El suïcidi manté en alerta els especialistes: creixen les peticions d’ajuda a la província
Amb motiu del Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, que es commemora cada 10 de setembre, les dades tornen a posar el focus sobre una problemàtica que continua preocupant els especialistes. A Espanya, 3.808 persones es van llevar la vida durant l’últim any, mentre que a la província d’Alacant les peticions d’ajuda rebudes pel Telèfon de l’Esperança han augmentat un 10,6%.
L’increment és especialment significatiu entre la població més jove, ja que les consultes realitzades a través del xat han crescut més d’un 30%. El director tècnic del Telèfon de l’Esperança a Alacant, Germán Ricardo, ha explicat en COPE ALICANTE que al voltant del 70% de les telefonades corresponen a dones d’entre 45 i 55 anys, principalment per problemes quotidians o situacions de soledat. No obstant això, quan les consultes presenten contingut suïcida predominen els homes i el passat mes de juliol es va registrar el doble de telefonades amb risc suïcida respecte a la mitjana habitual.
Parlar i preguntar pot ajudar
Davant d’estes situacions, els experts recomanen prestar atenció fins i tot quan aparentment no existixen senyals d’alarma. Una persona pot mantindre amb normalitat la seua activitat laboral i social mentre travessa un patiment intens que no exterioritza, per la qual cosa advertixen de la importància de no minimitzar determinats canvis o comportaments. Els especialistes també aconsellen evitar frases com «tens molt pel que viure», «pensa en la teua família» o «anima’t, que no n’hi ha per a tant», ja que poden augmentar la sensació d’incomprensió. Davant del mite que preguntar directament per pensaments suïcides pot incentivar estes conductes, recorden que parlar-ne de manera serena pot trencar l’aïllament i facilitar l’accés a ajuda professional.
L’atenció ha de mantindre’s també després d’una crisi. Els experts advertixen que una millora sobtada no sempre significa que el risc haja desaparegut i assenyalen que, en ocasions, l’energia física pot recuperar-se abans que l’estat d’ànim. Per això, recomanen mantindre l’acompanyament i estar atents a l’evolució de la persona. L’entorn pròxim juga igualment un paper important, encara que sense intentar substituir els professionals de la salut mental. Entre les principals recomanacions figuren acompanyar la persona en la busca d’ajuda professional, facilitar el contacte amb els servicis sanitaris i reduir l’accés a possibles mitjans de risc.
