Últimes Notícies

Alcoi mira en l’horitzó el segon cap de setmana del mes de maig després que en el primer tinguérem temperatures...

L’equip de Cope Alcoi posa a la disposició dels ciutadans el telèfon de l’oient. A partir d’ara, a través de...

Hui dimecres t’hem destacat la campanya que Creu Roja va presentar a Alcoi per a combatre la soledat no desitjada,...

Hui dimecres t’hem destacat la valoració que fan els familiars de les víctimes de Domus Vi després de conéixer-se que...

Descargar Els Capitans
Cerol original

Propòsits d’any nou: com complir-los sense arribar a obsessionar-nos?

Fa just tres dies entràvem en el nou any i molts ja tenim feta la nostra llista de propòsits. Els més comuns, segons els experts, estan relacionats amb la cura personal: menjar més sa o anar al gimnàs, per exemple.

Fer eixa llista és bo. «Són una bona forma que el nostre cervell se centre en el que vol aconseguir enguany. Dedicar temps a reflexionar sobre estos objectius farà que el nostre cervell s’involucre més en això. És bo anotar-los», explica Alba Masiá, psicòloga infantojuvenil, en declaracions a Cope Alcoi. «Els propòsits de l’any no han de tindre un final, sinó convertir-se en hàbits. Això és el que ens pot beneficiar», afig.

La gent realment la redacta, però després, moltes vegades, els acaba abandonant. I quan arriba l’any següent, els propòsits continuen sent els mateixos. «Si nosaltres ens plantegem l’objectiu d’anar tots els dies al gimnàs quan en realitat mai hem fet esport i el nostre dia és molt estressant a nivell de treball, eixa és una meta que és molt difícil d’aconseguir. Això es deu al fet que no s’ajusta a la nostra realitat. Els objectius, perquè puguen ser complits, han de ser objectius assolibles i realistes«, apunta Masiá.

Però, què succeïx quan ens obsessionem amb complir-los? Pot això perjudicar-nos? Per a la psicòloga, la resposta és sí. «Cal anar amb compte, perquè sí que poden arribar a obsessionar-nos i, sobretot, poden generar-nos molta frustració si no els aconseguim».

No obstant això, si marcar objectius és beneficiós però pot arribar obsessionar-nos, com hem d’afrontar els propòsits per a l’any nou? «El més important és gaudir eixe camí i ser conscient que la perfecció no existix. Permetre’ns no complir-los o fer-ho a mig fer. Solem tindre una mentalitat de ‘tot o res’ i en eixa mentalitat no hi ha cabuda per a l’error. Quan veiem que no ho estem aconseguint, és fàcil abandonar. Això no ha de ser així. Qualsevol avanç és important per mínim que siga», conclou la psicòloga.

Els problemes de salut mental s’agreugen entre els joves

“Arriba un moment en què dius: açò va a poder amb la meua salut”. Júlia és una jove de 17 anys que estudia segon de batxillerat en un institut d’Alcoi. Com molta gent de la seua edat, ha patit ansietat pels estudis. I això és una cosa comuna. Segons dades de l’Organització  Mundial de la Salut (OMS), set de cada deu joves -entre 10 i 19 anys- tenen un problema de salut mental. Però, saben reconéixer-ho i com actuar?

Alba Masiá, psicòloga infantil i juvenil, explica que, encara que la gent està cada vegada més conscienciada, de salut mental encara no es parla amb naturalitat. Tot això a pesar que, segons la Confederació Salut Mental Espanya, una de cada quatre persones té o tindrà una malaltia mental al llarg de la seua vida. “Hui dia encara existeix un estigma que fa que les persones que pateixen problemes de salut mental es senten avergonyides i que no es senten còmodes per a parlar d’això”. I a edats primerenques, succeeix el mateix. “Jo crec que els joves tenim molt poca informació. Són temes que de vegades, de manera inconscient, intentem evadir, perquè quan eres estudiant és l’últim al que li dediques temps”, confessa Júlia.

I quan no sabem com gestionar una situació difícil, acudir al psicòleg és un primer pas fonamental. “Als mesos de començar el curs ja no podia més. Tenia exàmens i tanta pressió que ni tan sols volia menjar. No tenia gana. Jo el que vaig fer va ser parlar amb la meua família i anar a un psicòleg, perquè és el que cal fer. Cal normalitzar aquest fet”. No obstant això, encara que l’estudiant ho va tindre clar, no tots els joves entenen la importància de parlar amb un especialista. “La gent pensa que una cosa molt dolenta ha de passar-te perquè vages al psicòleg”.

La psicòloga sí ha notat un augment en la demanda de consultes, encara que remarca la importància que s’invertisca més en recursos per a poder atendre-les. “Necessitem una atenció psicològica de qualitat. No tindre-la fa que els problemes que hui dia són lleus es convertisquen en una cosa greu”. I en aquest punt no es pot passar per alt la incidència que té la depressió al nostre país. Segons l’última enquesta europea de salut a Espanya, amb dades de 2020, més de dos milions de persones pateixen aquesta malaltia.

“També ha augmentat la demanda de consultes per problemes d’ansietat”. Dades del Ministeri de Sanitat revelen que el 6,7% de la població espanyola està diagnosticada per un trastorn d’ansietat. “Aquest és un dels majors hàndicaps als quals s’enfronten els joves, per exemple en èpoques d’estudi”, afig Masiá.

Salut mental a les aules

Amb una realitat així resulta fonamental que s’actue des dels centres educatius. “Des dels centres es comença a treballar en la lluita contra aquest estigma. S’intenta comprendre i donar suport als joves. En una situació així molts no saben molt bé el que els passa, com gestionar-ho, se senten avergonyits per passar per un estat d’ansietat”, explica la psicòloga. Encara així, encara falta camí per recórrer en col·legis i instituts. “Enguany he tingut només una xarrada sobre salut mental. No aprofundeixen i donen molt poca informació”, conclou Júlia.

Imatge: Cope