Cocentaina tanca unes Festes marcades per la normalitat i un final inèdit

Les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina 2026 ja són història. Després de quasi quatre intenses jornades dedicades a Sant Hipòlit Màrtir, l’organització fa un balanç molt positiu d’una trilogia que ha estat marcada pel compliment dels horaris, la normalitat en el desenvolupament dels actes i el treball conjunt realitzat per les filaes i la Junta de Festes.

Així ho destaca el president de l’entitat festera, Ignasi Belda Reig, qui ha posat especialment en valor l’esforç realitzat pels Caps de Filà i pels nous integrants de la Junta de Festes, el treball dels quals ha sigut fonamental per a coordinar l’ampli programa d’actes celebrat durant els últims dies. Belda ha assenyalat que la col·laboració entre totes les parts ha permés que la programació es desenvolupés tal com estava prevista i amb un elevat grau d’organització. El màxim responsable de la Junta també ha fet referència al desenllaç inesperat de les festes, condicionat per la forta tempesta que va descarregar la vesprada de dilluns sobre la localitat. La situació va obligar a modificar el programa previst per a la jornada de la conquesta cristiana “era necessari suspendre l’Alardo de la vesprada perquè els bombers no podien desplaçar-se fins al poble davant les nombroses incidències que va deixar el vent, i es va optar per celebrar l’Ambaixada Cristiana dins del Palau Comtal perquè el castell estava banyat, podia suposar un risc per a les persones que havien d’accedir-hi i també havia patit desperfectes per les fortes ratxes”, va explicar Ignasi Belda Reig als micròfons de COPE ALCOY. Malgrat això, l’organització va saber adaptar els actes i celebrar l’Ambaixada Cristiana a l’interior del Palau Comtal, en una imatge inèdita que va permetre mantindre l’essència de l’acte i concloure les festes amb la tradicional acció de gràcies i el trasllat de la imatge xicoteta de Sant Hipòlit Màrtir fins a la parròquia del Salvador.

Per la seua part, l’alcalde de Cocentaina, Rubén Muñoz, també ha fet un balanç satisfactori de les celebracions. El primer edil ha destacat que les festes han transcorregut amb total normalitat, sense incidències destacables tant en els actes festers com en les revetles nocturnes, i ha felicitat els quatre càrrecs festers pel nivell de les posades en escena oferides durant el Dia de les Entrades, un dels moments més esperats de la trilogia “han sigut, un any més, unes Festes espectaculars que han tornat a demostrar que Cocentaina és una població amb una tradició de molts segles pel que fa a la celebració de les Festes de Moros i Cristians”, va afirmar.

Concloses les Festes de Moros i Cristians de 2026, arriba ara el moment del descans per a festers i organitzadors. No obstant això, la maquinària festera amb prou faenes s’atura i ja comença a mirar cap a la pròxima edició. El compte arrere per a les Festes de Moros i Cristians de 2027 arrancarà oficialment a finals del pròxim mes de juny amb la celebració d’una nova Publicació, l’acte que tornarà a anunciar l’arribada d’una nova trilogia en honor a Sant Hipòlit Màrtir.

Una insòlita Ambaixada Cristiana, dins del Palau Comtal, acomiada les Festes de Cocentaina

Cocentaina va posar fi ahir a les seues Festes de Moros i Cristians d’una manera inèdita, a causa de la forta tempesta que va assotar les nostres comarques i que també va tindre una notable incidència a la Vila Comtal. La situació va obligar a suspendre la disparada d’arcabusseria de la vesprada, ja que els bombers no podien desplaçar-se fins a la capital del Comtat davant les nombroses incidències provocades pels forts vents a Alcoi. Davant aquesta circumstància, es va optar per celebrar l’Ambaixada Cristiana a l’interior del Palau Comtal, perquè la pluja continuava caient passades les set de la vesprada. Al Saló d’Ambaixadors de l’històric edifici, un espai emblemàtic, va tindre lloc la declamació a càrrec d’Óscar García, donant pas després a una breu lluita entre el mateix ambaixador cristià i el moro. D’aquesta manera es va simbolitzar la reconquesta de la Vila per part de les tropes de la creu davant els càrrecs festers del 2026 i un representant de cadascuna de les filaes. A continuació, es va celebrar al Monestir de la Mare de Déu del Miracle l’acte d’acció de gràcies i, finalment, es va poder retornar amb normalitat la imatge xicoteta de Sant Hipòlit Màrtir fins a la parròquia del Salvador.

Les hosts de la mitja lluna prenen Cocentaina

Cocentaina viu hui l’últim dia de les Festes de Moros i Cristians d’aquest 2026. La jornada està marcada per les batalles entre les tropes de la creu i les de la mitja lluna i, aquest matí, ha tingut lloc l’Estafeta Mora, que ha donat pas a l’Ambaixada, protagonitzada per Roger Garrido. Les hosts mahometanes han instat els cristians a lliurar la Vila però, davant la falta d’acord, s’ha iniciat una intensa batalla d’arcabusseria que, com és tradició, ha conclòs amb la victòria dels moros, alçant el seu emblema al capdamunt del castell de Festes que s’alça a la plaça del Pla.

Cocentaina rendeix honors al seu patró, Sant Hipòlit Màrtir

La vesprada del diumenge 9 d’agost, jornada central de les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina, va incloure la celebració de la solemne processó en honor a Sant Hipòlit Màrtir. El patró de la Vila Comtal va recórrer els principals carrers del nucli antic del municipi acompanyat pels festers i les festeres de les setze Filaes, els majorals, els devots i la Junta de Festes. També va participar en l’acte la relíquia del sant, junt amb el clergat, mentre que la comitiva va estar tancada per una representació de la corporació municipal encapçalada per l’alcalde, Rubén Muñoz. Don Ernesto Brotóns, bisbe de Plasència i amb profundes arrels a Cocentaina, va presidir els actes i va destacar als micròfons de COPE ALCOI el que havia suposat per a ell tornar a participar en els principals actes religiosos en honor al patró.

 

La intensa jornada festera va concloure prop de la mitjanit amb la divertida Retreta, que va recórrer el Passeig del Comtat fins a arribar al Pla.

Cocentaina ret homenatge als càrrecs festers en el matí del Dia de Sant Hipòlit

El matí del segon dia de les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina ha inclòs la tradicional ofrena de flors a Sant Hipòlit Màrtir i, tot seguit, s’ha celebrat a l’església de Santa Maria la Missa Major en honor al patró de la Vila Comtal, una eucaristia presidida per Monsenyor Don Ernesto Brotons. Finalment, a les portes de l’Ajuntament, ha tingut lloc la Presentació d’Armes, en la qual els festers i les festeres de les setze Filaes contestanes han retut homenatge als capitans i als abanderats del 2026.

La Segona Diana, amb protagonisme infantil, obri el dia del patró de Cocentaina

Cocentaina celebra en aquesta jornada la festivitat externa del seu patró, Sant Hipòlit Màrtir, després de les majestuoses Entrades dels bàndols de la creu i de la mitja lluna que es van viure ahir. L’activitat del segon dia de les Festes de Moros i Cristians ha començat a les 07:30 hores amb la Segona Diana, que ha arrancat des de la Plaça de la Vila, davant de l’Ajuntament, per recórrer després part dels carrers de la Vila i el Raval, enfilar el Passeig del Comtat i concloure davant del monument dedicat a Sant Hipòlit Màrtir, situat a la plaça Alcalde Reig. L’acte ha mantingut, com és habitual, l’esquema del dia anterior, encara que en aquesta ocasió els més menuts han sigut els grans protagonistes de bona part de les esquadres que han tret les Filaes al carrer, demostrant que el futur de la Festa Contestana està més que assegurat.

Rubén Sanchis posa el fermall d’or a l’Entrada com a Abanderat Moro dels Bequeteros

L’Entrada Mora de les Festes de Cocentaina de 2026 ha avançat amb el pas de les filaes Guàrdia Jalifiana ‘Sahorins’, Kabilenyos, Bereberes ‘Els Borts’, Llana, Muladís i Manta Roja, abans d’arribar a la recta final de la desfilada. La Filà Bequeteros, encarregada enguany d’ostentar el càrrec d’Abanderat Moro, ha sigut la responsable de posar el colofó a l’acte amb Rubén Sanchis Oltra com a gran protagonista.

El seguici ha començat amb dos esquadres dianeres, una d’adults i una altra de xiquets, que han realitzat les clàssiques evolucions dels Bequeteros al ritme d’El Bequetero, del recordat compositor contestà Gustavo Pascual Falcó, de qui enguany s’han complit 80 anys de la seua mort. A continuació, el boato ha oferit diferents coreografies d’inspiració oriental abans de donar pas als cavallers de l’Abanderat sobre camell, la carrossa de les dames i la guàrdia personal de les filles del càrrec a cavall. Tot el conjunt ha anticipat l’arribada de Rubén Sanchis Oltra, qui ha assumit tot el protagonisme en el tram final de l’Entrada. L’Abanderat Moro ha desfilat acompanyat per la seua esposa, Ana López, com a favorita, i per les seues filles, María i Aitana, com a rodelles. Rubén Sanchis ha lluït una indumentària dissenyada per Javier Sellés Moltó i confeccionada pel creador contestà Saül Santonja, amb una marcada estètica mora en la qual han predominat els tons granats i blaus. Un dels detalls més simbòlics ha sigut la bandera amb l’heràldica del càrrec que l’Abanderat ha portat en la seua arma, fent així un gest a la tradicional bandereta amb la qual els Bequeteros ixen als carrers de Cocentaina durant actes tan característics com les Voltetes o les Dianes.

La Música Primitiva Apolo d’Alcoi ha acompanyat Rubén Sanchis durant el recorregut interpretant la marxa mora Almaná, de Francisco Valor Llorens. El punt final al boato l’ha posat una espectacular esquadra especial formada íntegrament per dones, entre les quals ha desfilat Gema, germana de l’Abanderat. L’Ateneu Musical de Cocentaina ha acompanyat l’esquadra amb les composicions Marta i A la mar, de Saül Gómez i Soler.

Fernando Pascual exhibeix elegància al seu pas per Cocentaina com a Capità Moro

Amb la nit ja tancada sobre la Vila Comtal i l’enllumenat especial de Festes il·luminant el Passeig del Comtat, l’Entrada Mora de les Festes de Cocentaina de 2026 ha començat amb la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet acompanyant els estendards de la Junta de Festes i de Sant Hipòlit Màrtir. A continuació, la Filà Mudèjars ha assumit tot el protagonisme amb la capitania que enguany ha encapçalat Fernando Pascual Torró.

La formació ha desplegat un boato que ha fet un recorregut pel passat musulmà de Cocentaina. L’acompanyament ha començat amb un homenatge a tots els capitans que ha tingut la Filà des de la seua fundació, l’any 1942, abans de donar pas a la recreació d’un soc àrab, amb el qual s’ha volgut destacar l’important paper que va exercir el comerç dins de la cultura musulmana. Dos ballets, un d’ells format per xiquetes, han continuat donant forma a la proposta abans d’un dels moments més emotius del boato. Un cavall de respecte ha servit per a recordar la mare del Capità Moro, que va faltar a mitjan passat mes de juliol. Els cavallers i les favorites han anunciat després l’arribada de Fernando Pascual Torró, màxim representant de les tropes de la mitja lluna. El Capità ha recorregut els carrers de Cocentaina sobre una carrossa acompanyat per la seua esposa, Irene Pérez García, com a favorita, i pel seu fill, Ferran Pascual Pérez, que ha exercit de rodella. Fernando Pascual ha lluït una indumentària creada pel dissenyador alcoià Juan Climent, en la qual han destacat els tons verds i blancs. Especial atenció ha merescut el bombatxo, que ha reproduït fidelment esta característica peça del vestit oficial de la Filà Mudèjars. La música ha tingut també un paper destacat al pas del Capità. L’Ateneu Musical de Cocentaina l’ha acompanyat interpretant la marxa mora María Peremarch, de Saül Gómez i Soler, que ha posat banda sonora al recorregut del màxim representant del bàndol moro.

La posada en escena dels Mudèjars ha culminat amb una elegant esquadra especial formada íntegrament per dones, que ha rebut nombrosos aplaudiments durant el seu recorregut. La Societat Instructiva Musical de Benigànim ha acompanyat l’esquadra interpretant, entre altres peces, Sóc Mudéjar, de Francisco Valor Llorens.

Ana Micó, l’Abanderada Cristiana dels Contrabandistes amb llegat familiar

L’Entrada Cristiana de les Festes de Cocentaina d’este 2026 ha avançat amb la desfilada de les filaes Gentils, Cavallers de Llúria i Contestanos, que han donat pas a la Filà Contrabandistes, encarregada enguany d’assumir el càrrec d’Abanderada Cristiana. Ana Micó Llavori ha sigut la gran protagonista d’un boato marcat per l’estètica andalusa i per una història familiar estretament vinculada a la Festa Contestana.

L’acompanyament ha començat amb el portador de la bandera cristiana i l’ambaixador, Óscar García, tots dos a cavall, abans de donar pas a diverses calesses i a un ballet infantil. Les dames, sobre carrossa, i uns cavalls de doma han precedit l’arribada d’Ana Micó, qui ha recollit enguany el testimoni dels seus pares. Son pare ja va exercir el mateix càrrec en 1989, mentre que sa mare, Ana Llavori Savall, va ser Abanderada Cristiana en 2009, convertint-se aleshores en la primera dona a ostentar un càrrec en les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina. La protagonista ha lluït una indumentària de marcada estètica contrabandista, ideada i confeccionada per sa mare, en la qual han destacat especialment els tons blancs i granats. Ana Micó ha recorregut els carrers de la Vila Comtal sobre una carrossa inspirada en un arcabús, un dels elements més representatius de la Filà Contrabandistes, i ha estat acompanyada per la seua germana Esther com a dama. La música ha tingut també un significat especialment familiar. La Societat Musical Beniatjarense ha acompanyat l’Abanderada interpretant el pasdoble Ana Micó, de Santiago Revert Cantó, compost fa dèsset anys expressament per a acompanyar sa mare quan va exercir el mateix càrrec.

El boato ha arribat al seu punt final amb una guerrera i imponent esquadra especial, dissenyada per Juan Peña, que ha aportat el contrapunt més contundent a l’estètica contrabandista desplegada durant el recorregut. L’esquadra ha avançat al ritme de Contrabandistes Salvatges, composició de Mario Coloma Cerver, interpretada per la Unió Artística Musical d’Ontinyent. Després dels Contrabandistes, l’Entrada Cristiana ha afrontat el seu tram final amb les filaes Cavalleria Ministerial, Maseros i Cruzados, encarregades de tancar la desfilada de les tropes de la creu.

Mateo Sala, el Capità dels Almogàvers que ret homenatge a Jaume I

Mateo Sala Torró ha brillat com a Capità Cristià de les Festes de Cocentaina d’este 2026, encapçalant les tropes de la creu en un boato que la Filà Almogàvers, formació que precisament exerceix la capitania, ha dedicat a la figura de Jaume I coincidint amb els 750 anys de la seua mort. La desfilada cristiana ha arrancat a les set en punt de la vesprada davant del Convent dels Pares Franciscans, amb uns 35 graus de temperatura, i amb la Colla Mal Passet obrint l’acte junt amb els estendards de la Junta de Festes i de Sant Hipòlit Màrtir.

Després d’ells, els Almogàvers han iniciat la posada en escena d’una capitania que ha tingut com a eix argumental l’esmentada mort del Rei Conqueridor. Un pregoner ha sigut l’encarregat d’anunciar la defunció del monarca abans de l’aparició d’un fèretre arrossegat per un cavall i cobert amb la senyera. El seguici, custodiat per cavallers templers i representants del clergat, ha avançat acompanyat pel toc de difunts de les campanes que interpretaven els campaners de l’Alqueria de la Comtessa. Seguidament, les dames i els cavallers del capità, els rodelles i un ballet han precedit Mateo Sala Torró, que ha recorregut els carrers de la Vila Comtal sobre una gran carrossa i lluint una indumentària dissenyada per Santi Carbonell i Víctor Ferrer, caracteritzada per la combinació de cuirs i pells amb tonalitats blanques i blaves. Al seu pas, la Música Primitiva Apolo d’Alcoi ha interpretat Nÿda, marxa cristiana de Francisco Valor Llorens.

L’arribada al Pla ha deixat un dels moments més simbòlics del boato. Mateo Sala ha depositat una rosa negra sobre la recreació de la sepultura de Jaume I com a homenatge al monarca abans de rebre l’esquadra especial de la capitania cristiana. Esta última ha estat formada íntegrament per dones, entre elles la mare del mateix capità, i ha presentat un disseny d’El Trencat en el qual han predominat els tons ocres, marrons i negres. La Unió Musical Contestana ha acompanyat el seu avanç interpretant Almogavaria, de Francisco Valor Llorens, i Lacrima, de Saül Gómez i Soler.