Benàmer va acomiadar el mes d’agost amb la celebració de les seues tradicionals festes

La pedania de Benàmer, a Muro, va tornar a viure amb intensitat les seues festes populars durant el passat mes d’agost, unes jornades en les quals els veïns van compartir activitats festeres, culturals, lúdiques i també de caràcter religiós. La programació es va estendre durant pràcticament tota l’última setmana del mes i totes les iniciatives previstes van comptar amb una destacada participació.

Cal destacar que les celebracions van començar el dissabte 23 d’agost amb la tradicional col·locació de l’ornamentació, un acte que va marcar l’inici d’uns dies de convivència en els quals no van faltar els sopars de cabasset a l’aire lliure, la música, les Entradetes prèvies als dies grans o el karaoke. A partir del dilluns de la setmana gran de festes, el programa va anar guanyant intensitat amb propostes per a totes les edats, entre elles competicions esportives, campionats de cotos, tallers infantils, cinema d’estiu o actuacions musicals. Els més menuts van tindre també un protagonisme especial amb iniciatives com una festa del pijama amb acampada, una excursió amb bicicleta, jocs tradicionals o la clàssica Festa de l’Aigua. Al marge d’açò, la gastronomia va ser un altre dels ingredients de les celebracions, especialment amb el concurs de paelles celebrat el divendres 28.

Ja el dissabte va destacar la Entrada Mora i Cristiana, amb una nombrosa participació del veïnat, mentre que el diumenge 30 d’agost es van celebrar la Diana, l’ofrena floral i la missa major en honor a la Mare de Déu de Gràcia. Al capvespre, com és costum, va eixir la solemne processó de la patrona de la pedania, que va concloure amb el dispar d’un castell de focs artificials que va servir també per a acomiadar els festejos.

Agres es converteix en punt de trobada de pelegrins cada diumenge de setembre

Cada diumenge de setembre, Agres torna a convertir-se en lloc de pelegrinatge. Fidels arribats des de diferents municipis emprenen el camí fins al santuari de la Mare de Déu d’Agres, en plena Serra de Mariola, per a participar en una tradició que es manté viva des de fa segles.

Les romeries atrauen cada cap de setmana veïns de l’Alcoià i El Comtat, encara que la devoció per la Mare de Déu supera les fronteres de les nostres comarques. Fins a Agres arriben també pelegrins de poblacions veïnes i de nombrosos punts de la Diòcesi de València. Uns fan el camí a peu, altres acudeixen a cavall i també hi ha qui es desplaça directament fins al municipi en cotxe o ho feia en tren quan aquest últim estava en funcionament. Però darrere de cada visita sol haver-hi una raó “una petició, una acció de gràcies, una promesa o simplement una tradició familiar que es repeteix any rere any”, explicava aquest divendres en COPE ALCOI Don Vicent Femenía, rector d’Agres. Cal destacar que els diumenges de romeria comencen amb la missa de les 10:00 hores al santuari i, ja al migdia, a les 12:00, se celebra la tradicional missa de campanya a l’esplanada exterior, on es concentren tots aquells que han acudit fins a aquest municipi del Comtat. És també durant aquestes jornades quan es viu un dels moments més significatius “la Mare de Déu baixa del seu cambril i els fidels poden passar davant de la imatge, accedint a la sagristia del santuari, fins quasi les dos del migdia. D’aquesta manera poden acostar-se més a ella i compartir un moment d’oració davant la seua mirada”, apunta Don Vicent.

Les romeries a la Mare de Déu d’Agres comencen aquest diumenge 13 de setembre i es repetiran els dies 19 i 27 d’aquest mes. Aquesta última tindrà lloc després dels dies grans de les festes en honor a Sant Miquel Arcàngel, patró del poble, que tanquen cada any un estiu d’intensa activitat.

A continuació, pots escoltar l’entrevista amb el rector d’Agres, Don Vicent Femenía:

La comarca supera la mitjana valenciana en la recollida selectiva d’envasos

Els municipis de l’Alcoià i El Comtat destaquen pels seus bons resultats en la recollida selectiva d’envasos. Així es desprén de les dades corresponents a 2025 del Consorci Terra, unes xifres que situen bona part de les localitats de les nostres comarques per damunt de la mitjana de la Comunitat Valenciana, establida en 16,47 quilos d’envasos lleugers per habitant a l’any.

En conjunt, la ciutadania dels 37 municipis gestionats pel Consorci Terra va depositar durant 2025 més de 13.187 tones de residus als contenidors de vidre, envasos i paper-cartó “unes xifres que són resultat del fet que cada vegada hi ha més conscienciació ciutadana a l’hora de reciclar i apostar per la recollida selectiva”, tal com ha explicat en COPE ALCOY Pablo Martínez, gerent del Consorci de Residus Terra. Especialment significatives són les xifres dels municipis que formen part de la Mancomunitat del Xarpolar, que encapçalen els resultats dins de l’àmbit del Consorci Terra amb una mitjana de 32,9 quilos per habitant a l’any, pràcticament el doble de la mitjana autonòmica. També se situen clarament per damunt Alcoi, amb 22,9 quilos; Muro, amb 21,8; i Cocentaina, amb 20,9 quilos per habitant.

Els bons registres de les nostres comarques formen part d’una tendència que s’estén al conjunt del Consorci Terra. En total, 30 dels 37 municipis que integren l’entitat, el 80%, superen la mitjana autonòmica en recollida d’envasos. Durant 2025 es van depositar als contenidors grocs un total de 4.455.540 quilos, amb una mitjana global de 17,97 quilos per habitant.

D’altra banda, les dades també són positives en la recollida de paper i cartó. El Consorci va comptabilitzar 4.634.204 quilos durant l’any passat i Alcoi va destacar especialment amb 1.127.065 quilos recollits, la segona xifra més elevada dels municipis que formen part de l’entitat, únicament per darrere de Sant Vicent del Raspeig. A tot això se suma la recollida de 4.097.625 quilos de vidre.

Aquí pots escoltar l’entrevista amb Pablo Martínez:

PSPV i Saray González demanen la dimissió de l’alcalde de l’Alqueria per la seua gestió econòmica

El PSPV de l’Alqueria d’Asnar i la regidora no adscrita Saray González han exigit la dimissió de l’alcalde, César Palmer, a qui acusen d’haver deixat l’Ajuntament sense crèdit suficient per a afrontar part de les despeses previstes fins a final d’any. Les dos parts, actualment en l’oposició municipal, qüestionen la planificació econòmica del govern municipal i reclamen explicacions sobre l’estat actual dels comptes.

Segons la documentació que asseguren haver rebut del mateix executiu local, existixen 49.391,24 euros en despeses pendents corresponents a festes, Nadal, una fira, actuacions, menjars, decoració, neteja i altres servicis. PSPV i González consideren que es tracta de compromisos previsibles que haurien d’haver-se contemplat amb antelació “les festes no apareixen per sorpresa en setembre. Nadal no apareix per sorpresa en desembre”, assenyalen. Davant d’esta situació, critiquen que el govern municipal plantege recórrer al romanent de tresoreria, és a dir, a l’estalvi acumulat per l’Ajuntament. L’oposició reclama que, abans d’utilitzar estos recursos, Palmer done a conéixer la situació econòmica de les arques municipals i presente la liquidació corresponent a l’exercici 2025, que, segons denuncien, continua pendent.

Més despeses per afrontar

PSPV i Saray González advertixen, a més, que els prop de 50.000 euros assenyalats no serien els únics compromisos pendents. A esta quantitat sumen actuacions com els mesuraments de la qualitat de l’aire relacionats amb el futur col·legi, l’adquisició de la deshumectadora necessària per a posar en funcionament la piscina climatitzada i el manteniment del poliesportiu.

Segons els seus càlculs, estes actuacions podrien superar conjuntament els 150.000 euros. L’oposició tem, a més, que alguns pagaments puguen quedar pendents i traslladar-se a 2027, i recorda que l’exercici passat va acabar amb al voltant de 70.000 euros en factures sotmeses a reconeixement extrajudicial. Socialistes i regidora no adscrita rebutgen que les seues crítiques suposen estar en contra de les festes o les activitats municipals i defenen que l’Ajuntament ha de prioritzar els servicis públics, el manteniment i les necessitats del municipi “l’alcalde hauria de donar explicacions i després dimitir. L’Alqueria d’Asnar necessita un govern que planifique, prioritze i gestione. No un alcalde que gaste primer i busque els recursos després”, conclouen.

L’escola rural també inicia el curs a la comarca: “és el motor dels nostres pobles”

La tornada al col·le també s’ha fet efectiva este dimecres a les poblacions més xicotetes de l’Alcoià i El Comtat, on l’inici del curs es viu d’una manera diferent de la dels grans municipis. Grups més reduïts, una atenció més pròxima i l’entorn natural com a part de l’aprenentatge són algunes de les particularitats que caracteritzen l’escola rural.

A COPE ALCOY hem parlat amb Víctor Cañete, director del CRA L’Encantada, que integra els aularis de Benimarfull, l’Alqueria d’Asnar i Planes, i qui explica que la tornada a les aules és més assossegada en estos municipis precisament pel reduït nombre d’estudiants. També destaca que esta realitat permet al professorat oferir una atenció molt més personalitzada i detalla que el pla d’estudis que desenvolupen també presenta característiques pròpies “en una mateixa aula conviuen alumnes de diferents edats, la qual cosa permet desenvolupar un ensenyament multinivell, mentre que bona part dels projectes aprofiten les possibilitats que oferixen els espais que envolten els nostres pobles. Tenim un entorn natural envejable i això s’aprofita”, ha assenyalat Cañete.

Al marge d’això, l’escola rural també afronta reptes importants, especialment l’elevada mobilitat del professorat que es produïx cada any als Col·legis Rurals Agrupats i les necessitats en matèria d’infraestructures. En relació amb esta última qüestió, la situació és diferent en cadascun dels tres aularis: Benimarfull ja disposa de les noves instal·lacions del Col·legi L’Albacar, mentre que a Planes s’està a l’espera d’incloure la reforma del centre en el ‘Pla Edificant’ del Consell. Més complicada continua sent la situació de l’Alqueria d’Asnar, on seguix atascat el projecte per a construir el nou col·legi del Ràfol Blanc a causa de diferències de criteri entre conselleries sobre els terrenys on estava previst ubicar-lo.

Normalitat en l’inici de curs a la comarca

El començament del curs escolar s’ha desenvolupat també amb normalitat en la resta de col·legis rurals agrupats de les nostres comarques, entre ells el CRA Mariola-Benicadell i el CRA Riu Serpis, i les aules han recuperat igualment la seua activitat sense complicacions en municipis com Castalla, Onil o Banyeres de Mariola. La tornada al col·le ha suposat també el retorn a les aules de prop de 2.000 estudiants entre Muro i Cocentaina. En el cas de la primera localitat són al voltant d’un miler entre els col·legis Bracal i Montcabrer, junt amb l’IES Serra de Mariola, mentre que a la Vila Comtal la xifra també supera els 1.000 alumnes repartits entre l’IES Pare Arques, el Col·legi San Francisco de Asís, el Real Blanc, el Bosco i l’Escola Infantil Municipal Sant Hipòlit.

Una de les principals novetats es troba a Muro, amb la posada en marxa del nou gimnàs del CEIP Montcabrer, que ha suposat una inversió pròxima als 600.000 euros, tal com explica l’alcalde, Vicent Molina. A Cocentaina, per la seua banda, els últims mesos s’han aprofitat per a realitzar diferents actuacions de millora als centres educatius de cara al començament del nou curs, segons ha informat l’alcalde, Rubén Muñoz.

Cocentaina nomenarà Fill Predilecte el recordat Antonio Borràs Pérez, ‘Tónico’

Cocentaina nomenarà Fill Predilecte del municipi el recordat Antonio Borràs Pérez, conegut afectuosament com a ‘Tónico’. La distinció es farà efectiva el pròxim 15 de setembre, a partir de les 19:00 hores, en el transcurs d’un ple extraordinari que se celebrarà al saló de plens de l’Ajuntament de la Vila Comtal. Este homenatge arriba, a més, en un any especialment significatiu, ja que el passat 30 d’agost es van complir cent anys del seu naixement i la data escollida per al nomenament coincidix també amb el 37 aniversari de la seua defunció.

Cal recordar que la trajectòria d’Antonio Borràs va estar estretament vinculada a la vida social, cultural, festera i política de Cocentaina. Va ser membre de la Filà Almogávares, president de la Pia Unió Mare de Déu del Miracle i de la Junta de Festes, a més de formar part de les juntes directives del Contestano, la UNDEF i estar vinculat a la Confraria del Natzaré. També va exercir com a regidor de l’Ajuntament de Cocentaina durant els últims anys de la Dictadura i els primers temps de la Democràcia. La seua vinculació amb la comunicació va ser igualment destacada. ‘Tónico’ va desenvolupar una destacada activitat en l’emissora parroquial Radio Cocentaina, pertanyent a COPE, durant la dècada dels seixanta, i va exercir com a corresponsal de la localitat per al desaparegut periòdic Ciudad de Alcoy. La seua figura va estar també lligada al comerç local i a la defensa i divulgació de la música festera, amb especial atenció a la figura del compositor contestà Gustavo Pascual Falcó i al seu internacional pasdoble Paquito El Chocolatero. Una altra de les seues grans aportacions va ser la seua important tasca de documentació a través d’un dietari en el qual recollia diàriament els principals esdeveniments de Cocentaina i la comarca, a més de fets rellevants d’àmbit nacional i internacional. Un treball que, amb el pas dels anys, s’ha convertit en una valuosa font documental per a conéixer la història recent “este reconeixement suposa tot un orgull per a la família i estem molt agraïts, tant a les entitats de Cocentaina que han donat suport a esta iniciativa, com també a l’Ajuntament per haver acceptat la concessió d’esta distinció”, explicava en COPE ALCOY Hipòlit Borràs, fill de ‘Tónico’.

Al ple extraordinari del pròxim 15 de setembre està prevista l’assistència de representants de les 19 entitats que s’han adherit a la proposta per a nomenar-lo Fill Predilecte, a més de persones pròximes, familiars i els fills de ‘Tónico’, Hipòlit i Mari Carmen Borràs Martínez. Després de l’acte, es materialitzarà a la Casa del Fester la donació d’uns escacs que van ser propietat d’Antonio Borràs Pérez.

Cocentaina prepara un nou contracte per a reforçar el manteniment de les pedanies

L’Ajuntament de Cocentaina treballa en la preparació d’un nou contracte per al manteniment de les zones verdes i els parcs municipals de les pedanies, amb l’objectiu de reforçar el servici i millorar l’atenció que es presta actualment. En estos moments, des de la Regidoria d’Obres i Servicis, s’està analitzant prèviament el funcionament del servici actual, les millores que seria necessari introduir i les necessitats específiques de cadascuna de les pedanies, de cara a definir la quantia econòmica que es destinarà a este nou contracte menor.

L’alcalde de la Vila Comtal, i al mateix temps regidor d’Obres i Servicis, Rubén Muñoz, explica que la intenció del govern local és preparar la nova contractació amb criteris clars i tenint en compte tant les necessitats actuals com les que puguen sorgir en el futur “no volem fer un contracte de qualsevol manera, sinó preparar-lo bé, amb criteris clars i pensant tant en les necessitats actuals com en el futur”, assenyala. Entre els objectius que es perseguixen, expliquen des de l’executiu, figura aconseguir una resposta més ràpida davant les incidències, millorar la planificació dels treballs i reforçar el control sobre el compliment del servici “les pedanies formen part de Cocentaina i els seus veïns també han de tindre els servicis públics en perfectes condicions”, apunta.

Des del consistori contestà confien que el nou contracte puga entrar en funcionament al més prompte possible. Es preveu que siga a finals d’este any o principis de 2027.

Agres venera amb gran fervor la seua Mare de Déu

Agres viu durant este cap de setmana els dies grans de les seues festes patronals en honor a la Mare de Déu, unes celebracions que omplin el municipi d’actes religiosos, tradició, música i propostes lúdiques. Els festejos obrin, a més, un intens mes de setembre que culminarà a finals de mes amb les celebracions dedicades a Sant Miquel Arcàngel, patró en este cas del poble.

El divendres 4 de setembre va marcar el tret d’eixida de les festes amb el tradicional ‘Dia del Farolet’. Al capvespre va tindre lloc el rés de l’Àngelus, seguit del pregó des del balcó de l’Ajuntament i del cant de l’‘Himne dels Pastorets’. Posteriorment va arrancar el popular passacarrer del ‘Farolet’, acompanyat pels cabuts, el Grup de Danses d’Agres, els dolçainers i tabaleters l’Encancamallà i la Unió Musical d’Agres.

Este dissabte està sent el torn del ‘Dia del Pastoret’, una de les jornades més esperades de les festes. A l’alba s’ha celebrat la missa solemne al Santuari i, posteriorment, la imatge de la patrona ha eixit de la seua capella per a ser situada prop del lloc on, segons la tradició, es va aparéixer al pastor Gaspar Tomás l’any 1484. Un dels moments centrals del matí ha arribat a partir de les huit i mitja a la Plaça Major del municipi amb la tradicional ‘Ambaixada del Pastoret’, que recrea aquell episodi profundament lligat a la devoció per la Mare de Déu d’Agres. Gabri Francés ha sigut l’encarregat d’encarnar Gaspar Tomás i anunciar al poble l’aparició de la Mare de Déu en plena Serra de Mariola.

Després de la representació s’ha iniciat l’ascens fins al Santuari, on ha culminat l’‘Ambaixada’ i s’ha celebrat una missa oficiada enguany pel rector de Biar, Don José Moya Payà. Seguidament ha tingut lloc el trasllat de la Mare de Déu fins a la parròquia de Sant Miquel. La Unió Musical d’Agres ha acompanyat el recorregut interpretant l’emotiu ‘Himne dels Pastors’, mentre que la Colla de Campaners del Comtat ha efectuat diferents tocs manuals de campanes per a solemnitzar l’arribada de la patrona al temple. Els balls populars del grup de danses local, la pirotècnia i els aplaudiments han completat els actes del matí. La jornada festiva conclou a les 20:30 hores amb la solemne processó de la Mare de Déu pels carrers d’Agres.

Les celebracions continuaran el diumenge amb el ‘Dia de la Mare de Déu’, que tindrà com un dels seus principals moments el retorn de la patrona al Santuari. A les 12:00 hores se celebrarà la Missa de Campanya, dins d’una jornada que inclourà també diferents activitats musicals. A la vesprada, l’ambient més festiu arribarà amb la tradicional cavalcada de disfresses.

El programa es prolongarà el dilluns amb el ‘Dia d’Acció de Gràcies’. La jornada començarà amb una Diana a càrrec de la banda de música i continuarà a les 12:00 hores amb la celebració de la missa. Després tindrà lloc un passacarrer i, a l’hora de dinar, les paelles populars reuniran veïns i visitants. La programació es completarà amb la colorida ‘Festa Holly’, posant el colofó a diversos dies d’intensa activitat festiva a Agres, encara que durant tot el mes de setembre hi haurà oportunitat de venerar la Mare de Déu d’Agres en les romeries que se celebren cada diumenge.

El CEIP Montcabrer de Muro ja compta amb un nou gimnàs

L’Ajuntament de Muro va recepcionar a finals del passat mes de juliol les obres del nou gimnàs del col·legi públic Montcabrer, una infraestructura llargament reivindicada per la comunitat educativa i que, una vegada finalitzada l’actuació, s’espera que puga entrar en funcionament durant este nou curs 2026/2027, que arranca el 9 de setembre. L’actuació ha suposat una inversió pròxima als 600.000 euros i, d’aquesta quantitat, la Conselleria d’Educació ha aportat al voltant de 400.000 euros a través del Pla Edificant, mentre que l’Ajuntament ha assumit els 200.000 euros restants per a poder completar una actuació esperada durant anys.

L’alcalde de Muro, Vicent Molina, explica que l’aportació municipal va resultar necessària per a poder finalitzar les obres. No obstant això, el govern local ha mantingut converses amb la Conselleria d’Educació “amb l’objectiu de recuperar part d’esta inversió a través de noves actuacions en matèria educativa que puguen executar-se pròximament al municipi”, detalla.

La finalització de les obres del gimnàs del CEIP Montcabrer permet tancar així una de les actuacions pendents en les infraestructures educatives de Muro. Tot això després que l’any 2022 fora inaugurat el nou col·legi El Bracal, després de quasi dos dècades en les quals els alumnes van estar anant a classe en barracons.

La Diputació invertix 2,3 milions en el nou Parc Auxiliar de Bombers d’Ibi

La Diputació d’Alacant ha inaugurat este dijous el nou Parc Auxiliar de Bombers d’Ibi, una infraestructura que ha suposat una inversió de 2.311.000 euros i que permetrà millorar l’operativitat del servici i reduir els temps de resposta davant les emergències. El president de la institució provincial, Toni Pérez, ha recorregut este matí les instal·lacions acompanyat per l’alcalde d’Ibi, Sergio Carrasco, i el diputat d’Emergències, Luis Rodríguez.

El nou edifici substituïx l’antic parc i s’ha construït sobre uns terrenys cedits per l’Ajuntament al costat del Poliesportiu Municipal. Les instal·lacions ocupen una superfície de 1.500 metres quadrats i han sigut dissenyades per a millorar tant la prestació del servici com les condicions de treball dels efectius. “Estem complint el compromís ferm de posar a disposició dels municipis de la comarca este parc auxiliar”, ha destacat Toni Pérez durant la inauguració. Este parc comptarà amb un dispositiu format per 6 caporals i 24 bombers distribuïts en sis torns, a més de quatre vehicles: una autobomba urbana pesada, una autobomba forestal pesada, un furgó d’utillatge divers i un vehicle destinat al transport de personal i càrrega. L’edifici incorpora, a més, diferents mesures d’eficiència energètica i sostenibilitat. Entre elles destaquen les plaques fotovoltaiques instal·lades en la coberta, un sistema de recollida i emmagatzematge d’aigües pluvials que permetrà fins i tot omplir els depòsits dels camions, climatització mitjançant aerotèrmia, un elevat aïllament tèrmic i dos punts de recàrrega per a vehicles elèctrics.

Les noves instal·lacions treballaran conjuntament amb el parc principal de Cocentaina per a prestar servici als 34 municipis que integren la Zona Operativa de la Muntanya, atenent de manera directa especialment les localitats de la Foia de Castalla. La importància comarcal de la infraestructura ha quedat reflectida també en la presència durant la inauguració d’alcaldes com José Luis Candela, de Tibi; Ismael Vidal, de Fageca; o María García Pascual, d’Agres.