Cocentaina rendeix honors al seu patró, Sant Hipòlit Màrtir

La vesprada del diumenge 9 d’agost, jornada central de les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina, va estar marcada per la celebració de la solemne processó en honor a Sant Hipòlit Màrtir, un dels actes religiosos més importants de tota la trilogia. La imatge del patró de la Vila Comtal va recórrer els principals carrers del nucli antic acompanyada pels festers i festeres de les setze Filaes, majorals, devots i representants de la Junta de Festes.

Un lloc destacat en la comitiva el van ocupar els quatre càrrecs festers de 2026: Mateo Sala, Capità Cristià de la Filà Almogàvers; Ana Micó, Abanderada Cristiana de la Filà Contrabandistas; Fernando Pascual, Capità Moro de la Filà Mudéjares; i Rubén Sanchis, Abanderat Moro de la Filà Bequeteros. Junt amb la imatge de Sant Hipòlit també va processonar la Relíquia del patró, en el reliquiari ideat pel recordat sacerdot Don José Soler Cardona, de qui enguany es commemora el centenari del seu naixement, acompanyada pel clergat. Una representació de la Corporació Municipal, encapçalada per l’alcalde, Rubén Muñoz, va tancar el seguici.

Els actes religiosos van estar presidits per Don Ernesto Brotons, Bisbe de Plasència i estretament vinculat a Cocentaina, qui va tornar a acompanyar el municipi en un dels moments de major devoció cap al seu patró. Als micròfons de COPE ALCOI va explicar el que havia suposat per a ell estar present, un any més, en les principals celebracions religioses dedicades a Sant Hipòlit:

La intensa jornada festera va arribar a la seua fi prop de la mitjanit amb la divertida Retreta, que va tornar a aportar el contrapunt desenfadat al dia del patró. Les Filaes van recórrer el Passeig del Comtat fins a arribar al Pla, posant així el fermall final a una jornada en la qual devoció i festa van tornar a anar de la mà a Cocentaina.

Cocentaina ret homenatge als càrrecs festers en el matí del Dia de Sant Hipòlit

Sant Hipòlit Màrtir, patró de Cocentaina, ha centrat totes les mirades durant el matí d’este diumenge, segon dia de les Festes de Moros i Cristians que la Vila Comtal celebra en el seu honor. Després de la Segona Diana, amb un marcat protagonisme infantil, els actes religiosos han tingut una presència destacada junt amb moments genuïns com la Presentació d’Armes als capitans i abanderats.

Un dels primers instants del calorós migdia ha sigut la tradicional ofrena floral a Sant Hipòlit Màrtir. Les Filaes de càrrec, junt amb representants de la Junta de Festes, els majorals i fins i tot regidors de l’Ajuntament, han recorregut els carrers del barri de la Vila fins a arribar a l’església de Santa Maria, on es venera la imatge del patró. Allí, els quatre càrrecs festers de 2026 han ocupat un lloc destacat en este acte després d’haver protagonitzat ahir les Entrades dels bàndols cristià i moro. L’activitat ha continuat a l’interior de l’esmentada parròquia de Santa Maria amb la celebració de la Missa Major en honor a Sant Hipòlit Màrtir, una Eucaristia que ha estat presidida per Monsenyor Don Ernesto Brotons, qui ha tornat a participar un any més en el dia central de les festes contestanes per la forta vinculació que l’uneix amb la capital del Comtat.

Finalitzada la celebració religiosa, l’atenció ha tornat a la Plaça de la Vila, on s’ha desenvolupat la tradicional Presentació d’Armes. Davant de la façana de l’Ajuntament s’han situat els quatre protagonistes de les festes d’enguany: Mateo Sala, Capità Cristià per la Filà Almogàvers; Ana Micó, Abanderada Cristiana de la Filà Contrabandistas; Fernando Pascual, Capità Moro de la Filà Mudéjares; i Rubén Sanchis, Abanderat Moro de la Filà Bequeteros. Posteriorment, els festers i les festeres pertanyents a les setze Filaes contestanes han anat desfilant davant dels capitans i abanderats per a presentar-los les seues armes i retre’ls homenatge, seguint un dels rituals tradicionals que conserva la Festa Contestana en el dia dedicat a Sant Hipòlit i donant forma, al mateix temps, a un dels actes més antics dels festejos.

La Segona Diana, amb protagonisme infantil, obri el dia del patró de Cocentaina

Cocentaina està celebrant este diumenge 9 d’agost la festivitat externa del seu patró, Sant Hipòlit Màrtir, després de viure ahir una de les jornades més multitudinàries de les seues festes amb les majestuoses Entrades dels bàndols de la creu i de la mitja lluna. L’activitat del segon dia de les Festes de Moros i Cristians ha començat des de primera hora del matí, donant pas a una programació en la qual la devoció cap al patró adquireix un protagonisme especial junt amb els actes pròpiament festers.

La jornada ha arrancat a les 07:30 hores amb la Segona Diana, que ha tornat a reunir festers, músics i públic a la Plaça de la Vila. Des d’este emblemàtic punt, davant de la façana de l’Ajuntament, les diferents Filaes han iniciat un recorregut que les ha portades posteriorment per part dels carrers de la Vila i el Raval, abans d’enfilar el Passeig del Comtat i concloure davant del monument dedicat a Sant Hipòlit Màrtir que s’alça a la plaça Alcalde Reig. L’acte ha mantingut, en línies generals, l’esquema de la Primera Diana celebrada durant la jornada anterior, encara que amb una diferència especialment significativa: els més menuts han assumit este matí bona part del protagonisme, formant en moltes de les esquadres que les Filaes mores i cristianes han tret al carrer i avançant al ritme dels tradicionals pasdobles dianers. La Filà Almogávares, per ostentar este 2026 el càrrec de Capità Cristià, ha obert la marxa de les tropes de la creu, seguida per les Filaes Gentils, Cavallers de Llúria, Contestanos, Contrabandistas (Abanderat Cristià), Cavalleria Ministerial, Maseros i Cruzados. Després ha arribat el torn del bàndol moro, liderat per la Filà Mudéjares, que assumeix enguany la capitania de les hosts de la mitja lluna. A continuació, el públic ha aplaudit el pas de la Guardia Jalifiana ‘Sahorins’, Kabilenyos, Bereberes ‘Borts’, Llana, Muladís, Manta Roja i Bequeteros (Abanderat Moro), sent estos últims els encarregats de posar el punt final a l’acte amb la seua singular manera de desfilar.

La Segona Diana, sempre entranyable, ha tornat a demostrar que el relleu generacional i el futur de les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina estan més que assegurats, abans de donar pas a la resta d’actes previstos en esta jornada dedicada especialment a Sant Hipòlit Màrtir. L’ofrena floral, la missa major, la Presentació d’Armes, la processó general i la retreta completen la programació prevista per a este intens diumenge fester a la Vila Comtal.

Rubén Sanchis posa el fermall d’or a l’Entrada com a Abanderat Moro dels Bequeteros

L’Entrada Mora de les Festes de Cocentaina de 2026 ha avançat amb el pas de les filaes Guàrdia Jalifiana ‘Sahorins’, Kabilenyos, Bereberes ‘Els Borts’, Llana, Muladís i Manta Roja, abans d’arribar a la recta final de la desfilada. La Filà Bequeteros, encarregada enguany d’ostentar el càrrec d’Abanderat Moro, ha sigut la responsable de posar el colofó a l’acte amb Rubén Sanchis Oltra com a gran protagonista.

El seguici ha començat amb dos esquadres dianeres, una d’adults i una altra de xiquets, que han realitzat les clàssiques evolucions dels Bequeteros al ritme d’El Bequetero, del recordat compositor contestà Gustavo Pascual Falcó, de qui enguany s’han complit 80 anys de la seua mort. A continuació, el boato ha oferit diferents coreografies d’inspiració oriental abans de donar pas als cavallers de l’Abanderat sobre camell, la carrossa de les dames i la guàrdia personal de les filles del càrrec a cavall. Tot el conjunt ha anticipat l’arribada de Rubén Sanchis Oltra, qui ha assumit tot el protagonisme en el tram final de l’Entrada. L’Abanderat Moro ha desfilat acompanyat per la seua esposa, Ana López, com a favorita, i per les seues filles, María i Aitana, com a rodelles. Rubén Sanchis ha lluït una indumentària dissenyada per Javier Sellés Moltó i confeccionada pel creador contestà Saül Santonja, amb una marcada estètica mora en la qual han predominat els tons granats i blaus. Un dels detalls més simbòlics ha sigut la bandera amb l’heràldica del càrrec que l’Abanderat ha portat en la seua arma, fent així un gest a la tradicional bandereta amb la qual els Bequeteros ixen als carrers de Cocentaina durant actes tan característics com les Voltetes o les Dianes.

La Música Primitiva Apolo d’Alcoi ha acompanyat Rubén Sanchis durant el recorregut interpretant la marxa mora Almaná, de Francisco Valor Llorens. El punt final al boato l’ha posat una espectacular esquadra especial formada íntegrament per dones, entre les quals ha desfilat Gema, germana de l’Abanderat. L’Ateneu Musical de Cocentaina ha acompanyat l’esquadra amb les composicions Marta i A la mar, de Saül Gómez i Soler.

Fernando Pascual exhibeix elegància al seu pas per Cocentaina com a Capità Moro

Amb la nit ja tancada sobre la Vila Comtal i l’enllumenat especial de Festes il·luminant el Passeig del Comtat, l’Entrada Mora de les Festes de Cocentaina de 2026 ha començat amb la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet acompanyant els estendards de la Junta de Festes i de Sant Hipòlit Màrtir. A continuació, la Filà Mudèjars ha assumit tot el protagonisme amb la capitania que enguany ha encapçalat Fernando Pascual Torró.

La formació ha desplegat un boato que ha fet un recorregut pel passat musulmà de Cocentaina. L’acompanyament ha començat amb un homenatge a tots els capitans que ha tingut la Filà des de la seua fundació, l’any 1942, abans de donar pas a la recreació d’un soc àrab, amb el qual s’ha volgut destacar l’important paper que va exercir el comerç dins de la cultura musulmana. Dos ballets, un d’ells format per xiquetes, han continuat donant forma a la proposta abans d’un dels moments més emotius del boato. Un cavall de respecte ha servit per a recordar la mare del Capità Moro, que va faltar a mitjan passat mes de juliol. Els cavallers i les favorites han anunciat després l’arribada de Fernando Pascual Torró, màxim representant de les tropes de la mitja lluna. El Capità ha recorregut els carrers de Cocentaina sobre una carrossa acompanyat per la seua esposa, Irene Pérez García, com a favorita, i pel seu fill, Ferran Pascual Pérez, que ha exercit de rodella. Fernando Pascual ha lluït una indumentària creada pel dissenyador alcoià Juan Climent, en la qual han destacat els tons verds i blancs. Especial atenció ha merescut el bombatxo, que ha reproduït fidelment esta característica peça del vestit oficial de la Filà Mudèjars. La música ha tingut també un paper destacat al pas del Capità. L’Ateneu Musical de Cocentaina l’ha acompanyat interpretant la marxa mora María Peremarch, de Saül Gómez i Soler, que ha posat banda sonora al recorregut del màxim representant del bàndol moro.

La posada en escena dels Mudèjars ha culminat amb una elegant esquadra especial formada íntegrament per dones, que ha rebut nombrosos aplaudiments durant el seu recorregut. La Societat Instructiva Musical de Benigànim ha acompanyat l’esquadra interpretant, entre altres peces, Sóc Mudéjar, de Francisco Valor Llorens.

Ana Micó, l’Abanderada Cristiana dels Contrabandistes amb llegat familiar

L’Entrada Cristiana de les Festes de Cocentaina d’este 2026 ha avançat amb la desfilada de les filaes Gentils, Cavallers de Llúria i Contestanos, que han donat pas a la Filà Contrabandistes, encarregada enguany d’assumir el càrrec d’Abanderada Cristiana. Ana Micó Llavori ha sigut la gran protagonista d’un boato marcat per l’estètica andalusa i per una història familiar estretament vinculada a la Festa Contestana.

L’acompanyament ha començat amb el portador de la bandera cristiana i l’ambaixador, Óscar García, tots dos a cavall, abans de donar pas a diverses calesses i a un ballet infantil. Les dames, sobre carrossa, i uns cavalls de doma han precedit l’arribada d’Ana Micó, qui ha recollit enguany el testimoni dels seus pares. Son pare ja va exercir el mateix càrrec en 1989, mentre que sa mare, Ana Llavori Savall, va ser Abanderada Cristiana en 2009, convertint-se aleshores en la primera dona a ostentar un càrrec en les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina. La protagonista ha lluït una indumentària de marcada estètica contrabandista, ideada i confeccionada per sa mare, en la qual han destacat especialment els tons blancs i granats. Ana Micó ha recorregut els carrers de la Vila Comtal sobre una carrossa inspirada en un arcabús, un dels elements més representatius de la Filà Contrabandistes, i ha estat acompanyada per la seua germana Esther com a dama. La música ha tingut també un significat especialment familiar. La Societat Musical Beniatjarense ha acompanyat l’Abanderada interpretant el pasdoble Ana Micó, de Santiago Revert Cantó, compost fa dèsset anys expressament per a acompanyar sa mare quan va exercir el mateix càrrec.

El boato ha arribat al seu punt final amb una guerrera i imponent esquadra especial, dissenyada per Juan Peña, que ha aportat el contrapunt més contundent a l’estètica contrabandista desplegada durant el recorregut. L’esquadra ha avançat al ritme de Contrabandistes Salvatges, composició de Mario Coloma Cerver, interpretada per la Unió Artística Musical d’Ontinyent. Després dels Contrabandistes, l’Entrada Cristiana ha afrontat el seu tram final amb les filaes Cavalleria Ministerial, Maseros i Cruzados, encarregades de tancar la desfilada de les tropes de la creu.

Mateo Sala, el Capità dels Almogàvers que ret homenatge a Jaume I

Mateo Sala Torró ha brillat com a Capità Cristià de les Festes de Cocentaina d’este 2026, encapçalant les tropes de la creu en un boato que la Filà Almogàvers, formació que precisament exerceix la capitania, ha dedicat a la figura de Jaume I coincidint amb els 750 anys de la seua mort. La desfilada cristiana ha arrancat a les set en punt de la vesprada davant del Convent dels Pares Franciscans, amb uns 35 graus de temperatura, i amb la Colla Mal Passet obrint l’acte junt amb els estendards de la Junta de Festes i de Sant Hipòlit Màrtir.

Després d’ells, els Almogàvers han iniciat la posada en escena d’una capitania que ha tingut com a eix argumental l’esmentada mort del Rei Conqueridor. Un pregoner ha sigut l’encarregat d’anunciar la defunció del monarca abans de l’aparició d’un fèretre arrossegat per un cavall i cobert amb la senyera. El seguici, custodiat per cavallers templers i representants del clergat, ha avançat acompanyat pel toc de difunts de les campanes que interpretaven els campaners de l’Alqueria de la Comtessa. Seguidament, les dames i els cavallers del capità, els rodelles i un ballet han precedit Mateo Sala Torró, que ha recorregut els carrers de la Vila Comtal sobre una gran carrossa i lluint una indumentària dissenyada per Santi Carbonell i Víctor Ferrer, caracteritzada per la combinació de cuirs i pells amb tonalitats blanques i blaves. Al seu pas, la Música Primitiva Apolo d’Alcoi ha interpretat Nÿda, marxa cristiana de Francisco Valor Llorens.

L’arribada al Pla ha deixat un dels moments més simbòlics del boato. Mateo Sala ha depositat una rosa negra sobre la recreació de la sepultura de Jaume I com a homenatge al monarca abans de rebre l’esquadra especial de la capitania cristiana. Esta última ha estat formada íntegrament per dones, entre elles la mare del mateix capità, i ha presentat un disseny d’El Trencat en el qual han predominat els tons ocres, marrons i negres. La Unió Musical Contestana ha acompanyat el seu avanç interpretant Almogavaria, de Francisco Valor Llorens, i Lacrima, de Saül Gómez i Soler.

Maseros i Contrabandistes desafien les altes temperatures en l’Ambaixada del Contrabando

El primer dia oficial de les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina en honor a Sant Hipòlit Màrtir continua avançant després d’un matí replet d’activitat festera. Després de la Primera Diana celebrada a l’alba, el protagonisme ha passat este migdia a la clàssica ‘Ambaixada del Contrabando’, un dels actes més singulars i genuïns de la trilogia festera de la Vila Comtal.

Les Filaes Maseros i Contrabandistas han tornat a protagonitzar este particular enfrontament dialèctic que combina tradició, humor, ironia i referències a assumptes d’actualitat. L’ambaixada ha recorregut diferents enclavaments del nucli antic de la Vila Comtal, entre ells la plaça de l’església de Santa Maria, el carrer Comte de Cocentaina i el Pla, reunint nombrós públic malgrat la intensa calor, ja que les temperatures s’han aproximat als 40 graus durant el desenvolupament de l’acte. Enguany, els encarregats de donar vida al text per part de la Filà Contrabandistas han sigut Resti Bonifacio i José Luís Molina, mentre que els germans Xavi i Enric Albero han assumit la representació de la Filà Maseros.

Del futbol a la política en clau de sàtira

Com és habitual, els protagonistes han aprofitat les seues intervencions per a introduir referències a esdeveniments recents i assumptes de l’actualitat. Entre elles ha estat present el triomf d’Espanya en el recent Mundial de Futbol, amb una aparició especial de Cucurella que ha afegit encara més humor a la representació. La política tampoc ha escapat de la sàtira. El text ha inclòs referències al fet que l’alcalde socialista i el primer tinent d’alcalde, de Compromís, perceben el mateix sou, a més de mencions a les joies de Zapatero o a la visita del papa Lleó XIV a Espanya. Tot això s’ha incorporat al tradicional intercanvi dialèctic entre les dos filaes, provocant les rialles del públic congregat al llarg del recorregut.

Més enllà de les incorporacions relacionades amb l’actualitat, la representació ha mantingut l’essència del seu argument tradicional. Després de l’enfrontament verbal, els Maseros han acabat acceptant l’ajuda dels Contrabandistas per a fer front a les tropes mores, que, segons relata el text original de l’Ambaixada, ja es troben acampades a la Plana preparades per a avançar cap a Cocentaina. La particular ‘Ambaixada del Contrabando’ ha tornat així a aportar el toc d’humor i sàtira al primer dia de la trilogia festera, abans que esta vesprada l’atenció es trasllade a un altre dels moments més esperats i multitudinaris de les celebracions: l’Entrada de Moros i Cristians.

La gran Entrada de Moros i Cristians pren aquesta vesprada els carrers de Cocentaina

Cocentaina viurà aquesta vesprada del dissabte 8 d’agost un dels moments més esperats de les seues Festes de Moros i Cristians amb la celebració de l’Entrada, l’acte central de la trilogia festera en honor a Sant Hipòlit Màrtir. La desfilada començarà a les 19:00 hores des de les immediacions del Convent dels Pares Franciscans per recórrer el Passeig del Comtat, travessar el carrer Bisbe Estanya, arribar al Pla, continuar pel carrer Mare de Déu del Miracle i concloure a la Placeta dels Apòstols, on finalitzarà un espectacle que tornarà a omplir de música, color i tradició el nucli urbà de la Vila Comtal.

Com és tradició, la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet serà l’encarregada d’obrir la desfilada i d’anunciar l’arribada de cadascun dels dos bàndols. En l’Entrada està prevista la participació de més de 3.000 persones, entre festers i músics, oferint una desfilada de gran vistositat que reunirà milers d’espectadors arribats tant de Cocentaina com de nombrosos municipis de les nostres comarques.

Bona part del protagonisme recaurà en els càrrecs festers de 2026. El bàndol cristià estarà encapçalat per Mateo Sala, Capità Cristià de la Filà Almogàvers, i Ana Micó, Abanderada Cristiana de la Filà Contrabandistes. Per part de les hosts de la mitja lluna obriran i tancaran la desfilada Fernando Pascual, Capità Moro de la Filà Mudèjars, i Rubén Sanchís, Abanderat Moro de la Filà Bequeteros, que concentraran bona part de les mirades amb els seus respectius boatos. El president de la Junta de Festes, Ignasi B. Reig, ha animat veïns i visitants a gaudir d’un acte que tornarà a posar de manifest el potencial de la Festa contestana “serà una Entrada multitudinària en què tornarem a demostrar la força de les nostres Festes. Convidem tots els veïns de les nostres comarques a acostar-se a Cocentaina per gaudir de l’acte central d’unes celebracions que són d’Interés Turístic Autonòmic i que també representen un punt de referència dins del conjunt de poblacions que celebren festes d’idèntiques característiques”, ha assenyalat.

Alcaldes de la comarca i representants d’altres institucions, com la Diputació d’Alacant, contemplen la desfilada des de la tribuna d’autoritats situada al Pla, davant del Palau Comtal. Entre la representació provincial destaquen el diputat del Partit Popular per les nostres comarques, Carlos Pastor, i el diputat del PSPV-PSOE, Ismael Vidal.

En COPE ALCOI hem parlat, abans de l’inici de la desfilada, amb Carlos Pastor (diputat provincial del Partit Popular), Rubén Muñoz (alcalde de Cocentaina), Javier Sansalvador (edil de Festes) i Ignasi B. Reig (president de la Junta de Festes):

 

 

 

Cocentaina desperta en Festes amb una brillant Primera Diana

Cocentaina viu hui el primer dia de les seues Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Hipòlit Màrtir. La jornada ha començat pràcticament a l’alba amb un dels actes que major simbolisme té dins de la trilogia festera: la Primera Diana, que ha tornat a reunir nombrós públic des de primera hora del matí a la Plaça de la Vila.

Abans que les esquadres prengueren els carrers, l’activitat ha arrancat a les 06:30 hores amb la tradicional missa en memòria dels festers difunts. Este emotiu record a aquells que van formar part de la Festa Contestana ha donat pas a l’habitual ritual previ a la Diana, amb el rés de l’Àngelus a càrrec de Don Eduardo Rengel, com a assessor religiós de la Junta de Festes, la interpretació de l’Himne Nacional i la hissada de banderes. A continuació ha arribat l’esperada ‘arrancà’ de les esquadres corresponents a les setze filaes de Cocentaina, acompanyades per pasdobles acuradament escollits per a l’ocasió i amb una destacada presència de composicions d’autors contestans. Un dels moments que més expectació ha tornat a despertar ha sigut la tradicional ‘girà’ cap al balcó de l’Ajuntament, des d’on han presenciat la desfilada els càrrecs festers i els representants institucionals.

Homenatges durant la desfilada

La condició de ser la Filà del Capità Cristià ha fet que els Almogàvers foren els encarregats d’obrir la desfilada pel bàndol cristià. Ho han fet junt amb la Unió Musical de Muro i amb Penya El Frare, emblemàtica composició de Francisco Esteve Pastor. Emilio Domínguez Borràs ha exercit com a formador en una ‘arrancà’ carregada de simbolisme, ja que fa exactament cinquanta anys son pare va protagonitzar este mateix moment en unes circumstàncies pràcticament idèntiques. També la Filà Creuats ha aprofitat la Primera Diana per a retre homenatge a la Lira de Quatretonda amb motiu dels seus quaranta anys de vinculació, fent que els mateixos músics participaren en la ‘girà’ cap al balcó consistorial junt amb l’esquadra, formada en esta ocasió per Joan Palací. Un altre dels instants que ha despertat els aplaudiments del públic ha arribat amb la Filà Contrabandistas, quan Adrián Doménech Liébanas, com a formador, ha començat a fer girar la tradicional navalla durant l’avanç de l’esquadra. En el bàndol moro, la Filà Mudéjares ha sigut l’encarregada d’iniciar la Diana per ostentar enguany la capitania de les forces de la mitja lluna, mentre que els Bequeteros, que a més exerceixen el càrrec d’Abanderat Moro, han tancat l’esmentat acte amb la seua peculiar manera de desfilar al ritme de l’emblemàtic pasdoble El Bequetero, de Gustavo Pascual Falcó.

La Primera Diana ha continuat posteriorment pels carrers de la Vila i el Raval, deixant alguns dels gestos tradicionals que caracteritzen este acte. Les esquadres han realitzat diferents ‘giraes’ en punts especialment vinculats a la devoció cap a Sant Hipòlit Màrtir, entre ells l’església de Santa Maria, on la imatge del patró contemplava el pas dels festers des de l’altar major. També s’han efectuat estos gestos davant del plafó ceràmic de Sant Hipòlit de la Plaça del Mercat, als domicilis on els abanderats han col·locat les ensenyes de les seues respectives filaes i davant del monument dedicat al patró a la plaça Alcalde Reig, punt en el qual ha conclòs el recorregut de cada formació.

Amb la Primera Diana ja finalitzada, totes les mirades se centren ara en l’Entrada de Moros i Cristians. L’acte més multitudinari de les festes començarà esta vesprada a les 19:00 hores, donant pas a una altra de les grans estampes de la trilogia contestana de 2026.