Obert el termini de presentació de candidatures per a ser Sant Jordiet 2027

L’Associació de Sant Jordi ha convocat oficialment el procés d’elecció del Sant Jordiet 2027, una de les figures més emblemàtiques de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. La designació es durà a terme durant la segona Assemblea Ordinària, prevista per al pròxim 4 de juny, en la qual aquest punt ocuparà un lloc destacat dins de l’ordre del dia. Amb aquesta convocatòria, l’entitat festera posa en marxa el procediment reglamentari per a triar el xiquet que representarà el patró en les pròximes festes.

Segons estableix la normativa de la festa, podran optar al càrrec tots aquells xiquets que siguen proposats per un associat o una Filà, sempre que presenten la seua candidatura per escrit abans del 2 de juny a les 20:00 hores a la Secretaria del Casal de Sant Jordi. Aquest termini marca el tancament del procés d’admissió d’aspirants, que posteriorment seran avaluats segons els criteris establits en l’ordenança festera. Entre els requisits fixats, els candidats hauran d’haver nascut els anys 2018 o 2019, a més de ser fills o estar vinculats a un associat com a protector de l’entitat. Així mateix, es requereix que el menor estiga identificat amb els valors tradicionals, històrics i religiosos que representa el personatge del Sant Jordiet, figura central de la festa alcoiana. També es contempla que no haja exercit anteriorment aquest càrrec, excepte si no hi haguera altres candidatures.

La documentació necessària haurà d’incloure la candidatura degudament omplida i signada pel seu representant legal, així com la designació de la persona que el representarà en l’Assemblea General i davant la pròpia Associació de Sant Jordi. A més, serà obligatori adjuntar una còpia del llibre de família on conste la data de naixement del menor. Amb aquest procés, l’Associació de Sant Jordi activa un dels moments més esperats del calendari festiu, en què es triarà el xiquet que encarnarà el Sant Jordiet en 2027, reforçant així la continuïtat d’una tradició profundament arrelada a la ciutat d’Alcoi. Tots els detalls de la convocatòria i la sol·licitud es poden consultar ací.

Alcoi activa el compte arrere per a iniciar les Festes de Moros i Cristians 2026

Alcoi afronta ja els dies grans de les Festes de Moros i Cristians de 2026 amb una intensa agenda que arranca esta vesprada amb la tradicional Fiesta del Pasodoble, preludi d’unes celebracions marcades, a més, pel 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi.

Un total de 22 bandes de música participaran des de les 19:00 hores en el Desfil del Dia dels Músics, que recorrerà l’Avinguda del País Valencià fins a la Plaça d’Espanya. Allí, el Sant Jordiet 2026, Mateo Vilaplana Blaak, entregarà la batuta al compositor José María Valls Satorres, encarregat de dirigir l’Himne de Festes, un moment especialment esperat que donarà pas a la tradicional olleta a les filaes i a les últimes ‘Entradetes’.

El programa d’actes continuarà demà amb el Dia de les Entrades, jornada que començarà amb la Primera Diana a primera hora del matí. A les 10:30 h arrancarà l’Entrada Cristiana, amb els càrrecs festers de Javier Ferrándiz (Capità Cristià de la Filà Andaluces), la Filà Almogàvers (Esquadra del Mig) i Fernando Jordà (Alferes dels Asturians). Ja per la vesprada, a les 17:00 h, serà el torn de l’Entrada Mora, amb Nacho López (Capità Moro de la Filà Marrakesch), la Filà Verds (Esquadra del Mig) i Miguel Espí (Alferes Moro de la Filà Realistes). Es preveu la participació d’unes 15.000 persones en uns desfiles que tornaran a ser multitudinaris també pel que fa al públic.

El diumenge serà el torn de rendir homenatge al patró en el marc del Dia de Sant Jordi, amb actes com la Processó de la Relíquia, la Missa Major presidida per l’Arquebisbe de València i la processó general de la vesprada. A més, en l’eucaristia central de la jornada, Monsenyor Enrique Benavent, al capdavant de la Diòcesi de València, impartirà la benedicció apostòlica dins del Any Jubilar concedit per la Santa Seu amb motiu del 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi. Les celebracions conclouran el dilluns amb el Dia de l’Alardo, en què s’escenificarà la batalla entre moros i cristians amb el consum de prop de 3.000 quilos de pólvora.

A més, l’Ajuntament es prepara per a rebre una àmplia representació institucional, amb la presència del President de la Generalitat, la ministra Diana Morant, consellers i representants de diversos àmbits, reforçant així el suport institucional a unes festes que tornen a projectar la imatge d’Alcoi a nivell nacional.

L’amenaça de pluja no resta brillantor a la Glòria Infantil d’Alcoi

La infantesa festera, com sol dir-se en aquests casos, ha sigut la protagonista a Alcoi durant el matí d’aquest diumenge 12 d’abril. En l’Octava de Pasqua, i a tan sols dotze dies perquè arrenquen les Festes de Moros i Cristians, els més menuts han anunciat l’arribada dels festejos en honor a Sant Jordi amb la celebració de la tradicional Glòria Infantil.

El dia ha començat ennuvolat i amb una pluja fina, però la situació meteorològica no ha impedit que els actes previstos es desenvoluparen amb normalitat. En primer lloc, a les 08:30 hores, ha tingut lloc la Missa de Glorierets a la parròquia de Santa Maria, presidida pel Vicari de Sant Jordi i titular de les parròquies del Centre, Don Jesús Fuentes, junt amb altres sacerdots com el vicari de Santa Rosa, Don Miquel Amat. En l’eucaristia, alguns dels representants infantils de les Filaes han pres la Primera Comunió, una setmana després de la commemoració de la Resurrecció del Senyor, i després de l’ofici religiós festers i festeres han acompanyat els xiquets fins a les seus de les seues respectives Filaes per a ultimar els preparatius abans de l’inici de la Glòria Infantil.

A les dotze en punt, i mentre queien algunes gotes de pluja, ha arrancat la desfilada encapçalada pels heralds de la ciutat i els trompeters. Tot seguit, l’Agrupació Musical Serpis iniciava la comitiva interpretant peces com El dianer alcoià de José Gómez Vila i Homenaje del murer Francisco Esteve Pastor. A continuació, Marc Ferrándiz Baudín, com a Sargent Infantil Moro, ha efectuat una brillant arrancà, rebent grans aplaudiments per part del públic que contemplava l’acte. Per a l’ocasió, la Música Primitiva Apolo d’Alcoi ha interpretat les composicions El Desichat d’Edelmiro Moreno i Aitana de Tomàs Olcina. El xicotet Marc es mostrava visiblement emocionat després de l’inici de l’acte i això és el que ens deia en declaracions a COPE ALCOI:

 

Els moros han donat pas als cristians i, en aquest cas, Enzo Cañadas Llopis, Sargent Infantil, ha protagonitzat l’arrancà amb mestria mentre no deixava de connectar amb els qui presenciaven l’esmentada desfilada sota les gotes d’una pluja intermitent. La Societat Musical Nova d’Alcoi ha sigut la banda que ha acompanyat els Glorierets de la creu amb dues peces de Francisco Esteve Pastor: L’alcoià i Tayo. També hem parlat amb Enzo, qui tenia clar que, després d’aquesta experiència, no descarta ser Sargent Major algun dia:

 

La Glòria Infantil ha baixat per Sant Nicolau i la Plaça d’Espanya fins a arribar a l’església de Sant Jordi, on els xiquets han girat les esquadres per a retre pleitesia al patró. En aquest tram final ha plogut amb certa intensitat en algun moment, encara que ràpidament ha escampat, i s’ha pogut disparar una gran mascletà a la Bandeja com a conclusió d’aquest segon pregó fester.

Consulta ací el llistat de Glorierets i Glorieretes 2026.

Informatiu matinal dilluns 30 de març 2026 (07:50h)

El descobriment del cartell anunciador de les Festes d’Alcoi, el passat 28 de març, ha centrat l’actualitat d’aquest dilluns. També hem comentat que COPE ALCOI va rebre en la gala ‘Vespra d’Abril’ el Premi Sant Jordi de Periodisme de mans de l’Associació de Sant Jordi.

L’Associació de Sant Jordi va entregar a COPE ALCOI el seu Premi de Periodisme en aquest 2026, un reconeixement que es va fer efectiu en el marc de l’acte ‘Vespra d’Abril’. Aquest es va celebrar el passat 28 de març de vesprada al Teatre Calderón de la nostra ciutat com a abansala al descobriment del cartell anunciador de les Festes d’enguany.

L’entitat festera ha atorgat aquest guardó a la nostra emissora amb motiu del 20 aniversari de COPE ALCOI, que es va commemorar durant l’any passat, i com a agraïment al treball que realitza aquesta casa a l’hora de difondre tot allò que envolta les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi, especialment a través dels seus diferents espais, butlletins informatius, publicacions, el portal digital copealcoy.es i el programa setmanal ‘La Nostra Festa’, conduït pel nostre company Carlos Taléns amb el patrocini de Licores SINC. El premi va ser arreplegat per Begoña del Prado, directora de COPE ALCOI, i Gabriel Pascual, cap d’informatius, de mans del president de l’Associació de Sant Jordi, Francisco García, i del responsable de comunicació de l’entitat, Natxo Lara.

Des de COPE ALCOI agraïm aquest reconeixement atorgat per l’Associació de Sant Jordi i continuarem treballant amb il·lusió per acostar a la ciutadania l’actualitat de les nostres Festes de Moros i Cristians. Gràcies també a la institució festera per les mostres d’afecte, el suport diari, la confiança i totes les facilitats per a poder desenvolupar el nostre treball.

Arriba una nova edició de la Ultramediterrània, la prova de rècords que vertebra les nostres comarques

Ja està tot preparat per a la celebració de la Ultramediterrània 2026, una de les proves de muntanya de resistència més destacades del calendari nacional i internacional que acullen les nostres comarques i que compta amb el suport d’Unión Alcoyana Seguros. La cursa, que compta un any més amb la col·laboració de la Diputació d’Alacant, celebrarà la seua quarta edició del 22 al 25 de gener i recorrerà les comarques de l’Alcoià, el Comtat, la Marina Baixa i la Vall d’Albaida, tenint el seu centre neuràlgic a la ciutat d’Alcoi.

Un total de 1.600 corredors procedents de tot el món participaran en aquest gran esdeveniment esportiu, entre ells atletes de reconegut prestigi com Noor Van der Veen, María Fuentes, Jan Ballbé o Pau Pascual, fet que reforça el caràcter internacional i l’alt nivell competitiu de la prova. La Ultramediterrània es consolida així com una cita de referència per als amants del trail running i les proves d’ultraresistència.

La competició compta amb vuit modalitats, adaptades a diferents distàncies i nivells de dificultat, i el seu recorregut travessarà nombrosos municipis de l’interior de la província d’Alacant, entre els quals es troben Banyeres de Mariola, Penàguila, Benasau, Quatretondeta, Planes, Muro, Millena, Gorga, Cocentaina, Beniarrés, Alcoleja, Agres i Benifallim, contribuint a la promoció esportiva i turística del territori.

El repte més exigent de la Ultramediterrània serà el PRO 162K, una prova de 100 milles amb 8.000 metres de desnivell positiu, dissenyada per a posar a prova la resistència física i mental dels corredors més experimentats. La cita tornarà a situar Alcoi i el seu entorn natural en l’epicentre del trail de llarga distància durant un intens cap de setmana d’esport i superació.

Commoció a Alcoi per la defunció d’Aitor Pla, president de Ponts d’Igualtat

Alcoi i el conjunt de les nostres comarques continuen commocionades després de conéixer-se ahir la defunció d’Aitor Pla, destacat activista pels drets del col·lectiu i president de Ponts d’Igualtat, l’associació LGTBIQ+ de la nostra ciutat. La notícia ha provocat una àmplia onada de missatges de condol procedents dels àmbits social, associatiu i polític.

Entre les reaccions públiques destaca la del diputat de Compromís a les Corts, Francesc Roig, qui ha lamentat la pèrdua d’Aitor Pla i l’ha recordat com una persona compromesa, que va decidir no callar davant dels atacs i les retallades als drets de les persones LGTBIQ+. Des del mateix col·lectiu Ponts d’Igualtat, així com des d’altres moviments i entitats pro-LGTBIQ+, junt amb institucions com l’Ajuntament d’Alcoi, s’han succeït els missatges de cariño, reconeixement i suport adreçats a la seua família i amistats. En aquests es destaca el seu compromís constant amb la igualtat, la diversitat i la justícia social, així com el seu paper actiu en la defensa dels drets del col·lectiu.

Aitor Pla tenia 34 anys i es definia com una persona “inquieta, optimista i treballadora”. Era tècnic en Atenció Sociosanitària i destacava per la seua vocació de cura cap als altres, especialment cap a les persones més pròximes al seu entorn. La política era una altra de les seues grans passions, havent col·laborat amb diverses formacions polítiques de la ciutat en els últims anys. La seua defunció deixa un profund buit en el moviment LGTBI d’Alcoi i en totes aquelles persones i col·lectius que van compartir amb ell la lluita pels drets, la igualtat i la diversitat.

Des de COPE ALCOI ens unim al dol per la pèrdua d’Aitor Pla, una persona compromesa en molts àmbits d’aquestes comarques i que sempre va dedicar el seu temps a atendre aquesta casa. Descanse en pau.

Barrilada i Radoo, premiades en la gala empresarial de la Mancomunitat de l’Alcoià-Comtat

L’IVAM CADA d’Alcoi va acollir el passat 27 de novembre la 13a edició de la Gala d’Emprenedors i Projectes Empresarials de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat. L’esdeveniment, que enguany va reunir un total de 18 candidatures, es consolida com una cita imprescindible per a la promoció del talent i també de la innovació empresarial a la comarca.

La gala va estar ambientada en un escenari futurista, en el qual es va posar en valor la capacitat d’adaptació de la societat a través de la creativitat i la innovació. A més, la posada en escena va comptar amb la col·laboració de l’Escola Municipal de Teatre d’Alcoi i la presentació de Mireia Martí, que va lluir un vestit d’inspiració futurista dissenyat en exclusiva per l’alumna de l’EASD Clara Sempere. El fil argumental va girar al voltant de projectes basats en teixits reciclats, impressió 3D i solucions tecnològiques.

En la convocatòria de 2025, el premi al millor projecte empresarial, dotat amb 1.500 euros, va ser per a Barrilada, una proposta que reinventa la barbacoa tradicional mitjançant un sistema de cocció en barril, permetent fer rostides en qualsevol espai i època de l’any, amb una experiència més saludable. Un projecte que conjuga sostenibilitat, tradició i convivència.

Per la seua part, el premi a la millor empresa, dotat amb 2.000 euros, va recaure en Radoo, una companyia especialitzada en la gestió integral de comandes i el repartiment a domicili per a negocis locals, principalment del sector de l’hostaleria.

La jornada va finalitzar amb les intervencions del president de la Mancomunitat, Blas Calbo, i el vicealcalde d’Alcoi, Àlex Cerradelo, i tots dos van destacar el valor del talent emprenedor i la importància d’aquest tipus de projectes per a impulsar l’economia local i fins i tot millorar la qualitat de vida. Finalment, també van subratllar el paper de la innovació com a motor de creixement a la comarca.

AITEX lliura els seus Premis Empresarials en un acte multitudinari

La VII edició dels Premis Empresarials AITEX 2025 ha celebrat hui la seua gala anual, un esdeveniment que enguany ha tingut un significat especial en coincidir amb el 40é aniversari de l’institut. La cerimònia, que per primera vegada s’ha obert al públic general, ha reunit empresaris, representants institucionals i les 15 companyies finalistes de tot Espanya. En total, s’han repartit 100.000 euros en premis, la quantia més alta concedida en la història del certamen.

MANGO, Esencias Moles i Hifas Innovation Hub, primers premis en tèxtil, cosmètica i emprenedoria

El jurat, format per experts en innovació, sostenibilitat i desenvolupament empresarial, ha seleccionat les empreses guanyadores atenent a la seua proposta de valor, impacte innovador, aposta per la sostenibilitat i resultats obtinguts.

En la modalitat Tèxtil, el primer premi ha recaigut en MANGO, reconeguda pel desenvolupament de nous materials obtinguts a partir de residus tèxtils per a equipar les seues botigues amb un enfocament sostenible. La companyia rebrà 20.000 euros per un projecte que impulsa l’economia circular i redueix l’impacte energètic als seus espais comercials. En la categoria Cosmètica, Esencias Moles ha obtingut el primer premi per HEVen Light Shield, una tecnologia que convertix el perfum en una barrera protectora davant la llum blava de pantalles i entorns digitals, combinant eficàcia dermatològica i sostenibilitat. En la modalitat d’Emprenedoria, el primer premi ha sigut per a Hifas Innovation Hub, una startup biotecnològica especialitzada en solucions basades en fongs per a la salut humana, animal i ambiental. La seua proposta, que inclou nous antibiòtics i actius funcionals, ha sigut reconeguda com una de les més disruptives del panorama nacional.

Segons i tercers premis

En la categoria Tèxtil, el segon premi ha sigut per a Arisnova, per VISIONTEX, un sistema d’IA per a detectar defectes en teixits en temps real; i el tercer per a Jovertex, per la seua tecnologia de filtratge de fumes amb recuperació de calor. En Cosmètica, el segon premi ha recaigut en Special Chemicals per la seua plataforma AlgaeTech d’ingredients derivats de microalgues; i el tercer en Falon Labs per Si4Tech, un innovador actiu que combina silici i niacinamida. En Emprenedoria, The Loop Solutions ha aconseguit el segon premi pel seu model circular de reutilització de residus tèxtils; i Cerwall Solutions, el tercer per la seua plataforma integral de ciberseguretat accessible per a pimes i centres educatius.

Durant la gala, el president d’AITEX, León Grau, ha destacat la rellevància d’esta edició: “Estem molt orgullosos de celebrar una nova edició dels Premis Empresarials en un any tan especial per a AITEX. El nostre 40é aniversari ens convida a mirar arrere amb satisfacció i cap al futur amb ambició i compromís”. L’acte també ha comptat amb una ponència inaugural de Miquel Lladó, expert en estratègia i lideratge, qui ha subratllat la importància d’anticipar-se als canvis en un entorn marcat per la velocitat de transformació: “Les empreses que guanyen no esperen que el futur arribe: l’anticipen, el planifiquen i el convertixen en avantatge competitiva”. El director general d’AITEX, Vicente Blanes, ha afirmat que els premis “són un reflex del talent i la capacitat d’innovació del teixit empresarial espanyol”, i ha destacat el paper de l’institut en l’impuls a la sostenibilitat, la investigació aplicada i la transformació tecnològica.

Uns premis que consoliden el seu abast nacional

Nascuts com una iniciativa centrada inicialment en els sectors tèxtil i cosmètic, els Premis Empresarials AITEX han evolucionat fins a convertir-se en un referent nacional de suport al desenvolupament innovador. El seu creixement reflectix la pròpia trajectòria de l’institut, que després de 40 anys s’ha consolidat com a centre de referència no sols en tèxtil, sinó també en cosmètica, sostenibilitat, energia i mobilitat. Amb esta edició, AITEX clausura el seu 40é aniversari reforçant el seu compromís amb la innovació oberta i el reforç de l’ecosistema industrial espanyol.

AITEX obri al públic les seues instal·lacions aquest dimarts 7 d’octubre

L’Institut Tecnològic Tèxtil (AITEX) celebra enguany el seu 40 aniversari amb una iniciativa molt especial: per primera vegada, obrirà les seues instal·lacions al públic general per a mostrar de prop el treball que desenvolupa en l’àmbit de la innovació tèxtil. La jornada tindrà lloc el dimarts 7 d’octubre i combinarà una part formativa amb una sessió de portes obertes.

A les 16.00 h se celebrarà un Seminari Empresarial sobre Intel·ligència Artificial, dissenyat per a mostrar com aquesta tecnologia està transformant el present i marcant el futur de la indústria. Els assistents podran conéixer aplicacions reals de la IA i el seu impacte en la productivitat, l’eficiència i la innovació en el sector tèxtil i en altres àmbits industrials. Posteriorment, a les 18.00 h, s’oferirà un coffee break i es duran a terme les visites guiades per les instal·lacions d’AITEX. Serà una oportunitat única per a conéixer els laboratoris, les plantes experimentals i descobrir de primera mà com es desenvolupen els projectes d’innovació que el centre impulsa cada dia. L’aforament és limitat i la inscripció prèvia és imprescindible. Les persones interessades poden registrar-se ací.

Amb aquesta iniciativa, AITEX reforça el seu compromís amb la dinamització del territori i del teixit empresarial, acostant la seua experiència i coneixement al públic general. A més, es consolida com un referent en innovació i desenvolupament a les comarques centrals.

Tots els camins porten… al Santuari de la Mare de Déu d’Agres

Article de Javier Pascual Mataix, historiador

Sobre els cingles del racó vedat, ben abraçat per la verdosa frondositat de la serra de Mariola, i envoltat pels vestigis del vell castell àrabs, corona al poble d’Agres el Santuari de la Mare de Déu.

 

Des de la seua aparició al pastor Gaspar Tomàs el 1484, ha sigut este racó lloc de recolliment, fe i devoció de tots aquells que han acudit en peregrinacions a trobar-se amb la imatge, de cara morena i fumada, coneguda – popularment – com la Moreneta de Mariola.

Conta la història que, en la vesprada del 31 d’agost d’eixe mateix any, la Basílica de Santa Maria d’Alacant va patir un pavorós incendi, i els pescadors que es trobaven afaenant al Postiguet vegueren eixir la imatge romànica que presidia un dels altar. La mateixa que seria trobada a Agres en la matinada del dia següent per anomenat pastor, mancat des de xicotet, tornant-li el braç.

Al mateix lloc de l’Aparició es va fer una senzilla ermita cuidada per pastors i algun ermità, però seria l’any 1578 quan se cimentaria l’actual edifici. Construït fins a en tres fases diferents, de parets encalçades i elegant sobrietat, de naus renaixentistes i acolorides ceràmiques valencianes dels segles XVI – XVIII, el santuari – o convent, com encara es resisteixen a anomenar-lo els agresans i agresanes -, va ser fundat pels frares franciscans per ordre del baró Gaspar de Calatayud i amb el permís de l’arquebisbe Joan de Ribera.

Un edifici emblemàtic i ple d’espiritualitat al qual cada any arriben milers de devots en les seues romeries multitudinàries. I és que Agres està orgullós de poder dir que la seua Mare de Déu és la segona més visita de la Comunitat Valenciana, almenys des de finals del segle XVII, i una de les considerades més miraculoses de tota Espanya.

Bona mostra en donen els exvots que els seus fidels deixen en una sala de l’escalinata d’entrada. Promeses i agraïments que reprodueixen en cera parts del cos humà per als quals s’ha demanat cura, així com moltes promeses i vots.

La imatge original fou destruïda en la Guerra Civil, i la que hui podem vorer és obra de Remigio Soler. Això si, l’escultor va col·locar en ella restes de la vertadera, què ara són considerades relíquies.

Es tracta d’una Mare de Déu d’estil romànic: asseguda, amb el Xiquet al braç i amb una mà en posició de benedicció. L’original també era així, però les imatges que ens han arribat d’Ella la mostren vestida amb el mant, cosa que fa que no pugam apreciar la talla del segle XV. Ara bé, Soler va voler dibuixar un incipient somriure al seu rostre, pel que inclús es podria dir que és d’estil romànico-gòtic.

Sabíeu que és diu que eixe somriure va canviant? No són pocs els que asseguren que a la Mare de Déu, algunes vegades, se la veu més somrient, i altres més seriosa.

Després de les festes patronals, celebrades a principis de setembre, la localitat acull tots els diumenges de setembre les històriques romeries.

Antigament, eren els frares i el Consell de la Vila qui s’encarregaven d’engalanar els carrers per a rebre als forasters, i eixint des de la mateixa parròquia baix la creu processional, pujaven al convent per anar passant en perfecta formació per davant de la imatge.

Tal era la nombrosa arribada de fidels que l’any 1649 els frares fundaren l’hostatgeria, junt a l’edifici conventual, atès que a molts romers els era impossible vindre fins a Agres i tornar als seus llocs d’origen en un sol dia. No obstant, esta seria abandonada i tancada amb la desamortització del ministre d’Hisenda, Mendizábal, l’any 1835. I encara que es va reobrir com a escola en ocasions puntuals, mai no va tornar a actuar com a hostatgeria. Ara, els seus murs de maçoneria queden abraçats per la hedra i a mercè de l’imparable pas del temps.

Però la seua reconeguda devoció i festes no sempre foren com ara les coneixem. Ni tampoc les principals de la Vila, ja que estes eren les de Sant Miquel, patró del poble, si més no, des del segle XIII. Però la creixent fama de la Mare de Déu pels regnes de les Espanyes va anar canviant el sentiment. I d’esta manera, començaren a institucionalitzar-se a partir del segle XVIII.

Cal tindre en compte que, en un primer moment, al estar vinculades exclusivament a l’aparició i ambaixada de Gaspar Tomás, eren enteses com a festes merament religioses, més que lúdiques i populars.

Pràcticament, des de l’arribada dels franciscans, el retor i vila pujaven en processó tots els anys el dia de la Nativitat de la Mare de Déu, sense que la imatge ixquera del seu altar; soles ho feia en casos excepcionals, com ara guerres o epidèmies.

La primera gran commemoració de la seua Aparició fou l’any 1784, quan es feien els tres-cents anys de la Vinguda. Amb el permís corresponent, si sabem que la imatge va eixir del convent per a ser traslladada a la parròquia, i que la mateixa vesprada, després de la solemne missa, va ser de nou tornada al seu altar.

Però al 1802 ja hi ha constància d’una junta de festes, i a partir de 1804, les de la Mare de Déu es convertirien en les de més renom. Tot i això, sense voler endarrerir a les de Sant Miquel.

Encara que pot parèixer que peregrinació i romeria són el mateix, és ben cert que són diferents. Peregrinació és el camí que es fa per a trobar-se amb la divinitat que tot fidel busca. Romeria, a més, té un caràcter lúdic i de camp. Un terminació que prové de la ciutat de Roma. I és que ja sabem que tots els camins porten a Roma, veritat?.

Estes romeries foren constants i cada vegada més nombroses des del mateix moment de l’Aparició, però especialment a partir de 1600, quan una terrible epidèmia de pesta negra sacsejà les nostres comarques i molts pobles pregaren la intercessió de la Moreneta.

La població que més vot professa des de llavors és la d’Ontinyent. Conta la història que, en principi, van tractar de portar la imatge fins a la Vila. Però segons s’allunyava d’Agres, la imatge començà a pesar de tal manera que era impossible avançar amb ella. Per la qual cosa, va ser el seu mant qui va processonar per Ontinyent.

Hui en dia, la Festa del Camí dels Carros és l’encarregada d’organitzar les festes del barri de la Mare de Déu d’Agres a Ontinyent i de l’anual romeria.

A principis del segle XIX s’obria un nou capítol en la història de les peregrinacions al convent. Després de diferents epidèmies, com la del còlera de 1885 o la guerra del francès de 1812, la devoció entre els pobles veïns tornà a manifestar-se, fins a tal punt que Consell i frares van autoritzar la celebració de firetes i venda de productes al preu que convingueren. Firetes que es mantenen.

Una fita històrica fou la de l’arribada del ferrocarril a Agres per part de la companyia ferroviària V.A.Y, la qual, abans de la construcció de les xarxes ferroviàries, va demanar justificació a les diferents poblacions per a establir estacions en elles. A Agres, no hi havia altra que la de facilitar l’arribada de romers al convent, com així va ser.

Com a curiositat, aprofitant les pedres que els canterers treien per a la construcció es van poder fer les 14 estacions del via crucis del santuari al voltant de 1901.

El 15 d’abril de 1904 quedava inaugurada la línia del Nord amb destinació Alcoi. I dos mesos més tard, el dia 19 de juny, va tindre lloc la romeria més important fins al moment, amb romers arribats de totes les comarques valencianes i forasteres, tenint inclús una programació especial d’alguns trens, arribant a sumar 55.000 pelegrins.

Camins de tradició, devoció i fe que es mantenen fins a la data. I cada diumenge de setembre, a Agres arriba gent d’Ontinyent, Muro, Cocentaina, Guadalest, Banyeres, Beniatjar, l’Olleria, Ibi, Onil, Castalla, Alacant, València, Torrent, Aielo… I és que és este lloc punt d’atracció i tot un referent del turisme religiós de la nostra terra i més enllà.

Com bé es canta a l’Himne dels Pastors:

De montes y serranías,

de valles y de poblados,

todos de ti enamorados

vienen aquí en romería