Quan algunes de les lluitadores per la igualtat en la festa van anar a judici, van guanyar, i de tota manera no van aconseguir res, ens vam adonar que a nosaltres no ens tornarien el que ens havien furtat. Però vam continuar en les trinxeres per les nostres filles, perquè elles pogueren participar en les festes del seu poble, Alcoi.

Elles també han pagat i continuen pagant el preu d’aconseguir els drets en les festes de moros i cristians.

Algunes de les nostres filles no han pogut formar part d’una filà, no han pogut ser sant Jordiet, no han sigut glorieretes, no han fet esquadra o no han votat el vestit que porten.

Però d’altres, tot i que han hagut d’esperar, que han hagut de posar-se el vestit que els hòmens havien decidit que portaren, que no poden compartir la filà amb algunes de les seues amigues, van obrint escletxa a poc a poc. Algunes han fet Diana, han participat en l’esquadra o poden ser glorieres.

Les persones de Fonèvol estem orgulloses de les nostres filles, de les que han patit l’assetjament per part de les filaes i de les que no, de les que van clavant-se pels forats de la muralla de la festa que cada dia té més badalls. També d’aquelles que, per no poder suportar segons quines condicions, renuncien a participar-hi. N’estem orgulloses de totes, perquè totes saben el preu que s’està pagant.

Queda molt per fer

#donesalafesta

Barallar-se per no cobrar

Un cas excepcional està ocorrent a l’Ajuntament de Muro. És el segon plenari que demane a l’Alcaldessa que em lleve el sou i no me’l vol llevar. És un de tants expedients X, que pel que va passar a l’últim plenari, aquest equip de govern continua deixant passar el temps sense donar cap solució.

Després de retirar-me les delegacions en serveis municipals, sanitat, educació i reis per part d’aquest equip de govern, li reclame per escrit (encara no he rebut resposta) i en dos plenaris consecutius que em retire el sou o que em done feina. Que quede clar que la competència de donar o retirar el sou a un regidor pertany al plenari però ella és l’única persona que pot incloure-la en l’ordre del dia d’aquest. Per què no vol dur a plenari un tema tan senzill com aquest? Jo vos donaré la resposta. L’únic motiu que té és que el meu sou va lligat al de tots els membres de l’equip de govern; si presenta a plenari aquesta modificació, els grups polítics municipals poden presentar esmenes, per considerar que és un equip de govern il·legítim, i com a conseqüència d’açò podrien retirar-los els sous a ells també. Ostres!!! Blanc i en botella. Ja tenim el motiu de fons, però i les argumentacions? Segueix amb les seues fal·làcies, intentant convéncer que sóc jo la que m’he de llevar el sou, renunciant a ell. I per què no ho faig i s’acaba aquest “vodevil”? Doncs, la legislació és molt clara al respecte; qualsevol treballador que renuncie al sou perd l’atur. I com jo ho sóc, si renunciara, perdria l’atur, que és un dret que tenim tots els treballadors. Per tant, la nostra benvolguda Alcaldessa em lleva la feina i em convida què em lleve el sou. Impressionant, un cúmul de valentia que ens avergonyeix una miqueta més si cap d’aquest extenuat equip de govern. Per a no córrer perill els seus sous, fa que el poble haja de pagar un sou improductiu. S’entén aquesta manera de governar?.

És hora de donar solucions i no de crear problemes. Els regidors d’Esquerra Unida Muro no volen cobrar res que no els corresponga, així que, a pesar que era obligació d’ella, els meus companys van renunciar al sou perquè no havien de sol·licitar aquesta prestació. Qui lleva la feina, que lleve el sou.  L’Alcaldessa ha de solucionar aquest tret, simplement perquè és la seua responsabilitat. I si no ho fa, podríem dir que és una alcaldessa irresponsable?.

Pressupostos… Participatius?

Artículo de Opinión de Enrique Peidró, afiliado de Ciudadanos

Les últimes dades replegades al cens de la nostra ciutat, de l’any 2017, ensdonen una xifra de 59.106 habitants, amb la qual cosa és possible que ara encara hi hajamenys. De tots ells, vora 1.400 han participat en aquesta edició dels “pressupostosparticipatius” que ha plantejat l’Ajuntament. Percentualment, la participació activa i realen aquesta iniciativa ha sigut d’un 2,3% del total de la població. No sé què penseuvosaltres, però a mi em sembla que alguna cosa està fallant…

Vaja per davant que jo estic a favor de la participació ciutadana. Tot allò que supose que la gent s’implique una mica més en la vida pública em sembla fantàstic. Si observem al web de l’ajuntament hi ha tota una declaració d’intencions que, sobre el paper, és admirable. Tanmateix sembla que, a l’hora de dur-la a la pràctica, aquesta iniciativa no acaba de quallar. I és que, per segon any consecutiu, la participació és pràcticament la mateixa. Per tant, pot ser cal aturar-se una mica i reflexionar sobre les possibles causes.

Òbviament, el primer que cal preguntar-se és si mereix la pena tirar endavant amb aquest projecte. Jo pense que sí, i estic segur que el govern municipal també ho creu així. Dubte molt que renuncien, de bones a primeres, a una de les convocatòries estrela del seu programa, per la qual cosa, seria bo preguntar-se perquè hi ha una participació tan baixa i què es pot fer per a augmentar-la i que la gent, realment, participe.

S’ha informat suficientment, per part del govern, d’aquesta campanya? O es podria fer una major difusió de la mateixa per tal que la gent se n’assabente? Les propostes que es podien triar interessen realment als alcoians o són propostes tan insubstancials que no mereix la pena expressar-se al respecte? Al cap i la fi, es tracta d’una sèrie d’idees tancada (encara que és cert que el propi ajuntament les selecciona de propostes aportades prèviament pels ciutadans), normalment totes reparacions o manteniment d’infraestructures prou necessàries, però en cap cas res que vaja a canviar la dinàmica de la ciutat, la qual cosa no desperta massa interés.

I, per últim, els canals per a votar són suficients? És cert que es pot fer tan presencialment com “online”, però potser no siga tan senzill com caldria per tal de fomentar la participació de la gent. Per descomptat, tampoc es pot descartar que, simplement, el desencant en els nostres dirigents és tan gran, el descrèdit polític tan enorme que, a banda d’opinar en els grups d’amics i familiars, la gent no té cap interès per participar en la vida política de la ciutat. En eixe cas, no és suficient en llançar campanyes com aquesta dels “pressupostos participatius”. Cal prendre mesures per capgirar aquesta situació i que torne la confiança en les institucions.

Alcoi per les renovables

Article d’Opinió de Cristian Santiago, Regidor de Guanyar Alcoi

Alcoi ha de ser capdavantera en l’aposta decidida per una xarxa d’autoabastiment energètic. Perquè una societat cada vegada més avançada, sensibilitzada amb el medi ambient i compromesa amb el desenvolupament sostenible i les energies renovables es mereix un model energètic alternatiu que avanci cap a l’emancipació de les grans multinacionals del sector.

Són moltes les famílies que, a dia d’avui, veiem amb preocupació i indignació la situació actual del sistema energètic a l’Estat espanyol, on unes poques companyies energètiques controlen tot el sistema elèctric provocant tot tipus d’abusos sobre les persones de forma injustificada. Una situació habitual quan és el sector privat qui controla un servei bàsic com l’electricitat i tota la infraestructura de distribució.

Cal recordar, que actualment el model energètic de l’Estat aboca grans quantitats de CO2 a l’atmosfera com a conseqüència de la utilització de combustibles fòssils (carbó, petroli) a les centrals tèrmiques. I ha de tractar i emmagatzemar els residus radioactius que produeixen les centrals nuclears amb els riscs que això suposa. En canvi, amb les renovables, els residus són fàcils de tractar i reciclar i reduiríem els possibles riscs sobre el medi ambient i sobre nosaltres.

No tinc cap dubte, que les administracions públiques han de donar un pas endavant i que la instal·lació de plaques solars tèrmiques i/o fotovoltaiques en edificis públics pot ser un bon punt de partida. Barcelona, per exemple, ja té una Empresa Elèctrica Municipal que comercialitzarà energia 100% renovable i més barata. I nosaltres, a principis de legislatura, ja vam proposar que tota l’energia consumida per l’Ajuntament fora neta i renovable. I ara presentem una altre proposta perquè el Complex Esportiu Eduardo Latorre tingui plaques solars tèrmiques per escalfar l’aigua, el que suposaria un estalvi anual d’uns 85.000 euros.

Perquè impulsar un canvi de model cap a la sobirania energètica és possible. Facilitarà acabar amb els abusos de les grans companyies del sector sobre la població. I avançarem com a societat, reduirem la contaminació, estalviarem i crearem nous llocs de treball a les nostres comarques.

Medidas insuficientes

Artículo de Opinión de Enrique Peidró, afiliado a Ciudadanos

El Gobierno Municipal socialista ha anunciado a bombo y platillo (como todo lo que está sucediendo el año antes de  elecciones) una inversión cercana a los 20 millones de euros por parte del Ministerio de Fomento para la modernización de la línea ferroviaria que une nuestra ciudad, Alcoy, con Xátiva. Tal y como la están presentado en medios y vendiendo a la sociedad, parece que vaya a suponer una gran revolución y, por tanto, la salvación definitiva para un servicio muy deficiente. Aunque es innegable que toda actuación en este ámbito tiene que ser calificada como buena noticia, tras analizar su contenido en profundidad y con espíritu crítico hay que concluir que es claramente insuficiente.

La inversión contempla dos actuaciones. En primer lugar, mejorar la seguridad del servicio mediante la instalación de una serie de sistemas de bloqueos y renovación de las vías. Y en segundo lugar, aumentar la frecuencia con la que salen los trenes y sustituir los actuales por otros más modernos, entre otras cosas, con maquinaria híbrida. Ambas medidas son positivas, por supuesto, aunque solamente servirán para dar un lavado de cara a un servicio tercermundista como es el actual. Porque esto, por sí solo, no será el revulsivo económico que necesitamos ni revertirá la mala comunicación que tenemos los alcoyanos con las grandes capitales de nuestra comunidad.

No hay que olvidar que el trayecto Alcoy – Xátiva no es más que un primer tramo del viaje hacia Valencia, desde donde, en algunos servicios, es necesario hacer un transbordo para coger una línea de cercanías que nos lleve hasta nuestro destino. Asimismo, es necesario recordar que durante el trayecto vamos a detenernos hasta en diez estaciones y que, por lo tanto, este par de medidas, por muy importantes que sean, no van a reducir apenas el tiempo de un viaje que seguirá siendo largo y tedioso para el usuario. Eso en lo que respecta al trayecto. También podríamos hablar largo y tendido de una estación de tren, la nuestra, que resulta más adecuada para que Robert Redford venga a rodar un remake de “Memorias de África”, que para una ciudad española del siglo XXI que pretende capitalizar el turismo de interior de la provincia de Alicante.

Necesitamos un proyecto mucho más ambicioso y, por supuesto, un gobierno municipal que se lo crea, que luche por conseguirlo y ponga en marcha todos los mecanismos que sean necesarios, tanto en Valencia como en Madrid, para obtener una actuación integral que es lo que nuestra ciudad realmente necesita. No es necesario pedir que nuestra ciudad sea estación de paso del AVE, pero sí que se debería considerar prioritario conseguir una línea de comunicación directa con Alicante, quizá un cercanías que facilite el desplazamiento a muchos alcoyanos que tienen que viajar hasta esa ciudad por motivos laborales. Y que, dicho sea de paso, sirviera para potenciar ese turismo de interior que tratamos de vender y atraer a muchos visitantes para que disfruten de nuestra diversa y variada oferta. Pero claro, después de que nuestra estación haya sido ninguneada en el proyecto del Corredor Mediterráneo esto no es más que un sueño, en estos momentos irrealizable, por lo que no merece la pena perder demasiado tiempo en él. Aunque soñar sea tan bonito…

Y, como no, también en dirección norte hay mucho que mejorar, más allá de esta primera actuación que se ha anunciado ahora. La comunicación con Valencia es muy precaria, más propia de un siglo pasado (quizá ni tan siquiera el XX…), por lo que a nadie debe extrañar que apenas tenga usuarios y sea deficitaria. Quizá, además de aumentar la frecuencia con la que salen los trenes, conseguir que en determinadas horas haga menos paradas sería una buena medida, porque estamos hablando de un viaje que, actualmente, nos empeña cerca de dos horas, cuando en automóvil el tiempo se reduce prácticamente a la mitad. Y eso, desde luego, no ayuda a aumentar el número de usuarios.

Hay que creer en el futuro del tren en nuestra ciudad. Es necesario mejorar y ampliar las comunicaciones ferroviarias que tenemos en la actualidad. Porque ello, junto a otras medidas de dinamización económica, puede ser clave para revitalizar Alcoy, para promover la creación de trabajo, para potenciar el turismo. En fin, para situarnos otra vez en el lugar predominante en el que todos los alcoyanos queremos estar y que nunca deberíamos haber perdido si se hubieran hecho las cosas de otra manera.

Transparència, una carrera d’obstacles II

Article d’opinió de Vicky Llácer, Regidora de Guanyar Alcoi

Potser no ho recordareu, però un dels meus primers articles d’opinió des que vaig accedir a la responsabilitat de representar als veïns i veïnes el vaig escriure per comentar les primeres impressions que vaig tindre en accedir a l’Ajuntament com a representant del poble d’Alcoi.

Ja fa un any d’això i les coses en qüestió de transparència han canviat poc o res… segons com ho mires.

Una de les meues prioritats era treballar en la millora de la transparència, l’eficàcia i la proximitat en la gestió del nostre Ajuntament. Considere que s’ha de garantir que la ciutadania tinga dret a accedir a la informació referent a la gestió dels recursos públics i, com no, de les decisions que es prenen als plenaris i els arguments que esgrimeixen els diferents grups polítics que conformen la corporació per aprovar o no els assumptes que allí es tracten.

Hui m’agradaria compartir amb vosaltres el que va passar al passat plenari de novembre, perquè vosaltres mateixos jutgeu si les explicacions que se’ns donen són correctes o no; que potser estic jo equivocada.

Guanyar Alcoi va presentar un prec demanant que les actes dels plenaris siguen publiques i de fàcil accés per a la ciutadania. Ja veieu!! Quina gran cosa demanàvem! Doncs no penseu que no ens van acceptar la proposta, sí que ho van fer. Ara bé, avisant-nos que fer això comporta moltes dificultats.

I ara ve el que no entenc, el Govern accepta el prec però argumenta que hi ha dificultats tècniques a l’hora de certificar la veracitat de les actes i per eixe motiu no es poden fer públiques.

I jo em pregunte: pot ser que les actes que s’aproven cada mes per tota la corporació, no tinguen validesa? És possible posar en dubte la veracitat de les actes aprovades fins ara, encara que no s’hagen fet publiques? I… si la veracitat d’aquestes actes està acreditada, quin és el motiu real pel qual no és fan públiques? Serà massa feina? Falta de voluntat política? Falta de compromís? Por a que es facen públiques les contradiccions polítiques?

El que em queda clar és que la transparència en aquest Ajuntament continua sent una carrera d’obstacles i acabaré reiterant el que vaig dir en el meu primer article d’opinió. Parlar de transparència no és suficient. La transparència ha de ser real, sense reserves ni pretextes i estem ací per a fer-la efectiva. Continuaré treballant per aconseguir-la.

No és una utopia, són uns altres valors.

Ineficiente gestión del gobierno socialista de la “Ciutat del Nadal”

Artículo de Opinión de Jonathan Lluch, Portavoz de NNGG en Alcoy

Alcoy es considerada como la “Ciutat del Nadal” por tener, entre otras cosas, el privilegio de ser la Cabalgata de Reyes más antigua de España.

Una cabalgata que cada año atrae a multitud de turistas, tanto de la comarca como nacionales e incluso internacionales y, sin duda alguna, se trata de un punto positivo para el turismo de nuestra ciudad y todo lo que ello conlleva.

Pero como era de esperar, la pasividad y desencanto de nuestro ilustrísimo Alcalde Toni Francés y su ineficaz e ineficiente equipo de gobierno, no ha sido ni siquiera capaz de adjudicar el alquiler de las luces a la empresa proveedora. Esta gestión se realizó el pasado 23 de noviembre y se trataba de una simple gestión que podría haberse hecho con meses de antelación, que podría habernos aportado lo que nos merecemos y representamos.

Pero obviamente, gracias al equipo de gobierno local, hemos sido los últimos en elegir y, como consecuencia y escarmiento, nos llevamos lo que ninguna ciudad o pueblo ha querido tener, lo más antiestetico y antinavideño que tenian a disposición con tan poca antelación.

Ha pasadp el 1 de iciembre y no tenemos las luces de navidad instaladas en nuestra ciudad, quizás ni la segunda semana de diciembre, ya que no han tenido ninguna prisa y dudo que la tengan ahora.

Esta gestión tan simple y fácil, demuestra lo que se ha evidenciado desde hace años en la gestión del Ayuntamiento. Un gobierno que abandona a sus ciudadanos, que demuestra pasividad total por los problemas e inquietudes de los alcoyanos y que además, ahora incluso actúa con total tranquilidad y pasividad, en la gestión de una de las festividades más importantes de la ciudad, a la que vienen miles de turistas y prensa a nivel nacional. Una festividad que promueve el comercio local que tanta falta hace y que además ofrece una cálida sensación navideña que da nombre a la “Ciutat del Nadal”.

Simplemente se trataba de adjudicar a una empresa proveedora, unas luces y una decoración urbana navideña decente, con un mínimo de antelación. ¿Tan díficil era?.

Nuestros ciudadanos, y nuestra magnífica ciudad, con todos sus encantos y festividades, no merecen ser gestionados y representados por semejante gobierno.