Confirmades les dates per a les Festes d’Alcoi de l’any 2026

El Consell Econòmic i Social (CES) de la nostra ciutat ha confirmat la proposta de dates per a les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi del pròxim any 2026 que va fer l’Associació de Sant Jordi durant la seua assemblea general del passat 19 de juny. En la reunió es van aprovar els festius locals de l’any que ve i també es va discutir la proposta que el 23 d’abril, festivitat del patró, siga declarat festiu amb caràcter recuperable. Les dates, finalment, tendiran que ser ratificades pel ple de l’Ajuntament d’Alcoi.

D’aquesta manera, serà festa local a Alcoi el dissabte 25 i el dilluns 27 d’abril, podent-se celebrar la trilogia festera entre totes dues jornades, i arrancant els Moros i Cristians el divendres 24 amb l’esperada interpretació de l’Himne de Festes. La celebració en cap de setmana contribueix a facilitar la participació, especialment dels qui resideixen fora d’Alcoi, igual que aporta beneficis a sectors vinculats amb la Festa com el turisme, l’hostaleria o el comerç.

En l’esmentada trobada, com destacàvem anteriorment, es va abordar la petició presentada per la mateixa Associació de Sant Jordi perquè el 23 d’abril siga declarat dia festiu recuperable a Alcoi. Els assistents van coincidir que la proposta ha de comptar, tant amb el suport de l’àmbit social i econòmic, com de tota la Corporació Municipal “el Consell Econòmic i Social ha ratificat per unanimitat les dates plantejades per l’Associació de Sant Jordi, que també ha sigut present en aquest Consell. Apostem pel diàleg i el consens entre la institució, el CES i el govern local, i per descomptat els donarem suport en la moció perquè el 23 d’abril siga festiu a la nostra ciutat; és més, creiem que hauria de ser una declaració institucional i que tots els partits haurien d’assumir-la i secundar-la en un any tan important com el de la celebració del 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi“, afirma sobre aquest tema el regidor de Festes; Jordi Martínez.

Apuntar que el Consell Econòmic i Social (CES) va ser creat en 2013 amb l’objectiu de promoure la participació institucional i facilitar decisions consensuades sobre aspectes fonamentals per a Alcoi. Està integrat per representants polítics municipals, sindicats com a UGT i CCOO, entitats empresarials com FEDAC i Alcoi Comercial, així com institucions acadèmiques i tecnològiques vinculades a la ciutat.

Una calorosa Publicació marcada per les efemèrides anuncia la Festa de Cocentaina

Cocentaina ja estrenat el compte arrere cap a les seues Festes de Moros i Cristians del 2025 després d’una brillant Publicació que va tindre lloc en la vesprada d’ahir dissabte, 28 de juny. La calor, amb màximes superiors als 35 graus, va acompanyar al pregó de la Festa contestana però no va restar participació a un acte que cada últim dissabte de juny és molt esperat en la capital del Comtat.

L’activitat festiva va donar inici poc abans de les sis de la vesprada en la Plaça de la Vila, punt al qual van anar arribant els Publicadors adults i infantils de les setze Filaes acompanyats de les seues respectives bandes de música. Posteriorment, quan el rellotge va marcar les 18:00h, es va fer el silenci en la plaça en el moment en el qual Assessor Religiós de la Junta de Festes i titular de la parròquia de Santa María; Don Eduardo Rengel, pronunciava el prec del Ángelus en memòria dels contestans i les contestanes difunts. Seguidament, i en el mateix balcó de l’Ajuntament, tenia lloc un altre instant significatiu. El nou alcalde de la Vila Comtal, Rubén Muñoz, donava permís simbòlic a la Junta de Festes presidida per Rafael Monar perquè assumisca l’organització de la pròxima trilogia festera en honor a Sant Hipòlit Mártir.

 

Després d’aquest moment va sonar l’Himne de Festes, amb música de José Insa Martínez i lletra del poeta Gerard Mur i Pérez, i ràpidament la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet va obrir la desfilada de La Publicació interpretant la peça T´ho mereixes de Francisco Valor Llorens. Els aplaudiments van sonar amb força a continuació quan, 50 anys després de la primera Publicació Infantil, els representants infantils de cada Filà iniciaven l’esmentat acte acompanyats de la Unió Musical de Llutxent interpretant l’internacional Paquito El Chocolatero de Gustavo Pascual Falcó. Javier Oltra Castelló i Júlia Belda Navarro, de les Filaes Creuats i Manta Roja respectivament, van guiar com a formadors als publicadors infantils mentre iniciaven un breu recorregut fins a l’església de Santa María. Allí van ser rebuts amb el volteig de les campanes mentre entraven dins del temple a realitzar una ofrena floral davant la imatge de Sant Hipòlit Mártir, situada en l’altar major, amb motiu del 425 aniversari de la seua elecció i proclamació com a patró de la localitat.

 

 

Mentrestant, i en una Plaça de la Vila que seguia abarrotada de gent, efectuaven l’arrancà els publicadors adults del bàndol cristià a les ordes de Sandra Oltra, la formadora del bàndol cristià pertanyent enguany a la Filà Creuats per ser la que ostenta la capitania en les tropes de la creu. Bohemios del 29, de José Pérez Vilaplana, va ser la composició que va interpretar la Unió Musical Contestana per a acompanyar a les forces cristianes en l’anunci oficial de la Festa. Després van arribar els moros, amb Ignasi Belda com a formador de la Filà Manta Roja en la qual a més és el Capità Moro de 2025, i a les hosts de la mitja lluna els va acompanyar l’Ateneu Musical fent sonar Pepe El Sandingo d’Enrique Torró Insa.

 

 

La Publicació va avançar amb una nova ofrena floral dels publicadors infantils, en aquest cas al Monument dedicat a Sant Hipòlit Mártir que se situa en la Plaça Alcalde Reig i que compleix també 25 anys en 2025, i el recorregut dels publicadors adults per bona part dels carrers del barri antic travessant punts emblemàtics del Raval i la Vila. Poc abans de les 20:00h adults i infantils van confluir en la part alta del Passeig del Comtat per a desfilar conjuntament proclamant l’arribada oficial de les Festes fins a concloure en la citada Plaça Alcalde Reig davant l’escultura del patró. A les 22:30h, i amb gran ambient festiu en el Passeig del Comtat, van tindre lloc les primeres ‘Voltetes’ del cicle fester i la jornada va finalitzar amb l’actuació de l’orquestra La Pato en el recinte firal situat al costat del Centre Cultural El Teular obrint així una completa oferta d’oci nocturn que tindrà continuïtat a l’agost durant els dies de Festes.

En COPE ALCOI també vam poder parlar amb Rubén Muñoz (alcalde de Cocentaina), Javier Sansalvador (Regidor de Festes) i Rafael Monar (President de la Junta de Festes) sobre un acte, La Publicació, que ha iniciat ja el compte arrere cap a les Festes contestanes.

 

 

 

La presentació del logotip inicia a Alcoi el 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi

L’Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi, celebrada ahir, va iniciar el compte arrere cap a la celebració de les Festes de Moros i Cristians del pròxim any 2026. Els festejos, a més dels actes habituals, tindran un component especial perquè es compliran 750 anys del patronatge de Sant Jordi sobre la ciutat i l’efemèride es recordarà amb un ampli ventall d’activitats.

El punt d’eixida cap a la commemoració es va donar en la mateixa Assemblea del Casal amb la presentació del logotip que identificarà la citada efemèride, una proposta creada per una empresa especialitzada després d’haver-se declarat el concurs convocat per a aquesta labor. Al certamen, segons va transcendir en l’acte, es van presentar un total de 36 idees. La imatge finalment triada està plena de simbolisme i en ella el patró és el protagonista “es tracta d’un Sant Jordi alçat, d’inspiració donateliana, amb un perfil desproveït d’armes i embolicat d’una emblemàtica indumentària. El seu rostre és seré, testimoni de tot i mentre el passat oneja en forma de bandera, el futur flueix des dels seus cabells ondulats. Tot això per a situar-nos enfront d’aquest esdeveniment perquè, encara que estem en moments de canvi, la cultura necessita de la devoció per a fer-se festa“, va explicar Silvia Sempere; assessora artística del 750 aniversari.

En l’Assemblea es va recordar també que avancen els tràmits perquè 2026 siga Any Jubilar a Alcoi comptant ja amb l’aval de l’Arquebisbat de València, segons va asseverar el Vicari de Sant Jordi Don Jesús Fuentes, i a l’espera de l’aprovació definitiva per part de la Santa Seu. Des de l’Associació de Sant Jordi van destacar que s’està ultimant una completa programació d’activitats perquè la citada efemèride transcendisca més enllà de l’àmbit local i l’alcalde, Toni Francés, va manifestar el total suport de l’Ajuntament per a donar impuls al 750 aniversari “per a nosaltres el patronatge de Sant Jordi significa la identitat de tot un poble i en 2026 se’ns obri una magnífica oportunitat per a posar en valor la seua figura però també les nostres Festes“, va concloure.

Mateo Vilaplana, el Sant Jordiet 2026 de la Filà Llana que resideix a Londres

El seu nom ja comença a formar part de la història de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. Es tracta del xicotet Mateo Vilaplana Blaak, el xiquet que va resultar triat Sant Jordiet per a l’any 2026 en el transcurs de l’Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi celebrada el dijous a la vesprada. Ell era un dels dos candidats que optava al càrrec i el seu predecessor en aquesta responsabilitat, Martín Bellver Sevila, va ser l’encarregat d’efectuar el sorteig en el qual va eixir el nom de l’agraciat.

Mateo Vilaplana forma part de la Filà Llana, cursa els seus estudis en un col·legi espanyol sent llengua la seua assignatura favorita, es defineix amant del futbol i confessa que el Reial Madrid és el seu equip preferit. També té una germana xicoteta anomenada Olivia. Així ho va assegurar en la primera entrevista concedida a COPE ALCOI des de Londres, lloc en el qual resideix al costat del seu famiia “estic molt content. Tinc ganes d’eixir al carrer, saludar amb la bandera i llançar les fletxes des del Castell“, ens comentava el màxim protagonista de les pròximes Festes, el qual compta a més amb huit anys d’edat.

El Sant Jordiet 2026 pertany a una família amb una dilatada trajectòria en l’àmbit de la Festa. El seu avi, Rafael Vilaplana, va ser el Capità Moro de la Llana en 2014 i el seu besavi també va exercir aquesta mateixa responsabilitat temps arrere. D’altra banda, la seua àvia, amb experiència en el terreny de la confecció, ja pensa en idees per al vestit que lluirà Mateo com a Sant Jordiet 2026 “ens ha fet molta il·lusió i hem saltat d’alegria en conéixer la notícia perquè estàvem veient l’Assemblea per YouTube. El fet de viure al Regne Unit no serà un problema perquè ja érem conscients del que suposava aquesta aventura en el qual case que el nostre fill isquera triat. Ho volem gaudir al màxim i seran unes Festes molt especials” afirmava també en aquesta emissora el pare del xiquet; Rafa Vilaplana.

Cal destacar que la Filà Llana feia més de cinquanta anys que no tenia un Sant Jordiet en les Festes d’Alcoi, fet que també ha omplit de molta satisfacció a tots els components de la formació. Mateo Vilaplana Blaak s’estrenarà oficialment en el càrrec aquest diumenge 22 de juny, en la processó del Corpus Christi, que partirà des de l’església de Santa María a partir de les 19:30h.

Només dos candidats opten a ser Sant Jordiet per a les Festes d’Alcoi 2026

L’Associació de Sant Jordi ha comunicat el nombre total d’aspirants a ser Sant Jordiet en les Festes de Moros i Cristians de l’any 2026. Es tracta de dos xiquets, la identitat dels quals no transcendeix fins al moment del sorteig que serà aquest dijous, i que pertanyen a les Filaes Plana i Marrakesch.

El procés per a triar al principal protagonista de la nostra trilogia festera serà el 19 de juny, a partir de les huit de la vesprada, en el transcurs de l’Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi que se celebrarà en el Teatre Principal passades les 20:00h. En aquesta, com és habitual, es farà balanç de l’última trilogia festera i podrem fer memòria de la mateixa amb la crònica; la qual compta sempre amb suport audiovisual tenint després oportunitat de llegir-la al complet en la Revista de Festes del pròxim any. També es proposaran les Festes de l’any que ve, es tractaran qüestions econòmiques i seran proclamats oficialment els càrrecs festers: Javi Ferrándiz (Capità Cristià de la Filà Andalusos), Fernando Jordá (Alferes Cristià per la Filà Asturians), José Ignacio López (Capità Moro per la Filà Marrakesch),  i Miguel Espí (Alferes Moro de la Filà Realistes).  Tots ells, al costat del nou Mossén Torregrossa i el Sant Jordiet, participaran el diumenge en el seu primer acte oficial, la tradicional Processó del Corpus Christi que recorrerà els carrers del Centre de la ciutat a partir de les 19:30h i des de l’església de Santa María.

Apuntar que en l’Assemblea de demà es donarà a conéixer la imatge gràfica oficial que identificarà al 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi, efemèride que es commemora l’any vinent. D’aquesta manera s’obrirà camí cap a totes les activitats previstes amb motiu d’aquest any especial, un 2026 que a més serà Any Jubilar a Alcoi.

2026 serà Any Jubilar a Alcoi pel 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi

El pròxim 2026 es compleixen 750 anys del patronatge de Sant Jordi i des de la ciutat, a través de l’Associació de Sant Jordi i de la comunitat cristiana local, s’ha sol·licitat a la Santa Seu la declaració d’Any Jubilar amb la finalitat de commemorar aquesta important efemèride. D’aquesta manera, Alcoi rebrà a nombrosos pelegrins que vindran disposats a guanyar el jubileu mentre visiten al nostre patró en el seu temple titular i fins i tot veneren la seua insigne relíquia.

La proposta va rebre mesos arrere l’aval de la Diòcesi de València i ara està en mans del Vaticà a l’espera de l’aprovació definitiva. Així ho va explicar en l’últim programa de #LaNostraFesta en COPE ALCOI el president de la principal institució festera alcoiana al mateix temps que va detallar en quin punt estan ara mateix eixos tràmits en l’esmentada Santa Seuqueden qüestions per ultimar referides a les indulgències plenàries, segons ens ha comunicat el nostre Vicari Don Jesús Fuentes, i tot el procés si que s’ha demorat un poc a causa dels últims esdeveniments ocorreguts a Roma amb la mort del Papa Francesc i l’elecció del nou Papa Lleó XIV“, va dir Francisco García. El president també va avançar la intenció que eixe Any Jubilar arranque el 23 d’abril de 2026pel que posarem sobre la taula la importància que siga festiu per a poder celebrar tots aquests actes. Esperem que se’ns concedisca tractant-se d’una efemèride tan significativa“, va apuntar.

Cal destacar que la concessió de l’Any Jubilar, malgrat l’aspecte religiós, també té un important rerefons turístic. I és que l’esdeveniment pot ser aprofitat per a difondre els atractius d’Alcoi i tot el relacionat amb les nostres Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi, un aspecte en el qual ja treballa l’Ajuntament ja que l’administració local s’ha implicat plenament en la celebració d’aquest 750 aniversari. La programació de tot el que se celebrarà a l’any que ve es continua perfilant i pròximament es donaran a conéixer més detalls sobre aquesta.

El toc manual de campanes present de nou en la festivitat de la patrona de Muro

Les Festes de Moros i Cristians de Muro també van incloure el passat cap de setmana diversos actes religiosos per a retre homenatge a la Verge dels Desemparats. Un any més, els veïns i les veïnes de la localitat van acompanyar a la Mare de Déu en les celebracions que es van dur a terme en la parròquia de Sant Joan Baptista, punt en el qual es trobava la patrona del municipi des del passat 3 de maig, en haver-se avançat enguany una setmana la tradicional processó de ‘La Baixà’ des de l’ermita fins al temple.

Allí es va desenvolupar en el matí del diumenge la tradicional ofrena de flors, amb la participació de les Filaes i els principals protagonistes de la Festa del 2025, i en finalitzar la mateixa es va oficiar la Missa Major dedicada a la Verge. Don José Vilaplana, natural de Benimarfull i actualment Bisbe Emèrit de Huelva, va ser l’encarregat de predicar aquest any acompanyat del titular de la parròquia de Muro; el contestà Don Diego Ferrándiz Pascual.

Com sol ser habitual, la Colla de Campaners del Comtat es va unir a la celebració de la festivitat de la patrona de Muro i va realitzar diferents activitats durant el matí del mateix diumenge. D’una banda, a partir de les onze, els integrants de l’agrupació es van encarregar d’efectuar de manera manual els repics d’avís per a la missa mentre que també van acompanyar amb el toc de les campanes instants com el de la consagració en l’equador de l’esmentada eucaristia. En finalitzar l’acte, i mentre sonava la música pels carrers del nucli antic de Muro en la cercavila prèvia a la Mascletà, els Campaners del Comtat es van encarregar d’anunciar a tot el poble que era el Dia Gran de la patrona amb diversos voltejos de festa.

La iniciativa va tornar a despertar expectació i a peu de carrer van ser molts els que van immortalitzar els voltejos a través de les càmeres dels seus dispositius mòbils. També va haver-hi curiosos, i fins i tot alguns foranis, que van tindre oportunitat de pujar a l’alt del campanar per a gaudir en primera persona del toc manual de les campanes de la parròquia.

La humorística ‘Ambaixada del Tonell’, l’acte genuí de la Festa de Muro

La primera part de les Festes de Moros i Cristians de Muro arriba a la seua fi aquest dilluns amb el conegut com a ‘Dia dels Trons’, jornada reservada per a la batalla d’arcabusseria i la lluita entre tots dos bàndols per conquerir el municipi. No obstant això, al marge d’aquest aspecte, els festejos tenen reservats un acte genuí que cada any és molt esperat  i que compta amb el suport de nombrós públic.

Es tracta de la clàssica ‘Ambaixada del Tonell’, cita que protagonitzen en la Placeta Molina les Filaes Llana i Mare de Déu. Allí, a les portes del Consistori, ha tingut lloc l’humorístic parlament passades les deu i mitja del matí. Com és habitual, els moros han arribat al cèntric enclavament recordant als cristians que són mereixedors de fer-se amb aquestes terres banyades pel Riu Serpis, al costat del tonell que posseïen els cristians, una cosa a la qual s’han oposat des de les tropes de la creu. Álvaro Cascant de la Llana, i Carlos José Llorens de la Mare de Déu, han sigut els ambaixadors i en el seu encreuament dialèctic no han faltat referències a temes d’actualitat com l’elecció del Papa Lleó XIV, l’apagada elèctrica del 28 d’abril, l’absència de Pressupostos Generals de l’Estat o el polèmic dinar de Carlos Mazón en el Restaurant El Ventorro de València el dia de La Dana del passat 29 d’octubre. També, en clau local, s’ha ha fet menció al retard en l’obertura del Batà després de les obres i el canvi de ‘La Baixà de la Mare de Déu’ al dissabte previ a Festes. Les paraules han donat pas a l’acord i totes dues formacions han segellat la pau decidint anar-se a esmorzar donant bon compte del tonell objecte de la curiosa disputa.

La jornada d’aquest dilluns inclou l’Ambaixada Mora, declamada per Pere Corredor, i la Cristiana que protagonitza Rafa Reig. La victòria de les forces de Jaume I, alçant el seu emblema a la part alta del castell de la Plaça Matzem, serà un dels moments destacats d’un dia que inclou també La Retreta a partir de les 21:00h. Acabarà així la primera entrega d’unes Festes de Moros i Cristians que segueixen el pròxim cap de setmana amb els actes entorn de ‘La Pujà’ de la Mare de Déu.

El bàndol Moro fa la seua Entrada triomfal a Muro

Les Festes de Moros i Cristians de Muro van arribar al seu equador en aquest diumenge 11 de maig en una jornada especialment dedicada a retre homenatge a la patrona del municipi, la Verge dels Desemparats. No van faltar els actes religiosos en el seu honor, però també va tindre lloc l’Entrada de les tropes mores, en aquesta ocasió amb algun nuvolot que feia pensar en una tempesta, encara que finalment no va ploure i la temperatura en els termòmetres superava els vint graus.

A les cinc en punt va començar la desfilada, iniciada pel banderí de la Junta de Festes, i després d’ell va arribar la Filà Realistes, que en aquest 2025 era l’encarregada d’ostentar el càrrec de Capità en les hosts de la mitja lluna. Esquadres especials, danses orientals, faquirs o guerrers cristians presoners van ser el preludi de Kiko Fernández, un jove amb una brillant trajectòria en la Festa, que va gaudir d’una gran experiència desfilant pels carrers de Muro amb un disseny de Juan Climent on predominen les tonalitats blaves i el color blancs. La Banda de Muro, interpretant per a l’ocasió la peça Al-Wazir de Saúl Gómez i Soler, va acompanyar tot el pas triomfal pels carrers del municipi mentre el Capità rebia les ovacions del nombrós públic que tornava a omplir els carrers per on va transcórrer l’acte esmentat. A continuació, i aportant també diverses esquadres especials, van fer la seua aparició la resta de Filaes mores destacant el pas de Verds, Llana, Tariks i  Marroks.

En caure la nit, i una vegada encesa la il·luminació especial de festes, va començar a desplegar tot el seu seguici la Filà Moros del Rif per a acompanyar a la seua Banderera en l’arribada al poble de Muro. En eixe moment es va obrir tota una travessia pel desert en camí cap a l’oasi, i vam tindre l’oportunitat de veure noves esquadres amb indumentària extraordinària, ballets, portadors d’estendards o grups d’àrabs repartint licors i pastes a la gent. Anna Alcaraz, elegantment vestida amb un disseny del creador Saúl Santonja Miralles i pujada en una carrossa al costat de la seua filla Adriana —impulsora d’aquest càrrec— lluïa un exquisit vestit en tons verds, daurats i blancs. La guinda del pastís va ser posada ja entrada la nit per la banda de Beniarrés que va acompanyar a la Banderera interpretant una altra peça del compositor ontinyentí Saúl Gómez i Soler, la marxa mora titulada Kapytan.

La pluja no entela una brillant Entrada Cristiana en Muro

Muro continua gaudint dels seus Moros i Cristians en honor a la Verge dels Desemparats, unes Festes que han destacat en aquest dissabte per la celebració de l’Entrada del bàndol de la creu. Abans d’això, durant el matí, els veïns i les veïnes del municipi han pogut gaudir de la Diana, la cercavila i la Missa de Clavariesas o el tret d’una Mascletà al migdia.

A les cinc en punt de la vesprada ha començat l’Entrada Cristiana, sota un cel que amenaçava pluja, sent Elsa Vilaplana Cerdà l’encarregada d’obrir la desfilada en exercir enguany el paper de Angelet. A la part alta d’una carrossa, i acompanyada per diverses xiquetes interpretant una coreografia, la xicoteta no ha deixat de saludar al nombrós públic que abarrotava per complet el trajecte de l’acte. També ha sigut present en l’obertura l’estendard de la Junta de Festes, entitat que organitza les Festes amb el suport de l’Ajuntament de Muro.

La Filà Mare de Déu, que ostenta la Capitania Cristiana, ha sigut la primera a desfilar desplegant en el seu boato diverses esquadres especials i coreografies que anunciaven l’arribada del màxim representant de les tropes de la creu. També hem pogut veure una recreació d’oficis antics, com ferrers o picapedrers, sense deixar de costat la presència de les guardianes que custodiaven un tresor tan preuat com les campanes. Danses guerres i estendards amb la imatge de la patrona, en clara referència a la denominació de la Filà, han donat pas al Capità; Ángel Gonzálbez. El protagonista ha desfilat sobre una carrossa que emulava un temple, al costat de la seua mare, portant un disseny de Santi Carbonell i Víctor Ferrer en el qual sobreeixien els tons blancs i rojos al costat d’abundants metalls. La Associació Unió Musical de Bocairent l’ha acompanyat en aquesta entrada triomfal al poble de Muro interpretant la marxa cristiana Lux Dei del compositor contestà Francisco Valor Llorens.

Després del pas del Capità, ha seguit l’Entrada Cristiana amb l’arribada de les Filaes Maseros, Templaris i Contrabandistes. En aquest punt el cel ha enfosquit, amb alguns llampecs, i ha començat a ploure mentre passava la Filà Pirates. La precipitació ha seguit, intensificant-se en algun moment, i acompanyant l’instant en el qual iniciava l’Entrada la Filà Arques; formació que exerceix el càrrec de Banderer.

Les esquadres especials han tingut un paper destacat en una ostentació que ha retut homenatge a la comarca, i especialment al poble de L’Orxa, al qual està vinculat el jove Abanderat Cristià. Diversos estendards han donat pas a un ballet d’estil guerrer, que les seues integrants feien rodar banderes, i que anticipaven l’arribada de Noel Balaguer sobre una gran carrossa. El Banderer de l’exèrcit de la creu ha lluït un vestit de Juan Climent, confeccionat per Roberto Pérez, en el qual el color negre amb metalls eren dos dels principals elements. A la seua mà un arc, com a picada d’ullet a la Filà a la qual pertany, i darrere la Unió Musica de L’Orxa interpretant la marxa cristiana Noel Abanderat de Miguel Àngel Sarrió. El pas de l’esquadra oficial va tancar l’Entrada, apareixent en eixe moment raigs de sol que han dibuixat un gran arcoiris visible en la part final del trajecte de la desfilada. El Passeig Moro, amb el llançament de nombrosos joguets per part de les Filaes des dels camions, ha tancat la jornada.

 

La Festa converteix a Muro en epicentre de la comarca

Nombrosos representants polítics de les nostres comarques han passat per Muro aquest dissabte per a gaudir de l’Entrada Cristiana. Fins al municipi han acudit alcaldes i regidors de les poblacions de L’Alcoià i El Comtat com Toni Francés (Alcalde d’Alcoi), Álex Cerradelo (vicealcalde d’Alcoi), Adri Botella (regidor d’Esports a Cocentaina), María García (alcaldessa d’Agres), Francisco Sellés (alcalde de Beniarrés), César Palmer (alcalde de L’Alqueria d’Asnar) i Salvador Català (alcalde de Penàguila), Javier Navarro (alcalde de Benillup), Agustín Martínez (alcalde de Gaianes), Alejandro Montava (alcalde de Quatretondeta) o José Ramón Martí (alcalde de Benilloba). Tampoc han faltat els diputats provincials per aquestes comarques (Carlos Pastor del PP i Ismael Vidal del PSPV, alcalde també de Fageca). Al costat d’ells la Diputada Nacional de Compromís Águeda Micó, els diputats autonòmics Aitana Mas (Compromís) i Fernando Pastor (PP) i el director general de Cooperació Autonòmica i Local del Govern Central (Rafa Briet).