Cocentaina tanca unes Festes marcades per la normalitat i un final inèdit

Les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina 2026 ja són història. Després de quasi quatre intenses jornades dedicades a Sant Hipòlit Màrtir, l’organització fa un balanç molt positiu d’una trilogia que ha estat marcada pel compliment dels horaris, la normalitat en el desenvolupament dels actes i el treball conjunt realitzat per les filaes i la Junta de Festes.

Així ho destaca el president de l’entitat festera, Ignasi Belda Reig, qui ha posat especialment en valor l’esforç realitzat pels Caps de Filà i pels nous integrants de la Junta de Festes, el treball dels quals ha sigut fonamental per a coordinar l’ampli programa d’actes celebrat durant els últims dies. Belda ha assenyalat que la col·laboració entre totes les parts ha permés que la programació es desenvolupés tal com estava prevista i amb un elevat grau d’organització. El màxim responsable de la Junta també ha fet referència al desenllaç inesperat de les festes, condicionat per la forta tempesta que va descarregar la vesprada de dilluns sobre la localitat. La situació va obligar a modificar el programa previst per a la jornada de la conquesta cristiana “era necessari suspendre l’Alardo de la vesprada perquè els bombers no podien desplaçar-se fins al poble davant les nombroses incidències que va deixar el vent, i es va optar per celebrar l’Ambaixada Cristiana dins del Palau Comtal perquè el castell estava banyat, podia suposar un risc per a les persones que havien d’accedir-hi i també havia patit desperfectes per les fortes ratxes”, va explicar Ignasi Belda Reig als micròfons de COPE ALCOY. Malgrat això, l’organització va saber adaptar els actes i celebrar l’Ambaixada Cristiana a l’interior del Palau Comtal, en una imatge inèdita que va permetre mantindre l’essència de l’acte i concloure les festes amb la tradicional acció de gràcies i el trasllat de la imatge xicoteta de Sant Hipòlit Màrtir fins a la parròquia del Salvador.

Per la seua part, l’alcalde de Cocentaina, Rubén Muñoz, també ha fet un balanç satisfactori de les celebracions. El primer edil ha destacat que les festes han transcorregut amb total normalitat, sense incidències destacables tant en els actes festers com en les revetles nocturnes, i ha felicitat els quatre càrrecs festers pel nivell de les posades en escena oferides durant el Dia de les Entrades, un dels moments més esperats de la trilogia “han sigut, un any més, unes Festes espectaculars que han tornat a demostrar que Cocentaina és una població amb una tradició de molts segles pel que fa a la celebració de les Festes de Moros i Cristians”, va afirmar.

Concloses les Festes de Moros i Cristians de 2026, arriba ara el moment del descans per a festers i organitzadors. No obstant això, la maquinària festera amb prou faenes s’atura i ja comença a mirar cap a la pròxima edició. El compte arrere per a les Festes de Moros i Cristians de 2027 arrancarà oficialment a finals del pròxim mes de juny amb la celebració d’una nova Publicació, l’acte que tornarà a anunciar l’arribada d’una nova trilogia en honor a Sant Hipòlit Màrtir.

Una insòlita Ambaixada Cristiana, dins del Palau Comtal, acomiada les Festes de Cocentaina

Cocentaina va posar fi ahir a les seues Festes de Moros i Cristians de 2026 d’una manera completament excepcional. La forta tempesta que va afectar durant la vesprada les comarques de l’Alcoià i el Comtat va alterar el desenvolupament de l’última jornada de la trilogia en honor a Sant Hipòlit Màrtir i va obligar a adaptar els actes previstos durant la vesprada per a garantir la seguretat dels participants i del públic.

Cal destacar que les adverses condicions meteorològiques van fer impossible desenvolupar amb normalitat la programació vespertina. Davant d’esta situació, l’organització va decidir suspendre la batalla d’arcabusseria prevista entre els bàndols moro i cristià, ja que els efectius del Consorci Provincial de Bombers no podien desplaçar-se fins a la Vila Comtal a causa de les nombroses incidències provocades per les fortes ratxes de vent, especialment a Alcoi. La pluja continuava, a més, passades les set de la vesprada i esta circumstància va obligar a buscar una alternativa per a un dels moments culminants de les festes: l’Ambaixada Cristiana.

Finalment, es va prendre la decisió de traslladar l’acte a l’interior del Palau Comtal, deixant una imatge inèdita per a la història recent de la Festa Contestana. L’emblemàtic Saló d’Ambaixadors del Palau Comtal es va convertir així en l’escenari de la representació. Óscar García, com a ambaixador cristià, va ser l’encarregat d’efectuar la declamació del tradicional text que simbolitza l’intent de les forces de la creu per recuperar la Vila després de la conquesta mora produïda durant el matí. La representació va incloure posteriorment una breu lluita entre els ambaixadors cristià i moro, amb la qual va quedar simbolitzada la reconquesta de Cocentaina per part de les tropes cristianes. L’excepcional acte va ser presenciat pels quatre càrrecs festers de 2026 i un representant de cadascuna de les setze Filaes, adaptant així el ritual a les circumstàncies provocades pel temporal. D’esta manera, i encara que sense l’habitual estrèpit de la pólvora pels carrers, la creu va recuperar simbòlicament el domini de la Vila Comtal, posant fi a la recreació històrica que caracteritza l’últim dia de les Festes de Moros i Cristians.

Després de l’excepcional Ambaixada, els últims actes van adquirir un caràcter especialment religiós. El Monestir de les Clarisses va acollir la tradicional acció de gràcies a Sant Hipòlit Màrtir i a la Mare de Déu del Miracle i, posteriorment, va poder desenvolupar-se amb normalitat el trasllat de la imatge menuda de Sant Hipòlit Màrtir fins a la parròquia del Salvador. Abans d’això, al mateix temple de la Mare de Déu del Miracle, es va materialitzar el relleu dels càrrecs festers de cara al pròxim any. Les Filaes Gentils i Guardia Jalifiana ‘Sahorins’ assumiran les capitanies cristiana i mora, respectivament, mentre que Cavalleria Ministerial i Llana ostentaran les abanderies. El ‘Dia dels Trons’ va acabar amb una actuació musical a l’inici del Passeig del Comtat, que va prolongar l’última nit de les festes fins ben entrada la matinada.

Les hosts de la mitja lluna prenen Cocentaina

Cocentaina viu hui l’últim dia de les seues Festes de Moros i Cristians de 2026, una jornada marcada per l’estrèpit de la pólvora i les tradicionals batalles entre les tropes de la creu i de la mitja lluna per fer-se amb el domini de la Vila Comtal. Després de diversos dies intensos de celebracions, la trilogia en honor a Sant Hipòlit Màrtir entra així en la seua recta final amb els actes que recreen els enfrontaments entre els dos bàndols.

L’activitat d’este matí ha tingut com un dels seus moments centrals l’Estafeta Mora, avantsala de la posterior Ambaixada, que ha tingut com a protagonista Roger Garrido. Des del castell de festes instal·lat a la plaça del Pla, les forces mahometanes han exigit als cristians l’entrega de la Vila, donant pas al tradicional intercanvi dialèctic entre els representants dels dos exèrcits. La falta d’acord ha desembocat en l’ordre, per part dels moros, de cremar Cocentaina, recreant-se una vegada més, de manera simbòlica, l’incendi de la població que van perpetrar els àrabs l’any 1304, un succés històric que va motivar que els contestans siguen coneguts encara amb el sobrenom de ‘Socarrats’.

A continuació, s’ha desfermat una intensa batalla d’arcabusseria pels carrers de Cocentaina. El so dels dispars i la característica olor de la pólvora han tornat a convertir-se en protagonistes d’una jornada en la qual està previst que es disparen al voltant de 700 quilos de pólvora, segons la informació facilitada per la Junta de Festes. Després de l’avanç de les forces mores, la batalla matinal ha conclòs amb la victòria de les tropes de la mitja lluna, que han aconseguit fer-se amb el control simbòlic de la capital del Comtat. El seu emblema ha quedat finalment onejant a la part alta del castell de festes de la plaça del Pla, escenificant així la conquesta mora de Cocentaina.

La història, però, encara no ha acabat. Aquesta vesprada arribarà el torn de la reacció de les tropes cristianes, que tractaran de recuperar la fortalesa i tornar la creu a la part alta del castell, en els últims compassos d’unes Festes de Moros i Cristians de 2026 que afronten hui la seua jornada final.

Cocentaina rendeix honors al seu patró, Sant Hipòlit Màrtir

La vesprada del diumenge 9 d’agost, jornada central de les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina, va estar marcada per la celebració de la solemne processó en honor a Sant Hipòlit Màrtir, un dels actes religiosos més importants de tota la trilogia. La imatge del patró de la Vila Comtal va recórrer els principals carrers del nucli antic acompanyada pels festers i festeres de les setze Filaes, majorals, devots i representants de la Junta de Festes.

Un lloc destacat en la comitiva el van ocupar els quatre càrrecs festers de 2026: Mateo Sala, Capità Cristià de la Filà Almogàvers; Ana Micó, Abanderada Cristiana de la Filà Contrabandistas; Fernando Pascual, Capità Moro de la Filà Mudéjares; i Rubén Sanchis, Abanderat Moro de la Filà Bequeteros. Junt amb la imatge de Sant Hipòlit també va processonar la Relíquia del patró, en el reliquiari ideat pel recordat sacerdot Don José Soler Cardona, de qui enguany es commemora el centenari del seu naixement, acompanyada pel clergat. Una representació de la Corporació Municipal, encapçalada per l’alcalde, Rubén Muñoz, va tancar el seguici.

Els actes religiosos van estar presidits per Don Ernesto Brotons, Bisbe de Plasència i estretament vinculat a Cocentaina, qui va tornar a acompanyar el municipi en un dels moments de major devoció cap al seu patró. Als micròfons de COPE ALCOI va explicar el que havia suposat per a ell estar present, un any més, en les principals celebracions religioses dedicades a Sant Hipòlit:

La intensa jornada festera va arribar a la seua fi prop de la mitjanit amb la divertida Retreta, que va tornar a aportar el contrapunt desenfadat al dia del patró. Les Filaes van recórrer el Passeig del Comtat fins a arribar al Pla, posant així el fermall final a una jornada en la qual devoció i festa van tornar a anar de la mà a Cocentaina.

Cocentaina ret homenatge als càrrecs festers en el matí del Dia de Sant Hipòlit

Sant Hipòlit Màrtir, patró de Cocentaina, ha centrat totes les mirades durant el matí d’este diumenge, segon dia de les Festes de Moros i Cristians que la Vila Comtal celebra en el seu honor. Després de la Segona Diana, amb un marcat protagonisme infantil, els actes religiosos han tingut una presència destacada junt amb moments genuïns com la Presentació d’Armes als capitans i abanderats.

Un dels primers instants del calorós migdia ha sigut la tradicional ofrena floral a Sant Hipòlit Màrtir. Les Filaes de càrrec, junt amb representants de la Junta de Festes, els majorals i fins i tot regidors de l’Ajuntament, han recorregut els carrers del barri de la Vila fins a arribar a l’església de Santa Maria, on es venera la imatge del patró. Allí, els quatre càrrecs festers de 2026 han ocupat un lloc destacat en este acte després d’haver protagonitzat ahir les Entrades dels bàndols cristià i moro. L’activitat ha continuat a l’interior de l’esmentada parròquia de Santa Maria amb la celebració de la Missa Major en honor a Sant Hipòlit Màrtir, una Eucaristia que ha estat presidida per Monsenyor Don Ernesto Brotons, qui ha tornat a participar un any més en el dia central de les festes contestanes per la forta vinculació que l’uneix amb la capital del Comtat.

Finalitzada la celebració religiosa, l’atenció ha tornat a la Plaça de la Vila, on s’ha desenvolupat la tradicional Presentació d’Armes. Davant de la façana de l’Ajuntament s’han situat els quatre protagonistes de les festes d’enguany: Mateo Sala, Capità Cristià per la Filà Almogàvers; Ana Micó, Abanderada Cristiana de la Filà Contrabandistas; Fernando Pascual, Capità Moro de la Filà Mudéjares; i Rubén Sanchis, Abanderat Moro de la Filà Bequeteros. Posteriorment, els festers i les festeres pertanyents a les setze Filaes contestanes han anat desfilant davant dels capitans i abanderats per a presentar-los les seues armes i retre’ls homenatge, seguint un dels rituals tradicionals que conserva la Festa Contestana en el dia dedicat a Sant Hipòlit i donant forma, al mateix temps, a un dels actes més antics dels festejos.

La Segona Diana, amb protagonisme infantil, obri el dia del patró de Cocentaina

Cocentaina està celebrant este diumenge 9 d’agost la festivitat externa del seu patró, Sant Hipòlit Màrtir, després de viure ahir una de les jornades més multitudinàries de les seues festes amb les majestuoses Entrades dels bàndols de la creu i de la mitja lluna. L’activitat del segon dia de les Festes de Moros i Cristians ha començat des de primera hora del matí, donant pas a una programació en la qual la devoció cap al patró adquireix un protagonisme especial junt amb els actes pròpiament festers.

La jornada ha arrancat a les 07:30 hores amb la Segona Diana, que ha tornat a reunir festers, músics i públic a la Plaça de la Vila. Des d’este emblemàtic punt, davant de la façana de l’Ajuntament, les diferents Filaes han iniciat un recorregut que les ha portades posteriorment per part dels carrers de la Vila i el Raval, abans d’enfilar el Passeig del Comtat i concloure davant del monument dedicat a Sant Hipòlit Màrtir que s’alça a la plaça Alcalde Reig. L’acte ha mantingut, en línies generals, l’esquema de la Primera Diana celebrada durant la jornada anterior, encara que amb una diferència especialment significativa: els més menuts han assumit este matí bona part del protagonisme, formant en moltes de les esquadres que les Filaes mores i cristianes han tret al carrer i avançant al ritme dels tradicionals pasdobles dianers. La Filà Almogávares, per ostentar este 2026 el càrrec de Capità Cristià, ha obert la marxa de les tropes de la creu, seguida per les Filaes Gentils, Cavallers de Llúria, Contestanos, Contrabandistas (Abanderat Cristià), Cavalleria Ministerial, Maseros i Cruzados. Després ha arribat el torn del bàndol moro, liderat per la Filà Mudéjares, que assumeix enguany la capitania de les hosts de la mitja lluna. A continuació, el públic ha aplaudit el pas de la Guardia Jalifiana ‘Sahorins’, Kabilenyos, Bereberes ‘Borts’, Llana, Muladís, Manta Roja i Bequeteros (Abanderat Moro), sent estos últims els encarregats de posar el punt final a l’acte amb la seua singular manera de desfilar.

La Segona Diana, sempre entranyable, ha tornat a demostrar que el relleu generacional i el futur de les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina estan més que assegurats, abans de donar pas a la resta d’actes previstos en esta jornada dedicada especialment a Sant Hipòlit Màrtir. L’ofrena floral, la missa major, la Presentació d’Armes, la processó general i la retreta completen la programació prevista per a este intens diumenge fester a la Vila Comtal.

Rubén Sanchis posa el fermall d’or a l’Entrada com a Abanderat Moro dels Bequeteros

L’Entrada Mora de les Festes de Cocentaina de 2026 ha avançat amb el pas de les filaes Guàrdia Jalifiana ‘Sahorins’, Kabilenyos, Bereberes ‘Els Borts’, Llana, Muladís i Manta Roja, abans d’arribar a la recta final de la desfilada. La Filà Bequeteros, encarregada enguany d’ostentar el càrrec d’Abanderat Moro, ha sigut la responsable de posar el colofó a l’acte amb Rubén Sanchis Oltra com a gran protagonista.

El seguici ha començat amb dos esquadres dianeres, una d’adults i una altra de xiquets, que han realitzat les clàssiques evolucions dels Bequeteros al ritme d’El Bequetero, del recordat compositor contestà Gustavo Pascual Falcó, de qui enguany s’han complit 80 anys de la seua mort. A continuació, el boato ha oferit diferents coreografies d’inspiració oriental abans de donar pas als cavallers de l’Abanderat sobre camell, la carrossa de les dames i la guàrdia personal de les filles del càrrec a cavall. Tot el conjunt ha anticipat l’arribada de Rubén Sanchis Oltra, qui ha assumit tot el protagonisme en el tram final de l’Entrada. L’Abanderat Moro ha desfilat acompanyat per la seua esposa, Ana López, com a favorita, i per les seues filles, María i Aitana, com a rodelles. Rubén Sanchis ha lluït una indumentària dissenyada per Javier Sellés Moltó i confeccionada pel creador contestà Saül Santonja, amb una marcada estètica mora en la qual han predominat els tons granats i blaus. Un dels detalls més simbòlics ha sigut la bandera amb l’heràldica del càrrec que l’Abanderat ha portat en la seua arma, fent així un gest a la tradicional bandereta amb la qual els Bequeteros ixen als carrers de Cocentaina durant actes tan característics com les Voltetes o les Dianes.

La Música Primitiva Apolo d’Alcoi ha acompanyat Rubén Sanchis durant el recorregut interpretant la marxa mora Almaná, de Francisco Valor Llorens. El punt final al boato l’ha posat una espectacular esquadra especial formada íntegrament per dones, entre les quals ha desfilat Gema, germana de l’Abanderat. L’Ateneu Musical de Cocentaina ha acompanyat l’esquadra amb les composicions Marta i A la mar, de Saül Gómez i Soler.

Fernando Pascual exhibeix elegància al seu pas per Cocentaina com a Capità Moro

Amb la nit ja tancada sobre la Vila Comtal i l’enllumenat especial de Festes il·luminant el Passeig del Comtat, l’Entrada Mora de les Festes de Cocentaina de 2026 ha començat amb la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet acompanyant els estendards de la Junta de Festes i de Sant Hipòlit Màrtir. A continuació, la Filà Mudèjars ha assumit tot el protagonisme amb la capitania que enguany ha encapçalat Fernando Pascual Torró.

La formació ha desplegat un boato que ha fet un recorregut pel passat musulmà de Cocentaina. L’acompanyament ha començat amb un homenatge a tots els capitans que ha tingut la Filà des de la seua fundació, l’any 1942, abans de donar pas a la recreació d’un soc àrab, amb el qual s’ha volgut destacar l’important paper que va exercir el comerç dins de la cultura musulmana. Dos ballets, un d’ells format per xiquetes, han continuat donant forma a la proposta abans d’un dels moments més emotius del boato. Un cavall de respecte ha servit per a recordar la mare del Capità Moro, que va faltar a mitjan passat mes de juliol. Els cavallers i les favorites han anunciat després l’arribada de Fernando Pascual Torró, màxim representant de les tropes de la mitja lluna. El Capità ha recorregut els carrers de Cocentaina sobre una carrossa acompanyat per la seua esposa, Irene Pérez García, com a favorita, i pel seu fill, Ferran Pascual Pérez, que ha exercit de rodella. Fernando Pascual ha lluït una indumentària creada pel dissenyador alcoià Juan Climent, en la qual han destacat els tons verds i blancs. Especial atenció ha merescut el bombatxo, que ha reproduït fidelment esta característica peça del vestit oficial de la Filà Mudèjars. La música ha tingut també un paper destacat al pas del Capità. L’Ateneu Musical de Cocentaina l’ha acompanyat interpretant la marxa mora María Peremarch, de Saül Gómez i Soler, que ha posat banda sonora al recorregut del màxim representant del bàndol moro.

La posada en escena dels Mudèjars ha culminat amb una elegant esquadra especial formada íntegrament per dones, que ha rebut nombrosos aplaudiments durant el seu recorregut. La Societat Instructiva Musical de Benigànim ha acompanyat l’esquadra interpretant, entre altres peces, Sóc Mudéjar, de Francisco Valor Llorens.

Ana Micó, l’Abanderada Cristiana dels Contrabandistes amb llegat familiar

L’Entrada Cristiana de les Festes de Cocentaina d’este 2026 ha avançat amb la desfilada de les filaes Gentils, Cavallers de Llúria i Contestanos, que han donat pas a la Filà Contrabandistes, encarregada enguany d’assumir el càrrec d’Abanderada Cristiana. Ana Micó Llavori ha sigut la gran protagonista d’un boato marcat per l’estètica andalusa i per una història familiar estretament vinculada a la Festa Contestana.

L’acompanyament ha començat amb el portador de la bandera cristiana i l’ambaixador, Óscar García, tots dos a cavall, abans de donar pas a diverses calesses i a un ballet infantil. Les dames, sobre carrossa, i uns cavalls de doma han precedit l’arribada d’Ana Micó, qui ha recollit enguany el testimoni dels seus pares. Son pare ja va exercir el mateix càrrec en 1989, mentre que sa mare, Ana Llavori Savall, va ser Abanderada Cristiana en 2009, convertint-se aleshores en la primera dona a ostentar un càrrec en les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina. La protagonista ha lluït una indumentària de marcada estètica contrabandista, ideada i confeccionada per sa mare, en la qual han destacat especialment els tons blancs i granats. Ana Micó ha recorregut els carrers de la Vila Comtal sobre una carrossa inspirada en un arcabús, un dels elements més representatius de la Filà Contrabandistes, i ha estat acompanyada per la seua germana Esther com a dama. La música ha tingut també un significat especialment familiar. La Societat Musical Beniatjarense ha acompanyat l’Abanderada interpretant el pasdoble Ana Micó, de Santiago Revert Cantó, compost fa dèsset anys expressament per a acompanyar sa mare quan va exercir el mateix càrrec.

El boato ha arribat al seu punt final amb una guerrera i imponent esquadra especial, dissenyada per Juan Peña, que ha aportat el contrapunt més contundent a l’estètica contrabandista desplegada durant el recorregut. L’esquadra ha avançat al ritme de Contrabandistes Salvatges, composició de Mario Coloma Cerver, interpretada per la Unió Artística Musical d’Ontinyent. Després dels Contrabandistes, l’Entrada Cristiana ha afrontat el seu tram final amb les filaes Cavalleria Ministerial, Maseros i Cruzados, encarregades de tancar la desfilada de les tropes de la creu.

Mateo Sala, el Capità dels Almogàvers que ret homenatge a Jaume I

Mateo Sala Torró ha brillat com a Capità Cristià de les Festes de Cocentaina d’este 2026, encapçalant les tropes de la creu en un boato que la Filà Almogàvers, formació que precisament exerceix la capitania, ha dedicat a la figura de Jaume I coincidint amb els 750 anys de la seua mort. La desfilada cristiana ha arrancat a les set en punt de la vesprada davant del Convent dels Pares Franciscans, amb uns 35 graus de temperatura, i amb la Colla Mal Passet obrint l’acte junt amb els estendards de la Junta de Festes i de Sant Hipòlit Màrtir.

Després d’ells, els Almogàvers han iniciat la posada en escena d’una capitania que ha tingut com a eix argumental l’esmentada mort del Rei Conqueridor. Un pregoner ha sigut l’encarregat d’anunciar la defunció del monarca abans de l’aparició d’un fèretre arrossegat per un cavall i cobert amb la senyera. El seguici, custodiat per cavallers templers i representants del clergat, ha avançat acompanyat pel toc de difunts de les campanes que interpretaven els campaners de l’Alqueria de la Comtessa. Seguidament, les dames i els cavallers del capità, els rodelles i un ballet han precedit Mateo Sala Torró, que ha recorregut els carrers de la Vila Comtal sobre una gran carrossa i lluint una indumentària dissenyada per Santi Carbonell i Víctor Ferrer, caracteritzada per la combinació de cuirs i pells amb tonalitats blanques i blaves. Al seu pas, la Música Primitiva Apolo d’Alcoi ha interpretat Nÿda, marxa cristiana de Francisco Valor Llorens.

L’arribada al Pla ha deixat un dels moments més simbòlics del boato. Mateo Sala ha depositat una rosa negra sobre la recreació de la sepultura de Jaume I com a homenatge al monarca abans de rebre l’esquadra especial de la capitania cristiana. Esta última ha estat formada íntegrament per dones, entre elles la mare del mateix capità, i ha presentat un disseny d’El Trencat en el qual han predominat els tons ocres, marrons i negres. La Unió Musical Contestana ha acompanyat el seu avanç interpretant Almogavaria, de Francisco Valor Llorens, i Lacrima, de Saül Gómez i Soler.