Muro unifica tot el seu patrimoni cultural sota una nova identitat

L’Ajuntament de Muro ha iniciat la implantació de la nova identitat visual «Muro Patrimoni Cultural», un sistema gràfic creat per a ordenar, identificar i projectar el conjunt del patrimoni històric, artístic i cultural de la localitat. La proposta, dissenyada per Rafa Calbo, es desplegarà progressivament durant les pròximes setmanes, començant pel patrimoni arquitectònic i amb una primera aplicació vinculada al patrimoni industrial.

La iniciativa forma part de l’estratègia desenvolupada pel consistori junt amb l’assessor extern de patrimoni Josep Valero i no es limita únicament a un nou logotip. La identitat compta amb una marca principal i diferents marques secundàries destinades a distingir els diversos àmbits patrimonials mantenint una imatge comuna. El símbol principal està inspirat en la façana neoclàssica de l’ermita de la Mare de Déu dels Desemparats. El sistema es divideix en cinc grans àrees: arqueologia i etnologia, arts plàstiques, patrimoni arquitectònic, llegat i patrimoni immaterial. D’esta manera, permetrà integrar sota una mateixa identitat espais, col·leccions i fons com la Cova Beneito, la Col·lecció Museogràfica de l’Almàssera, la Sala Pintor Jover, el Centre d’Exposicions l’Arpella o el Centre d’Interpretació Ximo Llorca, entre altres “volem oferir una imatge renovada i una projecció institucional seriosa que pose en valor el patrimoni cultural, històric i artístic de Muro”, explica el regidor de Patrimoni Cultural, Sergi Silvestre, qui destaca que l’objectiu és aconseguir que les diferents iniciatives formen part d'”un mateix relat cultural”, assevera.

La identitat va ser presentada el novembre de 2025 junt amb el Pla d’Acció Estratègica del Patrimoni Cultural de Muro 2025-2031+ i ara comença la seua implantació efectiva. L’Ajuntament anirà donant a conéixer progressivament les diferents àrees del sistema i prepara, a més, noves activitats a partir de setembre per a continuar acostant el patrimoni local als veïns i visitants.

L’eclipsi solar va deixar la comarca quasi a fosques

Les comarques de l’Alcoià i el Comtat van viure durant la vesprada del dimecres 12 d’agost un dels esdeveniments astronòmics més esperats dels últims anys. L’eclipsi solar va congregar nombrosos veïns en diferents punts d’Alcoi i de les poblacions de l’entorn i va deixar una de les imatges més cridaneres de la jornada quan, durant els moments de major ocultació del Sol, la comarca es va quedar pràcticament a fosques en plena posta de sol.

L’expectació havia anat creixent durant les hores prèvies i van ser moltes les persones que van buscar espais oberts i punts amb bona visibilitat per a seguir l’evolució del fenomen. A Alcoi, l’avinguda d’Elx, Cantagallet i, especialment, la carretera CV-70 en direcció a Benilloba van estar entre els llocs escollits per a contemplar l’eclipsi. Les restriccions derivades del nivell 3 de preemergència per risc extrem d’incendis forestals van condicionar també l’elecció dels punts d’observació. El tancament dels accessos a la Font Roja i Sant Antoni va impedir que estos dos enclavaments habituals foren utilitzats per a seguir el fenomen i va obligar a buscar alternatives. També hi va haver veïns que es van desplaçar fins a diferents punts de l’entorn de la Serra de Mariola per a intentar gaudir d’una millor panoràmica.

A mesura que va avançar l’eclipsi, la llum va anar disminuint de manera considerable fins a deixar una estampa poc habitual en tota la comarca, amb una foscor impròpia d’eixa hora del dia que es va convertir en un dels moments més destacats del fenomen. Al marge d’això, unes altres de les grans protagonistes van ser les ulleres homologades per a l’observació solar. L’elevada demanda va provocar durant les hores anteriors a l’eclipsi cues en farmàcies i altres establiments per a aconseguir un d’estos elements de protecció i poder contemplar el fenomen amb seguretat.

Restringits els accessos a la Font Roja i Sant Antoni per veure l’eclipsi per risc d’incendis

La Generalitat Valenciana ha establit per a este dimecres 12 d’agost el nivell 3 de preemergència per risc extrem d’incendis forestals en tota la Comunitat Valenciana, una situació que comporta importants restriccions i que, a Alcoi, coincideix amb l’expectació generada per l’eclipsi solar previst per a esta jornada. Davant d’este escenari, el Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL) es va reunir esta setmana sota la presidència de l’alcalde, Toni Francés, amb la participació de regidors, tècnics d’emergències i agents de la Policia Local amb la finalitat d’adoptar una sèrie de mesures.

L’Ajuntament ha acordat seguir les indicacions autonòmiques i tancar l’accés al Parc Natural de la Font Roja i a Sant Antoni, evitant així desplaçaments cap a zones forestals per a contemplar el fenomen astronòmic. Per altra banda, el nivell 3 de preemergència implica, entre altres mesures, la prohibició del trànsit de persones per sendes i camp a través, la suspensió de les autoritzacions per a utilitzar foc en terrenys forestals i les seues àrees d’influència, la prohibició d’encendre foc en zones recreatives i d’acampada i la paralització de treballs amb maquinària susceptible de generar espurnes o descàrregues elèctriques. «La nostra prioritat és garantir la seguretat de tota la ciutadania i oferir alternatives perquè tots puguen gaudir d’este esdeveniment amb tranquil·litat», assenyalava al respecte el regidor d’Emergència Climàtica, Raül Llopis.

Com a alternativa, l’Ajuntament recomana buscar punts situats dins del nucli urbà des dels quals contemplar l’eclipsi, com la zona de Catagallet. També aconsella recórrer a ferramentes especialitzades per a localitzar espais adequats per a l’observació. El consistori s’ha posat, a més, en contacte amb Astroalcoy, l’Agrupació Astronòmica d’Alcoi, per a traslladar-li les mesures de seguretat adoptades i facilitar la seua difusió entre associats i simpatitzants.

Des de l’Ajuntament també es recomana evitar desplaçaments innecessaris, mantindre’s correctament hidratat i protegir-se davant les altes temperatures. Per a observar directament l’eclipsi serà imprescindible utilitzar ulleres homologades segons la norma ISO 12312-2 i descartar qualsevol mètode casolà. Així mateix, es recorda la necessitat d’estacionar únicament en llocs autoritzats per a mantindre lliures les vies d’evacuació i emergència, respectar les restriccions davant del risc d’incendi i seguir en tot moment les indicacions dels serveis de seguretat.

Cocentaina tanca unes Festes marcades per la normalitat i un final inèdit

Les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina 2026 ja són història. Després de quasi quatre intenses jornades dedicades a Sant Hipòlit Màrtir, l’organització fa un balanç molt positiu d’una trilogia que ha estat marcada pel compliment dels horaris, la normalitat en el desenvolupament dels actes i el treball conjunt realitzat per les filaes i la Junta de Festes.

Així ho destaca el president de l’entitat festera, Ignasi Belda Reig, qui ha posat especialment en valor l’esforç realitzat pels Caps de Filà i pels nous integrants de la Junta de Festes, el treball dels quals ha sigut fonamental per a coordinar l’ampli programa d’actes celebrat durant els últims dies. Belda ha assenyalat que la col·laboració entre totes les parts ha permés que la programació es desenvolupés tal com estava prevista i amb un elevat grau d’organització. El màxim responsable de la Junta també ha fet referència al desenllaç inesperat de les festes, condicionat per la forta tempesta que va descarregar la vesprada de dilluns sobre la localitat. La situació va obligar a modificar el programa previst per a la jornada de la conquesta cristiana “era necessari suspendre l’Alardo de la vesprada perquè els bombers no podien desplaçar-se fins al poble davant les nombroses incidències que va deixar el vent, i es va optar per celebrar l’Ambaixada Cristiana dins del Palau Comtal perquè el castell estava banyat, podia suposar un risc per a les persones que havien d’accedir-hi i també havia patit desperfectes per les fortes ratxes”, va explicar Ignasi Belda Reig als micròfons de COPE ALCOY. Malgrat això, l’organització va saber adaptar els actes i celebrar l’Ambaixada Cristiana a l’interior del Palau Comtal, en una imatge inèdita que va permetre mantindre l’essència de l’acte i concloure les festes amb la tradicional acció de gràcies i el trasllat de la imatge xicoteta de Sant Hipòlit Màrtir fins a la parròquia del Salvador.

Per la seua part, l’alcalde de Cocentaina, Rubén Muñoz, també ha fet un balanç satisfactori de les celebracions. El primer edil ha destacat que les festes han transcorregut amb total normalitat, sense incidències destacables tant en els actes festers com en les revetles nocturnes, i ha felicitat els quatre càrrecs festers pel nivell de les posades en escena oferides durant el Dia de les Entrades, un dels moments més esperats de la trilogia “han sigut, un any més, unes Festes espectaculars que han tornat a demostrar que Cocentaina és una població amb una tradició de molts segles pel que fa a la celebració de les Festes de Moros i Cristians”, va afirmar.

Concloses les Festes de Moros i Cristians de 2026, arriba ara el moment del descans per a festers i organitzadors. No obstant això, la maquinària festera amb prou faenes s’atura i ja comença a mirar cap a la pròxima edició. El compte arrere per a les Festes de Moros i Cristians de 2027 arrancarà oficialment a finals del pròxim mes de juny amb la celebració d’una nova Publicació, l’acte que tornarà a anunciar l’arribada d’una nova trilogia en honor a Sant Hipòlit Màrtir.

Una insòlita Ambaixada Cristiana, dins del Palau Comtal, acomiada les Festes de Cocentaina

Cocentaina va posar fi ahir a les seues Festes de Moros i Cristians de 2026 d’una manera completament excepcional. La forta tempesta que va afectar durant la vesprada les comarques de l’Alcoià i el Comtat va alterar el desenvolupament de l’última jornada de la trilogia en honor a Sant Hipòlit Màrtir i va obligar a adaptar els actes previstos durant la vesprada per a garantir la seguretat dels participants i del públic.

Cal destacar que les adverses condicions meteorològiques van fer impossible desenvolupar amb normalitat la programació vespertina. Davant d’esta situació, l’organització va decidir suspendre la batalla d’arcabusseria prevista entre els bàndols moro i cristià, ja que els efectius del Consorci Provincial de Bombers no podien desplaçar-se fins a la Vila Comtal a causa de les nombroses incidències provocades per les fortes ratxes de vent, especialment a Alcoi. La pluja continuava, a més, passades les set de la vesprada i esta circumstància va obligar a buscar una alternativa per a un dels moments culminants de les festes: l’Ambaixada Cristiana.

Finalment, es va prendre la decisió de traslladar l’acte a l’interior del Palau Comtal, deixant una imatge inèdita per a la història recent de la Festa Contestana. L’emblemàtic Saló d’Ambaixadors del Palau Comtal es va convertir així en l’escenari de la representació. Óscar García, com a ambaixador cristià, va ser l’encarregat d’efectuar la declamació del tradicional text que simbolitza l’intent de les forces de la creu per recuperar la Vila després de la conquesta mora produïda durant el matí. La representació va incloure posteriorment una breu lluita entre els ambaixadors cristià i moro, amb la qual va quedar simbolitzada la reconquesta de Cocentaina per part de les tropes cristianes. L’excepcional acte va ser presenciat pels quatre càrrecs festers de 2026 i un representant de cadascuna de les setze Filaes, adaptant així el ritual a les circumstàncies provocades pel temporal. D’esta manera, i encara que sense l’habitual estrèpit de la pólvora pels carrers, la creu va recuperar simbòlicament el domini de la Vila Comtal, posant fi a la recreació històrica que caracteritza l’últim dia de les Festes de Moros i Cristians.

Després de l’excepcional Ambaixada, els últims actes van adquirir un caràcter especialment religiós. El Monestir de les Clarisses va acollir la tradicional acció de gràcies a Sant Hipòlit Màrtir i a la Mare de Déu del Miracle i, posteriorment, va poder desenvolupar-se amb normalitat el trasllat de la imatge menuda de Sant Hipòlit Màrtir fins a la parròquia del Salvador. Abans d’això, al mateix temple de la Mare de Déu del Miracle, es va materialitzar el relleu dels càrrecs festers de cara al pròxim any. Les Filaes Gentils i Guardia Jalifiana ‘Sahorins’ assumiran les capitanies cristiana i mora, respectivament, mentre que Cavalleria Ministerial i Llana ostentaran les abanderies. El ‘Dia dels Trons’ va acabar amb una actuació musical a l’inici del Passeig del Comtat, que va prolongar l’última nit de les festes fins ben entrada la matinada.

Una forta tempesta provoca nombrosos desperfectes a Alcoi

Alcoi recupera a poc a poc la normalitat després de la intensa tempesta que va descarregar la vesprada d’aquest dilluns 10 d’agost sobre la ciutat i que va provocar nombrosos desperfectes en diferents punts del nucli urbà. L’episodi, que es va prolongar durant poc més d’una hora, va deixar fortes ratxes de vent, abundants precipitacions i va obligar a mobilitzar els serveis d’emergència per atendre múltiples incidències, tot i que afortunadament no es van registrar danys personals.

Les ratxes de vent van arribar als 132 quilòmetres per hora, segons els registres d’AVAMET a l’estació meteorològica del Pas de Benissaidó, una circumstància que va provocar la caiguda d’una trentena d’arbres, nombroses branques i el bolcat de contenidors en diferents barris. El temporal també va ocasionar desperfectes en cobertes, plaques solars, façanes i murs, a més d’afectar diversos vehicles estacionats a la via pública després que alguns arbres caigueren damunt d’ells. Pel que fa a les precipitacions, els registres van ser molt desiguals segons la zona de la ciutat: al pluviòmetre del Cercle Industrial es van registrar 23 litres, mentre que a l’estació del Pas de Benissaidó se’n van comptabilitzar 18 litres per metre quadrat.

El Consorci Provincial de Bombers va dur a terme 21 intervencions a Alcoi, la localitat més afectada de tota la província durant aquest episodi meteorològic. També es van produir caigudes d’arbres a Muro i a Cocentaina, població aquesta última on la forta tempesta va condicionar les últimes hores de les Festes de Moros i Cristians d’aquest 2026.

Bequeteros i Cavallets escenifiquen la seua pròpia batalla en la tradicional ‘Ambaixada de les Tomaques’

L’últim dia de les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina ha inclòs este dilluns un dels actes més genuïns, divertits i carregats d’història de la Festa Contestana: la clàssica ‘Ambaixada de les Tomaques’. Una tradició que ha tornat a reunir este migdia les Filaes Bequeteros i Cavalleria Ministerial al recinte firal, davant del Centre Cultural El Teular.

L’origen d’esta peculiar ambaixada es remunta a temps passats, quan Bequeteros i Cavalleria Ministerial, per la seua consideració com a formacions de cavalleria, no podien participar disparant durant el Dia de l’Alardo. Esta circumstància va portar les dos Filaes a crear la seua pròpia batalla, substituint la pólvora i els arcabussos per tomaques procedents de l’horta contestana. Amb el pas dels anys, aquell particular enfrontament ha acabat convertint-se en una de les tradicions més característiques de l’última jornada de les festes.

L’edició d’enguany ha tingut, a més, un component especialment significatiu pel relleu produït entre els ambaixadors del bàndol cristià. Daniel Martínez s’ha estrenat este 2026 en el paper d’ambaixador cristià, agafant el testimoni de l’històric Paco Castillo, qui durant anys ha sigut una de les veus estretament vinculades a este acte. Castillo també ha estat present en esta ocasió i ha pronunciat unes breus paraules d’introducció abans de donar pas al seu successor, escenificant així el canvi generacional. Per part del bàndol moro, David Javaloyes ha tornat a assumir el paper d’ambaixador, participant junt amb Daniel Martínez en el tradicional intercanvi dialèctic que precedeix la particular batalla.

Finalitzada la declamació del text, Bequeteros i Cavalleria Ministerial s’han enfrontat en l’esperada guerra de tomaques, deixant una de les estampes més desenfadades del ‘Dia dels Trons’. Com mana la tradició, l’enfrontament ha acabat amb una bona dutxa d’aigua per a retirar les restes de tomaca, abans de reunir tots els protagonistes per a l’habitual foto de família amb la qual ha conclòs l’acte.

Les hosts de la mitja lluna prenen Cocentaina

Cocentaina viu hui l’últim dia de les seues Festes de Moros i Cristians de 2026, una jornada marcada per l’estrèpit de la pólvora i les tradicionals batalles entre les tropes de la creu i de la mitja lluna per fer-se amb el domini de la Vila Comtal. Després de diversos dies intensos de celebracions, la trilogia en honor a Sant Hipòlit Màrtir entra així en la seua recta final amb els actes que recreen els enfrontaments entre els dos bàndols.

L’activitat d’este matí ha tingut com un dels seus moments centrals l’Estafeta Mora, avantsala de la posterior Ambaixada, que ha tingut com a protagonista Roger Garrido. Des del castell de festes instal·lat a la plaça del Pla, les forces mahometanes han exigit als cristians l’entrega de la Vila, donant pas al tradicional intercanvi dialèctic entre els representants dels dos exèrcits. La falta d’acord ha desembocat en l’ordre, per part dels moros, de cremar Cocentaina, recreant-se una vegada més, de manera simbòlica, l’incendi de la població que van perpetrar els àrabs l’any 1304, un succés històric que va motivar que els contestans siguen coneguts encara amb el sobrenom de ‘Socarrats’.

A continuació, s’ha desfermat una intensa batalla d’arcabusseria pels carrers de Cocentaina. El so dels dispars i la característica olor de la pólvora han tornat a convertir-se en protagonistes d’una jornada en la qual està previst que es disparen al voltant de 700 quilos de pólvora, segons la informació facilitada per la Junta de Festes. Després de l’avanç de les forces mores, la batalla matinal ha conclòs amb la victòria de les tropes de la mitja lluna, que han aconseguit fer-se amb el control simbòlic de la capital del Comtat. El seu emblema ha quedat finalment onejant a la part alta del castell de festes de la plaça del Pla, escenificant així la conquesta mora de Cocentaina.

La història, però, encara no ha acabat. Aquesta vesprada arribarà el torn de la reacció de les tropes cristianes, que tractaran de recuperar la fortalesa i tornar la creu a la part alta del castell, en els últims compassos d’unes Festes de Moros i Cristians de 2026 que afronten hui la seua jornada final.

Cocentaina rendeix honors al seu patró, Sant Hipòlit Màrtir

La vesprada del diumenge 9 d’agost, jornada central de les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina, va estar marcada per la celebració de la solemne processó en honor a Sant Hipòlit Màrtir, un dels actes religiosos més importants de tota la trilogia. La imatge del patró de la Vila Comtal va recórrer els principals carrers del nucli antic acompanyada pels festers i festeres de les setze Filaes, majorals, devots i representants de la Junta de Festes.

Un lloc destacat en la comitiva el van ocupar els quatre càrrecs festers de 2026: Mateo Sala, Capità Cristià de la Filà Almogàvers; Ana Micó, Abanderada Cristiana de la Filà Contrabandistas; Fernando Pascual, Capità Moro de la Filà Mudéjares; i Rubén Sanchis, Abanderat Moro de la Filà Bequeteros. Junt amb la imatge de Sant Hipòlit també va processonar la Relíquia del patró, en el reliquiari ideat pel recordat sacerdot Don José Soler Cardona, de qui enguany es commemora el centenari del seu naixement, acompanyada pel clergat. Una representació de la Corporació Municipal, encapçalada per l’alcalde, Rubén Muñoz, va tancar el seguici.

Els actes religiosos van estar presidits per Don Ernesto Brotons, Bisbe de Plasència i estretament vinculat a Cocentaina, qui va tornar a acompanyar el municipi en un dels moments de major devoció cap al seu patró. Als micròfons de COPE ALCOI va explicar el que havia suposat per a ell estar present, un any més, en les principals celebracions religioses dedicades a Sant Hipòlit:

La intensa jornada festera va arribar a la seua fi prop de la mitjanit amb la divertida Retreta, que va tornar a aportar el contrapunt desenfadat al dia del patró. Les Filaes van recórrer el Passeig del Comtat fins a arribar al Pla, posant així el fermall final a una jornada en la qual devoció i festa van tornar a anar de la mà a Cocentaina.

Cocentaina ret homenatge als càrrecs festers en el matí del Dia de Sant Hipòlit

Sant Hipòlit Màrtir, patró de Cocentaina, ha centrat totes les mirades durant el matí d’este diumenge, segon dia de les Festes de Moros i Cristians que la Vila Comtal celebra en el seu honor. Després de la Segona Diana, amb un marcat protagonisme infantil, els actes religiosos han tingut una presència destacada junt amb moments genuïns com la Presentació d’Armes als capitans i abanderats.

Un dels primers instants del calorós migdia ha sigut la tradicional ofrena floral a Sant Hipòlit Màrtir. Les Filaes de càrrec, junt amb representants de la Junta de Festes, els majorals i fins i tot regidors de l’Ajuntament, han recorregut els carrers del barri de la Vila fins a arribar a l’església de Santa Maria, on es venera la imatge del patró. Allí, els quatre càrrecs festers de 2026 han ocupat un lloc destacat en este acte després d’haver protagonitzat ahir les Entrades dels bàndols cristià i moro. L’activitat ha continuat a l’interior de l’esmentada parròquia de Santa Maria amb la celebració de la Missa Major en honor a Sant Hipòlit Màrtir, una Eucaristia que ha estat presidida per Monsenyor Don Ernesto Brotons, qui ha tornat a participar un any més en el dia central de les festes contestanes per la forta vinculació que l’uneix amb la capital del Comtat.

Finalitzada la celebració religiosa, l’atenció ha tornat a la Plaça de la Vila, on s’ha desenvolupat la tradicional Presentació d’Armes. Davant de la façana de l’Ajuntament s’han situat els quatre protagonistes de les festes d’enguany: Mateo Sala, Capità Cristià per la Filà Almogàvers; Ana Micó, Abanderada Cristiana de la Filà Contrabandistas; Fernando Pascual, Capità Moro de la Filà Mudéjares; i Rubén Sanchis, Abanderat Moro de la Filà Bequeteros. Posteriorment, els festers i les festeres pertanyents a les setze Filaes contestanes han anat desfilant davant dels capitans i abanderats per a presentar-los les seues armes i retre’ls homenatge, seguint un dels rituals tradicionals que conserva la Festa Contestana en el dia dedicat a Sant Hipòlit i donant forma, al mateix temps, a un dels actes més antics dels festejos.