Essència i tradició en les arrelades ‘Danses de Palacio’ de Muro
La Plaça del Palau de la Senyoria de Muro es va convertir el passat 6 de juny en l’epicentre de la cultura popular amb la celebració de les tradicionals ‘Danses de Palau’, una cita profundament arrelada a la localitat que evoca les festes que antigament tenien lloc quan els veïns complien amb el pagament dels tributs al Comte de Cocentaina.
Els actes centrals van estar precedits per les habituals ‘Dansetes’, celebrades durant la setmana com a assaig i preparació per a la gran jornada festiva. Estes van tindre lloc en enclavaments com el carrer Sant Joan, la pedania de Turballos i el carrer del Carme, acostant la tradició a diferents punts del municipi i contribuint a mantindre viu este important llegat cultural. Ja en la vesprada del dissabte, l’activitat va arrancar amb una animada cercavila des del Moll de l’Estació, on tenen la seua seu el Grup de Danses Baladre i La Xafigà, fins a la cèntrica Plaça del Palau. A les huit en punt va començar la tradicional ‘treta de balladors i balladores’, que va partir des del panell ceràmic dedicat al Santíssim Sagrament després del llançament de diversos trons d’avís.
A continuació, els participants van recórrer diverses vegades la plaça al ritme de la música abans de donar pas a les actuacions previstes. Els primers a eixir a escena van ser els més joves del Grup de Danses Baladre, que van oferir diverses peces i van retre homenatge al cantaor de Xàtiva Pep Gimeno ‘Botifarra’ per la seua contribució a la difusió de la cultura popular valenciana. Posteriorment va arribar el torn dels adults, protagonistes d’una vistosa ‘Gran Dansà’ en la qual van mostrar diferents balls tradicionals.
La jornada va concloure ja entrada la nit amb un xicotet castell de focs artificials, un sopar de cabasset i un animat sarau amenitzat per la rondalla del mateix Grup de Danses Baladre. Tant esta entitat com La Xafigà van tornar a fer possible una celebració que, any rere any, reafirma el compromís de Muro amb la conservació de les seues tradicions més singulars.
