La ‘Corriola’ va tornar a omplir el paratge de Santa Bàrbara de Cocentaina

Cocentaina va viure ahir dijous l’emblemàtica festa de ‘La Corriola’, un costum que té lloc cada any en el dia festiu de la Immaculada Concepció. Centenars de persones van passar pel paratge de Santa Bàrbara en una jornada en la qual preocupaven les previsions de pluja, però que finalment l’oratge va respectar.

L’activitat va començar passades les nou i mitja del matí amb una cercavila que va protagonitzar la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet des del ‘Raconet del Nadal’ que se situa en la part baixa del Passeig del Comtat. Al llarg de tot l’ascens fins a l’ermita no va faltar la música tradicional i a mesura que la comitiva avançava cap al Raval eren molts els que se sumaven a la mateixa disposats a gaudir d’un matí en plena naturalesa als peus de la Serra de Mariola.

Ja en l’entorn natural de l’ermitori, com sol ser habitual, es van complir rituals com el d’esmorzar el pa redó en forma de corriola al costat de la llonganissa roja que es coneix en la Vila Comtal com ‘voltaeta’. Aquestes dues peces, adquirides en forns i carnisseries en la vespra, protagonitzen les viandes que donen nom a una festivitat vinculada al cicle agrícola contestà, així com a quan els agricultors pujaven a l’ermita per a demanar a Santa Bàrbara que protegira els camps davant les tempestes. Una altra de les peculiaritats de ‘La Corriola’ és el toc incessant de la campana, la qual van fer voltejar especialment els més xicotets excepte en la missa de campanya en honor a la Immaculada Concepció que va oficiar al migdia el rector de Santa María; Don Eduardo Rengel.

Enguany va destacar també la presència de l’escriptor Jordi Raül Verdú, el qual va realitzar una animació lectora basada en el llibre sobre ‘La Corriola’ que va presentar en la passada edició de la Fira de Tots Sants “el més important és transmetre tot el treball de recerca que s’està fent entorn d’aquesta festa perquè les noves generacions coneguen els orígens i entenguen una tradició que va començar de forma molt diferent a com la celebrem ara”, explicava sobre aquest tema. Per la seua part l’alcaldessa de la capital del Comtat i la regidora de Tradicions de l’Ajuntament valoraven positivament la jornadael paratge està ple de gent i hem viscut un dia festiu sense cap mena de restricció. Volem donar les gràcies a tots els que, amb la seua aportació, fan que seguisca avant una tradició tan nostra que és Festa d’Interés Turístic Local’, van afirmar Mireia Estepa i Paqui Ruiz.

 

El dia de ‘La Corriola’ va incloure jocs a càrrec dels Júniors Sol Sortit i Generació Oberta, de cadascuna de les parròquies locals, igual que va despertar molta admiració l’estrena de la reproducció del retaule de Santa Bàrbara en l’altar major del ermitorio. Cal recordar que dins d’aquest últim estava antany l’obra, però des de fa més de dues dècades se situa a la Sala d’Ambaixadors del Palau Comtal, una vegada va ser restaurat; per a garantir així la seua conservació perquè posseeix un alt valor artístic.

‘Mediodía Cope’ Alcoi divendres 9 de desembre 2022 (14:20h)

Les dades que deixa l’ocupació hotelera a Alcoi durant el pont festiu de la Immaculada Concepció és una de les notícies destacades de la jornada. També hem parlat de la vinculació que té amb la nostra ciutat el que serà a partir de demà el nou arquebisbe de València.

Aquest dissabte l’arxidiòcesi de València tindrà nou arquebisbeEnrique Benavent prendrà possessió del càrrec en la Catedral de València, en substitució d’Antonio Cañizares. I, precisament, la trajectòria del nou arquebisbe està lligada a la ciutat d’Alcoi.

En concret, a la Parròquia de Sant Roc i Sant Sebastià, on va iniciar el seu ministeri sacerdotal en 1982, després de rebre l’ordenació santoral a València en la Visita Apostòlica de Juan Pablo II a Espanya el 8 de novembre d’aquell mateix any. A Alcoi va treballar com coadjutor de la parròquia fins a 1984, on guarden un bon record d’ell. Allí va estar també vinculat a l’impuls dels Júniors Flor de Neu.

Pel que respecta a la seua faceta més humana, qui li coneix destaca els seus valors com a persona. Així ho ha explicat Amanda Miró, catequista i persona estretament unida a la família de Benavent, en declaracions a COPE ALCOI «És una persona molt pròxima i això és el que necessita l’Església«.

En 2004 va ser nomenat bisbe titular de Roses i auxiliar de València. No obstant això, el pas més important -previ al seu nomenament com a arquebisbe- el va donar quan el Papa Francisco el va nomenar bisbe de la diòcesi de Tortosa en 2013.

Benavent ha jugat també un important paper en el món de l’Educació. Va ser professor de Religió en institut entre 1982 i 1985 i formador de síntesi teològica per als diaques en el Seminari Metropolità de València, entre altres càrrecs.

Nomenament amb presència alcoiana

Del seu pas per la parròquia de Sant Roc i Sant Sebastià, Enrique es va emportar bones amistats, com és el cas d’Amanda Miró. Moltes d’elles l’acompanyaran demà en la presa de possessió. Entre elles, algunes de les cuineres que van ser presents en els campaments organitzats pels Júniors Flor de Neu dels quals ell va formar part. «Serà un acte molt emotiu al qual també assistirà la cuinera més veterana, que li té especial afecte«, ha explicat la catequista.

Informatiu matinal divendres 9 de desembre 2022 (07:20h)

El suport del Partit Popular a la creació de nou sòl industrial en la zona de la Canal sud de la nostra ciutat és una de les notícies destacades de la jornada. També hem recordat que Muro ja ha aprovat els Pressupostos per a 2023.

Els populars ja s’han pronunciat sobre els resultats de l’informe de cerca de sòl empresarial a Alcoi que aquest dilluns presentaven l’Ajuntament i la Cambra de Comerç. La seua posició és clara. Donaran suport a la creació ‘urgent’ de sòl empresarial en la zona sud de La Canal.

Així ho han afirmat Carlos Pastor, candidat popular a l’alcaldia d’Alcoi, i Lirios García, regidora de la formació. I és que aquesta àrea que s’ha trobat en l’A-7 en direcció a Ibi, i que des de l’Ajuntament pretenen destinar a projectes empresarials ‘singulars’, no és una altra que la zona sud de La Canal.

Pastor ha mostrat el suport del partit a aquest projecte que pretén ser una solució a la situació industrial d’Alcoi. Això sí, amb una condició: que es comence a treballar ‘immediatament’. «El govern comptarà amb el suport del PP, sempre que hi haja una voluntat clara i decidida per part del Consistori per a desenvolupar com més prompte millor aquesta bossa de sòl i sempre que es comence a treballar ja en l’impuls d’un instrument urbanístic que ha d’anar al marge del Pla General d’Ordenació Urbana». Un pla, el PGOU, que, recordem, està pendent d’aprovació.

García, per part seua, ha recriminat als socialistes que en dotze anys no s’haja posat solució a la creació de nou sòl industrial i, assegura, aquest projecte és l’única solució viable. «En aquests moments no hi ha sòl industrial d’una mínima qualitat que puga oferir Alcoi a les empreses ací situades o a les quals puguen vindre».

I, en aquest sentit, García ha explicat que Pagos, el Clérigo, el projecte de polígon mancomunat o Santiago Payá no són opcions viables. «Ens han marejat amb l’opció de Pagos, amb informes de la Generalitat contraris i contundents i han estat esgrimint l’alternativa d’un sòl industrial mancomunat, que ha resultat inviable econòmicament», afirma la regidora.

Des de l’Ajuntament, no obstant això, asseguraven aquest dilluns que continuaran treballant en el desenvolupament d’aquests projectes que els populars no valoren com una opció.

Benavent s’estrena com a arquebisbe de València

El nou arquebisbe de València, Enrique Benavent, ha assegurat aquest divendres que assumeix la responsabilitat d’encapçalar una diòcesi «extensa i molt diversa» en un moment en el qual «no és fàcil» difondre la fe cristiana, per la qual cosa ha demanat la confiança dels seus fidels durant les seues primeres paraules en el càrrec en les quals ha utilitzat tant el valencià com el castellà.

«Torne a casa, però de manera molt diferent (…) Torne a casa amb alegria, però també amb temor perquè, d’alguna manera, veig que la responsabilitat és més gran que les meues forces. Per això demane que continueu resant per mi«.

Així ho ha manifestat a Benavites (València) en la seua entrada des de Tortosa (Tarragona) per aquesta població, la primera parròquia de l’Arquebisbat de València. Es tracta d’una tradició en la qual es dirigeix per primera vegada en sòl valencià a l’Arxidiòcesi, un dia abans de prendre possessió aquest dissabte en la Catedral de València.

Benavent, que relleva en el càrrec a Antonio Cañizares i fins ara era arquebisbe de Tortosa, ha dedicat les seues primeres paraules a agrair el nomenament d’aquesta «missió nova» com un gest de confiança, amb «la gran alegria de poder servir i treballar en la vinya del senyor«. «En tota la meua vida no he fet una altra cosa«, ha recordat.

En el seu breu discurs, en el qual ha combinat valencià i castellà, ha volgut deixar clar que té presents a totes i cadascuna de les 652 parròquies de València, una diòcesi «molt diversa, de ciutats i de pobles xicotets, i això significa molts llocs en els quals es viu la fe«, per la qual cosa ha resat «per totes les realitats ecleasiales«.

«No es veu, però hi ha molta fe»

A més, encara que s’ha mostrat «convençut que estem en un moment en el qual no és fàcil l’anunci de l’evangeli«, ha garantit que en els seus 18 anys com a bisbe ha pogut veure «molta fe viscuda» a València.

«A vegades fa l’efecte que no es veu, però en realitat hi ha molta vida cristiana«, ha reivindicat el purpurado, i ha proclamat que la Mare de Déu dels Desamparats li dona confiança en la seua tasca.

Monsenyor Benavent ha entrat en l’Arxidiòcesi per carretera i, ja a Benavites, ha sigut rebut pels bisbes auxiliars, Javier Salines, Arturo Ros i Vicente Juan; el vicari general, Vicente Fontestad, i els alcaldes de Benavites i Faura.

Després d’una oració en la parròquia La nostra Senyora dels Àngels, l’arquebisbe electe ha entrat amb el solideu de color porpra, corresponent als bisbes i arquebisbes. En aquesta ocasió ha volgut reemplaçar-ho pel roig que porten els bisbes de Tortosa per una prerrogativa d’Adriano de Utrech, triat Papa amb el nom d’Adriano VI.

En el seu recorregut previ, Benavent ha realitzat una parada al carrer on va nàixer en 1866 José Vila Martínez, que va ser bisbe de Girona i canonge doctoral de la Catedral de València. La seua família li ha explicat la seua història.

Ja a l’inici de la celebració, el vicari episcopal, Victor Camilo Bardisa, li ha donat la benvinguda en nom de l’Arxidiòcesi com «un nou pastor que guiarà i il·luminarà amb amor i paraules de veritat«, en un discurs en el qual també ha parlat en part en valencià.

S’ha compromés a treballar braç a braç amb el purpurado per a «afrontar junts els desafiaments del present» al fil del lema que marca el seu episcopat, ‘Amb amor i amb paraules de veritat’, «per a omplir de vida i esperança a xiquets i joves, matrimonis i famílies, ancians, malalts i als més desfavorits de la societat«.

«Com a bon pastor, reunisca: bisbe per als seus fidels, cristià amb els seus fidels. Nosaltres estem amb vosté«, ha asseverat el vicari episcopal, i ha desitjat a Benavent que li acompanyen sants com Vicente Mártir, Vicente Ferrer, Tomás de Villanueva o Joan de Ribera.

Després de l’acolliment, el nou arquebisbe ha resat en la parròquia de Benavites al costat dels feligresos i ha compartit un temps amb ells. Després s’ha desplaçat al Monestir del Puig per a orar davant la seua verge i visitar la tomba del pare Jofré, fundador del primer hospital psiquiàtric del món i iniciador de la devoció a la Verge dels Desemparats, actualment en procés de canonització.

Monseyor Enrique Benavent prendrà oficialment possessió de la Diòcesi de València demà a partir de les 10:30h. En finalitzar, l’arquebisbe saludarà a les principals autoritats i recorrerà la Catedral beneint als fidels.

Alcoi ja permet el bany en paratges naturals públics

El bany en paratges públics, com el Racó de Sant Bonaventura o El Molinar, està permés des d’aquest passat divendres. Així ho recull el document final de l’Ordenança Municipal de Convivència Ciutadana, aprovat el 2 de desembre en el Ple de l’Ajuntament d’Alcoi.

L’aprovació arriba després que s’hagen incorporat algunes modificacions al text, les quals fan referència a diferents punts. Entre elles, alguns canvis en el quadre de sancions. Per exemple, s’ha modificat la consideració de sanció lleu al maltractament i assassinat d’animals en la via pública. No obstant això, una de les més cridaneres és, sens dubte, la fi de la prohibició de bany en paratges naturals públics del terme municipal d’Alcoi. Es tracta d’una proposta que van demanar des de distints partits polítics.

No obstant això, va haver-hi altres peticions de modificació del document que, finalment, no es van tindre en compte. Una d’elles, la proposta de regidor no adscrit, Marcos Martínez. «Al final no s’ha inclòs la paraula botelló en l’ordenança. Es pot entendre que està dins de festes i reunions multitudinàries, però m’haguera agradat que estiguera», explicava Martínez.

Parlem d’una ordenança que regularà la convivència en espais públics i que des de l’Ajuntament consideraven ‘molt necessària’. Adapta, a més, la normativa estatal en matèria de soroll i consum. «Amb aquesta ordenança volem que es millore la convivència a la nostra ciutat. Sabem que la major part de les persones actua correctament, però ens trobàvem amb algunes situacions en les quals la Policia Local no comptava amb cap base amb la qual actuar», explicava l’edil de Seguretat Ciutadana, Raül Llopis, qui va agrair també la labor dels grups polítics en aquest text.

El document va eixir finalment avance amb els vots a favor del PSOE, Partit Popular, Ciutadans, Compromís, Podem i el regidor no adscrit, i les abstencions de VOX i Guanyar Alcoi.

Les llums de Nadal d’Alcoi no il·luminen a gust de tots

Alcoi va donar la benvinguda a les festes de Nadal el passat dissabte i ho va fer amb l’encesa de la il·luminació especial que ja està repartida pels principals carrers de la ciutat. Enguany trobem canvis significatius, ja que s’ha produït una reducció d’elements ornamentals en algunes vies.

L’explicació la trobem en el fet que ha sigut l’Ajuntament qui ha assumit les tasques de muntatge i compra de l’enllumenat donat que cap empresa es va presentar al concurs convocat a tal efecte pel Consistori. D’aquesta forma, als carrers del Centre per on transcorre la Cavalcada, trobem l’enramada inspirada en el Nadal Alcoià que es va estrenar fa uns anys i que tan bona acceptació ha tingut entre veïns, comerciants, hostalers o turistes. Per altre costat en carrers comercials com l’Alameda, Entença, Mossén Torregrossa o Santa Rosa la decoració és inferior a altres anys i això no ha agradat massa a molta gent segons les queixes manifestades en els últims dies a través de plataformes com les xarxes socials. Tampoc convencen els motius decoratius col·locats a l’Avinguda de la Hispanitat, Batoi o el carrer Oliver. El fet que haja assumit el Consistori aquesta feina ha portat com a resultat que no hi haja llums en vies com Góngora, Isabel La Catòlica, alguns carrers de la Zona Nord o Sant Tomàs segons denunciava el candidat del PP a l’alcaldia d’Alcoi en les Eleccions Municipals de 2023; Carlos Pastor.

Un altre element que troben a faltar molts alcoians i moltes alcoianes és el gran arbre que en els últims anys il·luminava la Plaça d’Espanya des del centre de La Bandeja. En aquest punt neuràlgic sí que trobem el clàssic naixement i el retaule del Tirisiti on, en aquest últim, han sigut reforçades algunes figures per tal que enes puguem fer fotos amb total seguretat.

El Partit Popular diu sí al projecte de sòl empresarial en La Canal Sud d’Alcoi

Els populars ja s’han pronunciat sobre els resultats de l’informe de cerca de sòl empresarial a Alcoi que aquest dilluns presentaven l’Ajuntament i la Cambra de Comerç. La seua posició és clara. Donaran suport a la creació ‘urgent’ de sòl empresarial en la zona sud de La Canal.

Així ho han afirmat Carlos Pastor, candidat popular a l’alcaldia d’Alcoi, i Lirios García, regidora de la formació. I és que aquesta àrea que s’ha trobat en l’A-7 en direcció a Ibi, i que des de l’Ajuntament pretenen destinar a projectes empresarials ‘singulars’, no és una altra que la zona sud de La Canal.

Pastor ha mostrat el suport del partit a aquest projecte que pretén ser una solució a la situació industrial d’Alcoi. Això sí, amb una condició: que es comence a treballar ‘immediatament’. «El govern comptarà amb el suport del PP, sempre que hi haja una voluntat clara i decidida per part del Consistori per a desenvolupar com més prompte millor aquesta bossa de sòl i sempre que es comence a treballar ja en l’impuls d’un instrument urbanístic que ha d’anar al marge del Pla General d’Ordenació Urbana». Un pla, el PGOU, que, recordem, està pendent d’aprovació.

García, per part seua, ha recriminat als socialistes que en dotze anys no s’haja posat solució a la creació de nou sòl industrial i, assegura, aquest projecte és l’única solució viable. «En aquests moments no hi ha sòl industrial d’una mínima qualitat que puga oferir Alcoi a les empreses ací situades o a les quals puguen vindre».

I, en aquest sentit, García ha explicat que Pagos, el Clérigo, el projecte de polígon mancomunat o Santiago Payá no són opcions viables. «Ens han marejat amb l’opció de Pagos, amb informes de la Generalitat contraris i contundents i han estat esgrimint l’alternativa d’un sòl industrial mancomunat, que ha resultat inviable econòmicament», afirma la regidora.

Des de l’Ajuntament, no obstant això, asseguraven aquest dilluns que continuaran treballant en el desenvolupament d’aquests projectes que els populars no valoren com una opció.

Laura Casabuena i Gaizka Porras, millors esportistes d’Alcoi 2022

L’esport torna a ser notícia a la nostra ciutat. Dijous passat vam conéixer, de mans d’Alberto Belda, regidor d’Esports, i Javier López, director del Centre d’Esports, els noms dels guardonats en els Premis de l’Esport d’Alcoi 2022.

Laura Casabuena, en categoria de Millor Esportista de Promoció, i Gaizka Porras, Premi Juan Agudo Garat -Millor Esportista de 2022-, seran els protagonistes del lliurament d’ aquest any.

Laura Casabuena, en la modalitat de gimnàstica artística, ha sigut subcampiona d’Espanya en Pamplona en 2022, quarta en sòl en la Copa del Món de París de 2022 i ha format part de l’equip de la Selecció Espanyola en diferents competicions, entre altres reconeixements.

Gaizka Porras, per part seua, va ser campió d’Espanya de Judo en cateogria sènior -60kg en 2021 i segon classificat en el Prague European Open 2022, entre altres premis.

L’acte se celebrarà el pròxim 16 de desembre a la Sala Àgora a partir de les huit menys quart de la vesprada i el conduirà la comunicadora Ajo Valls. Diego García, atleta olímpic en la modalitat de marxa i campió d’Espanya de 20km en 2021, entre altres reconeixements, serà el padrí de la gala.

Aquests premis, més enllà dels dos reconeixements esmentats anteriorment, compten amb set mencions. En aquesta edició es destaca el treball del Club AIkido Alcoi, que compleix 25 anys; del Club Noubrot Bàsquet Alcoi, per l’ascens a la Primera Divisió Nacional de Bàsquet Masculí en la temproada 21-22; del Club Bàsquet Joventut d’Alcoi, per l’ascens de l’equip junior a la màxima competició autonòmica de bàsquet masculí en la temporada 21-22; de José Lerma Mataix «Carraspo», per la seua labor en el món del ciclisme alcoià; de Nuria Trenzano Santamaría, per la seua dedicació a l’esport alcoià en diferents càrrecs; de Lorenzo Pastor Mas, director del Patín Alcodiam Salesiano, i a l’esport de la gimnàstica artística alcoiana.

La regidoria d’esports destinarà aquest any 14.000 euros en beques per a un total de vint joves esportistes de tretze modalitats diferents. Destacava Belda que aquest és l’any que més sol·licituds s’han rebut i que són tretze les xiques que han sigut afavorides amb aquestes beques. «Parlem de tretze esportistes femenines i 7 xics. Estem en més d’un 60% d’ajudes a atletes xiques. Ens alegra perquè diu molt del potencial de les nostres esportistes».

Alcoi recorda a Sant Maure 402 anys després de la seua elecció com a patró de la ciutat

Alcoi va tancar el dilluns les festes patronals en honor a Sant Maure després d’un intens mes on s’han celebrat nombrosos actes en el seu honor. La cloenda es va materialitzar amb una missa en record dels difunts de l’Associació de Sant Maure i en acció de gràcies per totes les activitats desenvolupades.

Cal recordar que diumenge de matí va tindre lloc la missa major en honor al patró d’Alcoi en un temple de Sant Maure i Sant Francesc completament abarrotat de fidels. L’eucaristia fou anunciada pels tocs manuals de campanes que va efectuar la Colla de Campaners d’Alcoi i durant la mateixa es va llegir l’acta original on va quedar plasmat en 1604 que Sant Maure havia sigut escollit com a patró de la ciutat del Serpis. Aquesta missa fou oficiada per Don  Vicente Edgar Esteve, delegat Diocesà de Litúrgia i titular de la Parròquia del Sagrat Cor de Jesús de València, i a la mateixa van assistir representants de les entitats religioses d’Alcoi, nombrosos devots del Sant i bona part de la Corporació Municipal encapçalada per l’alcalde; Toni Francés. La jornada va finalitzar amb un emotiu homenatge a la Confraria del Crist Jacent i la Verge dels Dolors, entitat aquesta que fou distingida amb el títol d’Associat d’Honor de Sant Maure.

D’aquesta forma finalitzaven uns dies que van arrancar dijous amb el tridu, predicat per Don Jesús Armando Fuentes, i on va destacar una vigília d’oració davant el Santíssim Sagrament en la vesprada del dijous 1 de desembre. Ja divendres es va representar l’auto sacramental ‘Mauro, un Sant per a Alcoi’ de la mà del Grup Jove de Teatre de Sant Maure i dissabte se li va imposar la medalla del patró a Nicolás Sánchez Linares; Sant Jordiet per a les Festes de Moros i Cristians de 2023. També van rebre aquest emblema, xiquets o majors que porten el nom de Maure i no va faltar la processó claustral per a traslladar el copó amb les Sagrades Formes fins al tronc d’olivera ubicat al centre de l’altar major.

Un llibre de Jordi Raül Verdú ens acosta a l’origen de ‘La Corriola’ de Cocentaina

Demà dijous, 8 de desembre, tornarà a celebrar-se la tradicional festa de ‘La Corriola’ a Cocentaina, un antiquíssim costum que té lloc cada any en el pintoresc paratge de Santa Bàrbara. Els actes es desenvoluparan enguany sense cap mena de restricció, després que en el passat 2021 encara fora obligatori l’ús de la màscara per la COVID-19, i l’activitat arrancarà a les 09:30h del matí amb una cercavila a càrrec de la Colla Mal Passet. Aquesta començarà des del ‘Raconet del Nadal’, situat en la part baixa del Passeig del Comtat, i des d’ací es pujarà fins a Santa Bàrbara on els veïns tindran oportunitat de degustar el pa redó en forma de corriola, així com la llonganissa roja en ‘bolteta’ que constitueixen les viandes que donen forma a l’esmentada tradició.

A més, es complirà amb el ritual de tocar la campana de l’ermitori i a les portes del mateix hi haurà una missa de campanya al migdia. També els Júniors de les dues parròquies locals han preparat jocs per als més xicotets i enguany s’ha incorporat una novetat “tindrem amb nosaltres a l’escriptor Jordi Raül Verdú, el qual va presentar en la Fira un llibre sobre La Corriola, i en aquesta ocasió ens contarà la història de la festa i fins i tot ens aportarà alguna narració oral relacionada amb el nostre poble o el mateix paratge de Santa Bàrbara”, explicava aquesta setmana Paqui Ruiz, la regidora de Tradicions de l’Ajuntament de la Vila Comtal.

L’autor del llibre, Jordi Raül Verdú, assenyala que ha comptat amb Maria Belda per a les il·lustracions al mateix temps que indica que amb aquesta publicació ha volgut acostar-se al vertader origen de la Festa de ‘La Corriola’. En aquest sentit detalla que la publicació vol desmuntar algunes de les teories errònies sobre la tradició que han circulat pel poble en els últims anys «contrastant informació, i bussejant per fons orals, hem pogut esbrinar que és un costum vinculat a festejar Santa Bàrbara i també per tastar el primer oli de la temporada donat que abans, per aquestes dates, estàvem en plena collita. Una cançoneta dels germans Sansalvador de 1924 ens parla de la ‘Festa de la suca’ i si estirem el fil, trobem un costum molt semblant a la comarca del Pallars Jussà de Lleida. Els convide llegir la publicació perquè cercaran coses molt interessants«, indicava en COPE ALCOI Verdú.

El Dia de la Corriola arribarà precedit de l’habitual ‘Olleta de La Puríssima’ que se celebra cada 7 de desembre en les seus de cadascuna de les Filaes de Cocentaina, una jornada de retrobament entre festers i festeres després de la trilogia en honor a Sant Hipòlit Mártir celebrada l’agost passat. Abans d’això, a les sis de la vesprada, s’efectuarà l’encesa de la il·luminació especial de Nadal després d’una cercavila del Mal Passet que finalitzarà amb una xocolatada en l’assenyalat ‘Racó del Nadal’.

Ací pots escoltar l’entrevista amb Paqui Ruiz i Jordi Raül Verdú: