Opinión

Artículo de opinión de Amalia Payá, concejal del Partido Popular en Alcoy

Llevamos unos días con el politiqueo revolucionado, leemos y escuchamos en los medios todo tipo de comentarios sobre las famosas dedicaciones exclusivas, o lo que es lo mismo, los sueldos de los funcionarios. Sin duda es un tema “delicado” por lo espinoso y molesto que resulta hablar de ello. Porque a pesar de que los “nuevos aires” de la política parecían soplar con trasparencia, faltan desde el principio luz y taquígrafos ante el sueldo de los políticos.

Las reglas del juego marcan que la adjudicación de la dedicaciones exclusivas en un ayuntamiento, son decisión expresa de su alcalde, proporcionándole así un arma letal para mermar a su oposición, porque cuantos menos recursos des a tus adversarios y más des a tus posibles socios más “libertad” tendrás a la hora de gobernar.

Bueno pues dicho y hecho. El alcalde de Alcoy ha aprovechado esta arma, con precisión suiza. Lo primero que ha hecho es asignarse el 100% de las dedicaciones a su grupo. ¡Toma ya!, 9 de 9 porque según dice necesita a todos al 200%. Y no solo eso, además pretende nombrar 5 Tenientes de alcalde (la ciudad de Valencia solo tendrá dos), un portavoz, dos concejales con delegación y un Alcalde, que tendrán un sueldo medio de unos 47.500 € (Alcalde 56.444,67 €) en total el gobierno costará anualmente a las arcas municipales un montante de 426.690,87 €, ¡no está mal!, algo más de 71 millones de las antiguas pesetas.

Muy poco “estético” es este gesto, porque en un reparto proporcional por votos y con el mismo criterio que se pretende aplicar al resto de grupos, le podrían corresponder unos 6 concejales liberados, si bien es verdad que de este modo se asegura el gobierno en solitario. Aun así llama poderosamente la atención que en el resto del reparto libere al 55% de los concejales de Guanyem (2 dedicaciones al 100 % y una al 75%), al 50% de Ciudadanos ( 2 dedicaciones), al 50% de Compromis (1 al 100% y otra al 50%), cuando llega la parte del Partido Popular tan solo ofrece liberar al 44% de sus concejales (1 al 100 % y otra al 75%). Está claro a quién quiere beneficiar y a quien quiere perjudicar en su función fiscalizadora y controladora. Con la premisa de olvidarse que dirigir un Ayuntamiento, no es gobernar exclusivamente para los que te votaron, sino hacerlo para todos y cada uno de los alcoyanos, defendiendo la posibilidad de que nadie se quede sin ser representado.

Una vez ubicados en este contexto, resulta más sencillo interpretar, la situación y también la justa reivindicación en el caso del edil del PP Eduardo Tormo. Ya es sabido que su puesto de funcionario municipal, es incompatible con el desempeño de su cargo de concejal, y por tanto, al renunciar a su actual ocupación también renuncia a su sueldo como funcionario y por tanto al sustento familiar. Dependería por tanto exclusivamente del sueldo de concejal sin delegación al 100 %, que es el que le correspondería y que es aproximadamente un 15% más bajo que el actual de funcionario, algo que asume con todas sus consecuencias en uso de su responsabilidad como persona elegida por los ciudadanos de Alcoy. Es aquí donde es fundamental recordar que a ninguno de los anteriores funcionarios que fueron elegidos concejales en el Ayuntamiento de Alcoy se les negó la dedicación exclusiva, por tanto no conceder la dedicación al 100 % sienta un precedente cuanto menos peligroso, pues niega el acceso a la política a los funcionarios municipales.

Ante esta situación nuestro flamante alcalde, plantea, propone como se hace muchas veces en política, una solución intermedia, aunque sepa que eso no arregla las cosas, pero le ayuda a limpiar su conciencia y su imagen de cara a la galería. Propone darle a Eduardo Tormo un 75 % de dedicación. Si, el Alcalde hace un brindis al sol y aboca a un representante de los ciudadanos a renunciar al 40% de sus ingresos actuales… o a abandonar su derecho de representar a aquellos que le votaron poniéndole al pie de los caballos y obligado a dimitir. Esta es la regeneración política de la que algunos hablan pero que como vemos nuestra máxima autoridad se resiste a que sea una realidad.

Parece ser además que hay quien valora tanto desde algunos círculos, como desde algún medio y da opciones como si de una cuestión de trueques se tratara, en cuanto que Edu Tormo debería ser el portavoz municipal de su grupo y el tema quedaría solventado. ¿A qué estamos jugando?, estamos hablando de nuestra tierra.

Es obvio que todo esto no es razonable, y así se lo hemos trasmitido a nuestro alcalde… porque ahora más que nunca las personas, Alcoy, necesita respuestas inmediatas y coherentes. Ya no solo por nuestros votantes, sino por la lucha de las garantías democráticas de todos los ciudadanos, algo que es nuestra responsabilidad y nuestra legítima vocación.

Article d’opinió de David Abad, portaveu del Grup Municipal de Compromís

Aquestes setmanes post-electorals estan sent molt riques en titulars i notícies que denoten la falta de cultura democràtica real en la política de l’Estat Espanyol.

Per una banda tots hem vist que el PP té un mal perdre. Frases contradictòries i propostes sense memòria. Per una banda acusen als partits progressistes de “frontisme” contra el PP, i ens trobem a Esperanza Aguirre proposant a PSOE i Ciudadanos un Front contra Podemos.

Per altra banda, Rajoy proposa que sempre obtinga l’Alcaldia la llista més votada, i posen per exemple l’Alcaldia de València, se’ls ha oblidat que Rita va ser Alcaldessa per primera vegada quan no era la llista més votada i va fer un pacte amb Unió Valenciana.

Sembla que la llei siga bona mentre els beneficia i hi haja que canviar-la quan els perjudica. Una primera mostra de poca democràcia. Potser si a l’Estat Espanyol la separació de poders fóra més real estaríem parlant en altres termes, el legislatiu, l’executiu i el judicial es barregen d’una manera que el President del Govern si té majoria absoluta té un control total de la democràcia.

I com que als Ajuntaments ocorre una cosa molt semblant, no està mal recordar com està muntat el sistema electoral espanyol. I que hauria d’estar gravat a foc. Quan votem, tant per al Govern de l’Estat com per als Ajuntaments, mai votem a l’Alcalde ni al President del Govern. Sembla una obvietat, però el 90% dels electors no ho saben. Ací votem partits i els partits són qui trien Alcalde i President del Govern. Seria una fal·làcia que la llista més votada obtinguera el govern directament sense una segona volta o un altre sistema on els votant sapigueren que està votant a la persona que encapçalarà un govern.

A Alcoi tenim un exemple clar d’eixe dèficit democràtic. El PSOE té una majoria simple i no té necessitat de pactar amb ningú per governar. Amb una certa prepotència no s’adona que és la vegada en la història recent amb menys diferència entre el partit menys votat (quasi un 13%) i el que més (un 30%). De fet no hi ha cap grup amb 1 o 2 regidors, que ha sigut una constant en les últimes legislatures.

Això vol dir que el bipartidisme està ferit, i que a més, la societat és més plural i vol que els partits s’entenguen entre ells, però els Ajuntaments són molt presidencialistes i des del dilluns l’alcalde d’Alcoi ha signat desenes de decrets de coses importants on no necessita per a res l’opinió del Ple.

Eixe és el dèficit democràtic, i tot això sense entrar en què és l’Alcalde qui decideix els criteris amb els que uns Regidors cobraran per ser-ho i altres no. No ho ha fet d’una manera proporcional com nosaltres vam proposar. L’alcalde ha decidit que tots els del govern puguen viure de la política quan sols l’han votat 1 de cada 5 alcoians majors de 18 anys.

Sense entrar en este tema, tot seria més fàcil si durant els 4 anys passats la Regidora de Règim Interior haguera fet la seua faena i haguera posat damunt la taula un Reglament Orgànic municipal que ho regulara tot mane qui mane. Ara entenem per què no tenien interés en fer eixe Reglament, era massa descarat dir que: “si el govern és del PSOE, tots els nostres regidors cobraran”.

Una altra mostra de dèficit democràtic, en este cas d’un partit concret, com és Ciudadanos és l’expulsió massiva de regidors seus al País Valencià quan algun d’ells ha donant suport a un govern on està Compromís. Una estratègia electoral de fer veure que Compromís som “el dimoni” es posa per damunt dels resultats electorals o la voluntat del càrrec electe, que és qui coneix la realitat del poble. Molt trist.

La llista de dèficits democràtics de les nostres institucions seria immensa, començant precisament per la pròpia llei electoral i acabant en la Corona. El que no està gens clar és que es vulguen canviar quan les coses no ixen favorables per al qui governa. El PP i el PSOE es van posar d’acord en l’article 135 de la Constitució i amb la successió del Rei, no seria d’estranyar que per protegir-se entre ells, amb açò de la llista més votada també ho feren.

Article d’opinió de Fonèvol

Enguany sí que es nota la diferència. Vam començar amb una dona en el Casal, una cronista. Després els Realistes amb la discriminació positiva cap a les seues dones dianeres. L’ajuntament va autoritzar una entradeta a Fonèvol durant el mes d’abril. La junta de Rams dels Marrakesch decidint que la diana fos femenina.

Més tard la segona diana de moltes filaes demostrava que als xicons i les xicones no els agafa cap malaltia si desfilen junts, i les caps d’esquadra dels Marrakesch o dels Llauradors que fa temps que ens ensenyen com són d’elegants.

També va ser sorprenent l’acompanyament del Sant Jordiet durant l’entrada, amb xiquets i al menys dues xiquetes amb el vestit oficial de la seua filà. I ara ens arriben veus de diferents filaes que han admés dones de fulla després de festes, fins a ser actualment unes 67 dones de ple dret.

Finalment hem encetat el camí cap a la igualtat.

Volem expressar el nostre desig que els nous regidors de festes i igualtat tinguen, al menys, el mateix tarannà que els que deixen els càrrecs i promoguen la participació paritària de les dones en la festa.

Ara ens agradaria suggerir a les filaes canvis respecte a la nomenclatura, sabem que les paraules són importants. La nomenclatura emprada per a les dones, quan les filaes donen les seues dades a la premsa, és diversa: damas, diseño femenino, mujeres vascas, mujeres, componentes femeninas, acompañantes, col·laboradors, acompañantes femeninos y colaboradores femeninos. L’obsessió per masculinizar és tan gran que utilitzen «colaboradores» femeninos en lloc de «colaboradoras», si són femeninos no poden ser «colaboradores».

Quant a la gent de fulla completa només la filà Realistes especifica: «festeros/as».

Hem de continuar avançant i moltes filaes s’han d’adonar que les dones existeixen i que han de tindre els mateixos drets que els hòmens.

Article d’opinió d’Alfredo Albero, Secretari General de Podem Alcoi

El canvi polític està culminant en aquest país. El moviment pendular consistent en què, cada una o dues legislatures, el poder anava transitant, en una mena de gots comunicants, d’un dels dos grans partits a l’altre, s’ha trencat.

En lloc d’aquest moviment pendular, noves forces polítiques han aparegut a l’escenari polític. Altres, en canvi, han rebut un seriós castic electoral. Una mena de passió unitària ha fet que, per tot arreu de l’Estat Espanyol, plataformes de convergència ciutadana s’hagen constituït, adoptant les més diverses formes i apariencies per tal de presentar candidatures de convergència a les eleccions municipals.

Els resultats electorals d’aquestes plataformes també ha sigut diversos. Des del fracàs més estrepitós, generalment ocorregut a les ciutats petites, fins a l’èxit innegable de Ahora Madrid o Barcelona en Comú. Ha passat tot el que sol passar en períodes de canvi: Un autèntic terratrèmol polític.

A la vista dels resultatats d’aquest terratrèmol, i amb l’horitzó de les pròximes Eleccions Generals, han començat a sortir veus favorables a la construcció de confluències polítiques amb la intenció, de guanyar les Eleccions Generals. Tot partint de la idea que si eixes confluències han tingut èxit a Madrid i Barcelona, … Perquè no n’havien de tindre també a les Eleccions Generals de novembre?.

I, … Curiosament, tothom gira la vista cap a PODEM.

 D’entrada cal dir que ningú estem en contra de la Unitat.

 Unitat és una paraula màgica que té una assombrosa qualitat: qualsevol que la veu, s’enamora d’ella a primera vista. Després passa com en molts enamoraments sobtosos: solen haver sorpreses.

 PODEM, a l’igual que tothom, també estem a favor de la unitat. Però no per una unitat emocional o de cor. Estem per una unitat construïda amb el cor i amb el cap, a parts iguals.

Des de PODEM no estem per la Unitat, entesa com una suma d’organitzacions, partits i partidets. Aquest tipus d’unitat podria fer, d’una banda, que algun subjecte polític, en conter de sumar, reste. D’altra banda, podria donar com a resultat una cosa molt pareguda a una sopa de lletres. Aquest tipus d’unitat, jo crec que fracassaria. Si Ahora Madrid o Barcelona en Comú, s’hagueren paregut a una sopa de lletres, dubte molt que hagueren guanyat les alcaldies de Madrid i Barcelona.

Tampoc val a fer una sopa de lletres coberta amb el manto de la Unitat Popular.

La Unitat Popular que alguns demanen és una mena de plataforma en la qual tots i totes ens integrem en un autèntic espai de convergència. És a dir un espai en el qual tots renunciem a les nostres sigles i ens diluïm en un generós camp d’igualtat. ¡ Boniques paraules, és veritat !.

Però, aquí cal dir dues coses. La primera és que, en un espai d’anònima igualtat, en el qual tots ens diluïm, sembla haver la doble intenció de tapar les grans o petites vergonyes passades de cada u  i al mateix temps, … diluir PODEM.

La segona, és que no hi ha cosa més injusta que tractar igual als que som diferents.

PODEM som un partit diferent. Mira si som diferents que mentre tots els partits tenen quinze, vint o més anys d’experiència en la gestió i administració de la cosa pública, amb totes les situacions de corrupció que, en aquest país, això ha implicat, nosaltres sols tenim un anyet de vida política i cap episodi de corrupció o de mal comportament del qual s’haguem d’avergonyir.

Nosaltres som fills d’aquell crit d’indignació que es va anomenar el 15-M. Allò no va ser una rabieta juvenil. Allò va ser el principi del final d’un règim, el del 78, que ha culminat en una atmosfera política francament irrespirable. Una democràcia de mínims, una corrupció i unes males pràctiques que ho invadeixen tot, i el que pot ser inclús més greu: uns partits, tan preocupats en contar-se els pocs o molts vots que anaven obtenint a cada cita electoral, que no pareixien assabentar-se del pou de misèria econòmica i moral en el qual, aquesta societat anava caient.

PODEM va ser el primer partit que va remenar tota la ronya de dins i fora dels partits. Vam ser els primers a portar a les institucions, la veu de totes aquelles aspiracions que van nàixer a les acampades de les places espanyoles.

Som un partit de nou tipus. Als nostres cercles tenen veu i vot tots els ciutadans i ciutadanes que tenen la voluntat d’assistir als nostres debats. A ningú se li pregunta quines són les seues preferències ideològiques. Ja som un camí per a la participació política democràtica.

Ja som, de fet, un espai per a la confluència ciutadana en la qual caben tots i totes els que accepten aquests criteris de la nova política.

Des de gener de 2014, la societat sembla que ens ha reconegut com un camí de participació i de regeneració democràtica. Això fa que, cada vegada que ens presentem a unes eleccions, la societat ens premia amb un millor resultat.

Per tant, la societat ha de tenir l’opció de votar, a les eleccions generals de novembre, una candidatura de PODEM.

En eixa candidatura es podran integrar tots i totes les que lliurement ho desitgen. Tots i totes els que accepten que, a l’igual que el programa electoral, la selecció i l’ordre dels candidats l’ha de fer la ciutadania en unes primàries autènticament participatives i democràtiques. S’han acabat els acords dels despatxos. S’ha acabat el “…tanto tienes, tanto vales”.

Com molt recentment diu Juan Carlos Monedero:

» … Podemos es la nave nodriza que puede y debe abanderar el cambio en las elecciones generales con una voluntad común y compartida que abra nuevos caminos. Nuestro país confía plenamente en nosotros como herramienta de cambio. Por eso, porque vuelve a haber esperanza, está recuperando el coraje, la fuerza y la sonrisa. Sigamos haciendo política de manera diferente. Y no nos olvidemos de nuestro compromiso de hacer las cosas de otra manera: su odio, eso:  nuestra sonrisa.

A novembre, la gent podrà elegir un vot a PODEM. Eixe serà el vot del canvi, en contrast amb els vots de la continuïtat. La gent ho farà, senzillament perquè ja veu que nosaltres som la gent. Les candidatures de PODEM seran les de la Unitat de la Gent.

Artículo de opinión de Rafael Montava Molina, asesor económico financiero

“La vida es demasiado corta  para escuchar largas historias» Wortley.

A  veces nos enfrascamos en justificar con mucha verborrea  literaria  determinadas cuestiones o comportamientos que en la vida real son  muy fáciles de explicar.-Los tiempos cambian  cada vez  más con una vertiginosa rapidez, lo observamos  la vida diaria  y los engranajes que hacen girar el sistema económico financiero  no son ajenos a estos rápidos  movimientos, por ello tratan de adaptarse algunos agentes lo más aceleradamente  que pueden para no perder su posición y por ende su negocio, no se puede tener un negocio del siglo XXI, con sistemas anclados y pensados para el XX.

La banca ocupa un papel preponderante  en el sistema y las turbulencias y variaciones de modelos  a las que este está  sometido el sistema político, los cambios regulatorios impuestos para dar mayor solvencia al sistema, las  variaciones supranacionales  también impuestas  en la supervisión  bancaria ,el derivado ajuste de sus cuentas de resultados, la desaparición de la cautividad de sus clientes, la necesaria inclusión de mayores dosis de ética en sus comportamientos   y entre otros la salida al mercado de nuevos canales y variantes de financiación  hacen que si no te adaptas rápido la corriente puede hacer que desaparezcas o que te absorba este mercado.

Por todo ello se contempla un panorama bancario en la actualidad que en pocos años será completamente diferente, por entidades que no han  podido adaptarse a los nuevos  tiempos y han sido absorbidas por otras que si lo han hecho, o porque el sistema ya  se ha dotado de nuevos canales y formas  que cubren las necesidades  financieras con rapidez  y a buen precio que eran solicitadas por el mercado, por ello simplemente elimina a las no adaptados..

Estos retos no son verdaderamente nuevos pero  sí que van tomando cada vez mayor visibilidad para los agentes participantes, en  primer lugar la vertiente  tecnológica  es un fuerte hándicap  para las entidades que  hasta la fecha  no acaban de entrar o enterarse bien de este desarrollo, al no haber destinado lo suficiente para adaptar y dar un giro a sus sistemas  o bien por qué no consideran que en unos años la mayor parte del negocio vendrá por ese canal, graso error, esto no consiste únicamente en mejorar sistemas sino en cambiar el sistema ( tengan en cuenta el movimiento del BBVA reciente),es de perogrullo  que  la  banca del futuro no se realizara en  las oficinas  y estas quedaran reservadas a una parte muy  residual del negocio, en segundo lugar,  y por   otra parte, los costes financieros y sus márgenes de intermediación se ajustaran  a limites nunca vistos, (también los costes generales se reducirán considerablemente) y a esto se añadirá una facilidad de migración mucho mayor a otras entidades  o agentes mucho más rápida y  hacia los  productos más rentables en cada determinado momento ,con un abanico de ofertas más amplia  y una capacidad de decisión e información mayor, en tercer lugar, la cautividad  de clientes en  entidades desaparecerá  o será muy volátil ,cosa del pasado,  al igual que el coste para los clientes usuarios será mucho menor y se ajustaran  muy a su  pesar los costes por mucha  publicidad engañosa que  se practique, por ello la necesidad actual y momentánea de aplicar comisiones que mejoren sus cuentas de resultados y por otra la presión  de la  competencia   por captar cuotas  de mercado de otros tirara a la baja  esos márgenes ineludiblemente.

Por otra parte y en cuarto lugar, también hay que tener en cuenta que a corto  plazo los instrumentos de pago en poder de todos los usuarios se generalizaran y  eliminaran el dinero en efectivo  para la mayor parte de las pagos  cotidianos  diarios, con lo cual el coste administrativo y de gestión  que conlleva esta medida repercutirá por una parte  en el sistema y por otra en las propias entidades que gestionaran mayores volúmenes  de movimientos con menores costes, haciendo la vida un poco mas fácil, también contribuirá tener un mayor control del sistema  por la  mayor  exactitud de comprobación y control de los flujos dinerarios, esta modelo sí que será un paso  definitivo que puede completar una revolución del medio y esto acontecerá en muy pocos años.

En quinto  lugar un elemento que irrumpe con fuerza, es la proliferación de una banca paralela que cada vez tiene precios más competitivos  se acerca más  a las empresas con productos más solventes y fáciles de contratar así como con precios adecuados, estos intermediarios financieros están llamados a jugar un papel importante en sistemas como el español con empresas y negocios en los que predomina la pyme y a la cual la banca no siempre le ofrece la cobertura de sus necesidades y si lo hace lo realiza a costes conjuntos que pueden ser superiores a los solicitados por estos nuevos canales .

Article d’opinió de David Abad, cap de llista de Compromís Alcoi

El pressupost de l’Ajuntament d’Alcoi està prorrogat. El govern del PSOE-EU el volia aprovar en el mes d’abril, sense que hi haguera cap excusa per no haver-ho fet abans. Compromís no vam voler donar-li suport perquè ens semblava irresponsable presentar un pressupost a poques setmanes de les eleccions quan cabia la possibilitat d’un canvi de govern.

El senyor alcalde va criticar Compromís perquè –deia– quedarien sense consignació pressupostària la partida de les subvencions a entitats socials. Vam proposar la solució: una modificació de crèdit pel volum del total de les subvencions. I es va aprovar per unanimitat.

Vist que aquest argument no va funcionar, PSOE-EU en gastaren un altre: quedarien “penjades” no-sé-quantes partides d’inversions. També li vam donar la solució: si el PSOE i EU continuaven governant, i donat que estaven disposats a aprovar-lo en abril, que l’aprovaren en el mateix mes de juny, de manera que podria ser el primer acte de Ple que fera la nova Corporació.

El resultat de les eleccions ha estat així: el PSOE, el partit més votat, està disposat a governar en minoria; Guanyar té tres regidors d’EU, un d’ells l’antiga portaveu que estava disposada a votar favorablement el pressupost; i el senyor Sedano (ara cap de Ciutadans) sempre donava suport, com a no adscrit (altres diuen trànsfuga), a totes les propostes del PSOE, a saber per quins motius. La conclusió és molt clara: el nou govern ho té tot a favor. Què impedeix que no s’aprove de forma immediata el pressupost per al 2015?

I fem la pregunta perquè ens ha estranyat molt que l’alcalde Francés haja declarat que seguirà amb el pressupost prorrogat. Per quins motius? No era tan important aprovar-lo el més prompte possible per a no-sé-quantes partides d’inversions? És que ja no fan falta eixes partides? O és que simplement era mentida que es quedarien alguns projectes sense inversions? Aleshores? Sembla el seu objectiu era solament tirar “brossa” sobre Compromís perquè mostràrem una actitud responsable i, a més a més, li donàrem solució a tots els aparents obstacles que el govern PSOE-EU plantejava.

Malament comencem la legislatura amb una mentida tan grossa d’entrada. Serà aquesta la tònica dels propers quatre anys? Si era tan dolent prorrogar el pressupost, i era tan bo per al poble aprovar-lo, per què no l’aprova ara mateix i prefereix en canvi mantenir una situació que l’alcalde va qualificar de dolenta, atribuint a Compromís la responsabilitat de tots els mals del poble? Donarà explicació d’aquest canvi de criteri sobre els pressuposts?

Un alcalde no hauria de fer política tan partidista, almenys en temes tan importants. Se li suposa que és l’alcalde de tots i ha de tractar d’integrar a tots. No oblidem que, en qualsevol cas, està en minoria i el poble està representat per totes les forces polítiques, no solament pels que l’han votat a ell. I “entre tots”, hem de “tirar endavant”. Des de Compromís estem disposats a col·laborar de forma responsable –és la nostra “marca”-, però sempre que trobem en el govern una actitud generosa, constructiva, integradora i pensant en Alcoi i no en el seu propi partit.

Artículo de opinión de Sergi Rodríguez, coordinador local d’Esquerra Unida-L’Entesa d’Alcoi.

El PSOE d’Alcoi ha optat per pactar amb la dreta la gestió de la ciutat. Poc han tardat en aplaudir aquest gest tant el PP com Ciudadanos, així com també aquelles grans empreses que tenen interessos privatius de la gestió pública a la ciutat. La possible presència al govern d’una nova formació transformadora com Guanyar Alcoi alarma als qui prefereixen que res canvie.

Ciudadanos és el principal beneficiari de la decisió de Toni Francés. Resulta extremadament curiós (i sospitós) que l’actual alcalde del PSOE afavorisca a Jordi Sedano, l’anterior alcalde del PP i principal culpable de la pitjor i més desastrosa gestió de la ciutat. El mateix que va obrir les portes als negocis privats per espoliar les arques municipals. El que va facilitar al Sr. Ortiz el saqueig de la ciutat. Cas que està dut a la Fiscalia i del que més prompte o més tard haurà de donar comptes el Sr. Sedano i el seu, aleshores, equip de govern.

Toni Francés, tal i com ja ha anunciat, ofereix la dedicació exclusiva a dos regidors de Ciudadanos, la qual cosa no té cap justificació possible. És simplement un tracte de favor que demostra clarament en qui vol entendre’s el PSOE al llarg d’aquesta legislatura. Cal tindre content al qui amb tota seguretat va a donar-li l’estabilitat que ha desestimat per l’esquerra. ¿Com s’explica que Ciudadanos, tan sols amb uns 60 vots més que el PP, obtinga un regidor amb dedicació exclusiva més que el Partit Popular? ¿O que tinga els mateixos que Guanyar Alcoi, la segon força política de la ciutat, el principal partit de l’oposició i amb més d’un miler de vots per damunt de Ciudadanos? A què es deu aquest tracte de favor?

El PSOE d’Alcoi desaprofita una ocasió única d’assegurar l’estabilitat d’una majoria social alcoiana que ha manifestat a les urnes la conveniència d’una acció d’esquerres basada en la pluralitat i la necessitat d’acords entre les dues principals opcions més votades. Pretén reproduir, sense tindre-la,  les majories passades i que no van a tornar per molt que ho enyoren i somnien.

Però és més, amb aquesta decisió, el PSOE ha donat un pas irreversible. A partir d’ara es fa impossible un clima adequat per tornar a exercir possibles acords de govern per l’esquerra. No és possible pactar amb la dreta i amb l’esquerra al mateix temps. El PSOE ha de ser conscient que aquesta aposta en solitari no beneficia a la ciutat i defrauda, una vegada més, a una majoria social que veuria amb bons ulls una posada en pràctica d’una cultura d’acords per l’esquerra en base d’un programa de transformació i canvi basat en les noves formes de fer política. No es pot deixar perdre una ocasió històrica com aquesta per construir un projecte d’esquerres sòlid i que perdure a la ciutat; en lloc d’això, l’alcalde permetrà a la dreta prendre decisions. I després Toni Francés pretendrà mirar a l’esquerra per salvar la desfeta.

El cinisme del PSOE queda demostrat en la contradicció del seu discurs. Mentre que Ximo Puig, candidat a la presidència de la Generalitat, i que necessita dels acords amb Compromís i Podem per governar al País Valencià, fa una crida a la cultura del pacte i de l’acord entre les forces progressistes, a Alcoi el PSOE menysprea a priori aquesta possibilitat.

El PSOE no ha entès que el futur no passa únicament per ells.