Un homenatge a Gonzalo Cantó acomiada la Fira Modernista d’Alcoi

La Fira Modernista d’Alcoi va arribar a la seua fi ahir diumenge amb un matí replet d’actes en la qual van destacar una excursió o jocs d’orientació promoguts pel Centre Excursionista d’Alcoi. També l’Associació Cultural Samarita va organitzar la seua clàssica xocolatada benèfica en la Plaça Ramon i Cajal.

Molt prop d’allí, en La Glorieta, va continuar funcionant a ple rendiment la Fira amb els seus diferents llocs de venda igual que no van faltar propostes per als més xicotets com a tallers, jocs populars o una ‘scape street’. També el Grup de Danses Carrascal va iniciar la seua Setmana de Cultural Popular amb el seu ja esperat ‘Memorial Ismael Gisbert’ i van ser molts els que van aprofitar l’ocasió per a visitar El Café Samarita on hi havia una recreació del laboratori de Frankenstein. La posada en escena de ‘Sombras de Bohemia’ o la recepció a Gonzaló Cantó en el saló de plens, amb música original de Moisés Olcina, van ser uns altres dels plats forts del matí dominical en la qual el bon temps va animar a eixir al carrer per a gaudir de les últimes hores de la Fira Modernista 2024.

El certamen va arribar a la seua fi al migdia amb un homenatge a l’esmentat Gonzalo Cantó en la plaça que porta el seu nom situada en els voltants del barri de Santa Rosa. La cerimònia va incloure el descobriment d’un monument en el seu honor i també la lectura de versos del poeta alcoià, així com del català Joan Maragall. Aquesta activitat va estar organitzada per l’Ajuntament d’Alcoi i el Centre Excursionista d’Alcoi amb l’acompanyament de Barxell grup de dolçaines i tabals. Així va acabar la Fira Modernista d’enguany, amb balanç positiu per a tots els que s’han implicat en la seua organització, i comencen els preparatius per a l’edició de l’any 2025 que arribarà de nou en la recta final del mes de setembre.

La ‘Pujà’ va acomiadar les Festes de Muro més participatives

Com mana la tradició, les Festes de Moros i Cristians de Muro van culminar amb el retorn processional de la Verge dels Desemparats des de la parròquia de Sant Joan Baptista fins a la seua Ermita, un acte que va tindre lloc al vespre del diumenge 19 de maig. Però abans d’això, la Festa va tornar a eixir a carrer en la nit del dissabte anterior amb la tradicional ‘Entraeta de La Pujà’ i aquesta va arrancar passades les 23:30h comptant amb la participació de la totalitat de les Filaes pel recorregut de costum. La jornada va finalitzar amb una nova proposta d’oci nocturn en la Plaça del Matzem en la qual va destacar la presència de diversos DJ’s.

L’endemà, l’activitat festiva va donar inici a partir de les huit del matí amb una Diana informal que van realitzar les Filaes amb un recorregut marcat en funció a la ubicació de les seues respectives taules d’esmorzar. Al migdia es va celebrar l’eucaristia en record dels difunts de Muro, una missa que va omplir per complet l’església i que va estar oficiada pel rector Don Diego Ferrándiz. Després d’aquest moment, la festa es va traslladar de nou als carrers del barri antic amb una cercavila de totes les Filaes en el qual els veïns i les veïnes del poble van poder veure de prop els dissenys que van lluir els Càrrecs d’enguany. Després de l’últim dinar de Festes, va començar l’Entrada a partir de les sis de la vesprada en la qual moros i cristians van tornar a desfilar esgotant així les últimes hores d’unes Festes de Moros i Cristians que acabarien passades les 20:30h amb l’inici de La Pujà de la Verge dels Desemparats.

El volteig de les campanes de la parròquia va saludar a la patrona a l’eixida del temple i totes les Filaes, al costat de Les Clavarieses i Daniela Pérez Bañuls (Angelet 2024), van prendre part en la comitiva per a acompanyar a la patrona fins a la seua Ermita. Els aplaudiments a la Mare de Déu van sonar al llarg d’un trajecte que va culminar uns metres més amunt de la Plaça de L’Ermita, punt en el qual al costat del recinte firal es va disparar un gran castell de focs artificials que va servir per a posar el colofó de manera brillant als festejos. El toc dels bronzes de la mateixa Ermita va anunciar l’arribada de la Mare de Déu dels Desemparats a la seua església i allí, a les portes d’aquesta, festers, devots i gran part del poble de Muro, van cantar amb fervor l’himne dedicat a la patrona. Posteriorment es va produir l’esperat moment de l’entrada de la Mare de Déu a la seua capella i ja dins es van sortejar les Clavarieses d’enguany igual que es va procedir al traspàs de càrrecs festers.

En 2025 les Filaes Mare de Déu i Arquers seran les que exerciran la Capitania i el Banderer en les tropes de la creu mentre que en el bàndol moro faran el propi Realistes i Moros del Rif. D’aquesta manera van acabar els festejos de 2024 i es va iniciar el camí cap a les celebracions del pròxim any, un compte arrere cap als dies grans el segon cap de setmana de maig i per als quals ja resten menys de 365 dies.

Cocentaina va posar fi a les festes de la Mare de Déu del Miracle

Com mana la tradició, les festes de la Mare de Déu del Miracle de Cocentaina van arribar a la seua final en la nit del 21 d’abril amb el retorn processional de la patrona des de la parròquia de Santa María fins al seu Monestir. Es posava així el colofó a un intens cap de setmana que, després de la bullícia del 19 d’abril, va incloure dissabte passat actes més íntims com la Missa de la Germandat Sacerdotal o l’entranyable eucaristia per a malalts i impedits. A aquests últims se’ls va donar a besar el quadre de la Mare de Déu i alguns d’ells van rebre també el sagrament de la Unció de Malalts en una cerimònia carregada d’emotivitat. Tant en aquesta jornada com l’endemà, es va oficiar el tridu en honor a la Mare de Déu del Miracle estant predicat enguany pel sacerdot valencià Jesús Corbí Vidagañ. El mateix predicador va voler remarcar en les seues homilies que la patrona “és la flama que encén la fe en els contestans” igual que es va mostrar agraït a la Pia Unió per haver pensat en ell per a aquesta tasca.

Cal esmentar que la parròquia de Santa María va romandre oberta dia i nit durant les jornades en les quals va ser allí la Mare de Déu del Miracle sent acompanyada en tot moment per un bon nombre de contestans a través dels torns de vela que es van organitzar prèviament. En el matí del diumenge va destacar una participativa ofrena infantil en la qual els escolars van portar productes d’higiene que van ser després entregats al centre de Sant Esteban de València on s’acull a persones sense sostre i necessitades. Els més xicotets, que també tenen un protagonisme especial en aquestes festes patronals, li van recitar versos a la Mareta i després van participar en la Fireta organitzada pels Júniors de les dues parròquies en la plaça de l’església.

Ja de nit, va eixir la processó de retorn al Monestir de les Clarisses i gran quantitat de veïns van acompanyar amb ciris a la Mare de Déu del Miracle fins al lloc en el qual descansa durant tot l’any. Va ser també cridaner el nodrit grup de portadors, molts d’ells joves, que es van sumar a portar les andes de la Mareta fins al Pla, punt en el qual la Verge del Miracle va ser rebuda amb un espectacle pirotècnic mentre s’escoltaven de fons les notes del ‘Flevit Amare’ que sempre s’entona per a acomiadar a la patrona de la Vila Comtal. El volteig incessant de la ‘campaneta dels monges’ va saludar a la Mare de Déu del Miracle a l’entrada de la seua església i ja dins es va donar a besar el quadre, un ritual que va formar de nou una notable cua davant el temple que es va allargar fins pràcticament la una de la matinada. Finalitzat aquest instant, la icona de la Verge va ser entregat a les Clarisses, que la custodien des de 1653; i elles es van encarregar d’acostar-lo fins al cambril donant així per finalitzats els festejos d’aquest 2024.

Dámaris Pardo recitarà La Súplica en 2025

Les festes patronals van servir també de marc per a triar a alguns dels protagonistes de les celebracions del pròxim any i la sort va voler que Dàmaris Pardo siga qui s’encarregue de declamar La Súplica als peus de la patrona en el dia gran de la seua festivitat. La seua elecció es va produir per sorteig el dissabte a l’església de Santa María res més acabar els cultes del tridu “el mòbil va començar a sonar-me i no vaig parar rebre felicitacions després de conéixer-se la notícia. Jo no havia dit res a casa i es van quedar sorpresos. Em vaig apuntar fa unes setmanes i la Verge ha volgut que siga jo l’any que ve”, deia encara emocionada el 21 d’abril a la nit després de finalitzar el retorn de la Mareta al seu Monestir.

També van ser triats el diumenge al matí els xicotets que assumiran els papers de Comtes, Comtessa i Mossén recaient tal responsabilitat en Uriel Parra Serrano, Marta Moltó Giner i Arturo Barrios Toquero. Sens dubte, aquests van ser uns altres dels moments significatius que van deixar unes festes patronals marcades per la participació en tots els actes “Cocentaina ha tornat a bolcar-se amb la Mare de Déu del Miracle i cada moment ha tingut un gran suport. Hem vist l’església de Santa María plena en totes les celebracions i la veritat és que ha eixit tot molt bé”, valoraven els presidents de la Pia Unió; Jose Torró i Dolo Franco. Finalitzats els festejos d’enguany, la maquinària es posa ja en marxa per a preparar els de 2025 en un any en què el dia de la Mare de Déu del Miracle caurà en ple Dissabte Sant. Això obligarà a endarrerir els actes del 19 d’abril, en principi, al Dilluns de Pasqua començant les celebracions amb la ‘Cremà dels fogueres’ al vespre del Diumenge de Resurrecció.

Estacionar en el Centre d’Alcoi ja és més fàcil: obert l’aparcament de la Riba

Divendres passat va entrar en funcionament l’aparcament dissuasiu de la Riba, un projecte que contribuirà a millorar l’estacionament en la zona del Centre d’Alcoi. La primera fase ha permés habilitar un centenar de places i es contempla ara una segona que augmentaria considerablement el número d’aquestes últimes.

La intervenció va ser adjudicada per un import de 444.880,55 euros i ha comptat amb un finançament al 90% de Fons Europeus Next Generation dins del marc d’ajudes a municipis per a la implantació de zones de baixes emissions i la transformació digital i sostenible del transport urbà. El projecte ha contemplat l’adequació de la zona per a habilitar l’aparcament però també s’han instal·lat fanals o cambres i fins i tot s’han habilitat punts de clavegueram o nova zona verda. D’altra banda, s’ha habilitat el tram del carrer de Sor Elena Picurelli, que va des de l’encreuament amb Torre de les Maçanes, amb la finalitat de crear una plataforma única per a facilitar l’accés i eixida dels vehicles “aquesta actuació és molt necessària i demandada i l’hem duta a terme gràcies als fons europeus per a les zones de baixes emissions amb els quals només en ajudes hem aconseguit més de 4,7 milions d’euros per a onze grans projectes. Aquesta obra millorarà la mobilitat i ens permetrà complementar i potenciar la zona de baixes emissions en el Centre“, explicava el regidor de Mobilitat a l’Ajuntament d’Alcoi; Jordi Martínez.

La nova infraestructura permetrà dotar d’aparcament al veïnat en una zona de la ciutat en la qual la majoria d’habitatges no tenen garatges propis. També dotarà d’aparcament públic per a anar tant als comerços com als nombrosos serveis que hi ha en el centre de la ciutat i a més servir com a aparcament dissuasiu per a evitar que els vehicles accedisquen al centre històric.

Entra en funcionament l’esperat pàrquing de l’Hospital d’Alcoi

Aquesta setmana ha entrat en funcionament el nou aparcament de l’Hospital Verge dels Lliris d’Alcoi, un projecte que ha sigut llargament reivindicat i que ha sigut possible després d’executar les obres d’ampliació de l’anterior estacionament. Ara, el centre sanitari compta amb una capacitat de 192 places de les quals 4 són adaptades.

El projecte va començar a executar-se el passat estiu i els treballs han consistit a ampliar la zona d’estacionament sobre l’antic heliport,  actualment en desús, amb la finalitat de dotar d’un major nombre de places d’aparcament a l’aire lliure al mateix Hospital. També s’han millorat els accessos a l’aparcament així com la circulació interior d’aquest. Fins ara l’entrada i eixida de l’aparcament s’efectuava pel carrer Sant Teresa Jornet però amb la finalitat de les obres, aquest últim punt ha passat a ser solament d’entrada mentre que s’ha habilitat una nova eixida cap al carrer Alcalde Francisco Boronat. Finalment s’ha creat una nova xarxa de drenatge dins del pàrquing per a una millor evacuació de les aigües pluvials cap a la xarxa municipal de sanejament.

Cal destacar que l’empresa Telmex Tecnologia General s’ha encarregat d’executar unes obres que han suposat una inversió de 443.958 euros.  L’actuació ha estat finançada al 100% per la Generalitat Valenciana, a través dels pressupostos participatius de 2021, i  comptava amb un termini inicial d’execució de tres mesos. A l’inici de l’any ja era una realitat la fi de la intervenció però l’entrada en funcionament del mateix aparcament s’ha demorat encara unes setmanes a l’espera que finalitzaren els tràmits corresponents a la recepció de les obres. Des de principis de setmana ja està operativa la infraestructura i des de la gerència del departament de salut d’Alcoi qualifiquen “de molt bona notícia l’ampliació de l’estacionament“.

El retorn al Monestir va acomiadar unes participatives festes de la Mareta

Cocentaina va posar el colofó a les festes de la Mare de Déu del Miracle en la nit del passat divendres 21 d’abril amb el retorn processional de la patrona des de la parròquia de Santa María fins al Monestir de les Clarisses, lloc en el qual es venera a la Mareta durant tot l’any. Després d’un intens i emotiu 19 d’abril, els festejos van continuar l’endemà amb la Missa de la Germandat Sacerdotal que va tornar a presidir el Bisbe Emèrit d’Alcalá de Henares i natural de la Vila Comtal; Don Juan Antonio Reig Pla. Ja a la vesprada es va oficiar la Missa per a Malalts i Impedits, en la qual es va donar a besar la icona de la Verge del Miracle als assistents, al mateix temps que es va administrar, com a novetat; la Unció de Malalts als qui prèviament l’havien sol·licitat. Els oficis religiosos de la segona jornada del tridu junt a l’elecció de la Suplicant, Majordoms i Cambreres de 2024, va tancar el penúltim dia d’unes festes que culminarien l’endemà amb un ampli programa d’actes.

Precisament l’activitat del 21 d’abril es va iniciar passades les nou del matí amb l’ofrena infantil a la Mare de Déu del Miracle en la qual també es van aportar aliments no peribles i fins i tot productes bàsics de primera necessitat que van ser entregats després a Càritas. Així mateix la parròquia de Santa María va acollir l’elecció dels xicotets representaran l’any que ve a les figures del Comte, la  Comtessa i el Mossén; mentre que al migdia van ser presentats a la Verge del Miracle els nounats després d’una dansà que van protagonitzar els més xicotets en la plaça de l’església. De cara a la vesprada es van oficiar els cultes de l’últim dia d’un tridu que va estar predicat enguany per Francisco de Paula Ferrer Tapia, rector de Santa Catalina de Vilamarxant, i res més finalitzar va començar la processó del retorn processional de la Mare de Déu del Miracle a la seua església. Nombrosos fidels van acompanyar a la Mareta fins al Monestir sent rebuda en El Pla amb la disparada d’un vistós castell de focs artificials al so de la melodia del ‘Flevit Amare’ que els veïns de la Vila Comtal entonen sempre per a acomiadar a la Mare de Déu.

L’entrada de la Verge del Miracle en el temple, mentre voltejaven les campanes, va marcar els compassos finals d’unes festes patronalsque han sigut molt participatives, en la qual tot ha eixit com estava previst i en la qual la gent ha tornat a emocionar-se al pas de la Mare de Déu pels nostres carrers. Estem molt satisfets per la resposta que ha donat el poble de Cocentaina a la seua patrona”, valoraven els presidents de la Pia Unió; Dolo Franco i Jose Torró, abans que la Mareta fora retornada al seu cambril. La tradició de besar la icona de la Mare de Déu del Miracle, recuperada després de la pandèmia, va culminar quasi de matinada quatre intenses jornades en les quals els contestans i les contestanes es van bolcar a rendir tots els honors a la qual és la seua patrona des del 19 d’abril de 1520.