octubre 2016

Article d’opinió d’Estefania Blanes, portaveu de Guanyar Alcoi

Sense acritud, de veritat. Demanar a Manolo Gomicia que renuncie no és una rabinada: realment és fruit de la reflexió i el repòs de les últimes notícies al voltant del Pla General i no només això, sinó d’altres assumptes relacionats amb el futur de la nostra ciutat. I, precisament, pel futur de la nostra ciutat, des de Guanyar Alcoi creiem sincerament que Gomicia hauria de plegar.

Cite a l’alcalde d’Alcoi Toni Francés, a la pàgina web del propi Pla General (en castellà, perquè la web del Pla General mai ha estat en valencià): “El Plan General es el documento más importante para definir el perfil físico de la ciudad y el futuro de nuestro entorno”.

El Pla General és això, sí; i moltes coses més. És el conjunt de regles que en major mesura poden afectar a les propietats immobiliàries de les persones; aquella normativa que pot arruïnar la família que havia invertit els diners estalviats en uns terrenys per fer-se una caseta; o que, per contra, pot fer-te ric requalificant la teua propietat de la nit al dia. Que li ho diguen, si no, al cosí de Miguel Peralta, el propietari de La Española, que va comprar uns terrenys amb quatre oliveres i ara li ho han arreglat per què allà puga haver indústria, sòl residencial, hotels i comerços. Mira tu quina sort.

Doncs bé, aquest Pla General, tan important i decisiu, s’ha convertit en una ‘xapussa’ d’enormes proporcions. S’ha de recordar que ja va nàixer fet un bunyol sospitós, va continuar aprovant-se amb l’ajuda de Sedano i amb total precipitació i presses, i resulta que fins i tot en la seua exposició pública estava mal: el document exposat no era l’aprovat. Des de Guanyar Alcoi, vam detectar l’existència d’aquest error i ho vam fer públic, entre altres coses perquè som l’oposició i cobrem diners dels ciutadans precisament per a fer aquestes coses.

Doncs no content amb fer-ho rematadament mal, el senyor Gomicia ens va respondre amb insults. Ens va dir que patíem de paranoia; i, tan ocupat en desqualificar-nos, ni va tindre temps d’alçar el telèfon i preguntar al departament d’Urbanisme, on li hagueren dit el que havia succeït.

Les excuses de l’altre dia en què Manolo Gomicia deia que no l’havien avisat potser en un primer moment ens van semblar correctes. Una errada és un errada, això està clar. Però, ja dic, amb dies de reflexió pel mig, he de dir que no: no són suficients. Quan vam denunciar que el PSOE tenia barra lliure a l’Àgora ja van posar com a excusa (després d’insultar-nos) que era un error administratiu; val, aleshores podia ser així, i tampoc tenia més importància que la cara dura d’alguns respecte als recursos públics. Ara, no. Ara és diferent, perquè es tracta del document urbanístic més important. I no pot seguir en mans d’algú que ni es molesta en comprovar si hi ha alguna errada en el procés. Que posa per davant la injúria a l’adversari polític que no la gestió eficaç. Que vetlla més per la imatge pública del seu partit que pel futur d’Alcoi.

Però no és només això: ara per ara, Manolo Gomicia projecta la imatge del cansament, del desencís, de l’apatia i de l’esgotament. Escoltar-lo parlar convida a mudar-se a un altre poble. No ens estranya que es faça un esforç econòmic en propaganda per vendre la gestió municipal, perquè realment el regidor que ens ha d’il·lusionar no transmet més que desànim. Amb una excepció: quan ens va respondre a l’assumpte del Pla General va mostrar una mica d’energia, sí. Però per a insultar-nos, quan tothom sap que l’insult és la resposta quan acaben els arguments. I així el senyor Gomicia ha quedat retratat; i amb ell el seu govern.

El govern no se n’anirà, clar, perquè per mal que ho faça sempre tindrà recursos per vendre una gestió òptima mentre la ciutat cau a trossos (literalment): li diuen Alcoidemà, o despús-demà, o en passar festes. Però, senyor Gomicia, deuria vostè plegar: ha fracassat en l’EDUSI, no sabem cap on va l’Àgora ni la política de promoció econòmica, encara no ens han sabut ni explicar què és la Smart City, i el Pla General ja costa prendre-se’l seriosament. Senyor Gomicia, vaja-se’n. Manolo, deixa-ho estar.