L’Abanderada Cristiana convertida de l’islam guia amb força als Contestans

En l’equador de l’Entrada de les tropes de la creu ha arribat la Filà Contestanos, formació que exerceix el càrrec d’Abanderat dels cristians en aquest 2025. Tot un desplegament de forces ha acompanyat a Olímpia Cerdà Barrachina, l’encarregada d’assumir la responsabilitat de ser Abanderada Cristiana, i que fa història en la Festa de la capital del Comtat per ser un dels càrrecs més joves de les últimes dècades.

El banderí de la Filà ha donat pas al portador de la bandera i a l’Ambaixadora, Marga Reche Sanchis, donant pas a la recreació del poble cristià i musulmà convivint en l’antiga Cocentaina sota la falda del Castell. Posteriorment s’ha representat l’aparició del lleó l’any 1519, emblema de la Filà Contestanos, donant pas després a un original ballet d’Alícia Montava en el qual s’ha pogut veure el miracle de la Mare de Déu ocorregut en la Vila Comtal el 19 d’abril de 1520. El boato ha seguit amb una nova coreografia, la titulada ‘La Conversió-1525’, que ha fet una referència al fil argumental al voltant del qual gira aquest càrrec, la conversió de la Banderera al cristianisme després d’haver nascut en l’islam en referència al fet que ella en nàixer era de la Filà Berbers ‘Els Borts’ a la qual pertanyia el seu avi matern, fins a passar als Contestanos de la qual forma part ara amb els seus pares.

L’esquadra de la Filà Contestans, orgulls d’ostentar aquest càrrec de Banderer en 2025, ha donat pas a les dames i la mateixa Banderera Cristiana. Olímpia Cerdà Barrachina, lluint un original disseny de tall guerrer obra de Juan Climent, ha desfilat al costat de la seua germana Atenea com Rodella saludant totes dues amb emoció al nombrós públic que presencia la desfilada. L’Associació Banda de Música de Manacor, de la qual formava part el seu recordat oncle Edu Bernabéu, l’ha acompanyada mentre sonava la marxa cristiana Olímpia del mateix Francisco Valor Llorens.

Finalment, l’Esquadra Especial. Imponent, guerrera i marcial, amb disseny també de Juan Climent i integrada tota per dones, ha tancat el pas de l’Abanderada Cristiana mentre la Música Primitiva Apol·lo d’Alcoi interpretava Lleó Daurat d’Anthony Pardo. Després ha seguit l’Entrada Cristiana amb les Filaes Contrabandistes, Cavalleria Ministerial i Maseros.

El Capità creuat entra a Cocentaina sota la protecció del Cor de Jesús

A les set en punt de la vesprada d’aquest dissabte 9 d’agost ha arrancat a Cocentaina l’Entrada de Moros i Cristians d’aquest 2025, un any significatiu per a la capital del Comtat ja que es compleix el 425 aniversari de l’elecció i proclamació de Sant Hipòlit Mártir com a patró de la localitat. La desfilada ha  començat al carrer Pare Francesc Agulló, al costat del Convent dels Pares Franciscans, i mentre es donava l’ordre d’Avant l’Entrà sense oblidar la referència al patró per mitjà d’un fort Visca Sant Hipòlit!.

El banderí de la Junta de Festes, al rime de la marxa cristiana Obrint l’Entrà, de Francisco Valor Llorens, ha obert la comitiva donant pas a l’estendard de la Filà Creuats que ostenta enguany el càrrec de Capità en les tropes de la creu. La recreació d’un poble medieval ha donat pas a un grup de guerreres i a una novetat destacada que el públic ha aplaudit molt, una esquadra especial infantil, amb els més xicotets de la Filà com a protagonistes.

Un ballet de xicotets, coordinat per Alicia Montava, ens ha endinsat en una batalla medieval per a trobar la Relíquia del Cor de Jesús fent-se així una referència al Patronat Sagrat Cor de Jesús en el qual va ser fundada aquesta Filà cristiana en 1952. Cavallers, i un ballet d’àguiles també d’Alicia Montava, han donat pas al Capità Cristià acompanyat dels seus Rodelles: Germán Palací Sandoval, María Palací Sandoval, Paula Sandoval García i Carla Soler Ferrando. Germán Palací Miñana, el màxim representant de les forces de Jaume I, ha lluït un disseny guerrer ideat per la firma ‘El Trencat’ i ha estat acompanyat en tot moment de la seua dona, Reyes Sandoval, com a favorita. La Unió Musical Contestana ha interpretat amb força per a l’ocasió la peça Crusllan del murer José Rafael Pascual Vilaplana mentre el mateix Capità no deixava de rebre aplaudiments en tot el trajecte fins als murs de l’històric Palau Comtal.

Finalment, ha desfilat una majestuosa Esquadra Especial amb un disseny obra de Juan Climent acompanyada de la Societat Ateneu Musical de Cocentaina interpretant Simul de Francisco Valor Llorens. Una doble esquadra oficial de la Filà, amb la seua indumentària característica, ha posat fi al pas de la Capitania arribant seguidament les Filaes Almogàvers, Gentils i Cavallers de Llúria.

Arranca la gran Entrada de Moros i Cristians de Cocentaina

A les set en punt de la vesprada ha començat l’Entrada de Moros i Cristians de Cocentaina des dels voltants del Convent  dels Pares Franciscans, una desfilada que baixarà per tot el Passeig del Comtat i que arribarà al Pla on estarà situada la tribuna d’autoritats davant mateix del Palau Comtal. La comitiva enfilarà després un tram del carrer Mare de Déu del Miracle per a finalitzar en la Placeta dels Apòstols com és costum.

En l’Entrada es preveu l’assistència de nombrosos visitants, procedents en la seua majoria de les comarques centrals valencianes, igual que s’espera una destacada participació “serà similar a la d’anys anteriors, superant les tres mil persones, entre festers i músics. Tot el que vinga gaudirà d’un gran espectacle al carrer ja que les Filaes de Càrrec han preparat unes excel·lents posades en escena per a acompanyar a Capitans i Abanderats”, avançava aquesta setmana el president de l’entitat festera; Rafael Monar. Cal destacar que els Càrrecs de 2025 els exerceixen Germán Palací Miñana (Capità Cristià de la Filà Creuats), Olímpia Cerdà Barrachina (Abanderada Cristiana de la Filà Contestanos), Ignasi Belda Reig (Capità Moro de la Filà Manta Roja) i Diego Pascual Carbonell (Abanderat Moro de la Filà Berbers ‘Els Borts’).

Les Festes de Cocentaina, després del dia de hui, seguiran el diumenge amb els actes religiosos en honor a Sant Hipòlit Mártir arribant a la seua fi el dilluns en el Dia del Alardo, jornada marcada per les Ambaixades, les disparades d’arcabusseria, en les quals s’empraran uns 700 quilos de pólvora, i la batalla entre els bàndols de la creu i de la mitja lluna. Malgrat que aquest dia conclourà el gruix de la programació, cal destacar que aquesta última acabarà oficialment el dimecres 13 d’agost a les 10:00h del matí amb una missa solemne a l’església de Santa María amb motiu amb la festivitat litúrgica de Sant Hipòlit Mártir.

Cocentaina desperta immersa en Festes amb una brillant Primera Diana

Cocentaina viu de ple els dies grans de les seues Festes en honor a Sant Hipòlit Mártir i la jornada d’aquest dissabte 9 d’agost ha despuntat amb un gran ambient festiu en la capital del Comtat. La Primera Diana ha acaparat totes les mirades en aquesta  jornada inicial de la trilogia festera, un acte considerat com el més purista de la Festa i que tots els anys compta amb un gran suport tant de contestans com de visitants.

Amb la nit encara tancada, la plaça de la Vila ha començat a omplir-se de públic i a les 06:30h ha donat inici la Santa Missa de campanya en memòria dels festers i festeres difunts oficiada per l’Assessor Religiós de la Junta de Festes, Don Eduardo Rengel, junt a Don Diego Pascual com a titular de la parròquia del Salvador. Res més finalitzar, s’ha resat l’Àngelus des del balcó de l’Ajuntament i s’han hissat les banderes oficials als sons de l’Himne Nacional.

Després d’aquest instant ha arrancat la Primera Diana, encapçalada enguany per la Filà Creuats, per ser la formació que ostenta enguany el càrrec de capitania cristiana. Després d’ells, han iniciat la desfilada les Filaes Almogàvers, Gentils, Cavallers de Llúria, Contestanos (Abanderada Cristiana), Contrabandistes, Cavalleria Ministerial i Maseros. Després han arribat els moros, obrint la desfilada la Filà Manta Roja per ostentar en aquesta ocasió la capitania, i després han arribat els Mudèjars, la Guàrdia Jalifiana ‘Sahorins’, els Kabilenyos, la Filà Bereberes ‘Els Borts’ (Abanderat Moro), la Llana, els Muladís i els Bequeteros. Aquests últims, com és tradicional, han tancat la Primera Diana amb les seues singulars evolucions als sons de ‘El Bequetero’ del recordat compositor contestà Gustavo Pascual Falcó.

La Primera Diana ha recorregut els principals carrers del barri antic, a la Vila i El Raval, i durant la mateixa s’han girat diverses vegades les esquadres: la façana de l’Ajuntament, als domicilis on estaven col·locades les banderes mora i cristiana, el panell ceràmic de Sant Hipòlit Mártir que existeix en la plaça Venerable Escuder i el Monument de Sant Hipòlit Mártir que des de fa 25 anys s’alça en la plaça alcalde Reig. També s’han girat les mateixes esquadres a l’església de Santa María, amb motiu del 425 aniversari de l’elecció i proclamació de Sant Hipòlit com a patró, estant les portes obertes del temple perquè tots els festers i festeres pogueren contemplar des de fora al Sant situat en el centre de l’altar major.

Multitudinària estrena de la Festa a Cocentaina

La Festa de Moros i Cristians ja és protagonista a Cocentaina després de la multitudinària interpretació de l’Himne que ha tingut lloc aquesta vesprada en la plaça del Pla, punt en el qual s’ha donat el tret d’eixida a una trilogia festera que enguany coincideix amb el 425 aniversari de l’elecció i proclamació de Sant Hipòlit Mártir com a patró del municipi. Fins al cèntric enclavament han arribat totes les Filaes, guiades de les seues respectives bandes de música, tancant la comitiva el Ateneu Musical per ser la formació que acompanyava al director de l’Himne: Jaume Gavilán Agulló.

El protagonista, visiblement emocionat, ha rebut la batuta als balcons del Palau Comtal de mans del president de la Junta de Festes (Rafael Monar) i de l’alcalde de la capital del Comtat (Rubén Muñoz). Tots dos han aprofitat també per a dirigir unes paraules a un públic ansiós per l’arribada de la Festa i han transmés a tota Cocentaina els millors desitjos per als Moros i Cristians del 2025.

Seguidament, Jaume Gavilán ha baixat a la plaça del Pla i ha alçat la batuta davant els històrics murs de l’esmentat Palau Comtal. Amb serenitat, i conscient del paper que assumia, ha guiat als músics mentre feien sonar l’Himne de Festes la lletra del qual és del poeta Gerard Mur i Pérez i a la qual compositor José Insa Martínez li va posar música. La peça ha estat interpretada aquesta vegada per la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet, la Societat Ateneu Musical de Cocentaina i les bandes que acompanyen a les quatre Filaes de càrrec: La Lira de Quatretonda (Creuats), Societat Musical Cultural de Penàguila (Contestanos), Societat Musical Beniatjarense (Manta Roja) i Unió Musical Contestana (Bereberes ‘Els Borts’).

Els últims compassos de l’Himne, com és costum, s’han entremesclat amb el tret d’una gran traca al costat del Castell de Festes. D’aquesta manera, Cocentaina estrenava unes Festes que s’esperen molt especials “ha sigut un moment màgic, irrepetible, que guardaré per sempre en el meu cor. Ho he gaudit molt i també m’he recordat de persones molt especials per a mi com la meua mare que des d’allà on estiga ha viscut de manera especial l’acte. Gràcies a tots els que han fet possible que hui estiguera jo ací”, ha afirmat el mateix Jaume Gavilán.

 

Després de la interpretació de l’Himne, es degusta en la seu de cada Filà la clàssica ‘Olleta Contestana’ i després arranquen les últimes ‘Voltetes’ del cicle fester des de la part alta del Passeig del Comtat. A partir de les 22:30h desfilaran les Filaes amb el següent ordre: Almogàvers, Gentils, Cavallers de Llúria, Contrabandistes, Cavalleria Ministerial, Maseros, Contestanos, Creuats, Berberes ‘Els Borts’, Manta Roja, Mudèjars, Guàrdia Jalifiana ‘Sahorins’, Kabilenyos, Bequeteros, Llana i Muladís.

Els protagonistes de la Festa, amb il·lusió davant els dies grans

Abans de la interpretació de l’Himne de Festes, COPE ALCOI ha parlat amb el regidor de Festes a l’Ajuntament de Cocentaina (Javier Sansalvador) i amb l’alcalde de la capital del Comtat (Rubén Muñoz) perquè ens contaren tot el que hi ha previst aquest cap de setmana en la Vila Comtal amb motiu de les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Hipòlit Mártir. També hem conversat amb els càrrecs festers del 2025: Germán Palaci Miñana (Capità Cristià per la Filà Creuats), Olímpia Cerdà Barrachina (Abanderada Cristiana de la Filà Contestanos), Ignasi Belda Reig (Capità Moro de la Filà Manta Roja) i Diego Pascual Carbonell (Abanderat Moro de la Filà Berberes ‘Els Borts’). A continuació, ho pots escoltar:

 

 

 

 

 

 

Jaume Gavilán Agulló: “espere amb molta il·lusió el moment de dirigir l’Himne”

Un dels noms propis de la jornada de hui serà el de Jaume Gavilán Agulló, la persona que aquesta vesprada dirigirà l’Himne de Festes davant els històrics murs del Palau Comtal. El protagonista coneix molt bé la peça que tindrà l’honor de dirigir aquesta vesprada, la lletra de la qual és del potea Gerard Mur i Pérez mentre que la música la va crear el compositor José Insa Martínez, atés que l’ha interpretada durant molts anys en la Nit de l’Olla i en la qual és la seua banda; l’Ateneu Musical. En aquesta ocasió serà ell qui guie als músics a través dels pocs minuts que dura el xicotet instant que obri de bat a bat les portes de la Festa en honor a Sant Hipòlit “serà molt especial per a mi i guardaré aquest moment per sempre. Tindré molt present en el record a la meua mare, també a Pepito Insa que va ser el fundador de la meua banda a més del compositor de la música de l’Himne, i crec que l’experiència valdrà molt la pena. Estic molt agraït, de tot cor, pel fet que hagen pensat en mi per a assumir aquesta tasca”, assegura el mateix Jaume Gavilán.

El director de l’Himne presideix actualment el Ateneu Musical al mateix temps que és Agent Artístic i Musical del ADDA a Alacant. Malgrat la seua joventut, posseeix una brillant carrera musical que li ha portat a estar com a trombonista soleta en prestigioses orquestres internacionals com la de la Ràdio Televisió Holandesa, el Teatre Alla Scala de Milà o la West-Easter Divan Orchestra del mestre Daniel Baremboin, Ha tocat també en importants escenaris com  el Carnegie Hall de Nova York, el Teatre Colón de Buenos Aires, el Palau de les Arts de València o el Liceu de Barcelona entre molts altres de llarg a llarg del planeta.

Cal recordar que la interpretació de l’Himne serà al voltant de les 20:00h en El Pla i serà a càrrec de la Societat Ateneu Musical i la Colla Mal Passet. A aquestes agrupacions se li uniran les quatre bandes que acompanyen a les Filaes de càrrec de 2025: La Lira de Quatretonda (Creuats), Societat Musical Cultural de Penàguila (Contestans), Societat Musical Beniatjarense (Manta Roja) i Unió Musical Contestana (Berbers ‘Els Borts’).

A continuació pots escoltar l’entrevista amb Jaume Gavilán:

Finalitzen les obres de l’aparcament de La Rosaleda a Alcoi

L’Ajuntament d’Alcoi ha anunciat la finalització de les obres del pàrquing  de La Rosaleda, després de superar les deficiències observades per la direcció facultativa. La intervenció, que ha tingut un cost d’aproximadament 4.372.809 euros, es troba en la fase final, mancant la part enjardinada de la plaça, i s’ha iniciat el tràmit perquè l’empresa  adjudicatària, l’UTE  formada per Enrique Ortiz e Hijos i Autobuses Playa de San Juan (AUPLASA), puga procedir a la seua reobertura.

Durant el procés d’execució, es van concedir tres pròrrogues, totes elles avalades per informes tècnics municipals, degut principalment a causes atribuïbles a la falta de manteniment i a la necessitat de reemplaçar algunes instal·lacions. Entre els motius assenyalats es troben: “la falta de manteniment en sistemes contra incendis i enllumenat per a complir amb la normativa vigent“, així com “el temporal de pluges durant agost i setembre de 2024, just quan s’executava el forjat de la coberta“, i “els retards provocats per subcontractistes afectats per la DANA del 29 d’octubre de 2024“, explica la regidora d’Urbanisme, Vanessa Moltó.

Després de finalitzar el període d’execució, es va concedir un termini addicional de tres setmanes per a esmenar les deficiències, a més d’un termini improrrogable de dues setmanes per a obtindre les autoritzacions necessàries per a les instal·lacions que han hagut de ser reponidas.

D’altra banda, “la plantació del jardí s’ha posposat fins al 15 de setembre amb l’objectiu de garantir la supervivència de les espècies vegetals, fent coincidir la seua plantació amb la finalitat de les altes temperatures“. Paral·lelament, “es continuarà treballant per a condicionar tota la plaça i obrir progressivament els diferents espais que la conformen. Hem finalitzat l’obra de l’aparcament mancant completar la zona enjardinada, la plantació de la qual s’ha posposat al mes de setembre, i des del departament de contractació de l’Ajuntament s’iniciaran els tràmits per a posar en marxa el servei per part de la concessionària“, conclou Moltó.

La remodelació de La Rosaleda respon a una sentència del Tribunal Superior de Justícia, que va declarar il·legal la intervenció realitzada per l’anterior govern del Partit Popular, després de ser suprimida la zona verda existent en aquesta zona. L’obra ha suposat una profunda intervenció en la fonamentació i estructura de l’espai, amb una inversió total adjudicada.

El Pla +Cerca de la Diputació inverteix 3,3 milions d’euros a les nostres comarques

La Diputació d’Alacant injectarà més de 3,3 milions d’euros en una trentena de municipis de la muntanya a través del Pla +Cerca, una aportació que beneficiarà a una població superior als 120.000 habitants. Així ho ha avançat el diputat de la comarca, Carlos Pastor, responsable de les àrees de Desenvolupament Econòmic i Projectes Europeus.

Aquest pla, que la institució ha elevat econòmicament fins a superar els 15 milions d’euros, introdueix un nou criteri de distribució amb el qual es reforcen les ajudes als municipis de la província de menys de mil habitants. Destaca que la meitat de la quantia d’aquest programa inversor es focalitza en les localitats de menys de 1.000 habitants i més del 73%  en les de menys de 5.000. La modificació de les bases ha propiciat, així mateix, ampliar fins a finals d’agost el termini per a presentar les seues sol·licituds.

“La prioritat de la Diputació és atendre les necessitats de les localitats amb menor pressupost i menor nombre d’habitants, perquè són l’essència de la nostra província”, va indicar Carlos Pastor, qui ha concretat que el Pla +Cerca permetrà als Ajuntaments de la Muntanya “comptar amb liquiditat per a cobrir despeses com el condicionament, millora o manteniment de parcs i jardins, espais esportius, piscines municipals o consultoris mèdics, entre altres infraestructures“.

Aquest paquet inversor, segons ha traslladat el diputat, que ascendeix a la muntanya a 3.312.410 euros, permet als consistoris “decidir el destí d’aquests fons, segons les seues necessitats, un fet que demostra la sensibilitat de la institució provincial amb les nostres localitats, també a l’hora de propiciar que els diners arribe com més prompte millor a les arques municipals“. Alguns municipis com Tollos, amb 38 ciutadans, rebran una mitjana de 1.836 euros per habitant, mentre que uns altres com Famorca, amb 44 habitants, tindran una aportació de 1.614 euros per habitant.

En aquest sentit, Pastor ha recordat que el Govern d’Espanya ha reactivat les regles fiscals que impedeixen a les entitats locals utilitzar els seus estalvis per a destinar-los a les necessitats i demandes requerides pels veïns. Per això, el responsable ha reclamat a l’Executiu central “flexibilitat en la regla de despesa i responsabilitat i compromís per a aprovar com més prompte millor els Pressupostos Generals“, va concloure.

Avancen a Alcoi les obres per a fer possible un edifici intergeneracional en El Partidor

Les obres per a alçar un edifici de 18 habitatges intergeneracionals en el barri del Partidor avancen segons el calendari previst. Els treballs, que van començar en març de 2024, tenen un termini d’execució de 21 mesos i, fins ara, es mantenen dins dels temps marcats, tal com informen des de l’Ajuntament de la ciutat.

L’adjudicació del projecte va ascendir a 1.984.844,53 euros (IVA inclòs) i inclou, a més dels habitatges, equipaments i jardins d’ús privat per a les persones residents, així com espais i zones enjardinades d’ús públic per al conjunt del barri.

Amb aquesta actuació, s’està construint un immoble de nova planta destinat a fomentar la convivència entre joves i persones majors, amb allotjaments adaptats per a tots dos col·lectius. El projecte contempla que la planta baixa de l’edifici aculli espais accessibles al veïnat mitjançant un accés controlat, amb l’objectiu de reforçar la vida comunitària i promoure l’autonomia personal.

Encara que no es tracta d’un edifici destinat a persones dependents, s’ha projectat amb el màxim nivell d’accessibilitat tant en els habitatges com en les zones comuns. L’edifici es concep com un espai sostenible, integrador i intel·ligent, alineat amb les estratègies urbanes actuals i futures.

La parcel·la es troba dins del Conjunt Històric i en un entorn urbà molt degradat pel pas del temps. Per això, amb aquesta intervenció es pretén contribuir a la consolidació i regeneració de la zona, convertint-se al mateix temps en un referent d’actuació en el Centre Històric.

Dels 18 habitatges, deu comptaran amb saló-menjador-cuina, un dormitori i un bany; mentre que les altres vuit seran apartaments diàfans amb el bany separat.

Per reduir al màxim el consum energètic, el disseny incorpora principis d’arquitectura bioclimàtica: estudi de l’orientació, distribució dels buits, protecció solar, ús de materials i solucions naturals, creació d’un pati tèrmic. A més disposarà de sistemes de calefacció d’alta eficiència, ventiladors de sostre per a la refrigeració i sistemes per a reduir el consum d’aigua potable “per a poder dur a terme aquest projecte, l’Ajuntament va aconseguir finançament dins del Pla Estatal d’Habitatge i també ha sol·licitat finançament a la nova estratègia EDIL per a obtenir fons europeus. Amb aquest projecte volem contribuir a la regeneració del barri del Partidor amb una arquitectura eficient i sostenible, i també oferir oportunitats d’habitatge tant a persones joves com majors, que seran els principals beneficiaris”, afirma la regidora d’Urbanisme, Vanessa Moltó.

El projecte compta amb una subvenció de 810.000 euros emmarcada en el Programa de Foment de la Regeneració i Renovació Urbana i Rural (ARRUR) del Pla Estatal d’Habitatge 2018-2021, destinada a finançar una part dels honoraris i obres. A més, s’ha sol·licitat finançament dins de la nova estratègia EDIL per a obtenir fons europeus, amb els quals —en cas d’aprovar-se— es podria cobrir fins a un 90% del cost total mitjançant finançament europeu.

Un ascensor panoràmic connectarà el va riure amb la zona de Cervantes a Alcoi

Alcoi impulsa un nou projecte per a potenciar el llit del riu Barxell i millorar la mobilitat urbana a la ciutat. L’Ajuntament de la ciutat ha anunciat recentment la futura col·locació d’un ascensor panoràmic que connectarà el Passeig de Cervantes amb el Passeig Juana Moreno, amb l’objectiu de salvar el desnivell existent entre tots dos passejos, situats al costat del riu.

Amb aquesta infraestructura, es busca facilitar l’accés a persones amb mobilitat reduïda, persones majors i famílies amb carrets, superant el fort pendent del carrer Sant Sebastià. A més, el projecte inclourà l’habilitació de miradors en les parades de l’ascensor, que oferiran vistes al riu Barxell i al centre històric d’Alcoi.

El pressupost base de licitació per a aquesta intervenció és de 417.419 euros, amb un termini d’execució estimat de 5 mesos. En paral·lel, l’Ajuntament també ha tret a licitació la transformació de l’entorn del Passeig Juana Moreno, amb un import base de 407.000 euros.

Aquest segon projecte contempla la reurbanització de l’accés pel carrer Capellà Benlloch, així com del tram final del Passeig de Cervantes. A més, inclou diverses actuacions paisatgístiques, esportives i lúdiques en el llit del riu: la creació de noves zones de jocs infantils integrades en el vessant, la recuperació d’una antiga séquia històrica, un xicotet amfiteatre natural, una pista de calistenia, il·luminació eficient tipus LED, nous paviments drenants i mobiliari urbà adaptat.

“El Passeig Juana Moreno pot i deu ser un lloc de trobada, de passeig i de gaudi per a totes les edats. Però per a aconseguir-ho és imprescindible garantir la seua accessibilitat i millorar els seus equipaments, tal com estem fent amb aquests projectes”, ha destacat el regidor de Mobilitat, Jordi Martínez.

Aquestes actuacions s’emmarquen en la línia de subvencions per a zones de baixes emissions i mobilitat urbana sostenible que impulsa l’Ajuntament d’Alcoi amb suport de la Unió Europea.