Un terratrémol desperta a la comarca en l’últim diumenge de juliol
Bona part dels municipis de les comarques de l’Alcoià i el Comtat han notat a l’alba d’aquest diumenge 30 de juliol que s’estava produint un terratrémol en aquesta zona de l’interior de la província d’Alacant. L’Institut Geogràfic Nacional (IG) ha informat que el sisme ha tingut com a epicentre Banyeres de Mariola Sud, a dos quilòmetres de profunditat i cap a les 06:11h del matí, i ha registrat una magnitud de 3’7 graus.
El tremolor s’ha sentit especialment a Banyeres de Mariola però també a Alcoi, Castalla, Ibi, Onil i fins i tot Cocentaina o Muro. En el portal AVAMET, alguns seguidors del mateix, han afirmat que també s’ha sentit notablement el terratrémol en municipis com Bocairent, Ontinyent o Elda. Afortunadament no hi ha hagut que lamentar cap dany i aquest terratrémol se suma a uns altres de menor intensitat que venen produint-se en la zona en les últimes setmanes.
El terratrémols, un fet prou comú a Alcoi
A Alcoi, els tremolors de terra han sigut presents al llarg de la història. La ciutat és terra de terratrémols, perquè es troba en la vora entre la placa tectònica euroasiàtica i l’africana. Entre els més recents, més enllà del d’aquest diumenge, es troba el que va tindre lloc el passat 3 de novembre de 2020. Un tremolor de magnitud 3,6 en l’Escala de Richter amb diverses rèpliques i epicentre a Relleu, que es va deixar notar en bona part del nord de la província d’Alacant.
Posteriorment, però també prèviament, hi ha registrats altres moviments sísmics que han afectat la ciutat. Precisament, per aquest motiu, Sant Mauro és patró d’Alcoi. Està documentat que en 1620, concretament el 2 de desembre, un terratrémol de magnitud VII-VIII va causar importants estralls a Alcoi. Segons es compta en els escrits del cronista Carbonell, el terratrémol va provocar danys en l’arquitectura religiosa: es va partir l’Església Parroquial per la meitat; el monestir de Sant Agustí va perdre tres de les quatre torres que rodejaven el recinte, es va afonar el cor de la seua església i van morir sepultades set persones, i el convent de San Francisco va quedar inhabitable. A més, es van afonar diverses cases i parts de la muralla, la qual cosa va causar la mort de 22 persones.
Arran dels fets, els veïns van acordar el 3 de desembre de 1620 l’elecció de Sant Mauro màrtir com a patró protector contra els terratrémols.