Obert el termini de presentació de candidatures per a ser Sant Jordiet 2027

L’Associació de Sant Jordi ha convocat oficialment el procés d’elecció del Sant Jordiet 2027, una de les figures més emblemàtiques de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. La designació es durà a terme durant la segona Assemblea Ordinària, prevista per al pròxim 4 de juny, en la qual aquest punt ocuparà un lloc destacat dins de l’ordre del dia. Amb aquesta convocatòria, l’entitat festera posa en marxa el procediment reglamentari per a triar el xiquet que representarà el patró en les pròximes festes.

Segons estableix la normativa de la festa, podran optar al càrrec tots aquells xiquets que siguen proposats per un associat o una Filà, sempre que presenten la seua candidatura per escrit abans del 2 de juny a les 20:00 hores a la Secretaria del Casal de Sant Jordi. Aquest termini marca el tancament del procés d’admissió d’aspirants, que posteriorment seran avaluats segons els criteris establits en l’ordenança festera. Entre els requisits fixats, els candidats hauran d’haver nascut els anys 2018 o 2019, a més de ser fills o estar vinculats a un associat com a protector de l’entitat. Així mateix, es requereix que el menor estiga identificat amb els valors tradicionals, històrics i religiosos que representa el personatge del Sant Jordiet, figura central de la festa alcoiana. També es contempla que no haja exercit anteriorment aquest càrrec, excepte si no hi haguera altres candidatures.

La documentació necessària haurà d’incloure la candidatura degudament omplida i signada pel seu representant legal, així com la designació de la persona que el representarà en l’Assemblea General i davant la pròpia Associació de Sant Jordi. A més, serà obligatori adjuntar una còpia del llibre de família on conste la data de naixement del menor. Amb aquest procés, l’Associació de Sant Jordi activa un dels moments més esperats del calendari festiu, en què es triarà el xiquet que encarnarà el Sant Jordiet en 2027, reforçant així la continuïtat d’una tradició profundament arrelada a la ciutat d’Alcoi. Tots els detalls de la convocatòria i la sol·licitud es poden consultar ací.

Una multitudinària ‘Baixà de la Mare de Déu’ condueix a Muro cap a les seues Festes

Muro ha estrenat ja la popularment coneguda com la Setmana Gran, unes jornades de preparatius i activitat festera a les seus de les filaes com a preludi de les Festes de Moros i Cristians que la localitat celebrarà amb intensitat a partir d’aquest mateix divendres. Abans d’això, el municipi va viure el passat dissabte 2 de maig una intensa vesprada d’activitat festiva que va començar a les sis amb el concert de música festera oferit per la Unió Musical de Muro al Centre Cultural, junt amb l’acompanyament de La Xafigà.

Més tard, a les 20:00 hores, va començar la processó de “La Baixà de la Mare de Déu”, que per segon any consecutiu s’ha celebrat una setmana abans de les festes. Cal recordar que aquest acte sempre tenia lloc després de l’Entrada del dissabte de Festes i, després de diferents proves en el calendari, es va decidir avançar-lo definitivament mitjançant un acord ratificat en 2025 per la confraria, la Junta de Festes, la parròquia i l’església.

El toc de les campanes va anunciar l’eixida de la patrona des de la seua ermita i tot seguit es va iniciar el trasllat fins a la parròquia de Sant Joan Baptista, amb la participació de totes les filaes acompanyades per les seues respectives bandes de música. També van estar presents els càrrecs festers d’enguany: Emilio Margarit com a capità cristià de la Filà Maseros, Izan Molina com a capità moro de la Filà Verds, Carolina Climent com a abanderada cristiana de la Filà Contrabando, José Juan Pérez com a abanderat moro de la Filà Tariks, i Marina Aresté junt amb Rafael Santamaría com a ambaixadors. Davant de la patrona va destacar la presència de Claudia Ricó Jordà, Angelet 2026, mentre que la Filà Mare de Déu es va encarregar de portar les andes de la Verge dels Desemparats.

La Junta de Festes, part de la Corporació Municipal amb l’alcalde Vicent Molina al capdavant i el clergat van tancar la processó amb l’acompanyament de la Banda de Muro. A l’arribada al temple parroquial, un castell de focs artificials i el volteig general de campanes van rebre la Mare de Déu, i ja dins es va cantar l’himne abans de la seua entronització a l’altar major. Prèviament, es va beneir el nou mantell de la patrona, a càrrec de l’arquebisbe emèrit de Lleida, Salvador Giménez, natural de la població “és un mantell de gala elaborat a Paiporta, que té la particularitat que des de qualsevol angle es pot contemplar la seua riquesa, i aquest e uneix a la peça de diari que ja va estrenar la patrona el mes d’octubre passat“, explicava en COPE ALCOI Don Diego Ferrándiz, rector de Muro.

La nit del dissabte va concloure amb el sopar a les seus de les filaes abans de l’esperada Entradeta Oficial, que va començar a la mitjanit des del creuament dels carrers Sants i Sant Josep, amb la participació de totes les formacions mores i cristianes. El recorregut va discórrer pels principals carrers del nucli antic i va donar pas a una discomòbil a la Plaça Matzem.

Balanç de seguretat de les Festes d’Alcoi: “sense incidents greus”

Les recents Festes de Moros i Cristians d’Alcoi han finalitzat amb un balanç marcat per la normalitat, la seguretat i l’absència d’incidents de gravetat. Així ho destaca l’Ajuntament després del dispositiu especial activat durant els dies centrals de la trilogia festera, que va permetre atendre amb rapidesa les necessitats de veïns i visitants.

En matèria de seguretat, la Policia Local va realitzar un total de 91 intervencions, la majoria relacionades amb incidències lleus derivades de la gran afluència de persones a la via pública. Entre estes figuren assistències sanitàries per marejos o caigudes, ajuda a una persona major que no podia accedir a sa casa o xicotets accidents de trànsit amb danys materials. També es van resoldre conflictes veïnals puntuals per soroll i problemes circulatoris, a més de la ràpida localització d’un home major que s’havia desorientat en la zona del carrer Góngora i que va poder retrobar-se de seguida amb els seus acompanyants.

Un dels aspectes més destacats va ser l’operatiu preventiu desenvolupat durant les Entrades, amb prop de 60 controls d’alcoholèmia i drogues realitzats a genets i conductors de carrosses, tots ells amb resultat negatiu.

Pel que fa a la neteja, el consistori va intensificar les tasques durant i després de les festes. Els treballs es van centrar en la reposició ràpida de contenidors, neteges intensives en les zones amb major presència de públic i actuacions especials després de la retirada de tribunes. També es van fer repassos en carrers allunyats del recorregut oficial per a garantir la salubritat en tots els barris. “La planificació d’enguany ha permés que la ciutadania puga gaudir d’unes festes tranquil·les i amb els carrers en condicions òptimes des del primer minut”, assenyala el regidor de Seguretat i Emergència Climàtica, Raül Llopis.

Des del consistori s’ha agraït, finalment, el treball realitzat per agents i operaris de neteja durant tota la trilogia festera en honor a Sant Jordi. Ara, una vegada concloses les celebracions, es continua treballant en tasques d’adequació, ja que després de la retirada de les tribunes i graderies apareix una gran quantitat de residus davall que han de ser arreplegats.

Alcoi comença a recuperar la normalitat després d’unes intenses Festes de Moros i Cristians

Alcoi ha iniciat en este dimarts 28 d’abril el retorn gradual a la normalitat després de viure unes intenses Festes de Moros i Cristians, que durant els últims dies han omplit la ciutat de música, pólvora, desfilades i milers de visitants. Finalitzada anit la trilogia festera amb l’Aparició de Sant Jordiet, des de la matinada es va activar el dispositiu especial de neteja per a retornar a poc a poc la imatge habitual als carrers i places de la ciutat.

Després de la finalització dels clàssics Soparets, i des de primeres hores de la matinada fins ben entrat el matí, els operaris han treballat en la neteja de les principals vies per les quals han transcorregut els actes festius. Agranat mecànic, recollida de residus i baldeig han sigut algunes de les tasques realitzades al centre de la ciutat.

L’operatiu també s’ha desenvolupat en espais que durant les festes han concentrat una elevada afluència de públic. És el cas de La Glorieta, on ha estat instal·lada la Fira Tapa i Festa; la Plaça de Dins, punt destacat de l’oferta d’oci i hostaleria; o les zones de Cervantes i Els Alçamora, on s’ha ubicat el tradicional mercadet ambulant. De la mateixa manera, els treballs s’han estés a l’extraradi. Durant el matí, diversos equips actuaven en accessos molt transitats com l’entrada al Pont de Sant Jordi des de L’Alameda, un dels enclavaments amb major moviment de persones durant la celebració de les festes.

Este procés de posada a punt continuarà durant els pròxims dies, especialment quan comence el desmuntatge de grades i tribunes, ja que davall d’estes infraestructures sol acumular-se una important quantitat de residus després de les desfilades i actes centrals. A més, en les pròximes jornades començarà també la retirada de bona part de l’ornamentació festera, entre ella el Castell, les banderes i la tradicional Enramada, elements que han transformat la imatge del centre urbà durant les celebracions.

L’Aparició culmina unes Festes que donen pas a l’Any Jubilar de Sant Jordi

Les Festes de Moros i Cristians de Alcoi 2026 ja formen part de la història. La ciutat ha posat esta nit el punt final a una brillant trilogia festera amb la sempre esperada Aparició de Sant Jordiet, un acte que ha tornat a congregar milers de persones tant en la Plaça d’Espanya com en balcons i terrasses de les vivendes situades en este punt del centre històric.

A les 21:30 hores, moment exacte que marcava el rellotge de la parròquia de Santa Maria, s’han apagat els llums de l’Enramada i La Bandeja ha quedat a fosques per a crear l’atmosfera que envolta cada any un dels moments més emotius de les Festes. Seguidament, les campanes del temple han començat a repicar mentre el públic entonava amb força el tradicional Himne de Festes, posant veu al tancament d’unes celebracions especialment significatives.

La imatge més esperada de la nit ha arribat amb l’aparició de Mateo Vilaplana Blaak, Sant Jordiet 2026 i fester de la Filà Llana, qui ha emergit entre el fum des de lo alt del castell muntat sobre el seu cavall blanc. Des d’allí ha llançat milers de fletxes de colors per a recordar la intercessió de Sant Jordi en la batalla de 1276, episodi que dona origen a la tradició festera alcoiana. Tot això ha estat acompanyat de la doble interpretació de l’Himne de Festes, donant pas després a un espectacular castell de focs artificials que ha il·luminat el cel de la ciutat i ha servit com a fermall final a la trilogia.

No obstant això, encara que les festes conclouen, Alcoi inicia ara un nou cicle amb motiu de l’Any Jubilar concedit des de la Santa Seu a la ciutat pel 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi. Durant els pròxims mesos està prevista una àmplia programació d’actes festius, culturals i religiosos per a commemorar una efemèride històrica per a la ciutat. A més, dins d’uns dies arrancaran les peregrinacions de la imatge de Sant Jordi “El Xicotet” per esglésies, capelles i centres de majors d’Alcoi, acostant la figura del patró a tots els barris i fins i tot a punts com l’Hospital Verge dels Lliris, el Cementeri Municipal, les ermites del terme municipal o el Santuari de la Font Roja, on es venera la Mare de Déu dels Lliris.

Alcoi abraça a Mateo Vilaplana Blaak, Sant Jordiet 2026

Alcoi gaudix del segon dia de la trilogia festera en este diumenge 26 d’abril i la jornada està reservada per a retre honor a Sant Jordi, de qui commemorem el 750 aniversari del seu patronatge. Els actes religiosos en el seu honor marquen l’actualitat, encara que també acaparen totes les mirades els càrrecs festers després de les brillants Entrades que van protagonitzar en la jornada d’ahir.

El matí ha començat amb la Segona Diana, que ha tingut un marcat protagonisme infantil, i a les onze ha començat la Processó de la Relíquia des de l’església del patró. Els heralds de la ciutat han encapçalat la mateixa i, després d’ells, el bàndol moro ha centrat l’atenció del públic amb el pas de la Filà Marrakesch junt amb Nacho López Romá, que exercix enguany el càrrec de Capità, i de la Filà Realistes, acompanyant el seu Alferes Miguel Espí Mayor. En el xicotet acompanyament no han faltat els guions oficials de cada Filà junt amb els estandarts commemoratius del 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi.

Seguidament han arribat els cristians, amb el mateix orde de formació, destacant en primer lloc el Capità de la Filà Andaluces, Javier Ferrándiz Giner, i en segon Fernando Jordà Abad com a Alferes. Immediatament després ha arribat la creu processional, portada per Manuel Tierno en qualitat de sagristà de l’església de Santa Maria, i després l’Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi ha acompanyat el Sant Jordiet 2026.

Mateo Vilaplana Blaak, de nou anys, no ha deixat de saludar mentre portava en una de les seues mans la bandera que l’acredita per al càrrec, al mateix temps que lluïa un disseny en què destacaven els metalls platejats i el color blanc. La indumentària va ser creada per la seua iaia, Aitana Martín, que tristament ens va deixar el passat mes d’octubre i a qui tota la família ha tingut hui molt present.

A l’arribada al carrer Sant Llorenç, el Sant Jordiet ha sigut rebut amb el llançament de 1.400 dotzenes de clavells, dels quals 1.200 eren blancs i rojos, i 200 grocs per aportació de la Filà Llana, a la qual pertany el xiquet. La iniciativa, sempre esperada, l’han feta possible els Benimerins un any més. La processó ha seguit amb el pas solemne de la Relíquia de Sant Jordi i en el tram final han destacat tant la representació clerical com la presència de part de la Corporació Municipal.

Les campanes de Santa Maria han sonat amb força, voltejades manualment per la Colla de Campaners d’Alcoi, en el moment en què la Relíquia s’encaminava cap al temple on s’ha celebrat la Missa Major. Esta ha estat oficiada enguany per Monseñor Don Enrique Benavent, Arquebisbe de València, qui ha impartit en finalitzar la mateixa la benedicció apostòlica i qui en la seua homilia ens ha animat a seguir l’exemple de Sant Jordi en estos temps en què el món s’enfronta a guerres i importants desafiaments. També s’ha referit a l’Any Jubilar concedit per la Santa Seu a Alcoi, per a commemorar el 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi, indicant que “és una oportunitat per a renovar la Fe en les nostres esglésies, parròquies, comunitats i associacions“, va concloure. En COPE ALCOY vam poder parlar amb ell abans de l’eucaristia i això ens va dir:

El matí del Dia de Sant Jordi ha finalitzat amb la disparada d’una gran Mascletà en la Plaça d’Espanya. Els actes es reprenen aquesta vesprada a les 18:00h, amb la Diana Vespertina del Cavallet que protagonitzen Realistes i Barbarescos, i a les 19:30h donarà inici la processó general.

Mateo Vilaplana Blaak, Sant Jordiet 2026: “em fa molta il·lusió llançar les fletxes”

Alcoi s’endinsa hui en la segona jornada de la seua trilogia festera, un dia marcat especialment pels actes religiosos en honor a Sant Jordi, patró de la ciutat. Després de l’espectacularitat de les Entrades, la festa adopta un caràcter més solemne en què la devoció, la tradició i l’emoció prenen el protagonisme a través de processons, ofrenes i celebracions litúrgiques que omplin els carrers d’ambient.

Però si hi ha una figura que centra totes les mirades en esta jornada és la de Sant Jordiet, encarnada enguany pel xicotet Mateo Vilaplana Blaak, qui es convertix en el gran protagonista d’un dels dies més especials de les Festes de Moros i Cristians. Mateo, fester de la Filà Llana, ha complit recentment nou anys i presenta una singularitat que el fa encara més especial. Encara que porta Alcoi en la sang per herència paterna, residix actualment a Londres, en un país com Anglaterra on, curiosament, Sant Jordi també és patró.

El xiquet es declara amant del futbol, amb especial simpatia pel Real Madrid, l’Arsenal i el CD Alcoyano. En l’àmbit escolar, la seua assignatura preferida és Educació Física, tal com va explicar durant el programa especial de COPE ALCOY dedicat a Sant Jordi, emés el passat 23 d’abril des del temple del patró. Per a Mateo, estes festes tenen un significat únic, ja que exercix com a Sant Jordiet en l’any en què es commemora el 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi. I té molt clar quin és el moment que espera amb més il·lusió: “pujar al cavall i tirar les fletxes des de dalt”, comenta entre rialles i amb un perfecte castellà.

Els seus pares, Rafa Vilaplana i María Blaak, l’acompanyen en esta experiència junt amb la seua germana menuda Olivia, recolzant-lo en cada instant d’esta vivència inoblidable. També ho fa tota la Filà Llana, que torna a ostentar la figura de Sant Jordiet després de més de cinquanta anys, sumant així un component encara més emotiu a esta jornada tan assenyalada dins de la trilogia festera.

Memòria i llegat acompanyen a l’Alferes Moro de la Filà Realistes

La Entrada Mora 2026 arriba a la seua fi amb el pas de la Filà Realistes, ja que esta formació assumeix enguany el càrrec d’Alferes Moro en les hosts de la mitja lluna durant les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi. Miguel Espí Mayor, avalat per una llarga tradició familiar, és qui assumeix esta responsabilitat acompanyat en tot moment de la seua família, però també dels amics de sempre.

L’Ambaixador Moro, càrrec que exerceix Óscar Martínez, ha obert l’acompanyament junt amb el portador de la bandera a cavall. Després d’ells, hem pogut veure la heràldica del càrrec i, tot seguit, ens hem endinsat en tot un oasi de fantasia en què hem pogut gaudir de diverses coreografies, demostracions d’equitació i fins i tot la recreació d’un espectacle de marionetes. També ha despertat una gran expectació el pas del Santó, assessor espiritual que antigament exercia com a personatge antagonista de Mossén Torregrosa, i que la Filà ha volgut recuperar en esta ocasió. Rafa Segura ha assumit esta responsabilitat desfilant pels carrers d’Alcoi acompanyat per emirs a cavall i portadors d’estreles.

Un dels moments culminants del boato ha sigut el pas de l’Alferes Moro i, com no podia ser d’altra manera en la Filà Realistes, els cavalls han estat molt presents en la seua entrada triomfal a la ciutat. No debades, este animal és l’emblema de la Filà, al mateix temps que la formació ha realitzat enguany una exhaustiva investigació històrica sobre el corser que empra el Sant Jordiet en l’acte de l’Aparició, confirmant que la peça data del segle XIX. A més, els Realistes han regalat un nou cavall en estes festes que s’utilitzarà a partir d’ara per a salvaguardar l’element original.

Miguel Espí ha lluït un cuidat disseny, ideat per Gloria Segura i confeccionat pel contestà Saúl Santonja. Junt a ell ha estat la seua dona com a favorita, Cristina Arner, mentre que l’acompanyament musical ha anat a càrrec de la Música Primitiva Apolo d’Alcoi. I com a brillant colofó, l’espectacular Esquadra Especial, ideada per Ignacio Trelis i confeccionada per Roberto Pérez, ha posat el punt final al desfilada acompanyada per l’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla.

Mateo Vilaplana Blaak, un Sant Jordiet de la Llana a cavall entre Londres i Alcoi

Durant l’Entrada Mora d’esta vesprada també hem sigut testimonis del pas de Mateo Vilaplana Blaak, el xicotet que ostenta enguany la responsabilitat de representar el càrrec de Sant Jordiet i que pertany a la Filà Llana. Va ser elegit per a esta responsabilitat a finals del mes de juny, en l’habitual Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi prèvia al Corpus Christi, i en la processó d’esta festivitat ja va participar en el seu primer acte oficial.

Mateo és fester de la Filà Llana, ha complit recentment nou anys i té una particularitat especial. Tot i portar Alcoi a la sang, herència que li ve de la seua família paterna, resideix actualment a Londres, en un punt del planeta com Anglaterra on, curiosament, també Sant Jordi és patró. El xiquet confessa que és amant del futbol, tenint el Reial Madrid, l’Arsenal i l’Alcoià com a equips favorits, mentre que a l’escola Educació Física és la seua assignatura preferida, segons ens contava en el programa especial dedicat a Sant Jordi que COPE Alcoi va oferir en directe el passat 23 d’abril des del temple del nostre patró. Per a Mateo, estes Festes són molt especials, ja que és Sant Jordiet en l’any del 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi, i té molt clar quin és el moment que espera amb més il·lusió: “pujar al cavall i llançar les fletxes des de dalt”, diu entre rialles i amb un perfecte castellà.

Rafa Vilaplana i María Blaak, els seus pares, l’estan acompanyant en esta aventura junt amb Olivia, que és la germana menuda del Sant Jordiet. Junt a ells, tota la Filà Llana, formació que no tenia un càrrec de Sant Jordiet des de fa més de cinquanta anys.

La Filà Verds captiva amb la seua Esquadra del Mig en l’equador de l’Entrada Mora

Després del pas de la Filà Marrakesch, amb el seu Capità, l’Entrada Mora ha avançat amb el desfilament de les Filaes Abencerrajes, Mudèjars, Ligeros, Cordó, Magenta i Verds. Esta última, que en 1917 va ser la primera a traure al carrer una esquadra de negres, ha marcat l’equador del desfilament de les hosts de la mitja lluna, ja que en la trilogia festera d’enguany assumixen l’anomenada Esquadra del Mig.

La formació ha volgut recordar les indumentàries històriques que antigament sorprenien en dies de les Entrades com hui i ha apostat per un disseny elegant que ha sigut molt aplaudit pel nombrós públic que seguix contemplant el desfilament als carrers d’Alcoi. Raúl Rico ha firmat el disseny, mentre que la Societat Musical Beniatjarense ha acompanyat els components de l’Esquadra del Mig, interpretant composicions com Moros i Cristians de Camilo Pérez Monllor o Tarde d’Abril del recordat Amando Blanquer Ponsoda.

Una vegada ha desfilat l’Esquadra del Mig, l’Entrada Mora continua el seu curs amb el pas de les filaes Chano, Domingo Miques, Jueus i Llana, esta última acompanyant el Sant Jordiet 2026, Mateo Vilaplana Blaak. Seguidament desfilaran Benimerins, Berberiscos i Realistes, posant estos últims el punt final a l’Entrada Mora amb el pas de l’Alferes Moro.