Castalla decidirà a les urnes si manté les dates de les seues Festes o les trasllada al cap de setmana

Castalla té una cita amb les urnes per decidir quan vol celebrar les seues Festes Majors de Moros i Cristians a partir d’ara. L’Ajuntament celebrarà el pròxim diumenge 4 d’octubre la consulta popular sobre les dates dels festejos, després d’un procés que va començar amb l’aprovació de la iniciativa per part del Ple municipal el novembre de 2025. La pregunta que trobaran els participants serà clara: ‘Quan vol que se celebren les Festes Majors de Moros i Cristians?’. A partir d’ací podran triar entre dues alternatives: mantindre el calendari tradicional, de l’1 al 4 de setembre, o traslladar les celebracions al cap de setmana, fent coincidir l’Entrada amb el divendres.

La votació presencial tindrà lloc el 4 d’octubre, de 9.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.00 hores. Per a fer-ho possible s’habilitaran huit meses, quatre a la Casa de Cultura i altres quatre a l’edifici annex multiusos, tots dos al carrer Antiga Bassa de la Vila. Podran participar les persones empadronades a Castalla que siguen majors d’edat i tinguen reconegut el dret de sufragi actiu en les eleccions municipals. També podran fer-ho els integrants de les set comparses que, encara que no estiguen empadronats a la localitat, complisquen els requisits establits per formar part del cens. Aquelles persones que no puguen acudir eixe dia tindran també la possibilitat de votar per correu certificat fins al 30 de setembre. La papereta es pot descarregar des del web municipal o arreplegar a les oficines del Registre de l’Ajuntament i haurà de remetre’s seguint el procediment establit per garantir la identificació del votant i el secret del vot.

Una vegada tancades les urnes es farà un primer escrutini provisional, encara que caldrà esperar uns dies per conéixer el desenllaç. El resultat definitiu es coneixerà el 8 d’octubre, una vegada incorporats també els vots enviats dins del termini que puguen arribar posteriorment per correu “és molt important que siguen els mateixos veïns i el col·lectiu fester els qui expressen directament la seua opinió sobre una qüestió que afecta una de les principals tradicions del nostre poble. Des de l’Ajuntament afrontem el procés des del respecte a les dues alternatives i amb l’objectiu de garantir una consulta clara, transparent i accessible“, afirma l’alcalde de Castalla, Jesús López.

La proposta que aconseguisca almenys un vot més que l’altra determinarà el resultat de la consulta. En cas d’empat, es mantindrà el calendari actual de les Festes de Moros i Cristians, és a dir, de l’1 al 4 de setembre.

Viatge a les Festes d’Alcoi de principis del segle XX amb una Glòria inèdita en la Fira Modernista

Les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi viatjaran més d’un segle arrere durant la pròxima Fira Modernista de la nostra ciutat. Tot això gràcies a una interessant iniciativa que ha preparat l’Associació de Sant Jordi, juntament amb les 28 filaes, i que consistirà a traure al carrer una Glòria ambientada en l’any 1917.

La iniciativa serà una de les principals novetats de la programació del certamen d’enguany i és fruit d’un important treball previ de documentació. De fet, l’acte recuperarà l’estètica, la música i fins i tot la manera de desfilar d’aquells anys cada Filà representarà una formació, encara que cal dir que la majoria, sobretot en el bàndol moro, ja existien aleshores i, per tant, desfilaran amb la indumentària d’aquell moment. Per la seua banda, cinc assumiran altres formacions que existien aleshores i que actualment ja no estan presents en les Festes d’Alcoi. D’aquesta manera, els Benimerins representaran els Granadinos; els Almogàvers, els Astures; les Tomasines, l’Esquadró de Sant Jordi; els Creuats, els Visigodos; i els Aragonesos, els Salomonistas. Al marge d’això, Berberiscos i Realistes recorreran el trajecte de la Glòria amb els característics cavallets que tant els identificaven antigament”, explica Carla Julià, assessora artística de la institució festera.

La recreació arribarà també a la música i en este apartat es farà una menció especial a Gonzalo Barrachina, figura a qui està dedicada enguany la Fira Modernista. Per este motiu, en la Glòria Modernista sonaran composicions de l’autor de l’Himne de Festes “participaran la Corporació Musical Primitiva i la Societat Musical Nova d’Alcoi interpretant ‘Ecos de Levante’ i ‘Goya’, dues peces que segur que transportaran el públic a aquella època”, indica el president de la mateixa Associació de Sant Jordi, Francisco García. Des de l’Ajuntament, la regidora de Turisme, Lorena Zamorano, destaca finalment que esta proposta enriqueix la programació de la Fira Modernista i permet sumar a l’esdeveniment “un altre dels grans elements que formen part de la identitat d’Alcoi, com són els nostres Moros i Cristians”, conclou.

Cal apuntar que en l’acte participarà també Mauro Camáñez com a Sergent Major Moro, mentre que la cita suposarà, a més, el debut del recentment elegit Sergent Major Cristià, Pau Vilaplana, de la Filà Andalusos. La Glòria Modernista tindrà lloc el diumenge 27 de setembre a partir de les 12.00 hores, amb un recorregut que partirà des de la Font Redona i finalitzarà al costat de l’església de Sant Jordi.

Pau Vilaplana és elegit com a nou Sergent Major Cristià de les Festes d’Alcoi

Les instal·lacions de la Filà Benimerines d’Alcoi han acollit esta vesprada la fase final del concurs per a elegir el nou Sergent Major Cristià de les Festes de la nostra ciutat, una responsabilitat que finalment assumirà Pau Vilaplana Burgos. Este últim, fester de la Filà Andaluces, ha guanyat el certamen després d’haver superat la primera eliminatòria que va tindre lloc la setmana passada al pati del Museu Alcoià de la Festa (MAF) i a la qual van concórrer un total de 18 aspirants.

Pau Vilaplana, visiblement emocionat, ha recollit el testimoni del seu predecessor en el càrrec, Jordi Seguí Orejuela. De les seues mans ha rebut també la llança, entre grans aplaudiments, i envoltat tant per companys de la Filà com per amics i, fins i tot, familiars. El nou Sergent Major Cristià s’estrenarà oficialment en esta responsabilitat el 28 de març de l’any que ve, Diumenge de Pasqua i, per tant, dia de la Glòria que anunciarà l’arribada de la Trilogia en honor a Sant Jordi. Abans, però, ja tindrà un protagonisme destacat en alguns moments durant els mesos previs a les Festes.

Cal destacar que en segon lloc ha quedat Carlos Díaz Cortés, integrant de la Filà Magenta. Per tant, tal com està establit en este cas, quedarà en la posició de reserva.

El tradicional Concurs de Fotografia ‘Antonio Aura Martínez’ ja té guanyadors

El LXXIII Concurs de Fotografia «Antonio Aura Martínez», organitzat un any més per l’Associació de Sant Jordi, ja té guanyadors. El jurat es va reunir el passat 4 de setembre a les instal·lacions de la Fundació Mutua Levante per a valorar les 461 obres presentades per un total de 44 autors en les diferents categories del certamen.

En esta ocasió, el Premi Sant Jordi ha recaigut en Armando Jordá Vila per la seua obra «Trilogía». En la categoria dedicada a estampes i aspectes de la Festa, el primer premi ha sigut per a Jorge Hinojosa amb «Acompanyat», mentre que els accèssits han reconegut els treballs d’Aldemar Romero Juan, Kike Mira i Francisco Tomás Nácher. Per la seua banda, Gonzalo Sempere Camarasa ha aconseguit el primer premi en la categoria Aspectes d’Alcoi amb la fotografia «24». Finalment, José López Giménez, Juan Carlos Ripoll Escarcena i Armando Jordá Vila han obtingut els tres accèssits d’esta secció.

L’edició d’enguany ha comptat, a més, amb un reconeixement especial amb motiu del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. El premi ha sigut per a Aldemar Romero Juan per la seua obra «Chispas». Des de l’Associació de Sant Jordi han destacat l’elevada participació i la qualitat de les fotografies presentades, al mateix temps que han felicitat els premiats i han agraït la implicació de tots els autors en un concurs que ha arribat ja a la seua edició número 73.

La figura del Santó s’oficialitza com a personatge fester de les Festes d’Alcoi

L’Assemblea de l’Associació de Sant Jordi, celebrada ahir dijous, va aprovar la modificació de l’Ordenança Festera per a incorporar oficialment la figura del Santó com a nou Personatge Fester de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. La reunió va servir també per a aprovar per unanimitat el nomenament de Juan José Esteve com a nou vicesecretari de l’entitat.

Amb esta modificació, el Santó passa a formar part oficialment del conjunt de càrrecs representatius de la Festa junt amb el Sant Jordiet, Capitans, Alferes, Mossén Torregrossa, Ambaixadors, Sergents i Alcaide del Castell. La nova regulació establix també el procediment per a la seua designació i, en este sentit, cal destacar que la Junta Directiva de l’Associació de Sant Jordi sol·licitarà a la Filà de l’Alferes Moro la seua designació. En cas que esta no efectue la proposta, serà la mateixa Junta Directiva de l’Associació la que designe la persona que considere idònia per a ocupar el càrrec.

L’Associació de Sant Jordi serà, a més, l’encarregada de facilitar el vestit i els complements corresponents al personatge. Entre els seus drets i deures, el Santó haurà de vestir esta indumentària durant els actes de les Festes i desfilar en un lloc preferent dins de la Filà de l’Alferes Moro. L’Ordenança contempla també que, si la persona designada no poguera exercir el càrrec per qualsevol circumstància, serà la Junta Directiva de l’Associació l’encarregada d’acordar la seua substitució.

Benilloba va gaudir de les seues festes patronals a l’equador d’agost

Benilloba ha sigut durant este mes d’agost un dels municipis del Comtat que ha tornat a viure amb intensitat les seues tradicionals Festes de Moros i Cristians, unes celebracions plenament arrelades a la localitat i que cada estiu reuneixen veïns, festers i visitants al voltant d’un ampli programa d’actes. El compte arrere cap als festejos va començar setmanes abans dels dies centrals i un dels primers moments destacats va tindre lloc el passat 25 de juliol amb el descobriment del cartell anunciador de les Festes, donant pas a diferents iniciatives prèvies abans que Benilloba s’endinsara de ple en les seues jornades grans.

El programa fester va arrancar amb la tradicional Nit de l’Olla, una jornada en la qual va destacar l’habitual desfilada marcada per l’humor, les disfresses i les referències a l’actualitat. Després va arribar la festivitat de l’Assumpció, el 15 d’agost, i este dia va començar a primera hora del matí amb la Diana, abans de donar pas durant la vesprada a un dels moments centrals amb l’esperada Entrada de Moros i Cristians. Les tres Filaes de Benilloba, Moros del Castell, Cristians de La Palmera i Moros de l’Arrabal, van recórrer els carrers del municipi amb les seues respectives bandes de música i diferents acompanyaments, donant forma a un dels actes més multitudinaris i representatius de les celebracions. En este també va destacar José Ramón Martí, alcalde de la localitat, que enguany va exercir de capità.

La jornada del 16 d’agost va estar especialment dedicada al patró de Benilloba, Sant Xoxim. La vessant religiosa va adquirir tot el protagonisme amb els diferents cultes celebrats en el seu honor, entre ells la missa solemne i la posterior processó general. Junt amb la imatge del patró també van recórrer els carrers Santa Anna i la Mare de Déu dels Dolors, en una de les estampes més tradicionals de les festes patronals. Posteriorment, la programació va avançar el 17 d’agost amb l’escenificació de les batalles entre Moros i Cristians i el tradicional enfrontament per fer-se amb el control simbòlic de la població. El desenllaç va deixar finalment la victòria de les tropes de la creu, seguint l’argument històric que caracteritza esta part dels festejos.

Les celebracions van arribar a la seua fi el 18 d’agost, posant el fermall final a diversos dies d’intensa activitat festera. L’última jornada va reservar també un espai especial per als més menuts, amb diferents activitats infantils a la piscina municipal, tancant així unes festes en les quals Benilloba va tornar a combinar tradició, música, devoció i participació popular.

Imágenes: Juanmi Pastor i Enrique Morrió

Cocentaina tanca unes Festes marcades per la normalitat i un final inèdit

Les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina 2026 ja són història. Després de quasi quatre intenses jornades dedicades a Sant Hipòlit Màrtir, l’organització fa un balanç molt positiu d’una trilogia que ha estat marcada pel compliment dels horaris, la normalitat en el desenvolupament dels actes i el treball conjunt realitzat per les filaes i la Junta de Festes.

Així ho destaca el president de l’entitat festera, Ignasi Belda Reig, qui ha posat especialment en valor l’esforç realitzat pels Caps de Filà i pels nous integrants de la Junta de Festes, el treball dels quals ha sigut fonamental per a coordinar l’ampli programa d’actes celebrat durant els últims dies. Belda ha assenyalat que la col·laboració entre totes les parts ha permés que la programació es desenvolupés tal com estava prevista i amb un elevat grau d’organització. El màxim responsable de la Junta també ha fet referència al desenllaç inesperat de les festes, condicionat per la forta tempesta que va descarregar la vesprada de dilluns sobre la localitat. La situació va obligar a modificar el programa previst per a la jornada de la conquesta cristiana “era necessari suspendre l’Alardo de la vesprada perquè els bombers no podien desplaçar-se fins al poble davant les nombroses incidències que va deixar el vent, i es va optar per celebrar l’Ambaixada Cristiana dins del Palau Comtal perquè el castell estava banyat, podia suposar un risc per a les persones que havien d’accedir-hi i també havia patit desperfectes per les fortes ratxes”, va explicar Ignasi Belda Reig als micròfons de COPE ALCOY. Malgrat això, l’organització va saber adaptar els actes i celebrar l’Ambaixada Cristiana a l’interior del Palau Comtal, en una imatge inèdita que va permetre mantindre l’essència de l’acte i concloure les festes amb la tradicional acció de gràcies i el trasllat de la imatge xicoteta de Sant Hipòlit Màrtir fins a la parròquia del Salvador.

Per la seua part, l’alcalde de Cocentaina, Rubén Muñoz, també ha fet un balanç satisfactori de les celebracions. El primer edil ha destacat que les festes han transcorregut amb total normalitat, sense incidències destacables tant en els actes festers com en les revetles nocturnes, i ha felicitat els quatre càrrecs festers pel nivell de les posades en escena oferides durant el Dia de les Entrades, un dels moments més esperats de la trilogia “han sigut, un any més, unes Festes espectaculars que han tornat a demostrar que Cocentaina és una població amb una tradició de molts segles pel que fa a la celebració de les Festes de Moros i Cristians”, va afirmar.

Concloses les Festes de Moros i Cristians de 2026, arriba ara el moment del descans per a festers i organitzadors. No obstant això, la maquinària festera amb prou faenes s’atura i ja comença a mirar cap a la pròxima edició. El compte arrere per a les Festes de Moros i Cristians de 2027 arrancarà oficialment a finals del pròxim mes de juny amb la celebració d’una nova Publicació, l’acte que tornarà a anunciar l’arribada d’una nova trilogia en honor a Sant Hipòlit Màrtir.

Una insòlita Ambaixada Cristiana, dins del Palau Comtal, acomiada les Festes de Cocentaina

Cocentaina va posar fi ahir a les seues Festes de Moros i Cristians de 2026 d’una manera completament excepcional. La forta tempesta que va afectar durant la vesprada les comarques de l’Alcoià i el Comtat va alterar el desenvolupament de l’última jornada de la trilogia en honor a Sant Hipòlit Màrtir i va obligar a adaptar els actes previstos durant la vesprada per a garantir la seguretat dels participants i del públic.

Cal destacar que les adverses condicions meteorològiques van fer impossible desenvolupar amb normalitat la programació vespertina. Davant d’esta situació, l’organització va decidir suspendre la batalla d’arcabusseria prevista entre els bàndols moro i cristià, ja que els efectius del Consorci Provincial de Bombers no podien desplaçar-se fins a la Vila Comtal a causa de les nombroses incidències provocades per les fortes ratxes de vent, especialment a Alcoi. La pluja continuava, a més, passades les set de la vesprada i esta circumstància va obligar a buscar una alternativa per a un dels moments culminants de les festes: l’Ambaixada Cristiana.

Finalment, es va prendre la decisió de traslladar l’acte a l’interior del Palau Comtal, deixant una imatge inèdita per a la història recent de la Festa Contestana. L’emblemàtic Saló d’Ambaixadors del Palau Comtal es va convertir així en l’escenari de la representació. Óscar García, com a ambaixador cristià, va ser l’encarregat d’efectuar la declamació del tradicional text que simbolitza l’intent de les forces de la creu per recuperar la Vila després de la conquesta mora produïda durant el matí. La representació va incloure posteriorment una breu lluita entre els ambaixadors cristià i moro, amb la qual va quedar simbolitzada la reconquesta de Cocentaina per part de les tropes cristianes. L’excepcional acte va ser presenciat pels quatre càrrecs festers de 2026 i un representant de cadascuna de les setze Filaes, adaptant així el ritual a les circumstàncies provocades pel temporal. D’esta manera, i encara que sense l’habitual estrèpit de la pólvora pels carrers, la creu va recuperar simbòlicament el domini de la Vila Comtal, posant fi a la recreació històrica que caracteritza l’últim dia de les Festes de Moros i Cristians.

Després de l’excepcional Ambaixada, els últims actes van adquirir un caràcter especialment religiós. El Monestir de les Clarisses va acollir la tradicional acció de gràcies a Sant Hipòlit Màrtir i a la Mare de Déu del Miracle i, posteriorment, va poder desenvolupar-se amb normalitat el trasllat de la imatge menuda de Sant Hipòlit Màrtir fins a la parròquia del Salvador. Abans d’això, al mateix temple de la Mare de Déu del Miracle, es va materialitzar el relleu dels càrrecs festers de cara al pròxim any. Les Filaes Gentils i Guardia Jalifiana ‘Sahorins’ assumiran les capitanies cristiana i mora, respectivament, mentre que Cavalleria Ministerial i Llana ostentaran les abanderies. El ‘Dia dels Trons’ va acabar amb una actuació musical a l’inici del Passeig del Comtat, que va prolongar l’última nit de les festes fins ben entrada la matinada.

Bequeteros i Cavallets escenifiquen la seua pròpia batalla en la tradicional ‘Ambaixada de les Tomaques’

L’últim dia de les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina ha inclòs este dilluns un dels actes més genuïns, divertits i carregats d’història de la Festa Contestana: la clàssica ‘Ambaixada de les Tomaques’. Una tradició que ha tornat a reunir este migdia les Filaes Bequeteros i Cavalleria Ministerial al recinte firal, davant del Centre Cultural El Teular.

L’origen d’esta peculiar ambaixada es remunta a temps passats, quan Bequeteros i Cavalleria Ministerial, per la seua consideració com a formacions de cavalleria, no podien participar disparant durant el Dia de l’Alardo. Esta circumstància va portar les dos Filaes a crear la seua pròpia batalla, substituint la pólvora i els arcabussos per tomaques procedents de l’horta contestana. Amb el pas dels anys, aquell particular enfrontament ha acabat convertint-se en una de les tradicions més característiques de l’última jornada de les festes.

L’edició d’enguany ha tingut, a més, un component especialment significatiu pel relleu produït entre els ambaixadors del bàndol cristià. Daniel Martínez s’ha estrenat este 2026 en el paper d’ambaixador cristià, agafant el testimoni de l’històric Paco Castillo, qui durant anys ha sigut una de les veus estretament vinculades a este acte. Castillo també ha estat present en esta ocasió i ha pronunciat unes breus paraules d’introducció abans de donar pas al seu successor, escenificant així el canvi generacional. Per part del bàndol moro, David Javaloyes ha tornat a assumir el paper d’ambaixador, participant junt amb Daniel Martínez en el tradicional intercanvi dialèctic que precedeix la particular batalla.

Finalitzada la declamació del text, Bequeteros i Cavalleria Ministerial s’han enfrontat en l’esperada guerra de tomaques, deixant una de les estampes més desenfadades del ‘Dia dels Trons’. Com mana la tradició, l’enfrontament ha acabat amb una bona dutxa d’aigua per a retirar les restes de tomaca, abans de reunir tots els protagonistes per a l’habitual foto de família amb la qual ha conclòs l’acte.

Les hosts de la mitja lluna prenen Cocentaina

Cocentaina viu hui l’últim dia de les seues Festes de Moros i Cristians de 2026, una jornada marcada per l’estrèpit de la pólvora i les tradicionals batalles entre les tropes de la creu i de la mitja lluna per fer-se amb el domini de la Vila Comtal. Després de diversos dies intensos de celebracions, la trilogia en honor a Sant Hipòlit Màrtir entra així en la seua recta final amb els actes que recreen els enfrontaments entre els dos bàndols.

L’activitat d’este matí ha tingut com un dels seus moments centrals l’Estafeta Mora, avantsala de la posterior Ambaixada, que ha tingut com a protagonista Roger Garrido. Des del castell de festes instal·lat a la plaça del Pla, les forces mahometanes han exigit als cristians l’entrega de la Vila, donant pas al tradicional intercanvi dialèctic entre els representants dels dos exèrcits. La falta d’acord ha desembocat en l’ordre, per part dels moros, de cremar Cocentaina, recreant-se una vegada més, de manera simbòlica, l’incendi de la població que van perpetrar els àrabs l’any 1304, un succés històric que va motivar que els contestans siguen coneguts encara amb el sobrenom de ‘Socarrats’.

A continuació, s’ha desfermat una intensa batalla d’arcabusseria pels carrers de Cocentaina. El so dels dispars i la característica olor de la pólvora han tornat a convertir-se en protagonistes d’una jornada en la qual està previst que es disparen al voltant de 700 quilos de pólvora, segons la informació facilitada per la Junta de Festes. Després de l’avanç de les forces mores, la batalla matinal ha conclòs amb la victòria de les tropes de la mitja lluna, que han aconseguit fer-se amb el control simbòlic de la capital del Comtat. El seu emblema ha quedat finalment onejant a la part alta del castell de festes de la plaça del Pla, escenificant així la conquesta mora de Cocentaina.

La història, però, encara no ha acabat. Aquesta vesprada arribarà el torn de la reacció de les tropes cristianes, que tractaran de recuperar la fortalesa i tornar la creu a la part alta del castell, en els últims compassos d’unes Festes de Moros i Cristians de 2026 que afronten hui la seua jornada final.