Teatre, música i festa en una intensa Setmana Festera a Cocentaina

La Setmana Festera de Cocentaina arriba hui a la seua fi després de diversos dies en què la cultura, la música, la tradició i la devoció han sigut protagonistes abans de l’inici de les jornades centrals de les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Hipòlit Màrtir. El programa va començar el passat 26 de juliol amb la representació de la comèdia Pijama para seis, de Marc Camoletti, a càrrec de Teló Teatre i sota la direcció de Milagro Sellés, una proposta que va tornar a reunir nombrós públic al pati d’armes del Palau Comtal i que va obrir el calendari d’actes previs a la trilogia festera.

El colofó arribarà aquesta vesprada amb un dels actes més significatius d’aquests dies: el trasllat de la imatge menuda de Sant Hipòlit Màrtir des de la parròquia del Salvador fins al Monestir de la Mare de Déu del Miracle, on romandrà fins a l’acte d’acció de gràcies previst per al pròxim dilluns després del dispar d’arcabusseria del Dia de l’Alardo. La processó eixirà després de la missa que se celebrarà a les 19:30 hores a la parròquia del Salvador, una eucaristia en la qual també s’imposaran les medalles del patró als càrrecs festers d’enguany. La jornada coincidirà, a més, amb la festivitat del Salvador, titular del temple, motiu pel qual la comunitat parroquial ha preparat una celebració especial. Durant la missa sonarà el nou orgue de l’església per a acompanyar els cants litúrgics, mentre que la Colla de Campaners del Comtat participarà tant en l’eucaristia com en la posterior processó amb els seus tradicionals tocs manuals de campanes.

Durant aquests dies també han destacat la Volteta dels Xiquets, celebrada dimarts i que va incorporar com a novetat jocs aquàtics a la plaça del Mercat en finalitzar la desfilada, així com les tradicionals Voltetes, que van tornar a omplir d’ambient fester les nits del cap de setmana, de dimarts i de dimecres. A més, dimecres va concloure el novenari en honor a Sant Hipòlit Màrtir a la parròquia de Santa Maria. La música festera també ha ocupat un lloc destacat amb els tradicionals concerts celebrats al Palau Comtal, protagonitzats per la Colla Mal Passet, dirigida per Francisco Valor Llorens; l’Ateneu Musical de Cocentaina, sota la direcció de José Miguel Fayos; i la Unió Musical Contestana, dirigida per Juan Carlos Sempere.

La programació prèvia a les Festes també va deixar un emotiu homenatge a Gustavo Pascual Falcó. La Filà Bereberes-Els Borts va recrear el passat 31 de juliol una Entrada històrica seguint l’antic recorregut d’aquest acte pel nucli antic de la Vila Comtal per a commemorar el 80 aniversari de la mort del compositor de Paquito El Chocolatero. La comitiva, acompanyada per la Unió Musical Contestana, va interpretar diverses obres de l’autor, entre elles la marxa mora Buscant un Bort, recordant així l’estreta vinculació que Gustavo Pascual Falcó va mantindre amb la Filà, a la qual va dedicar diverses composicions al llarg de la seua trajectòria.

Imatge: Paco Sempere.

Mateo Sala i Fernando Pascual capitanegen els bàndols de la creu i de la mitja lluna en les Festes de Cocentaina

Les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina ja estan a punt de començar i totes les mirades se centren en els càrrecs festers que protagonitzaran la trilogia en honor a Sant Hipòlit Màrtir. Entre ells destaquen els dos capitans d’aquest 2026: Mateo Sala Torró, per la Filà Almogàvers, i Fernando Pascual Torró, per la Filà Mudèjars, que han compartit les seues sensacions i els preparatius d’aquests dies en una entrevista concedida a COPE ALCOY.

Per a Mateo Sala, Capità Cristià, el càrrec suposa un abans i un després després de tota una vida vinculada a la Filà Almogàvers. De fet, va ser inscrit en la Filà pràcticament en nàixer i, des d’aleshores, ha participat activament en la vida festera, formant part de la junta de l’entitat i assumint diferents responsabilitats, com donar inici a la Diana de 2024, l’Entrada de 2017 o conduir l’esquadra fins al Pla l’any 2018. «No entendria la meua vida sense la Filà Almogàvers», assegura. Tot i que reconeix que l’Alardo sempre ha sigut un dels seus actes preferits, admet que enguany l’Entrada tindrà un significat molt especial. «Crec que serà un instant únic, d’aquells que et marquen per sempre, i el viuré envoltat de la meua família i dels meus amics. Sense ells, tot açò no tindria cap sentit», afirma. Pel que fa al boato, prefereix mantindre la sorpresa, encara que avança que el 750 aniversari de la mort de Jaume I estarà molt present en l’acompanyament que ha preparat junt amb la seua Filà. El disseny del Capità porta la firma de Santi Carbonell, mentre que la Música Primitiva Apolo d’Alcoi interpretarà la marxa cristiana Nyda, de Francisco Valor Llorens, durant el seu recorregut pels carrers contestans.

També afronta aquestes festes amb una enorme emoció el Capità Moro, Fernando Pascual Torró, integrant de la Filà Mudèjars des de 1999. Al llarg d’aquests anys ha ocupat diferents responsabilitats, com Cap de Filà, vocal de la junta directiva i assessor jurídic de la Junta de Festes, a més d’exercir com a mantenidor en la Presentació de Càrrecs de 2016 “em faltava ser Capità”, comenta amb humor. No obstant això, reconeix que aquesta trilogia estarà marcada pel record de la seua mare, que va morir de manera sobtada a principis del passat mes de juliol, només uns dies després de la seua presentació oficial com a càrrec fester “ella, junt amb mon pare, em va transmetre l’amor per la Festa i els tindré molt presents. Abans de morir ens va demanar que tot continuara endavant tal com estava previst i així ho farem. És el millor homenatge que li podem retre”, explica. Fernando Pascual estarà acompanyat per Irene Pérez García, com a favorita, i pel seu fill Ferran Pascual Pérez, que exercirà de rodella. El disseny de la seua indumentària ha sigut obra de l’alcoià Juan Climent, mentre que l’Ateneu Musical de Cocentaina interpretarà la marxa María Peremarch, de Saül Gómez i Soler, durant l’Entrada.

Tots dos han coincidit a assenyalar que exercir el càrrec de Capità representa el somni de tota una vida i afronten amb il·lusió una trilogia que els convertirà en els grans protagonistes d’unes Festes de Moros i Cristians de Cocentaina, declarades d’Interés Turístic Autonòmic. Les dues entrevistes es poden escoltar a continuació:

L’Ateneu ompli el Palau de Cocentaina en el seu XL Concert de Música Festera

El pati d’armes del Palau Comtal de Cocentaina es va omplir anit de públic amb motiu del tradicional Concert de Música Festera que ofereix cada any l’Ateneu Musical en la vespra de la trilogia en honor a Sant Hipòlit Màrtir. La cita va arribar enguany a la quarantena edició i, per a commemorar aquesta efemèride, la formació musical va oferir als assistents un atractiu recorregut per diverses composicions dedicades a les Festes de Moros i Cristians.

Sergi Castillo i Prats, periodista i membre de l’Ateneu Musical, va ser l’encarregat de conduir amb brillantor el concert, presentant cadascuna de les peces que integraven un repertori molt esperat pels aficionats a la música festera. En la primera part van sonar el pasdoble Sant Cristòfol, de Just Sansalvador i Cortés; la marxa cristiana La Victòria, d’Enrique Alborch Tarrasó; i la marxa mora Canonge Soler, de José Insa Martínez, interpretada amb motiu del centenari del naixement de Don José Soler Cardona. El programa es va completar amb el pasdoble Paquita i Nieves, de Rafael Talens; la marxa mora Centenari Marrocs 1926, de Jordi Navarro; i la marxa cristiana Santos, Poetas y Guerreros, d’Enrique Igual Blasco.

Després d’un breu descans, la segona part del concert va començar amb el pasdoble Julio Pastor, d’Amando Blanquer, al qual van seguir la marxa cristiana La llegenda d’En Ragra, de Jaume-Blai Santonja; la marxa mora El Ball del Moret, de Gustavo Pascual Falcó; la marxa Aura, del compositor contestà Josep Vicent Egea Insa; la marxa cristiana La Neta del Manyà, de José Rafael Pascual Vilaplana; i la marxa mora Penya Cadell, de Francisco Esteve Pastor.

Cal destacar que alguns dels compositors presents van tindre l’oportunitat de dirigir les seues pròpies obres. Com a colofó del concert, l’Ateneu Musical va voler oferir un regal al públic interpretant la marxa mora Chimo, del recordat Mestre Ferrero, coincidint també amb el centenari del seu naixement. Finalment, van prendre la paraula el president de l’Ateneu Musical, Jaume Gavilán; el president de la Junta de Festes, Ignasi B. Reig; i l’alcalde de Cocentaina, Rubén Muñoz, abans de donar pas a la interpretació de l’Himne de Festes, amb el qual es va posar el punt final a una vetlada que va tornar a convertir la música festera en protagonista.

El concert del Mal Passet estrena una nova Setmana Festera a Cocentaina

Cocentaina ja està immersa en la seua Setmana Festera i avança en el camí cap a la trilogia en honor a Sant Hipòlit Màrtir. Durant estos dies se succeeixen els actes culturals i festius a través d’una intensa programació que va arrancar divendres passat amb el tradicional concert previ a les Festes de la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet.

La cita va tindre lloc al pati d’armes del Palau Comtal, sota la direcció de Francisco Valor Llorens, i, per a l’ocasió, la formació va preparar un repertori dividit en dos parts, comptant també amb la col·laboració d’una secció de metalls en la interpretació d’algunes peces. El concert es va iniciar amb una primera part en la qual va destacar l’estrena del pasdoble Peris d’Agres, de Francisco Valor, dedicat a Josep Manel Francés. Tot seguit van sonar dues obres del contestà Marcos Verdú: la marxa cristiana Carròs, guanyadora del primer premi del V Concurs de Composició de Música Festera del Verger en la modalitat de Colla de Dolçaines i Percussió, i el ballet Riq. Ja en la segona part, i en una jornada marcada per les altes temperatures, el públic va poder escoltar el ballet Guerra Astur, de Francisco Valor Llorens; la marxa mora El Mahdí, de José Pérez Vilaplana, que enguany celebra el seu cinquanta aniversari; i la marxa cristiana Na Saurina, també de Francisco Valor. En la recta final del concert van sonar el pasdoble contrabandista Canya i Navaixa, de David Valera; els ballets Roda Celest, de Saül Gómez i Soler, i Trencadís, de Germán Esteve; així com la marxa mora Quirbilyan, de José Rafael Pascual Vilaplana.

Cal destacar que este concert de música festera, que enguany ha arribat a la 23a edició, també va servir per a retre homenatge a Ernesto Ferrándiz Briva pels seus 25 anys com a integrant del Mal Passet, rebent una insígnia commemorativa en reconeixement a esta efemèride. La presentació de l’acte va anar a càrrec de Mari Nieves Pascual i, abans de la cloenda, van intervindre el president del Mal Passet, Hipòlit Jordà; el president de la Junta de Festes, Ignasi B. Reig; i l’alcalde de Cocentaina, Rubén Muñoz. El concert va finalitzar amb la interpretació de l’Himne de Festes, amb lletra del poeta Gerard Mur i Pérez i música de José Insa Martínez.

Ana Micó i Rubén Sanchis afronten amb il·lusió el càrrec d’Abanderat en les Festes de Cocentaina

La Festa de Moros i Cristians de Cocentaina continua avançant cap als seus dies grans, que se celebraran del 7 al 10 d’agost en honor a Sant Hipòlit Màrtir. Enguany, les Filaes Contrabandistes i Bequeteros ostenten els càrrecs d’Abanderada Cristiana i Abanderat Moro, responsabilitats que assumixen Ana Micó i Rubén Sanchis, respectivament.

Per a Ana Micó, este càrrec suposa tancar un cercle familiar iniciat pel seu pare, Vicent Micó, que va ser Abanderat Cristià l’any 1989, i continuat per sa mare, Ana Llavori Savall, qui en 2009 es va convertir en la primera dona a ostentar un càrrec en la Festa Contestana. Aquell any, Ana va desfilar al seu costat sent encara una xiqueta “era molt menuda, tenia cinc anys, però recorde amb molta estima el moment d’arribar al Pla i passar davant la tribuna amb tota la gent aplaudint”, ha explicat en una entrevista concedida a COPE ALCOI. L’actual Abanderada Cristiana assegura que viurà cada acte amb intensitat, encara que reconeix que l’Entrada del dissabte 8 d’agost serà un dels moments més especials “hi ha dos instants que espere amb moltes ganes: quan gires a la part alta del Passeig del Comtat per a baixar tota l’avinguda i l’arribada al Pla, passant davant del Palau Comtal o del Castell de Festes”, ha assenyalat. La indumentària que lluirà durant les Festes ha sigut dissenyat i confeccionat per sa mare, Ana Llavori Savall, mentre que en l’Entrada estarà acompanyada per la Societat Musical Beniatjarense, que interpretarà la marxa «Ana Micó», composta pel contestà Santi Revert i dedicada a la família.

Pel que fa al bàndol moro, Rubén Sanchis exercix com a Abanderat de la Filà Bequeteros després d’una llarga trajectòria dins de la formació. Ha reconegut  també que mai s’havia plantejat assumir un càrrec, però que el suport de la família va ser determinant “les meues filles van començar a plantejar-ho i la meua dona, que és molt festera, va dir de seguida que endavant. Elles són una part fonamental perquè tot això isca avant”. Sanchis també ha destacat que està compartint este any tan especial amb familiars, companys de filà i amics “ja estem vivint moments molt especials, i actes com l’Entrada seran únics, però per a mi el dia que vam presentar l’heràldica va ser molt significatiu perquè vaig començar a ser conscient que tot això anava de veritat”, ha indicat. L’Abanderat Moro ha tingut també un record per a diverses persones que ja no hi són “els tindrem molt presents i la millor manera de recordar-los és celebrant la Festa”, ha manifestat. La seua indumentària ha sigut dissenyada per Javier Sellés i confeccionada per Saúl Santonja, mentre que la Primitiva Apolo d’Alcoi serà l’encarregada d’acompanyar-lo en l’Entrada interpretant la marxa «Almaná», de Francisco Valor Llorens.

Pots escoltar l’entrevista a continuació:

Cocentaina planifica el dispositiu de seguretat per a les seues pròximes Festes

L’Ajuntament de Cocentaina ha acollit aquest dimarts la reunió de la Junta Local de Seguretat per a coordinar el dispositiu especial de les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Hipòlit Màrtir, que se celebraran del 7 al 10 d’agost. La trobada ha estat presidida pel subdelegat del Govern a Alacant, Manuel Pineda, i ha comptat amb la participació de l’alcalde i regidor de Seguretat, Rubén Muñoz; el regidor de Festes, Javier Sansalvador; així com representants de la Guàrdia Civil, Policia Nacional, Policia Local, la Unitat Adscrita de la Policia de la Generalitat, el Consorci Provincial de Bombers, Creu Roja i els diferents serveis d’emergències.

Durant la reunió s’han abordat els principals aspectes relacionats amb la seguretat de les festes, com ara el dispositiu especial de vigilància, el control d’aforaments, la coordinació entre els diferents cossos de seguretat, l’assistència sanitària i les mesures de prevenció davant possibles incidències. En aquest sentit, el regidor de Festes, Javier Sansalvador, va destacar la importància del treball conjunt entre tots els operatius implicats i va posar en valor el paper de la Policia Local, encarregada de coordinar bona part del dispositiu, així com la tasca dels Bombers i dels serveis sanitaris, amb ambulàncies contractades per a cobrir tots els actes multitudinaris. «Tot ha d’estar perfectament cobert durant els dies de festa», va assenyalar.

Per la seua banda, l’alcalde Rubén Muñoz va anunciar que enguany hi haurà més efectius de seguretat que en l’edició anterior per a reforçar el dispositiu “la seguretat al cent per cent és impossible de garantir, però en els últims anys les incidències han sigut mínimes gràcies a la coordinació entre tots els serveis”, va afirmar. Muñoz també va agrair el suport del subdelegat del Govern i va llançar un missatge de tranquil·litat a veïns i visitants “les Festes de Moros i Cristians i la Fira de Tots Sants són esdeveniments segurs que es poden gaudir amb total normalitat”, va concloure. Finalment, Manuel Pineda va elogiar la coordinació entre totes les administracions i va explicar que el dispositiu inclourà un pla d’autoprotecció i la instal·lació de Punts Violeta, que comptaran amb material informatiu i de sensibilització per a prevenir qualsevol situació de violència contra les dones “estic convençut que seran unes festes per a gaudir-les, amb totes les garanties de seguretat ciutadana”, va concloure.

Les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina tindran lloc del 7 al 10 d’agost. Segons es va destacar en la reunió, el dispositiu especial de seguretat estarà operatiu des del Dia de l’Olla fins al Dilluns de l’Alardo, cobrint així tots els actes de la setmana gran festera.

El CES dóna llum verda a celebrar les Festes d’Alcoi del 2027 en cap de setmana

El Consell Econòmic i Social (CES) d’Alcoi ha donat aquest divendres un ampli suport a la proposta del Govern municipal per a la distribució dels festius locals de 2027, una decisió que permetrà que les Festes de Moros i Cristians tornen a celebrar-se íntegrament en cap de setmana. La iniciativa fixa com a festius el dissabte 24 i el dilluns 26 d’abril, de manera que l’Entrada tindria lloc el dissabte, la festivitat de Sant Jordi el diumenge 25 i l’Alardo el dilluns 26.

La proposta ha tirat avant amb el suport de la pràctica totalitat dels membres de l’òrgan consultiu. L’única excepció ha sigut el Partit Popular, el portaveu del qual, Carlos Pastor, s’ha abstingut, encara que ha precisat que el sentit del seu vot respecte a la proposta de 2027 era contrari, ja que havia de pronunciar-se de manera conjunta sobre el calendari festiu previst fins a 2030. A l’hora de valorar el resultat, l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, ha destacat el consens assolit després del procés de diàleg obert durant els últims dies “el Consell Econòmic i Social ha tornat a demostrar la seua capacitat per anteposar l’interés general i assolir acords amplis en aquelles qüestions que afecten el conjunt de la ciutat. El suport pràcticament unànime confirma que aquesta és l’opció que millor respon al sentir majoritari de la societat alcoiana”, ha assenyalat.

El primer edil ha recordat també que el canvi de proposta va arribar després de retirar aquest assumpte de l’últim ple ordinari per obrir una nova ronda de contactes amb els diferents sectors representats al CES “des del primer moment vam assumir el compromís d’escoltar tots els col·lectius i trobar una solució compartida. El resultat de la votació demostra que aquest esforç de diàleg ha donat els seus fruits”, ha afirmat. Francés ha insistit, finalment, que mantindre el 23 d’abril com a festiu hauria obligat a convertir en laborable el dia de l’Entrada o el de l’Alardo, una opció que, segons el Govern municipal, perjudicava tant el desenvolupament de la Festa com la participació ciutadana.

Després del dictamen favorable del Consell Econòmic i Social, la proposta serà elevada al ple extraordinari convocat per al pròxim 16 de juliol. En aquesta sessió, segons la informació facilitada, l’Ajuntament haurà d’adoptar l’acord definitiu abans de remetre els festius locals de 2027 a la Generalitat Valenciana perquè s’incloguen en el calendari laboral del pròxim any.

Nova proposta de festius locals a Alcoi per al 2027: 24 i 26 d’abril

L’Ajuntament d’Alcoi plantejarà que les Festes de Moros i Cristians de 2027 tornen a celebrar-se en cap de setmana. La proposta serà sotmesa aquest divendres al Consell Econòmic i Social (CES) i consisteix a declarar festius locals el dissabte 24 i el dilluns 26 d’abril, mentre que el diumenge 25, festivitat de Sant Jordi, quedaria entre ambdues jornades. Si prospera, l’Entrada tornaria a celebrar-se en dissabte.

Aquest plantejament arriba després que la setmana passada es retirara de l’ordre del dia de l’últim Ple de l’Ajuntament la proposta inicial, que fixava com a festius locals els dies 22 i 23 d’abril, amb l’objectiu que la clausura del 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi, prevista per a aquesta última jornada, coincidira amb la festivitat litúrgica del patró, tal com havia plantejat l’Associació de Sant Jordi en la seua última assemblea general ordinària. Posteriorment, el canvi de postura de diversos grups polítics i les reticències expressades per diferents col·lectius van portar el govern municipal a obrir una nova ronda de diàleg abans d’adoptar una decisió definitiva.

Cal destacar que durant els últims dies, l’executiu local ha mantingut reunions amb els representants dels diferents sectors que integren el Consell Econòmic i Social. Fruit d’aquestes trobades ha sorgit la nova proposta que, segons explica l’alcalde, respon al criteri majoritari traslladat pels participants «entenem que és l’opció que millor respon a l’interés general i la que permetrà que el major nombre de persones puga gaudir de les nostres Festes”, assenyala Toni Francés. El primer edil recorda també que Alcoi només disposa de dos festius locals, una circumstància que condiciona qualsevol distribució del calendari. En aquest sentit, apunta que altres alternatives haurien suposat que l’Entrada o l’Alardo coincidiren amb un dia laborable, una situació que, a parer del govern municipal, complicaria tant el desenvolupament de la Festa com la conciliació de l’activitat econòmica i laboral de la ciutat. Francés recorda igualment que tant l’Ajuntament com l’Associació de Sant Jordi fa dos anys que sol·liciten a la Generalitat Valenciana que el 23 d’abril siga declarat festiu autonòmic o, almenys, recuperable, sense haver obtingut una resposta favorable “estem convençuts que l’Associació de Sant Jordi sabrà organitzar una cloenda del 750 aniversari a l’altura d’una efemèride tan important, encara que el dia 23 no tinga la consideració de festiu”, afirma.

El Consell Econòmic i Social emetrà el seu dictamen aquest divendres i, posteriorment, l’Ajuntament celebrarà un Ple extraordinari per adoptar l’acord definitiu sobre els festius locals de 2027. Aquest haurà de remetre’s a la Generalitat abans del 31 de juliol perquè puga incorporar-se al calendari laboral del pròxim any.

Convoquen a Alcoi el concurs per a l’elecció del Sergent Major Cristià

L’Associació de Sant Jordi ha obert el procés per seleccionar el nou Sergent Major del Bàndol Cristià de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. Aquesta convocatòria, corresponent a l’exercici actual, estableix que el càrrec tindrà una duració inicial d’un any, encara que la Junta Directiva podrà prorrogar el nomenament anualment fins a un màxim de quatre. A més, podran optar al càrrec tots els associats majors d’edat que estiguen al corrent de les seues obligacions amb l’entitat.

El termini per presentar candidatures romandrà obert fins a les 20:00 hores del pròxim 31 d’agost i les sol·licituds es podran formalitzar tant de manera presencial, a la seu de l’Associació de Sant Jordi, com a través del correu electrònic habilitat amb aquesta finalitat. Una vegada finalitzat el termini, es publicarà la llista provisional d’aspirants i s’obrirà un període d’al·legacions abans de donar a conéixer la relació definitiva de candidats. En cas que es presenten més de huit aspirants, l’Associació celebrarà una fase classificatòria el 5 de setembre a les seues instal·lacions, mentre que els candidats seleccionats accediran a la fase final, prevista per al 12 de setembre als locals de la Filà Benimerins. Un jurat integrat per representants de la Festa, antics sergents i assessors musicals serà l’encarregat de valorar les actuacions i emetre el veredicte final.

Des de l’Associació de Sant Jordi recorden que tota la informació relativa al concurs ja es pot consultar a la seua pàgina web oficial, on estan disponibles les bases completes de la convocatòria, el calendari del procés, el model oficial de candidatura i la resta de documentació necessària per formalitzar la inscripció. La persona elegida s’estrenarà en el càrrec el Diumenge de Pasqua, 28 de març de 2027, coincidint amb la celebració de la Glòria Major.

Una creació del Canonge Soler és la imatge que anuncia les pròximes Festes de Cocentaina

Una recreació de l’Entrada de Moros i Cristians baixant pel Passeig del Comtat és la imatge que anuncia l’arribada de les pròximes Festes de Cocentaina en honor a Sant Hipòlit Màrtir. L’obra és del recordat sacerdot i artista pictòric Josep Soler Cardona, de qui enguany es commemora el centenari del seu naixement, i va ser descoberta dissabte passat durant la Presentació dels Càrrecs Festers, celebrada al pati d’armes del Palau Comtal.

Quino Palací, president de l’Associació Cultural Canonge Soler Cardona i representant de l’entitat que organitza els actes del centenari, va ser l’encarregat de descobrir el cartell i va destacar el simbolisme de la pintura “és una peça que forma part d’una col·lecció amb la qual el Canonge Soler va representar els principals moments de les Festes contestanes i, en aquest cas, amb el pas de l’Entrada pel Passeig del Comtat, estem davant d’un quadre que transmet tota una explosió festiva. Queda patent que qui va pintar aquesta obra no era un mer espectador de la Festa de Cocentaina, sinó algú que la coneixia molt bé”, va afirmar.

L’acte de la Presentació de Càrrecs va estar conduït pel jove Curro Colomina i va incloure, abans del descobriment del cartell, el discurs del president de la Junta de Festes. Ignasi Belda, que s’estrena en el càrrec, va agrair la implicació de totes les persones que fan possible que les Festes isquen cada any al carrer. Tot seguit van ser proclamats oficialment els protagonistes de la Festa 2026: Mateo Sala, capità cristià de la Filà Almogàvers; Ana Micó, banderera cristiana de la Filà Contrabandistes; Fernando Pascual, capità moro de la Filà Mudèjars; i Rubén Sanchis, banderer moro de la Filà Bequeters. Durant la gala també es va anunciar oficialment Francisco Valor com a director de l’Himne de Festes, mentre que Gustavo Pascual Pérez, fill del compositor Gustavo Pascual Falcó, autor del conegut pasdoble Paquito el Chocolatero, va exercir de mantenidor recordant amb emoció la figura del seu pare quan es compleixen vuitanta anys de la seua mort.

L’alcalde de Cocentaina, Rubén Muñoz, va tancar l’acte felicitant els càrrecs festers i totes les persones que havien participat en la cerimònia. La interpretació de l’Himne de Festes va posar el punt final a la gala, que va continuar amb un sopar al qual van assistir representants de les diferents filaes contestanes.