La pluja no va impedir celebrar el Mig Any de les Festes de la Mare de Déu a Cocentaina

Cocentaina va celebrar aquest passat cap de setmana el Mig Any de les Festes Patronals en honor de la Mare de Déu del Miracle, amb una programació que va combinar les celebracions religioses amb diferents propostes de caràcter lúdic i de convivència. No obstant això, la inestabilitat meteorològica que va afectar les nostres comarques va acabar condicionant el desenvolupament dels actes, especialment durant la jornada central del diumenge 18 d’octubre, quan les alertes per fortes pluges van obligar a modificar algunes de les cites més tradicionals d’aquesta commemoració.

Malgrat aquestes circumstàncies, el matí del diumenge va començar amb la disparada de les tradicionals 27 salves en record del miracle de la Mare de Déu, a les deu, encara que el risc de precipitacions va impedir celebrar la cercavila que habitualment té lloc després d’aquest acte. En el seu lloc, es va optar per un volteig general de campanes a les esglésies contestanes, mentre que la missa solemne de les onze i mitja, inicialment prevista a la plaça del Pla, es va traslladar a l’interior del Monestir de les Clarisses. L’eucaristia va estar presidida per mossén Eduardo Rengel, fins ahir rector de Santa Maria i director espiritual de la Pia Unió, i concelebrada per mossén Diego Pascual, rector del Salvador; fra Carlos Palacios, religiós del Convent dels Pares Franciscans; i mossén Raül Montalvà, vicari del Salvador. Durant la celebració van tindre lloc alguns dels moments més significatius de la jornada, com la benedicció de les medalles de la Mare de Déu del Miracle i la seua posterior imposició als Majordoms i Cambreres de les Festes de 2027, així com la presentació dels nounats a la patrona, una tradició especialment emotiva per a les famílies participants.

Cal destacar que les jornades centrals del Mig Any van començar el dijous 15 d’octubre amb una Hora Santa i una xarrada a càrrec de Hakuna Cocentaina, mentre que el divendres es va celebrar una missa d’acció de gràcies pels matrimonis que complien 19 anys de casats, seguida del lliurament de premis del concurs de fotografia sobre les festes patronals. Per la seua banda, la jornada del dissabte va estar centrada en les activitats de convivència organitzades al Patronat, on es van desenvolupar diferents propostes per a totes les edats, entre elles un joc participatiu, el segon concurs de tapes i un dinar de germanor.

Imatges: Pepa Vañó

Planes va posar el colofó al cicle festiu de l’estiu a la comarca

Planes va tornar a celebrar a principis d’octubre les seues tradicionals festes patronals, una de les cites més arrelades del municipi i que cada any marca el final del cicle de celebracions estivals al conjunt de la comarca del Comtat. Durant diversos dies, veïns i visitants van participar en una completa programació en la qual es van combinar la vessant religiosa, els Moros i Cristians i nombroses activitats de caràcter popular.

Els dies grans van començar amb el tradicional pregó de festes i, en la jornada inicial, no van faltar el volteig general de campanes, la música i diferents iniciatives que van servir per a anunciar oficialment l’inici de les celebracions. A partir d’eixe moment, l’activitat es va traslladar també als carrers amb les habituals Entraetes de les Filaes i les revetles nocturnes, propostes que es van poder desenvolupar amb normalitat malgrat que les previsions apuntaven a pluges durant tot el primer cap de setmana d’octubre.

El component religiós va tornar a tindre un pes destacat amb les jornades dedicades a la Mare de Déu del Roser, Sant Roc i el Santíssim Crist, patró de Planes. Les misses solemnes i les processons van reunir nombrosos veïns i van permetre mantindre vives tradicions especialment arrelades al municipi, com l’Aurora o la romeria fins a l’ermita.

Juntament amb aquests actes, les Festes de Moros i Cristians van tornar a ser un dels principals atractius. L’Entrada de la vesprada del dissabte 3 d’octubre va reunir les Filaes Maseros i Templaris, pel bàndol cristià, i els Moros del Raval, pel bàndol moro, en una desfilada acompanyada per la música festera i seguida per nombrós públic.

Les celebracions van arribar a la seua recta final amb la jornada dedicada al Santíssim Crist, que va incloure la tradicional pujada fins a l’ermita i la missa al matí, mentre que a la vesprada va tindre lloc la processó general, seguida com és habitual per nombrosos fidels. El programa festiu va concloure el 9 d’Octubre amb la clàssica Retreta i les iniciatives pròpies del Dia de la Comunitat Valenciana que cada any se celebren a Planes.

Imatges: Paco Sempere

Famorca va gaudir de les seues festes patronals a l’agost amb una gran participació veïnal

Famorca va celebrar el passat mes d’agost les seues tradicionals Festes Patronals, unes jornades que van tornar a reunir veïns i visitants al voltant dels actes en honor a Sant Gaietà, patró de la localitat. La programació es va desenvolupar durant diversos dies i va combinar les celebracions religioses amb activitats festives, esportives i culturals per a totes les edats.

Els primers actes van començar el 3 d’agost, com a antesala dels dies grans, amb diferents propostes musicals i d’oci. A aquestes es van sumar activitats infantils, un sopar dedicat als jubilats i el tradicional Concurs del ‘Mosset Famorquí’, abans que el volteig general de campanes anunciara oficialment l’inici de les festes. La participació veïnal va tindre un protagonisme especial amb cites com el sopar popular, el concurs de disfresses i el concurs de paelles, mentre que la pilota valenciana va tornar a estar present amb diferents partides. També es va celebrar la tradicional ofrena de flors a la Mare de Déu dels Dolors. El cap de setmana va concentrar bona part dels actes religiosos i festers. La Filà Famorquins va tornar a prendre part activa en les celebracions amb actes com la Diana o l’Entrada de Moros i Cristians, acompanyada per la música de la Primitiva de Castell de Castells, mentre que els carrers van acollir la processó del Corpus Christi i diferents actes al voltant del Santíssim. El 9 d’agost va estar especialment dedicat a Sant Gaietà, amb la missa solemne al migdia i la posterior processó del patró pels carrers de Famorca, acompanyada per les autoritats locals i nombrosos veïns.

Les festes van entrar en la seua recta final el 10 d’agost amb la missa en record dels fidels difunts, jocs aquàtics, activitats infantils i propostes teatrals. Així va concloure una programació festiva, esperada durant tot l’any, amb la qual Famorca va tornar a mantindre vives les seues tradicions i va retre homenatge a les seues arrels.

Alcoleja va viure a l’agost les festes patronals marcades pel 75 aniversari de la seua banda

El municipi d’Alcoleja va viure el passat mes d’agost les seues tradicionals festes patronals, una de les cites més esperades de l’estiu i unes jornades que cada any propicien el retorn de molts veïns que resideixen fora de la localitat. Tradició, devoció i convivència van tornar a marcar unes celebracions que van comptar amb una destacada participació.

Les festes van tindre enguany un component especialment significatiu per a la localitat, ja que van coincidir amb el 75 aniversari de la Societat Musical Cultural d’Alcoleja. La banda va tornar a estar molt present durant els dies grans, acompanyant diferents moments de la programació i posant de manifest l’important vincle que manté amb les celebracions i amb la vida cultural del municipi. A més, el programa va reunir durant diversos dies competicions esportives, balls, activitats infantils i iniciatives musicals, juntament amb cites ja consolidades com la Pujada al Camí Vell d’Aitana, la jornada de disfresses o el tradicional Dia de les Paelles. La música i les activitats d’oci van completar les nits festives.

El component religiós va tornar a ocupar un lloc destacat amb les jornades dedicades a la Nativitat de la Nostra Senyora, Sant Vicent Ferrer i la Mare de Déu dels Desemparats. Misses, cercaviles i processons van reunir nombrosos fidels, mantenint vives algunes de les tradicions més arrelades d’Alcoleja, com el tradicional Cant de l’Aurora. Les festes van concloure amb la missa en record dels difunts i una última jornada de convivència al voltant de les paelles i diferents activitats populars, posant el punt final a unes celebracions que enguany van estar també marcades pels 75 anys d’història de la banda d’Alcoleja.

Setla va celebrar les seues festes d’estiu amb destacada participació

Setla, pedania de Muro, va tornar a viure amb intensitat les seues tradicionals festes durant el passat cap de setmana, amb tres jornades centrals que es van desenvolupar entre el divendres 21 i el diumenge 23 d’agost. La música, els actes religiosos, els Moros i Cristians i les propostes lúdiques van donar forma a una programació que va tornar a reunir veïns i visitants al voltant de les celebracions.

L’arribada dels dies grans va estar precedida per una completa Setmana Cultural, que va permetre calfar motors amb activitats dirigides a públics de totes les edats. Durant eixos dies es van dur a terme campionats de cotos, tenis de taula i futbolí, a més de cinema d’estiu, jocs aquàtics i una animada cercavila de disfresses. L’inici oficial dels festejos va arribar el divendres 21 d’agost amb el dispar d’una traca i el tradicional volteig de campanes de l’església de la pedania. La vessant més lúdica va adquirir després tot el protagonisme amb la ja clàssica Color Run, seguida de la festa de l’espuma, i prop de la mitjanit va arribar un dels moments més esperats de la jornada amb l’Entraeta de la Filà Batallers, que va portar l’ambient dels Moros i Cristians als carrers abans que una actuació de DJ prolongara la festa fins ben entrada la nit.

L’activitat festera del dissabte 22 d’agost va començar des de primera hora amb la Despertà i la Diana, seguides posteriorment per la cercavila que va recórrer diferents punts de Setla. La programació va incorporar també la tradicional ofrena floral a la Mare de Déu d’Agost, seguida de la missa solemne, abans de donar pas durant la vesprada a un dels actes més destacats de tot el cap de setmana. L’Entrada de Moros i Cristians va tornar a omplir els carrers de música i ambient fester, amb especial protagonisme per a la Filà Batallers, formació que manté viva la tradició festera de la pedania i que va desplegar diverses esquadres junt amb un boato que va contribuir a engrandir la desfilada. Ja a la nit, la vessant religiosa va tornar amb la processó en honor a la Mare de Déu d’Agost, mentre que una nova sessió amb DJ va posar el contrapunt musical a la jornada.

El diumenge 23, últim dia de les celebracions, va estar especialment dedicat a Sant Joaquim. El matí va arrancar amb una cercavila abans de la celebració de la Missa Major en honor al patró, donant pas després a un altre dels moments més genuïns de la programació: l’Ambaixada protagonitzada per la Filà Batallers. El tradicional ‘vermutet’ i els jocs aquàtics van completar les propostes de la jornada abans que les festes entraren definitivament en els seus últims compassos en caure la vesprada.

Ja de nit, com és tradició, la solemne processó va tornar a traure Sant Joaquim als carrers i va reunir veïns i devots per a tancar tres intensos dies de celebracions. Finalment, un castell de focs artificials va posar el punt final a les Festes de Setla de 2026, tancant un cap de setmana en el qual la pedania murera va tornar a combinar, amb les seues esperades festes d’estiu, devoció, tradició, música i l’ambient propi dels Moros i Cristians.

Beniarrés es va bolcar de nou amb les seues festes patronals

Beniarrés va tornar a convertir-se durant el pont d’agost en un dels principals focus festius del Comtat. La localitat va celebrar entre el 14 i el 18 d’agost les seues festes patronals, unes jornades marcades per l’elevada participació i per una àmplia programació en la qual es van combinar els actes religiosos, els Moros i Cristians, la pólvora i les actuacions musicals.

La programació, no obstant això, havia arrancat molt abans amb una intensa Setmana Cultural que va servir d’avantsala als dies grans. Durant eixes jornades hi va haver teatre, concerts, conferències, recitals i sopars populars, a més de propostes dirigides a diferents públics. Entre elles va destacar l’actuació del Mag Hugo Aracil i tampoc va faltar la tradicional Globotà, un dels moments més esperats de la prèvia dels festejos.

L’inici oficial de les festes va arribar el 14 d’agost de vesprada amb La Vespra i el Pregó, abans de donar pas a una de les jornades centrals. La vesprada del dissabte 15 va estar marcada per l’Entrada de Moros i Cristians, en la qual van participar les Filaes Moros del Benicadell, Guerrers del Cid i Maseros. Precisament, la Filà Maseros va celebrar de manera extraordinària el seu desé aniversari, donant un caràcter especial a la seua participació en la desfilada amb diverses esquadres especials commemoratives de l’efemèride. La jornada va estar condicionada també per la tempesta que va caure a mitjan vesprada, encara que finalment no va interferir en el desenvolupament de l’Entrada, i va incloure la tradicional processó en honor a la Mare de Déu de l’Assumpció passades les nou de la nit.

Ja el diumenge 16, el protagonisme va passar a Sant Roc i els Quintos, que després de tot un any preparant la seua festa van prendre part en els passacarrers, la missa solemne i la processó. Un dia després, el dilluns 17, Beniarrés va retre homenatge al Santíssim Crist de l’Empar, en una altra jornada marcada pels cultes de caràcter religiós, la processó i més iniciatives lúdiques.

La Cova Santa va tornar a reunir a tot el poble

El final de festa va arribar el 18 d’agost, dia gran per a Beniarrés, amb els actes dedicats a la Mare de Déu de la Cova Santa, patrona del municipi. La programació va incloure la missa solemne, el dispar d’una traca, l’ofrena floral i, a la nit, una de les processons més multitudinàries del calendari festiu de la localitat “arribem cansats a este dia perquè ja hem tingut molta activitat abans, però cada any el poble de Beniarrés es bolca a venerar la seua patrona”, explicava en COPE ALCOI l’alcalde, Francisco Sellés, qui recordava que la processó de la Cova Santa sol congregar més d’un miler de participants. El retorn de la patrona al temple va estar acompanyat pel tradicional Fervori, després del dispar d’un vistós castell de focs artificials abans que la Mare de Déu de la Cova Santa entrara a l’església.

La música va tindre també un pes important durant totes les festes. Per Beniarrés van passar les orquestres Euforia, Scream, Carnavalia on Tour i Montecarlo, encarregades de prolongar la celebració durant les nits festeres. Finalment, ja en la matinada del 19 d’agost, la tradicional Cordà va posar el punt final als festejos, tancant diversos dies en els quals Beniarrés va tornar a combinar devoció, tradició, pólvora i festa.

La pedania contestana de l’Alcúdia es bolca amb les seues festes patronals

La pedania contestana de l’Alcúdia va tornar a convertir-se, del 3 al 5 de juliol, en l’escenari d’unes festes patronals que van destacar per l’elevada participació veïnal i per una programació que va combinar tradició, ambient festiu al carrer i actes religiosos en honor a Sant Pere Apòstol. Els dies grans van arribar després de diverses iniciatives prèvies en les quals els veïns van començar a engalanar els carrers, van gaudir de balls populars i van assistir al descobriment del cartell anunciador de les festes.

La programació dels dies grans va arrancar el divendres 3 de juliol amb la tradicional Nit de l’Olla, que va reunir desenes de persones en un sopar popular a la fresca. Tot seguit va tindre lloc l’Entraeta, amenitzada per la banda El Deliri de Gorga, que va omplir de música i ambient fester els carrers de la pedania. A partir d’ací, l’intens programa d’activitats va continuar amb jocs infantils, dinars i sopars populars al carrer, cercaviles i animació musical. Un dels moments més esperats va arribar la vesprada del dissabte amb l’Entrada de Moros i Cristians, en la qual van participar diverses esquadres juntament amb una formació de Maseros, que va obrir la desfilada acompanyada per la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet. Un protagonisme especial va tindre el capità, Mateo Martín Balaguer, que va recórrer a cavall els carrers de l’Alcúdia acompanyat per un destacat seguici musical. El seu pas va ser rebut amb els aplaudiments del públic, el llançament de confeti i el volteig de les campanes de l’església de Sant Pere Apòstol, tot això davant de nombroses persones que no es van voler perdre la desfilada.

Les festes van concloure el diumenge amb els actes religiosos dedicats al patró. La jornada va començar amb la Diana, una de les novetats d’enguany, seguida de la missa solemne en honor a Sant Pere Apòstol. Ja de vesprada, la imatge del sant va recórrer els carrers de la pedania en una concorreguda processó, que va finalitzar amb el dispar d’una traca. Com a colofó, i davant del temple parroquial, la Banda de Música de Gorga va interpretar diverses composicions de música festera, posant el punt final a unes festes d’estiu que, un any més, han reafirmat l’arrelament de les tradicions a l’Alcúdia.

Millena s’endinsa en els dies grans de les seues festes patronals

Millena afronta aquest cap de setmana els actes centrals de les festes patronals en honor a Sant Josep i Sant Roc, unes celebracions que tornaran a reunir veïns i visitants al voltant d’una de les tradicions més arrelades del municipi. Els dies grans dels festejos arriben després d’un intens preàmbul que el passat cap de setmana va incloure activitats com un campionat de cotos, una cercavila de disfresses i, per segon any consecutiu, el Correfocs protagonitzat per la Colla Dimonis Rafolins de l’Alqueria d’Asnar.

La programació dels pròxims dies estarà marcada per alguns dels actes més representatius d’aquestes festes, com la tradicional Tallà del Xop, la Pujà i la Plantà del Xop, tres cites que cada any congreguen un gran nombre de veïns i visitants. A tot això se sumaran els sopars populars a la fresca, les cercaviles, les revetles nocturnes i altres activitats pensades per a tots els públics.

Els actes religiosos dedicats a Sant Josep i Sant Roc ocuparan també un lloc destacat dins de la programació. «Són unes festes que vivim amb molta il·lusió i que ens conviden a compartir la fe, però també a reforçar la convivència entre tots els veïns», explica el rector de Millena, Don Francisco José Blasco.

Les festes tornaran així a convertir Millena en punt de trobada per a veïns, familiars i visitants. Des de l’Ajuntament animen tota la comarca a acostar-se al municipi i gaudir d’unes celebracions que mantenen vives unes tradicions transmeses de generació en generació i que formen part de la identitat del poble.

Ací pots escoltar l’entrevista amb Don Francisco José Blasco, rector de Millena:

El retorn de la Mare de Déu al Monestir va acomiadar les festes patronals de Cocentaina

Cocentaina va acomiadar anit les festes en honor a la Mare de Déu del Miracle amb el retorn processional de la patrona al Monestir de les Clarisses, un acte que va tindre lloc al capvespre i que va recórrer diversos carrers del nucli antic de la població. Nombrosos contestans van acompanyar de nou, amb gran devoció, la Mare de Déu del Miracle en la recta final d’una jornada que va incloure nombrosos actes des de primera hora del matí.

El primer d’ells va ser l’ofrena escolar, en la qual van participar els més menuts i joves, que també van tindre l’oportunitat de recitar versos i poesies davant de la Mare de Déu del Miracle. A més, durant la mateixa, van ser triats els xiquets que representaran als Comtes i a Mossén en les festes de l’any vinent, al mateix temps que es van lliurar els premis dels concursos de redacció i dibuix convocats per la Pia Unió com a entitat organitzadora dels festejos patronals. Posteriorment, al voltant de les 13:00 h, es va dur a terme la benedicció i presentació de nadons a la Mare de Déu a l’església de Santa Maria, lloc en el qual es trobava la patrona des del matí del 19 d’abril.

Les portes del temple, que des de diumenge havien estat obertes durant les vint-i-quatre hores del dia, no es van tancar, cosa que va permetre que, a l’inici de la vesprada, molts continuaren acompanyant la patrona en oració durant les seues últimes hores a la parròquia. A les 19:30 h, com estava previst, va començar el Tridu, que en este 2026 ha sigut predicat pel jove sacerdot alcoià Don Ignasi García Miralles: «Per a mi, estar ací ha sigut tot un regal perquè en molts moments de la meua vida, i fins i tot durant la meua estada al Seminari, m’he encomanat molt a ella. La Mare de Déu del Miracle sempre ha sigut molt important per a mi, no sols per ser d’Alcoi i estar pròxim a Cocentaina, sinó perquè la meua iaia em va transmetre esta devoció, ja que ella era de Relleu, on la Mare de Déu del Miracle també és patrona», explicava a COPE ALCOY.

Després dels cultes, les campanes de Santa Maria van començar a sonar amb força, anunciant l’eixida de la Mare de Déu del Miracle per a participar en la processó que la retornaria al Monestir de les Clarisses. Com és habitual cada any, el trasllat va ser molt participatiu i va finalitzar amb l’arribada de la patrona a la plaça del Pla, on va ser rebuda amb focs artificials i efectes pirotècnics abans de la seua entrada a l’església. «Estem molt contents perquè tot ha eixit molt bé; s’ha vist una gran participació en tots els actes i celebracions i, una vegada més, Cocentaina s’ha bolcat amb la seua patrona», van indicar els presidents de la Pia Unió, Ernesto Ferrándiz i Milagro Sánchez, en fer balanç de les festes junt amb el director espiritual de l’entitat i rector de Santa Maria, Don Eduardo Rengel.

Una vegada la Mare de Déu va estar dins del monestir, els veïns de Cocentaina van complir amb la tradició de besar l’icona com a conclusió de les festes patronals. Finalment, el quadre de la Mare de Déu va ser col·locat al seu cambril i, amb el cant del ‘Flevit Amare’, seguit amb emoció per aquells que encara romanien dins de la capella, es va posar fi a unes celebracions que estrenen cada any la primavera a la capital del Comtat.

Malalts i Impedits contemplen el rostre de la Mare de Déu del Miracle

Les festes patronals de la Mare de Déu del Miracle de Cocentaina entren en la recta final després d’una jornada, la del dilluns 20 d’abril, que va estar marcada per l’emotivitat en instants com el de la Missa de Malalts i Impedits. L’acte va tindre lloc a partir de les cinc de la vesprada al temple de Santa Maria i l’eucaristia va estar oficiada enguany per Don Diego Pascual, rector de l’església del Salvador.

Durant l’eucaristia es van viure moments significatius, com el de l’administració del sagrament de la Unció de Malalts, mentre que en la recta final de la mateixa va tindre lloc un dels instants més emotius del dia. Com és habitual, la Mare de Déu del Miracle va ser retirada de les seues andes-tron per a baixar-la fins a l’altar major i ser col·locada després a l’interior d’un marc amb un cristall protector a la part davantera. Tot seguit, Don Diego Pascual i els sacerdots concelebrants van acostar la icona de la Mare de Déu a malalts i impedits perquè pogueren besar la Verge i fins i tot compartir un breu instant davant del rostre de la patrona. Llàgrimes, emoció i alé d’esperança són algunes de les paraules que poden resumir els més de vint minuts que va durar aquest moment.

El segon dia de les festes patronals també va incloure la Missa de la Germandat Sacerdotal a les onze del matí, davant la imatge de la Mare de Déu del Miracle, mentre que a les 19:30 h va començar el Tridu predicat enguany pel sacerdot alcoià Ignasi García Miralles. Aquest últim és actualment vicari de Muro i exercix també com a rector a Benimarfull, prestant servei en altres municipis com Almudaina o Benillup. Finalment van ser escollits els Majorals i Cambreres de l’any vinent així com la persona que declamarà La Súplica en les festes de l’any 2027.