Convoquen a Alcoi el concurs per a l’elecció del Sergent Major Cristià

L’Associació de Sant Jordi ha obert el procés per seleccionar el nou Sergent Major del Bàndol Cristià de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. Aquesta convocatòria, corresponent a l’exercici actual, estableix que el càrrec tindrà una duració inicial d’un any, encara que la Junta Directiva podrà prorrogar el nomenament anualment fins a un màxim de quatre. A més, podran optar al càrrec tots els associats majors d’edat que estiguen al corrent de les seues obligacions amb l’entitat.

El termini per presentar candidatures romandrà obert fins a les 20:00 hores del pròxim 31 d’agost i les sol·licituds es podran formalitzar tant de manera presencial, a la seu de l’Associació de Sant Jordi, com a través del correu electrònic habilitat amb aquesta finalitat. Una vegada finalitzat el termini, es publicarà la llista provisional d’aspirants i s’obrirà un període d’al·legacions abans de donar a conéixer la relació definitiva de candidats. En cas que es presenten més de huit aspirants, l’Associació celebrarà una fase classificatòria el 5 de setembre a les seues instal·lacions, mentre que els candidats seleccionats accediran a la fase final, prevista per al 12 de setembre als locals de la Filà Benimerins. Un jurat integrat per representants de la Festa, antics sergents i assessors musicals serà l’encarregat de valorar les actuacions i emetre el veredicte final.

Des de l’Associació de Sant Jordi recorden que tota la informació relativa al concurs ja es pot consultar a la seua pàgina web oficial, on estan disponibles les bases completes de la convocatòria, el calendari del procés, el model oficial de candidatura i la resta de documentació necessària per formalitzar la inscripció. La persona elegida s’estrenarà en el càrrec el Diumenge de Pasqua, 28 de març de 2027, coincidint amb la celebració de la Glòria Major.

Escollits els nous majorals de l’Associació de Sant Jordi

L’Associació de Sant Jordi ha fet públic el resultat de les eleccions per a renovar part del Cos de Majorals de la institució festera, uns comicis celebrats el passat dissabte 30 de maig de 2026. Un total de 726 associats van participar en la votació, segons la informació facilitada, sobre un cens de 11.350 socis, fet que es tradueix en una participació del 6,40%.

Els set candidats que han resultat elegits com a majorals, per ordre de suports, són Joan Ferri Domínguez (387 vots), Pablo Miró Tornal (385 vots), Alfredo Ribas Jordá (305 vots), Paloma Matarredona Raduán (293 vots), Mari Carmen Aznar Blanquer (291 vots), Francisco Martínez Pozo (266 vots) i José María Cano Gómez (250 vots). Completen el resultat de la votació J. Rafael Arques Turpin, amb 242 vots, i Antonio Masiá Castro, amb 182 vots, quedant tots dos fora ja que les 7 places previstes ja havien sigut cobertes.

Cal recordar que els Majorals són els encarregats de promoure la devoció a Sant Jordi, així com de coordinar els diferents actes religiosos en el seu honor durant les Festes de Moros i Cristians. A més, durant tot l’any, vetlen pel manteniment del temple on es venera la imatge del patró i la seua relíquia.

Cocentaina honra a Sant Hipòlit en el 426 aniversari de la seua elecció com a patró

Cocentaina està celebrant estos dies el 426 aniversari de la proclamació de Sant Hipòlit Màrtir com a patró de la localitat, una efemèride que recorda els fets ocorreguts al maig de l’any 1600, quan es va triar el sant com a protector davant la pesta que assolava el municipi. Amb motiu d’aquesta data, la Junta de Festes ha preparat una programació especial amb diferents activitats culturals, religioses i festeres que s’estan desenvolupant pràcticament des de l’inici d’aquest mes.

Els actes van començar la setmana passada amb la inauguració al Palau Comtal de l’exposició ‘Cocentaina: llum, color i Festa’, dedicada a l’obra pictòrica de José Soler Cardona. A més, el dijous 7 de maig es va celebrar a la parròquia de Santa Maria una missa solemne en honor al patró que va incloure la presentació dels nounats, la benedicció de medalles i un dispar d’arcabusseria a la plaça de l’església. Aquesta programació va continuar el passat divendres 8 de maig amb un acte institucional de la Junta de Festes al Palau Comtal, que va incloure la imposició d’insígnies als nous integrants de l’entitat festera i als Caps de Filà que s’estrenen en esta responsabilitat, junt amb una conferència sobre la història dels Moros i Cristians de Cocentaina impartida pel professor Enric Moltó Llorens. Les activitats finalitzaran el pròxim 30 de maig amb el tradicional Dinar de Germanor de les Filaes al Pla de la Font.

Aquesta última iniciativa posarà fi a la programació, que va arrancar l’1 de maig amb una nova edició del Certamen d’Interpretació de Música Festera Vila de Cocentaina, en què el Cercle Musical Primitiva d’Albaida “El Gamell” va aconseguir el primer premi. A més, tal com ja va informar COPE ALCOY, la formació musical també es va emportar el reconeixement a millor director per a Edmundo Vidal.

Muro tria a Toni Cuenca com a nou Jutge de Pau del municipi

El procés participatiu per a l’elecció de jutge o jutgessa de pau de Muro va finalitzar a finals del passat mes de març, segons ha informat l’Ajuntament d’aquesta localitat del Comtat. La iniciativa, oberta a tota la ciutadania, ha permès als veïns i veïnes del municipi implicar-se directament en la selecció del nou responsable d’aquest càrrec, que assumeix un paper rellevant tant en qüestions administratives com en la resolució de conflictes.

Segons els resultats obtinguts en la votació, el Ple municipal proposa a Toni Cuenca com a nou jutge de pau i a Fernando Ramis com a suplent. Una vegada aprovada pel Ple, la proposta serà remesa a l’Administració de Justícia, organisme competent per a efectuar la designació definitiva, sempre que es complisquen els requisits legals. El regidor de Participació, Sergi Silvestre, ha valorat positivament que s’haja implicat el veïnat per a escollir el jutge de pau i ha explicat que es van comptabilitzar un total de 535 vots, tant presencials com telemàtics: “Ha sigut un exemple de transparència i d’implicació veïnal. Aquest tipus d’iniciatives reforcen la participació de la ciutadania i ajuden que els veïns se senten part activa de les decisions que afecten el seu municipi”, ha detallat.

Des de l’Ajuntament han agraït la participació de les quatre candidatures que es van presentar: Amparo Cortés, Paula Figuerola, Toni Cuenca i Fernando Ramis, així com la implicació de tots els veïns i veïnes que han pres part en el procés. Finalment, el consistori ha volgut reconéixer la tasca d’Alfonso Pascual, que fins ara exercia com a jutge de pau, destacant la seua dedicació i servei al municipi de Muro durant tots aquests anys.

Muro ja pot triar Jutge o Jutgessa de Pau entre quatre aspirants

Muro ha posat en marxa el procés participatiu per a l’elecció del nou Jutge o Jutgessa de Pau, una iniciativa que va arrancar amb un acte públic celebrat el passat 12 de febrer a la sala d’actes Pepe Prats de la Casa de Ferro, seu del Jutjat de Pau. La sessió, oberta a la ciutadania, va permetre conéixer de primera mà les propostes de les persones aspirants.

A aquesta responsabilitat opten Amparo Cortés, Paula Figuerola, Toni Cuenca i Fernando Ramis, que van exposar durant cinc minuts les línies bàsiques del seu projecte i la seua visió sobre una figura clau en la justícia de proximitat, centrada en la mediació i la resolució de conflictes veïnals. Durant l’acte també es va retre homenatge a l’actual jutge de pau, Alfonso Pascual, destacant la seua trajectòria al capdavant del càrrec: «el seu compromís amb Muro i la seua dedicació durant els anys en què ha exercit aquesta responsabilitat», van assenyalar des de l’Ajuntament.

Després de la presentació, el passat dilluns es va activar el procés de votació, que es desenvoluparà en dues fases per tal de facilitar la participació i garantir la seguretat del procediment i la protecció de les dades personals. La votació telemàtica estarà oberta fins a l’1 de març a través de la plataforma digital habilitada pel consistori —participando.vilademuro.net— o mitjançant MunicipApp. Per la seua banda, la votació presencial es durà a terme del 2 al 26 de març al registre municipal, i serà necessari presentar el DNI o el passaport en vigor. Podran participar en l’elecció totes les persones majors d’edat empadronades a Muro, que hauran d’emetre un únic vot, i prevaldrà el presencial en cas de duplicitat.

Obert el termini per a triar nou Jutge de Pau a Muro

L’Ajuntament de Muro ha obert el termini de presentació de candidatures per a ocupar el càrrec de Jutge o Jutgessa de Pau, una figura essencial en els municipis que no disposen de jutjat de primera instància i instrucció. Segons ha informat el consistori, pot presentar-se qualsevol persona resident en la localitat, sense necessitat de tindre una titulació en Dret. L’únic requisit és tindre voluntat de col·laborar en la resolució de conflictes veïnals mitjançant el diàleg i la conciliació.

Entre les funcions d’aquest càrrec destaquen la tramitació d’assumptes del Registre Civil, com matrimonis, naixements o defuncions, així com la col·laboració amb la justícia en el trasllat de notificacions judicials i la mediació entre veïns. Les persones interessades poden consultar el model d’instància oficial en la web municipal i presentar la seua sol·licitud fins al 25 de novembre de 2025, tant de manera presencial en el Registre d’Entrada de l’Ajuntament com telemàticament a través de la Seu Electrònica.

Les candidatures hauran d’anar dirigides a l’Alcaldia i incloure un currículum o relació de mèrits, junt amb una declaració de compliment dels requisits segons el Reglament 3/1995 dels Jutges de Pau i la Llei Orgànica del Poder Judicial. La designació final correspondrà al Ple municipal, i el nomenament serà ratificat pel Tribunal Superior de Justícia. El càrrec tindrà una duració de quatre anys i comptarà amb una remuneració simbòlica, com a reconeixement a la dedicació i al servei prestat al municipi.

La comarca rep al Papa Lleó XIV: “comença un temps d’alegria i esperança”

L’elecció del Papa León XIV ha sigut una de les notícies destacades de les últimes hores i des de la seua elecció, ahir a la vesprada, el món ha estat pendent tant del que esdevenia a Roma com dels primers gestos del pontífex. A les nostres comarques també s’ha rebut amb alegria al successor del Papa Francesc i el dijous 8 de maig, després d’eixir la fumata blanca, van començar a sonar amb força les campanes a Alcoi així com en localitats de la comarca com Cocentaina, Muro o Benimassot.

Robert Francis Prevost, el nom del Papa com a Cardenal, va llançar des del balcó de la Basílica de Sant Pere el seu primer discurs res més ser triat i en la seua primera intervenció va destacar el llegat del seu predecessor, Francisco, de qui va elogiar la seua labor i lliurament. També va defensar amb contundència la pau, la unitat i el diàlegun moment com l’ahir suposa sempre alegria i ara s’obri un nou temps. És moment de tindre present al nou Papa en les nostres oracions, perquè puga guiar a l’església en l’important camí que ara emprén, i com ocorre sempre la persona triada és la que es necessita sempre en un moment concret“, detallava en COPE ALCOI en aquest divendres Don Víctor Camilo Bardisa, sacerdot alcoià i vicari episcopal en la rectoria de la Diòcesi de València a la qual pertany Alcoi.

El primer dia del Papa  León XIV ha començat amb una missa, el principal acte de culte de l’Església catòlica. Les seues primeres paraules han sigut un missatge espiritual que posa les bases de com vol plantejar la seua relació amb els cardenals i cap a quina direcció s’encamina el seu pontificat. Una cerimònia amb moltes lectures i significats. A més de confiar les lectures de la missa a dues dones, entre elles l’espanyola Fermina Álvarez, ha començat l’homilia en anglés, i després en italià ha explicat que la seua tasca no és defensar els seus interessos sinó ajudar al fet que el missatge de Jesús torne a ser rellevant en la societat.

Imatge: COPE

Lleó XIV és el 267 Papa de l’Església catòlica

El cardenal Prevost ha sigut triat pels cardenals electors en el cónclave nou Successor de Pere amb el nom de Lleó XIV.

Una vegada que el cardenal Protodiaca ha proclamat al món Annuntio vobis gaudium magnum: Habemus Papam!” (“Us anuncie una gran alegria: tenim Papa!”), el nou Pontífex ha tret el cap a la lògia (finestra central) de la Basílica de Sant Pere per a saludar als fidels que s’han congregat en la plaça vaticana, i impartir la benedicció ‘Urbi et orbi’de Roma al món.

Lleó XIV eixia recuperant l’estola brodada igual que van fer Benet XVI i Joan Pau II i, molt emocionat i sota el crit de “Visca el Papa!” o “León, León!

Davant una Plaça de Sant Pere abarrotada, el Pontífex americà emetia una salutació de pau els fidels, la “primera salutació de Crist ressuscitat“. “Jo també vull que aquesta salutació de pau entre en el vostre cor, que arribe a les vostres famílies, a totes la persones, on estigueu, a tots els pobles, a tota la terra. Que la pau siga amb vosaltres”, ha començat expressant.

Prevost ha demanat ajuda a la gent per a “construir ponts de pau” amb l’objectiu també de buscar la justícia i convida a fer-lo sense por i va dirigir una salutació de pau en les seues primeres paraules des del balcó de la Plaça de Sant Pere.

El Papa Lleó XIV ha destacat també el llegat del seu antecessor, Francesc, del qual recorda que encara conservem “en les nostres oïdes la veu feble però valenta” quan impartia la Benedicció ‘Urbi et orbi’ el Diumenge de Resurrecció, un dia abans de la seua mort el 21 d’abril.

Permeteu-me que jo continue eixa mateixa benedicció, Déu us vol, Déu us estima a tots, el mal no prevaldrà, estem tots a les mans de Déu. Per tant, sense por, units, mà a mà amb Déu, caminem avant. Siguem deixebles de Crist, Crist ens precedeix. El món té necessitat de la seua llum, la humanitat necessita d’ell com a pont“, ha manifestat.

Lleó XIV també ha recordat en castellà a la seua “benvolguda” diòcesi de Chiclayo, al Perú, de la qual va ser missioner:  “I si em permeten també una paraula, una salutació… a tots aquells, en mode particular, a la meua benvolguda diòcesi de Chiclayo al Perú”, ha proclamat.

Qui és Lleó XIV, el nou Papa: missioner, agustí i americà 

Robert Francis Prevost va nàixer en l’any  1955 a Chicago, els Estats Units. 22 anys més tard va entrar en el seminari de l’Ordre dels Agustins fins que es va ordenar sacerdot als 27 l’any 1982. No va tardar molt a marxar-se al Perú com a missioner, allí va estar durant més d’una dècada ensenyant, ajudant en parròquies i prestant ajuda judicial, gràcies als seus estudis en dret. La seua experiència missionera va acabar quan li van fer prior general de l’Ordre Agustina.

Papa León XIV

El Papa Francesc, molt amic de l’Església missionera, va decidir tornar a enviar-lo al Perú, a penes un any després de ser triat pontífex, aquesta vegada amb un càrrec administratiu. Prevost acabaria sent elevat a bisbe de Chiclayo l’any 2015, un càrrec en el qual va haver de fer front i bregar en les innombrables crisis polítiques que es van anar succeint al Perú. El cardenal, a més de l’estatunidenca, també posseeix la nacionalitat peruana.

Reptes i desafiaments del nou Papa

Entre els desafiaments esmentats en aquestes congregacions generals s’ha abordat “la guerra i la fragmentació del món”, que serà una de les preocupacions del nou Papa.

Fins i tot els cardenals emetien aquest dimarts un comunicat en el qual demanaven un alto el foc a Ucraïna i a Gaza, una cosa de la qual també s’haurà d’ocupar el nou Pontífex.

També haurà de continuar la preocupació pels migrants, sobre els qui s’indica que són “un do per a l’Església“, però “també subratllant la urgència d’acompanyar-los i donar suport a la seua fe en contextos de mobilitat i canvi“, manifestava Bruni.

En els debats també va sorgir la necessitat “que el Papa siga Pontífex, és a dir constructor de ponts, pastor, mestre d’humanitat, rostre d’Església samaritana” i que “també que continue posant l’atenció en el canvi climàtic“.

En quasi totes les congregacions es va parlar de la urgent necessitat d’un successor de Pereque sàpia unir a una Església dividida“.

Els cardenals continuen insistint en el mal que fa a l’Església els casos d’abusos sexuals. “Resem pels cardenals que tenen la greu responsabilitat de triar al pròxim Successor de Pere, perquè actuen amb valentia, humilitat i un ferm compromís amb la protecció dels fidels“, va escriure en un comunicat la Comissió per a la Protecció de Menors abans que els cardenals es tancaren en la Sixtina.

Homenatge a Sant Hipòlit 425 anys després de la seua elecció com a patró de Cocentaina

Cocentaina va recordar ahir dimecres el 425 aniversari de l’elecció de Sant Hipòlit Mártir com a patró del municipi. I és que va ser el 7 de maig de 1600 quan els veïns de la Vila Comtal, davant la greu pesta que assotava a aquesta, van decidir buscar la intercessió d’un patró que els lliurara d’una situació tan temuda. Conta la història local que a l’interior d’una bossa es van col·locar diversos noms de sants de devoció popular sent la mà innocent d’un xiquet la que s’encarregaria d’extraure el paper en el qual anava a figurar qui seriosa el patró de Cocentaina. Per tres vegades es va repetir el procés, eixint en cadascuna d’elles Sant Hipòlit Mártir, i acceptant finalment el poble al màrtir com a patró després de manifestar inicialment la seua disconformitat afirmant que no coneixien al sant. Dies després, el 10 de maig, fou proclamat oficialment com a patró davant les autoritats municipals de l’època.

Per a commemorar aquesta efemèride s’ha preparat una programació d’actes especials, que tenen lloc en aquest mes de maig, sent ahir una de les jornades més destacades. Al migdia van sonar les campanes en totes les esglésies de Cocentaina, recordant al poble el dia tan significatiu, i a la vesprada va tindre lloc la missa major en acció de gràcies a Sant Hipòlit després dels 425 anys de patronatge. La parròquia de Santa María es va quedar xicoteta durant aquesta celebració que va presidir l’Arquebisbe de ValènciaSant Hipòlit Mártir forma part de la història de la Fe de Cocentaina i veure que eixa devoció es conserva tan viva, i forma part de la vida dels contestans, és un motiu d’alegria“, va dir Don Enrique Benavent als micròfons de COPE ALCOI.

 

La celebració va incloure la presentació dels nounats a Sant Hipòlit Mártir i la veneració de la relíquia. Finalment, davant l’església de Santa María, es van disparar salves d’arcabusseria amb la participació de dos festers de cada Filà de Cocentaina portant la indumentària al complet. Es va recordar així un dels primers actes que donen origen als Moros i Cristians de la població, els trets en honor al Sant que van obrir camine segles arrere al que són hui dia els festejos que se celebren cada segon cap de setmana d’agost.

El Monument de Sant Hipòlit de Cocentaina compleix 25 anys

Cocentaina continua celebrant el 425 aniversari de l’elecció i proclamació de Sant Hipòlit Mártir com a patró del municipi amb diferents actes culturals i religiosos que s’estan duent a terme en aquest mes de maig. La jornada d’ahir, en la vespra del 7 de maig i del dia en què sant va ser triat com a patró de la Vila Comtal en 1600 davant la greu pesta que patia el poble, va estar reservada per a retre homenatge a un emblema de la localitat que ha complit ni més ni menys que vint-i-cinc anys.

Es tracta del Monument dedicat a Sant Hipòlit que des de l’any 2000 s’alça en la plaça Alcalde Reig de la capital del Comtat. La peça, creada per Ana Reig Castelló, es va estrenar amb motiu del IV Centenari del patronatge de Sant Hipòlit el 6 de maig de fa un quart de segle i per a commemorar aquesta efemèride es va dur a terme una ofrena floral per part de la Corporació Municipal i la Junta de Festes, al mateix des de la parròquia del Salvador res més finalitzar el tridu que s’ha estat celebrant aquesta setmana com a avantsala a l’esmentat 425 aniversari de l’elecció del màrtir com a patró. La Colla Mal Passet va posar l’acompanyament musical a aquesta cercavila que va finalitzar amb l’estrena de la nova il·luminació de la plaça, l’actuació de la Muixeranga Penyeta Blanca i balls populars de la mà del Grup de Danses Cocentaina així com del Grup de Danses El Convent.

Finalment es va disparar un vistosos castell de focs artificials a l’inici de la avinguda de Benilloba enfront de la mateixa plaça Alcalde Reig en la qual se situa el Monument dedicat al Sant. La Pirotècnia Aitana va inundar de colorit la nit de Cocentaina anunciant a tot el poble que aquest dimecres 7 de maig es compleixen eixos 425 anys de l’elecció de Sant Hipòlit Mártir com a patró del municipi.