Alcoi mira en l’horitzó el segon cap de setmana del mes de maig després que en el primer tinguérem temperatures...
Propòsits d’any nou: com complir-los sense arribar a obsessionar-nos?
Fa just tres dies entràvem en el nou any i molts ja tenim feta la nostra llista de propòsits. Els més comuns, segons els experts, estan relacionats amb la cura personal: menjar més sa o anar al gimnàs, per exemple.
Fer eixa llista és bo. «Són una bona forma que el nostre cervell se centre en el que vol aconseguir enguany. Dedicar temps a reflexionar sobre estos objectius farà que el nostre cervell s’involucre més en això. És bo anotar-los», explica Alba Masiá, psicòloga infantojuvenil, en declaracions a Cope Alcoi. «Els propòsits de l’any no han de tindre un final, sinó convertir-se en hàbits. Això és el que ens pot beneficiar», afig.
La gent realment la redacta, però després, moltes vegades, els acaba abandonant. I quan arriba l’any següent, els propòsits continuen sent els mateixos. «Si nosaltres ens plantegem l’objectiu d’anar tots els dies al gimnàs quan en realitat mai hem fet esport i el nostre dia és molt estressant a nivell de treball, eixa és una meta que és molt difícil d’aconseguir. Això es deu al fet que no s’ajusta a la nostra realitat. Els objectius, perquè puguen ser complits, han de ser objectius assolibles i realistes«, apunta Masiá.
Però, què succeïx quan ens obsessionem amb complir-los? Pot això perjudicar-nos? Per a la psicòloga, la resposta és sí. «Cal anar amb compte, perquè sí que poden arribar a obsessionar-nos i, sobretot, poden generar-nos molta frustració si no els aconseguim».
No obstant això, si marcar objectius és beneficiós però pot arribar obsessionar-nos, com hem d’afrontar els propòsits per a l’any nou? «El més important és gaudir eixe camí i ser conscient que la perfecció no existix. Permetre’ns no complir-los o fer-ho a mig fer. Solem tindre una mentalitat de ‘tot o res’ i en eixa mentalitat no hi ha cabuda per a l’error. Quan veiem que no ho estem aconseguint, és fàcil abandonar. Això no ha de ser així. Qualsevol avanç és important per mínim que siga», conclou la psicòloga.
