Fernando Pascual exhibeix elegància al seu pas per Cocentaina com a Capità Moro

Amb la nit ja tancada sobre la Vila Comtal i l’enllumenat especial de Festes il·luminant el Passeig del Comtat, l’Entrada Mora de les Festes de Cocentaina de 2026 ha començat amb la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet acompanyant els estendards de la Junta de Festes i de Sant Hipòlit Màrtir. A continuació, la Filà Mudèjars ha assumit tot el protagonisme amb la capitania que enguany ha encapçalat Fernando Pascual Torró.

La formació ha desplegat un boato que ha fet un recorregut pel passat musulmà de Cocentaina. L’acompanyament ha començat amb un homenatge a tots els capitans que ha tingut la Filà des de la seua fundació, l’any 1942, abans de donar pas a la recreació d’un soc àrab, amb el qual s’ha volgut destacar l’important paper que va exercir el comerç dins de la cultura musulmana. Dos ballets, un d’ells format per xiquetes, han continuat donant forma a la proposta abans d’un dels moments més emotius del boato. Un cavall de respecte ha servit per a recordar la mare del Capità Moro, que va faltar a mitjan passat mes de juliol. Els cavallers i les favorites han anunciat després l’arribada de Fernando Pascual Torró, màxim representant de les tropes de la mitja lluna. El Capità ha recorregut els carrers de Cocentaina sobre una carrossa acompanyat per la seua esposa, Irene Pérez García, com a favorita, i pel seu fill, Ferran Pascual Pérez, que ha exercit de rodella. Fernando Pascual ha lluït una indumentària creada pel dissenyador alcoià Juan Climent, en la qual han destacat els tons verds i blancs. Especial atenció ha merescut el bombatxo, que ha reproduït fidelment esta característica peça del vestit oficial de la Filà Mudèjars. La música ha tingut també un paper destacat al pas del Capità. L’Ateneu Musical de Cocentaina l’ha acompanyat interpretant la marxa mora María Peremarch, de Saül Gómez i Soler, que ha posat banda sonora al recorregut del màxim representant del bàndol moro.

La posada en escena dels Mudèjars ha culminat amb una elegant esquadra especial formada íntegrament per dones, que ha rebut nombrosos aplaudiments durant el seu recorregut. La Societat Instructiva Musical de Benigànim ha acompanyat l’esquadra interpretant, entre altres peces, Sóc Mudéjar, de Francisco Valor Llorens.

Ana Micó, l’Abanderada Cristiana dels Contrabandistes amb llegat familiar

L’Entrada Cristiana de les Festes de Cocentaina d’este 2026 ha avançat amb la desfilada de les filaes Gentils, Cavallers de Llúria i Contestanos, que han donat pas a la Filà Contrabandistes, encarregada enguany d’assumir el càrrec d’Abanderada Cristiana. Ana Micó Llavori ha sigut la gran protagonista d’un boato marcat per l’estètica andalusa i per una història familiar estretament vinculada a la Festa Contestana.

L’acompanyament ha començat amb el portador de la bandera cristiana i l’ambaixador, Óscar García, tots dos a cavall, abans de donar pas a diverses calesses i a un ballet infantil. Les dames, sobre carrossa, i uns cavalls de doma han precedit l’arribada d’Ana Micó, qui ha recollit enguany el testimoni dels seus pares. Son pare ja va exercir el mateix càrrec en 1989, mentre que sa mare, Ana Llavori Savall, va ser Abanderada Cristiana en 2009, convertint-se aleshores en la primera dona a ostentar un càrrec en les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina. La protagonista ha lluït una indumentària de marcada estètica contrabandista, ideada i confeccionada per sa mare, en la qual han destacat especialment els tons blancs i granats. Ana Micó ha recorregut els carrers de la Vila Comtal sobre una carrossa inspirada en un arcabús, un dels elements més representatius de la Filà Contrabandistes, i ha estat acompanyada per la seua germana Esther com a dama. La música ha tingut també un significat especialment familiar. La Societat Musical Beniatjarense ha acompanyat l’Abanderada interpretant el pasdoble Ana Micó, de Santiago Revert Cantó, compost fa dèsset anys expressament per a acompanyar sa mare quan va exercir el mateix càrrec.

El boato ha arribat al seu punt final amb una guerrera i imponent esquadra especial, dissenyada per Juan Peña, que ha aportat el contrapunt més contundent a l’estètica contrabandista desplegada durant el recorregut. L’esquadra ha avançat al ritme de Contrabandistes Salvatges, composició de Mario Coloma Cerver, interpretada per la Unió Artística Musical d’Ontinyent. Després dels Contrabandistes, l’Entrada Cristiana ha afrontat el seu tram final amb les filaes Cavalleria Ministerial, Maseros i Cruzados, encarregades de tancar la desfilada de les tropes de la creu.

Mateo Sala, el Capità dels Almogàvers que ret homenatge a Jaume I

Mateo Sala Torró ha brillat com a Capità Cristià de les Festes de Cocentaina d’este 2026, encapçalant les tropes de la creu en un boato que la Filà Almogàvers, formació que precisament exerceix la capitania, ha dedicat a la figura de Jaume I coincidint amb els 750 anys de la seua mort. La desfilada cristiana ha arrancat a les set en punt de la vesprada davant del Convent dels Pares Franciscans, amb uns 35 graus de temperatura, i amb la Colla Mal Passet obrint l’acte junt amb els estendards de la Junta de Festes i de Sant Hipòlit Màrtir.

Després d’ells, els Almogàvers han iniciat la posada en escena d’una capitania que ha tingut com a eix argumental l’esmentada mort del Rei Conqueridor. Un pregoner ha sigut l’encarregat d’anunciar la defunció del monarca abans de l’aparició d’un fèretre arrossegat per un cavall i cobert amb la senyera. El seguici, custodiat per cavallers templers i representants del clergat, ha avançat acompanyat pel toc de difunts de les campanes que interpretaven els campaners de l’Alqueria de la Comtessa. Seguidament, les dames i els cavallers del capità, els rodelles i un ballet han precedit Mateo Sala Torró, que ha recorregut els carrers de la Vila Comtal sobre una gran carrossa i lluint una indumentària dissenyada per Santi Carbonell i Víctor Ferrer, caracteritzada per la combinació de cuirs i pells amb tonalitats blanques i blaves. Al seu pas, la Música Primitiva Apolo d’Alcoi ha interpretat Nÿda, marxa cristiana de Francisco Valor Llorens.

L’arribada al Pla ha deixat un dels moments més simbòlics del boato. Mateo Sala ha depositat una rosa negra sobre la recreació de la sepultura de Jaume I com a homenatge al monarca abans de rebre l’esquadra especial de la capitania cristiana. Esta última ha estat formada íntegrament per dones, entre elles la mare del mateix capità, i ha presentat un disseny d’El Trencat en el qual han predominat els tons ocres, marrons i negres. La Unió Musical Contestana ha acompanyat el seu avanç interpretant Almogavaria, de Francisco Valor Llorens, i Lacrima, de Saül Gómez i Soler.

Maseros i Contrabandistes desafien les altes temperatures en l’Ambaixada del Contrabando

El primer dia oficial de les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina en honor a Sant Hipòlit Màrtir continua avançant després d’un matí replet d’activitat festera. Després de la Primera Diana celebrada a l’alba, el protagonisme ha passat este migdia a la clàssica ‘Ambaixada del Contrabando’, un dels actes més singulars i genuïns de la trilogia festera de la Vila Comtal.

Les Filaes Maseros i Contrabandistas han tornat a protagonitzar este particular enfrontament dialèctic que combina tradició, humor, ironia i referències a assumptes d’actualitat. L’ambaixada ha recorregut diferents enclavaments del nucli antic de la Vila Comtal, entre ells la plaça de l’església de Santa Maria, el carrer Comte de Cocentaina i el Pla, reunint nombrós públic malgrat la intensa calor, ja que les temperatures s’han aproximat als 40 graus durant el desenvolupament de l’acte. Enguany, els encarregats de donar vida al text per part de la Filà Contrabandistas han sigut Resti Bonifacio i José Luís Molina, mentre que els germans Xavi i Enric Albero han assumit la representació de la Filà Maseros.

Del futbol a la política en clau de sàtira

Com és habitual, els protagonistes han aprofitat les seues intervencions per a introduir referències a esdeveniments recents i assumptes de l’actualitat. Entre elles ha estat present el triomf d’Espanya en el recent Mundial de Futbol, amb una aparició especial de Cucurella que ha afegit encara més humor a la representació. La política tampoc ha escapat de la sàtira. El text ha inclòs referències al fet que l’alcalde socialista i el primer tinent d’alcalde, de Compromís, perceben el mateix sou, a més de mencions a les joies de Zapatero o a la visita del papa Lleó XIV a Espanya. Tot això s’ha incorporat al tradicional intercanvi dialèctic entre les dos filaes, provocant les rialles del públic congregat al llarg del recorregut.

Més enllà de les incorporacions relacionades amb l’actualitat, la representació ha mantingut l’essència del seu argument tradicional. Després de l’enfrontament verbal, els Maseros han acabat acceptant l’ajuda dels Contrabandistas per a fer front a les tropes mores, que, segons relata el text original de l’Ambaixada, ja es troben acampades a la Plana preparades per a avançar cap a Cocentaina. La particular ‘Ambaixada del Contrabando’ ha tornat així a aportar el toc d’humor i sàtira al primer dia de la trilogia festera, abans que esta vesprada l’atenció es trasllade a un altre dels moments més esperats i multitudinaris de les celebracions: l’Entrada de Moros i Cristians.

La gran Entrada de Moros i Cristians pren aquesta vesprada els carrers de Cocentaina

Cocentaina viurà aquesta vesprada del dissabte 8 d’agost un dels moments més esperats de les seues Festes de Moros i Cristians amb la celebració de l’Entrada, l’acte central de la trilogia festera en honor a Sant Hipòlit Màrtir. La desfilada començarà a les 19:00 hores des de les immediacions del Convent dels Pares Franciscans per recórrer el Passeig del Comtat, travessar el carrer Bisbe Estanya, arribar al Pla, continuar pel carrer Mare de Déu del Miracle i concloure a la Placeta dels Apòstols, on finalitzarà un espectacle que tornarà a omplir de música, color i tradició el nucli urbà de la Vila Comtal.

Com és tradició, la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet serà l’encarregada d’obrir la desfilada i d’anunciar l’arribada de cadascun dels dos bàndols. En l’Entrada està prevista la participació de més de 3.000 persones, entre festers i músics, oferint una desfilada de gran vistositat que reunirà milers d’espectadors arribats tant de Cocentaina com de nombrosos municipis de les nostres comarques.

Bona part del protagonisme recaurà en els càrrecs festers de 2026. El bàndol cristià estarà encapçalat per Mateo Sala, Capità Cristià de la Filà Almogàvers, i Ana Micó, Abanderada Cristiana de la Filà Contrabandistes. Per part de les hosts de la mitja lluna obriran i tancaran la desfilada Fernando Pascual, Capità Moro de la Filà Mudèjars, i Rubén Sanchís, Abanderat Moro de la Filà Bequeteros, que concentraran bona part de les mirades amb els seus respectius boatos. El president de la Junta de Festes, Ignasi B. Reig, ha animat veïns i visitants a gaudir d’un acte que tornarà a posar de manifest el potencial de la Festa contestana “serà una Entrada multitudinària en què tornarem a demostrar la força de les nostres Festes. Convidem tots els veïns de les nostres comarques a acostar-se a Cocentaina per gaudir de l’acte central d’unes celebracions que són d’Interés Turístic Autonòmic i que també representen un punt de referència dins del conjunt de poblacions que celebren festes d’idèntiques característiques”, ha assenyalat.

Alcaldes de la comarca i representants d’altres institucions, com la Diputació d’Alacant, contemplen la desfilada des de la tribuna d’autoritats situada al Pla, davant del Palau Comtal. Entre la representació provincial destaquen el diputat del Partit Popular per les nostres comarques, Carlos Pastor, i el diputat del PSPV-PSOE, Ismael Vidal.

En COPE ALCOI hem parlat, abans de l’inici de la desfilada, amb Carlos Pastor (diputat provincial del Partit Popular), Rubén Muñoz (alcalde de Cocentaina), Javier Sansalvador (edil de Festes) i Ignasi B. Reig (president de la Junta de Festes):

 

 

 

Cocentaina desperta en Festes amb una brillant Primera Diana

Cocentaina viu hui el primer dia de les seues Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Hipòlit Màrtir. La jornada ha començat pràcticament a l’alba amb un dels actes que major simbolisme té dins de la trilogia festera: la Primera Diana, que ha tornat a reunir nombrós públic des de primera hora del matí a la Plaça de la Vila.

Abans que les esquadres prengueren els carrers, l’activitat ha arrancat a les 06:30 hores amb la tradicional missa en memòria dels festers difunts. Este emotiu record a aquells que van formar part de la Festa Contestana ha donat pas a l’habitual ritual previ a la Diana, amb el rés de l’Àngelus a càrrec de Don Eduardo Rengel, com a assessor religiós de la Junta de Festes, la interpretació de l’Himne Nacional i la hissada de banderes. A continuació ha arribat l’esperada ‘arrancà’ de les esquadres corresponents a les setze filaes de Cocentaina, acompanyades per pasdobles acuradament escollits per a l’ocasió i amb una destacada presència de composicions d’autors contestans. Un dels moments que més expectació ha tornat a despertar ha sigut la tradicional ‘girà’ cap al balcó de l’Ajuntament, des d’on han presenciat la desfilada els càrrecs festers i els representants institucionals.

Homenatges durant la desfilada

La condició de ser la Filà del Capità Cristià ha fet que els Almogàvers foren els encarregats d’obrir la desfilada pel bàndol cristià. Ho han fet junt amb la Unió Musical de Muro i amb Penya El Frare, emblemàtica composició de Francisco Esteve Pastor. Emilio Domínguez Borràs ha exercit com a formador en una ‘arrancà’ carregada de simbolisme, ja que fa exactament cinquanta anys son pare va protagonitzar este mateix moment en unes circumstàncies pràcticament idèntiques. També la Filà Creuats ha aprofitat la Primera Diana per a retre homenatge a la Lira de Quatretonda amb motiu dels seus quaranta anys de vinculació, fent que els mateixos músics participaren en la ‘girà’ cap al balcó consistorial junt amb l’esquadra, formada en esta ocasió per Joan Palací. Un altre dels instants que ha despertat els aplaudiments del públic ha arribat amb la Filà Contrabandistas, quan Adrián Doménech Liébanas, com a formador, ha començat a fer girar la tradicional navalla durant l’avanç de l’esquadra. En el bàndol moro, la Filà Mudéjares ha sigut l’encarregada d’iniciar la Diana per ostentar enguany la capitania de les forces de la mitja lluna, mentre que els Bequeteros, que a més exerceixen el càrrec d’Abanderat Moro, han tancat l’esmentat acte amb la seua peculiar manera de desfilar al ritme de l’emblemàtic pasdoble El Bequetero, de Gustavo Pascual Falcó.

La Primera Diana ha continuat posteriorment pels carrers de la Vila i el Raval, deixant alguns dels gestos tradicionals que caracteritzen este acte. Les esquadres han realitzat diferents ‘giraes’ en punts especialment vinculats a la devoció cap a Sant Hipòlit Màrtir, entre ells l’església de Santa Maria, on la imatge del patró contemplava el pas dels festers des de l’altar major. També s’han efectuat estos gestos davant del plafó ceràmic de Sant Hipòlit de la Plaça del Mercat, als domicilis on els abanderats han col·locat les ensenyes de les seues respectives filaes i davant del monument dedicat al patró a la plaça Alcalde Reig, punt en el qual ha conclòs el recorregut de cada formació.

Amb la Primera Diana ja finalitzada, totes les mirades se centren ara en l’Entrada de Moros i Cristians. L’acte més multitudinari de les festes començarà esta vesprada a les 19:00 hores, donant pas a una altra de les grans estampes de la trilogia contestana de 2026.