Mare de Déu

COPE Alcoy > Mare de Déu

Agres es converteix en punt de trobada de pelegrins cada diumenge de setembre

Actualitat, Comarques, Noticies

Cada diumenge de setembre, Agres torna a convertir-se en lloc de pelegrinatge. Fidels arribats des de diferents municipis emprenen el camí fins al santuari de la Mare de Déu d’Agres, en plena Serra de Mariola, per a participar en una tradició que es manté viva des de fa segles.

Les romeries atrauen cada cap de setmana veïns de l’Alcoià i El Comtat, encara que la devoció per la Mare de Déu supera les fronteres de les nostres comarques. Fins a Agres arriben també pelegrins de poblacions veïnes i de nombrosos punts de la Diòcesi de València. Uns fan el camí a peu, altres acudeixen a cavall i també hi ha qui es desplaça directament fins al municipi en cotxe o ho feia en tren quan aquest últim estava en funcionament. Però darrere de cada visita sol haver-hi una raó “una petició, una acció de gràcies, una promesa o simplement una tradició familiar que es repeteix any rere any”, explicava aquest divendres en COPE ALCOI Don Vicent Femenía, rector d’Agres. Cal destacar que els diumenges de romeria comencen amb la missa de les 10:00 hores al santuari i, ja al migdia, a les 12:00, se celebra la tradicional missa de campanya a l’esplanada exterior, on es concentren tots aquells que han acudit fins a aquest municipi del Comtat. És també durant aquestes jornades quan es viu un dels moments més significatius “la Mare de Déu baixa del seu cambril i els fidels poden passar davant de la imatge, accedint a la sagristia del santuari, fins quasi les dos del migdia. D’aquesta manera poden acostar-se més a ella i compartir un moment d’oració davant la seua mirada”, apunta Don Vicent.

Les romeries a la Mare de Déu d’Agres comencen aquest diumenge 13 de setembre i es repetiran els dies 19 i 27 d’aquest mes. Aquesta última tindrà lloc després dels dies grans de les festes en honor a Sant Miquel Arcàngel, patró del poble, que tanquen cada any un estiu d’intensa activitat.

A continuació, pots escoltar l’entrevista amb el rector d’Agres, Don Vicent Femenía:

Les Festes de Muro conclouen amb ‘La Pujà’ de la patrona a la seua ermita

Actualitat, Comarques, Noticies

Les Festes de Moros i Cristians de Muro van finalitzar oficialment aquest passat cap de setmana amb La Pujà de la Mare de Déu dels Desemparats, un trasllat processional des de la parròquia de Sant Joan Baptista fins a l’ermita de la patrona que va posar el punt final a unes intenses jornades festives celebrades durant gran part del mes de maig. Els festers i les festeres del municipi del Comtat es van bolcar novament en tots els actes programats i el veïnat va acompanyar amb fervor la patrona abans de la seua tornada a l’ermita.

La programació festera va començar el dissabte amb el tradicional sopar de germanor a les seus de les Filaes, seguit a mitjanit per l’Entradeta de La Pujà, que va recórrer el nucli antic des de l’encreuament dels carrers Sants i Sant Josep. A més, la Junta de Festes de Muro va fer públics els premis a les millors esquadres: en el bàndol moro, el primer premi va ser per a ‘Santos i Dimonis’ de la Filà Tariks i el segon per a ‘Khan-Salàh’ de la Filà Llana; mentre que en el bàndol cristià la gran triomfadora va ser la Filà Maseros, amb els reconeixements per a les esquadres Les Cireres i El Garbell.

Ja el diumenge, la jornada va començar amb la tradicional Diana i el posterior cercavila des de l’ermita fins a la parròquia, amb la participació dels càrrecs festers i les Clavarieses, després de la suspensió de l’acte la setmana anterior per la pluja. En la missa solemne del migdia, oficiada pel rector de la localitat Don Diego Ferrándiz, es va recordar els difunts del municipi i, en acabar l’eucaristia, es va realitzar un nou cercavila fins a l’ermita, on es va disparar una gran mascletà. Cal destacar que durant la vesprada va tornar a ploure, fet que va obligar a suspendre la desfilada informal prevista a les 18.00 hores, encara que finalment es va mantindre la processó de trasllat quan va escampar, reduint-se el recorregut.

La comitiva va comptar amb els càrrecs festers d’enguany: Izan Molina (Capità Moro de la Filà Verds), José Juan Pérez ‘Minyó’ (Abanderat Moro de la Filà Tariks), Emilio Margarit (Capità Cristià de la Filà Maseros) i Carolina Climent (Abanderada Cristiana de la Filà Contrabandistes), junt amb l’Angelet 2026, Clàudia Rico Jordà. En arribar a l’ermita es va disparar un castell de focs artificials, es va entonar l’Himne de la Mare de Déu i es va depositar la imatge al seu interior entre els aplaudiments dels assistents.

La jornada va concloure amb el sorteig de les Clavarieses de l’any vinent i la proclamació dels càrrecs festers de 2027, que recauran en les Filaes Llana i Templaris com a capitanies i Marroks i Pirates com a banderers, iniciant així simbòlicament un nou cicle festiu.

Balanç positiu d’unes Festes multitudinàries i sense incidències

Finalitzades les celebracions, la Junta de Festes de Muro ha fet un balanç positiu d’unes festes marcades per la normalitat i l’alta participació. El seu president, Paco Vicedo, ha destacat el “excel·lent ambient festiu” i l’alt nivell de les Entrades, amb boatos de gran qualitat i la participació de més de trenta formacions musicals cada dia: “van ser unes desfilades espectaculars en tots els sentits, amb un elevadíssim nivell en dissenys i originalitat dels boatos i una part musical brillant”, assenyalava, alhora que agraïa la implicació de totes les Filaes i del seu equip de treball. Per la seua banda, la regidora de Festes, Sara Beneyto, ha subratllat que tots els actes han transcorregut amb total normalitat: “la notícia és que no hi ha hagut notícia. Tot ha eixit molt bé i ens hem adaptat ràpidament quan la pluja ha generat algun contratemps”, ha afirmat.

Finalment, l’alcalde de Muro ha posat en valor la importància de les festes, declarades d’Interés Turístic Autonòmic, i el seu impacte econòmic i social en el municipi: “el nostre més sincer agraïment als festers i festeres, càrrecs i Junta de Festes per haver fet que les de 2026 hagen sigut unes grans festes”, concloïa Vicent Molina en declaracions a COPE ALCOI.

Una multitudinària ‘Baixà de la Mare de Déu’ condueix a Muro cap a les seues Festes

Actualitat, Comarques, Noticies

Muro ha estrenat ja la popularment coneguda com la Setmana Gran, unes jornades de preparatius i activitat festera a les seus de les filaes com a preludi de les Festes de Moros i Cristians que la localitat celebrarà amb intensitat a partir d’aquest mateix divendres. Abans d’això, el municipi va viure el passat dissabte 2 de maig una intensa vesprada d’activitat festiva que va començar a les sis amb el concert de música festera oferit per la Unió Musical de Muro al Centre Cultural, junt amb l’acompanyament de La Xafigà.

Més tard, a les 20:00 hores, va començar la processó de “La Baixà de la Mare de Déu”, que per segon any consecutiu s’ha celebrat una setmana abans de les festes. Cal recordar que aquest acte sempre tenia lloc després de l’Entrada del dissabte de Festes i, després de diferents proves en el calendari, es va decidir avançar-lo definitivament mitjançant un acord ratificat en 2025 per la confraria, la Junta de Festes, la parròquia i l’església.

El toc de les campanes va anunciar l’eixida de la patrona des de la seua ermita i tot seguit es va iniciar el trasllat fins a la parròquia de Sant Joan Baptista, amb la participació de totes les filaes acompanyades per les seues respectives bandes de música. També van estar presents els càrrecs festers d’enguany: Emilio Margarit com a capità cristià de la Filà Maseros, Izan Molina com a capità moro de la Filà Verds, Carolina Climent com a abanderada cristiana de la Filà Contrabando, José Juan Pérez com a abanderat moro de la Filà Tariks, i Marina Aresté junt amb Rafael Santamaría com a ambaixadors. Davant de la patrona va destacar la presència de Claudia Ricó Jordà, Angelet 2026, mentre que la Filà Mare de Déu es va encarregar de portar les andes de la Verge dels Desemparats.

La Junta de Festes, part de la Corporació Municipal amb l’alcalde Vicent Molina al capdavant i el clergat van tancar la processó amb l’acompanyament de la Banda de Muro. A l’arribada al temple parroquial, un castell de focs artificials i el volteig general de campanes van rebre la Mare de Déu, i ja dins es va cantar l’himne abans de la seua entronització a l’altar major. Prèviament, es va beneir el nou mantell de la patrona, a càrrec de l’arquebisbe emèrit de Lleida, Salvador Giménez, natural de la població “és un mantell de gala elaborat a Paiporta, que té la particularitat que des de qualsevol angle es pot contemplar la seua riquesa, i aquest e uneix a la peça de diari que ja va estrenar la patrona el mes d’octubre passat“, explicava en COPE ALCOI Don Diego Ferrándiz, rector de Muro.

La nit del dissabte va concloure amb el sopar a les seus de les filaes abans de l’esperada Entradeta Oficial, que va començar a la mitjanit des del creuament dels carrers Sants i Sant Josep, amb la participació de totes les formacions mores i cristianes. El recorregut va discórrer pels principals carrers del nucli antic i va donar pas a una discomòbil a la Plaça Matzem.

Les 27 fogueres il·luminen a Cocentaina en la vespra del dia gran de la Mare de Déu

Actualitat, Comarques, Noticies, Portada

La vespra de la festivitat de la Mare de Déu del Miracle transforma cada any el ritme quotidià de Cocentaina, marcant l’inici de les jornades centrals de les festes que la Vila Comtal dedica a la seua patrona. Al migdia, el tradicional volteig general de campanes en totes les esglésies de la capital del Comtat va anunciar l’arribada del dia gran de la Mare de Déu del Miracle, mentre que de vesprada l’activitat es va traslladar al Monestir de les Clarisses, on es van celebrar les vespres solemnes que van culminar amb una eucaristia als peus de la patrona. Aquesta va estar presidida per Don Juan Antonio Reig Pla, bisbe emèrit d’Alcalá de Henares i natural de Cocentaina, mentre que Don Ramón Micó Colomer, actualment rector a Banyeres de Mariola i vinculat durant deu anys a El Salvador de Cocentaina, va exercir com a predicador.

Ja entrada la nit del 18 d’abril, la plaça del Pla es va omplir de públic per a presenciar un dels actes més emblemàtics: l’encesa de les 27 fogueres. Aquest moment, carregat de simbolisme, recorda el miracle ocorregut el 19 d’abril de 1520, quan la icona de la Mare de Déu va vessar 27 llàgrimes de sang mentre mossén Onofre Satorre oficiava la santa missa a la capella de Sant Antoni Abat del Palau Comtal. Una narració en off, acompanyada d’efectes pirotècnics, va recrear aquell episodi que va canviar per sempre la història del poble contestà. Després de la ‘Cremà’, va tindre lloc la Serenata tant a la Mare de Déu del Miracle com a les persones que enguany reben l’Homenatge als Majors.

19 d’abril, una jornada festiva a Cocentaina

El dia gran de la Mare de Déu del Miracle ha començat hui de matinada amb un nou volteig de campanes, el llançament de les 27 salves commemoratives del miracle i la missa matinal al Monestir de les Clarisses. Després del passacarrer, la imatge de la patrona serà traslladada a les 10:00 hores fins a l’església de Santa Maria, on tindran lloc actes destacats com la Súplica, a càrrec de Raquel Palací Barber, l’ofrena floral i la Missa Major, presidida pel bisbe auxiliar de València, Monsenyor Fernando E. Ramón Casas. La jornada continuarà amb l’Homenatge als Majors, una mascletà al Pla i, ja de vesprada, la processó solemne que arrancarà a les 19:00 hores des de Santa Maria.

Acord a Muro per a canviar de dia ‘La Baixà’ de la Mare de Déu

Actualitat, Comarques, Noticies

La Junta de Festes i la Confraria de la Verge dels Desemparats de Muro han consensuat canviar de dia  ‘La Baixà’ de la Mare de Déu des de la seua ermita fins al temple parroquial de Sant Joan Baptista, un dels moments més esperats dins de les Festes de Moros i Cristians d’aquesta localitat del Comtat. L’acord arriba després d’anys de desacords entre les dues entitats i amb l’objectiu de fomentar la participació en les processons, les quals havien deixat de ser actes oficials per a les Filaes del municipi en les últimes edicions dels festejos.

Cal recordar que ‘La Baixà’ de la Verge dels Desemparats tenia lloc sempre després de l’Entrada del dissabte i la mateixa finalitzava avançada ja la nit, la qual cosa suposava un contratemps per a festers i festeres després d’una intensa primera jornada de celebracions. En 2017 es va provar traslladar aquesta processó al dissabte de la setmana anterior als festejos, amb molt bona acollida en l’àmbit de la Festa, però el resultat no va agradar a la Confraria de la Mare de Déu ni  a alguns sectors de la població. Posteriorment, en 2018 i 2019, es va provar realitzar ‘La Baixà’ al migdia del mateix dissabte de l’Entrada i després de la ‘Missa de Clavarieses’; la qual cosa també es va traduir en un inconvenient per a les Filaes de càrrec perquè les pillava en plens preparatius per a les desfilades. Finalment, i al no quallar tampoc aquesta opció, es va decidir tornar a arrere en 2022 i fer el trasllat de la patrona a la parròquia després de l’Entrada del dissabte amb l’excepció que la participació de les mateixes Filaes anara voluntària.

Ara, i una vegada analitzada la participació en les processons de 2022, 2023 i 2024, es va celebrar una reunió abans de Nadal on Junta de Festes, Filà de la Mare de Déu, Confraria i Parròquia van coincidir en la idea de canviar de nou ‘La Baixà’ perquè siga el dissabte anterior a Festes. La proposta va quedar ratificada en una nova sessió celebrada fa uns dies i ja es posarà en marxa en les pròximes Festes. D’aquesta manera, el dia 3 de maig d’enguany serà la processó de ‘La Baixà’ a partir de les 20:00h “la trobada es va allargar més de tres hores, es van posar sobre la taula els pros i contres, i al final es va veure que el millor era fer-ho així. Això permetrà que totes les Filaes tornen a participar en les processons , amb caràcter oficial, i que fins i tot la gent del poble puga retre homenatge a la Mare de Déu d’una forma més assossegada ja que fins ara la intensitat dels dies de Festes complicava la participació en la mateixa ‘Baixà’ o en la processó general“, explicava en COPE ALCOI Don Diego Ferrándiz; titular de la mateixa parròquia de Muro. També des de la Junta de Festes valoren molt positivament que s’haja arribat a un acord que, segons consideren, beneficia a tots “creiem que la processó de ‘La Baixà’ guanyarà en brillantor si la passem al dissabte previ a Festes i, sense cap dubte, les Filaes ho agrairan ja que al dissabte següent es podrà gaudir amb més tranquil·litat de les Entrades. Sens dubte, serà positiu per a les nostres Festes i esperem que dure molts anys el canvi“, manifestava Paco Vicedo; president de l’entitat.

Després de la modificació el calendari de processons de les Festes de Muro quedarà així. El dissabte 3 de maig a les 20:00h serà ‘La Baixà’ des de l’ermita fins a la parròquia, mentre que el diumenge dia 11 a la nit serà la coneguda com ‘Processó Llarga’ en el dia de la festivitat de la patrona. Ja el diumenge 18 de maig, a les 20:30h, s’efectuarà ‘La Pujà’ fins a l’ermita posant fi als Moros i Cristians 2025. La curiositat d’enguany la trobem en què ‘La Baixà’ coincidirà amb el Dia de les Entrades d’Alcoi en endarrerir-se les Festes de la capital de l’Alcoià al primer cap de setmana de maig, tot això pel fet que la Setmana Santa cau tardana en el calendari.

La ‘Pujà’ va acomiadar les Festes de Muro més participatives

Actualitat, Comarques, Noticies

Com mana la tradició, les Festes de Moros i Cristians de Muro van culminar amb el retorn processional de la Verge dels Desemparats des de la parròquia de Sant Joan Baptista fins a la seua Ermita, un acte que va tindre lloc al vespre del diumenge 19 de maig. Però abans d’això, la Festa va tornar a eixir a carrer en la nit del dissabte anterior amb la tradicional ‘Entraeta de La Pujà’ i aquesta va arrancar passades les 23:30h comptant amb la participació de la totalitat de les Filaes pel recorregut de costum. La jornada va finalitzar amb una nova proposta d’oci nocturn en la Plaça del Matzem en la qual va destacar la presència de diversos DJ’s.

L’endemà, l’activitat festiva va donar inici a partir de les huit del matí amb una Diana informal que van realitzar les Filaes amb un recorregut marcat en funció a la ubicació de les seues respectives taules d’esmorzar. Al migdia es va celebrar l’eucaristia en record dels difunts de Muro, una missa que va omplir per complet l’església i que va estar oficiada pel rector Don Diego Ferrándiz. Després d’aquest moment, la festa es va traslladar de nou als carrers del barri antic amb una cercavila de totes les Filaes en el qual els veïns i les veïnes del poble van poder veure de prop els dissenys que van lluir els Càrrecs d’enguany. Després de l’últim dinar de Festes, va començar l’Entrada a partir de les sis de la vesprada en la qual moros i cristians van tornar a desfilar esgotant així les últimes hores d’unes Festes de Moros i Cristians que acabarien passades les 20:30h amb l’inici de La Pujà de la Verge dels Desemparats.

El volteig de les campanes de la parròquia va saludar a la patrona a l’eixida del temple i totes les Filaes, al costat de Les Clavarieses i Daniela Pérez Bañuls (Angelet 2024), van prendre part en la comitiva per a acompanyar a la patrona fins a la seua Ermita. Els aplaudiments a la Mare de Déu van sonar al llarg d’un trajecte que va culminar uns metres més amunt de la Plaça de L’Ermita, punt en el qual al costat del recinte firal es va disparar un gran castell de focs artificials que va servir per a posar el colofó de manera brillant als festejos. El toc dels bronzes de la mateixa Ermita va anunciar l’arribada de la Mare de Déu dels Desemparats a la seua església i allí, a les portes d’aquesta, festers, devots i gran part del poble de Muro, van cantar amb fervor l’himne dedicat a la patrona. Posteriorment es va produir l’esperat moment de l’entrada de la Mare de Déu a la seua capella i ja dins es van sortejar les Clavarieses d’enguany igual que es va procedir al traspàs de càrrecs festers.

En 2025 les Filaes Mare de Déu i Arquers seran les que exerciran la Capitania i el Banderer en les tropes de la creu mentre que en el bàndol moro faran el propi Realistes i Moros del Rif. D’aquesta manera van acabar els festejos de 2024 i es va iniciar el camí cap a les celebracions del pròxim any, un compte arrere cap als dies grans el segon cap de setmana de maig i per als quals ja resten menys de 365 dies.