Economat

Accedir a Internet s’ha convertit, hui dia, en una pràctica habitual. Llegir notícies, consultar les xarxes socials, aplicar per a una ocupació o, fins i tot, estudiar. No obstant això, una acció tan bàsica com estar connectat a la xarxa és una cosa que molta gent a la nostra ciutat no pot fer.

La bretxa digital -és a dir, la desigualtat en l’accés a Internet- és una de les principals formes de pobresa hui dia. Una realitat que incideix en la cerca d’ocupació, per exemple, però també en l’educació dels més joves. “Ara mateix tenim molta població migrant que té poca capacitat per a accedir a Internet. Ara com ara tot ho fem a través d’aplicacions informàtiques. Per a accedir al sistema sanitari es requereix una aplicació informàtica. I ara mateix no tenen eixos coneixements ni recursos”, ha explicat Mónica Guillem, treballadora social de Creu Roja Alcoi, durant el ‘Temps d’Anàlisi’ d’este dimarts de Cope Alcoi.

Per a atendre les persones que acudeixen a Creu Roja amb una necessitat com esta, s’estan desenvolupant diferents projectes. “Estem treballant amb un grup de suport escolar per a xiquets de 1r a 61 de Primària a través de tauletes perquè puguen accedir al sistema educatiu”, compte Guillem. I és que, hui dia, la majoria de col·legis treballen a través de les noves tecnologies. “També fem formacions tant per a ocupació com per a potenciar el benestar personal en les quals es treballa amb tauletes. Així els expliquem el seu funcionament”.

Precisament les dificultats en l’accés a Internet influeixen en l’educació dels més joves. I això està estretament relacionat amb la pobresa. “En dades de la taxa AROPE, quan el nivell educatiu és equivalent a la Primària, la pobresa puja al 34%. No obstant això, quan el nivell educatiu és equivalent a estudis superiors, la taxa es redueix a un 14%”, apunta Pablo Granados, director de Creu Roja Alcoi.

Podem dir, per tant, que hi ha una relació causa-efecte entre el nivell acadèmic i la taxa de pobresa. “La pobresa que més es nota és la pobresa juvenil”, assegura Juanjo Garrido, director de l’Economat de Càritas interparroquial d’Alcoi.

Imatge: Cope

La comarca de l’Alcoià registra en aquestos moments la taxa de pobresa més baixa de tota la província, una xifra que se situa en el 14’8% i que també és una de les més inferiors de tota la Comunitat Valenciana. De fet, la dada ha baixat en comparació al passat any i des de l’Ajuntament de l’Alcoi ho valoren de manera positiva destacant el govern local les mesures que s’han implementat per a reduir les desigualtats encara que reconeixen que encara continua havent-hi persones que es troben en situació de vulnerabilitat.

Precisament l’atenció a eixa població més vulnerable no ha disminuït en serveis com el de l’economat de Càritas Alcoi. Els seus responsables assenyalen que ara mateix s’està atenent unes 300 famílies a la ciutat i recorden que això es tradueix en què es dona suport a més de mil persones, moltes d’elles d’altres nacionalitats i originàries d’altres punts del món com Amèrica del Sud que estan establides en la capital de l’Alcoià. A més incideixen en cada setmana hi ha un important nombre d’atencions “unes 90 o 100 persones passen per l’economat cada setmana pel que això ens demostra que la situació continua sent complicada i que els índexs de pobresa no disminueixen tant com ens agradaria“, assenyalava en COPE ALCOI Juanjo Garrido com a coordinador del mateix economat d’Alcoi. Garrido posa també un exemple clarificador “en l’economat qui no pot pagar no paga absolutament res però qui pot abona una xicoteta quantitat, per posar en valor la dignitat de la persona, i hi ha els qui només poden fer front a tan sols nou euros malgrat que s’emporten una compra que té un cost superior. La situació moltes vegades és tan precària que estos usuaris ni tan sols arriben als nou euros i acaben pagant 8 amb alguna cosa, la qual cosa ens demostra que estem en una situació econòmica complicada per a molts ciutadans“, conclou.

Segons dades del Consistori alcoià, la taxa de risc de pobresa ha baixat en cinc punts durant l’últim any passant del 19,8 a la xifra de 14,8 esmentada anteriorment. La mitjana provincial del risc de pobresa és del 22 en estos moments i l’autonòmica està situada en 18.