Martín Bellver Sevila, el Sant Jordiet 2025 que viu amb il·lusió la Festa d’Alcoi

Martín Bellver Sevila ja forma part de la història de la nostra ciutat perquè és el principal protagonista de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi d’aquest 2025. El xicotet és el Sant Jordiet d’enguany i des que va ser triat per a tal responsabilitat, a la fi de maig del passat any, ha viscut múltiples moments que romandran per sempre en la seua memòria.

El xiquet resideix a València, estudia tercer de primària en el Col·legi Jesús María i és un gran aficionat dels esports, especialment del futbol i el bàsquet sense deixar de costat una mica d’atletisme. Assegura que està molt content pel paper que assumeix en aquestes Festes i detalla que ha contat en classe amb detall el que significa ser Sant Jordietli ho he explicat als meus amics i alguns vindran el diumenge perquè prendré la Primera Comunió“, indica. El Sant Jordiet 2025 no ha volgut revelar pistes sobre el disseny del traje que lluirà durant la trilogia festera i té molt clar quin és el moment que espera amb major il·lusiópujar al castell i llançar les fletxes en L’Aparició“, afig. Al costat d’ell, i sense separar-se del seu costat, trobem al seu germà Mauro que li està ajudant en tot el que precisa i els seus pares “està sent un any molt especial, hem tingut un gran acolliment en tots els actes que hem participat i això ha sigut una gran alegria després d’uns mesos complicats perquè vivim a Aldaia i ens vam veure afectats per la DANA del 29 d’octubre. Afortunadament, només el traster va quedar arrasat sense moltes més conseqüències“, asseveren Jara i Enrique.

Martín Bellver és fester de la Filà Miqueros i tota la formació festera s’ha bolcat en acompayar al xiquet en un 2025 tan significatiu per a ell. Juan Climent és l’autor del disseny de la indumentària que lluirà, confeccionada per Creaciones Germanísimo amb la col·laboració de Metall Art i  Calzados Torres, i el Dia del Alardo llançarà unes 14.000 fletxes en l’acte que acomiada la trilogia.

Ací pots escoltar l’entrevista amb Martín Bellver Sevila, Sant Jordiet 2025:

La Filà Marrakesch d’Alcoi protagonitza el cupó de l’ONCE del Dia de l’Entrada

La Filà Marrakesch d’Alcoi, que ostenta el càrrec d’Alferes Moro en les Festes de 2025, és la imatge del cupó de l’Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE) del dissabte, 3 de maig coincidint amb el Dia de Les Entrades. Un total de cinc milions i mig de cupons difondran aquesta formació de les Festes de Moros i Cristians alcoianes, declarades d’Interés Turístic Internacional des de 1980 i Bé d’Interés Cultural (BIC) immaterial des de 2019.

L’acte de presentació va comptar amb la presència de Francisco Juan Teruel, director de l’ONCE a Alcoi; Fernando Mira, primer Tró de la Filà Marrakesch; Ana Gisbert Mira-Perceval, Alferes 2025, Francisco García, president de l’Associació Sant Jordi; i Jordi Martínez, regidor de Festes. En les diferents intervencions, es va destacar la història i singularitat d’aquesta Filá, fundada el 2 de juny de 1901, i també es va manifestar que el cupó contribuirà a difondre la imatge de la Festa de la nostra ciutat per tot el territori nacional.

El ‘Sueldazo del Fin de Semana’ de l’ONCE ofereix, tots els dissabtes i diumenges, un premi principal a les cinc xifres i sèrie de 300.000 euros, més 5.000 euros al mes durant 20 anys consecutius a un sol cupó. I premis de 2.000 euros al mes durant 10 anys consecutius, a altres quatre cupons. Els cupons de l’ONCE es comercialitzen pels més de 20.000 venedors i venedores de l’Organització. A més, es poden adquirir des de www.juegosonce.es i en establiments col·laboradors autoritzats.

Francisco Carchano: “no esperava que em proposaren dirigir l’Himne d’Alcoi”

Alcoi ja compta les hores que resten per a l’inici de les Festes de Moros i Cristians d’aquest 2025, unes jornades que enguany es retarden uns dies respecte a les seues dates habituals pel fet que la Setmana Santa ha caigut tardana en el calendari. A partir de les 19:00h arrancarà la tradicional Festa del Pasdoble des de la part baixa de la avinguda del País Valencià, amb la participació d’un total de 25 bandes de música, i seguidament tindrà lloc un dels moments més esperats en el centre de La Bandeja: la interpretació de l’Himne de Festes.

En aquesta ocasió se li ha encarregat aquesta tasca a Francisco Carchano, un veterà de la música que compta també amb una brillant i prolífica trajectòria. Va nàixer a Alcoi el 4 de març de 1936 i va entrar a formar part de la Unió Musical de la nostra ciutat de la qual va ser nomenat també subdirector. Va realitzar estudis superiors a València i Alacant i és especialista en cursos de direcció de música contemporània i anàlisi musical. Amb posterioritat també va formar part de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi com a instrumentista de baix. En aquesta última banda també va ser nomenat subdirector de la mateixa “ja no m’esperava que em proposaren dirigir l’Himne perquè a la meua edat, amb quasi noranta anys, estem més en la llista dels quals reben homenatge a títol pòstum“, feia broma en l’entrevista que ha concedit a COPE ALCOI en aquest divendres. També assenyalava que espera amb enorme il·lusió l’instant d’alçar la batuta per a dirigir l’Himne i assenyala que en eixe precís moment tindrà molt present a algú especialla meua dona, que també està major, no podrà ser ací així que ho veurà per la televisió. Espere que gaudi igual com jo ho faré i em recordaré molt d’això“, va assegurar.

Francisco Carchano ha dirigit també a les bandes d’Alcoleja, Gorga, Benilloba, Penàguila i la Unió Musical del Serpis d’Alcoi. Cal destacar la seua relació amb Torrevella on va dirigir la seua banda, la Unió Musical Torrevejense, i va ser creador del Conservatori de música d’eixa ciutat. En el seu haver té un repertori tant d’obres simfòniques com destacades obres de Moros i Cristians molt interpretades a la ciutat d’Alcoi.

Ací pots escoltar l’entrevista amb el Director de l’Himne:

Ana Gisbert, una alferecía mora amb una dedicatòria molt especial

La Filà Marrakesch d’Alcoi exerceix en aquestes Festes de Moros i Cristians el càrrec d’Alferes en les hosts de la mitja lluna i al capdavant d’aquesta responsabilitat trobem a Ana Gisbert Mira-Perceval. La protagonista farà història en la festa alcoiana, ja que es convertirà en la primera dona a exercir un càrrec, però més enllà d’aquest fet significatiu l‘ alferecía té per a ella un component molt especialés tot un homenatge al meu pare, Juan Antonio Gisbert, ja que va ser ell qui em va transmetre eixe amor per la Festa d’Alcoi“, explicava en l’espai #LaNostraFesta de COPE ALCOI.

Ana Gisbert confessa que no se li havia passat pel cap fer un càrrec i explica que ella va arribar a la Filà Marrakesch en 2015 al mateix temps que va tindre l’oportunitat de formar part de la primera esquadra femenina que la formació va traure al carrer en la Diana. També recorda que va haver de pensar un poc quan li van proposar dur a terme aquesta tascaestava la pandèmia pel mig, després va morir el meu pare i vaig pensar que podia ser una bonica manera de recordar-ho. Si encara fora ací estic convençuda que hauria sigut ell Alferes Moro“, afirma. Sobre el boato que traurà al carrer aquest dissabte prefereix no revelar massa detalls encara que avança que tot girarà al voltant d’un fil argumental concretnosaltres hem tret enguany el conte Fannu, basat en una princesa guerrera almoràvit que està disposada a tot per a defensar els seus dominis, i a partir d’ací es desenvoluparà tot. Estaré acompanyada del meu guàrdia particular de Muharibs, homes i dones que no m’han deixat sola en cap moment, i que han fet més especial si cap enguany“, indica.

L’entrevista completa amb Ana Gisbert Mira-Perceval, Alferes de la Filà Marrakesch, la pots escoltar a continuació:

Les ‘Entradetes’, avantsala dels dies grans de les Festes d’Alcoi. Horaris per a aquesta setmana

Alcoi entra de ple en la setmana que conduirà a la ciutat cap als dies grans de les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi. Les ‘Entradetes’ seran protagonistes fins al dijous i les desfilades nocturnes tornen a eixir al carrer amb normalitat després d’haver quedat suspeses el dilluns 28 d’abril degut a la gran apagada en el subministrament elèctric que va patir el nostre país.

Per al dimarts 29 d’abril han confirmat la seua eixida per Sant Nicolau, els Abencerrajes (22:30h), Andalusos (22:50h), l’Esquadra Especial de la Filà Chano (23:10h), els Ligeros (23:30h) i l’Esquadra Especial de la Filà Aragonesos (00:30h). Per la Avinguda del País Valencià desfilarà la Magenta (22:30h), la Filà Aragonesos (22:50h), els Judios (23:10h), les Tomasines (23:30h), els Berberiscos (23:10h) i la Filà Navarros (00:30h).

El dimecres 30 d’abril serà el torn, per Sant Nicolau, de les Filaes Realistes (22:30h), Domingo Miques (23:00h), Chano (23:30h), Mudèjars (00:00h) i Alcodianos (00:30h). Per País Valencià, segons la informació facilitada, eixiran al carrer les Filaes Benimerins (22:30h), Cides (23:00h), Muntanyesos (23:30h), Marrakesch (00:00h) i Almogàvers (00:30h).

El dijous 1 de maig, a les portes de la trilogia festera, tindrem les últimes ‘Entradetes’ del cicle fester. Per Sant Nicolau desfilaran l’Esquadra Especial dels Andalusos (22:30h), l’Esquadra Especial de la Filà Aragonesos (22:50h), l’Esquadra Especial de la Filà Marrakesch (23:10h), l’Esquadra Especial dels Abencerrajes (23:30h) i l’Esquadra Especial dels Mossàrabs (23:50h). Per País Valencià eixirà la Llana (22:30h), Llauradors (23:10h), Gusmans (23:30h) i l’Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi (23:50).

La Festa de Muro ret homenatge als càrrecs del 2025

Dissabte passat, el Centre Cultural de Muro es va omplir de Festa durant un dels actes més esperats en l’avantsala dels moros i cristians del municipi: la presentació dels càrrecs festers. Aquesta cita, que va reunir nombrós públic, va incloure el descobriment del cartell anunciador dels festejos en honor a la Verge dels Desemparats, obra de María Moltó, guanyadora del concurs convocat per a tal fi. El seu disseny, que ha sigut molt ben acollit en la localitat, representa la batalla entre les tropes de la creu i les forces de la mitja lluna, amb l’emblemàtic campanar de la parròquia com a teló de fons.

Durant l’acte també es va presentar oficialment la revista anual de les Festes, que inclou textos sobre curiositats relacionades amb les celebracions i aspectes singulars de la història local. La publicació inclou salutacions institucionals, un resum de les activitats realitzades per les Filaes i la Junta de Festes, així com un homenatge als festers morts. Un altre dels moments més destacats va ser la presentació d’Elsa Vilaplana Cerdà com Angelet. Representant a la Filà Maseros i alumna del col·legi Montcabrer, Elsa serà el centre d’atenció el pròxim 27 d’abril durant La Publicà, on proclamarà l’arribada de les festes recitant els versos del recordat Advocat Senabre mentre recorre els carrers del barri antic a lloms d’un cavall blanc.

Seguidament van sonar amb força les ovacions en el moment en el van pujar els càrrecs a l’escenari. Àngel Gonzálbez (Capità Cristià de la Filà Mare de Déu), Noel Balaguer (Abanderat Cristià de la Filà Arquers), Kiko Fernández (Capità Moro de la Filà Realistes) i Ana Alcaraz (Abanderada Mora de la Filà Moros del Rif) van rebre càlides mostres d’afecte per part del públic davant la important responsabilitat que assumiran en les pròximes celebracions del segon cap de setmana de maig. A més, es van donar a conéixer als Ambaixadors per a 2025: Pere Corredor en el bàndol moro i Rafael Peiró en el cristià.

La presentació de càrrecs va concloure amb un sopar de germanor en els salons de l’antic hotel, ara alberg de l’IVAJ. Els actes previs a les Festes de Muro seguiran diumenge que ve amb la tradicional ‘Entradeta de Pasqua’, una desfilada que recorrerà els carrers del barri antic a partir de les 23:30h.

La Nova va anunciar les Festes d’Alcoi amb un brillant concert

El cicle de concerts d’exaltació de la música festera segueix avant a Alcoi i entra en la seua recta final després de la cita que va oferir diumenge passat la Societat Musical Nova d’Alcoi. La banda va tornar a pregonar la Festa de la millor forma, amb música, i va preparar un cuidat repertori dividit en dues parts del qual va gaudir el nombrós públic que no es va voler perdre des del Teatre Calderón aquest esperat concert.

La primera part va arrancar amb el pasdoble A la guerra, de Camilo Pérez Laporta, i seguidament va sonar la marxa Als Cristians que va compondre en 1976 l’alcoià José María Valls Satorres, una figura il·lustre de la música a la nostra ciutat que prompte serà nomenat Fill Predilecte d’Alcoi. També es va escoltar la marxa mora de Pasqual Salort Al-Khansà, guardonada amb el primer premi en el LVI Concurs de Composició de Música Festera Antonio Pérez Verdú convocat per l’Associació de Sant Jordi, i seguidament va tindre tot el protagonisme el pasdoble valencià Amparito Roca de Jaime Teixidor. Cal recordar que aquesta emblemàtica composició, que tant identifica a la Comunitat Valenciana, va ser creada en 1925 i per tant celebra enguany el seu centenari. La recta final de la primera part va estar reservada per a peces com el pasdoble Els Acacauats de José Pareja Casanova, la marxa cristiana Eleazar de Rafael Mullor Grau i la marxa mora Reina de Ramon Garcia i Soler.

Un breu recés va donar pas a una segona part que també va estar repleta de música. Aquesta vegada van sonar el pasdoble Julio Pastor d’Amando Blanquer Ponsoda, la marxa mora Moros de Alcazaba d’Enrique Ródenas Alfaro i la marxa cristiana Mai-sabel del contestà Francisco Valor. Finalment vam gaudir del pasdoble Malena del murer Francisco Esteve Pastor, Cordón 95 d’altre contestà, Josep Vicent Egea Insa, i la marxa mora Ana Bel d’Enrique Llàcer.

Les notes de l’Himne de Festes van tancar de manera brillant és concert que va estar dirigit pel titular de la formació musical, Joan Domènech Calaforra. El compte arrere cap a la pròxima trilogia en honor a Sant Jordi no es deté i diumenge que ve, també a les 18:30h,  serà el torn de la Música Primitiva Apol·lo d’Alcoi amb la seua clàssica audició de Diumenge de Rams.

Els hotels d’Alcoi s’omplin de nou per a les Festes

Queda a penes un mes per als dies grans de les Festes d’Alcoi, en honor a Sant Jordi, i en aquests moments és pràcticament impossible trobar una habitació lliure als hotels de la ciutat. L’ocupació està ja al 100% per a jornades clau com el divendres 2 de maig, Dia dels Músics, o el dissabte 3 de maig que se celebraran les Entrades dels bàndols de la creu i de la mitja lluna.

Des del sector asseguren que es repeteixen els patrons d’anys anteriors ja que per al Dia de Sant Jordi, que enguany tindrà lloc el diumenge 4 de maig, hi ha encara habitacions lliures amb una ocupació que just un mes abans està en nivells del 80%. Les dades ja cauen, com sol ser habitual, per al Dia del Alardo i en aquests moments per al dilluns de 5 de maig és fàcil trobar habitació segons han explicat a COPE ALCOI des d’un conegut hotel d’Alcoi “són reserves que, en la seua gran majoria, es fan d’un any per a un altre i moltes d’elles les formalitzen persones de la nostra ciutat que viuen fora perquè venen ací per a viure les Festes. És una tendència que es manté“, explica Lucía Capó; la directora de l’esmentat establiment hoteler.

Per als dies previs a Festes hi ha opcions d’allotjament, tant per al cap de setmana anterior a la trilogia en el qual se celebraran actes com la Glòria Infantil, com per a la Glòria Major que serà el Diumenge de Pasqua 20 d’abril. Precisament de cara a Setmana Santa se supera ara el 60% d’ocupació i des dels hotels no creuen que es vaja a sobrepassar el 70% “són dates en les quals la gent opta més per un viatge fora, per a conéixer altres països, i fins i tot acudir a un destí de costa, de l’interior d’Espanya o d’altres punts del territori nacional. Aquestes xifres són les habituals que manegem sempre per eixes dates”, conclou Capó.

Les bones xifres d’ocupació dels hotels s’uneixen també a les dades que ja maneja l’hostaleria local. Bars i restaurants, especialment del Centre, pengen des de fa dies el cartell de complet amb unes reserves que s’han fet en la seua majoria amb antelació per tal que el fet de trobar taula lliure no es convertisca en una odissea en les Festes de Moros i Cristians.

La Revista de Festes ja anuncia la trilogia en honor a Sant Jordi del 2025

El Círculo Industrial de Alcoy va acollir dijous passat un dels actes més esperats dins de l’avantsala cap a la trilogia en honor a Sant Jordi, la presentació de la tradicional Revista de Festes. La cita, com sol ser habitual cada any, va omplir de públic el saló rotonda del mateix Círculo Industrial i es va convertir en el millor dels aperitius de cara al descobriment del cartell anunciador que tindrà lloc aquest dimarts 1 d’abril.

La cerimònia va comptar amb una classe magistral, titulada ‘Tradicions teatrals en els festes valencianes: el teatre fester alcoià’, i que va ser impartida per Jaume Lloret i Esquerdo. També es van entregar diversos reconeixements a persones que han sigut col·laboradors fidels en la publicació al mateix temps que es va donar a conéixer la portada d’aquesta. Aquesta ha sigut dissenyada pel reconegut Orfeo Soler, el qual ha plasmat en ella el rostre d’un moro al costat de la figura d’un cavall. A continuació, es van explicar els continguts de la Revista i en el seu interior tornem a trobar els saludes institucionals, la crònica de les passades Festes, la memòria d’activitats de l’Associació de Sant Jordi o el programa d’actes d’aquest 2025. També trobem articles que aprofundeixen en la història de les nostres Festes de Moros i Cristians, o d’aquesta, ciutat sense deixar de costat les iniciatives que duen a terme les Filaes i un sentit recorde als festers difunts. Tot això ho va detallar Alfonso Llorens, cronista de l’Associació de Sant Jordi. D’altra banda, va veure la llum la setena edició de la publicació científica ‘eWali’, plenament ja consolidada, i que aquesta vegada reuneix un total de deu articles de diferents temàtiques  i fins i tot procedències segons va explicar el seu coordinador; Natxo Lara.

Les paraules de l’alcalde, Toni Francés, i del president de l’Associació de Sant Jordi, Francisco García, van tancar aquest acte animant a tots els presents a gaudir de les Festes que cada vegada estan més a prop. Finalment, va sonar l’Himne de Festes entonat amb força per autoritats, càrrecs festers i públic que no va faltar a la presentació de la Revista del 2025.

Disseny d’indumentària per a les Festes d’Alcoi, els secrets d’un procés elaborat

La indumentària festera és un dels grans reclams de les Festes de Moros i Cristians. Més enllà del que són els vestits oficials de les 28 ‘filaes’, cada any els càrrecs compten amb dissenys exclusius i originals que no es descobreixen fins a les Entrades Cristiana i Mora.

Capità, Alferes, Esquadres Especials i també Sant Jordiet. Darrere d’aquests trages hi ha un treball de disseny i confecció que configura un sector econòmic important a la nostra ciutat. Però, com es porta a terme aquest procés? Com és dissenyar un vestit per a un Sant Jordiet, per exemple?.

Michel Abiétar és un dels gerents de El Trencat, empresa que es dedica a la indumentària festera. En 2013 va rebre l’encàrrec de dissenyar el trage del Sant Jordiet d’eixe any, David Giner (Filà Muntanyesos). Una indumentària molt particular. “Has d’inspirar-te en la imatge que tenim ací de Sant Jordi, però sí que pots donar-li molts tocs. Per exemple, detalls amagats en els vestits que fan referència tant a la persona com a la família del qual en eixe moment representava a Sant Jordiet”, explicava en COPE ALCOI.

Encara que es tracta d’una icona i, per tant, existeixen unes certes normes no escrites sobre com ha de ser el vestit, sí que hi ha possibilitat de personalitzar-lo. “El que s’intenta representar és la innocència del Sant que és representat per un xiquet. Per això, queden fora armes i altres elements més propis d’un trage d’esquadra o d’un altre càrrec”, assenyala.

Entre eixos detalls, hi ha referències personals però també a la Filà a la qual pertany, en aquest cas, el Sant Jordiet. “En el nostre disseny, els tocs relacionats amb la Filà eren les sanefes de les mànegues i els baixos de la túnica brodats. En la cuirassa i el casc hi havia elements que representaven a les persones que durant tota la vida anaven a cuidar d’aqueix xiquet”, detalla el dissenyador.

Però darrere del disseny hi ha molt més del que es veu a simple vista. “Primer hi ha un cicle d’investigació del que volem representar, del per què de les coses. Cada trage conta una història. Moltes vegades hi ha elements amagats. Per als esquadrers i per als càrrecs és molt important que siga el seu trage i que haja sigut realitzat per a ells, que cada símbol tinga el seu significat. Això és el que fa que un trage tinga la seua història i no siga un més“, conclou Abiétar.