Últimes Notícies

Alcoi mira en l’horitzó el segon cap de setmana del mes de maig després que en el primer tinguérem temperatures...

L’equip de Cope Alcoi posa a la disposició dels ciutadans el telèfon de l’oient. A partir d’ara, a través de...

Hui dimecres t’hem destacat la campanya que Creu Roja va presentar a Alcoi per a combatre la soledat no desitjada,...

Hui dimecres t’hem destacat la valoració que fan els familiars de les víctimes de Domus Vi després de conéixer-se que...

Cerol original
Descargar Els Capitans

Joves amb 18 anys acabats de complir, el perfil majoritari dels alumnes d’autoescoles a Alcoi

Cada vegada són menys els joves que es plantegen traure’s el permís de conduir. Amb les dades a la mà, en els últims 15 anys, els carnet que es trauen joves d’entre 18 i 20 anys a Espanya han caigut més d’un 26%. És cert que les circumstàncies no ajuden per a traure aquest document. Cada vegada hi ha més alternatives de mobilitat per a desplaçar-nos per les xicotetes, mitjanes i grans ciutats ja siguen autobusos o metre, taxi, VTC, fins i tot patinets o bicicletes elèctriques.

I la pregunta que ens fem hui és, es dona també aquesta circumstància a Alcoi?. A la ciutat traure’s el permís de conduir al més prompte possible continua sent la tònica habitual. Així ho asseguren, en declaracions a COPE ALCOI, des de diverses autoescoles. El perfil és clar: joves que acaben de complir els 18 anys o que tenen encara els 17 però comencen ja amb la preparació de l’examen teòric. Els motius que hi ha darrere: la necessitat de tindre major independència per a circular per la comarca, accedir a centres educatius o arribar a altres ciutats sense necessitat de ser acompanyats per altres persones. També influeix el fet d’un transport públic deficitari entre Alcoi i la resta de localitats de l’Alcoià i el Comtat i fins i tot amb València o Alacant.

«El perfil majoritari continua sent eixe. Joves de 18 a 20 anys», ha explicat el responsable d’una de les autoescoles. Encara que, com en tot, hi ha excepcions. Gent que s’espera a acabar els estudis universitaris, adults que no li ho van traure quan eren més joves o persones estrangeres a les quals no se’ls convalida el permís de conduir del seu països… No obstant això, el percentatge és menor en comparació amb els joves que aprofiten l’estiu anterior a accedir a la Universitat per a obtindre el carnet.

Això de la rapidesa en l’hora de traure’s el permís de conduir sembla que és cosa de generacions. D’una banda està la Zeta, aquells nascuts a partir de 1995 i que ronden ara la trentena. Només més de la meitat d’ells, -prop del 58%- té el permís de conduir al nostre país. I després estan els boomers, els nascuts entre 1946 i 1964, que en la seua gran majoria -el 80%- compten amb el document que els fa aptes per a conduir.

Imatge: COPE

Adaptar l’oferta d’FP a les necessitats de les nostres empreses, factor clau per a retindre el talent a Alcoi

Alcoi és una ciutat que genera talent, especialment en Formació Professional, però una de les claus per a retindre a eixos professionals ací passa per adaptar l’oferta formativa a les necessitats de les nostres empreses. És una cosa que demanden els joves i que consideren que pot ser un aspecte clau per a poder quedar-se a Alcoi de cara a establir el seu projecte de vida, amb la mirada posada en el futur a llarg termini “s’estan fent aspectes interessants com connectar empreses amb els centres educatius i això és molt important perquè permet avançar en la qüestió de dissenyar una oferta de formació que estiga enfocada a cobrir els llocs de treball que necessitaran el nostre teixit empresarial. Si continuem avançant per ací podrem solucionar en uns anys la fugida de talent“, detallava en el #TiempoDeAnálisis de COPE ALCOI Pau Sanchis; vicepresident de JOVEMPA.

Més suport en matèria d’habitatge o una diversificació de l’oferta cultural i d’oci, són unes altres de les qüestions que demanden els joves de cara a definir l’Alcoi del futur. Consideren que la ciutat és rica a generar activitat però insisteixen que moltes vegades les propostes que es duen a terme s’allunyen dels més xicotets o del públic juvenilAlcoi és un lloc molt bo per a viure, però potser ens falta asseure a totes les parts implicades per a definir la ciutat que volem en el futur i remar en una mateixa direcció per a aconseguir l’objectiu“, apuntava la comunicadora Ajo Valls.

Un altre dels reptes als quals s’enfronten els joves, i en definitiva la població en general, són els problemes en les comunicacions. Alcoi ha anat perdent serveis de tren i autobús que ens connecta amb les grans ciutats, fet que també té les seues conseqüències “estem en una posició estratègica però som una comarca molt mal comunicada. Això tira el fre a molta gent a quedar-se ací per a anar a treballar a una altra ciutat, i al final opten per establir lloc de residència on està el seu lloc d’ocupació“, va concloure Jordi Ortiz; responsable de Planificació Estratègica en l’empresa contestana Crea360.

Són algunes de les conclusions que va deixar ahir un interessant debat centrat en la visió que tenen els joves alcoians sobre la ciutat.  La tertúlia al complet la pots escoltar amb tot detall a continuació:

Els problemes de salut mental s’agreugen entre els joves

“Arriba un moment en què dius: açò va a poder amb la meua salut”. Júlia és una jove de 17 anys que estudia segon de batxillerat en un institut d’Alcoi. Com molta gent de la seua edat, ha patit ansietat pels estudis. I això és una cosa comuna. Segons dades de l’Organització  Mundial de la Salut (OMS), set de cada deu joves -entre 10 i 19 anys- tenen un problema de salut mental. Però, saben reconéixer-ho i com actuar?

Alba Masiá, psicòloga infantil i juvenil, explica que, encara que la gent està cada vegada més conscienciada, de salut mental encara no es parla amb naturalitat. Tot això a pesar que, segons la Confederació Salut Mental Espanya, una de cada quatre persones té o tindrà una malaltia mental al llarg de la seua vida. “Hui dia encara existeix un estigma que fa que les persones que pateixen problemes de salut mental es senten avergonyides i que no es senten còmodes per a parlar d’això”. I a edats primerenques, succeeix el mateix. “Jo crec que els joves tenim molt poca informació. Són temes que de vegades, de manera inconscient, intentem evadir, perquè quan eres estudiant és l’últim al que li dediques temps”, confessa Júlia.

I quan no sabem com gestionar una situació difícil, acudir al psicòleg és un primer pas fonamental. “Als mesos de començar el curs ja no podia més. Tenia exàmens i tanta pressió que ni tan sols volia menjar. No tenia gana. Jo el que vaig fer va ser parlar amb la meua família i anar a un psicòleg, perquè és el que cal fer. Cal normalitzar aquest fet”. No obstant això, encara que l’estudiant ho va tindre clar, no tots els joves entenen la importància de parlar amb un especialista. “La gent pensa que una cosa molt dolenta ha de passar-te perquè vages al psicòleg”.

La psicòloga sí ha notat un augment en la demanda de consultes, encara que remarca la importància que s’invertisca més en recursos per a poder atendre-les. “Necessitem una atenció psicològica de qualitat. No tindre-la fa que els problemes que hui dia són lleus es convertisquen en una cosa greu”. I en aquest punt no es pot passar per alt la incidència que té la depressió al nostre país. Segons l’última enquesta europea de salut a Espanya, amb dades de 2020, més de dos milions de persones pateixen aquesta malaltia.

“També ha augmentat la demanda de consultes per problemes d’ansietat”. Dades del Ministeri de Sanitat revelen que el 6,7% de la població espanyola està diagnosticada per un trastorn d’ansietat. “Aquest és un dels majors hàndicaps als quals s’enfronten els joves, per exemple en èpoques d’estudi”, afig Masiá.

Salut mental a les aules

Amb una realitat així resulta fonamental que s’actue des dels centres educatius. “Des dels centres es comença a treballar en la lluita contra aquest estigma. S’intenta comprendre i donar suport als joves. En una situació així molts no saben molt bé el que els passa, com gestionar-ho, se senten avergonyits per passar per un estat d’ansietat”, explica la psicòloga. Encara així, encara falta camí per recórrer en col·legis i instituts. “Enguany he tingut només una xarrada sobre salut mental. No aprofundeixen i donen molt poca informació”, conclou Júlia.

Imatge: Cope