Benimassot, balcó de la Serrella i una bona opció per a descobrir a l’estiu

Benimassot, balcó de la Serrella, és una xicoteta població que pertany a la comarca del Comtat en el nord de la província d’Alacant, a una altitud de 950 metres sobre el nivell de la mar. La població, amb nombrosos atractius, està situada a la Vall de Seta i disposa a més d’una privilegiada situació paisatgística.

El seu nucli urbà, al qual s’accedeix a través d’un túnel, manté els típics carrers empinats amb els balcons plens de tests amb flors, i està  format per carrers blancs i estrets, i on es pot visitar l’església de la Puríssima Concepció del segle XIII, a qui dediquen les seues festes patronals que se celebren la segona quinzena d’agost en el seu honor.

Benimassot és una població d’origen musulmà. En el 1602 estava constituïda per 18 famílies de moriscos, i va patir contínues cessions de propietat pertanyent a l’almirall Roger de Lauria, i més tard al Comte de Terranova. Posteriorment va passar a la Corona d’Aragó, regida llavors per Pere IV El Cerimoniós, qui  la va donar al seu fill Martí I d’Aragó i, per herència va passar al seu net, Fadrique de Lluna. Posteriorment, va ser recuperada de nou per la Corona de mans d’Alfons el Magnànim i anys més tard també va pertànyer als Cardona o Marquesos de Guadalest, sent a més Senyoriu d’Ariza.

El terme municipal de Benimassot, unit a la falda meridional de la Serra d’Almudaina, ofereix interessants excursions que discorren per punts com el ‘Camí de la Font’, on hi ha una balconada tan llarga com el carrer i que es denomina el Balcó de Serrella amb vista exclusives. També destaca la  ‘Font de Baix’, la ‘Font de Perelló’, el ‘Corral de la Penya’, on s’inicia una senda morisca amb trams originaris; el ‘Corral del Terrer Roig’ (ruïnes) o el ‘Alt de la Lloma Plana’ són altres zones d’interés. A això se li uneixen el ‘Corral dels Estanquers’, la ‘Font de Frau’ amb la seua Àrea Recreativa o les formacions rocoses com el ‘Tossal Blanc’, el ‘Penyal de Cantacuc’, o l’art rupestre dels ‘Covetes Roges’ en el  vessant per damunt de la serra de ‘L’Esmoladora’.

Sense cap dubte, Benimassot és una localitat que conjuga història pels quatre costats amb les seues sendes antigues, tradició, festa al carrer a l’estiu o art rupestre en corrals i alquerias morisques. Elements que ens traslladen a altres èpoques i que formen part encara del dia a dia de la població.

Benasau, xicotet paradís als peus de la Serrella

Benasau es troba a la Vall de Frainós als peus de la Serrella, una població d’origen mulsumán, ocupada a mitjan segle XIII pel rei Jaume I d’Aragó. Lloc de moriscos que quasi es va despoblar amb la revolta d’Al – Azraq i la seua expulsió en 1609.

La zona destaca per la verdor de la naturalesa i les muntanyes, perquè, a més de la Serrella, Benasau està envoltada per la serra Aitana i la serra dels PLans.

Municipi d’economia principalment agrícola, va pertànyer al Senyoriu dels barons de Finestrat, el palau dels quals encara es conserva en el nucli urbà. Passejant pels seus afables carrers podem admirar també l’església de Sant Pere al carrer Major, edifici d’interés arquitectònic que alberga la capella de la Comunió dedicada a la Verge del Carmen, restaurada recentment.

Seguint el nostre passeig ens trobem la Font de L´Ullet. I també podem visitar Ares del Bosc, una pedania de Benasau amb unes vistes impressionants i carrers estrets amb edificacions de pedra.

Benasau celebra les seues festes patronals entorn del 16 d’agost en honor a Sant Joaquim, destacant actes religiosos com l’Ofrena de Flores, Missa i Processó i, després del Pregó, és típic el Sopar Popular amb Pericana sent aquest un dels seus plats més populars al costat dels mintxos, deliciosos pastissets preparats amb farina de dacsa i diferents farciments; o l’olla al qual afigen un sabor especial amb la carabassa

Benilloba, Festa i activitat al carrer durant l’estiu

Benilloba és un municipi situat a la comarca del Comtat a 520 metres d’altitud també enmig de la vall formada per les  serres de  Mariola, Almudaina, Alfaro, la Serrella i la Serreta. També està prop de la Serra d’Aitana, i situat en el marge dret del riu Frainos, conegut popularment com a riu de Penàguila.

Actualment té més protagonisme turístic amb la construcció d’habitatges de segona residència, però Benilloba ha destacat sempre per l’existència de fàbriques tèxtils sent un dels pobles més pròspers de les nostres comarques.

Benilloba mereix una escapada en la qual gaudir de la seua gastronomia, les seues festes o el seu paisatge.

En el seu terme municipal són interessants les rutes senderistes:

  • El Salt de Benilloba,  una bonica cascada que ha creat un entorn molt bell, al qual sumem l’encant de l’antiga estació hidroelèctrica del mateix nom
  • El Barranc de Cuixot, amb un aqüeducte i on trobaràs un antic molí fariner i un aqüeducte construït en 1794
  • El Tossal d’Espinós, sent aquest un emblema municipal, ja que antigament se situava una creu de fusta en el seu cim, i les vistes al municipi són immillorables
  • I qualsevol camí et permetrà caminar entre antics “masos”, molins al costat del riu i fer-te alguna foto en el safareig. I també tindran oportunitat de gaudir en les seues coves calcàries subterrànies!
  • Si passegem pel seu nucli urbà podem gaudir de l’encantadora tradició dels retaules de ceràmica, que normalment representen al sant al qual està dedicada el carrer i de  la seua Església de la Nativitat de La nostra Senyora de Benilloba, del segle XVII i estil neoclàssic.

Quant a les seues festes patronals, Benilloba celebra en gran els seus Moros i Cristians en honor a Sant Joaquim entre el 14 i el 17 d’agost. Destaquen actes com la humorística ‘Nit de l’Olla’, l’Entrada de les tropes de la creu i les forces de la mitja lluna, les celebracions religioses en honor al patró o les Ambaixades. Altres festejos són la popular Aurora del Dia de Sant Vicent, el mercat tradicional de Divendres Sant o les Danses Típiques de setembre que omplin de música tradicional els carrers del municipi.

Beniarrés, un municipi del Comtat amb encant i d’obligada visita

Beniarrés és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el nord de la província d’Alacant, a la comarca del Comtat assentat en un xicotet pujol a l’entrada de la Vall de Perpuchent

El seu terme municipal limita amb els de Gaianes, l’Orxa, Plans, Beniatjar i Salem.

Banyat per les aigües del riu Serpis, aquesta localitat compta amb un gran patrimoni històric i cultural.

El seu origen musulmà impregna l’essència dels seus carrers i l’amabilitat de les seues gents farà que sentes que aquest és el teu lloc.

Et proposem que comences el teu viatge per l’emblemàtica Cova de l’Or, un important jaciment neolític de la Comunitat Valenciana

La Cova de l’Or s’obri en el vessant meridional de la Serra del Benicadell, dominant la vall del riu d’Alcoi. És una cova amb excel·lents condicions d’habitabilitat que va acollir un dels grups d’agricultors i ramaders pioners d’origen mediterrani que es van expandir per les nostres terres des de mitjan VI mil·lenni abans de Crist.

La riquesa i la importància del jaciment, especialment les seues ceràmiques decorades mitjançant la impressió de la vora d’una petxina de Cardium, el van convertir ràpidament en clau per a la investigació del Neolític valencià.

El seu accés comporta un ascens complex. Això sí, valdrà la pena, ja que des d’allí podràs contemplar una panoràmica extraordinària. Podràs gaudir de la Serra de Mariola, la Font Roja, la Serrella, Aitana o el Puig Campana.

Com a alternativa o si visites Beniarrés en família, et recomanem que t’endinses en el Centre d’Interpretació de la Cova de l’Or, on podràs observar rèpliques i objectes originals trobats en les diferents excavacions. I també visitar el museu climatològic.

La protagonista a Beniarrés és, sens dubte, la natural que t’enamorarà des del primer moment: Barranc de L´Encantà, microreserva de Flora del Alt de Senabre, paisatge protegit de la Solana de Benicadell, Pantà de Beniarrés, Paratge protegit del Serpis, Via verda del Serpis.

La desembocadura del barranc de l’Encantà, al costat de l’embassament del municipi, ens permetrà contemplar un dels paisatges fluvials més bonics de la Comunitat Valenciana. Qualsevol època de l’any és bona per a fer una ruta senderista pels seus paratges o per a refrescar-se en els seus increïbles gorgs.

L’embassament de Beniarrés, de propietat estatal, va començar la seua construcció en la dècada dels 40′ amb la finalitat de regar les hortes i, fonamentalment, els cultius de tarongers existents a la comarca de la Safor. L’entorn natural de l’embassament resulta molt agradable a la vista, raó que reforça el convenciment que l’àrea d’influència de l’embassament posseeix un enorme potencial turístic i esportiu.

Després de gaudir d’aquest tresor natural de Beniarrés, podem passejar pels agradables carrers i detindre’ns a assaborir L’olla de Blat Picat. O gaudir de les seues tradicions amb les Festes Patronals en honor a la MARE DE DÉU DE L´ASSUMPCIÓ, a SANT ROC, al SANTÍSSIM CRIST DE L´EMPAR i a la MARE DE DÉU DE LA COVA SANTA. Se celebren del 14 al 18 d’agost i Beniarrés es transforma, als seus carrers es veu una bullícia de gent del poble i visitants.

Beniarrés, patrimoni i naturalesa!

Famorca t’espera a l’estiu, i durant tot l’any!

Es tracta d’un xicotet poble situat en el vessant nord de la serra de Serrella, a la vall que forma el Barranc de Famorca, entre la serra de Serrella (1387 m. en el Pla de la Casa) i la serra d’Alfaro (1166 m.).

Està situat a 700 metres d’altura sobre el nivell de la mar. Forma part de “La Vall de Seta”, juntament amb Fageca, Tollos, Quatretondeta, Benimassot i Balones. Està dins de la comarca del Comtat, la capital de la qual és Cocentaina, i està situat a uns 30 km d’Alcoi i a uns 87 km d’Alacant.

Famorca és un dels municipis inclosos en la ruta 99 de pobles amb menys de 100 habitants de la Comunitat Valenciana, és un destí genial per als amants de la tranquil·litat i el turisme rural i natural per a gaudir d’aire pur i naturalesa.

Una Localitat famosa antigament per ser punt de partida d’expedicions muleres carregades amb neu i destinades a assortir de la mateixa en les caloroses poblacions de la costa…

Un xicotet poble de carrers empinats que guarda tresors molt cuidats com l‘Església de Sant Cayetà amb un vetust i original rellotge, i amb paratges significatius com la font de l´Anouer amb taules per a poder anar de pícnic i aigua fresca de brollador. Perfecte per a passejar i reposar en família.

Altres excursions recomanables són les que et portaran a la Font dels Olbits o en el Pla de la Cova.

Respecte al seu patrimoni històric-cultural, cal ressaltar en el límit amb el terme de Castell de Castells, on s’ajunta el Barranc dels Pouets amb el Barranc de Famorca, hi ha huit abrics amb pintures, cinc en la part esquerra del barranc de Famorca, dos en la part dreta i un a “Les Coves”. Les pintures són de difícil identificació i estan catalogades dins de l’Art Esquemàtic o macro esquemàtic. En alguna es veuen restes de solo amb els seus raigs, esquemes del cos humà o gruixudes barres.

Als voltants de Famorca podràs emprendre rutes molt interessants, com la que puja al Anoguer, Malla del Llop i el Canal. Allí t’esperen fonts i precioses vistes i fins i tot una gran cava de neu o gelera, que recorda la importància que el comerç de gel va tindre en el passat per a Famorca.

Respecte a les seues Festes, el divendres anterior al Diumenge de Rams celebren en gran la festivitat de la Verge dels Dolors, una ocasió genial per a visitar-la!. El primer cap de setmana d’agost se celebren les festes patronals en honor a Sant Cayetà, una bona ocasió per a veure com els seus carrers s’omplin de festa i tradició: cucanyes, paelles, música, sopes… dies festius molt especials.

Consulta ací el programa d’actes per a enguany.

Opcions turístiques i rutes senderistes

  • Ruta de la “Senda dels Nevaters”.
  • Els Aspres.
  • Pla del Pouet y la Canal de Beniardá
  • Cima de la Mallá del Llop.
  • Plà de La Casa.
  • Penya y Coves de la Terra Nova.
  • Font dels Olbits.
  • Font nova.
  • Molí de la Mina d’algeps

Agres, un municipi amb encant als peus de la Serra de Mariola

Agres, un xicotet i encantador poble situat al nord de serra Mariola i de la província d’Alacant que està situat a la comarca del Comtat.

El seu terme municipal limita amb les poblacions de Bocairent, Alfafara, Ontinyent, Agullent, Muro i Cocentaina.

Agres es troba a una altura sobre el nivell de la mar de 722 metres i la seua població és d’uns 650 habitants dedicat tradicionalment al cultiu i des de fa uns anys especialment al turisme, sobretot a l’hostaleria.

La seua etimologia pot vindre del llatí “Àger” camp o de “agger”, que vol dir altura o elevació.

Habitat per l’home des dels temps més remots i on s’han descoberts restes de l’home paleolític i del Neolític, compta amb destacats jaciments arqueològics: la Cova Beneito, la Solana, Carbonell, la Covacha, El emparetà, la cova del Moro, la cova els Pilars, el Queixal d’Agres, el Bec de l’Àguila, el Cabeço de Mariola i la Covalta,

L’any 76 abans de Crist, es constata la presència dels romans per aquestes terres, exemple de la romanització de la Valleta d’Agres és el jaciment arqueològic del Cabeço de Mariola, en el qual s’han trobat diverses ceràmiques romàniques, així com monedes del segle I.

Va ser una de les 45 viles de senyoriu del regne de València, i va pertànyer durant tot el segle XVIII al Comte Cirat.

Una parada obligada dins de les rutes pels municipis de la Serra Mariola pels seus empinats carrers i les oportunitats que ofereix als amants del senderisme, i compta amb una gran varietat de patrimoni històric i la ruta de les caves, patrimoni digne de ser visitat amb llocs com:

  • La Torre Talaia: Declarada *BIC per Disposició Addicional Segona de la Llei 16/1985. Un racó especial on fer una parada deixant-nos relaxar pel soroll de l’aigua i reprendre forces per a la pujada que ens espera al Santuari de la Mare de Déu del Castell.
  • Les fonts: Les fonts tenen molt a veure en la vida i l’ésser del poble: La font del Mig, La Fonteta, La Font de Barxeta, La Font del Raval, La Font de l’Assut i la Font del Convent entre moltes altres fora del nucli urbà.
  • Safareig municipal, del segle XIX, i un dels més grans que es conserven a la província d’Alacant.
  • Santuari de la Verge: Santuari que és el cim del poble. Racó de gran bellesa natural i centre de devoció mariana. Se celebra missa en el Santuari tots els diumenges de l’any a les 12 del migdia. I tots els diumenges de setembre arriben nombroses peregrinacions marianes
  • La Cava Gran: El pou de neu o gelera emblema del parc natural de la Serra Mariola, mal anomenat Cava Arquejada, data del segle XV i és un dels més grans pous de neu i en millor estat de conservació dels situats en els vessants al nord de les serres d’Aitana, la Carrasqueta i Mariola. Amb unes dimensions de 14,90 m de diàmetre, 12 m de profunditat, 1.960 m³ de capacitat, es va mantindre en ús fins a 1906.

Un poble de muntanya, de tradició en gastronomia que convida a reconfortar el cos en els dies d’hivern, amb plats calents de cullera com l’arròs caldós, l’olla amb pilota, els gaspatxos o la borreta i com a entrant unes bones creïlles farcides i una pericana a la qual acompanyar amb un bon pa de poble.

AGRES, no pots perdre-t’ho si eres amant del senderisme i el bon menjar,

Per a visitar mitjançant un tour virtual en 360º, en els següents enllaços:

1- Les Fonts d’Agres (recorregut per les diverses fonts del municipi).

https://www.artvisualproducciones.com/agres2021/fonts/fonts_agres.html

2- L’Església de Sant Miquel.

https://www.artvisualproducciones.com/agres2021/santmiquel/sant_miquel.html

3- Santuari de la Verge d’Agres.

https://www.artvisualproducciones.com/agres2021/santuari/santuari.html

Museu Provincial de Bombers d’Alcoi (MuBoma), un espai per a descobrir

El Museu del Consorci Provincial de Bombers de la Diputació d’Alacant (MuBoma) és un modern museu situat a la ciutat d’Alcoi, en el llit del riu Riquer aprofitant un edifici fabril de segle XIX.

Es tracta del primer museu dedicat als bombers de la Comunitat Valenciana. La col·lecció permanent es presenta en un discurs l’objectiu  del qual donar a conéixer i posar en valor l’origen, l’evolució i la importància d’aquest ofici al llarg dels segles.

L’exposició s’estructura en tres plantes, ordenades temàticament, amb un disseny innovador i interactiu. El visitant podrà observar les eines, els equips tècnics, els mitjans de protecció i els vehicles que han sigut utilitzats des dels primers temps per a l’extinció d’incendis i altres emergències.

Els diversos audiovisuals complementen el recorregut en el qual contemplar tota una sèrie de peces històriques originals. Algunes d’aquestes daten de mitjan segle XIX, moment en què apareix per primera vegada el Servei d’Extinció d’Incendis i Salvaments de la ciutat d’Alcoi, una de les brigades de bombers documentades més antigues d’Espanya.

En l’itinerari museístic destaquen sobretot dos vehicles de principis del segle XIX, com són un carro tirat per cavalleria amb el qual es transportava una antiga bomba de vapor o un camió plataforma Chevrolet de 1921.

A més, es poden trobar altres vehicles antics com són els camions dels anys 50 i 60, l’últim trajecte dels quals recorregut va finalitzar a la sala expositiva on hui es troben. La ruta històrica passa pels uniformes de finals del segle XIX i que poden ser comparats amb altres equips més moderns i d’usos específics;  els sistemes de protecció respiratòria o els diferents sistemes d’extinció d’incendis i mitjans tècnics utilitzats pels grups de rescat.

Juntament amb la història i evolució de la professió de bombers, el MuBoma presenta un discurs paral·lel vinculat estretament a l’origen de la industrialització alcoiana. L’edifici que alberga hui el museu provincial és un clar exemple de recuperació del patrimoni arqueològic industrial. Construït en els anys centrals del segle XIX, es tractava d’una fàbrica cotonera que aprofitava la força motriu del riu Riquer per a moure els seus telers mitjançant un sistema d’enfangat o arbre de transmissió de l’energia. El primer que trobarà el visitant és un dels edificis més singulars que hi ha en la conca del riu; una imponent construcció d’estil academicista anglés que, a través de la seua façana compartimentada en diverses altures, finestrals i balconades, ens recorda a les mansions de la burgesia. A més, la gran ximenera de 12 metres de la façana posterior rememora l’ús de la màquina de vapor en un paisatge industrial huitcentista. No és casualitat que hui siga la seu del Museu de Bombers, ja que, una matinada d’hivern de 1985, el foc va posar fi a aquesta fàbrica devorant el seu interior, que havia sigut construït íntegrament en fusta.

En el seu conjunt, el públic arribarà a comprendre els recursos particulars d’un ofici, la labor del qual depén tant del perfeccionament tècnic, com del desenvolupament d’una sèrie de valors personals, com el coratge, la companyonia, el lliurament o la capacitat de reacció, que permeten que cada intervenció resulte un èxit.

D’altra banda,  per a completar la important tasca de conservació patrimonial i divulgació de la professió, el MuBoma és un referent cultural dins de la ciutat perquè, entre els seus murs, es donen cita al llarg de l’any nombroses activitats culturals com a exposicions temporals, concerts,  entre moltes altres accions, amb la missió de fer partícips a tots els visitants i compartir amb ells la importància del MuBoma. D’aquesta manera, cada visita al MuBoma es converteix en una experiència especial on diversió i cultura van de bracet.