Alcoi i les nostres comarques pateixen també la gran apagada

Des d’aproximadament les 12:30h del matí Espanya s’ha quedat sense subministrament elèctric, un fet sense precedents que ha generat alarma i desconcert entre la ciudadania. La totalitat de pobles i ciutats han estat durant gran part del dilluns 28 d’abril sense llum mentre des del govern central s’ha informat que “no es descarta cap hipòtesi sobre el que ha succeït“, segons ha afirmat el President; Pedro Sánchez, en la compareixença realitzada passades les 22:00h.

Des de l’Ajuntament d’Alcoi s’han adoptat una sèrie de mesures davant aquesta situació i durant bona part del dia la Policia Local ha estat treballant per a controlar el trànsit llançant-se la recomanació d’evitar circular amb vehicles si no era estrictament necessari.  A mitjan vesprada, el Consistori ha comunicat que se suspenien els actes festius per a hui i que aquest dimarts els centres educatius estaran oberts amb els serveis de menjador i transport escolar funcionant, però sense activitat lectiva. L’apagada ha deixat imatges insòlites, que no véiem des de la pandèmia, com a comerços tancats o cues en els supermercats ja que molta gent ha volgut proveir-se davant la incertesa del que podia estar passant.

Des dels Consistoris de la comarca també han llançat un missatge de calma als veïns i veïnes a través de les xarxes socials o els mitjans de comunicació. A Cocentaina, per exemple, l’Ajuntament ha reforçat la seguretat mentre durara l’apagada. El servei ha quedat restablit al voltant de la mitjanit en quasi totes les poblacions.

La Glòria Infantil encamina a Alcoi cap als dies grans de les seues Festes

Alcoi s’encamina cap a una intensa setmana que endinsarà a la ciutat en els dies grans de les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi, celebracions que arrancaran oficialment divendres que ve 2 de maig i que s’estendran fins al dilluns dia 5. El compte arrere cap als festejos no deixa d’avançar i el diumenge 27 d’abril, en l’octava de Pasqua, va tindre lloc la celebració de l’esperada Gloria Infantil.

La jornada va començar a primera hora del matí en la parròquia de Santa María amb l’emotiva ‘Missa de Glorierets’, una eucaristia solemne en la qual molts representants infantils de les Filaes van prendre la Primera Comunió davant la imatge de Sant Jordi ‘El Xicotet’ que presideix l’altar major. El matí va avançar amb l’esmorzar, en la seu de les Filaes, i a partir de les dotze del migdia va arrancar la desfilada de la Glòria Infantil des del Partidor en un radiant i càlid matí de primavera.

Els heralds de la ciutat, al costat dels trompeters, encapçalaren la comitiva, i després d’ells l’Agrupació Musical Serpis ha obert el camí cap als més xicotets. Els primers a avançar pels carrers del Centre d’Alcoi han sigut els gloriers i les glorieres infantils del bàndol moro guiats per la xicoteta Valeria Abad, la qual s’estrenava en el càrrec de Sergent de les forces de la mitja lluna. En aquest cas la Societat Musical Nova d’Alcoi, interpretant el clàssic Primavera d’Antonio Gisbert Espí, va posar nota al màgic instant de l’arrancà mentre el públic no deixava d’aplaudir als protagonistes.

El termòmetre superava els 20 graus quan els cristians iniciaven la seua marxa al costat de la Unió Musical d’Alcoi, formació que va apostar pel pasdoble De fusta a metall del contestà Francisco Valor Llorens per a acompanar l’esmentat moment de l’arrancà. Ona Santonja, que vivia la seua segona Gloria Infantil com a Sergent del bàndol cristià, va despertar també enormes ovacions al llarg del trajecte mentre guiava als xicotets gloriers de les tropes de la creu.

 

La Glòria Infantil va descendir per Sant Nicolau fins a arribar a la plaça d’Espanya i allí totes dues esquadres van ser rebudes amb el volteig de les campanes de l’església de Santa María. Seguidament, la desfilada va descendir pel carrer Sant Tomàs fins a finalitzar dins de l’església de Sant Jordi amb un senzill homenatge al patró de la ciutat mentre també podiem escoltar amb força els bronzes del temple. Finalment, en La Bandeja, es va disparar una Mascletà.

El món acomiada al Papa Francesc

Imatge: COPE

La Plaça de Sant Pere, tantes vegades testimoni de grans moments del Pontificat de Francesc, ha acollit aquest dissabte a uns 250.000 fidels arribats de tots els racons del món per a acomiadar a Jorge Mario Bergoglio, les restes del qual reposen des d’aquest migdia en la Basílica de Santa María la Major.

El funeral va començar un poc després de les deu del matí, quan els sediaris de la Santa Seu traslladaven a muscleel fèretre amb les restes mortals del Papa Francesc a la Plaça de Sant Pere en un ambient de silenci colpidor, en el qual els cardenals feien passadís a l’interior del temple.

Després de travessar la porta central de la Basílica, el fèretre va ser traslladat enfront de l’altar, sobre una catifa i al costat d’un ciri encés, moment en el qual es van escoltar els aplaudiments dels a prop 250.00 fidels congregats en la plaça.

Després es va col·locar damunt el llibre de l’Evangeli obert i la plaça de Sant Pere es va sumir en un absolut silenci i els cardenals concelebrantes van ocupar el seu lloc en el costat esquerre del sagrat. Amb anterioritat havien entrat la resta de cardenals i 750 entre bisbes i sacerdots.

Però també han estat presents grups de desfavorits, dels quals es va ocupar Francisco durant els seus 12 anys de pontificat, així com migrants que van ser rescatats per les ONG al Mediterrani i alguns refugiats que el pontífex es va emportar en l’avió papal des de l’illa grega de Lesbos a l’abril de 2016.

Un Papa que va abraçar al món fins a l’últim sospir

El Papa Francesc va ser recordat aquest dissabte en l’homilia del seu funeral celebrat en la plaça de Sant Pere per “no cessar d’alçar la seua veu implorant la pau” i per dedicar-se a “els últims de la Terra” com els pobres i els migrants.

Enfront de l’esclat de tantes guerres en aquests anys, amb horrors inhumans i innombrables morts i destruccions“, el Papa Francesc “no ha cessat d’alçar la seua veu implorant la pau i convidant a la sensatesa, a la negociació honesta per a trobar possibles solucions“, va dir el cardenal Giovanni Battista Re, degà del col·legi cardenalici que presidia la celebració eucarística.

En la seua al·locució, el cardenal va fer referència a algunes de les frases més icòniques de Jorge Mario Bergoglio, com que “la guerra és només mort de persones, destrucció de cases, hospitals i escoles. La guerra sempre deixa al món pitjor que abans, per a tots és sempre una derrota dolorosa i tràgica“. En la seua homilia també ha destacat que Francisco va ser un pontífex “entre la gent”, “amb el cor obert a tots” i que es va dedicar “als últims de la Terra i marginats“.

Va establir contacte directe amb la gent, desitjós de ser ací per a tots, amb una marcada atenció als qui tenien dificultats, dedicant-se a pensar en tot, fins i tot en els últims habitants de la Terra i en els marginats. Va ser un Papa entre el poble, amb un cor obert a tots“, ha agregat.

El degà del Col·legi Cardenalici també va fer referència a una de les més famoses frases del seu pontificat“Construir ponts i no murs“.

En el començament de la seua homilia Battista Re va destacar que “la seua última imatge, que quedarà en els nostres ulls i en els nostres cors“, és la del passat Diumenge de Resurrecció quan “malgrat greus problemes de salut, va voler impartir-nos la seua benedicció des del balcó de la basílica de Sant Pere i després va baixar a aquesta plaça per a saludar des del papamóvil“.

Malgrat la seua fragilitat i sofriment final, el papa Francesc va triar seguir aquest camí de donació fins a l’últim dia de la seua vida terrestre“, ha subratllat.

Després del funeral, el fèretre del Papa Francesc va ser traslladat novament a la Basílica de Sant Pere per a minuts després ser col·locat en el ‘papamóvil’. Seguidament, va arrancar el seu trasllat pels carrers de Roma fins a la basílica de Santa María la Major on Jorge Bergoglio va ser enterrat, complint el que el Papa va deixar escrit en el seu testament.

Alcoi reforça en Festes els controls en caps batedors i carrosses

L’Ajuntament d’Alcoi, en col·laboració amb l’Associació de Sant Jordi, ha anunciat que enguany es continuaran aplicant els controls d’alcoholèmia i drogues dirigits tant als caps batedors com als conductors de les carrosses que prenguen part en els actes de les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi. Aquestes mesures, que van començar en 2018 per als conductors i en 2019 per als caps batedors, tenen com a objectiu principal garantir la seguretat de tots els participants en les desfilades, animals i també públic assistent.

Els controls seran duts a terme per la Policia Local en les Entrades i Entradetes, reforçant a més la vigilància sobre els caps batedors, els qui són genets encarregats d’obrir passe a les esquadres especials o Filaes de càrrec. La intenció és assegurar que aquests genets es troben en condicions òptimes per a exercir el seu paper durant la desfilada. A més dels controls d’alcoholèmia, totes les carrosses que participen en les desfilades han de presentar un informe tècnic elaborat per un enginyer, que estableix el nombre màxim de participants i garanteix la seguretat estructural del vehicle. L’Associació de Sant Jordi no autoritza la participació sense la presentació prèvia d’aquesta documentació i del segur corresponent, assegurant així que cada carrossa compleix amb les normatives de seguretat establides “les Festes de Moros i Cristians són un patrimoni de tots, i consegüentment, hem d’assegurar que es desenvolupen amb la màxima seguretat. Aquesta mesura no sols protegeix els participants, sinó també al públic que gaudeix de l’espectacle“, afirma el regidor de Festes de l’Ajuntament de la nostra ciutat; Jordi Martínez.

La Policia Local també realitza revisions exhaustives del sistema de fre i bloqueig de les carrosses per a previndre possibles incidents durant el recorregut. Així mateix, col·labora estretament amb la Guàrdia Civil en el dispositiu d’accés i regulació del trànsit en les entrades a la ciutat, així com en la coordinació per a facilitar l’arribada al partidor.

Ja hi ha data per a nomenar Fill Predilecte d’Alcoi a José María Valls Satorres

Alcoi nomenarà Fill Predilecte de la ciutat al compositor José María Valls Satorres el pròxim mes de maig. Serà en el transcurs d’una sessió plenària, amb caràcter extraordinari, que tindrà lloc el dia 16 i que servirà d’avantsala a l’acte institucional previst per a l’endemà a les 12:30h del migdia en el Saló de Plens del Consistori.

Aquest reconeixement, proposat per inicialment per la Junta de Portaveus i ratificat per la Corporació Municipal, cerca posar en valor la destacada trajectòria musical del reconegut compositor alcoià i el seu impacte en la cultura local, especialment en les festes de Moros i Cristians. A més, la ciutadania, col·lectius i entitats interessades a adherir-se a aquest reconeixement poden fer-ho mitjançant un formulari habilitat pel consistori a través de la web municipalestem davant un homenatge que, no sols celebra l’extraordinària trajectòria de José María Valls Satorres, sinó que també reflecteix el profund vincle entre la música festera i la nostra identitat alcoiana. Anime a tota la ciutadania i entitats a sumar-se a aquest merescut homenatge“, afirma l’alcalde; Toni Francés.

Nascut a Alcoi en 1945, José María Valls Satorres és una figura clau en la història recent de la ciutat al mateix temps que compta amb una brillant trajectòria en l’àmbit de la música. D’altra banda, ha destacat en el terreny de la composició de peces per a les Festes de Moros i Cristians sent autor de peces tan emblemàtiques com la marxa cristiana ‘Pas als Maseros’ “Valls Satorres és una figura essencial en la vida cultural alcoiana i que ha dedicat la seua vida a enriquir la nostra ciutat. Estem davant un referent imprescindible de la identitat alcoiana“, va manifestar l’edil de Patrimoni Cultural; Ignacio Trelis.

El títol de Fill Predilecte és la màxima distinció que atorga l’Ajuntament segons el seu Reglament de Distincions. Anteriorment se li ha concedit a altres figures il·lustres alcoianes com Ovidi Montllor, Isabel-Clara Simó o Camilo Sesto.

Els Capitans de la Festa protagonistes en una nova publicació de COPE ALCOI

Alcoi avança en el compte arrere cap a les seues pròximes Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi i en aquest 23 d’abril, festivitat del patró de la ciutat, COPE ALCOI ha sigut notícia. I és que aquesta casa ha llançat una nova publicació, que recopila en imatges a tots els que han exercit el càrrec de Capità en la Nostra Festa, i que dona continuïtat a la qual ja va veure la llum l’any passat per aquestes mateixes dates.

En aquesta ocasió, la revista arranca en 1966 i finalitza en el passat 2024 mostrant les imatges dels qui van ser Capità Moro o Cristià en cadascuna de les anualitats. L’artista alcoià Ignacio Trelis signa de nou la portada,  però a diferència de l’edició anterior se centra enguany en el bàndol cristià “la figura d’un guerrer és el protagonista en una imatge que és molt fidel al meu estil pictòric“, comentava en el programa especial que ha emés COPE ALCOI en aquest dimecres, des de la tenda de Milar Electrodomésticos de La Alameda numero 43 de Alcoy, i en el qual hem presentat la citada revista.

Per l’esmentat programa especial han passat també dos protagonistes que apareixen reflectits en les pàgines interiors del llibre. Es tracta dels qui van exercir els càrrecs de Capità Cristià en els anys 1971 i 1996 “us hem de donar l’enhorabona perquè és una nova edició per a col·leccionistes i, gràcies a això, podem fer memòria i recordar a totes eixes persones que van fer realitat el somni de ser Capità“, van comentar Rafael Silvestre i Miguel Juan Reig.

Des d’ara mateix pots fer-te amb un exemplar d’aquesta revista passant per Milar Electrodomésticoss en l’horari de botiga. Els exemplars són gratuïts i des del primer moment del llançament, la publicació ha despertat ja molt interés “tan sols han de vindre ací, veure la nostra botiga i emportar-se un llibre. Estarem encantats d’atendre a tots els que ens visiten“, conclou Carmina Cruz, responsable de botiga en Milar Alcoi.

Els Capitans. Alcoi, des de 1966 ha sigut possible amb el patrocini de Milar Comelsa, la regidoria de Turisme de l’Ajuntament d’Alcoi, Aquaclean, Mamen Albero: ropa y complementos, Centro Comercial Alzamora, Persianas San Valentín, Grupo Elasa i Caixa Ontinyent. También han hecho realidad el proyecto Helados Sir, Aqualia, Visauto, Nou Cardona Musical, Licores SINC, Costugar-Cotamalla, Los Jijonencos, Caixa Popular, Roberto Pérez Treballs per a la Festa, Electricidad Antonio Aracil, Mail Boxes Etc, El Cortidor i Fundación Nirvel.

Ací pots escoltar el programa especial:

Ábside Media lidera el creixement de la ràdio amb Herrera com a referent i ‘Tiempo de Juego’ continua sent líder

En un context d’incertesa global, la 1a onada de l’Estudi  General de Mitjans (EGM) de 2025 confirma que Carlos Herrera continua sent un referent informatiu a Espanya. 2.490.000 oients diaris busquen cada dia a Herrera en COPE’ la millor informació i la millor anàlisi amb la veu més influent de la ràdio.

Paco González, Manolo Lama i Juanma Castaño, comencen l’any consolidant el seu lideratge com els números u de l’esport a Espanya. Tiempo de Juegocontinua sent el programa esportiu més escoltat i reuneix cada cap de setmana a 1.916.000 oients per a viure i vibrar amb l’esport. Els dissabtes ‘Tiempo de Juego’ creix un 14% (+240.000 oients).

Per part seua, El Partidazo de COPE’ es manté com a referent de la ràdio esportiva nocturna a Espanya amb 561.000 oients que cada nit connecten amb Juanma Castaño per a conéixer tot el que passa dins i fora del camp.

COPE estrenava temporada al setembre anunciant canvis importants en la seua graella. Jorge Bustos i Pilar Cisneros ho feien al capdavant de Mediodía COPE’  i l’audiència continua recolzant l’aposta amb 523.000 oients diaris.

Segons l’EGM l’audiència també continua recolzant el nou format de La Tarde’. Pilar García Muñiz aconsegueix la millor dada dels últims 30 anys en eixa franja amb 591.000 oients. Per part seua, La Linterna’ de COPE també creix. Cada nit 909.000 persones trien a Ángel Expósito per la seua manera diferent de fer ràdio.

Els dissabtes i diumenges, ‘Fin de Semana’ amb Cristina López Schlichting arranca l’any amb 735.000 oients, mentre que La Mañana del Fin de semana, ara dirigida i presentada per Ferran d’Haro, reuneix  746.000 oients. ‘Agropopular’ amb César Lumbreras estrena la 1a ona de 2025 superant el milió d’oients que busquen cada dissabte tota la informació agrícola i ramadera.

‘La Noche’ de Adolfo Arjona’ (dilluns d’1.30 a 4.00 h) continua creixent i és seguit per 217.000 persones, i El Pulpo (Carlos Moreno) per 266.000 ponedors en ‘Poniendo las calles. El Grupo Risa continua fent de les seues amb 222.000 oients la matinada del diumenge, mentre que José Ángel Cuadrado inicia l’any en Lo que viene’ amb 145.000 oients. ‘El Garito’ amb Álex Clavero reuneix  274.000 persones.

La programació sociorreligiosa de COPE es consolida. Els divendres, La Linterna de la Iglesia’,  congrega a 363.000 oients. I els diumenges, la Santa Missa reuneix 467.000 fidels, mentre que Iglesia Noticia’ és escoltada per 519.000 persones.

Líders en el creixement de la ràdio a Espanya i en escolta en línia

Ábdise Media lidera el creixement de la ràdio a Espanya en l’últim any. Cada dia 6.316.000 persones escolten alguna de les marques del grup (COPE, CADENA 100, RockFM i MegaStarFM).  Tot en un context en el qual l’EGM certifica la credibilitat, la fortalesa i la bona salut de la ràdio generalista que aconsegueix un nou rècord de consum amb 13.596.000 oients diaris i COPE seguida diàriament per 3.415.000 oients.

Ábside Media viu un context favorable en termes d’audiència en antena que també es veu reflectit en l’àmbit digital, on COPE continua creixent en escolta en streaming i segueix líder amb 669.000 oients diaris que decideixen connectar-se cada dia a la ràdio a través d’Internet.  Així, com a resultat del redisseny del seu ecosistema digital en 2024, i una estratègia enfocada en l’experiència d’usuari, analítica de data i optimització de la distribució en els seus canals digitals, Ábside Media ha aconseguit aconseguir a 14,6 milions d’usuaris únics en web i xarxes socials solo el mes de març, segons Comscore, dels quals 12 milions consumeixen les xarxes socials del grup, reforçant una posició de lideratge en els mitjans.

Cocentaina rep amb gran fervor a la seu Mareta

Cocentaina viu en aquest Dilluns de Pasqua, 21 d’abril, el dia gran de les festes patronals en honor a la Mare de Déu del Miracle. Les celebracions, pel fet que la Setmana Santa ha caigut tardana en el calendari, s’han retardat uns dies i van arrancar ahir estant previst que finalitzen dimecres que ve.

La jornada ha començat en despuntar el dia amb el tret de les 27 salves en record del miracle de les llàgrimes de sang de la Verge, esdevingut el 19 d’abril de 1520, i mentre sonaven les campanes en tots els temples de la capital del Comtat.  Un dels instants més destacats ha sigut l’eixida de la icona de la patrona al Pla, des del Monestir de les Clarisses on se li venera durant tot l’any, i allí en la plaça ha sigut rebuda per centenars de persones entregades amb gran fervor cap a la que és patrona de la Vila Comtal des de fa cinc segles. I eixe instant d’alegria, entre el voltig de les campanes de l’església de la Verge i el llançament de coloms al vol per a rebre a la Mareta, transcendia al món des de Roma la notícia de la defunció del Papa Francescens hem quedat sorpresos i des d’ací ens unim al dolor de tota l’església universal per la seua pèrdua. Encomanem la seua ànima a la Mare de Déu del Miracle“, assenyalava als micròfons de COPE ALCOI el Bisbe Emèrit d’Alcalá d’Henares; el contestà Don Juan Antonio Reig Pla.

Molt participatiu ha sigut el trasllat matinal fins a l’església de Santa María i allí, a les portes del temple, s’ha viscut un altre dels instants més destacats d’una jornada com la de hui. Dámaris Pardo ha declamat davant la Mare de Déu del Miracle La Súplica emocionant a tots els que abarrotaven en eixe instant la plaça de l’església “ja la vaig dir a València fa unes setmanes, en la festa que li fan a la Verge en el barri de Benimaclet, però ací ha sigut molt diferent. He tingut al meu costat a la meua família i l’he tinguda davant a ella. Ha sigut molt especial“, va assenyalar.

 

L’ofrena floral ha donat pas a la Missa Major, concelebrada per la Germanor Sacerdotal de Cocentaina, i oficiada enguany pel Bisbe de Plasència Don Ernesto Brotóns; el qual té fortes arrels amb el municipi. En la recta final de l’eucaristia s’ha resat un respons en memòria del Papa Francesc, mentre tocaven a difunt les campanes de Santa María, i a continuació José Antonio Agulló i María Silveria Tomás han rebut l’Homenatge als Majors. Els actes matutins han finalitzat en El Pla amb la disparada d’una Mascletà.

Escolta als protagonistes de la jornada

 

 

 

 

 

 

 

Mor el Papa Francesc

El Papa Francesc ha mort a les 7.35 hores d’aquest Dilluns de Pasqua als 88 anys d’edat. Així ho ha contat des de Roma, la corresponsal de COPE, Eva Fernández. La defunció  s’ha produït hores després de veure-lo per última vegada en la Plaça de Sant Pere saludant des del papamóvil als 50.000 fidels que s’havien concentrat aquest Diumenge de Resurrecció.

Una vida dedicada al servei del Senyor i de la seua Església. Ens va ensenyar a viure els valors de l’Evangeli amb fidelitat, valentia i amor universal, especialment en favor dels més pobres i marginats“, segons resa el comunicat de la Santa Seu en la qual es comunica la seua mort.

Jorge Mario Bergoglio, el Papa de la fi del món

Van anar a buscar-lo quasi a l’altra part del món”: amb aquesta recurrent frase Jorge Mario Bergoglio donava inici al seu Pontificat després de ser elegit en cinquena votació durant el segon dia de conclave.

Era el 13 de març de 2013, dia en què l’Església va abraçar al seu 266é Pontífex, el primer Successor de Pedro sud-americà i jesuïta de la història. Ni el propi cardenal Bergoglio imaginava en eixe moment un viatge a Roma sense bitllet de tornada a Buenos Aires, de la qual era el seu arquebisbe.

Els moments més destacats del seu pontificat

Dotze anys ocupant la Càtedra de Pere han donat per a molt, amb imatges que han quedat per a la història de l’Església, com la benedicció Urbi et Orbi que va impartir al març de 2020 davant una Plaça de Sant Pere buida en plena pandèmia del coronavirus o l’últim comiat del seu antecessor, Benet XVI, i una efemèride molt especial per a aquesta casa, la de l’1 de setembre de 2021, quan per primera vegada en la història COPE va entrevistar un papa.

Francesc ha deixat al llarg del seu Pontificat tres encícliques: la primera, ‘Lumen Fidei’ completava la iniciada per Joseph Ratzinger) on l’argentí posava en el centre de la seua preocupació dues dels problemes apressants que assolen al món de hui, com són la cura del medi ambient davant l’emergència climàtica (‘Laudato SI’) i l’anomenada a la fraternitat per a humanitzar un sistema que afavoreix les desigualtats (‘Fratelli tutti’).

En els seus discursos i homilies han sigut recurrent les seues proclames en favor de l’acolliment de les persones migrants; la denúncia de la cultura del descarte als més vulnerables com a ancians o malalts; les proclames de la pau enfront de les armes; l’anomenada als joves a no resignar-se a les injustícies i “fer embolic” o fer un ús ètic de les noves tecnologies.

La Cremà de les Fogueres’ introdueix a Cocentaina en el Dia de la Mare de Déu

Anit, Cocentaina va donar inici a les seues tradicionals Festes Patronals en honor a la Mare de Déu del Miracle, unes celebracions que enguany es retarden uns dies a causa de les seues jornades habituals a causa que la Setmana Santa ha caigut tardana en el calendari. La Vila Comtal torna a retre homenatge a la seua patrona, la festivitat de la qual es remunta al 19 d’abril de 1520, quan la icona de la Verge va vessar 27 llàgrimes de sang en la Capella de Sant Antoni Abat del Palau Comtal mentre el sacerdot Mossén Onofre Satorre oficiava l’eucaristia. Aquells fets, arreplegats en acta notarial, van marcar l’origen de la profunda devoció que la capital del Comtat li professa a la que és la seua patrona.

Aquest prodigi miraculós va ser recordat anit amb l’encesa de les 27 fogueres en El Pla. Enfront del Palau Comtal, una veu en off va relatar l’ocorregut fa més de cinc segles, mentre que la pirotècnia va contribuir a crear una atmosfera especial per a aquest acte tradicional que sempre té lloc en la vespra del dia central de les festivitats. Finalment, van quedar enceses les esmentades 27 fogueres en referència a les llàgrimes, davant l’aplaudiment del nombrós públic present. La celebració va continuar amb la Serenata a la Mare de Déu, un acte en el qual van participar una Cambrera i un Majoral triats per sorteig, així com les persones que rebran enguany l’Homenatge als Majors.

El dia gran de les festes comença hui a les 07.30 hores amb el volteig general de campanes i el tret de 27 salves en record del miracle, seguit per la Santa Missa matinal en el Monestir de les Clarisses. Després de la cercavila matutina, la icona de la Mare de Déu del Miracle eixirà al Pla per a ser traslladat posteriorment a Santa María. Allí, Dámaris Pardo recitarà La Súplica i es dugueren a terme l’ofrena floral, la Missa Major i l’Homenatge als Majors, que enguany recau en José Antonio Agulló i María Silveria Tomás. Al migdia es dispararà una Mascletà en El Pla i a la vesprada,a 19:00h, serà la processó general. La jornada acabarà a les 23:00h amb la Missa de la Joventut donant pas a l’exposició del Santíssim Sagrament amb torns de ciri durant tota la nit a l’església de Santa María per a acompanyar a la Mareta.