Mateo Sala, el Capità dels Almogàvers que ret homenatge a Jaume I
Mateo Sala Torró ha brillat com a Capità Cristià de les Festes de Cocentaina d’este 2026, encapçalant les tropes de la creu en un boato que la Filà Almogàvers, formació que precisament exerceix la capitania, ha dedicat a la figura de Jaume I coincidint amb els 750 anys de la seua mort. La desfilada cristiana ha arrancat a les set en punt de la vesprada davant del Convent dels Pares Franciscans, amb uns 35 graus de temperatura, i amb la Colla Mal Passet obrint l’acte junt amb els estendards de la Junta de Festes i de Sant Hipòlit Màrtir.
Després d’ells, els Almogàvers han iniciat la posada en escena d’una capitania que ha tingut com a eix argumental l’esmentada mort del Rei Conqueridor. Un pregoner ha sigut l’encarregat d’anunciar la defunció del monarca abans de l’aparició d’un fèretre arrossegat per un cavall i cobert amb la senyera. El seguici, custodiat per cavallers templers i representants del clergat, ha avançat acompanyat pel toc de difunts de les campanes que interpretaven els campaners de l’Alqueria de la Comtessa. Seguidament, les dames i els cavallers del capità, els rodelles i un ballet han precedit Mateo Sala Torró, que ha recorregut els carrers de la Vila Comtal sobre una gran carrossa i lluint una indumentària dissenyada per Santi Carbonell i Víctor Ferrer, caracteritzada per la combinació de cuirs i pells amb tonalitats blanques i blaves. Al seu pas, la Música Primitiva Apolo d’Alcoi ha interpretat Nÿda, marxa cristiana de Francisco Valor Llorens.
L’arribada al Pla ha deixat un dels moments més simbòlics del boato. Mateo Sala ha depositat una rosa negra sobre la recreació de la sepultura de Jaume I com a homenatge al monarca abans de rebre l’esquadra especial de la capitania cristiana. Esta última ha estat formada íntegrament per dones, entre elles la mare del mateix capità, i ha presentat un disseny d’El Trencat en el qual han predominat els tons ocres, marrons i negres. La Unió Musical Contestana ha acompanyat el seu avanç interpretant Almogavaria, de Francisco Valor Llorens, i Lacrima, de Saül Gómez i Soler.















