Nova nit de ‘Entradetes’ per a aquest dissabte 11 d’abril amb aquest horari

Alcoi continua avançant cap a les seues Festes de Moros i Cristians amb nombrosos actes previs. Les Entradetes prenen protagonisme cada nit pels carrers del Centre de la ciutat i per a este dissabte 11 d’abril els horaris són els següents:

Pel carrer Sant Nicolau desfilaran Llauradors (22:30h), Andalusos (23:00h), Abencerrajes (23:30h), Domingo Miques (00:00h) i Moçàrabs (00:30h). També hi haurà Entradetes per l’Avinguda País Valencià i en esta artèria alcoiana desfilaran Mudèjars (22:30h), Almogàvers (23:00h), Navarros (23:30h), Verds (00:00h) i Guzmans (00:30h).

La Nova va anunciar la trilogia en honor a Sant Jordi amb un brillant concert

El Teatre Calderón d’Alcoi va acollir el passat 22 de març el tradicional Concert d’Exaltació de la Música Festera a càrrec de la Societat Musical Nova d’Alcoi. Esta cita, clàssica i imprescindible en l’avantsala de les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi, va comptar amb una gran assistència de públic i va tornar a posar en valor la riquesa del patrimoni amb què compta la nostra ciutat en l’àmbit de la música festera.

El concert, dirigit per Juan Doménech Calaforra, va arrancar amb una primera part en la qual van sonar el pasdoble Petit Souet (1926) d’Evaristo Pérez Monllor, al qual va seguir la marxa cristiana Fomento Musical de José Pérez Vilaplana, premiada en el Festival de Música Festera de l’Associació de Sant Jordi l’any 1972. Seguidament, es van poder escoltar la marxa mora Ben-Amer de Francisco Esteve Pastor, el pasdoble contrabandista Quebrantà del murero José Rafael Pascual-Vilaplana o Iubilo de Ferran Lluís Martínez i Silvestre, recent guanyadora del Concurs de Composició de Música Festera Amando Blanquer. També van sonar peces destacades com El Desgavellat de Julio Laporta Hellín i la marxa àrab Aljama de José Carbonell García, completant així este potent inici musical.

Ja en la segona part, la banda va aprofundir en el repertori fester amb obres com L’Alferis de José Seva Cabrera, Sala i Soler de Francisco Valor Llorens o El Moro Calé de Vicente Catalá Pérez, que van mantindre la connexió amb el públic. El concert va continuar amb el pasdoble Círculo Industrial de Alcoy de José María Valls Satorres i la marxa cristiana Saxum de Rafael Mullor Grau, abans d’afrontar el tram final amb la marxa mora Kapytan de Saül Gómez Soler. Com és tradició, el fermall d’or el va posar la interpretació de l’Himne de Festes, encara que en esta ocasió també es va escoltar l’Himne a Sant Jordi de José Espí Ulrich amb motiu del 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi.

El Concert de Música Festera de la Societat Musical Nova d’Alcoi va ser el pòrtic al pregó de les nostres Festes de Moros i Cristians, ja que quinze dies després es va celebrar La Glòria, desfilada que va anunciar pels carrers de la ciutat la imminent arribada de les celebracions en honor a Sant Jordi. Després d’això, la banda s’endinsa de ple en la Festa participant activament en els diferents actes festers.

La Glòria més solidària també anuncia les Festes d’Alcoi

El passat diumenge 5 d’abril de 2026, la Glòria va tornar a demostrar que les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi també es construeixen des de la memòria i el reconeixement a qui les ha viscut durant tota una vida. Més enllà del recorregut habitual pels carrers del centre de la ciutat, este acte festiu va tornar a tindre una vessant especialment emotiva, acostant la celebració a diferents centres assistencials i residencials, on nombrosos usuaris van poder reviure l’ambient fester d’una manera molt pròxima i simbòlica.

Amb la representació habitual de les distintes filaes d’Alcoi, la Glòria va arribar de nou a la residència del Preventori, l’Hogar de Ancians Sant Josep o el Centre de Respir Solroja. Mirades, aplaudiments i emoció van marcar un recorregut que va transformar cada parada en un autèntic reconeixement a la memòria festera. Es tracta d’un dels actes més significatius del calendari fester, no sols pel seu valor simbòlic, sinó perquè recorda que les Festes de Moros i Cristians són un patrimoni emocional col·lectiu, especialment de qui les ha mantingudes vives generació rere generació.

Els representants de les Filaes Mores van ser: Llana (Santiago Francés), Judíos (Fernando Company), Domingo Miques (Carlos Seguí), Chano (Marta Mansanet), Verdes (Juan Carlos Morcillo), Magenta (Carles Barberà), Cordón (Francisco Vilaplana), Ligeros (Javier Domínguez), Mudéjares (Francisco José Gisbert), Abencerrajes (Pedro Esteban), Marrakesch (Candela Canalejas), Realistes (Daniel Méndez), Berberiscos (Juan Valero) i Benimerines (J.A. Canalejas).

Per la seua banda, els representants de les Filaes Cristianes van ser en esta ocasió: Andaluces (Juan Jorge García), Asturianos (Jorge Espí), Cides (Jordi Gisbert), Labradores (Ángel Llario), Guzmanes (Marc Casasempere), Vascos (Carmen Capdevila), Mozárabes (Paloma Bonastre), Almogávares (Óscar Vercher), Navarros (Esteban Arques), Tomasinas (A.J. Doménech), Muntanyesos (Fco. Aceituno), Cruzados (Laura Martínez), Alcodianos (Pablo Gisbert) i Aragoneses (Javier Ripoll).