Els Borts recreen una Entrada històrica a Cocentaina per a homenatjar Gustavo Pascual Falcó

La Filà Bereberes-Els Borts va retre homenatge la vesprada del 31 de juliol al compositor Gustavo Pascual Falcó amb la recreació d’una Entrada històrica que va recórrer els carrers del nucli antic de Cocentaina. La iniciativa, organitzada amb motiu del 80 aniversari de la seua mort, va servir per a recordar l’estreta vinculació de l’autor de ‘Paquito El Chocolatero’ amb la formació festera i posar en valor el llegat musical que va deixar en les Festes de Moros i Cristians.

La desfilada va arrancar a les 19.30 hores des del Pla de la Font, a les immediacions del conegut Hostalet, recuperant l’itinerari que antigament seguien les Entrades de Moros i Cristians de la Vila Comtal. La comitiva va estar encapçalada pel guió de la Filà Bereberes-Els Borts, escortat per diversos portaestandarts, i darrere van desfilar diverses esquadres de la Filà, culminant l’acte amb una espectacular esquadra de negres, dissenyada amb el segell de Ropería Chimo. L’acompanyament musical va anar a càrrec de la Unió Musical Contestana, que va interpretar diverses composicions vinculades a la història de la formació, entre elles la marxa ‘Buscant un Bort’, dedicada precisament a la Filà i composta per Gustavo Pascual Falcó. El recorregut va ascendir fins a El Pla, passant prèviament per davant de l’església de Santa Maria, per a continuar després pel carrer Major i finalitzar davant de la casa on va nàixer el compositor.

Amb esta recreació van culminar els actes commemoratius iniciats el passat 10 de juliol amb un concert extraordinari celebrat al pati d’armes del Palau Comtal. Aquella cita va tindre, a més, un marcat caràcter solidari, ja que la recaptació es va destinar íntegrament a SOLC i a l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC). Durant aquell concert, la Filà va concedir a Gustavo Pascual Falcó la distinció de ‘Bort d’Honor’, a títol pòstum, en reconeixement a l’estreta relació que va mantindre amb l’entitat i a les nombroses composicions que li va dedicar. A més, es va estrenar la marxa mora inèdita ‘Moros en el Castell’, una obra inspirada en la tradicional pujada que els Bereberes-Els Borts feien al castell de Cocentaina, una de les escenes més emblemàtiques que protagonitzava antigament la Filà i que ha quedat immortalitzada en nombroses fotografies.

La memòria d’Álvaro Vercher ja té un lloc a Quatretondeta

Quatretondeta va inaugurar el passat 22 de juliol un mural informatiu dedicat a Álvaro Vercher Cortell, veí del municipi i víctima del nazisme, assassinat amb tan sols 24 anys al camp de Gusen, subcamp integrat en el complex concentracionari de Mauthausen. L’acte va reunir nombrosos veïns, familiars i descendents d’Álvaro, que van participar en un homenatge carregat d’emoció.

Un dels moments més significatius va arribar amb la lectura d’una carta que Vercher va enviar als seus pares des d’un camp de refugiats de França, el novembre de 1939. El text, llegit per un nebot net, va permetre als assistents conéixer de primera mà les vivències de l’exili, la separació familiar i la incertesa que va marcar els seus últims anys. Nascut a Quatretondeta el 7 d’octubre de 1917, Álvaro Vercher va treballar com a xofer a la Fàbrica número 4 de la Comissió d’Indústries de Guerra de la Generalitat de Catalunya, ubicada a la Canya. Mobilitzat com a soldat republicà l’any 1938, es va exiliar a França després de la derrota de la República. Durant la Segona Guerra Mundial va ser capturat per les tropes alemanyes, deportat al camp de Mauthausen i posteriorment traslladat a Gusen, on va ser assassinat pels nazis el 15 de gener de 1942 “la trajectòria d’Álvaro resumeix l’experiència de tota una generació: va ser treballador, soldat republicà, exiliat, refugiat, presoner de guerra i deportat a Mauthausen. La investigació històrica permet recórrer el camí invers al que va seguir el sistema nazi: recuperar el seu nom, reconstruir la seua vida i retornar-lo a la memòria de la seua família i de Quatretondeta”, va explicar l’historiador Jordi Ortiz, encarregat de presentar la investigació sobre la vida del veí.

L’homenatge també va servir per a reafirmar el compromís del municipi amb la memòria democràtica. L’alcalde de Quatretondeta va agrair, en este sentit, la presència dels familiars d’Álvaro i la implicació del veïnat en un acte que busca preservar el record de les víctimes d’aquells fets “hui Quatretondeta retorna a Álvaro el lloc que li correspon en la memòria del nostre poble. La seua família ha mantingut viu el seu record durant generacions i este mural converteix eixa memòria familiar en patrimoni de tota la ciutadania. Reconéixer la seua història significa defensar la democràcia, la llibertat, la igualtat, la justícia social, la pau i la dignitat humana. Volem que este siga també un espai d’educació i reflexió per a les generacions futures”, va destacar el primer edil.

La inauguració es va celebrar en el marc de Shadows of Occupation, un projecte europeu impulsat per ASEID amb el suport de l’Ajuntament de Quatretondeta i del programa Europa Creativa. La iniciativa reunix estos dies a Alcoi i Quatretondeta participants procedents d’Alemanya i Grècia per a reflexionar sobre les polítiques locals de memòria.

La Filà ‘Borts’ de Cocentaina prepara un emotiu homenatge al compositor Gustavo Pascual Falcó

La Filà Bereberes ‘Borts’ de Cocentaina ha preparat un ampli programa d’actes per retre homenatge a Gustavo Pascual Falcó, autor del universal pasdoble ‘Paquito El Chocolatero’, quan es compleixen 80 anys de la seua mort. La iniciativa pretén recordar l’estreta vinculació que el compositor va mantindre amb la formació festera i reconéixer l’empremta que va deixar en la seua història musical.

Un dels moments més emotius serà el nomenament, a títol pòstum, de ‘Bort d’Honor’, una distinció amb la qual la Filà vol agrair el llegat de qui va compondre peces tan representatives com ‘Buscant un Bort’, l’‘Himne dels Borts’ i altres obres dedicades expressament a la formació. En declaracions al programa #LaNostraFesta de COPE ALCOY, el Cap de Filà, Paco Pascual, va explicar que la programació començarà aquest divendres a les 19:30 hores amb un concert al pati d’armes del Palau Comtal, a càrrec de la Unió Musical Contestanaentre les peces previstes destaca l’estrena absoluta de ‘Moros en el Castell’, una partitura que Gustavo Pascual va deixar inacabada i que ara veurà la llum gràcies al treball de recuperació i als arranjaments realitzats per Àngel Lluís Ferrando”, va assenyalar. L’entrada al concert tindrà un donatiu de cinc euros i tota la recaptació es destinarà a SOLC i a l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), entitats que desenvolupen una destacada tasca de suport als pacients oncològics de les nostres comarques. Els actes continuaran el 31 de juliol, també a les 19:30 hores, amb la recreació d’una Entrada històrica que recuperarà l’itinerari original que antigament tenia aquest acte. El recorregut partirà des de les immediacions del Pla de la Font, travessarà part del nucli antic de Cocentaina i finalitzarà novament a la plaça on es troba la casa natal del compositor.

L’homenatge a Gustavo Pascual Falcó s’allargarà durant els pròxims mesos amb noves activitats que s’aniran anunciant progressivament. Des de la família del músic han agraït la iniciativa impulsada per la Filà Bereberes ‘Borts’ i han destacat que, huit dècades després de la seua mort “la seua figura, però també les seues composicions, continuen molt presents a Cocentaina i fins i tot en gran part del món gràcies al fet que peces com ‘Paquito El Chocolatero’ o ‘El Bequetero’ sonen en nombrosos indrets del planeta”, va concloure Gustavo Pascual Pérez, fill del compositor.

A continuació, pots escoltar l’entrevista que hem mantingut amb Paco Pascual i Gustavo Pascual:

Muro venera amb fervor a la seua patrona, la Verge dels Desemparats

Les Festes de Moros i Cristians de Muro van tornar a incloure un ampli programa d’actes religiosos dedicats a la patrona de la localitat, la Mare de Déu dels Desemparats, coincidint amb la celebració de la seua festivitat. La programació va començar a principis de maig amb el muntatge de les andes a l’interior de l’ermita i un dels moments més emotius per a les Clavariesses: la baixada de la imatge del seu cambril i la preparació per a eixir al carrer.

El dissabte 2 de maig es va celebrar una eucaristia a l’ermita i, posteriorment, va arrancar una multitudinària processó de La Baixà de la Mare de Déu fins a la parròquia de Sant Joan Baptista, temple en el qual la imatge va romandre durant les Festes. En la comitiva van participar totes les Filaes amb les seues bandes de música, els càrrecs festers i l’Angelet 2026, Clàudia Rico Jordà. La patrona va ser portada per membres de la Filà Mare de Déu, mentre que en la part final de la processó també van estar presents el clergat, la Junta de Festes presidida per Paco Vicedo i representants de la corporació municipal encapçalats per l’alcalde, Vicent Molina. L’arribada de la Mare de Déu a la parròquia va estar marcada pel repic de campanes i un castell de focs artificials. Ja a l’interior del temple, la imatge va quedar entronitzada a l’altar major.

D’altra banda, durant els dies previs a les Festes es van celebrar misses diàries als peus de la patrona, mentre que el dissabte 9 de maig les Clavariesses li van dedicar l’eucaristia com és tradició. No obstant això, la intensa pluja registrada aquell matí va obligar a suspendre les cercaviles previstes abans i després de la missa, que finalment es van traslladar al diumenge de La Pujà.

La programació religiosa va continuar el 10 de maig amb l’ofrena floral i la missa major, oficiada enguany per Don Salvador Giménez Valls, natural de Muro i actual Bisbe Emèrit de Lleida. A més, durant tot el matí, la Colla de Campaners del Comtat es va encarregar de fer sonar manualment les campanes, aportant una major solemnitat al dia gran dedicat a la patrona. Després de la cerimònia religiosa es va disparar una mascletà i, ja de nit, va tindre lloc la processó general pels carrers del nucli antic amb una elevada participació de fidels i festers. Va destacar especialment l’arribada a la parròquia al voltant de les onze de la nit, moment en què la Mare de Déu va ser rebuda novament amb focs artificials, volteig de campanes i una pluja de pètals a l’interior de l’església.

En la recta final de les Festes, la parròquia de Sant Joan Baptista va acollir el tradicional Quinari en honor a la Mare de Déu dels Desemparats. Cal destacar que cada jornada va estar dedicada a diferents col·lectius, com les persones malaltes i majors, els nounats i embarassades, els matrimonis que commemoraven aniversaris significatius o els xiquets de comunió, els joves de confirmació i els Júniors. Els actes conclouran el diumenge 17 de maig, al vespre, amb la Pujà de la Mare de Déu al seu ermitori.

La UNDEF i l’Elx CF reten homenatge al Canonge Soler en el centenari del seu naixement

Cocentaina i bona part de la província d’Alacant continuen commemorant el centenari del naixement de Don José Soler Cardona amb una variada programació d’actes que estan posant en valor el seu llegat religiós, artístic, fester, social i esportiu. L’efemèride, iniciada el passat mes de gener, ha deixat en les últimes setmanes diversos moments emotius en el marc de dos homenatges dedicats al recordat canonge contestà.

D’una banda, el divendres 13 de febrer, l’Elx CF va tributar un sentit reconeixement a l’Estadi Martínez Valero, destacant l’etapa de quasi vint anys de Soler Cardona com a capellà del club. La família del canonge, desplaçada fins a la ciutat il·licitana, va lliurar un detall commemoratiu a l’equip franjiverd i va agrair públicament el gest. A més, el president de l’Associació Cultural Canonge Soler Cardona, entitat coordinadora del centenari, va subratllar la importància de l’acte i les atencions rebudes per part del mateix club: «La projecció d’imatges de Don José Soler, i la menció al centenari feta durant el partit que va enfrontar l’Elx amb l’Osasuna, van ser dos gestos molt entranyables que reflectiren l’estima que el club continua tenint-li al canonge», va expressar Quino Palací.

Al marge d’aquesta iniciativa, la Unió Nacional d’Entitats Festeres (UNDEF) també es va sumar al centenari durant la seua Assemblea Nacional, celebrada recentment a Crevillent. En el transcurs de la mateixa es va destacar la contribució de Soler Cardona a la Festa de Moros i Cristians, així com la prolífica tasca desenvolupada com a assessor religiós de la institució durant diversos anys. L’entitat, presidida actualment per la contestana Pepa Prats, va lliurar a la família un pergamí de reconeixement a títol pòstum, remarcant també la influència del canonge en la cultura festiva de la província i el llegat que va deixar des de diferents àmbits. «Estem molt agraïts a la UNDEF, i a les poblacions que en formen part, perquè des del primer moment s’han bolcat en aquest centenari facilitant, a més, la difusió en les revistes de festes de l’obra pictòrica que Don José Soler va dedicar a les celebracions de moltes localitats», conclou Palací.

Els actes commemoratius continuaran durant el mes de març i en les pròximes setmanes tindran lloc noves iniciatives. Entre elles destaca la presentació del cartell anunciador de la Festa dels Nanos, que reprodueix una peça inèdita de Don José Soler dedicada a aquesta tradició contestana, així com el descobriment de la portada de la Revista de les Festes de la Mare de Déu del Miracle, que en 2026 serà obra del mateix canonge.

Inaugurada en el MUBAG una sala cultural en homenatge a l’alcoià Miguel Valor

El president de la Diputació d’Alacant, Toni Pérez, ha inaugurat recentment al Museu de Belles Arts d’Alacant (MUBAG) la Sala Miguel Valor, dedicada al que fora alcalde d’Alacant, diputat de Cultura i artífex de la creació del MUBAG l’any 2001, entre altres accions de gran rellevància per al sector cultural de la província.

En l’acte, Pérez va estar acompanyat per l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, el diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, i el director del MUBAG, Jorge A. Soler, i va procedir a descobrir la placa commemorativa situada a la primera planta del museu, que reconeix la labor de Miguel Valor en la difusió del patrimoni històric, artístic i cultural de la província i la seua estreta vinculació amb el MUBAG.

Segons Toni Pérez, Valor va impulsar, entre altres actuacions, la sede actual del MARQ en 2002 i la inauguració de l’edifici del Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA) en 2011 com a regidor de Cultura. “Ara, des de la institució provincial volem rendir-li un meregut homenatge que perdurarà en el temps, reconèixer el seu compromís amb el projecte de completar els fons de la pinacoteca alacantina i la seua labor en la programació d’exposicions temporals des de 1997”, va destacar.

L’acte va comptar també amb la presència de familiars de Miguel Valor, encapçalats per la seua vídua, María Fernanda Ángel Botello, i els seus quatre fills, així com amb la actuació de la concertista de piano Marisa Blanes.

Cal destacar que l’alcoià Miguel Valor (1945-2024) va anticipar el nom de Museu de Belles Arts d’Alacant, que anys després va reconèixer la Generalitat Valenciana, i va impulsar un extens programa d’exposicions temporals, destacant mostres d’artistes locals, valencians i internacionals, amb obres de Picasso i Andy Warhol, entre altres. A més d’alcalde el 2015, Valor va ser regidor d’Alacant (1995-2014), vicepresident de la Diputació, diputat de Cultura i Esports (1995-2007) i diputat a les Corts Valencianes (1991-1995), deixant un llegat durador en la vida cultural de la província.

Alcoi també recorda el Dia Mundial contra el Càncer

Cada 4 de febrer se celebra el Dia Mundial contra el Càncer, i enguany la jornada també s’ha recordat a Alcoi amb diverses iniciatives destinades a mostrar suport a les persones que pateixen la malaltia i a retre homenatge a qui ens ha deixat a causa d’ella. Les activitats s’han concentrat al passeig de Cervantes, on es troba el monument del llaç rosa, símbol de solidaritat amb els afectats i les seues famílies.

A migdia s’ha fet la lectura d’un manifest a càrrec de les presidentes de les associacions SOLC i AECC, entitats que desenvolupen una tasca clau en l’atenció a pacients oncològics i els seus cuidadors. A l’acte han assistit representants de l’Ajuntament d’Alcoi, entre ells el vicealcalde Àlex Cerradelo i l’edil de Polítiques Inclusives Aroa Mira, així com nombrosos veïns que han volgut sumar-se a la iniciativa.

Les dues associacions han agraït el suport de les institucions, del personal sanitari, d’entitats i de voluntaris tant a Alcoy com a la resta de la comarca. També han recordat els avanços en els tractaments en les últimes dècades, que han permès frenar la malaltia i millorar la cronificació. Així mateix, han llançat una reivindicació: «Cal més finançament per continuar avançant en la investigació i aconseguir superar la malaltia. Els índexs de curació són molt alts, però no és suficient», han afirmat en declaracions a COPE ALCOI María Teresa Alberola (AECC) i María José Grau (SOLC). També han recordat la importància de participar en els programes de cribatge i acudir ràpidament al metge davant qualsevol símptoma, «perquè, no ens cansarem de repetir-ho, un diagnòstic a temps salva vides».

La jornada ha conclòs amb la reinauguració simbòlica del monument del llaç rosa després dels treballs de pintura i condicionament realitzats per l’Ajuntament, que han inclòs la col·locació de petits llaços que representen els diferents tipus de càncer.

Benillup reconeix el llegat de Càndida Beneito, la seua comare més estimada

Benillup va viure el passat dissabte 8 de novembre una jornada plena d’emoció i reconeixement amb motiu de l’homenatge a Càndida Beneito Botella (1904–1972), coneguda afectuosament com a Candideta, comare i infermera nascuda al municipi. L’acte, celebrat a l’Ajuntament, va culminar amb el descobriment de la placa que dóna nom a la nova plaça Càndida Beneito Botella, en record a la seua trajectòria professional i humana. Durant la cerimònia, l’historiador Jordi Ortiz va oferir una conferència en què va repassar la trajectòria vital d’esta figura exemplar de la sanitat valenciana.

Càndida Beneito va nàixer a Benillup l’any 1904, al si d’una família humil, i, òrfena de mare als sis anys, va ser acollida per Serafina Bonet, una comare alcoiana que li va transmetre la vocació de servei als altres. Gràcies al suport i la sororitat d’altres dones del seu ofici, va poder formar-se a València i obtindre els títols de comare (1928) i infermera (1933), un èxit excepcional per a una dona de la seua època. Va exercir de manera independent durant més de quaranta anys a Alcoi, on va assistir centenars de parts i va cuidar mares i nounats amb gran dedicació. Durant la Guerra Civil i la postguerra, va continuar treballant sense descans, convertint-se en un referent de professionalitat, proximitat i humanitat, i en una de les figures més estimades de la sanitat popular valenciana. L’acte va comptar amb la presència dels diputats provincials Carlos Pastor i Luis Rodríguez, del secretari autonòmic d’Infraestructures i Transports, Javier Sendra, i de diversos alcaldes i representants municipals de la comarca. En la seua intervenció, el diputat de Repte Demogràfic, Luis Rodríguez, va destacar: “El valor dels referents locals, i especialment de les dones, que han sostingut amb el seu esforç la vida dels nostres pobles.” Va afegir també que: “El major patrimoni dels municipis són les persones, i dedicar hui un espai públic a una dona que va fer tant de bé a Benillup és un orgull. La Diputació està al costat dels municipis en el repte demogràfic, i posar en valor les persones és una eina clau per al futur de les poblacions.” Per la seua banda, l’alcalde de Benillup, Javier Navarro Adrián, va agrair la presència dels familiars de Candideta i va subratllar: “Benillup està orgullós del treball de la vostra ascendenta. El seu exemple ens motiva a ser bones persones, i per això, a partir d’ara, la plaça principal del nostre poble portarà el seu nom, perquè mai oblidem el que va fer per tants veïns i veïnes”, afirma.

A l’homenatge van assistir també la nora de Càndida Beneito, diversos dels seus nets, besnets i altres familiars, que van rebre nombroses mostres d’afecte per part del veïnat i de les autoritats presents. A l’interior de l’Ajuntament es va poder visitar l’exposició “Vides que donen vida. Càndida Beneito Botella”, amb fotografies, documents i objectes originals vinculats a la seua vida i llegat professional. La jornada, que va incloure també una fira infantil i un vi d’honor obert a tots els assistents, es va convertir en una trobada de convivència, memòria i orgull col·lectiu per a tot el poble.

L’homenatge a Timoteo Briet posa el colofó a la Fira Modernista d’Alcoi

La Fira Modernista d’Alcoi 2025 ha arribat a la seua fi aquest diumenge amb una destacada participació en totes les activitats celebrades des de primera hora del matí. Han sigut molts els que han aprofitat la jornada per recórrer els carrers de la ciutat i fins i tot s’han acostat fins a La Glorieta per visitar els diferents estands repartits pel parc.

Durant les últimes hores del certamen s’ha pogut gaudir d’una excursió al Molinar, visites guiades, un joc d’orientació organitzat pel Centre Excursionista d’Alcoi o una xocolatada benèfica de l’Associació Cultural Samarita. A les 11:30h ha tingut lloc a La Glorieta la XXXII Mostra de Dolçaines i Tabals d’Alcoi. Memorial Ismael Gisbert, impulsada pel Grup de Danses Carrascal, mentre que el Grup de Danses Sant Jordi ha oferit balls populars i costumistes a la Plaça d’Espanya.

Balls modernistes o una passejada en bicicleta clàssica han donat pas a l’acte de cloenda de la VIII Fira Modernista d’Alcoi, al carrer Sant Josep, on s’ha descobert una placa commemorativa en record de l’arquitecte Timoteo Briet. L’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, hi ha estat junt amb el vicealcalde Àlex Cerradelo, l’edil de Turisme Lorena Zamorano i l’actor Carles Sellés.

La Cerimònia de Promesa Scout i arriada de banderes a la plaça Ramon i Cajal, organitzada pel Grup Scout Sant Jordi, ha sigut el punt final de la Fira 2025. Tot això abans del dinar organitzat pel Grup de Recreació Alcoi Modernista, celebrat al Restaurant La Hidro.

Joan García Iborra ja és Fill Predilecte de Muro

Divendres passat, el saló de plens de l’Ajuntament de Muro es va convertir en l’escenari d’un homenatge molt esperat i merescut: el nomenament de Joan García Iborra com a Fill Predilecte del municipi. La cerimònia, que va atraure a nombrosos veïns, familiars i amics del reconegut músic, va tindre lloc divendres passat i en la mateixa es va posar en valor el llegat d’Iborra en l’àmbit de la música i la composició.

Durant l’acte, la corporació municipal va destacar la trajectòria de Joan García Iborra, qui va portar amb orgull el nom del seu poble a cada racó del món. L’alcalde, Vicent Molina, va subratllar la seua dedicació a la cultura i al servei comunitari, afirmant que “sempre el tindrem com un referent” i que la seua passió i talent van demostrar que “a través del treball col·lectiu es poden fer realitat grans somnis”, va manifestar.

Els portaveus dels diferents grups polítics de la Corporació Municipal murera també van ressaltar la prolífica carrera d’Iborra, així com la seua capacitat per a connectar amb les persones i el seu llegat artístic. Amb visible emoció, els familiars de l’homenatjat van expressar el seu agraïment per les mostres d’afecte rebudes. Adrián, un dels seus fills, va compartir que “per al meu pare, Muro ha sigut un gran orgull, el seu punt de referència i el seu refugi”, afegint que “el meu pare era únic”, va dir. En representació de tota la família, Adrián va tindre l’oportunitat de signar en el Llibre d’Or del municipi.

Joan García Iborra va morir als 74 anys el mes de maig passat, deixant després d’ell una rica herència musical. La seua carrera inclou importants responsabilitats com a titular de l’Orquestra Simfònica d’Alacant, professor en els Conservatoris de Madrid i Alacant, així com director de la Albeniz Symphony Orchestra a Nova York. També va formar part activa d’agrupacions musicals locals com Xixona, L’Avanç del Campello i la Unió Musical de Muro, a la qual sempre va considerar la seua llar. Soraya Sanchis, presidenta de la banda local, el va descriure com “un músic de poble” que es va convertir en una figura prolífica dins del món musical i un autèntic referent per a tots.