Quaranta anys de la gran gota freda que va marcar un punt d’inflexió a Alcoi
Alcoi va viure entre el 29 de setembre i l’1 d’octubre de 1986, ara fa just quaranta anys, un dels episodis meteorològics més significatius de la seua història recent. Una virulenta gota freda, que encara hui és recordada, va deixar a la ciutat quasi 700 litres per metre quadrat, segons dades del Laboratori de Climatologia de la Universitat d’Alacant, en tan sols 48 hores. Un episodi que va provocar importants danys en habitatges, carrers i, especialment, en les fàbriques que en aquell moment estaven assentades als llits dels rius.
Les precipitacions van ser de tal magnitud que van provocar arrossegaments de terres, però també el desbordament del riu Serpis i els seus afluents, fet que va provocar una gran acumulació d’aigua en punts com la part baixa del Pont de Sant Jordi. A això es van sumar destrosses en ponts menors, que no van poder resistir la intensitat del corrent, i carreteres tallades, al mateix temps que es van registrar nombrosos problemes en els subministraments elèctric i telefònic i en l’abastiment d’aigua potable “es va haver de donar servei a la població mitjançant camions cisterna durant diversos dies”, recordava hui en COPE ALCOY l’historiador alcoià Jordi Ortiz. En aquell moment, els perjudicis provocats per les pluges es van xifrar en més de dos mil milions de pessetes. Aquella gota freda, més enllà dels innumerables desperfectes, també va marcar un abans i un després per a la capital de l’Alcoià “allò va suposar un punt d’inflexió per a Alcoi, ja que posteriorment es va apostar per millorar les conduccions i canalitzacions, però també es van assentar les bases per a donar un nou impuls a la indústria local, perquè les empreses van accelerar el procés per a abandonar les zones pròximes als rius i instal·lar-se en noves àrees industrials“, detalla Ortiz.
La riuada també es va emportar la connexió amb els Algars, deixant incomunicats els veïns de la pedania contestana del Poble Nou de Sant Rafel. La situació es va resoldre amb la instal·lació d’un pont provisional per part de l’Exèrcit de Terra. A més, a la zona del Molinar, l’aigua va arribar pràcticament fins a la part superior de la cúpula del naixement. Va ser, sens dubte, un capítol significatiu de la nostra història recent que, més enllà de la seua excepcionalitat des del punt de vista meteorològic, va obligar a repensar la ciutat a finals del segle XX i va obrir el camí cap a la configuració de l’Alcoi que coneixem hui en dia.
Ací pots escoltar l’entrevista amb Jordi Ortiz: